Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391df020a92f43d0a8b4645 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4645 "Universitat Politècnica de Catalunya UPC" "Volem fer de la UPC una comunitat viva, acollidora i sostenible, preparada per abordar els canvis i reptes de l’entorn.

Per això, fem emergir un model de treball col·laboratiu en la gestió de la Universitat, que estigui centrat en els valors de confiança i compromís, experimentació i aprenentatge, autonomia i resultats, i servei a la societat i transparència.

El pla UPC Energia 2020 es fixa com a objectius aconseguir una universitat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, i experimentar la innovació als campus vers una societat sostenible energèticament.

Principis del Pla:
  " https://www.upc.edu/gestiosostenible/ca https://twitter.com/UPCSostenible "Plaça Eusebi Güell, 6 - 7. Edifici Vèrtex" "Les Corts" Pedralbes 2,11426590 41,39043680 c07 d15 g03 f05 b04 EiESos,UniversitatBS,ConsellCiutadaSostenible,Subvencióclima2020 "Subvencions pel clima 2020 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/6426bf90940cd7be438b4567 ), Subvencions pel clima 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64cb66bc940cd772388b4567 ), Fem Xarxing 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), " 5391df020a92f43d0a8b4662 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4662 "Parc d'Atraccions Tibidabo, PATSA" "És un lloc màgic i emblemàtic de la ciutat de Barcelona amb ànima pròpia.

Us convidem a fer una ruta per aquest parc centenari i un dels més antics del món, en constant evolució, a aprendre de la seva història, a conèixer l'encant dels seus espais, a gaudir de les seves atraccions, des de les emblemàtiques fins a les d'última generació, ia sentir un munt d'emocions, pensades per a nens, joves i grans. I tot això amb la ciutat de Barcelona com a espectadora d'excepció.

Des del Parc d’atraccions Tibidabo, integrat en el Parc Natural de Collserola, estimem i ens preocupem pel nostre entorn i per això establim com a eix transversal de la nostra gestió el compromís amb el medi ambient.
Des de l’any 2007 estem adherits a Barcelona + Sostenible i des de l’any 2015 estem certificats conforme la normativa ISO 14001.

Treballem en 3 àrees relacionades amb el medi ambient:
 
Entitat signant del Compromís ciutadà per la Sostenibilitat

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.tibidabo.cat/ https://www.facebook.com/ParcTibidabo https://twitter.com/parctibidabo https://www.facebook.com/ParcTibidabo https://www.facebook.com/ParcTibidabo "plaça del Tibidabo, 3 i 4" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,11878266 41,42196903 g01 g13 b03 e10 e02 b04 EiESos,EmpresaBS "Fem Xarxing 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), " 5391df030a92f43d0a8b4689 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df030a92f43d0a8b4689 "Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)" "L’ISST.UPC és una unitat bàsica de la UPC que s’organitza com a institut per a la promoció i la realització de recerca en sostenibilitat.

La missió de l’Institut és la generació de les eines tècniques i conceptuals necessàries per ajudar a transformar el nostre model productiu vers la sostenibilitat, i la col·laboració, en aquesta direcció, en la tasca de la UPC de suport científic i tècnic al progrés social, cultural i econòmic de la societat.

 " http://is.upc.edu/ca "Carrer Jordi Girona 31. Edifici Torre Girona" "Les Corts" Pedralbes 2,11708010 41,38909310 c07 d15 b04 g03 f05 EiESos,UniversitatBS 5391df040a92f43d0a8b469a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df040a92f43d0a8b469a "CEE Guru" http://www.xtec.es/centres/a8014140/ "Carrer Bisbe Català, 38" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11547290 41,39681760 d02 e10 d21 d19 g07 g07 g18 g06 c09 e08 f09 "Títol del projecte: Volem posar cada residu al seu lloc
Tipus de projecte: Continuïtat
Curs: 2020-2021

" 08014140 5391df050a92f43d0a8b46e8 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df050a92f43d0a8b46e8 "EBM Xiroi" http://www.bcn.cat/escolabressol/xiroi "Carrer Anglesola, 50" "Les Corts" "Les Corts" 2,13326590 41,38851600 d02 e10 e11 a14 d19 g17 g07 g18 g06 c08 e14 e08 08073235 5391df060a92f43d0a8b4736 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df060a92f43d0a8b4736 "Escola Ignasi Iglésias" "Passeig Torras i Bages, 108" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,19106990 41,44131050 a14 c09 d21 e08 g05 g02 g07 5391df060a92f43d0a8b473c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df060a92f43d0a8b473c "Escola IPSI" www.ipsi.cat "Comte Comte de Borrell, 243-249" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14991203 41,38688196 e10 c08 f01 g05 g07 b03 5391df090a92f43d0a8b47be http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47be "Institut Ferran Tallada" "https://ferrantallada.wordpress.com/" http://www.bcn.es/ferrantallada https://www.facebook.com/ferrantallada https://twitter.com/Ferrantallada https://www.facebook.com/ferrantallada https://www.facebook.com/ferrantallada "Carrer Gran Vista, 54" "Horta - Guinardó" "El Carmel" 2,16353160 41,42040170 d04 e10 d21 f01 d19 g07 g06 c09 c08 c08 e08 f09 EHMT,EHMT1617,Sssplau1415,Sssplau1516,Sssplau1617,MapaSoroll1617,embolcallsES 08014115 5391df090a92f43d0a8b47c2 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47c2 "Institut Pedralbes" http://www.institutpedralbes.cat/ "Avinguda Esplugues, 40" "Les Corts" Pedralbes 2,10710090 41,38771420 d02 e10 d21 f01 d19 g07 g18 g06 e08 Sssplau1516,PPR_ES1819,EmbolcallsES1920 08076391 5391df130a92f43d0a8b4966 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df130a92f43d0a8b4966 "Basses Naturaltizades del Viver de Tres Pins" "Objectiu: oferir una alternativa a la gestió química de les basses i fonts ornamentals de la ciutat, perquè sigui la pròpia bassa la que s’autoreguli a través de l’equilibri natural de la seva fauna i flora, tot mantenint la qualitat de l’aigua
Inici del projecte : 2008 amb Galanthus
Al 2018 se seguien: " "http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php " "carrer dels Tres Pins, 30 Viver de Tres Pins (Montjuïc)" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15975770 41,36716120 g09 g01 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs 539884d0c99dc79619fb0000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d0c99dc79619fb0000 "Jardins de la Vil·la Cecília" "Podeu accedir a una audiodescripció dels Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí.

gran jardí veïnal
Els Jardins de la Vil·la Cecília són encalmats, tot i el flux continu de vianants que l'han incorporat als seus itineraris habituals, o de les nombroses persones que van al Centre Cívic.
Hi ha camins ombrívols sota les capçades dels pins, els til·lers i els pebrers bords. Una gran superfície asfaltada amb un petit palmerar permet fer tota mena d'activitats: des de festes del barri fins a competicions esportives.
Un altre dels atractius d'aquest parc està dedicat a la gent gran. En tracta d'un espai lúdic que permet mantenir en forma les articulacions i afavorir l'agilitat amb barres de diferents alçades, cargols per fer anar els dits i rampes suaus, entre d'altres recursos, i que enriqueix les passejades diàries.

Vegetació
En ser uns jardins que tenen el seu origen en el segle XIX, els de la Vil·la Cecília són rics en arbres i palmeres excepcionals, tant per l'edat com per les dimensions. Els enormes pins blancs (Pinus halepenssis) i pins pinyers (Pinus pinea), els altíssims xiprers (Cupresus sempervirens) i les majestuoses palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) en són uns quants exemples.
Entre les espècies arbòries també destaquen els plàtans (Platanus X hispanica), els til·lers (Tilia X europaea), els cedres (Cedrus deodara), els pebrers bords (Schinus molle) -alguns de grans dimensions -, els oms de Sibèria (Ulmus pumila) i els ailants (Ailanthus altissima). Al costat del Centre Cívic hi ha un exemplar de Butia capitata, una palmera poc freqüent a Barcelona. Quant als arbustos, destaquen sobretot els llorers (Laurus nobilis).
Un altre aspecte remarcable de la vegetació són les tanques de xiprer retallades en forma de casetes. Una mena de petit poble vegetal que comença a l'accés als jardins pel carrer de Santa Amèlia i que finalitza a la plaça on hi ha el Centre Cívic, que és des d'on es pot contemplar la millor perspectiva d'aquesta excel·lent feina de retall.

Art i arquitectura
Dins l'aigua del canal que s'inicia a la dreta de l'entrada dels jardins pel carrer de Santa Amèlia, jeu, boca terrosa, Ofèlia ofegada, una escultura de bronze de Francisco López Hernández de l'any 1964. En aquest mateix lloc, grans fulles metàl·liques de Ginkgo biloba es van unint en una mena d'arc que, enfilant-se des del canal, dóna la benvinguda al visitant. És obra dels arquitectes responsables de la reforma dels jardins: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña.
Aquest arquitectes també van dissenyar els bancs del parc -de fusta damunt de rodes de pedra que evoquen patins- i uns altíssims fanals inspirats en els arbres. Dos elements de disseny van ser mereixedors d'un premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) l'any 1986.

Història
Els Jardins de la Vil·la Cecília estan situats als terrenys d'una antiga finca rural: Cal Noyu, que va ser adquirida l'any 1909 per Eduardo Conde, fundador del magatzems El Siglo, primer comerç establert de Barcelona amb criteris de gran superfície. Conde va posar a la vil·la el nom de Cecília en honor de la seva esposa. L'any 1969, els terrenys van ser expropiats per l'Ajuntament per convertir-los en parc.
Una part de l'actual espai verd va pertànyer als antics jardins de la Vil·la Amèlia, situats just al costat i que actualment també són d'ús públic. L'edifici que fou residència d'Eduardo Conde és avui la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià.
 
Més informació a L'Atles de la BIodiversitat
 

 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vil-la-cecilia_98225175911.html "Carrer d'Eduardo Conde, 22-42" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12119650 41,39319150 g01 d22 g24 "Mapatge d'ocells de Sarrià ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58d6d03824dd5d16388b4567 ), " 539884d1c99dc79619140100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619140100 "Jardins de Vil·la Florida" "
Es tracta d'una iniciativa que combina els elements tradicionals d'un jardí urbà amb un espai dedicat a la salut i medicina natural.
Els usuaris poden caminar descalços per un itinerari de catifes amb textures diferents, senyalitzat amb plànols explicatius sobre els beneficis d'aquesta activitat.
A fi de garantir la conservació de les instal.lacions, està prohibida l'entrada de gossos al recinte.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://guia.barcelona.cat/detall/jardins-de-vil-la-florida_99400146184.html "Carrer Muntaner, 548" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - la Bonanova" 2,13537120 41,40527260 g01 d22 539884d1c99dc796191b0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796191b0100 "Parc de Can Sabaté" "Entrant pel carrer de la Mineria, que és l'accés principal del parc, s'obre davant el visitant una perspectiva àmplia i majestuosa, amb grans arbres i palmeres. Un camí serpentejant amb un petit estany en un dels costats condueix fins a una gran plaça empedrada, en el centre de la qual hi ha un canal molt estret per on circula l'aigua que neix d'una piràmide convertida en una original font ornamental. Està situada en un nivell més alt, en una placeta amb bancs ombrejada per palmeres datileres i ornamentada pel color rogenc de nombroses pruneres de fulles vermelles (Prunus cerasifera “atropurpurea”).

El cor de Can Sabaté
La plaça monumental que s'estén als peus de la piràmide és ampla i lluminosa, en contrast amb l'ombra que regna al seu voltant. De fet, tot gira entorn d'aquesta plaça, lleugerament enfonsada, amb bancs de pedra acompanyats per la verdor dels llorers. El canal d'uns 50 m de llargada finalitza el seu recorregut en un petit safareig emmarcat per vuit columnes truncades que fan les funcions de pèrgola.
En una banda de la llarga plaça, un petit passeig ple de lledoners (Celtis australis) separa el gran espai obert i assolellat de les zones de joc infantil, recollides i voltades de tanques vegetals. Hi ha bancs i fonts sota l'ombra protectora d'arbres de fulla perenne.

El jardí ombrejat
S'estén, allargat, per l'altre costat de la plaça, amb parterres que voregen sinuosos camins de sauló que condueixen fins a l'altre extrem dels jardins. Aquí, al darrere de la columnata, el sol dóna pas a un espai on la llum entra filtrada per les capçades dels arbres i les palmeres que s'aixequen enmig de parterres coberts d'heura i voltats de tanques vegetals. En aquesta zona hi ha l'altre accés dels jardins, que comunica amb el carrer de la Mare de Déu del Port.

Vegetació
Can Sabaté és, possiblement, un dels parcs de construcció moderna amb més varietat i qualitat de plantacions. Hi podem trobar, entre altres espècies, arbres dels escuts (Ginkgo biloba), lledoners (Celtis australis), desmais (Salix babylonica), casuarines (Casuarina cunninghamiana), pollancres del Canadà (Populus canadensis), pebrers bords (Schinus molle), eucaliptus (Eucalyptus globulus i E. camaldulensis), pins pinyoners (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex), bellaombres (Phytolacca dioica), blades (Acer pseudoplatanus) i xiprers (Cupressus macrocarpa i C. sempervirens).
En aquest parc també hi ha fruiters, com el caqui (Diospyros kaki); palmeres washingtònies (Washingtonia filifera), palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i palmeres de Canàries (Ph.canariensis); plantes aromàtiques, com el romaní (Rosmarinus officinalis) i la sàlvia (Salvia officinalis), i arbustos com el llorer (Laurus nobilis) i les troanes (Ligustrum lucidum “Variegatum”). En la zona més ombrívola, l'heura (Hedera helix) entapissa els parterres.

Art i arquitectura
La piràmide-font esdevé art dins el conjunt del parc. Obra dels mateixos arquitectes que van dissenyar aquest espai verd -Imma Jansana, Neus Solé i Daniel Navas -, és de marbre verd i llautó i té una alçada de 2,40 m.

Història
Aquest espai està situat en els terrenys antigament ocupats per la fàbrica ""Industrias Metalúrgicas"", es va aconseguir per les mobilitzacions veïnals a finals dels anys. Així, els veïns del barri del Port van reivindicar que l'antiga fàbrica no donés pas únicament a blocs de pisos. L'any 1980, la propietat, l'Ajuntament i l'Associació de Veïns del Barri del Port van arribar a un acord que va fer possible la construcció del parc.
La història, però, no s'acaba aquí. Jaume Fabre i Josep M. Huertas expliquen a ""Art públic"" que quan es va enderrocar la fàbrica, que havia estat propietat de l'industrial Josep Antoni Barret, es van descobrir una desena de passadissos subterranis i petroli que havia quedat petrificat. Barret va ser assassinat al gener de 1918 per un escamot pagat pels alemanys, que volien acabar amb qui subministrava armes als francesos durant la Primera Guerra Mundial.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-can-sabate_92086029921.html "Carrer Mineria, 18" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13795870 41,36450650 g01 d22 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc79619210100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619210100 "Jardins d'Interior d'Illa de Gaietà Renom" "Vegetació:
Camins pavimentat que connecten les entrades des de els carrers circumdants amb la plaça pavimentada central separats per parterres. Al parterre que entra des del carrer Entença hi ha diversos arbres dels quaranta escuts o ginkgos (Ginkgo biloba). Dins del jardí hi ha un parterre d'espígol (Lavandula sp.), diversos parterres de Pitòspor (Pittosporum sp.) i un parterre d'Abèlies (Abelia sp.), planta molt utilitzada per ser atreure papallones. Des de l'entrada del carrer Montnegre es troben ciques (Cycas revoluta) de bona mida. A prop de la Travessera de Les Corts hi creixen margallons (Chamaerops humilis).
 " https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/jardins-d-interior-d-illa-de-gaieta-renom_99400214279.html "Carrer Montnegre, 39" "Les Corts" "Les Corts" 2,13940940 41,38819930 g05 d22 Música2017 539884d1c99dc79619230100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619230100 "Jardins de Can Castelló" "Els de Can Castelló són uns jardins elegants i romàntics. Hi destaquen els parterres de formes irregulars, arrodonits, molt ben definits, densos i de gran bellesa paisatgística. Estan plens a vessar d'arbres i palmeres, la majoria de mida i edat considerables, ja que van ser plantats al començament del segle passat.

Si els bancs que hi ha als camins garanteixen el descans i la conversa, el mur que tanca el jardí -absolutament entapissat de vegetació- garanteix el silenci, quelcom molt preuat en una ciutat tan viva com Barcelona.

Hi ha detalls en els quals val la pena fixar-se pel seu encant, com les petites canalitzacions excavades a banda i banda dels camins cobertes amb còdols de riu, que els emmarquen i permeten conduir l'aigua de pluja sense que erosioni els camins.

Vegetació
Als Jardins de Can Castelló la vegetació és important per la varietat d'espècies -gairebé una trentena, algunes de les quals són força exòtiques-, la quantitat d'exemplars i la seva edat i dimensions.

Destaquen la vintena llarga d'enormes palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les grans iuques (Yucca elephantipes), els castanyers d'Índia i els falsos pebrers (Schinus molle). També hi ha exemplars notables de tuia (Thuja orientalis) i de palmera de dàtils (Phoenix dactylifera), i sobresurten per la seva raresa els de Nolina beldingii, una planta crassa originària de Califòrnia.

Quant als arbustos, destaquen els pitòspors (Pittosporum tobira) i els baladres (Nerium oleander) de grans dimensions, els llorers (Laurus nobilis) que envolten el recinte i els marfulls (Viburnum tinus).

Art i arquitectura
Aquests jardins van ser creats per a la casa pairal dels Castelló, un edifici amb estructura de masia que fou construït els anys trenta. Es tracta d'un gran casalot amb un disseny molt rural: teulada de dos aiguavessos, grans finestrals i balconades a la façana principal, i finestres de mig punt a la façana lateral. És una de les poques masies que encara es conserven a Sant Gervasi.

Història
Els Jardins de Can Castelló estan situats en una part de l'antiga finca del doctor Josep Castelló i Galvany. La casa pairal que hi ha a l'interior és actualment un casal per a la gent gran: el Casal de Can Castelló.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-castello_95192110938.html "Carrer Castelló, 3" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14039550 41,39896670 g01 g03 d22 539884d1c99dc79619250100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100 "Parc de l'Espanya Industrial" "El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.

Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.

Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.

Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html "Carrer Muntadas, 37" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14171840 41,37660430 g01 d22 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc79619320100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619320100 "Jardins d'Enric Sagnier" "Aquests jardins, anomenats abans ‘jardins de Brusi’ estan  situats al peu del vessant sud-est del turó de Monterols i delimitats pels carrers de Sant Elies, Copèrnic, Marc Aureli i Brusi. Formaven part de la residència d’estiueig de la família Sagnier, una saga d’arquitectes i enginyers de renom.
La casa actual, rehabilitada l’any 2005 com a Centre Cívic Casa Sagnier, es va construir el 1900 per l’il·lustre arquitecte Enric Sagnier. És un edifici de planta quadrangular, d’estil eclèctic amb influències modernistes i amb alguns ornaments gòtics. Sembla ser que una gruta abastia d’aigua  la propietat i el jardí tenia una pista de tennis i un petit tren de vapor pels infants.
El jardí té dos accessos, un pel carrer Tavern i l’altre pel carrer Copèrnic que està situat en un nivell més elevat, des d’on podem veure el jardí en el seu conjunt. No és un jardí especialment frondós ja que l’estrat herbaci i arbustiu és pràcticament inexistent, però te l’atractiu de poder contemplar alguns arbres centenaris que formaven part de l’antic jardí, com alguns castanyers d’índies (Aesculus hippocastanum) que s’arrengleraven a banda i banda del camí d’accés a la casa, des del carrer Sant Elies i una alzina altíssima (Quercus ilex) que  sobrepassa l’alçada dels edificis de set plantes que hi ha al darrere.
També trobem alguns exemplars de palmeres molt robustes  i algunes espècies singulars com un pitòspor centenari de port arbori situat al costat de l’àrea infantil i un conjunt d’arbres botella (Brachychiton populneum) molt remarcables pel seu gruixut tronc i alçada considerables. Al voltant de la casa un grup de velles acàcies i, arrenglerats al costat del mur que llinda amb l’Institut Montserrat un conjunt de pins blancs molts alts, prims i escardalencs que són vestigi de la primitiva vegetació mediterrània que poblava aquest indret.
Descripció de Maria Josep Tort" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Brusi, 55" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14451080 41,40188200 g01 d23 d22 539884d1c99dc796193c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796193c0100 "Parc de la Creueta del Coll" "La gran plaça, delimitada en part per una pèrgola i protegida al fons per les parets del que va ser una pedrera, ens dóna la benvinguda si accedim a l'espai des de l'avinguda de la Mare de Déu del Coll. Està envoltada de plàtans, alzines i arbres de l'amor, i al mig hi ha una gran esplanada de sauló on s'han situat els jocs infantils. Uns quants xiprers i un parterre de gespa amb grups de flors en un extrem hi donen un toc de color.

Llocs d'estada i d'esbarjo
Si els bancs que hi ha al voltant de la gran plaça són un lloc ideal per passar-hi una bona estona, a sobre de l'estany hi ha una graderia des de la qual es pot contemplar tot el que passa dins i fora de l'aigua. Una mica més amunt se succeeixen dues llargues terrasses ombrejades per acàcies. A la dreta de la segona terrassa, una rampa condueix a dues pistes de botxes.
Els camins van pujant enmig d'una vegetació frondosa d'arbres i arbustos. Dalt de tot, ja a la part forestal del parc, s'arriba a una zona de pícnic. És una petita esplanada tranquil·la, amb taules, bancs i una font, que està guarnida per la verdor dels pins a una banda, i la vegetació que ha anat creixent i que acoloreix les parets de l'antiga pedrera del Coll a l'altra. Ho complementa una vista notable de Barcelona.

Turó amunt
A dalt de tot dels murs de pedra, avui colonitzats per arbustos mediterranis entre els quals destaca la ginesta, hi ha una barana de fusta que delimita l'espai del parc i el separa del vessant forestal o bosc urbà del turó del Coll, encarat cap a la serra de Collserola. Un petit sender permet anar vorejant la part de dalt de la pedrera. S'hi pot accedir des del passatge de Manlleu. A l'hora de tornar, si ens estimem més tirar avall per aquest costat del turó, arribarem al barri de la Taxonera, ja al districte d'Horta-Guinardó.

Vegetació
Juntament amb les acàcies que hi ha a les zones de repòs, i la pineda i els arbustos mediterranis que hi ha a la zona de pícnic, al parc de la Creueta del Coll hi destaquen les palmeres que hi ha a la illeta que s'endinsa dins la làmina d'aigua del parc de la Creueta del Coll. Per la seva raresa, val la pena fixar-se en una palmera datilera (Phoenix dactylifera) amb dos estípits.
Hi ha un llentiscle catalogat com arbre d'interès local.
La part assilvestrada del parc inclou prats d'albellatge (Hyparrhenia hirta), que és un hàbitat prioritari per la UE.

Art i arquitectura
Si hi accedim per l'entrada principal -a l'avinguda de la Mare de Déu del Coll, just al costat del carrer de Castellterçol-, hi trobem un monòlit de ferro, alt i esvelt. Es tracta de l'Escultura, d'Ellsworth Kelly.
Al fons de la piscina, en una làmina d'aigua a part molt més petita i una mica elevada, situada entre les parets de l'antiga pedrera i un muret de formigó, hi trobem un dels elements més preuats d'aquest parc, l'Elogi de l'aigua, una colossal escultura d'Eduardo Chillida feta amb formigó i d'un pes que supera les 50 tones. Suspesa damunt l'aigua, és sostinguda per quatre cables d'acer ancorats a la roca, la qual cosa confereix a l'enorme escultura l'aspecte d'una lleugeresa sorprenent.

