• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Aquest recorregut és bàsicament naturalista dissenyat per Naturalwalks, amb pinzellades d'història i biodiversitat. Cavalca en el límit dels barris del Carmel (Districte d'Horta) i el Coll, La Salut i Vallcarca (Districte de Gràcia).
Comença a la masia de Can Mora, que manava les terres agrícoles dels voltants. Passa pel passatge de Ceuta, unes escales tortuoses entre cases d'autoconstrucció i on una coneguda marca de motocicletes provava els nous models. Des d'alli, pel carrer de Mines de Cimany s'agafa el camí que puja fins al Cim del Turó del Carmel.
Pel camí s'observen herbes d'ús gastronòmic tradicional que ara es recuperen en l'alta cuina. També les espècies exòtiques són presents, especialment al voltant de les zones habitades.
Plantes freqüents a les rodalies de les zones edificades i per tant nitròfiles (de sòls rics en nitogen) són els blets (Chenopodium album), dels que s'havia aprofitat les fulles abans de la irrupció dels espinacs, i també les llavors; les malves (Malva sylvestris), les fulles de les quals sovint són recol·lectades per noies magrebines que les fan servir per fer els farcellets on envoliquen dàtils i altres menjars; les caputxines (Tropaeolum majus) de les que es poden consumir les fulles i les fors en amanida; les borratges (Borago officinalis) es mengen bullides o en sopa; o la coronària (Chrysanthemum coronarium o Leucanthemum coronarium), d'origen asiàtic, de les que s'aprofiten els brots tendres crus o bullits.
Més amunt, a les restes d'antics horts, encara creixen bledes silvestres, amb menys aigua que els cultivades, i per tant amb un gust més intens.
Es veuen força ravenisses grogues (Erucastrum nasturtiifolium) i blanques (Diplotaxis erucoides), parents de raves i cols. Les fulles de ravenissa blanc s'havien cuinat en sopes. Les flors i fruits de ravenissa groga es fan servir com a condiment. D'aquest grup són els caps blancs o morrisans bords (Alyssum maritimum), una petita herba d'inflorescència esfèrica i laxa de petites flors amb intens olor a mel.
També es veuen pimpinelles (Sanguisorba minor), consumida de moltes maneres diferents.
Pel camí afloren roques que mostren la gran complexitat geològica de la muntanya, amb nombrosos plegs de roques de diversa composició.
Entre les exòtiques trobem la figuera de moro (Opuntia ficus-indica) portada des de Mèxic al sud de la Península i Canàries fa segles perquè sobre ella creix una cotxinilla (Dactylopius coccus) que produeix un pigment vermell que es fa servir com a colorant alimnetari o ingredient de cosmètics, el carmí. La cotxinilla no soporta baixes temperatures i no s'havia implantat a Catalunya fins fa pocs anys, gràcies als actuals hiverns més benignes. A més del fruit de la figuera de moro es poden consumir les pales pelades crues o cuinades.
Al voltant de l'ermita de Fàtima creix com enfiladissa una altra planta exòtica comuna de tanques de jardins, són les meravelles (Ipomoea violacea). Fa unes boniques flors grans de color violat. Si es mossega la base de la flor és força dolç pel gran contingut en nèctar.
Amb semblant funció que les meravelle es troba una altra enfiladissa exòtica, el fals miraguà (Araujia sericifera). Del seu fruit s'extreuen els filaments de les llavors que s'utilitza per farcir coixins. Aquesta planta es lliga amb tanta força sobre els arbustos i arbres que arriba a matar-los. Està considerada una espècie invasora molt perillosa i està prohibida la seva venda.
A prop hi ha acant (Acanthus mollis), introduït pels romans i que era representat en els capitells de les columnes d'estil corinti. Està naturalitzada a molts llocs.
Al Park Güell, projecte fallit de ciutat jardí dissenyat per Gaudí, es constata com l'arquitecte aprofitava l'espai i la vegetació preexistent. Inclús un garrofer actualment catalogat va ser respectat en mig de les columnes del viaducte.
Es passa per La zona de fractura entre el Carbonífer i el Devonià al Park Güell, exemple de la inestabilitat geològica de la zona.
Resten mines de ferro d'antigues explotacions rudimentàries.

Punts d'interès de l'itinerari   x 5

Masia de Can Mora

Cim del Turó del Carmel

Garrofer del Park Güell (Viaductes)

La zona de fractura entre el Carbonífer i el Devonià al Park Güell

Escola Montseny