El Peix al Plat va organitzar una xerrada amb degustació de peix.

En primer lloc ens va fer una petita introducció sobre les arts de pesca existents davant una embarcació d'arrossegament i es va centrar en les presents al Port de Barcelona.

Després vam anar al pati de xarxes, que és el lloc on s'estenen per detectar trencaments i reparar-los i netejar-les. Després ens va ensenyar unes xarxes que no estaven netes. El que vam veure eren unes xarxes amb aspecte de velles i amb els forats entre els fils (llum de la xarxa molt reduïts). Hi havia un material esfilagarsat adherit a les xarxes i ens va preguntar que creiem que era. La resposta va sorprendre a més d'un. Eren tovalloletes humides. aquests residus de llarga durada obstrueixen els forats de la xarxa impedint que els peixos més petits de la mida comercial puguin escapar. Això obliga a rentar meticulosament les xarxes amb aigua a pressió i raspall. de vegades es valora que és més barat substituir part de la xarxa a netejar-la malgrat el seu al cost.

La xerrada va tenir lloc a la confraria de pescadors i es va centrar en la problemàtica del plàstic al mar i quines iniciatives s’estan duent a terme a la ciutat de Barcelona per fer-li front, especialment en sectors vinculats d'una o altra manera amb el mar.
Primer es va emmarcar el problema amb dades sobre la quantitat de plàstic abocat a tots els mars del món, i a la Mediterrània en particular. Es va comentar com els corrents oceànics provoquen concentracions de plàstics flotants en determinades zones i com s'acumulen els més pesants en zones fondes. En el cas de casa nostra, les masses d'aigua que s'enfonsen durant l'hivern escombren la plataforma continental fins que arriben als canyons submarins, aleshores es precipiten a gran velocitat arrossegant fins i tot objectes de gran pes fins el fons marí. Ens estudis fets des de bucs oceanogràfics amb pesca d'arrossegament a grans profunditats en els que va participar l'Anna Bolzano, la conferenciant, es van trobar grans electrodomèstics, rodes, bidons,... Ens va mostrar fotografies d'ampolles d'aigua perfectament reconeixibles amb incrustacions de cucs marins que triguen desenes d'anys per assolir aquell gruix, prova de la durada d'aquests residus al mar. Després va fer un repàs de com els plàstics incideixen sobre la vida marina, com s'integren a la xarxa tròfica i com es poden trobar a l'intestí de peixos i crustacis..

L'última de les activitats va ser la degustació de peix de temporada, en aquest cas bonítol en escabetx.
 ">5da809e524dd5d0a748b4567