Història
El parc de la Creueta del Coll és fruit de l'aprofitament d'un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l'actual. Es tracta de l'antiga pedrera del Coll, situada a la falda d'un dels turons que configuren la part alta de Barcelona. Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat a aquest espai verd.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-creueta-del-coll_92086020872.html "Pg. Mare de Déu del Coll, 77" Gràcia "El Coll" 2,14825180 41,41873610 g01 g04 g13 d22 Música2017,TresTurons "Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc79619400100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619400100 "Parc de Joan Miró" "Antigament era conegut com el Parc de l’Escorxador. Sota aquest parc es troba un gran dipòsit municipal d'aigües pluvials i un Centre de Neteja. Aquest centre de neteja comparteix moltes característiques amb el Cente de Neteja Torrent Maduixer i el Centre de Neteja Rieres d'Horta.
Integrat en la trama urbana dissenyada per Ildefons Cerdà a finals del segle XIX, el Parc de Joan Miró ocupa el solar de l'antic escorxador, equivalent a quatre illes de l'Eixample.

Jardins per a la biodiversitat
És un espai de 420 m2 dedicat a a la millora de l'hàbitat per a la flora i la fauna mitjançant plantacions i creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa. Conté plantes ornamentals i aromàtiques com els lilàs, les sàlvies o les Tulbaghia violacea, i es van afegir cirerers d’arboç, menta, fonoll o romaní que nodreixen marietes, cucs, abelles, xinxes o caràbids. L’Escola Auró ja el va instal·lar un hotel d'insectes.

La plaça
Té una extensió de 6.400 m2 i és la zona més urbana i elevada del parc, arran dels carrers Tarragona i Aragó. En ella hi és l'escultura Dona i Ocell dins un petit estany. Aquest és, sobretot, un lloc de pas.
A tocar la plaça, una praderia de 6.000 m2 cobreix un aparcament i un dipòsit d'aigües pluvials. Per la vora d'un dels costats hi ha plataformes de diverses altures connectats per camins ombrejats amb pèrgoles cobertes d'enfiladisses que porten a la zona més extensa i rústega del parc.

Els bosquets
Primer un de palmeres i tot seguit un de pinsés el que hi ha d'un a l'altre extrem del parc, en direcció al carrer Vilamarí. Són grans extensions de sauló situades en una cota inferior a la de la plaça amb un ampli ventall de serveis.
A la pineda, s'hi reuneix el veïnat per fer petar la xerrada a la terrassa d'un dels quioscos bar, o mentre els infants s'entretenen en una de les sis àrees de jocs infantils del parc, una de les quals, la més gran, és accessible. Al palmerars hi ha pistes de petanca i els gossos corren per una gran àrea de 720 m2.
La biblioteca Joan Miró envoltada d'aigua
Es troba a l'accés al parc pels carrers Vilamarí i de la Diputació. Un edifici elegant i acollidor envoltat de canals d'aigua delimitats per franges de xiprers retallats.

Vegetació
Abunden les palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactylifera). Els pins pinyers, els pins blancs (Pinus pinea i Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex) configuren un gran espai de vegetació característicament mediterrani, on també es troben grans eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis i Eucalyptus globulus).
A tocar de la biblioteca, els baladres (Nerium oleander) comparteixen espai amb les tanques de xiprer (Cupressus sempervirens), i a prop del palmerar hi ha àlbers (Populus alba). Els oms (Ulmus pumila) i els cedres (Cedrus deodara) hi són espècies arbòries presents. A les pèrgoles hi llueixen les glicines (Wisteria sinensis) i les buguenvíl·lees (Bougainvillea glabra).

Art i arquitectura
En un dels extrems de l'estany que hi ha a la gran plaça situada a l'alçada dels carrers Tarragona i Aragó, l'escultura Dona i Ocell de Joan Miró, de 22 m d'alçària, presideix el gran espai verd. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

Història
El Parc de Joan Miró és el primer després de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1976, i també el primer en què es va donar un nou ús a espais urbans amb equipaments obsolets.
Situat en els terrenys que havia ocupat l'antic escorxador de la ciutat, és un bon exemple del nou model d'estratègia urbana iniciat amb la democràcia, basat en la dignificació de la perifèria i la recuperació del centre de la ciutat. El nou planejament de l'espai urbà va fer possible el progressiu creixement d'un espai públic extens i de qualitat, del qual aquest parc és una peça emblemàtica.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-miro_92086012013.html "Carrer Tarragona, 74" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14716360 41,37732470 g01 g24 g31 d06 d13 d20 d22 d04 Música2017,RefugideBiodiversitat "Com funciona la resiliència a Barcelona? ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56e1345d24dd5d3b558b4568 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc79619450100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619450100 "Parc del Laberint d'Horta" "Podeu accedir al recurs digitat de La Fàbrica del Sol sobre el laberint clicant aquí.
El laberint consta d’amples murs de xiprers (Cupressus sempervirens). Hi ha una escultura d’Eros allà on hi hauria d'haver el minotaure. Es tracta d’un jardí en part Neoclàssic i en part Romàntic. Simetria, art topiari i jardineria regular, templets amb columnes toscanes, fonts i brolladors, escultures mitològiques, un pavelló neoclàssic dedicat a les muses i, per l'altra banda, una cascada i un rierol sobre un llit de pedra, molsa i plantes silvestres, un jardí més selvàtic i ombrívol, entapissats d'heura i de la flor de l'amor, disposició arbòria irregular de teixos, pins, plàtans i til·lers de gran port i fins i tot un fals cementiri. El parc que va néixer neoclàssic el 1791 i va créixer i es va completar romàntic al 1853.
El Parc del laberint d'Horta és un jardí-museu. Té una porta xinesa, vestigi d'un jardí oriental ja desaparegut, també un jardí dels Boixos (Buxus sempervirens), dissenyat pel paisatgista i jardiner italià Domenico Bagutti, per encàrrec d'Antoni Desvalls, Marquès de Llupià i Alfarràs. Des d'aquest jardí surten els camins que porten bé als templets d'Ariadna i Danae, bé al jardí domèstic i també cap al jardí romàntic que ocupa tot al flanc esquerre.
Al jardí domèstic es troben un til·ler (Tilia tomentosa) i un cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que estan al catàleg d'arbre d'interès local, acompanyats de teixos (Taxus baccata), còculs (Cocculus laurifolius) de gran mida i un arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) a més d'una plantació de camèlies (Camellia)
Cap als templets i el pavelló neoclàssic hi ha una alineació d'alzines (Quercus ilex) encerclats en una tanca de llorer (Laurus nobilis) que ombreja el recorregut. Hi ha un exemplar de sequoia (Sequoia sempervirens) també al catàleg d'arbres d’interès local. Pels altres camins hi ha més alzines (Quercus Ilex) centenàries, i la flor de la mor, l'agapants (Agapanthus umbellatus)
Abans d'arribar als templets hi ha imponents parets de xiprer (Curprssus sempervirens). Els arbres que envolten el conjunt són alzines (Quercus ilex), pins (Pinus halepensis i Pinus pinea) i roures (Quercus robur).
A la part alta del parc es troben els templets a dreta i esquerra i en l'eix central les escales i el pavelló neoclàssic, de Domenico Bagutti. Des del laberint es puja cap al pavelló al costat del canal romàntic, originalment navegable. Darrera el pavelló hi ha un gran safareig que alimenta per gravetat els jocs d'aigua de les fonts i brolladors situats en els recorregut inferior.
El canal acaba en una cascada i esdevé rierol, mentre la vegetació també es torna ensalvatgida. En aquest recorregut es troba el refugi del pagès, excavat a la roca i la cabana de fusta de l'ermità envoltats per alzines (Quercus ilex), pins (Pinus pinea i Pinus canariensis) i abundant vegetació de màquia amb evònims (Euonymus japonicus), marfulls (Viburnum tinus), llorers (Laurus nobilis) i pitòspors (Pittosporum tobira), Coralets del Japó (Berberis thumbergi). La presència entapissant de l'heura (Hedera helix) aprofita aquest entorn més humit i ombrívol.
Al fals cementiri hi ha catifes de la flor de l'amor, l'agapant (Agaphantus umbellatus) i mates de falgueres (Nephrolepis exaltata), boixos (Buxus sempervirens), galzeran (Ruscus aculeatus). Entre els arbres de més grandària Teixos (Taxus baccata), Llorers (Laurus nobilis), roures (Quercus pubencens), freixes de flor (Fraxinus ornus), plàtans (Platanus X hispànica) i til·lers (Tilia europaea).
Hi ha esquirols, eriçons i a les basses naturalitzades amfibis i serps d'aigua.
Història
El parc ocupa terrenys d'una finca del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs que va encarregar l'obra a Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808. El jardiner Delvalet va fer les plantacions i el mestre d'obres Jaume Valls, en va supervisar els treballs. La família Desvalls va mantenir la propietat fins als anys 70, quan va passar a l'Ajuntament. Es va inaugurar com a parc el 1971. El 1994 se'n va fer una restauració.
Per més informació pots mirar L'Atles de la Biodiversitat
​Si vols saber-ne més sobre el parc pots fer servir el següent recurs:

   

 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html "Pg. dels Castanyers, 1-17" "Horta - Guinardó" Horta 2,14686138 41,43889233 g03 g01 g09 g24 BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19 "Caminades per la sostenibilitat: Per jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04462b24dd5d517e8b4568 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Respirem per Horta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd940af24dd5d5b188b4569 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc79619580100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619580100 "Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López" "Els Jardins de l'Ecòleg Ramon Margalef i López, abans Jardins d'Aclimatació, el va fer al 1930 Rubió i Tudurí, l'any següent de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, al terreny on s'havien situat els pavellons d'Itàlia i Suècia. L'objectiu era l'aclimatació d'espècies foranes dels cinc continents que es van portar per a l'exposició ampliades fins al 1937 i interrumpudes per la Guerra Civil. Al 1945 l'arquitecte Lluís Riudor i el botànic Joan Pañella van reprendre els treballs de plantació fins als anys 1980. Aquest jardí alberga al voltant de 230 espècies de plantes. Els arbres estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona.
La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió comunicats per escales de pedra. Al nivell superior, molt ombrívol, hi ha pèrgoles de pedra per a les espècies enfiladisses.
Els camins són de sauló amb bancs. Molts exemplars estan identificats amb el nom científic, el nom comú i la zona d'on són originaris.

Vegetació
Hi ha espàcies destacables, ja sigui per la seva raresa, o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i els que són inclosos al Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona com un exemplar de Siris blanc (Albizia procera); un Molle o huingan (Schinus longifolia); o l'Eucaliptus tuart (Eucalyptus gomphocephala).
Entre els exemplars únics o gairebé únics es troben l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià o arbre de la menta per l'olor (Agonis flexuosa); la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum); el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha coníferes exòtiques, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia).
Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte!

Art i arquitectura
A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.

Història
Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia.
Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html "Carrer l'Estadi, 42" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15296250 41,36607060 g01 g06 d22 g31 Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 539884d1c99dc796195c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796195c0100 "Park Güell" "L’Ajuntament de Barcelona, conscient dels greus problemes que comporta l’elevat pas de visitants al parc, tant pel que fa a la conservació de l’espai i del seu llegat artístic i cultural d'Antoni Gaudí com pel que fa a la millora de la qualitat de vida dels veïns, va decidir tirar endavant un pla de regulació de la zona per solucionar els diferents conflictes generats per la massificació a la qual està subjecta. Tenint molt en compte les diferents sensibilitats i intentant beneficiar a tots els col·lectius afectats per la mesura. L'any 2013, per encàrrec de l'Ajuntament B:SM va iniciar la regulació d'aquest espai monumental tant emblemàtic, garantint l’oci i el lleure als veïns i usuaris així com la qualitat de la visita dels turistes que hi accedeixen.

L’any 2015, el Park Güell ha rebut 2.761.626 usuaris, xifra que queda lluny de la forquilla de 8-9 milions de l’any 2012. Actualment hi ha 49.010 carnets expedits que faciliten el trànsit i mobilitat diària de veïns i escolars, amb un trànsit total aproximat de 138.000 persones. Hi ha una App gratuïta disponible en 7 idiomes que facilita la visita a la Zona Monumental del parc i també s'ofereixen visites guiades que incrementen la nostra oferta cultural.

Obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, fou un encàrrec del seu mecenes, el comte Eusebi Güell, per a construir una urbanització residencial a l'estil de les ciutats-jardí angleses. Se situa al Turó del Carmel, al barri de la La Salut. El projecte no va tenir èxit, ja que de 60 parcel·les en què es dividí el terreny tan sols es va vendre una. Malgrat això, es van construir els accessos al parc i les àrees de serveis, i es van acondicionar els terrenys. Era un indret escarpat, amb forts desnivells que Gaudí sortejà amb un sistema de viaductes integrats al terreny. Del parc destaca l'entrada monumental, amb dos pavellons d'accés destinats a porteria i administració, rodejats d'un mur de mamposteria i ceràmica vidriada policromada; passats els pavellons es troba una escalinata que condueix als nivells superiors, decorada amb unes fonts esculpides on destaca un drac (o salamandra); aquesta escala condueix a la Sala Hipòstila, que hauria servit de mercat de la urbanització, feta amb grans columnes d'ordre dòric; per damunt d'aquesta sala es troba una gran plaça en forma de teatre grec, amb el famós banc corregut revestit de ceràmica trossejada (trencadís), obra de Josep Maria Jujol. La casa de mostra del parc, obra de Francesc Berenguer, fou residència de Gaudí de 1906 a 1926, i actualment acull la Casa Museu Gaudí. Als anys 1960 s'afegí al parc el Jardí d'Àustria, obra de Lluís Riudor. El 1984 la Unesco va incloure al Parc Güell dins del Patrimoni de la Humanitat. En aquest parc hi ha diversos arbres inclosos al Catàleg dAarbres d'Interès Local: garrofer dels viaductes, garrofer rebrotat, Ullastre, i llentiscle.
D'altra banda, s'ha dissenyat un itinerari de biodiversitat pel parc
Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per Col·legi Jesuïtes de Gràcia - Kostka

Aquesta organització està adherida al compromis per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
 " http://www.parkguell.cat/ "Carrer Olot, s/n" Gràcia "La Salut" 2,15312927 41,41344028 g03 g04 g13 g08 g27 a16 e14 d23 d22 b04 d11 g16 g24 a15 TresTurons,EiESos,EmpresaBS 539884d2c99dc796197f0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d2c99dc796197f0100 "Jardins de Tres Tombs" "És el solar de l'antiga fàbrica de Galletas Montes, un interior d'illa que combina la zona enjardinada amb una àrea de jocs infantils, taules de Ping-Pong i dos importants equipaments del barri: el centre de serveis socials de Sant Antoni i l'escola bressol Tres Tombs. El conjunt, amenitzat amb un petit bosc de palmeres i cirerers, és francament agradable, especialment a la primavera, quan els cirerers estan florits.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-interior-d-illa-de-tres-tombs_1128115652.html "Carrer de Manso, 24-28" Eixample "Sant Antoni" 2,16091897 41,37611753 g05 g01 d22 Caminades19 "Caminades per la sostenibilitat: Natura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04464524dd5d527e8b4569 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Natura a peu de carrer ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd4077c24dd5d6b548b4568 ), " 539884d2c99dc79619af0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d2c99dc79619af0100 "Jardins d'Interior d'Illa de la Casa Elizalde" "Pati en interior d'illa, amb una zona central de paviment i envoltat de vegetació que ressegueix els murs que tanquen l'espai. Es tracta d'un espai obert al públic en l'horari d'obertura del Centre Cívic.

S'hi troben espècies vegetals autòctones com el margalló, la morella roquera (o parietària), el baladre, el galzeran, l’heura o el romaní. També es poden observar espècies exòtiques com el llorer-cirer, Foetínies, el xiprer, la buguenvíl·lea, la glicina, el lliri africà, el mirabolà, l'acant, el pitòspor o l'esparreguera africana.
Tota aquesta vegetació, però també un gran Vernís del Japó (Ailanthus altissima) ubicat en el pati interior d'una de les finques adjacents, donen la sensació de trobar-se envoltat de verd, en un espai agradable, de recolliment i on se sent poca remor provinent del carrer.

El pati disposa de bancs per seure i d'una lleugera ombra que proporciona una pèrgola sense vegetació. Hi ha una coberta amb plaques fotovoltaiques.També hi ha un escenari i l'espai s'aprofita per esdeveniments culturals.

 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer de València, 300-306" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16574340 41,39437840 g05 g16 g19 d04 d22 g01 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de vegetació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/55a3d9e80a92f4997c8b4568 ), " 539884d3c99dc79619d90100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d3c99dc79619d90100 "Jardins de Sofia Barat" "En aquest interior es trob ala biblioteca Maria Barat, inaugurada el 2000. el terra és de ciment, i per tot l'espai hi ha distribuït tot un seguit de bancs. Al pati s'hi entra per un passadís que neix al carrer Girona, 64.
Es pot observar una colònia de pardals a la part posterior de l'edifici d'habitatges situat al carrer Diputació número 333." https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/detall/jardins-de-sofia-barat_99400062139.html "Carrer de Girona, 64" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17155310 41,39462960 g05 d22 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de fauna ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/556ef14e0a92f4747e8b456c ), " 539884d4c99dc796193b0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193b0200 "Parc de l'Estació del Nord" "L'entrada principal pel carrer Almogàvers està flanquejada per dues altíssimes parets de ceràmica blanca que delimiten els llargs talussos, molt suaus i sembrats de gespa. Constitueixen una talaia que permet contemplar amb perspectiva el conjunt de l'espai. Petits caminets fets amb travesses de fusta faciliten l'ascens.
La ceràmica es repeteix a les dues escultures que determinen l'organització del parc. Prop de l'edifici de l'antiga estació de ferrocarril que li dóna nom, s'estén damunt la gespa un gran llenç de ceràmica blava. És el Cel caigut. Més enllà, tocant al pont del carrer Sardenya on finalitza aquesta primera part del parc (val la pena pujar-hi per veure les escultures), s'enfonsa l'Espiral arbrada, plena a vessar de til·lers.

Els altres espais
Tot i la modernitat del seu traçat, el Parc de l'Estació del Nord compta amb espais més tradicionals, recollits i ombrejats, alguns situats a tocar del carrer Nàpols i que ressegueixen una bona part de la reixa del parc. Aquí, els arbres plantats en amplis parterres separats per camins serpentejants de sauló formen una mena de bosc que protegeix els que volen seure en un banc a recer del sol.
Més enllà del pont del carrer Sardenya el parc s'estén allargassat, passa per sota del pont de Marina i finalitza al carrer de Lepant. En aquesta zona, també molt àmplia, és on s'han instal·lat els serveis: una àrea de jocs infantils i una gran àrea d'esbarjo per a gossos.

Vegetació
Tot i que l'element vegetal més destacat d'aquest parc, per extens, són els grans parterres i els talussos de gespa -on sempre hi ha algú prenent el sol-, el cert és que l'arbrat és important. Això es deu, més que a la varietat d'espècies, deliberadament limitada per no treure protagonisme a les escultures, al seu desenvolupament, que els permet destacar. Així, el Cel caigut està flanquejat per un petit grup de pins pinyers (Pinus pinea) en una banda, i per altíssims pollancres (Populus nigra italica) a l'altra. En aquesta zona del parc són nombrosos els grans exemplars d'àlber (Populus alba nivea i Populus alba pyramidalis) amb unes fulles platejades precioses, i també els pollancres del Canadà (Populus X canadensis i Populus X canadensis pyramidalis). Destaca, per centenari i pel seu magnífic port, un pollancre del Canadà que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Omplint l'Espiral arbrada, una notable plantació de til·lers (Tilia tormentosa).
A la zona a tocar del carrer Nàpols l'arbrat esdevé una mena de bosquet on abunden les alzines (Quercus ilex) i els xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa), i on també hi ha alguns àlbers. Més enllà del carrer Sardenya, on hi ha els serveis del parc, els grans parterres de gespa -també n'hi ha- comparteixen protagonisme amb arbustos com el tamariu (Tamarix gallica), l'arboç (Arbutus unedo), el pitospor (Pittosporum tobira), el marfull (Viburnum tinus) i la ginesta (Spartium junceum), i també amb els arbres: lledoners (Celtis australis) al voltant de l'àrea de joc infantil i, formant petits grupets, sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), acàcies (Robinia pseudoacacia) i mimoses floribundes (Acacia retinodes).

Art i arquitectura
El Parc de l'Estació del Nord es pot considerar l'únic exemple construït a Barcelona de land art o art terra, un corrent que sorgí cap a finals de la dècada de 1960 als Estats Units i a Europa, i que pretenia traslladar el treball artístic als espais naturals perquè n'esdevinguessin el suport. En aquest parc el land art està representat per la ceràmica sobre paisatge, amb dues escultures de Beverly Peppers: Cel caigut i Espiral arbrada.

Història
Aquest parc va ser construït sobre una part dels terrenys ocupats per l'antiga l'Estació del Nord. Aquesta va ser construïda l'any 1861 i era el punt d'arribada dels trens de la línia de Lleida. Perdudes les seves funcions ferroviàries l'any 1972, el recinte acull avui l' estació central d'autobusos de Barcelona i el poliesportiu municipal més gran de la ciutat.
 
Més informació a L'Atlas de la BIodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-estacio-del-nord_92086028091.html "Carrer Almogàvers, 27-61 / Carrer Nàpols, 70" Eixample "Fort Pienc" 2,18429940 41,39313190 g01 g16 d22 Música2017 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d4c99dc796194c0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796194c0200 "Parc de la Ciutadella" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?
El traçat en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, amb abundàcia d'ocells aquàtics, i una glorieta de música. La plaça d'Armes (1916) per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.
Molta vegetació és de final del XIX. Museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.
Hi ha til·lers (Tilia X europaea i T. tomentosa i T. X euchlora), magnòlies (Magnolia grandiflora), àlbers (Populus alba i P. alba ""pyramidalis"") i plàtans (Platanus X hispanica). Els lledoners (Celtis australis) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac; i prop de l'Umbracle, paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut arbres sagrats (Ginkgo biloba).
Altres espècies són l'acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica), els castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum).
Destaquen les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les datileres (Phoenix dactylifera) i les iuques (Yucca elephatipes), i les palmeres blaves (Brahea armata). D’arbustos hi ha llorers (Laurus nobilis), tamarius (Tamarix gallica), baladres (Nerium oleander), i tanques de pitòspor (Pittosporum tobira) i d'evònim del Japó (Euonymus japonicus).
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una acàcia de Constantinopla (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un Quercus polymorpha, plantats al final del XIX, i els xiprers calbs (Taxodium distichum) que hi ha al llac, plantats a principis del XX i un pitòspor (Pittosporum tobira).
S’han vist més de 100 espècies d’ocells i una gran colònia de bernats pescaires. Població d'eriçó.
Declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.
La dama del paraigües (Joan Roig Soler) és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.
La Cascada Monumental és de Fontseré (1881) 
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui Institut Verdaguer i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.
La resta d'edificis són de finals del XIX, com el Museu Martorell de Geologia de l'any 1879  d’Antoni Rovira i Trias.
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el Castell dels Tres Dragons i seu del Museu de Zoologia, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al Museu Blau del Fòrum.
El parc és on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo.

Hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Fort Pius.

Més informació  a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-ciutadella_92086011921.html "Passeig Picasso, 1" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18447005 41,38944063 g01 g03 d22 g24 g31 d28 Música2017,AiguArt20 "Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d4c99dc79619570200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619570200 "Parc de la Pegaso" "La portalada situada al carrer Gran de la Sagrera, que fins a la dècada dels setanta donava accés a una antiga fàbrica de camions, avui obre de bat a bat l’entrada d’un dels espais verds més emblemàtics del districte de Sant Andreu, amb gran nombre d’equipaments integrats, i també amb un recorregut accessible.

Història
Està situat en els terrenys que antigament ocupava la fàbrica de camions d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, SA), entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica. Va ser dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig i va ser inaugurat l'any 1986

Biodiversitat
Vora el canal, la vegetació evoca el paisatge de ribera amb desmais (Salix babylonica), àlbers (Populus alba), pollancres del Canadà (Populus x canadensis), paraigüets (Cyperus involucratus) i xiprers dels pantans (Taxodium distichum). Prop de l'aigua també hi ha tamarius gàl·lics (Tamarix gallica), papirs (Cyperus papyrus) i grans grups de bambú (Phyllostachys sp). En aquest parc també trobem bellaombres (Phytolaca dioica), magnòlies (Magnolia grandiflora), margallons (Chamaerops humilis), pebrers bords (Schinus molle), esparmànies o til·lers de saló (Sparmannia africana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i arbres dels escuts (Ginkgo biloba), al costat d'espècies tan mediterrànies com l'alzina (Quercus ilex) o el pi pinyer (Pinus pinea). També s'hi poden veure exemplars de mimosa floribunda (Acacia retinodes), i les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del passeig que volta el parc. Entre els arbustos hi ha abèlies (Abelia floribunda), baladres (Nerium oleander), troanelles (Ligustrum ovalifolium), pitòspors (Pittosporum tobira) i marfulls (Viburnum tinus).

