"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "5398b36ec99dc705408a0300" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36ec99dc705408a0300" "Font del Gat (Estàtua)" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona? La Font del Gat és una font inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està ubicada dins dels Jardins de Laribal, al pendent que va des de la part més alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona. La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca. Com a sortidor té el cap d'un gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament. Gàrgola al restaurant de la Font del Gat Els Jardins de Laribal són un dels primers jardins públics en comprar-lo l’Ajuntament al 1908. Ja des de principis del segle XX era un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí El jardí Laribal comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el Teatre Grec, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, en el nivell més alt trobem l'enjardinament raticular. Posteriorment, cap el 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció "1884" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch. L'edifici va ser restaurat el 2002. A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Actualment és seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica. El periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l'ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol. Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu. A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.  " "" "" "" "" "" "" "" "Passeig de Santa Madrona, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15759580" "41,36782750" "d11" "" "" "" "" "" "" "" "5398c9d70a92f4ef088b4575" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398c9d70a92f4ef088b4575" "Font Màgica de Montjuïc" "Es vista en el Programa Com Funciona Barcelona? Construïda amb motiu de l’Exposició Universal del 1929 per Carles Buïgas amb procediments força artesanals. La Font Màgica té uns 7.000 milions de combinacions possibles d'aigua i llum gràcies a la possibilitat que té de conjugar els elements hidràulics i d'il·luminació de què disposa: Un generador de coreografies crea propostes a partir de l'anàlisi de la peça musical de forma automàtica. Una anàlisi percentual I semantic que té present la lectura de paràmetres com l'estructura melòdica, el tempo i el ritme musical, però també elements de caràcter més abstracte relacionats amb la percepció musical humana, és a dir amb sentiments, conceptes i significats. El generador utilitza un sistema algorítmic per a produir la proposta, és a dir, a partir de l'anàlisi feta, desenvolupa un conjunt d'instruccions que ordena i organitza en una seqüència progressiva. Donades les possibilitats de combinatòria dels elements que intervenen en la font -jocs d'aigua, colors, llum i música- , les possibilitats seqüencials es multipliquen. La coreografia generada de forma automàtica, permet introduir variacions manualment i modificar el mapa coreogràfic en aspectes com l'ús d'una determinada gamma cromàtica, el dinamisme de la coreografia, el nombre de repeticions d'una mateixa seqüència o que un efecte de l'aigua s'associï a un determinat ritme o sensació. Per exemple, permet assignar a músiques melancòliques, efectes d'aigua vaporosos o en cas de músiques més vives, imprimir un caràcter mes alegre i festiu, incrementant la brillantor de la llum i variant el gruix i forma dels brolladors. Amb el nou simulador, tot el procés de generació d'una nova coreografia es pot completar amb només 3 minuts. Aquest fet suposa un gran avantatge pel que fa a la creació de coreografies a mida o per a esdeveniments especials. En aquesta gran font brollen 2.600 litres d’aigua per segon procedent del subsòl, amb un sistema de recirculació d’aigua." "" "http://w110.bcn.cat/portal/site/FontMagica/menuitem.52f5ed459b5a6d6e447a5702917409a0/?vgnextoid=af9d48a4fb6ee310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgn" "" "" "" "" "" "Pl Carles Buigas, 1" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15244320" "41,37090630" "d11" "" "" "" "" "" "" "" "539b161e0a92f4c8688b457f" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b161e0a92f4c8688b457f" "Jardins de Laribal" "Visistable dins el Programa Com Funciona Barcelona? Jardins mediterranis Inspirats en els jardins àrabs i dels "cármenes" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits. Les escales del Generalife Una escala inspirada en la del Generalife connecta la part superior amb els Jardins d'Amargós, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per gaudir de la fresca i el so de l'aigua. Punt de reproducció d'amfibis Els jardins de la Font del Gat Unes pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la Font del Gat. Conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental. Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres ho cobreix tot. El roserar de la Colla de l'Arròs Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs. El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha varietats antigues de rosers. La plaça del Claustre Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (Platanus x hispanica = Platanus orientalis x occidentalis = Platanus hybrida = Platanus acerifolia) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, també tancat per una pedrera. Vegetació Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), i  pinyers (Pinus pinea), llorers (Laurus nobilis), tarongers amargs (Citrus aurantium) i xiprers (Cupressus sempervirens) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (Casuarina cunninghamiana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (Robinia pseudoacacia) i arbustos com la troana (Ligustrum lucidum) i el pitòspor (Pittosporum tobira), el baladre (Nerium oleander) i l'evònim del Japó (Evonymus japonicus). En testos hi són els salons (Aspidistra elatior) i els geranis (Pelargonium sp.), i a les pèrgoles, anglesines (Wisteria sinensis) i Rosa banksiae. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinalis), i espècies entapissants com l'heura (Hedera helix) Art i arquitectura Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929). La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena. El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué. A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas. La font del Gat L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí. Joan Amich va escriure la cançó: "La Marieta de l'ull viu". Història Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la Font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic. La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres. Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós. L'Exposició de 1929 Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.   Més informació a L'Atles de la Biodiversitat  " "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-laribal_99329085212.html" "" "" "" "" "" "Pg. de Santa Madrona, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15572550" "41,36902850" "g01" "g03" "g09" "g24" "g31" "" "" ""