03-03-2016
La mobilització del veïnat de la Vila de Gràcia salva un jardí centenari de l'especulació urbanística.
El jardí del silenci, de 800 m
2, prové del que havia estat un espai ocupat pel jardí del convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, la capella i una escola al carrer Encarnació, 62-64. Es tracta d’un jardí centenari sobre el que van planejar projectes urbanístics que haurien acabat amb aquesta petita illa de verd en el gris d’un barri tant densament poblat com la Vila de Gràcia. Va ser la lluita veïnal la que va aconseguir preservar-lo per gaudi de la ciutadania.
Com a Verd Urbà d’interior d’illa, el jardí és d’una alta riquesa paisatgística on, entre d’altres espècies arbòries i arbustives, destaquen:
2 Lilàs esplèndids (
Wisteria siensis), que conformen una ombrejada glorieta en el centre del jardí.
1 Pi de Norfolk (
Araucaria heterophyla) d’uns 15 metres d’alçada.
2 Llimoners molt apreciables (
Citrus aurantium)
3 Ficus (
Ficus elastica) força desenvolupats, en especial un exemplar del fons del jardí.
4 Troanes (
Ligustrum japonicum). Arbres de grans dimensions i diversos desenvolupaments que aporten verd a les parts més aèries.
4 Adelfes, o llorers de flor rosa, (
Nerium oleander), algunes d’elles bastant grans i d’abundant floració a l’estiu.
3 Nesprers del Japó (
Eriobotrya japonica), dos d’ells petits, però són ambaixadors i homenatge de l’amor i del profund respecte pels arbres que hi ha en els països de l’extrem orient.
Hi havia hagut 4 Palmeres de canàries enormes (
Phoenix canariensis), que van ser atacades pel
morrut de les palmeres i van haver de ser eliminades.
El Jardí Centenari és, alhora, un reducte de natura i fauna dins de la Vila de Gràcia. I és que aquests arbres acullen també gran varietat d’ocells com cotorres, merles, garses, cueretes, tórtores, pit-roigs o
pardals. I, a més, a les èpoques de calor, s’observa la presència de les preuades abelles.
Quan les monges van cessar l’activitat, la propietat va quedar dividida entre les Missioneres del Santíssim Sacrament, l’Arquebisbat de Barcelona i l’església de Sant Joan. Posteriorment va passar a una immobiliària que va plantejar la construcció de blocs de pisos i aparcaments soterrats. Tot això va provocar que el veïnat s’organitzés i es creés l’Associació Salvem el Jardí. Aquesta associació, entre moltes altres accions reivindicatives, va recollir 4000 signatures i va aconseguir l’adhesió de l’Associació veïnal Vila de Gràcia. Finalment l’Ajuntament va comprar la finca que va passar a ser pública.
Des d’aleshores l’associació de veïns n’ha sol·licitat l’autogestió, i treballen per convertir-lo en un equipament referent de sostenibilitat i cultura al barri, un autèntic centre cívic a l’aire lliure.
Cura i cultura al jardí
Les tasques per la cura del jardí i de l'hort s'alternen a les iniciatives culturals i comunitàries. Sovint reben donatius de plantes i terra per part de veïns i particulars. Durant les festes nadalenques es va celebrar al jardí una petita fira de Nadal amb peces fetes a mà pels socis, herbes aromàtiques i origamis, en benefici del Jardí. Per la festa major de Gràcia es va representar a l'aire lliure l'obra de Shakespeare "El somni d'una nit d'estiu".
Notícies relacionades:
Acció veïnal per fer la ciutat més verda a la revista xaxanet