Paisatgisme i disseny
Travessada la porta, el primer que hi ha és el parc infantil de trànsit de la Sagrera. Al davant de la portalada hi ha una filera de bancs ombrats amb palmeres datileres, els respatllers dels quals estan guarnits per la verdor de l'heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a dins del parc, i al darrere dels bancs una vegetació frondosa. El parc s’ordena en dos sectors: una esplanada a l'ombra dels plàtans vorejada per troanes i el llac i un sistema de petits turons inspirat en els jardins vuitcentistes de Fontserè. A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El canal travessa en diagonal, des de l'entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l'extrem que voreja el carrer del Pegàs, i l'aigua corre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com un d’estil tradicional japonès creuen el canal en diferents punts del seu recorregut.

Art i arquitectura
En el paviment d'una petita placeta circular situada en un extrem elevat del parc s'ha reproduït Pegàs, el cavall alat que va ser l'emblema d'ENASA. De l'antiga factoria es conserva la porta d'entrada que ara és l'accés principal del parc, així com l'edifici d'oficines, que ha estat destinat a equipaments del barri. Un record de l'arquitectura industrial de mitjan segle XX. El llac, com a element més singular i eix vertebrador va ser objecte d'una rehabilitació integral el 2011. La intervenció ha resolt els problemes de filtracions i de sanejament que aquesta làmina d'aigua presentava des que es va buidar el 2008 com a conseqüència del decret de sequera. Per això, s'ha impermeabilitzat el vas del llac i s'hi ha instal·lat maquinària nova per a la recirculació dels cabals. A més, s'han deixat les instal·lacions preparades per a la futura connexió amb la xarxa d'aigua freàtica de la Sagrera que s'està desenvolupant. També s'han renovat els brolladors i la seva il·luminació amb làmpades de baix consum. A totes aquestes millores cal afegir que el control de la maquinària es fa de manera telecomandada
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-pegaso_92086017159.html "Carrer Gran de la Sagrera, 179" "Sant Andreu" "La Sagrera" 2,19073260 41,42705800 g01 e10 g27 d23 d22 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Història i present industrial ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbbc4a24dd5d40748b456c ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884e8c99dc79619230300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884e8c99dc79619230300 "Centre Cívic Sarrià" "El Casal de Sarrià és un altre exemple de transformació d’una antiga residència particular, l'antiga Vil·la Cecília, en un centre cívic municipal de districte. Envoltat pels jardins de Vil·la Cecília, està situat en un lloc privilegiat del districte.
En aquest indret hi trobem:
- una escultura d'Ofèlia ofegada (hi ha qui l'anomena la figura dorment)
- portes d'accés de ferro galvanitzat

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://ccivics.bcn.cat/sarria https://www.facebook.com/ccsarria http://twitter.com/ccivicsarria https://www.facebook.com/ccsarria https://www.facebook.com/ccsarria "Carrer Eduardo Conde, 22-42 " "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12116875 41,39387411 f08 b04 g27 g01 d22 f09 EiESos,EquipamentBS,RenovaRoba17,RenovaRoba19,RenovaRoba20Maig 539884f9c99dc79619870300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona" "Història
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.

Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el Jardí Botànic Històric era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.

Biodiversitat vegetals
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.
També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, C. deodara i C. libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc.

Paisatgisme i disseny
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.

Art i arquitectura
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
 

Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/ "Carrer Doctor Font Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 g01 g06 c01 c05 c07 c06 g24 5398b36fc99dc705404d0400 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36fc99dc705404d0400 "Font de La Maquinista" "La font de la Maquinista és coneguda com “Estany Narcís Monturiol” (va ser un enginyer intel·lectual, polític i inventor espanyol). Va ser inaugurada l’any 2.000 i va ser obra de Juan Fernando Mendoza. La font està ubicada a l’antiga fàbrica de trens que es va construir l’any 1.855.  " "Carrer de Tucuman, 92" "Sant Andreu" "Baró de Viver" 2,19762952 41,44457289 d11 d13 g01 539b161e0a92f4c8688b457f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b161e0a92f4c8688b457f "Jardins de Laribal" "Visistable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Jardins mediterranis
Inspirats en els jardins àrabs i dels ""cármenes"" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits.

Les escales del Generalife
Una escala inspirada en la del Generalife connecta la part superior amb els Jardins d'Amargós, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per gaudir de la fresca i el so de l'aigua. Punt de reproducció d'amfibis

Els jardins de la Font del Gat
Unes pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la Font del Gat. Conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental.
Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres ho cobreix tot.

El roserar de la Colla de l'Arròs
Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs.
El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha varietats antigues de rosers.

La plaça del Claustre
Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (Platanus x hispanica = Platanus orientalis x occidentalis = Platanus hybrida = Platanus acerifolia) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, també tancat per una pedrera.

Vegetació
Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), i  pinyers (Pinus pinea), llorers (Laurus nobilis), tarongers amargs (Citrus aurantium) i xiprers (Cupressus sempervirens) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (Casuarina cunninghamiana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara).
Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (Robinia pseudoacacia) i arbustos com la troana (Ligustrum lucidum) i el pitòspor (Pittosporum tobira), el baladre (Nerium oleander) i l'evònim del Japó (Evonymus japonicus).
En testos hi són els salons (Aspidistra elatior) i els geranis (Pelargonium sp.), i a les pèrgoles, anglesines (Wisteria sinensis) i Rosa banksiae. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinalis), i espècies entapissants com l'heura (Hedera helix)

Art i arquitectura
Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

La font del Gat
L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí.
Joan Amich va escriure la cançó: ""La Marieta de l'ull viu"".

Història
Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la Font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

L'Exposició de 1929
Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat


 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-laribal_99329085212.html "Pg. de Santa Madrona, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15572550 41,36902850 g01 g03 g09 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539b1aae0a92f4136b8b4571 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b1aae0a92f4136b8b4571 "Jardins del Teatre Grec" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Història
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.

Biodiversitat
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.
Hi ha tres arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una lagunària, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un arbre del corall o eritrina i un pi bunya. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.
Hi ha diveros punts de reproducció d'amfibis.

Paisatgisme i disseny
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.

Art i arquitectura
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.
Més informació a L'​Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html "Pg. de Santa Madrona, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15845730 41,37015060 g01 g03 g09 g31 BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 539b26fa0a92f43a6b8b4594 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b26fa0a92f43a6b8b4594 "Jardins de Can Sentmenat" "Jardí romàntic i afrancesat.
A banda i banda de l'edifici, els murs de tancament estan coberts d'enfiladisses i des de la terrassa es tenen vistes de Barcelona i Collserola.

Els parterres de broderie
Més enllà de la terrassa hi ha praderies de gespa amb palmeres i alguns arbres. Al centre hi ha un estany circular i al voltant vuit parterres de broderie  amb boles de boix retallats.

El jardí domèstic i el bosc
Al darrere de la mansió, dues terrasses acullen l'antic jardí i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Una cascada i un estany precedeixen la zona de bosc, de gairebé 9 hectàrees, i que s'enfila Collserola amunt. Un canal d'aigua procedent d'una mina marca la frontera entre la humanització i la naturalitat del bosc.

Vegetació
La vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenàries. Al darrere de les sis figures que voregen l'esplanada hi ha enormes til·lers (Tilia x europaea) i grans acàcies (Robinia pseudoacacia). Per la seva dimensió i la seva excepcionalitat, destaquen una fotínia (Photinia glabra) de 15 m de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina (Koelreuteria paniculata). En l'extrem del jardí sobresurt un gran cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), així com xiprers de Lambert (Cupresus macrocarpa), teixos (Taxus baccata) i tuies (Thuja orientalis).
Hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), datileres (Phoenix dactylifera), livistona (Livistona chinensis), margallons (Chamaerops humilis), palmeres excelses (Trachycarpus fortunei) i moltes washingtònies (Washingtonia robusta i W. filifera).
Pels murs s'hi enfilen la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), la filferrera (Muehlenbeckia complexa), la parra verge (Parthenocissus quinquefolia), la bignònia groga (Doxantha unguis-cati) i la bignònia roja (Tecomaria capensis).
En el bosc hi dominen els pins blancs (Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex), amb un exemplar excepcional. Està just a sobre del canal, i s'estima que va nàixer a finals de la dècada del 1870. Forma part del catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. El sotabosc és ric en arboços (Arbutus unedo), galzerans (Ruscus aculeatus), arítjols (Smilax aspera) i lligabosc (Lonicera implexa). Bosc endins hi trobem llentiscles (Pistacia lentiscus), estepes blanques (Cistus albidus) i esparregueres de bosc (Asparagus acutifolius).
Entre la fauna destaca l'esquirol i l'eriçó.

Art i arquitectura
Davant del palau de Sentmenat, set figures femenines d'autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l'edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.
L'antiga residència dels marquesos va ser reconvertida en una mansió senyorívola d'estil neogòtic el 1779 pel mestre d'obres Andreu Bosch. Durant el segle XIX s'hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d'aspecte romàntic que és ara. També s'hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d'altres propietats dels Sentmenat.
Entre les obres de millora realitzades un cop l'edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'Escola Eina, a l'entrada.

Història
L'origen de la casa i els jardins és una masia de finals del segle XIV: el mas Teixidó, que va fer construir Guillem Teixidó després d'adquirir la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.
El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. L’any 1992 es va arribar a un acord de cessió amb la immobiliària. L'Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l'Escola Eina de Disseny i Art.
Per més informació podeu visitat L'Atles de la Biodiversitat
 
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-sentmenat_95081125600.html "Carrer de Can Caralleu, 16-18" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11440860 41,40196970 g03 g01 g24 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539b28cf0a92f4166b8b4595 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b28cf0a92f4166b8b4595 "Jardins de la Tamarita" "Història
Els jardins de la Tamarita són un viu exemple de jardí privat assimilat com a espai i patrimoni públic. En aquest cas es tracta d’una finca de dues hectàrees pertanyent a la família Craywinckel que, al començament del segle XX, va ser adquirida per l’industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa envoltada de jardins, el disseny de la qual es considera una de les primeres obres de l’arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va preservar les formes i disposicions vegetals originals.

Biodiversitat
Hi podem trobar murtra, troanes, llorers i pitòspors de gran mida, així com robínies i plàtans. També hi trobem teixos, tarongers agres, boixos i una xicranda. Ja arribant al torrent del Frare Blanc hi trobem xiprers, cànem de bruixa o acants, cintes, més pitòspors i troanes, bambús i grans til·lers argentats.
Al parc també trobem espècies curioses com l’araucària, una grevíl·lea o roure sedós, també oriünds d’Austràlia, i un faig de fulles porpra. També hi veurem un arbre d’interès local de molta vàlua per l’escassetat a Barcelona: un roure pènol centenari de 23 metres d’alçària.
Hi ha una bassa naturalitzada.

Paisatgisme i disseny
Està dividit en dos àmbits diferenciats, un de major classicisme i ordre i un altre que aprofita el pas del torrent del Frare Blanc per oferir una visió més espontània.
Els jardins són plens d’elements decoratius que li refermen els orígens de jardins casolans: petits estanys amb brolladors, figures de terracota, copes de pedra, marbre i ceràmica convertides en fonts, testos ornamentals, etcètera.  Tan bon punt hi entrem, ens rep una font i un petit estany amb estàtues de lleons dormint emmarcats per una enfiladissa que és un tipus de liana exòtica, la filferrera (Muehlenbeckia complexa). D'aquí surt un camí que porta a una sèrie de places al voltant de la casa, obra aquesta de Melcior Vinyals, que actualment acull la Fundació Blanquerna

Al jardí més clàssic i ordenat en parterres d’origen francès trobarem profusió de boixos i rosers, replantats per recuperar l’aspecte original del jardí a la darrera rehabilitació. Tot seguit, trobem un espai que fa les funcions de placeta, amb una font ovalada, la plaça de quatre continents —tots menys Oceania—, obra de Virginio Arias, així com una font amb nens esculpits, mentre que a una de las placetes limítrofs destaca una font amb granotes esculpides que actuen de brolladors, i a altra una cascada feta de rocall i revestida de petxines marines i la praderia que ens condueix a la part mes feréstega del jardí.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-tamarita_94165112247.html "Passeig de Sant Gervasi, 47-49" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - la Bonanova" 2,13654410 41,41011760 g03 g01 g09 Música2017,BassesNaturalitzadesenParcs "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539b2a7f0a92f4146b8b459b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b "El Turó Park" "L’actual jardí del Turó Park, situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part del seu predecessor. Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.

L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (Quercus ilex) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica  amb arbre dels escuts (Ginkgo biloba), llorer (Laurus nobilis), pebrer bord (Schinus molle), acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum) i pi australià (Casuarina cunninghamiana). D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (Olea europaea), palmera de Canàries (Phoenix canariensis), bellaombres (Phytolacca dioica) i plàtans (Platanus X hispanica). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades  per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (Cercis siliquastrum). Els pebrers bords (Schinus molle) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (Washingtonia robusta) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (Tilia ‘Euchlora’ i Tilia tormentosa). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (Prunus ‘Pisardii’) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (Prunus serrulata) i una perera (Pyrus communis).
Hi ha dues fileres de magnòlies (Magnolia grandiflora) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (Phyllirea angustifolia). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (Nymphaea alba) i granotes.
Resta un garrofer centenari (Ceratonia siliqua) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.
Bassa naturalitzada.

La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.
Llibret sobre el Turó Park

En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html "Avinguda de Pau Casals, 19" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14195770 41,39401350 g03 g01 g09 d23 a16 g30 BassesNaturalitzadesenParcs "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539b2bbf0a92f4146b8b45a0 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2bbf0a92f4146b8b45a0 "Jardins de Joan Maragall" "S'hi s'entra per la porta que hi ha a l'avinguda de l'estadi; el primer que es troba el són gran parterres de gespa amb arbres altíssims. El cor dels jardins és el Palauet Albéniz.
L'esplanada que s'estén al davant de la façana principal del palauet està flanquejada per dues àmplies escalinates que baixen des de la terrassa a la vora de estanys amb brolladors i cascades i un llarg parterre de broderie.
Als costats d'aquest enjardinament afrancesat, dues avingudes de til·lers retallats envolten tanques vegetals que rodegen espais plens de flors. Al fons el terreny, cobert de gespa, s'enfila suaument i esdevé la peanya d'un templet on s'aixopluga Susanna al bany.
Arreu dels jardins hi ha amples camins de sauló. A l'entrada principal, una gran avinguda de magnòlies amb un llarg estany amb brolladors al mig condueix fins als peus de turó que hi ha davant del palauet. Al damunt, una plaça semicircular envoltada de xiprers i presidida per Serena fa d'avantsala d'un petit amfiteatre.

El comiat
Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos ornamentats amb dofins i putti grassonets. Al darrere de l'edifici s'estén una àmplia praderia ombrejada per enormes pins amb tauletes i cadires. Al final una escalinata que baixa fins a l'avinguda de Santa Madrona comunica amb els jardins de Laribal.

Vegetació
La vegetació dels Jardins de Joan Maragall és un bon exemple de la jardineria de principis del segle XX i un espai verd amb grans exemplars arboris.
Hi ha til·lers (Tilia tomentosa), magnòlies (Magnolia grandiflora), grans exemplars de coníferes, com el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), el cedre del Líban (Cedrus libani ssp.), el pi pinyer (Pinus pinea), el pi blanc (Pinus halepensis), la pinassa (Pinus nigra ssp. austriaca), el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa)
En aquest jardí hi ha oliveres (Olea europaea) i alzines (Quercus ilex), les Cycas revoluta, Trachycarpus fortunei i Rhapis excelsa. Un ginjoler (Zizipus jujuba) pertany al catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Altres espècies arbòries són els pollancres (Populus alba, Populus alba pyramidalis, Populus simonii i Populus X canadensis), el taronger (Citrus aurantium), l'om (Ulmus minor) i el pebrer bord (Shinus molle).

Art i arquitectura
L'antic pavelló reial de Joan Moya de l’any 1929 és el Palauet Albéniz. És d’estil neoclàssic. El 1970 fou ampliat i remodelat.
Hi ha 32 escultures de diferents èpoques i autors. Destaquen Noia ajaguda (1950), de Joan Rebull; Nu a l'estany (1970), d'Antoni Casamor; Cérvols (1967), de Frederic Marès; L'aiguadora (1862), de Louis Sauregeau; Dos tritons (1929), de Josep Viladomat; Susanna al bany, de Theophile Eugène; Al·legoria de la sardana (1965), d'Ernest Maragall; dos nus femenins, l'un al davant de l'altre, anomenats Dona a la cascada (1) (1970), Dona a la cascada (2) (1970) i Nu femení (1965), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat; Serena (1970), de Pilar Francesch; Noia amb casquet de bany (1970), de Marifé Tey; Dona ajaguda (1970), d'Enric Monjo, i Dona amb nena i Dona amb nen (1970), de Luisa Granero.

Història
Els que va dissenyar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial dins el recinte de l'Exposició Internacional de 1929. L'objectiu era que Alfons XIII disposés d'un espai per a grans recepcions i fer lloc durant les seves visites a dita exposició.
Acabada la mostra, es va pensar ubicar-hi el Museu de la Música, però no va reeixir, d’aquí el nom d’Albéniz del palauet. L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall. L’ampliació la va fer Joaquim M. Casamor i el Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Actualment és la residència de la família reial quan són en visita oficial, dels convidats il·lustres i seu de recepcions municipals de rellevància. Raó per qual en ocasions estan tancats al públic.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-maragall-palauet-albeniz_92154102452.html "Avinguda de l'estadi (davant de l'Estadi Olímpic)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15395144 41,36727494 g03 g01 539b2cf90a92f43a6b8b459d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2cf90a92f43a6b8b459d "Jardí Ferran Soldevila de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona" "El conjunt de jardins de la Universitat de Barcelona fou creat al mateix temps que l'edifici, el 1859, obra de l'arquitecte Elies Rogent. Està format pels espais enjardinats dels claustres laterals de l'edifici, així com —en la seva major extensió— el jardí botànic ubicat a la part posterior del conjunt arquitectònic. El seu objectiu original era el d'un jardí posat a disposició dels estudiants, tot i que el 1995 fou obert al públic en general, data en la qual els jardins van ser dedicats a l'historiador Ferran Soldevila. És un indret íntim, de recolliment, un oasis enmig de l'urbanisme circumdant. A més de la magnífica col·lecció de plantes i espècies exòtiques que posseeix, al seu recinte es troba un hivernacle, que acull les espècies més delicades. També conté un estany amb peixos i granotes, i diverses fonts i brolladors, pel que la presència de l'aigua és primordial en tot el conjunt. El jardí té més de cent cinquanta espècies vegetals entre les quals alguns dels arbres més antics de la ciutat. Entre els arbres més vells destaquen dos exemplars inclosos al catàleg d'arbres d'interès de la ciutat: un ginkgo i un teix.

Podeu passejar pel jardí i consultar in situ les fitxes descriptives de les diferents espècies vegetals capturant els codis QR dels rètols amb un telèfon intel·ligent. Trobaràs més informació d'algunes de les espècies en els Didalets de botànica.
Just davant d'una de les entrades a la Universitat hi ha un plàtan d'ombra també catalogat per la seva extranyesa genètica.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=ad50bbb98466a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=6de179583ad1a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES "Carrer de la Diputació, 230" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,16355777 41,38771929 g03 g01 g16 539b2da60a92f43a6b8b45a0 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2da60a92f43a6b8b45a0 "Jardins del Palau de Pedralbes" "La porta d'entrada és de ferro forjat. Al centre hi ha un estany ovalat amb l'escultura d'una dona. Al davant, grups de flors, i al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers i una petita cascada. El passeig central amb til·lers plantats en un llarg parterre cobert d'heura fa d'eix del jardí. Als costats hi ha parterres de gespa amb boles d'evònims (Euonymus japonicus) i dos petits estanys amb brolladors.
El Palau Reial és una modificació de la torre dels Güell -abans el mas Feliu- per convertir-la en residència de la família reial. Es troba en el fons del parc amb una plaça semicircular davant voltada per una gran balustrada amb bustos de marbre blanc i al centre una escultura d'Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII i amb un estany voltat per testos amb geranis. A l'esquerra de l'edifici una escultura femenina al costat de la qual s'aixeca un enorme pi pinyer centenari. Al fons hi ha altres escultures.
Hi ha dues obres d'Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d'enfiladisses i la font d'Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d'on raja l'aigua. També hi ha un safareig pins centenaris, bambús i eucaliptus, un banc de marbre cobert de filigranes, un petit estany voltat per una barana de ferro.
La transformació i adequació dels jardi­ns va ser obra de Nicolau M Rubio i Tudurí.
La Kolonihaven és una caseta de jocs infantils d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue per encàrrec d’una fundació danesa amb motiu de la celebració de la capitalitat cultural europea de Copenhaguen.

Biodiversitat
Destaquen un conjunt de 23 cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Un dels quals és al catàleg d'arbres d'interès local, juntament amb el pi pinyer (Pinus pinea) del costat del palau i una tuia articulada o araar (Tetraclinis articulata) que és a prop de l'estany a l'entrada del parc.
Altres coníferes del parc són els cedres de l'Atlas (Cedrus atlantica), cedre japonès (Cryptomeria japonica), cedre d'encens (Calocedrus decurrens), pi pinyer (Pinus pinea), pi blanc (Pinus halepensis), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa), xiprer d'Arizona (Cupressus glabra), tuia (Thuja orientalis), savina (Juniperus phoenicea).
De fulla plana destaquen els til·lers (Tilia x europaea), els til·lers argentats (Tilia tomentosa), els eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp). Afegim, per la seva raresa, i quatre exemplars de freixe de flor (Fraxinus ornus).
D'arbustos resalten els grans llorers (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervirens) i l'arboç (Arbutus unedo). Entre les enfiladisses la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), i entre les entapissants, l'heura (Hedera helix).
A les basses naturalitzades hi ha amfibis com granota verda (Pelophylax perezi), Reineta (Hyla meridionalis) i tòtil (Alytes obstetricans) i pels arbres esquirols i ocells forestals.

Història
Un incendi de l'any 1875 va cremar l'edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau, i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. La nova residència reial, promoguda l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la família Güell, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat.
L'any 1926, l'alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfons XIII. El 1931, proclamada la II República, el Ministeri d'Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l'Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d'Arts Decoratives. A la segona planta de l'edifici s'hi va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.
Avui, l'antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s'utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. L'any 2004, l'Ajuntament va cedir els jardins i l'edifici a la Generalitat de Catalunya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-palau-de-pedralbes_92086010494.html "Avinguda Diagonal, 686" "Les Corts" Pedralbes 2,11842570 41,38652100 g03 g01 g24 g09 g31 BassesNaturalitzadesenParcs "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539b2ea60a92f43a6b8b45a2 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2ea60a92f43a6b8b45a2 "Parc del Guinardó" "La zona urbana del Parc
Prové de la remodelació del 1997 de la part inferior del parc, que va ser ampliada i es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla. Està formada per terrasses situades a diferents nivells separades per talussos amb gespa, arbres i arbustos.

El parc històric
Està format per un jardí frondós i rústic, que s'enfila per la muntanya per l'eix d'un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. Dalt de tot hi ha un safareig amb magnífiques vistes.
A la part central de la pujada hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l'aigua que baixa des del safareig, tot formant cascades que omplen estanyols.

El parc forestal
El bosc urbà, de fort pendent, està constituït per una important arbreda que circumda la part més alta de la zona històrica i es va estenent turó avall. Tot és ple de camins que s'encreuen.
És destacable el mirador de la Mitja Lluna.

Un espai d'altura
També és preciosa la vista des del mirador de Sant Joan. Com que l'alçada de la zona forestal és considerable, a l'estiu és agradable fer un berenar-sopar a la zona de pícnic.

