Biblioteques de les coses

28-03-2017

Establiments on llogar eines, paraments de la llar, etc. a cost assequible, bressol d'un model de consum basat en l'ús i no en la possessió.

Desempalleguem-nos del desig de posseir-ho tot, ni que sigui per usar-lo un cop a la vida, empesos per la societat de consum. De mitjana un trepant s'utilitza durant només 13 minuts en tota la seva vida útil. Comprem molts objectes que fem servir un parell de vegades i després oblidem a algun racó. Si tots els compartíssim estalviaríem diners i reduiríem el nostre impacte ambiental. Amb aquesta premissa van sorgir les biblioteques de coses als 70 als EUU i van ser precursores d'un model de consum basat en l'ús i no en la possessió. S'han estès per tot el món gràcies al seu èxit i la seva popularitat i ara juguen un paper important en l'economia compartida. N’hi ha més de 40 només a Amèrica del Nord.
A Ohio funciona una des de 1976 que ofereix més de 200 tipus d'eines, unes 4.500 en total, a més de guies, vídeos i tutorials per aprendre a arreglar o reutilitzar els dispositius. Al Regne Unit en tenen una altra en la que treballen una quinzena de voluntaris, i en la que es poden agafar en préstec fins a set dies articles de tot tipus, sobretot eines, parament de la llar i elements per al oci, previ pagament d'una quota d'entre una i quatre lliures esterlines (entre 1,1 i 4,5 euros). I no només es comparteixen béns materials, també coneixements i habilitats (semblant als nostres Bancs de temps). La botiga es manté oberta gràcies a l'aportació de les persones amb diners, amb objectes o amb temps (com a voluntari).
Al Canadà n’hi ha una que disposa de milers d'articles, que inclouen equips d'acampada i d'esports, jocs i joguines, per entre 25 i 100 dòlars canadencs a l'any.
En el cas de Berlín, des del 2012 tenen un establiment en el que es pot agafar en préstec gairebé qualsevol tipus d'objecte. Per a això, s’ha de pagar una quota de soci entre  1 i 3 euros al mes, deixar un article propi i tornar el que es porta en bones condicions. Els més demandats són sens dubte, els articles de bricolatge.
A Barcelona tenim el primer exemple en Lendi, que és una comunitat on els veïns poden demanar prestat qualsevol objete que necessitin a altres veïns del seu barri. D'aquesta manera consumim de forma més responsable, tenim cura del planeta i construïm barris més sans i cooperatius

Beneficis que se n’obtenen:
  • Estalvi econòmic, només s’ha d'abonar una petita quota o un preu simbòlic.
  • Comunitats més connectades i solidàries.
  • Es redueixen el volum de residus i la contaminació en evitar l'extracció de matèries primeres per crear nous objectes, la fabricació d'aquests i el transport.

Encara no tenim biblioteques de les coses a Barcelona, però tenim iniciatives en el mateix sentit com el Millor que nou, reparat o els Ateneus de Fabricació.
 
En economia col·laborativa tenim també exemples de Mercats d’intercanvi en els quals es poden bescanviar articles de decoració, bijuteria, joguines, música, electrodomèstics, pel·lícules, roba ... per punts, segons la qualitat i estat de conservació dels productes, que alhora es poden bescanviar per articles d'igual valor portats per altres persones.

Però a més de compartir i intercanviar objectes, per allargar la seva vida útil també es poden reparar o revendre. L'organització Amics de la Terra ha posat en marxa la campanya Alargascencia, que ha editat un directori d'establiments que serveixen per a tot això. Al mapa Barcelona B+S podem trobar Tallers de reparació. Perquè l'abús de recursos naturals de la nostra cultura d'usar i llençar és insostenible. I com més aviat ens n'adonem, més mals evitarem.

Més informació:

Tiendas para compartir. Revista Ecoavant

 

Darreres Fotografies

Darrers Relats