26-04-2018
L’any 1999 es va iniciar un projecte de reintroducció del falcó pelegrí, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i coordinat per l'empresa Thalassia Estudis Ambientals. Els objectius eren:
- Recuperar una espècie que hi havia viscut i que va ser exterminada per encàrrec de les associacions de columbòfils. L’any 1973 va desaparèixer l’ultima parella de la ciutat que criava a l’església de Santa Maria del Mar.
- Secundàriament es volia aconseguir fer disminuir el nombre de coloms al voltant d’on s’instal·lessin els falcons. Cada parella pot caçar un colom diari, però té un efecte dissuasiu sobre les poblacions properes al seu niu. També inclouen a la seva dieta cotorres de pit gris, estornells, merles, tórtores, falciots, orenetes i petits ocells.
Entre el 1999 i el 2003 es van alliberar 47 pollets pel mètode hacking o cria campestre que consisteix en mantenir pollets, quan ja són capaços de menjar sols i encara no volen, en un niu on se’ls facilita menjar (sense que vegin als seus cuidadors) fins que completen el seu desenvolupament sense necessitat d’adults. El 2011 l’Ajuntament va deixar de patrocinar el projecte, però l’associació Galanthus segueix amb el control de la població.
Un mascle dels alliberats de pollet a la Sagrada Família s’hi va instal·lar i va formar una parella reproductora amb una femella salvatge des de l’any 2004. Enguany han nascut 4 pollets en la
Sagrada Família, a la torre de Sant Bartomeu (tancada al públic) i molt per sobre d’on passen els 4,5 milions de turistes anuals que visiten la basílica. Aquesta parella va ser objecte d’un robatori d’ous al 2010. A Barcelona hi ha dues parelles reproductores, l’esmentada de la Sagrada Família i una altra al penya-segat de Montjuïc, una tercera que hi havia a la torre Macosa (Diagonal Mar), va patir molèsties durant la rehabilitació de l'edifici i un intent d'espoli i no crien.
A banda de l’espoli dels seus ous i les rehabilitacions dels edificis sense tenir en compte la seva presència, sobre els falcons urbans hi ha altres factors negatius. Un és l’ús de punxes antiocells per fer-los fora, com ha passat a la Torre Catalunya o a l’hotel Melià, que si ve no impedeixen la nidificació pròpiament dita, si que no els hi permeten aturar-se en els voltants i acaben per abandonar els llocs que ja havien escollit per fer-hi niu. Un altre és l’ús de pinsos esterilitzants per controlar colom. Ningú sap quins efectes pot tenir sobre els falcons el consum de coloms que els hagin consumit.També cal mencionar la tipologia dels edificis moderns, que en molts casos no contemplen la possibilitat que puguin ser habitats per la fauna, especialment perillosos són els grans finestrals que poden provocar colisions mortals en no ser detectats pels ocells
A Barcelona es va contractar l’any passat una empresa per foragitar coloms i gavines amb falcons domesticats de la cúpula del Palau Sant Jordi i la volada i la gespa de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
Més informació:
El cielo de Barcelona se puebla otra vez de halcones.
Els falcons de Barcelona
Uno de los hoteles más altos de Barcelona ahuyenta a los halcones con pinchos
L’hotel Melià instal·la punxes contra ocells per fer fora els falcons
Control "ètic" de les poblacions de coloms a Barcelona
Inconsistente posición del Ministerio de Sanidad ante los quimioesterilizantes para palomas
Fauna vertebrada associada als edificis
Atles d'ocells nidificants de Barcelona