Vegetació
A la part urbana hi destaquen els grans pins blancs i les tipuanes, que, a l'estiu, s'omplen de flors grogues. Els arbres de l'amor, les moreres, els oms i les oliveres són altres arbres d’aquesta zona.
La zona històrica és plena de grans tanques vegetals als camins. Són abundants els arbustos, com el pitòspor, el llorer i el baladre, i les plantes aromàtiques, com el romaní i l'espígol. També hi ha molts garrofers, xiprers, cedres, mimoses i alzines, la majoria de grans dimensions.
Als petits hi ha Lobelia laxiflora, i a les placetes que s’enfilen per la muntanya, sòfores, mimoses sempre-en-flor i tarongers amargs.
A dalt de tot s'obre un bosc espès, molt natural i espontani, amb pins blancs i en alguns llocs també cedres, i un sotabosc molt mediterrani.

Art i arquitectura
A la zona històrica hi ha una de les fonts més populars del barri: la font del Cuento, nom derivat de que rajava poc, i la gent, mentre s'esperava, feia petar la xerrada tot explicant “cuentos”. Pels volts de la font també hi solia haver parelles, i per això es deia que era una font amb molt de “cuento”.
L'escultura més popular del barri del Guinardó és el Nen de la Rutlla, Joaquim Ros i Bofarull de l'any 1961.

Història
Aquest parc prové de les reserves de sòl que es van establir a principis del segle XX. Està encarat al mar i és de propietat municipal des del 1910. Primer es va fer la part històrica, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí.
Nom de guineu...
El nom Guinardó ve d’un antic mas: el Mas Guinardó, actualment Casal d'Entitats del districte. Hi ha, però, moltes més coses al darrere d'aquest nom, tal com explica Joan Corbera i Palau, del Grup d'Història del Guinardó de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.
Etimològicament Guinardó procedeix probablement de guinarda, guineu en català antic. Aquesta no és, però, l'única explicació. N'hi ha una altra entre la història i la llegenda.
...o de bandoler?
Quan Miguel de Cervantes va venir a Barcelona va estar en aquest mas, que sembla que pertanyia al famós bandoler en Perot Rocaguinarda, d’on provindria el nom de Guinardó.
Es parla de passadissos secrets, llargs i laberíntics, que permetien a Rocaguinarda escapolir-se quan era assetjat per les tropes del virrei, ja que comunicaven el mas amb l'interior de l'antiga Barcelona emmurallada.
""Perot lo Lladre""
Rocaguinarda, fill d'Oristà i conegut com ""Perot lo Lladre"", va assolir tal anomenada que fins i tot Cervantes se'n féu ressò en el Quixot. Fou membre de la bandositat dels nyerros, en una època -el segle XVI- en què el bandolerisme tenia més a veure amb pertànyer a un ""bàndol"" que amb el lladregueig.
Més que malfactors, els bandolers van ser el fruit dels enfrontaments entre feudals, instruments per dirimir els plets entre les persones més influents de l'època i que van desaparèixer quan va caldre fer front comú en la Guerra dels Segadors.
 Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-guinardo_92086011954.html "Carrer de Garriga i Roca, 1-13" "Horta - Guinardó" "El Guinardó" 2,17074565 41,41916967 g03 g01 g04 TresTurons "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 53a02a4d0a92f4b3758b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53a02a4d0a92f4b3758b456c "Parc de les Aigües" "Aquest espai verd allunya sonorament i visualment una part dels habitatges del barri del Baix Guinardó del trànsit intens que suporta la plaça d'Alfons X el Savi.
Per la seva ubicació, és una illa muntanyosa amb una estructura esglaonada amb terrasses independents que estan separades per murs de pedra i camins. Cadascuna d’aquestes terrasses té una funció diferent.
Tot i que la majoria són zones d’estada i relaxació, amb molts bancs, també hi ha tres àrees de jocs infantils, una petita pista poliesportiva i una altra de petanca, sense oblidar una zona de pícnic degudament acotada i amb l’ombra garantida per a l’estiu.

Història
L’origen d’aquest parc, obert el 1978, són els jardins i vivers de la residència de la Companyia d’Aigües de Barcelona, construïda a finals del segle XIX. Va ser construït sobre la coberta de dos grans dipòsits d’aigües, juntament amb la residència de qui era el president de la companyia, que va voler un espai verd on convisquessin el jardí i l’agricultura.

Biodiversitat
Precisament pel seu origen capritxós, conté una gran varietat d’arbres fruiters, com ara tarongers (Citrus aurantium) i figueres (Ficus carica), una de elles figuera d'interès local, excepcionals per l’edat i textura dels troncs. També destaquen les agrupacions de xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i de iuques (Yucca elephantipes), a més de llorers (Laurus nobilis), 6 peus de fotínies exuberants i un dels exemplars més grans de Barcelona de bellaombra (Phytolacca dioica).
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-les-aigues_92086011955.html "Plaça d'Alfons X" "Horta - Guinardó" "El Baix Guinardó" 2,16522645 41,41267022 g01 Música2017 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 53a0647e0a92f496078b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53a0647e0a92f496078b4574 "Parc de les Rieres d'Horta" "El Parc de les Rieres d'Horta inaugurat a l'estiu del 2013 sobre la coberta del dipòsit de regulació d'aigües pluvials i el Centre de Neteja del serveis de neteja viària del districte d’Horta-Guinardó.
El Centre de neteja té 3.030 m2, repartits en dues plantes soterrades. Dona servei al districte d’Horta-Guinardó i part de Nou Barris. Com el Centre de Neteja de Joan Miró i el Centre de Neteja del Torrent Maduixers disposa d'instal·lacions captar aigües freàtiques, per a la compactació de les restes de la neteja viària (descàrrega de vehicles), espai per rentar els vehicles, taller, zona d’aparcament i àrea d’oficines. També té a la façana del carrer de Jerez un mur verd que recull i filtra les aigües grises de les dutxes per al seu reaprofitament per a les cisternes del WC.
Per aquí baixaven els torrents de Collserola i més avall, formaven l'antiga Riera d'Horta, el curs d'aigua més important del sistema hidrogràfic del Pla de Barcelona. El Parc incorpora en autosuficiència energètica i renaturalització. Té vegetació mediterrània adaptada a les condicions climàtiques amb zones d'ombra a l'estiu i de sol a l'hivern.
El nom fou escollit pel veïnat. La proximitat amb Collserola el converteix en un connector de biodiversitat entre la serra i la ciutat.
Quant a renaturalització la plantació d’arbrat de port natural permet obtenir alta densitat de biomassa i potenciar la connexió amb Collserola. Respecte autosuficiència energètica té una pèrgola fotovoltaica de 642 m2 i enllumenat públic per LED  telegestionat segons demanda.
Sota hi ha un dipòsit municipal d'aigües pluvials.

Biodiversitat
Entre l’arbrat trobem  Xiprer (Cupressus sempervirens), Pi blanc (Pinus halepensis), Auró blanc multitronc (Acer campestre ""multironc""), Arboç (Arbutus unedo), Freixe (Fraxinus berlandierana), Ametller (Prunus dulcis / amygdalus), Alzina (Quercus ilex), Roure martinenc (Quercus pubescens), Auró argentat singular (Acer saccharinum), Lledoner singular (Celtis australis), Ginkgo singular (Ginkgo biloba), Perera de Callery singular (Pyrus calleryana), Xiprer calb o dels pantans singular (Taxodium distichum ""Singular""), Bauhínia purpúria (Bauhinia purpurea), Lledoner (Celtis australis), Plàtan multitronc (Platanus x hispanica ""Multitronc""), Albercoquer (Prunus armeniaca), Prunera vermella (Prunus cerasifera japonès), Gatzerí (Prunus padus / mahaleb), Server (Sorbus domestica). Destaquen exemplars recuperats del seu terreny originari, anteriors a l’obra del parc finalitzat el 2013, com ara un exemplar d’Araucaria heterophylla, o diversos Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) i Xicranda (Jacaranda mimosifolia). Entre els arbusts trobem: Boix comú (Buxus sempervirens Boix comú), Estepa (Cistus x pulverulentus), Pitòspor nan (Pittosporum tobira nana), Abèlia (Abelia x grandiflora), Aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), Llentiscle (Pistacia lentiscus), Marfull (Viburnum tinus), Pachysandra terminalis, Gessamí asiàtic (Trachelospermum asiaticum), Centranthus ruber (Herba de Sant Jordi), Echinops ritro 'Veitch's Blue' (Panical blau), Eupatorium purpureum 'Atropurpureum' (Eupatori), Gaura lindheimeri 'Siskyou Pink' (Gaura), Ophiopogon japonicus (Cintetes), Persicaria amplexicaulis 'Vermella' (Cama-roja), Persicaria affinis, Tulbaghia violácea (All de societat), Verbena bonariensis, Verbena rigida, Deschampsia cespitosa, Nassella tenuissima, Pannicum virgatum 'Shenandoah', Pennisetum alopecuroides  

Paisatgisme i disseny
Un camí accessible recorre longitudinalment el parc. A la 1a terrassa hi ha la pèrgola fotovoltaica que ombreja les pistes de bitlles i petanca i disposa d'un bar i serveis públics. L'enllumenat consta de 921 leds encastats als murs. A la 2a terrassa hi ha un circuit de salut i esportiu adreçats a la gent gran. La 3a terrassa acull la zona de jocs infantils accessible. La darrera terrassa disposa d'un espai central de sauló compactat, zones de paviment i grades, i un escenari arbrat per a esdeveniments del barri. La distribució dels arbres crea zones d'ombra a l'estiu i de sol a l'hivern. S'aprofita l'aigua de la pluja per al rec i l'energia del sol per l’enllumenat.

Font dels Jocs d'Aigua
Sistema de projecció d’aigua amb 16 brolladors de dolls d’aigua vertical i aigua nebulitzada sobre el paviment i il·luminats amb led que combinen vermell, blau i verd i un joc interactiu amb polsadors.
La font disposa d’un sistema de recirculació, filtratge i esterilització per llum ultraviolada o aireació.  També té un anemòmetre per controlar de l’alçada dels sortidors en funció de la velocitat del vent.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-les-rieres-d-horta_99400323039.html "Avinguda de l'Estatut (entre Plaça Botticelli i Plaça de l'Estatut)" "Horta - Guinardó" Horta 2,15423647 41,43171103 g01 g18 d04 d20 d06 d13 cicleaigua,EmergènciaClimàtica "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Horta. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c57a8724dd5d904f8b4567 ), " 53ad4e440a92f485138b457b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53ad4e440a92f485138b457b "Plaça dels Eucaliptus" "Plaça pública condicionada amb àrea infantil de jocs protegida i accessible. També es projecta l'oci juvenil en espais oberts de l'estudiantat de l'IES Pablo Ruiz Picasso i les accions d'inclusió social del Pla Comunitari de Ciutat Meridiana i Torre Baró." http://premsa.bcn.cat/2014/06/20/el-districte-de-nou-barris-guanya-un-nou-espai-public-de-qualitat-la-placa-de-leucaliptus/ https://twitter.com/TorreBaroSocial "Plaça dels Eucaliptus, 1" "Nou Barris" "Torre Baró" 2,18143930 41,46002580 g05 f09 53ff03cc0a92f417388b4573 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53ff03cc0a92f417388b4573 "Parc de la Trinitat" "Introducció
Situat en mig d'un dels nusos viaris més importants de Barcelona, aquest parc ofereix al visitant un nombre excepcional de possibilitats: pistes esportives i de modelisme, una gran àrea de pícnic amb barbacoes i uns horts urbans que tenen una superfície de 2.400 m2 i disposa d'un total de 61 parcel·les que conreen els jubilats del barri.
Tot plegat dins un espai verd de línies sòbries on el blau de l'aigua d'un llarg canal, el verd de les grans praderies de gespa que cobreixen un petit turó i l'esveltesa de llargues fileres de pollancres configuren un paisatge de gran bellesa.

Finalitat
Espai de lleure i d’educació ambiental que promou el civisme i l’esport inclusiu.
Depèn de l’Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, de l’Ajuntament de Barcelona.

Activitats
Frontó i pistes de tennis, voleibol, bàsquet i futbol mini, taules de ping-pong, Circuit Municipal de Modelisme, àrea de joc infantil, àrea per a gossos, espai de barbacoes i pícnic, Hort urbà de la Trinitat Vella, bar i serveis WC. És seu d’assajos, actuacions musicals i teatrals de petit format i activitats de lleure, oci i tallers en medi obert (ensinistrament caní, ball i coreografia, etc.). També es celebra, en el seu recinte, la Setmana per a la Convivència (abril), activitats de la Festa Major del barri (juny), la Festa-Sopar de la Revetlla de Sant Joan (23 juny), i “Un Parc de Jocs” (agost), entre d’altres esdeveniments. També ofereix un llac-canal artificial d’aigua, fonts i una mostra escultòrica: “Cavalls desbocats”, de Josep Ros (1993), i “Dona que es banya”, de Rafael Bartolozzi (1985).

Biodiversitat
Els dos grans protagonistes vegetals d'aquest parc són les extenses praderies de gespa i dues fileres llargues d'àlbers (Populus alba) perfectament alineats, que ressegueixen el volt del turó que tanca el parc i formen a dalt de tot un bosquet amb nombrosos pollancres (Populus nigra italica). Tot pujant hi ha una important plantació d'oliveres (Olea europaea) i camins que creuen el turonet, ornamentats amb troanes (Ligustrum lucidum variegata) d'un color verd matisat poc freqüent i que amb acurades podes han passat d'arbust a arbret, i el color escarlata de les pruneres de fulles vermelles (Prunus cerasifera 'Atropurpurea'). Anant cap a la zona esportiva hi ha bellaombres (Phytolacca dioica) i acàcies (Robinia pseudoacacia), i la zona de pícnic està ombrejada per les capçades dels plàtans (Platanus x hispanica). Grups de xipresos de Leyland (Cupressocyparis x leylandii) posen punt final a algunes zones del parc.

Algunes bones pràctiques per conservar la biodiversitat:
Art i arquitectura
A mig camí del cim del turó hi ha una escultura vital i plena de moviment. Són els Cavalls desbocats, de Josep Ros (1993), un gran fris que retalla el perfil de 15 cavalls que corren salvatges sobre la gespa. En un dels extrems de la llarga làmina d'aigua que ressegueix l'ampla semicircumferència que constitueix el parc, destaca Dona que es banya, de Rafael Bartolozzi (1985), una delicada figura femenina feta amb marbre de Carrara. A prop, l'aigua surt de les boques d'unes quantes granotes, que envolten l'escultura de brolladors
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-trinitat_93188125133.html "Via de Bàrcino, s/n. Hi ha un segon accés al passeig de Santa Coloma, 60." "Sant Andreu" "Trinitat Vella" 2,19421930 41,44899258 g01 g31 g27 g19 e10 d23 d10 a16 cicleaigua "Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 54101ca60a92f4914e8b457b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54101ca60a92f4914e8b457b "Col·legi Camí" "
 " http://www.colegiocami.com/ca/ "Carrer de Vèlia, 28" "Nou Barris" "Vilapicina i la Torre Llobeta" 2,18090420 41,42969140 f01 g05 546b98750a92f46e7f8b456e http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/546b98750a92f46e7f8b456e "Garrofer de Via Augusta" "Les característiques d'aquest garrofer (Ceratonia siliqua) són:
- el perímetre del tronc a 1,30 metres d'alçada és 3,35 metres
El seu estat de conservació és dolent, té el tronc totalment buit i ple d'escombraries. L'estructura està greument malmesa." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Via Augusta, 335 (cantonada amb Passeig Reina Elisenda de Montcada)" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12315150 41,40009220 g16 g05 546b9bec0a92f46d7f8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/546b9bec0a92f46d7f8b4568 "Ombú d'Hort de la Vila" "Les característiques d'aquest ombú o bellaombra (Phytolaca dioica) són:
El seu estat de conservació i estructural és bo." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Via Augusta 334 (cantonada amb carrer de l'Hort de la Vila)" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12503220 41,39918090 g16 g05 546ba4f30a92f4c4078b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/546ba4f30a92f4c4078b4567 "Pi de la Casa Orlandai" "Pi pinyer (Pinus pinea)
Catàleg: 0149-05-10
Característiques:
Alçària: 15 m
Volt de canó a 1,3 m.: 2,4 m.
Capçada (diàmetre): 15 m.
Any de catalogació: 2010
Data aproximada de naixement:

El pi pinyer s’estén per tota la regió costanera mediterrània i es caracteritza perquè té llavors comestibles: els pinyons. Aquest pi és un dels pocs exemplars que queda del que era l’antic poble de Sarrià, després de la gran transformació que ha experimentat la zona. Actualment és al costat de la via Augusta i l’estació de ferrocarril de Sarrià." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Carrer Jaume Piquet, 23" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12466810 41,39833010 g16 g05 Caminades19,ArbreCatalogat "Caminades per la Sostenibilitat 2019: El camí a l'escola verd i saludable ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cde96d224dd5d6a5d8b4567 ), " 548b201f0a92f4c75c8b4578 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/548b201f0a92f4c75c8b4578 "Can Senillosa" "Can Senillosa és una de les poques masies que encara resten a Sarrià.
Restaurada per dins i fora pel nou propietari Novartis Farmacéutica, és un edifici rural encara que senyorial que testimonia el passat rural i d’estiueig del poble de Sarrià. Conserva un rellotge de sol a la façana i és voltada de jardí públic que porta el nom de jardí de Can Senillosa.

Informació extreta de la publicació ""Itineraris: Sarrià: nucli antic"" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Fontcoberta, 1-9" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12427180 41,39482240 g27 g01 548b22430a92f43d5c8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/548b22430a92f43d5c8b456a "Jardins de Joan Vinyoli" "Els Jardins de Joan Vinyoli són un espai de pas en una zona de gran densitat de trànsit. Es disposen longitudinals a l'artèria del passeig de Sant Joan Bosco, des del carrer de Francesc Carbonell fins al passeig de Manuel Girona, i acaben a la confluència de la gran via de Carles III i la ronda del General Mitre, que els fan de frontera abrupta.
Es van projectar durant la dècada dels 90 per esmorteir la profusa presència de trànsit viari amb una zona arbrada. Estan ubicats sobre la coberta d’un aparcament subterrani, les entrades i sortides del qual es troben a banda i banda dels carrers perpendiculars al passeig de Sant Joan Bosco.

Biodiversitat
Als jardins, de poc més de mitja hectàrea, hi trobarem la mateixa cadència rítmica en l’arbrat. Fileres de xops alts i esvelts (Populus alba) alternats amb tipuanes (Tipuana tipu), que a la primavera llueixen flors grogues.
El creixement ràpid dels xops i la fragilitat de la seva fusta han complert amb escreix la funció de generar ràpidament un mur verd entre la ciutat i el passeig interior. Alguns xops s’han substituït per sapindes de la Xina (Koelreuteria paniculata), uns arbres que competeixen en alçària amb els xops, però que tenen un procés de creixement més lent i són més resistents. També trobarem una renglera de lledoners (Celtis australis) prop de l’àrea de jocs infantils. En els accessos a l’aparcament s’hi han plantat, també en forma de parterres rectilinis, canyissars de bambú groc (Phyllostachys aurea).
El 14 de juny de l’any 2014, dins la celebració dels actes de l’any Vinyoli, es van plantar dos arbres a l’espai central: un garrofer (Ceratonia siliqua) i una alzina surera (Quercus suber), cedits pels Ajuntaments de Begur i de Santa Coloma de Farners.

Paisatgisme i disseny
La solució adoptada per conjuminar la necessitat d’arbres alts que creessin un efecte d’apantallament sobre els carrers adjacents va fer optar els autors d’aquests jardins per modelar un paisatge dunar amb la generació de dos talussos artificials, un de més prominent i un segon de pendents més suaus, en el límit amb el passeig de Sant Joan Bosco
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-vinyoli_97248095629.html "Jardins de Joan Vinyoli" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12846810 41,39337030 g01 g27 d24 548b55750a92f43d5c8b4572 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/548b55750a92f43d5c8b4572 "Els jardins de Can Sentmenat" "Situats al vessant mar de la serra de Collserola, els jardins de Can Sentmenat són un dels pocs testimonis que resten a Barcelona dels jardins senyorívols que va crear l’aristocràcia catalana a la darreria del segle XIX.
De caràcter romàntic i afrancesat, els jardins de Can Sentmenat posseeixen un valor testimonial innegable, ja que han mantingut l’estructura i la tipologia originàries.
A banda i banda de l’edifici, els murs de tancament estan coberts d’enfiladisses i arreu de la terrassa es poden contemplar vistes molt boniques de Barcelona i de la serra de Collserola, que juntament amb el cel esdevenen un excepcional teló de fons dels jardins.

Història
Els jardins i l’origen de la casa és de finals del segle XIV: el mas Teixidó el va fer construir Guillem Teixidó després d’adquirir la finca el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc. El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. Les negociacions entre l’Ajuntament i la immobiliària per evitar la destrucció d’un patrimoni natural i arquitectònic tan notable es van prolongar fins al 1992, en què es va arribar a un acord de cessió. L’Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l’Escola Eina de Disseny i Art.

Biodiversitat
La vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenaris. Hi trobem enormes til·lers i grans acàcies. Per la seva dimensió i excepcionalitat, hi destaquen una fotínia de 15 metres de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina. A un extrem del jardí sobresurt un gran cedre de l’Himàlaia, així com xiprers de Lambert i tuies.
Les palmeres constitueixen una part molt important del jardí i li confereixen una forta personalitat. Hi ha palmeres de Canàries, palmeres datileres, livistona, margallons, palmeres excelses i moltes washingtònies.
Pels murs s’enfilen la buguenvíl·lea, la filferrera, la parra verge, la bignònia groga i la bignònia roja. Al bosc dominen els pins blancs i les alzines, amb un exemplar excepcional al punt on el camí comença a endinsar-s’hi.
El sotabosc és ric en arboços, galzerans, arítjols i lligabosc. Bosc endins hi trobem llentiscles, estepes blanques i esparregueres de bosc.

Paisatgisme i disseny
Al darrere de l’antiga mansió dels Sentmenat, dues terrasses situades a banda i banda de l’edifici presenten l’antic jardí domèstic i el que fou hort per al consum familiar i la plantació de flor tallada. Hi resta el traçat d’un espai de transició, amb una cascada i un estany de pedra que precedeixen la zona de bosc, de gairebé nou hectàrees, i que s’enfila Collserola amunt. Abans d’endinsar-s’hi, un canal d’aigua procedent d’una mina marca la frontera entre la humanització del jardí i la naturalitat del bosc mediterrani.

Art i arquitectura
Davant del que fou palau dels marquesos de Sentmenat, set figures femenines d’autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l’edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.
Pel que fa a l’antiga residència dels marquesos, el 1779 el mestre d’obres Andreu Bosch va reconvertir la masia originària en una mansió senyorívola d’estil neogòtic. Durant el segle XIX s’hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d’aspecte romàntic que és ara. També s’hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d’altres propietats dels Sentmenat.
Entre les obres de millora realitzades un cop l’edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d’Albert Ràfols Casamada, fundador de l’Escola Eina, a l’entrada.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-sentmenat_95081125600.html "Passeig de Santa Eulàlia, 25" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11434850 41,40361350 g27 g01 54acff450a92f4fa2c8b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54acff450a92f4fa2c8b4574 "Bassa i torrent del Parc del Guinardó" "La Bassa i torrent articificial del Parc del Guinardó ressegueix el traçat de l'antic torrent de la Guineu que naixia en aquest punt. La construcció que veiem avui dia es troba a la part inferior del parc i data de l'any 1977 en què es van fer les obres que van enllaçar aquest espai amb la plaça del Nen de la Rutlla.  Des de la bassa es pot gaudir de magnífiques vistes de Barcelona. A la part central de l’eix del torrent artifical hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l’aigua que baixa des de la bassa, formant cascades i omplint estanyols." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Garriga i Roca, 1" "Horta - Guinardó" "El Guinardó" 2,16934516 41,41945861 g01 g13 g24 "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Horta Guinardó. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c571b024dd5dad4d8b4567 ), " 54cff64c0a92f4827a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54cff64c0a92f4827a8b4567 "Aula Ambiental Bosc Turull" "Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).

El Bosc Turull és una antiga finca privada de propietat municipal que té una aula ambiental. Forma part del node on convergeix el corredor verd que vol acabar unint els turons del Putxet, el Parc Güell i Collserola, amb el corredor que uneix els Tres Turons (del Coll, Carmell i de la Rovira).
L'equipament municipal d'educació ambiental forma part de la xarxa d'espais comunitaris ja que està gestionat i dinamitzat per una associació, la Societat Catalana d'Educació Ambiental.

L’Aula Ambiental Bosc Turull busca ser un espai de referència en la promoció de l’educació ambiental i la sostenibilitat, promovent la participació veïnal, d’entitats ambientalistes i socials del districte, escoles del barri i el treball en xarxa, amb la finalitat de facilitar que infants, joves i la ciutadania en general pugui accedir a informació, coneixements i pràctiques ambientals de referència.
Es pretén crear nous vincles socials centrats en la sostenibilitat urbana, la conservació de la biodiversitat i el treball en xarxa tot vinculant l’educació ambiental amb els projectes comunitaris i de transformació social.

A l’Aula Ambiental hi ha 16 parcel·les d'horts municipals, comunitaris i algunes parcel·les d'horts escolars i d'entitats: També diversos projectes permanents de diferents entitats i col·lectius: viver de l'Associació Depana, espai d'aprenentatge de les Cases d'Oficis de Barcelona Activa, espai d'experimentació permacultural, compostador comunitari municipal de l'Aula i també el compostador comunitari del Punt Verd de Vallcarca, colònia de gats... Entre totes mantenim l'espai i vetllem pel seu funcionament.

L'Aula obre 21 hores setmanals i ofereix una programació d'activitats trimestral per a la ciutadania, activitats autoguiades per escoles i grups de lleure i criança, i la cessió d'espais i materials de descoberta.

Més informació: www.boscturull.cat
Segueix-nos! Facebook: Aula Ambiental Bosc Turull // twitter: @boscturull


 " http://www.boscturull.cat https://twitter.com/boscturull "Passeig de Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14747210 41,41354540 c04 g07 g15 d21 f07 f10 g04 g31 g09 e10 Signants_EA,AiguArt20,HortsComunitaris,TerraTecaTraca,XEAB "Xarxa d'Equipaments d'Educació Ambiental de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539494ae0a92f4366a8b458c ), Horts i jardins urbans de Gràcia ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/54b10d760a92f4d34a8b4568 ), Pinya: Portes obertes de Barcelona + Sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/55682c5b0a92f4d8588b4567 ), Resiliència urbana als barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/572203fd24dd5ddd418b4567 ), Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Compostatge comunitari a Barcelona ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a8bdeb224dd5dd17f8b4567 ), Terra, Teca, Traca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/6178fdbc940cd79a278b456d ), Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), Setmana Sense Soroll 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/6253ff1a940cd7eb248b4567 ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Cultivem la ciutat ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fac8d940cd7690a8b4567 ), Passejades 22 Mou-te pel clima. L'Ànima del bosc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fb34c940cd7e80a8b4569 ), " 5540f4f20a92f498788b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5540f4f20a92f498788b456a "Microurbanització Benavent" "La microurbanització té per objectiu activar espais i racons que han estat en desús o degradats per convertir-los en nous espais públics de qualitat i dignes per a l’ús intensiu veïnal i s’afegeixin als itineraris habituals d’ús a escala de barri.
Aquestes actuacions han permès recuperar espais en desús per a fer nous espais públics, millorar-ne d’altres existents i incorporar pistes esportives en solars fins ara abandonats A l'espai de la microurbantizació del carrer Benavent està prevista executar properament una residència per a la gent gran, però que per raons econòmiques la Generalitat de Catalunya ha hagut de retardar la seva construcció i, mentrestant, s’hi ha fet un espai d’estada i repòs.
S’ha creat una zona d’estada, amb bancs, zones enjardinades, s’ha incorporat nova il·luminació i també s’han arranjat aparcaments, àrees de joc infantil i àrees de gossos.

 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "carrer Benavent, 45" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12451140 41,37920690 g01 "Superilles Les Corts_ Barri de la Maternitat i Sant Ramon ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/554773f10a92f4a56e8b456c ), " 554750990a92f45d6e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/554750990a92f45d6e8b4567 "Espai estada Riera Blanca- Av. Madrid" "S’ha arranjat la cantonada com a un nou espai d’estada i repòs. Mantenint i millorant el verd existent i afegint bancs." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Riera Blanca / Av. Madrid" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12266604 41,37577734 g01 "Superilles Les Corts_ Barri de la Maternitat i Sant Ramon ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/554773f10a92f4a56e8b456c ), " 55675fb00a92f43a2d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/55675fb00a92f43a2d8b4567 "Plaça de la Sagrada Família" "Jardí públic on s'hi troben gran varietat d'arbres i arbustos, fet que facilita que s'hi pugui trobar una alta diversitat d'espècies d'ocells. Això és especialment rellevant en aquest indret, ja que es tracta d'un parc molt concurregut a causa de la seva ubicació al costat del Temple de la Sagrada Família.

Algunes de les espècies més rellevants que s'hi poden trobar són: mallarenga carbonera, merla, tórtora turca, tudó, gafarró, pardals, pit-roig o tallarol. Hi ha també una gran presència de cotorra argentina i alguns dels grans nius que fan.
Al parc hi ha ubicades diverses caixes niu, algunes de les quals es troben ocupades.

Els jardins de la plaça de la Sagrada Família compten amb una important varietat d'arbres, arbustos i flors. Segons el cens municipal de 2011, destaquen 6.000 heures, 150 rosers, un centenar de plantes de l'espècie Abelia x grandiflora, més de 200 herbes franciscanes, uns 250 exemplars d'Elaeagnus x ebbingei i altres tants guaiabos del Brasil (Feijoa sellowiana). El conjunt de la vegetació està pensat perquè els jardins llueixin una coloració diferent en cada estació de l'any.

Quant a l'arbrat, el cens compte més de 200 exemplars en tota la plaça, de 53 espècies diferents. Les més freqüents són les sòfores o acàcies del Japó (24%), les tipuanes (22%), els arbres de l'amor (11%) i la mèlia (10%). Altres espècies destacades són el pi, el lledoner (un d'ells al catàleg d'arbres d'interè local), el llorer, el cedre, el xicranda (un conjut d'exemplars dins del catàleg d'arbres d'interès local) i el xiprer. Tradicionalment, els xiprers de la plaça han destacat per la seva altura, de manera que amb la seva figura allargada emulen, de forma natural, les torres còniques del temple.

Per a més informació consulteu l'Atles de biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça Sagrada Família" Eixample "Sagrada Família" 2,17291991 41,40246837 g01 g27 g24 g31 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de fauna ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/556ef14e0a92f4747e8b456c ), " 556e052e0a92f4f24e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/556e052e0a92f4f24e8b4567 "Jardins de Constança d'Aragó" "Interior d'illa on es pot trobar una plaça dura envoltada d'alguns arbres, com moreres i un mur ple d'enfiladisses. S'hi poden observar alguns pardals als arbres. 
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/es/detall/jardins-constanca-d-arago_99400260339.html "Carrer Roger de Flor, 208" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17300574 41,39905613 g05 g18 g01 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de fauna ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/556ef14e0a92f4747e8b456c ), " 557072340a92f4c7488b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/557072340a92f4c7488b4568 "Jardins de Jaume Pèrich" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-de-jaume-perich_99400023674.html "Gran Via de les Corts Catalanes, 659" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17328469 41,39395354 g05 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de fauna ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/556ef14e0a92f4747e8b456c ), " 557072b90a92f4d7488b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/557072b90a92f4d7488b4568 "Jardins d'Interior d'Illa de la Torre de les Aigües" "Visistable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Són a l'interior d'una illa d'habitatges entre els carrers Consell de Cent, Diputació, Roger de Llúria i Bruc, un dels pocs exemples d'interiors d'illa enjardinats tal com volia Ildefons Cerdà, l'autor del projecte d'Eixample de Barcelona. L'element més destacat i que dóna nom al jardí és una alta torre de maó construïda el 1867 per Josep Oriol Mestres per a assortir d'aigua potable la zona dreta de l'Eixample. Al seu voltant hi ha un espai amb sorra i una plaça pavimentada, i la presència vegetal l'atorguen uns magnífics magnolis que donen ombra a l'acollidor indret. El conjunt, habilitat com a jardí públic el 1987
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat
 " https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/coneixeu-el-districte/interiors-dilla "Carrer Roger de Llúria, 56" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16971847 41,39330087 g05 g01 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de fauna ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/556ef14e0a92f4747e8b456c ), " 558beff50a92f4ce738b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/558beff50a92f4ce738b4567 "Hortet del forat" "Aquest és un cas especial, en el que un hort okupat es va convertir en un equipament de l’Ajuntament. Va començar l’any 2000, quan el barri de la Ribera es va converir en objecte d’un pla urbanístic. Amb la plantació d’un pi, els veïns/veïnes van batejar a les restes dels enderrocaments dels edificis com a “Forat de la Vergonya”, i on van començar a plantar l’hort en aquest forat.

En aquest espai sostenible d´uns 120 m2, es va començar a plantar un hort de producció ecològica, comunitària i autogestionada.

L'hort és un recurs socialitzador, obert a tothom i sense límit de participació, on es cultiven herbes medicinals i hortalisses ecològiques, hi ha una àrea de compostatge, s'organitzen activitats, tallers i menjars populars amb la collita." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer del Pou de la Figuera, 1" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,17988105 41,38732610 g01 g07 d21 Música2017,HortsComunitaris "Ciutat sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/558bed570a92f459728b4571 ), Ruta per horts urbans (Aplec Agricultura Urbana) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58583f5024dd5df1588b4567 ), Compostatge comunitari a Barcelona ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a8bdeb224dd5dd17f8b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: Amb perspectiva feminista ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04466d24dd5d807f8b4567 ), " 561502550a92f45f378b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/561502550a92f45f378b456b "Institut Milà i Fontanals" "https://jardineriamf.wixsite.com/milabcn" http://insmilabcn.cat/ https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ https://twitter.com/insmilabcn https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ "Plaça Josep M. Folch i Torres, 1" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16685710 41,37656260 d02 e10 d21 f01 d19 g07 g18 g09 g06 c08 e08 EmbolcallsES1819 08013196 5673f0e824dd5ddc3b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5673f0e824dd5ddc3b8b456b "Parc de la Barceloneta" "El parc de la Barceloneta és un lloc obert de transició entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, que al final del seu recorregut s'obre al mar. A l'interior, diferents construccions recorden el passat industrial gasista d'aquest espai.
A sota de la ronda del Litoral, al final de la Barceloneta, s’obre aquest espai verd, amb zones de gespa, espais de sauló i altres de pavimentats, que esdevé l’eix entre la ronda del Litoral i la platja. El parc està organitzat en tres grans àrees: la primera, construïda al voltant d’un antic dipòsit de gas, és un espai obert que comunica el passeig Marítim amb el carrer del Doctor Aiguader; la segona està formada per grans talussos separats per camins pavimentats i la tercera està ocupada per un camp de futbol.
Al parc, hi predominen les línies corbes. Tot plegat confereix una gran suavitat a un espai que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la platja.

Història
El parc de la Barceloneta ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica de Catalana de Gas, enderrocada l’any 1989 i de la qual s’han conservat alguns elements que són memòria d’una de les especialitzacions industrials de la Barceloneta durant el segle XIX: el gas.

Biodiversitat
En aquest parc, hi abunden els pins blancs (Pinus halepensis), plantats sobre parterres de gespa, i les casuarines (Casuarina cunninghamiana).
També hi ha moltes tipuanes (Tipuana tipu), i tamarius (Tamarix gallica), una espècie molt ben adaptada als ambients salins. Tocant al passeig Marítim, destaca un grup de bellaombres (Phytolacca dioica).
Quant a les palmeres, sovintegen les washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) i les palmeres de dàtils (Phoenix dactylifera).

Art i arquitectura
Els arquitectes Jordi Henrich i Olga Tarrasó van aprofitar els elements de l’antiga indústria gasista. Així, es conserva l’estructura d’acer laminat del gasòmetre, dissenyada per l’enginyer Claudi Gil Serra l’any 1868, i la torre de les aigües, dissenyada per Josep Domènech i Estapà i construïda el 1905.
Altre element conservat és l’antiga fàbrica de gas a l’accés al parc des del passeig de Salvat Papasseit. Es tracta d’un edifici també dissenyat Josep Domènech i Estapà, que va ser construït el 1907 per allotjar-hi les oficines de direcció de l’antiga Catalana de Gas.
Actualment s’hi ubica La Fàbrica del Sol, seu del Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
A tocar hi ha un monument dedicat a Simón Bolívar, que mira al mar. És una escultura obra de Julio Maragall, que va ser finançada l’any 1996 per la colònia catalana de Veneçuela.
Pel fet de tenir una certa extensió, diferents estrats de vegetació -herba, arbustos i arbres- i estar molt a tocar del mar, el Parc de la Barceloneta és un punt d'atracció d'ocells en els dos passos migratoris.
Podeu veure-hi força ocells en els passos migratoris de primavera i tardor però, a més, hi tindreu una bona representació d'ocells nidificants i hivernants. La cuereta blanca, un elegant ocell blanc, negre i gris amb una cua llarga que no para de moure, és fàcilment observable als espais oberts del parc.
Les tórtores turques hi són abundants. Aquest és un ocell autòcton que va arribar de forma natural a Catalunya durant la dècada del 1980 i es va expandir molt durant els 1990s. Ara, és habitant molt freqüent en zones humanitzades, com parcs i jardins.
El caràcter semi-obert del parc ajuda a la presència d'ocells fringíl·lids, com la cadernera, el gafarró i el verdum. A principi de primavera serà molt freqüent escoltar el cant del gafarró, un refilet embarbussat que sembla no tenir fi. Les garses, intel·ligentíssims ocells oportunistes, també són fàcilment observables. Fixeu-vos com interaccionen entre elles, com es comuniquen i com cerquen aliment.
També el pit-roig serà un ocell habitual al parc però només a l'hivern.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-barceloneta_96269141552.html "Pg Marítim Barceloneta, 15-21" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,19322290 41,38350860 g01 g18 g24 d23 "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Ciutat Vella. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c5838624dd5d12508b4567 ), Itinerari ornitològic per la Barceloneta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59e61d1024dd5d054c8b4569 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5677d52724dd5d2c738b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5677d52724dd5d2c738b4567 "Plaça de Gaudí" "La plaça és obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Una tanca redueix la pressió que feien els visitants sobre els parterres i la rocalla del salt d'aigua i els recondueix cap al mirador previst a l'extrem oposat del temple. El recorregut proposat comença pels accessos al carrer Provença i Mallorca. Des del carrer Mallorca s’observen grans exemplars de Iuca (Yucca elephantipes), alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Schinus molle), pins (Pinus halepensis), palmeres (Phoenix dactylífera) i alguna olivera (Olea europaea).

La plaça no ocupa tota l'Illa sinó que té una filera de cases per incerteses sobre la seva urbanització fins que l'alcalde Josep Maria Socias Humbert va encarregar el projecte a Rubió i Tudurí (de 87 anys aleshores). Fan de pantalla entre els edificis i el parc un conjunt de pins (Pinus halepensis), algunes mèlies (Melia azedarach), troanes (Ligustrum japonicum) i xipresos de Monterrey (Cupressus macrocarpa).

Unes escales permeten accedir al mirador per fer fotografies de La Sagrada Família emmarcada pel verd de la vegetació i el blau del cel. A més, es té el reflex del temple al llac amb unes perspectives de postal.

la disposició arbòria des del pont mirador es va fer per no ocultar detalls de la façana. En primer terme vora del mirador trobem alzines (Quercus ilex) i pruneres de fulla vermella (Prunus cerasifera var. atropurpurea) que ens donen colors vermellós i rovellats i en contrast a la vorera oposada del llac amb el verd dels Pins (Pinus halepensis), margallons (Chamaerops humilis) i juniperus (Juniperus) molt grans. Es tracta d'arbrat i arbustos adults i en alguns casos força grans però no prou per ocultar la façana de l'església. La resultant és una imatge de la Sagrada Família envoltada de natura. Si el salt d'aigua del llac funciona la imatge reflectida apareix dotada del fluctuant moviment de les ones, si la cascada està aturada la imatge és la d'un mirall que ofereix el temple invertit en una simetria perfecta.

Des del petit mirador es pot veure a mà esquerra l'escultura de marbre blanc, un Monòlit dedicat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí obra de Xavier Corberó.

Al darrera del mirador hi ha una pista de botxes, una àrea de jocs infantil i el punt verd del barri de la Sagrada Família que compta amb una zona de compostatge i un hotel d'insectes.

De camí cap a la façana de la Sagrada Família es passa al costat de la rocalla que emmarca el llac amb espècies arbòries i arbustives que complementen el conjunt, com baladres (Nerium oleander), viburn d'olor (Viburnum odoratissimum), piracants (Pyracantha angustifolia), pitòspors (Pittosporum tobira), malvesc o gessamí blau (Plumbago auriculata capensis) i elaeagnus (Elaeagnus angustifolia).

La vegetació de l'espai es completa amb pebrers bords (Schinus molle), oliveres (Olea europaea), ficus (Ficus elastica), rafiolepis (Raphiolepis umbellata) evònims del japó (Evonymus japonicus variegata), atzavares (Agave americana var. americana) i hortènsies d'hivern (Bergenia crassifolia). Entre les plantes i la rocalla circula un salt d'aigua que recorre un dels laterals de la plaça i que genera una petita cascada que dóna al llac.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" "Plaça de Gaudí" Eixample "Sagrada Família" 2,17577370 41,40462250 g01 g31 569bcb4e24dd5d56738b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/569bcb4e24dd5d56738b456b "Plaça de les Dones del 36" "La plaça de les Dones del 36 és una plaça a l'interior d'una illa de cases situada al barri de la Vila de Gràcia de Barcelona (Barcelonès). Concretament, l'illa es troba entre el carrer de Santa Àgata, Torrent de l'Olla, Mateu i Badia, donant accés a la plaça pels dos primers. La plaça vol retre homenatge a totes aquelles dones que van patir la dramàtica situació de la Guerra civil espanyola.

La plaça es va inaugurar el 18 d'agost de 2009, dins del període de Festa Major de Gràcia, no sense estar envoltada de diverses polèmiques, com ara l'edificació de pisos d'alt standing o la política de restricció d'horaris com una forma encoberta de privatització de l'espai públic. Tres anys després, la polèmica entorn a la plaça s'avivà amb la queixa de diversos usuaris per la manca d'adaptació dels jocs infantils als nens que hi juguen, així com el rebuig a les reixes d'accés, considerades poc apropiades per un espai que ret homenatge a dones que van ser recloses en centres penitenciaris. Ja, poc temps després de la seva inauguració fou objecte de controvèrsia per aquest darrer assumpte. Seguint aquestes demandes, el novembre de 2013 s'iniciaren les obres de reforma de la plaça, revisant el disseny del clavegueram i les filtracions d'aigua al pàrquing subterrani, substituint les llambordes i l'arbrat, així com canviant i ampliant els jocs infantils amb la incorporació d'un sorral per al joc. En la definició del projecte de reforma intervingué de forma activa l'Escola Reina Violant perquè donés el seu punt de vista." https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/la-placa-de-les-dones-del-36_99400391186.html "Plaça de les Dones del 36" Gràcia "Vila de Gràcia" 2,15359727 41,40460897 d19 g05 g18 56af250624dd5d58108b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56af250624dd5d58108b4567 "Jardins del Palau Robert" "El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal. Va ser construït entre 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb quatre sales, un espai per a conferències, el Centre d'Informació de Catalunya, l'oficina de turisme de Catalunya a Barcelona, jardins oberts al públic, i l'oficina d'Artur Mas que li pertoca per ser ex-president de la Generalitat de Catalunya. El 2013 va tenir 680.000 visitants.
L'edifici és un exemple d'arquitectura neoclàssica, fet amb pedra del Massís del Montgrí. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de París (1900), i les obres van ser dirigides entre 1898 i 1903 per l'arquitecte Joan Martorell i Montells. És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un pati interior obert amb una claraboia. El seu estil classicista s'allunya del modernisme vigent a l'època. L'any 1904 va obtenir una menció en el Concurs anual d'edificis artístics instaurat per l'Ajuntament de Barcelona.

El jardí fou dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, que posteriorment també dissenyà els de la Plaça de Catalunya. Les nombroses palmeres del jardí van procedir de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

L'any 2003 l'arquitecta Sílvia Farriol va remodelar les antigues cotxeres i el jardí. Les velles dependències destinades a guardar els vehicles dels propietaris es van convertir en dues sales polivalents. Es va enderrocar el mur del carrer Còrsega que fou substituït per una reixa que permet veure el jardí des del carrer.

Accedint pel carrer de Còrsega trobem  les fulles de saló (Aspidistra elatior), els paraigüets (Cyperus involucratus), les falgueres (Nephrolepis exaltata), un nesprer (Eriobotrya japonica) i una de les grans i centenàries palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) del jardí. Al davant, a la dreta, en un parterre cobert d'heura (Hedera helix) sobresurten un castanyer d'Índies (Aesculus hippocastanum) i, dos enormes còculs (Cocculus laurifolius). Els parterres interiors s’envolten de tanques vegetals de pitòspor (Pittosporum tobira). També hi ha troanes (Ligustrum lucidum), galzerans (Ruscus aculeatus i Ruscus hypoglossum) i l'aspidistra (Aspidistra elatior). Dins els parterres sovintegen les ciques (Cycas revoluta) i els agapants (Agapanthus africanus), conegut com la flor de l'amor. Als Jardins del Palau Robert hi ha sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers d'Arizona (Cupressus arizonica), plàtans (Platanus x hispanica), arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), magnòlies (Magnolia grandiflora), tells de fulla grossa (Tilia platyphyllos), tarongers amargs (Citrus aurantium) i tuies (Thuja orientalis). Quant a les palmeres, a més de les habituals de Canàries, datileres, washingtònies i margallons destaquen per rares, la palmera del Senegal (Phoenix reclinata) i la palmera blava (Brahea armata)
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

 " https://palaurobert.gencat.cat https://www.facebook.com/PalauRobert/ https://twitter.com/palaurobert https://www.facebook.com/PalauRobert/ https://www.facebook.com/PalauRobert/ " Passeig de Gràcia, 107" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,15953280 41,39609060 f08 g27 g05 g01 g18 g16 56b9c37324dd5dcb1b8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56b9c37324dd5dcb1b8b4569 "Parc de La Maquinista" "Aquest parc és una gran esplanada oberta i excepcionalment rica en arbres. Un espai verd ampli, tranquil i endreçat, que tant és lloc d'estada com de pas dels veïns del barri on està situat: el del Bon Pastor.

Tot i ser un parc obert, d'alguna manera hi ha un accés principal situat a l'extrem delimitat pels carrers de Ferran Junoy i Sant Adrià. Des d'aquest punt es pot contemplar tot l'espai en el seu conjunt. Val la pena fer-ho per poder apreciar la sobrietat i l'harmonia de la distribució de les dues zones en què es divideix.

Estan separades per una espaiosa franja pavimentada amb rajoles vermellosos, amb grans parterres de gespa curulls d'arbres a banda i banda. Al centre, dividint i ordenant l'estructura del parc, hi ha una gran làmina d'aigua allargassada amb la forma d'un grill de taronja. És l'estany Narcís Monturiol, construït aprofitant l'existència de dues mines d'aigua, i que a la seva funció paisatgística hi suma la de subministrament d'aigua per a la xarxa de reg.

Vegetació

Un dels aspectes més destacats d'aquest parc és la gran quantitat d'arbres que conté: uns 270. Molts van ser plantats en el primer terç del segle XX, per la qual cosa bastants exemplars tenen unes dimensions excepcionals.

Hi ha alzines (Quercus ilex), oliveres (Olea europaea), roures (Quercus pubescens), xiprers (Cupressus semprevirens) i àlbers (Populus alba). Una de les zones d'estada gaudeix de l'ombra de les tipuanes (Tipuana tipu) i d'exemplars altíssims de pi blanc (Pinus halepensis). Al davant, a l'altra zona d'estada, els protagonistes són els plàtans (Platanus X hispanica) i un gran ailant (Ailanthus altissima).

Prop del llac destaquen dos immensos grups de iuques (Yucca elephantipes), un gran margalló (Chamaerops humilis) i unes quantes acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos), i al costat de l'àrea de jocs infantils, pengen les branques dels desmais (Salix babylonica).

Art i arquitectura

Juntament amb l'original disseny dels fanals d'enllumenat que travessen el centre del parc de punta a punta, un dels extrems de l'estany de Narcís Monturiol limita amb una construcció metàl·lica que recrea la forma d'un vaixell de ""proa"" esmolada. A la ""popa"", l'estany, i dins de l'aigua, una gran roda ens recorda el passat industrial dels terrenys que avui són un parc. L'edifici es la seu del Museu de La Maquinista i Macosa, i conté documentació històrica, plànols, fotografies, maquetes i objectes històrics de l'empresa.

Història

El Parc de la Maquinista de Sant Andreu, que va ser concebut com un eix vertebrador entre els barris de Sant Andreu i del Bon Pastor, està situat als terrenys antigament ocupats per la factoria de Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa de construcció de màquines de tren fundada l'any 1855. El primer centre de producció va estar situat a la Barceloneta. L'any 1920 es va traslladar a Sant Andreu i, d'aquí, a Santa Perpètua de Mogoda el 1993. Aquesta empresa va participar en la construcció de l'Estació de França i del mercat de Sant Antoni, ambdós amb una estructura de ferro forjat.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-maquinista-de-sant-andreu_157123029.html "Carrer de Ferran Junoy i Sant Adrià" "Sant Andreu" "Baró de Viver" 2,19718428 41,44281562 g01 56b9c7cc24dd5dcb1b8b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56b9c7cc24dd5dcb1b8b4570 "Plaça de Can Fabra" "La plaça de Can Fabra ocupa part dels terrenys de l'antiga filatura Fabra i Coats, de la que se'n conserva l'edifici central reconvertit en la Biblioteca Ignasi Iglésias. La recuperació de l'espai públic va sorgir d'una iniciativa del veïnat de Sant Andreu. Al 1989 van començar les primeres plantacions. La zona enjardinada adjacent al carrer del Dr. Balari, la Font cibernètica i la plaça dura que l'envolta es van acabar al 1995. Posteriorment es va completar l'enjardinament de la part posterior de la biblioteca, al 2000. El resultat és la creació de dos àmbits diferenciats en la seva distribució i geometria.
Davant la biblioteca hi ha una plaça pavimentada i una làmina d'aigua. A un dels costats un espai verd amb voluntat de jardí de barri. És un racó arrecerat del trànsit viari, amb una zona d'ombra i d'estada. Al darrera de la biblioteca hi ha un segon espai enjardinat.
Des del carrer del Segre s'accedeix per un paviment de formigó rogenc amb una filera de lledoners (Celtis australis) a banda i banda. A mà esquerra queden els accessos a la biblioteca i a mà dreta un jardí arrecerat amb forma de bala, amb un estany ovalat que creua un pont xinès de fusta. A l'interior del petit estany creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (Taxodium distichum). Durant la tardor, la seva fulla pren un color vermellós abans de caure. Creix en espais lacustres, és a dir als llacs, estanys, aiguamolls i zones pantanoses. Per això és natural trobar-lo dins l'aigua mostrant les seves arrels aèries que sobresurten a la superfície per captar oxigen.

Tot el llac està envoltat d'arbres i d'una barreja arbustiva de planta persistent que forma un sotabosc frondós mediterrani. Aquest sotabosc actua com a mur pantalla esmorteint el trànsit del carrer del Segre. Hi trobarem pins pinyers (Pinus pinea), xiprers, (Cupressus sempervirens) alzines (Quercus ilex) un om de Sibèria (Ulmus pumila) i lledoners (Celtis australis). En el sotabosc cal destacar cirerers d'arboç (Arbutus unedo) que gairebé traspassen el llindar d'arbust a arbre, igual que un gran marfull (Virburnum tinus), feijoes (Feijoa sellowiana) juntament amb troanes (Ligustrum lucidum) i aladerns (Rhamnus alaternus). L'espai, envoltat de bancs, és una autèntica illa de tranquil·litat.
El segon espai enjardinat va néixer del projecte de remodelació de la biblioteca i és el contrapunt al primer jardí més naturalitzat. La part més propera a l'edifici està pavimentada amb llambordes. Aquestes van generant parterres geomètrics, amb rampes, que creen els circuits de pas cap a la resta de l'espai pavimentat amb sauló. En aquests parterres geomètrics trobarem xiprers (Cupressus sempervirens), llorers (Laurus nobilis), Eleagnus pungens reflexa i pitòspors (Pittosporum tobira). Al llarg de l'espai trobem nombrosos exemplars de pollancre (Populus nigra) - en grups desordenats o afilerats- , pins (Pinus pinea), tipuanes (Tipuana tipu). En paral·lel amb el límit amb el carrer d'Otger, el parc presenta un conjunt lineal de bancs amb un paviment de toves al qual donen ombra un grup de tipuanes. En aquest espai comença un conjunt de pèrgoles, amb un total de 5 trams, on creixen diferents tipus d'enfiladisses. Fins al segon tram no hi ha, però, cap espècie emparrada, és una bignònia rosada (Podranea ricasoliana). Al tercer, trobem glicina (Wisteria sinensis) combinada amb rosers. Al quart trobarem rosa banksiae i en el cinquè tram, que està orientat cap al carrer de Sant Adrià, novament hi ha bignònia rosada.
El tercer i darrer espai és la làmina d'aigua, envoltada de gespa, de la Font cibernètica. Aquesta gran font ornamental va ser projectada per Ramon Llopart. És una font musical amb brolladors parabòlics i verticals que generen cortines líquides formant figures. Telemàticament es controla el flux de l'aigua, la música i la llum per generar coreografies sincronitzades.
Més informació a L'Atles de Biodiversitat." http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-placa-de-can-fabra_99400354571.html "Plaça Can Fabra" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,19113820 41,43482130 g01 d11 "Passejades 22 Mou-te pel clima. Descobreix la Col·lecció dels Cromos de Sant Andreu del mapa Barcelona+Sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fa629940cd7d3098b4567 ), " 56b9d0a824dd5dcf1b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56b9d0a824dd5dcf1b8b4567 "Parc de Can Dragó" "Més que un parc és un gran bulevard de gairebé 12 hectàrees, ocupades en gran part per gespa amb arbres, que envolta les instal·lacions esportives que hi ha entre l'avinguda Meridiana i el passeig d'Andreu Nin.

El parc va ser dissenyat per Enric Pericas com a espai de transició entre el soroll del trànsit de la Meridiana i el silenci del cementiri de Sant Andreu. Està format per quatre illes diferenciades, cadascuna de les quals té una funció específica. Les dues primeres illes són les que acullen les instal·lacions esportives. En concret, la segona és la que conté la piscina municipal més gran de la ciutat, descoberta i coneguda entre el veïnat com el llac. La tercera i la quarta són grans espais verds que fan les funcions de plaça, zona de repòs, àrea de jocs infantils i camp de futbol.

Art

En una zona intermèdia del parc hi ha un petit turó cobert de gespa, on es troba una rèplica de l'escultura Aurigues olímpiques, de Pau Gargallo, que hi ha a l'Estadi Olímpic.

Història

L'origen del nom de Can Dragó es troba en la Guerra de Successió (1714), quan una companyia de les tropes borbòniques, coneguda com els dragons, es va instal·lar a la masia que en aquella època governava la zona.

Vegetació

L'arbrat que forma part del paisatge al llarg d'aquest bulevard inclou til·lers (Tilia x euchlora), pollancres (Populus nigra), robínies (Robinia pseudoacacia), lledoners (Celtis australis), plataners (Platanus x hispanica) i eucaliptus (Eucalyptus globulus).
Més informació a L'Atlas de la ¨Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-can-drago_98294161742.html "Avinguda Meridiana, 453" "Nou Barris" Porta 2,18443200 41,43784620 g01 56b9d8f624dd5d0e1d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56b9d8f624dd5d0e1d8b4567 "Parc del Pla de Fornells" "Tot enfilant-se per la falda de la serra de Collserola, el Parc del Pla de Fornells combina el seu caràcter eminentment forestal amb un traçat de disseny molt actual. Al seu voltant hi ha diferents equipaments, entre els quals destaca l'escola de circ Rogelio Rivel.

Aquest espai verd té el seu inici en una placeta pavimentada. Al centre hi ha un petit estany amb plantes aquàtiques, i al voltant, parterres amb arbres, arbustos i grups de flors. Una escala dóna accés als diferents nivells, que van guanyant alçada mitjançant grans replans comunicats per rampes. Són zones d'estada, que miren cap a la ciutat i que en les cotes més altes n'ofereixen bones vistes.

A dalt de tot hi ha un gran talús amb vegetació forestal, que ocupa més de la meitat de la superfície del parc. El pendent es va aprofitar per construir-hi un amfiteatre, on sovint se celebren actes.

Vegetació

La vegetació mediterrània omple el gran talús superior del parc. De fet, és una extensió de la serra de Collserola, i hi dominen les alzines (Quercus ilex), els pins blancs (Pinus halepensis) i els pins pinyers (Pinus pinea). Els replans estan ombrejats per plàtans (Platanus x hispanica), pins pinyers i pebrers bords (Schinus molle). Al parc també hi ha tipuanes (Tipuana tipu) i a la placeta de l'accés principal, eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers (Cupressus sempervirens), acàcies (Robinia pseudoacacia) i sòfores (Sofora japonica).

Història

El Parc del Pla de Fornells va permetre relligar i ordenar un gran espai existent entre els darrers contraforts urbans dels barris de Roquetes i la Trinitat Nova amb el vessant inferior de la serra de Collserola.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-pla-de-fornells_98294121049.html "Carrer dels Nou Barris, 21" "Nou Barris" "Les Roquetes" 2,17799160 41,44808400 g01 g04 g09 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56bb1b3724dd5da9298b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56bb1b3724dd5da9298b456b "Viver Municipal de Plantes Tres Pins" "El Viver Tres Pins es troba al vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc i es fan servir les terrasses i talussos a la reproducció de plantes per enjardinar Barcelona.

A la part més antiga hi ha hivernacles, umbracles i espais d'entestat, i a la part nova hi ha grans terrasses per als estocs de planta, i també parcel·les dedicades a l'experimentació. La recerca d'espècies de gespa amb baixes necessitats hídriques i de varietats de rosers que s'adaptin bé a la ciutat en són dos exemples.

Al Viver Tres Pins es produeixen unes 225.000 plantes/any arbustives i vivaces a partir d'esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes. També hi ha dos túnels: un destinat a produir plantes, i l'altre a guardar els estocs.

Un viver-jardí

La extensa part nova té una estructura regular i endreçada que es va enfilant muntanya amunt.

Una ampla carretera fa ziga-zagues entre les terrasses d'emmagatzematge de planta, molt grans i rematades amb talussos coberts de gespa, on creixen arbres d'espècies molt variades.

Els arbres dels talussos i els testos amb plantes que omplen les terrasses ofereixen un espectacle acolorit i molt viu.

El Jardí de Petra Kelly

Cap a la meitat de la part nova hi ha el Jardí de Petra Kelly (ecologista alemanya fundadora del Verds). Pujant, a la dreta, hi ha una petita bola de terracota amb una figura femenina abraçant-la. Va ser col·locada en aquest lloc el Dia de la Terra de 1993, i al darrere s'hi va plantar l'arbre preferit de Kelly: un cirerer.

Just al davant hi ha un petit monòlit de pedra dedicat a l'escultor Joseph Beuys, alemany que va incorporar els principis de l'ecologia a la seva obra. Darrera el monòlit hi ha una alzina i al costat un dels arbres més valuosos, per edat i raresa, del Viver Tres Pins: una Melaleuca nesophila d'uns 500 anys aproximadament.

Reg sostenible

L'aigua de xarxa ha estat substituïda per aigua del freàtic que es bombegen fins des del punt de captació que hi ha a l'alçada del Liceu. El Viver és el punt d'emmagatzematge i distribució de l'aigua per al reg d'altres parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc.

Vegetació

La varietat d'espècies és molt gran doncs s'hi emmagatzemen les destinades als espais verds de Barcelona. Destaca també la vegetació que ""enjardina"" el Viver.

A la part més antiga hi ha grans palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), ailant (Ailanthus altissima), morera (Morus alba), llorer (Laurus nobilis), acàcia (Robinia pseudoacacia), xiprer (Cupressus sempervirens) i om (Ulmus pumila). Destaquen dos arbres: un Ulmus sieboldii i un Rhus typhyna, i per les seves dimensions, un pitòspor (Pittosporum tobira) gegantí.

Els arbres que ornamenten els parterres atalussats de la part nova del viver són una bona mostra dels que hi ha als carrers de Barcelona, i també als parcs i jardins de la ciutat. Així, aquesta part és rica en pins pinyers (Pinus pinea) i pins blancs (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex), tipuanes (Tipuana tipu), sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), plàtans (Platanus X hispanica), Prunus cerasifera atropurpurea, desmais (Salix babylonica), lledoners (Celtis australis), acàcies (Robinia pseudoacacia) i Ginkgo biloba, entre molts d'altres.

Basses naturalitzades
Lloc pioner en la conservació d'amfibis a la ciutat.

Història

El Viver Tres Pins rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia a la zona de la muntanya de Montjuïc on ara hi ha l'actual viver municipal. A principis del segle XX, aquest lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins -font que encara raja dins el viver-, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l'aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l'enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 s'hi va crear un espai destinat a proveir Barcelona de plantes per a l'Exposició Universal del 1929. Posteriorment es va convertir en el primer viver municipal dedicat a la producció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, i actualment és l'únic que resta a Barcelona.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/viver-municipal-de-plantes-tres-pins_99400092552.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g06 g09 g13 BassesNaturalitzadesenParcs 56c2f98224dd5dfc2a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c2f98224dd5dfc2a8b4567 "Parc del Mirador del Migdia" "Aquest parc té unes vistes excepcionals de Barcelona. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.

La vocació paisatgística d'aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s'enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.

Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l'ombra dels pins i un bar des d'on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.

Per a qui vulgui caminar

El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d'una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l'Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l'Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.

Vegetació

La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s'hi han aclimatat espècies d'arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), pollancres (Populus nigra 'Italica'), tipuanes (Tipuana tipu) i arbres de l'amor (Cercis siliquastrum).

Montjuïc és terra de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i de ginesta (Spartium junceum), i el Parc del Mirador del Migdia n'és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (Nerium oleander), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n'hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.

Història

El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l'Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-migdia_1116122215.html "Carrer del Foc/Passeig Olímpic" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15174010 41,36012336 g01 g04 d21 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56c3016f24dd5d122b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3016f24dd5d122b8b4567 "Jardins d'Arboreda" "Els pisos de la Seat formen part del passat industrial de la zona i els jardins de l'Arboreda creixen entre els intersticis d'aquesta comunitat que durant la dècada dels cinquanta i seixanta estava considerada com una ciutat dins una ciutat. Ara ja estan plenament consolidats com a jardí urbà

Els jardins de l'Arboreda i els de Sant Cristòfol comparteixen veïnatge i pertinença a un passat comú com a part de la urbanització dels antics pisos de la Seat. Tots dos espais estan units per un petit vial que actua com un petit cordó umbilical que obre un accés directe per als veïns al veí passeig de la Zona Franca. Més arrecerats i protegits que els jardins de Sant Cristòfol, els de l'Arboreda responen a un perfil de plaça dura amb arbrat de gran alçada en competència amb els edificis de les comunitats de veïns que encerclen els parterres. De fet, els dos espais actuen com una unitat urbana on el verd s'ha anat esgarrapant i situant en cadascun dels racons on ha estat possible.


La part més verda de l'espai és la plaça central de contorn irregular on es distribueixen els arbres en diferents parterres, també de formes irregulars.
Abans d'arribar aquest espai trobarem al mig d'una petit rotonda Freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), un cedre del Líban (Cedrus libani) i Pollancres (Populus nigra piramidalis). Al llarg dels diferents parterres que trobarem entre els edificis altres exemplars de pollancres també de gran alçada.


Ja dins de la plaça podem destacar, també per la seva alçada, unes quantes casuarines o pins australians (Casuarina cunninghamiana) i acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin). Distribuïts pels parterres trobarem falsos pebrers (Schinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica) i envoltant bona part de la plaça plàtans (Platanus acerifolia) més casuarines i pollancres i, entre aquests, alguns exemplars d'acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos inermis).


En un altre extrem de la plaça i sobre el parterre de major superfície trobarem pollancres del Canadà (Populus x canadienses Moensch) i pins (Pinus pinea) a més d'algun plàtan. L'àrea de jocs adjacent a aquest parterre està envoltada de freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior) xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i plàtans (Platanus acerifolia).


Des del mig de la plaça surt una rampa que supera un petit desnivell i ens condueix a un nou grup d'habitatges entre els quals trobarem també arbrat. Sobre el talús de la rampa trobarem novament freixes i a la vora de la barana un arbust format per exemplars de miòpor (Myoporum laetum). Aquest és una arbre oriünd de Nova Zelanda i que pot arribar a grans alçades però que en jardineria s'utilitza per fer tanques vegetals.


En aquesta part el jardí s'endureix encara més. Els parterres són més petits i cal cercar els arbres entre els escocells i petits parterres que aprofiten els entrants i sortints de les torres d'habitatges. Ens reben tres exemplars de palmeres (Whasingtonia robusta) i sobre jardiners creixen margallons (Chamaerops humilis) i sòfores (Styphnolobium japonicum). També trobarem més exemplars de sòfores en els parterres combinades amb conjunts de plàtans i una alineació d'acàcies bordes (Robinia pseudoacàcia piramidalis).ci
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-l-arboreda-interior_99048090944.html "Carrer de l'Energia/Carrer dels Alts forns" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13895020 41,35787940 g01 56c3053624dd5d122b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3053624dd5d122b8b456b "Jardí dels Drets Humans" "Aquest jardí suposa la recuperació d'un espai verd de trobada al voltant de l'Illa Philips, per tal de incloure-la dintre de l'estructura urbana del barri.

És un destacat espai verd del barri de La Marina-Zona Franca, al Districte de Sants-Montjuic. Està emplaçat a l'interior de l'illa situada entre el passeig de la Zona Franca i els carrers d'Amnistia Internacional, Jane Adams i de la Foneria. Els elements més significatius d'aquests jardins, que tenen una superfície de més de 12.560 m2, són la pista de patinatge, que ocupa 267,75 m2, el llac, de 139,17 m2, i la vegetació existent.

Vegetació

Els jardins conserven la majoria d'arbres i arbusts existents del traçat original. Molts dels arbres van ser adquirits durant els nombrosos viatges arreu del món que realitzava la senyora Van der Harts i incorporats als llarg dels anys als jardins. Conté un roure australià (Grevillea robusta) catalogat. L'any 2007 es va inaugurar una important rehabilitació d'aquest espai, que va permetre incorporar nova plantació per reforçar la sensació de bosc frondós, que és l'estat al qual ha arribat la vegetació al pas del temps.

Arran de la rehabilitació realitzada es van incorporar 70 exemplars d'arbres nous, així com plantes vivaces i enfiladisses per accentuar la sensació de sotabosc i es va augmentar la proporció de gespa. A la proximitat de l'estany, s'hi va afavorir la presència d'exemplars de Canna spp. Els jardins presenten espais de gespa i heura, que es barregen i confonen amb la vegetació existent, plantes herbàcies i aromàtiques plantades en grup, amb un fort contrast de color, organitzades sota una forta estructura lineal en l'agrupació de parterres de nova creació.

Història

Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta del segle XX per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l'aleshores director de la fàbrica Phillips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius.

En relació al nom del jardí "" Jardí dels Drets Humans "", l'espai disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948) i un altre punt amb una poesia de l'argentina Maria Elena Walsh, "" Como la Cigarra"", que fa referència als desapareguts de les dictadures militars de Xile i Argentina.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-dels-drets-humans_99400076724.html "Carrer Foneria, 19" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13733310 41,35999150 g01 56c3078524dd5dfc2a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3078524dd5dfc2a8b4568 "Jardins de ca L'Alena" "Els jardins es troben a l'interior de l'illa que configuren els anomenats habitatges de la Capa, al barri de La Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc.

És un espai que ajuda a potenciar i dinamitzar les activitats del barri mitjançant la reordenació de l'entorn i la racionalització dels recorreguts. La imatge de conjunt s'aconsegueix gràcies al paviment de formigó amb colorant groc i el pintat dels murs.

A més hi ha un camí que uneix els principals espais transversals, des dels equipaments (el casal i la ludoteca) fins als Jardins del Pont Romà.

L'espai disposa d'enllumenat, mobiliari urbà (cadires, bancs, papereres, jocs infantils i circuit saludable) i un enjardinament que inclou arbrat, plantes arbustives, entapissants i gespa. Inclou una font d'aigua potable.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-ca-l-alena_95114111740.html "Carrer Alts Forns, 82-86" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14255900 41,35977180 g01 g05 56c338b624dd5db72c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c338b624dd5db72c8b4567 "Parc de la Font Florida" "El Parc de la Font Florida és un espai de transició entre la ciutat edificada i la muntanya de Montjuïc. Aquest és un parc veïnal molt espaiós, una bona part del qual queda protegida per edificis d'habitatges. Això el converteix en un lloc ideal perquè hi jugui tranquil·lament la mainada.

Aquest parc té la forma d'una ""c"" allargada, al centre de la qual s'accedeix des de dos punts del carrer de la Mineria. El que hi ha al costat de la plaça de les Matemàtiques enceta el parc amb un espai dedicat sobretot als aficionats a les botxes. Hi ha un munt de pistes per jugar-hi, i bancs per seure i contemplar les partides. En un extrem, una filera de xicrandes guarneix el lloc a l'estiu amb les seves flors blaves.

Una mica més avall, a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha l'altra entrada. De fet, la principal. És un espai ampli on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d'habitatges, delimita la part central i més gran del parc.

El cor del parc

És una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, en un dels costats de la qual hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l'estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una delicada catifa en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.

El talús s'eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d'arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El creua un ample camí que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.

Vegetació

Si les tipuanes (Tipuana tipu) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (Celtis australis) de fullatge verd intens de l'entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (Pinus pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) que donen frondositat a l'enjardinament.

Al talús, també, i al seu redós, hi ha alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Shinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica), pollancres (Populus X canadensis) i eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (Spartium junceum) i aromàtiques com l'espigol (Lavandula officinalis). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) envolten l'espai.

Història

El Parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys 1990, que van anar esponjant Barcelona omplint alhora de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l'espai verd públic a la ciutadania.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-florida_95125123838.html "Carrer Mineria, 50" "Sants - Montjuïc" "La Font de la Guatlla" 2,14006880 41,36660290 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56c343ad24dd5db72c8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c343ad24dd5db72c8b456b "Jardins de la Maternitat" "L'espai segueix un eix longitudinal que, baixa per l'avinguda de Joan XXIII i entra pel carrer de Doctor Salvador Cardenal, connecta la Diagonal amb la travessera de les Corts i, són molts els veïns i veïnes que utilitzen els camins del jardí.

Descansar, observar i jugar
Els jardins de la Maternitat són un espai ideal per descansar en els banc que hi ha a banda i banda dels camins.
La mainada disposa de dues àrees de jocs infantils. Una situada en una depressió que hi ha al mig dels jardins, voltada de mèlies i una gran sòfora al mig de la gespa, a prop dels jocs; i l'altra és a la part de dalt, resguardada per un muret.

Vegetació
A causa de la gran varietat d'espècies vegetals, sobretot d'arbres, que hi ha als jardins de la Maternitat, aquest és un bon lloc per als aficionats a la botànica, ja que hi podran contemplar exemplars d'unes dimensions i una qualitat no gaire habituals.
Molts dels grans arbres esparsos que hi ha plantats en els espaiosos parterres de gespa són molt ornamentals, de floració espectacular, com ara els arbres de l'amor, amb les seves abundants i petites flors d'un color rosat intens que apareixen a principis de primavera, o les pruneres vermelles de fulles roig porpra.
Als jardins de la Maternitat també hi trobem eucaliptus, moreres, oliveres, pebrers bords, xiprers i enormes pins de diferents espècies, acàcies, tipuanes, sòfores, castanyers bords, desmais, figueres, bellaombres, pollancres i molts altres arbres, amb una varietat de fins a 40 espècies diferents.
Hi ha dos elements a destacar: les altíssimes palmeres datileres i de les Canàries, i tres magnòlies d'una mida més que excepcional, sobretot una d'elles, gegantina, probablement la més gran de Barcelona, amb més de 12 m d'alçada i una amplada que supera llargament els 15 m. Quan, a finals de primavera, es comencen a obrir les seves enormes flors blanques, és tot un espectacle.

Art i arquitectura
Els jardins de la Maternitat formen part d'un complex que compta amb edificis de gran vàlua. Construït a la finca de Can Cavaller, el projecte inicial de l'estructura del recinte i dels pavellons -la majoria modernistes- es va encarregar a Camil Oliveres i Cansaran, aleshores arquitecte de la Diputació, que va distribuir els edificis de manera independent pel recinte seguint els cànons sanitaris més avançats d'aquella època. Després de la seva mort, el projecte el van continuar altres arquitectes.
Els pavellons de la lactància i l'Ave Maria, situats a prop de l'entrada de la travessera de les Corts, són obra d'Oliveres. Josep Obrí i Cansaran continuà els treballs amb la construcció del Pavelló Prat de la Riba. L'any 1924, Joan Rubió i Bellver i Josep Godall i Casals van realitzar el Pavelló Rosa, i Godall el Pavelló Blau. A finals dels anys 50, Manuel Baldrich i Tubau va construir el Pavelló Cambó, que dóna a la travessera.
Actualment, els edificis acullen l'IES Les Corts, l'emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona.

Història
El valuós patrimoni arquitectònic que hi ha al recinte dels jardins de la Maternitat està vinculat a les necessitats assistencials i sanitàries de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats, la maternitat secreta i l'atenció mèdica.
Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.
A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l'espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.
 Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-maternitat_95143083146.html "Travessera de les Corts, 131-159" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12609950 41,38127490 g01 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Veïnat i universitats que pensen en verd ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd5382324dd5d417c8b4567 ), Un pulmó verd a Les Corts ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56c346c124dd5db72c8b456f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c346c124dd5db72c8b456f "Parc de Can Rigal" "El parc metropolità de Can Rigal vol contribuir a la consolidació d'una àrea ciutadana a cavall entre Barcelona i L'Hospitalet. En el procés de redacció hi ha tingut una participació activa el moviment associatiu dels entorns, que han proposat idees que s'han implantat en el projecte.

Un nou parc metropolità

El Parc de Can Rigal és un nou parc obert d'ús públic on s'hi identifica un eix principal nord-sud que connecta els dos municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat i que dóna lloc a dues zones diferenciades. Per un costat, una zona de bosc mediterrani amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de Collserola. Per l'altre, una zona de prat amb un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les zones de jocs infantils.

Podeu consultar el Visor de fauna de l'AMB sobre aquest parc

El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics d'arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il·luminació del parc. Aquests elements conjuntament amb la col·lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria. La topografia és una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit de la banda Besòs, que donen lloc a recorreguts adaptat i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.

El Parc de Can Rigal incorpora criteris ambientals i de sostenibilitat com la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, i molt especialment en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.

L'aigua de la pluja es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil·laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la podria desestabilitzar el terreny de reblert; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. Per al reg directe, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a l'Hospitalet (és una combinació de Sistema Urbà de Drenatge Sostenible -SUDS- i aigua freàtica).

El parc de Can Rigal és avui una gran àrea verda amb equipaments i zones de lleure, amb una plaça vestíbul, disposa d'una guingueta amb serveis públics, àrees de jocs infantils i una àrea d'esbarjo de gossos.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-can-rigal_99400320168.html "Av. Albert Bastardas, 23" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,10776710 41,37934340 g01 d04 d23 EmergènciaClimàtica 56c34c8a24dd5d3d2d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c34c8a24dd5d3d2d8b4567 "Parc de Cervantes" "El Parc de Cervantes es troba a l’antic torrent Estela, que drenava Sant Pere Màrtir.
Hi ha una plaça amb jocs infantils, ping-pong i una font. A prop hi ha una zona de pícnic i sovint es practica tai-txi.
Dins es troba El Roserar de Cervantes amb uns 10.000 rosers d'unes 2.000 espècies i varietats que entre maig i juliol poden assolir les 150.000 roses obertes alhora. Una gran pèrgola i petites arcades de troncs suporten rosers enfiladissos de 233 varietats. Un espai està dedicat als rosers aromàtics de 235 varietats. Hi ha l'escultura d'una dona i sis oliveres i ben a prop uns til·lers.
Des de l'any 2001 el parc acull al maig el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Ha esdevingut un gran aparador per obtentors d'arreu
A les plantes creades per hibridacions i selecció els hi cal temps per mostrar les seves característiques. Calen molts anys fins aconseguir una varietat per presentar a concursos.
Ja entre els anys 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes en el qual van participar els millors especialistes del món.
A finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s'hi van celebrar concursos populars de roses, que després del seu èxit van decaure per la dificultat de conrear la quantitat necessària de rosers als escassos jardins privats de Barcelona.
L'actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d'aquest més que notable passat històric.
Un circuit botànic pel roserar permet viatjar per Àsia, l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres d’espècies silvestres, agrupades segons el seu origen, altres de rosers híbrids antics, que ja van cultivar egipcis, grecs i romans i uns altres d’híbrids moderns.
Els híbrids antics estan agrupats per procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses te i els híbrids perpetus. Els híbrids moderns, estan agrupats segons el seu obtentor, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d'Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre altres.
 
Biodiversitat
Els arbres creixen en parterres de gespa i arbustos com els baladres (Nerium oleander).
De les 27 espècies arbòries destaquen oms de Sibèria (Ulmus pumila), tipuanes (Tipuana tipu), til·ler (Tilia europaea), acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), alzines (Quercus ilex), pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis), cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer d'Arizona (Cupressus glabra 'Glauca') i xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia), pebrers bords (Schinus molle), mèlies (Melia azederach), castanyers bords (Aesculus hippocastanum), tuia gegant (Calocedrus decurrens) i arbres del coral (Erythrina crista-galli), cirerer del Japó (Prunus serrulata), el perer (Pyrus communis), el caqui (Diospyros kaki), la pomera (Pyrus malus), el codonyer (Cydonia oblonga), la prunera (Prunus cerasifera) i el ginjoler (Ziziphus jujuba), palmeres de dàtils altes (Phoenix dactylifera), potes de vaca (Bauhinia grandiflora), teixos (Taxus baccata), xiprers (Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria (Ulmus pumila) i arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia), bellaombra (Phytolacca dioica).
Al parc també hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor i baladres (Nerium oleander).
S'han detectat esquirols.

Art i arquitectura
Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits dedicats a l'escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet i a l’escriptora Concha Espina, fets per Jaume Monràs i Juan Díaz de la Campa respectivament.
A la zona del roserar hi ha dues escultures, Rombes bessons (1977) d'Andreu Alfaro, i el nu femení Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-cervantes_92086010721.html "Av. Diagonal 708-716" "Les Corts" Pedralbes 2,10861480 41,38400480 g01 g06 g24 g31 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56c4490d24dd5d7b3a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c4490d24dd5d7b3a8b4567 "Jardins de Jaume Vicens Vives" "Passejar per aquests jardins és accedir a un refugi de l'atrafegada, atapeïda i apressada activitat de la Diagonal. Un dels atractius afegits és que compten amb un dels més grans conjunts escultòrics, obra de Frederic Marés, amb més de 30 peces que reprodueixen en pedra, marbre o bronze exemplars de fauna vinculada a la cacera com ossos, cérvols, isards, senglars, cabirols i cabres.

Els jardins de Jaume Vicens Vives van néixer com a jardins privats cap al final de la dècada dels seixanta en ple ""desarrollismo de Porcioles"", en el marc d'una promoció immobiliària en la zona de la Diagonal aleshores coneguda com Barcelona 2. El projecte del jardí fou encarregat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí i la decoració escultòrica a un també veterà Frederic Marés. L'any 1974 es van construir dues torres negres, projectades per Josep Antoni Coderch i Francesc Mitjans, que avui son la seu d'una entitat bancaria. Els espais enjardinats privats s'han incorporat progressivament a la gestió i propietat públiques. L'espai dels jardins finalment es va dedicar a la figura de l'historiador Jaume Vicens Vives.

L'atri d'entrada al jardí és una petita placeta amb parterres central i laterals que a una banda retallen la vorera en ziga-zaga que condueixen el vianant cap a l'entrada del jardí. Vora l'espai central, que durant molt anys reproduïa amb topiària el popular logotip bancari, i també vora els espais laterals, trobem els tradicionals fanals de fosa en forma de lira característics de la Diagonal. La restauració del bàcul de fosa i la remodelació de les lluminàries per fer-les eficients feta durant el 2010 ha recuperat aquests fanals per a l'enllumenat viari, després d'uns anys fora de servei.

A la part esquerra, enmig d'un parterre farcit d'arbusts mediterranis, ens rep el primer conjunt escultòric obra de Frederic Marés. És una escena de caça amb un cérvol encalçat i abatut per una gossada. La peça, feta amb bronze, és visibles des de la mateixa avinguda Diagonal. Un conjunt amb molt dinamisme i dramatisme que contrasta amb la resta de les escultures, fins a 30, que es troben escampades per l'espai.

Al juliol del 2010 els jardins van ser remodelats per millorar-ne l'accessibilitat i substituir l'antic camí amb escales per l'actual rampa. Aquesta rampa ens condueix cap a l'interior del jardí on es descobreix, entre l'arbrat i els arbusts, les escultures que Marés inspirades en temes cinegètics. Per a modelar-les Marés es va assessorar amb un expert caçador, el comte de Yebes. La raó per aquest insòlit homenatge a la cinegètica rau en què l'aleshores president del banc que promovia la urbanització, Ignasi Vilallonga, era afeccionat a les caceres.

La rampa, que actua com a via d'accés al jardí, ens condueix pels diferents espais. Aquests es disposen en placetes arbrades on trobem diferents agrupacions. Amb excepció de les coníferes - sobretot pins (Pinus pinea i Pinus halepensis)- i alguns cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), els arbres són de fulla caduca. Això fa que durant la tardor i l'hivern, l'espai, ombrívol pel seu encaix entre edificis, aprofiti millor les hores de sol. Durant la primavera i l'estiu l'ombra està sempre garantida. En algunes de les placetes trobem tipuanes (Tipuana tipu) i acàcies, (Shopora japonica) a la vora d'alzines (Quercus Ilex).

A les zones arbustives trobem grans exemplars de pitòspors (Pittospoum heterophyllum), molt vells i de gran mida a la vora de piracants (Pyracantha coccinea),que  reprodueixen l'estructura del sotabosc mediterrani i combinat amb aromàtiques com la sàlvia (Salvia officinalis) i l'espígol, (Lavandula dentata).

Envoltant la resta de placetes amb bancs trobem tamarius (Tamarix gallica), oms (Ulmus pumila), tells (Tilia tomentosa) i troanes (Ligustrum lucidum) i també algunes oliveres (Olea europaea). A la part més ombrívola del jardins localitzem una palmera, una gran Iuca (Yucca elephantipes) a la vora de tres pollancres (Populus alba) i dos grans pins.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-jaume-vicens-vives_99400354567.html "Av. Diagonal, 635" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12393350 41,38703490 g01 56c44de124dd5da73a8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c44de124dd5da73a8b456a "Jardí de la Font dels Ocellets" "Aquests jardins allargassats són una connexió amable entre la Diagonal, la plaça de Pius XII i l'avinguda de Pedralbes, una alternativa més modesta, en superfície i frondositat, a la que ofereixen els veïns jardins del Palau de Pedralbes. Ambdós jardins comparteixen el passat rural, com a part de masos que després foren convertits en finques de l'alta burgesia. Un passat, com a zona de pas, que han preservat a la perfecció.
La Font dels Ocellets era un espai d'esbarjo i trobada dels barcelonins i barcelonines que recollien l'aigua del doll que alimentava una antiga mina i que es creu es trobava al carrer del Marquès de Mulhacén, a tocar del límit superior dels jardins. Aleshores, l'actual plaça de Pius XII estava ocupava per un masia amb una capella on es venerava una imatge del Crist de l'Estela, que donava nom al mas. Aquesta capella comptava amb una notable afluència de visitants, donat que per tornar de la Font dels Ocellets cap a ciutat, s'escurçava un bon tros de camí creuant pel mas de l'Estela. La propietat consentia el dret de pas sempre que els vianants fessin cap a la capella.
El Congrés Eucarístic del 1952 celebrat a Barcelona va escollir la plaça de Pius XII com a punt per aixecar l'altar monumental, entre altres motius, perquè era el punt on s'havia assentat la capella dedicada al Crist de l'Estela. Masia, capella, imatge, mina i font van desaparèixer devorats en la dinàmica de creixement urbà. Finalment només ens ha quedat el nom del jardins per dur-nos el record d'una font, la memòria de l'aigua.
Els jardins tenen un vial pavimentat vorejat per plàtans (Platanus x hispànica) i un passeig que transcorre en paral·lel a la zona pavimentada i amb parterres irregulars farcits de xiprers (Cupressus sempervirens) i palmeres de les quals en podem trobar de les espècies més comunes a la ciutat: palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactilífera) i Washingtònies (robusta i filifera).
Al capdamunt del jardí hi ha uns quants exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus globulus) i de pins (Pinus pinea) de mida gran. Com a arbre de flor hi ha força exemplars de Braquiquíton (Brachychiton acerifolius). Conegut popularment com a l'arbre ampolla, fa unes flors en forma de gran campana rosada. L'altre arbre floral que podem trobar, tot travessant els jardins, és l'arbre de l'amor o arbre de Judes (Cercis siliquastrum). Envoltant l'arbrat en els parterres trobem també tot un conjunt de plantes arbustives mediterrànies i, envoltant l'àrea de gossos, hibiscs (Hibiscus syriacus) i fotínies (Photinia serrulata).
 
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-font-dels-ocellets_99188085228.html "Plaça Pius XII, 1" "Les Corts" Pedralbes 2,12233960 41,38789850 g01 56c4672124dd5dc43c8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c4672124dd5dc43c8b4569 "Parc de Joan Reventós" "Es va fer al Torrent de les Monges al 2008 amb un projecte de Bagursa (Barcelona Gestió Urbanística), i inaugurat el 17 de maig de 2009. Está dedicat al polític Joan Reventós (1927-2004), fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Al punt més elevat d'aquest jardí hi ha un espectacular pi blanc (Pinus halepensis) de gran alçada i una capçada de gairebé 15 metres el fan mereixedor de figurar al catàleg d’arbres d'interès local de Barcelona.
Des del carrer Major de Sarrià surten rampes de l'accés adaptat. Els murs de contenció són coberts d'heura (Hedera helix), buguenvíl·lea (Bougainvillea glabra), vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i ungla de gat o bignona (Macfadyena ungis-cati).
A l'àgora central del parc es troba l'àrea de jocs infantils emmarcada per palmeres, algunes altíssimes (Phoenix canariensis, Washingtonia robusta i W. filifera).
Els voltants de la plaça estan enjardinats amb marfull (Viburnum tinus) i arboç (Arbutus unedo). Vora els murs de contenció creixen aladern (Rhamnus blaternus), pitòspor (Pittosporum tobira), margalló (Chamaerops humilis) i palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). Una de les rareses del parc és un arbre xinès del vernís (Koelreuteria paniculata). Tota aquesta vegetació formava part de l'entorn natural i s'ha conservat igual. Dins d'un test ornamental d'obra vista i ceràmica vidriada decorada amb motius florals i en forma de calze creix un margalló (Chamaerops humilis).
A la part més baixa de la plaça hi ha una petita depressió del parterre amb funcions de pou drenant, fet i preparat per absorbir els cabals de l'aigua de la pluja (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible SUDS). El cantell arrodonit del camí de formigó indica el límit de la llera del torrent de les Monges. Les plantes enfiladisses i entapissants han envaït l'espai i amaguen els murs de gabions que subjecten els talussos del terreny. Sota de tota aquesta vegetació hi ha tot un sistema de drenatge del parc per canalitzar l'aigua. Quan plou de forma torrencial l'aigua baixa amb força i pren velocitat gràcies als forts pendents, però és engolida per un sistema de rases amb graves per on s'escolen els cabals.
Els pins conformen una molt petita però compacta àrea forestal on destaca una imponent olivera sovintejada per tudons.
Un antic pont s'ha preservat del vell convent i al seu costat un pi gegantí i una robínia (Robinia pseudoacacica). Els arbres surten de grans escocells integrats dins la passera de formigó. Sota el pins es troben exemplars de robínia i diverses troanes (Ligustrum japonicum).
En aquest punt el passeig s'eixampla novament tant pel que fa a la zona de vianants com a la llera del torrent. Sobre el llit de la riera i en petits monticles hi ha oliveres i moreres i un exemplar gegant de Bellaombra (Phytolacca dioica). Sobre el passeig, un Robínia també gegantina i, als seus peus, tres troanes. Una mica més endavant i sempre en grans escocells circulars es troben cirerers (Prunus serrulata) i tipuanes (Tipuana tipu). La baixada continua. El camí cap als grans desaigües de forja venen marcats per un filera de pollancres. S'alternen exemplars de les dues espècies més comunes a la ciutat (Populus alba i Populus nigra). En aquest punt del parc conflueix el passeig que prové del quart accés al jardí des del carrer de Ràfols. Un accés que ve marcat per un conjunt de Xicrandres (Jacaranda mimosifolia).
La construcció del parc deixa entreveure la part posterior de les cases del carrer Gran de Sarrià i posa al descobert els seus jardins. Les tanques cobertes amb heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) donen el pertinent grau d'intimitat a aquests espais. Cals remarcar per la seva grandària un gran Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que es troba proper a l'accés del carrer Ramon Miquel i Planes. L'arbre, escapçat ja fa uns anys, ha perdut la seva forma original però la mida i diàmetre del tronc són encara admirables.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-reventos_99400214912.html "Carrer del General Vives, 8-14" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11588880 41,40266540 g01 g24 EmergènciaClimàtica "Arbres singulars de Sarrià de Dalt ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56d5882224dd5d15408b4567 ), Mapatge d'ocells de Sarrià ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58d6d03824dd5d16388b4567 ), " 56cc5a1d24dd5db3248b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc5a1d24dd5db3248b4567 "Jardins de Ca n'Altamira" "Si bé tot el jardí és representatiu del moment en què va ser creat, el que li dóna personalitat són els elements arquitectònics que envolten el jardí romàntic. Aquest jardí es troba situat en un nivell més elevat en relació amb la resta del terreny, accident que va permetre d'establir-hi dues zones diferenciades.

La comunicació entre els dos nivells es fa a través d'un parell de ponts, l'un de pedra i l'altre de ferro suspès a l'aire, i el punt d'unió és una sala hipòstila situada al fons de la plaça de sauló que ocupa la part més baixa del parc.

A aquesta plaça s'hi accedeix mitjançant dos amples trams d'escales de pendent molt suau, amb graons de sauló acabats amb pedra. Estan situades als dos extrems de l'espai i totes dues passen per sota els ponts. Si pugem per les que tenen a sobre el pont de pedra per anar a la placeta superior, la visió de l'arcada del pont sobre les escales voltat de vegetació és francament bonica.

Vegetació

La creació d'aquests jardins, a finals del segle XIX, fa que en el seu interior hi hagi arbres centenaris, com per exemple els pins blancs (Pinus halepensis) i els pins australians (Casuarina cunninghamiana) que hi ha a tocar de l'entrada principal del parc, al carrer de Mandri. Altres arbres presents en aquest espai verd -també amb algun exemplar centenari- són el lledoner (Celtis australis), el pi pinyer (Pinus pinea), el cedre de l'Atles (Cedrus atlantica), l'om de Sibèria (Ulmus pumila) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia). De plantació més recent, trobem la Sophora secundiflora, la prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera 'Atropurpurea') i el braquiquíton (Brachychiton populneus).

Cal ressenyar una espècie més: la bignònia de flor groga (Doxantha ungis-cati), una enfiladissa caducifòlia molt ornamental que penja d'un extrem a l'altre de la part més alta de la façana de la sala hipòstila. Molt florífera, quan perd la fulla les branques queden guarnides per les llavors, molt llargues (entre 25 i 30 cm) i que van canviant de color des del verd fins, un cop seques, al marró fosc.

Art i arquitectura

Juntament amb els dos ponts, el de pedra i el pèndol d'acer amb paviment de fusta que copia el que John Roebling va fer a les cascades del Niàgara, l'element arquitectònic més destacat de Ca n'Altimira és la gran sala hipòstila amb voltes que parteixen de 36 columnes d'estil romànic, molt altes i construïdes amb pedra sorrenca. En un costat de la plaça, enganxada al mur que resta de l'antiga mansió de la finca, hi ha una fornícula on s'ha instal·lat una font.

Història

Aquest jardí va ser construït a mitjans del segle passat pel doctor Josep Altimira dins la seva finca de Sant Gervasi. Personatge adinerat i una mica extravagant, un revés de la fortuna el va deixar a les portes de la misèria i va fer donació de les seves propietats a l'orde de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que el van cuidar fins a la mort, ja que no tenia hereus. Les monges van instal·lar un col·legi a la finca, el de la Immaculada Concepció, edifici que ocupa una bona part dels antics jardins, els quals, anteriorment, ja s'havien vist afectats per l'obertura dels carrers d'Horaci i de Mandri.

El petit recinte verd que coneixem avui és, doncs, només una part del que possiblement van ser uns jardins molt singulars, amb grutes subterrànies artificials que comunicaven la sala hipòstila amb la casa del propietari. Segons explica Francesc Curet en les seves Visions barcelonines, als estanys que hi havia als jardins el doctor Altimira hi va posar sardines, i per mantenir-les vives cada dia feia portar aigua de mar. Feia festes molt lluïdes, i a vegades inundava la part baixa dels jardins i la sala perquè els convidats poguessin navegar-hi amb barquetes." http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-ca-n-altimira_92086035921.html "Carrer Maó, 9" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - la Bonanova" 2,13163840 41,40363220 g01 56cc5d9e24dd5d43248b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc5d9e24dd5d43248b456a "Jardins del Viver de Can Borni" "Es troba a la muntanya del Tibidabo. L'autor del projecte fou el paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director de Parcs i jardins de Barcelona, qui el va concebre com un jardí d'aclimatació de cara a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El disseny del jardí mostra la influència de la jardineria hispano-àrab, com a altres projectes coetanis de l'arquitecte com els Jardins de Laribal, que va confeccionar en col·laboració amb Jean-Claude Nicolas Forestier. Així, el terreny s'estructura en diverses terrasses per les que transcorre un canal d'aigua que mana d'una alberca superior, procedent d'una font de la muntanya. La vegetació està formada principalment per espècies mediterrànies. El jardí compta amb un centre d'interpretació de la natura. El viver fou restaurat el 2006.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-del-viver-de-can-borni_99400165137.html "Camí Can Borni, 51-59" "Horta - Guinardó" "Sant Genís dels Agudells" 2,12460450 41,42169390 g01 56cc7e9624dd5d0b298b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc7e9624dd5d0b298b456c "Parc de Carles I" "Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica. Situat a la confluència entre els carrers Wellington i Marina es troba un espai i amb una àrea de joc infantil i comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres
En aquesta primer sector una llarga filera d'altíssims xiprers juntament amb les alineacions de plàtans marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal cauen en cascada posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del parc. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal.

Els turons i la plaça
Juntament amb les fileres d'arbres hi ha suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació
El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga ""perxada"" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).
Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).
El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que ""Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul"". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història
El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-carles-i_98294134447.html "Av. d'Icària, 90" "Sant Martí" "La Vila Olímpica del Poblenou" 2,19308300 41,38758070 g01 "Itinerari ornitològic per la Barceloneta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59e61d1024dd5d054c8b4569 ), " 56cc856624dd5d7f298b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc856624dd5d7f298b4568 "Parc del Carmel" "S'ubica al voltant del turó del Carmel, que forma part del Parc dels Tres Turons, just al costat del Parc Güell. Antigament era una zona rural, amb algunes masies escampades pel seu territori, de les quals destacava la de Can Móra —actualment un geriàtric—. Al seu terreny es troba el Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel (1860-1864), que donà nom a la muntanya i al barri. A prop es troba tanmateix l'Ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda el 1952. També hi ha dos col·legis (Virolai i CEIP Coves d'en Cimany) i dos camps de futbol, el Complex Esportiu Municipal Carmel. La part del parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, on es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. A la part central del parc hi ha una obra d'art públic, L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/en/coneixbcn/pics/atractius/el-parc-del-carmel_97209132255.html "Carrer de Font-rúbia, s/n" "Horta - Guinardó" "El Carmel" 2,15443800 41,41917760 g01 TresTurons 56cc88b424dd5d7f298b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc88b424dd5d7f298b4569 "Parc de les Cascades" "El nom d'aquest parc, sota el qual discorre un tram de la Ronda del Litoral, prové de la cascada que des d'un estany s'aboca cap a l'avinguda del mateix nom. Un conjunt, el de la cascada i l'estany, que es pot contemplar des de la petita placeta, rodona i elevada, que hi ha al costat de la làmina d'aigua.

Camins verds i camins urbans
Tots dos són presents en aquest espai verd, el primer d'un seguit de parcs que es van donant la mà fins arribar gairebé a Sant Adrià del Besòs. Així, de la mateixa manera que hi ha senders entre la vegetació, de tant en tant hi ha carrers que el creuen.
Són vies que comuniquen la Vila Olímpica, que és el barri que Barcelona va estrenar el 1992, amb el mar. Una mena de camins de rajols vermellosos que contrasten amb el sauló que cobreix la major part del sòl.

Biodiversitat
A banda i banda, delimitant l'espai, llueix, esplendorosa, la verdor d'amples i llarguíssims parterres coberts de gespa on creixen, ufanosos, el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i la tipuana (Tipuana tipu), entre d'altres espècies arbòries. Al davant dels parterres hi ha bancs per seure sota la capçada dels plàtans (Platanus X hispanica).
En aquest parc també hi ha lledoners (Celtis australis) i xiprers (Cupressus sempervirens); xicrandes (Jacaranda mimosifolia) que a l'estiu guarneixen el parc amb les seves flors d'un blau lilós; pollancres (Populus alba i Populus alba ""Pyramidalis"" ) i oliveres (Olea europaea), així com altes i esveltes palmeres washingtònies (Washingtonia robusta). A sota, grups de margallons (Chamaerops humilis) i grans mates d'arbustos arrodoneixen l'enjardinament.
Aquest petit parc es pot omplir d'estornells i gavines rialleres a l'hivern, els primers picotejant aliment al terra i les segones banyant-se en l'aigua dolça de l'estany del parc.
En altres èpoques de l'any, les merles i els tallarols poden aprofitar l'aliment i refugi que els proporcionen els arbustos del parc.

Art i arquitectura
Un dels elements definitoris d'aquest parc són les seves escultures. A tocar del punt on es soterra la Ronda del Litoral, al mig de la làmina d'aigua que hi ha al començament del parc, hi sobresurt el conjunt d'escultures El poder de la paraula, d'Auke de Vries, obsequi d'Holanda a la ciutat de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics. Una mena de tiges que s'eleven decidides.
Enmig del llarg passeig que és el Parc de les Cascades, una altra escultura crida poderosament l'atenció del visitant. Es tracta de David i Goliat, d'Antoni Llena, una immensa màscara que, per la lleugeresa dels suports, sembla que estigui voleiant, i d'un blanc que, en contemplar-la, contrasta poderosament amb el blau del cel.

Història
El Parc de les Cascades és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-les-cascades_98223130028.html "Av Litoral, 12-14" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,19509040 41,38629430 g01 56cc8a3224dd5d80298b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc8a3224dd5d80298b456c "Parc del Castell de l'Oreneta" "Quan es va al parc del Castell de l'Oreneta val la pena planificar una sortida festiva de dia sencer. Es tracta d'una excursió en un bosc dins la ciutat, on la intervenció municipal hi ha millorat la xarxa de camins, hi ha fet zones de descans i àrees per al joc infantil, la més gran amb taules de ping-pong.
Un altre aspecte destacat són les zones de pícnic, especialment la que hi ha a la part més alta del parc. Les taules gaudeixen de l'ombra d'un gran garrofer, i s'hi pot contemplar una excepcional vista panoràmica de Barcelona, des de Sant Adrià de Besòs fins al Prat de Llobregat. Hi ha un bar on fan pollastres a l'ast, entre altres menjars. Al costat del parc hi ha les piscines públiques de Can Caralleu, ideals per arrodonir un dia d'estiu.

El tren i els ponis
Dos dels principals atractius d'aquest parc són viatjar muntats en els vagons d'un tren en miniatura i, els més petits, passejar en poni. El del Castell de l'Oreneta és un dels millors ferrocarrils reduïts a escala i tripulats d'Europa.
Inaugurat l'any 1981, al llarg d'un recorregut de 636 m amb tres amples de via d'entre 5 i 10 polzades, el tren travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. També disposa d'una estació i un baixador. Compta amb 12 locomotores, entre elèctriques, de vapor i dièsel, i 12 vagons.
Els diumenges, els visitants del parc poden viatjar en aquest tren des de les onze del matí fins a les dues de la tarda. Tot plegat és possible gràcies als socis del Centre d'Estudis-Modelisme Vapor Barcelona i Sabadell.

Vegetació
El parc del Castell de l'Oreneta conserva com a bosc urbà gairebé intacta la seva vegetació primigènia de tipus mediterrani, amb espècies molt característiques de la serralada de Barcelona. La vegetació és, de fet, el seu principal atractiu, que configura un espai sorprenent a la ciutat.
Hi ha pins blancs i pins pinyers, alzines i roures, voltats d'un sotabosc molt ric en arbustos, com la ginesta, el boix, el marfull, l'arboç i el llentiscle. D'aquestes dues darreres espècies, n'hi ha exemplars centenaris. També abunden les plantes aromàtiques, com la farigola, el llorer i l'espígol. La presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres i algun magraner ens recorden el passat agrícola de bona part d'aquest lloc.
Amb els anys, al parc del Castell de l'Oreneta s'hi han plantat noves espècies, com són l'eucaliptus, el xiprer, el cedre i el lledoner, que han contribuït a la frondositat que el caracteritza.

Arbres catalogats
En aquest parc hi destaquen dos arbres que, per la seva excepcionalitat, han entrat a formar part del Catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona: un enorme eucaliptus que trobarem, amb la ciutat als seus peus, en un dels revolts del camí que porta el nom d'aquesta espècie arbòria, i un cirerer de Santa Llúcia a prop de les quadres dels ponis.

Art i arquitectura
A les cotes més altes de l'actual parc, l'any 1910 s'hi va construir un castell que fou destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual encara en queden una torre, una escala i algunes parets.
Disseminats entre el bosc hi ha una font ornamental datada el 1863, i una antiga era, un safareig i sistemes de reg mig enterrats que ens recorden el passat agrícola de l'indret.

Història
El parc del Castell de l'Oreneta està situat en els terrenys ocupats antigament per dues finques: la masia de Can Bonavia, de la família del comte Milà, i la del Castell de l'Oreneta, de la família Tous, que va construir-hi el castell que dóna nom al parc.
Durant molts anys, els terrenys van ser propietat de la Creu Roja, que hi volia construir un hospital, un projecte que finalment no es va dur a terme. És per aquest motiu que l'espai va romandre tancat i aïllat de la ciutat, fins que va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que el va obrir al públic com a parc l'any 1978.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-castell-de-l-oreneta_92086011933.html "Carrer Montevideo, 45" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11403770 41,39895090 g01 g04 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56cc8c4724dd5d7f298b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc8c4724dd5d7f298b456c "Parc Central de Nou Barris" "Es visita dins el Programa Coneguem Barcelona?

El Parc Central de Nou Barris va ser creat per Andreu Arriola i Carme Fiol. Va des de la plaça de Karl Marx fins als antics pavellons de l'Institut Mental de la Santa Creu, actual seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris.
Triangulars són els parterres, els vasos de les fonts, els elements escultòrics, les tarimes o la forma dels talussos enrajolats. Triangles de sauló marquen els camins que recorren el parc.
Als peus de la primera font ornamental trobem Palma i diapasó, un conjunt escultòric. El mobiliari urbà consta de pèrgoles i zones d'ombra.
L'antic Institut Mental de la Santa Creu ocupava una finca de 120 hectàrees de les quals només se'n conserva una part. Era un complex ortogonal projectat per Josep Oriol Bernadet el 1859. Dins el claustre porxat es troben les palmeres Phoenix dactilifera, Phoenix canariensis i Washingtonia robusta a la vora de palmeres excelses (Trachicarpus fortunei) i margallons (Chamamerops humilis). Davant l'edifici exemplars de la Palma de Sagú (Cycas revoluta). A la seva vora creix des del 1924 una palmera Livistona (Livinstona australis) que forma part del Catàleg d'Arbres i Palmeres d'Interès Local, i al costat d'una de les fonts un exemplar d'Ailant o Arbre dels Déus (Ailanthus altissima)
Dins del parc hi ha altres equipaments com Ca n'Ensenya, una masia del segle XVIII. Sobre els parterres una praderia de callistem (Callistemon sp.), amb olivilla (Teucrium fruticans) i geranis olorosos.
Des del llac hi ha espais terrassats amb un conjunt de corísies o arbres de la llana (Choricia = Ceiba especiosa), amb el tronc cobert de punxes i amb forma d'ampolla, xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i tipuanes (Tipuana tipus) envolten àrees de joc infantils. També hi ha exemplars de Bellaombra o Ombú (Phytolacca dioica) i un tobogan.
Més amunt magnòlies (Magnolia grandiflora), arbres de l'amor (Cercis siliquastrum) i acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), encerclen una altra de àrea de joc. A la vora de Can Carreras, un vell mas del segle XVII, hi ha oliveres.
A mig parc una filera de mimoses blaves (Acacia cyanophylla) i un conjunt de tamarius (Tamarix gallica).
Es pot veure l'aqüeducte de Dosrius que el 1870 portava aigua a Barcelona des del Maresme i del qual només se'n conserva un tram, convertit en un pont transitable. De dins del llac dos pins de gran port creixen sobre dues jardineres camuflades.
Una praderia amb callistem amb triangles arbustius de Polygala mirtifolia.
Sota el palmerar hi ha pi australià (Casuarina cunninghamiana) i cedres blaus (Cedrus atlàntica glauca).
Un palmerar amb 38 tipus i 130 exemplars d'arreu del món. D’Oceania la kèntia de Foster (Howea forsteriana), la Livistona (Livistona australis) o palmera de Cunningham (Archontophoenix cunninghamian). Oriünda del Japó, al palmerar creix un exemplar de Palma de Sagú (Cycas revoluta); de la Xina, la latània (Livistona chinensis) o el margalló de la Xina (Trachycarpus fortunei). Altres exemplars procedents d'Àsia són la palmera de cua de peix (Caryota urens), les ciques de l'Índia (Cycas circinalis), la palmera nana (Phoenix roebelenii) i la palmera de la senyora (Rhapis excelsa).
Moltes són de l'Amèrica Central, com la palmera blava (Brahea armata), la palmera de Guadalupe (Brahea edulis), diferents tipus de Bútia de Brasil, la palmera de Xile (Jubaea chilensis), els tres tipus de sabal de Mèxic i el sud dels Estats Units (Sabal mauritiiformis, Sabal mexicana i Sabal minor). D’origen africà la Palmera de Senegal (Phoneix reclinata) i la més popular, la palmera datilera (Phoenix dactilífera). Procedents de Madagascar, hi ha també la palmera triangular (Dypsis decaryi) i la palmera groga (Dypsis lutescens). També hi és la palmera europea o margalló (Chamaerops humilis).
Alzines (Quercus ilex), xiprers (Cupressus sempervirens), eucaliptus (Eucaliptus globulus) i casuarines o pins australians (Casuarina cunninghamiana) són a la part superior.
Més información a L'Atlas de Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-central-de-nou-barris_99109141416.html "Passeig de Fabra i Puig, 444" "Nou Barris" "La Guineueta" 2,16655950 41,43747090 g01 Música2017 "Itinerari ornitològic per Nou Barris ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59f09f6e24dd5ddd7d8b4567 ), " 56ceb1fa24dd5d544c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56ceb1fa24dd5d544c8b4567 "Parc del Centre del Poblenou" "És, com altres, un lloc per passejar, jugar, llegir o xerrar, però és també un lloc per contemplar. És un espai espectacular on cada element vegetal o del mobiliari urbà compleix una doble funció pràctica i decorativa. Un exemple són els punts de llum de diferent tipologia, que, sàviament integrats en els espais, no només realcen el disseny i la vegetació, sinó que són per si mateixos motiu d'admiració, ja sigui en forma de peveters, perxes o boles metàl·liques deixades a terra. Peveters que acullen plantes i altres originals jardineres verticals contribueixen a donar caràcter al recinte.
Aquest esforç pel disseny no exclou que també hi hagi jocs infantils, pistes de petanca, pàrquing per a bicicletes, taules de ping-pong i àrees per a gossos.
El parc està encaixat en un triangle format per tres illes diferenciades, a cada una de les quals hi ha zones temàtiques amb funcions concretes. Entre les més sorprenents hi ha el Cràter-pou del món, un camí en forma d'espiral envoltat de flors, majoritàriament buguenvíl·lees, que simula un cràter. O Nius i pous dels cels: els nius són espais que conviden al repòs amb enfiladisses que fan de tapís, i els pous del cel, unes estructures metàl·liques amb malla recobertes de flors i lianes. Cal esmentar també les Voltes i falgueres gegants, un espai format per una seqüència de quatre voltes vegetals que van perdent alçada a mida que s'apropen al denominat paisatge lunar, una muntanya amb la qual es tanca la perspectiva del parc i que resulta ser la cobertura de la central de recollida pneumàtica de residus.
Altres espais per veure són la Plaça de la sardana, els Rams de flors, les Cabanes sota la pluja, l'Illa sota la cúpula, els Espais i jardins aromàtics, el Túnel de flors o els Troncs pilones.
Un model de sostenibilitat
Aquest parc ha estat dissenyat amb criteris mediambientals. Compta amb un dispositiu d'emmagatzematge i tractament d'aigües que garanteix el reg a tots els punts del parc a través d'un sistema de degoteig amb aigua freàtica. Mitjançant aquest sistema, cada planta rep la quantitat d'aigua que necessita per al seu desenvolupament.
Vegetació
La vegetació és la gran protagonista d'aquest parc. Només arribar-hi es pot veure que el seu perímetre està aïllat de l'exterior per una tanca de buguenvíl·lees. Ja a l'interior, la varietat d'espècies és destacable per la seva quantitat i la seva utilització com a element ornamental. Predomina la vegetació autòctona mediterrània, que afavoreix la correcta aclimatació de les espècies. Hi ha uns 1.000 arbres, a més de 35 palmeres, més de 5.000 arbustos i una xifra similar de cactus i plantes suculentes i gairebé 11.000 plantes enfiladisses, sense oblidar les més de 1.400 plantes herbàcies i les 48 espècies diferents que es poden olorar. La vegetació ha d'exercir de sostre natural del parc, que deixarà passar la llum.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-poblenou_96113125023.html "Avinguda Diagonal, 116X" "Sant Martí" "Provençals del Poblenou" 2,20247110 41,40751200 g01 d12 g18 cicleaigua "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56de987d24dd5dfa258b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56de987d24dd5dfa258b4567 "Jardins d'Interior d'Illa d'Helena Maseras" "Amb espai de joc." https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-d-helena-maseras_99400152910.html "Carrer Rosselló, 163" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15318040 41,39030710 g05 56de9dd224dd5d31268b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56de9dd224dd5d31268b4567 "Placeta Joan Brosa" "Àrea de jocs infantils.
Segons s'entra hi ha un parterre a la paret esquerra amb bambú. que es continua amb un parterre aixecat dominat per plantes enfiladisses per formar un mur verd i sobre el terra romaní [Rosmarinus officinalis] i plantes espontànies.
A la paret oposada a l'entrada un altre parterre ample amb enfiladisses (heura [Hedera helix]) sobre la paret i arbustos diversos ocupant la major part (fals aladern [Phillyrea media] i arizòniques  [Cupressus arizonica]) i arbres (pollancres [Populus canadiensis], prumera de fulla vermella [Prunus cerasifera var. atropurpurea). A la paret de la dreta també hi creixen enfiladisses tocant a la paret i lantanes [Lantana camara] i un arbre dels quaranta escuts o ginkgo [Ginkgo biloba].
També hi ha una Àrea de Jocs Infantils i una zona pavimentada.
 " "Carrer Rosselló, 191" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15546750 41,39202540 g05 56dec39224dd5dc1288b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dec39224dd5dc1288b4568 "Parc del Clot" "Consta de quatre parts: un llarg passeig i tres grans espais. El ""passadís"" està format per una successió de marcs metàl·lics. A banda i banda hi ha petits murets que separen les zones de pas de les d'estada i de joc infantil. Al seu pas per la zona esportiva es converteix en una passera elevada per damunt d'una gran esplanada amb graderies, cistelles de bàsquet i porteries per jugar a futbol.
Hi ha petites elevacions del terreny cobertes de gespa i voltades per camins, on creixen arbres i arbustos. En un costat hi ha un llac i uns quants murs de l'antic taller de RENFE, amb una canalització a la part de dalt que vessa l'aigua com una cascada. En una zona molt ombrejada, els murs envolten les pistes de botxes, i en un altre racó formen una mena de templet que guarda una escultura.
La vegetació és molt mediterrània, i les espècies varien segons les zones i usos. Així, les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i els plàtans (Platanus X hispanica) es combinen formant fileres d'un extrem a l'altre del passeig i l'heura s'enfila pels murs.
Entre el Punt Verd i l'espai poliesportiu, hi ha pins pinyers (Pinus pinea) i alzines (Quercus ilex). També hi trobem sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), acàcies de fulla blava (Acacia saligna), Celtis occidentalis i pollancres del Canadà (Populus X canadensis).
Un parell de fileres de xiprers (Cupressus sempervirens) delimiten un passadís. En un costat, el passadís s'eixampla en una placeta amb uns quants tarongers amargs (Citurs aurantium).
Entre la gran esplanada poliesportiva i el carrer del Municipi hi ha un espai amb arbustos com el baladre (Nerium oleander), el pitòspor (Pittosporum tobira), la troana (Ligustrum lucidum), el llorer (Laurus nobilis) i la Lantana camara. D’arbres hi ha els pins pinyers juntament amb les tipuanes (Tipuana tipu), un pebrer bord (Schinus molle) i un exemplar de Parkinsonia aculeata molt gran, un parell de xiprers molt alts i els desmais (Salix sp.), entre d'altres espècies.
Resten els altíssims murs amb grans arcades dels antic tallers de RENFE que hi ha repartits per tot l'espai i bona part dels que van formar part de la façana. Destaca un aqüeducte d'uns 25 m de llargada situat dins un llac i que finalitza amb un salt d'aigua.
A l'interior d'una espècie de templet de murs de l'antic taller hi ha l'escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de Bryan Hunt (1986).
Hi ha dues fonts ornamentals: La Pinya i la Cascada.  
Aquest parc com l'Espanya Industrial, el de la Pegaso i el de Joan Miró ocupen espais industrials abandonats. En el cas prové del soterrament de les vies i els antics tallers ferroviaris.
Tant les línies de ferrocarril com els tallers van representar per Sant Martí una separació entre el mercat i l'ajuntament que el parc va connectar.
El parc es va projectar el 1986 segons disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda. El tàndem Freixa-Miranda va optar per conservar part de les estructures de l'antiga fàbrica i que anteriorment pertanyien a l'estació de tren del Clot i als tallers de reparacions del ferrocarril. Aquestes estructures s'han integrats en el parc dotant-lo d'una caràcter singular. Les restes constructives, murs, finestres, arcs i la xemeneia delimiten els diferents espais. Alguns d'aquests vestigis han estat també integrats en la gran plaça envoltada de grades i on s'ubiquen les pistes esportives.

Hotel d'insectes apadrinat per Escola Rambleta del Clot.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-clot_92086017160.html "Carrer Escultors Claperós, 36" "Sant Martí" "El Clot" 2,18914850 41,40695610 g01 g24 Música2017 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56dfeeae24dd5d76668b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d "Parc de Collserola" "La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola.

Història
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Biodiversitat
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (Quercus ilex) i els roures (Quercus robur), trobarem aurons blancs i negres (Acer campestre i Acer monspessulanum) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes (Fraxinus angustifolia). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (Corylus avellana), el magraner (Punica granatum) i el cirerer silvestre (Prunus avium). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (Vitex agnus-castus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera japonica) i l’heura (Hedera helix).
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.

La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.

Paisatgisme i disseny
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.

Rutes guiades amb bicicleta elèctrica

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html "Carretera de l'Església, 92" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,09951020 41,41919060 g01 g04 g08 g14 g13 ParcCollserola 56dff98c24dd5ddb6c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dff98c24dd5ddb6c8b4567 "Parc Diagonal Mar" "Es visita dins el Programa Com Funciona Barcelona?

L'espai dividit en cinc peces. La més gran entre Llull, Josep Pla i del Taulat, i dues peces més entre Taulat, Josep Pla i el Parc Lineal Garcia Fària. Les dues restants, partides per Taulat, estan al costat de la Selva de Mar, amb el Parc Lineal Garcia Fària en una banda i Llull a l'altra.
Accessos inspirats en els patis de les cases, grans testos pengen de pèrgoles o bé reposen sobre rajols.
Hi ha turons coberts de gespa i parterres al gran llac de més d'una hectàrea.
Una zona graonada en una banda i un ample camí a l'altra donen accés a l'aigua. Estructures metàl·liques amb sortidors que alimenten el llac.
A l'esquerra del llac hi ha amples camins, arbres i llargs parterres plens d'arbustos. Al mig del llac una falca s’hi endinsa i és on acostumen a niar o a prendre el sol les aus aquàtiques.
A la dreta del llac hi ha turons coberts de gespa. El més alt és la Muntanya Màgica amb una tanca vegetal.
A l'altre extrem un pont comunica les ribes amb una cascada a sota. En creuar-lo, s’arriba a les dues noves peces del parc.
A banda i banda d'un triangle d’habitatges situat a la banda mar del carrer del Taulat hi ha dues peces més.
La de la dreta és la més ""feréstega"". En un costat del camí hi ha un estanyol molt natural, voltat d'espècies aquàtiques i un turó cobert de gespa. A l'altre costat del camí, hi ha un gran parterre resseguit per un llarg banc de formigó.
La peça de l'esquerra és oberta i conté un llac també amb brolladors. A l'esquerra, uns quants accedeixen a un parterre de gespa.
Les dues darreres peces sense tancaments i no vegetades són per fer esport.
En el disseny és sostenible amb espècies autòctones o aclimatades i reg és amb aigües freàtiques i de pluja.
Als parterres hi ha Hemerocallis sp., Hypericum sp., baladre nan (Nerium oleander 'Nana'), Callistemon speciosus, romaní reptant (Rosmarinus officinalis 'Prostatus'), abèlia (Abelia floribunda), espernallac (Santolina chamaecyparissus), llorer (Laurus nobilis) i Grevillea juniperina.
Són abundants les tipuanes (Tipuana tipu), i a la dreta de l'entrada principal Parkinsonia aculeata.
Vora l'aigua hi ha àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus italica nigra), i en diferents llocs alzines (Quercus ilex i Quercus suber). També hi ha eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), pins blancs (Pinus halepensis), pinyers (Pinus pinea), i de Canàries (Pinus canariensis), oliveres (Olea europaea) i tamarius (Tamarix gallica) acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos), para-sols de la Xina (Firmiana simplex), ailants (Ailanthus altissima), arbres del corall (Erythrina crista-galli), sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica) i lledoners (Celtis australis).
De palmeres n’hi ha de Canàries (Phoenix canariensis), datileres (Phoenix dactylifera), algunes palmeres excelsa (Trachycarpus fortunei) margallons (Chamaerops humilis) i, sobretot, washingtònies (Washingtonia robusta).
De vegetació aquàtica hi ha xiprer calb o dels pantans (Taxodium distichum), àlber (Populus alba), pollancre (Populus italica nigra), jonqueres (Juncus effusus) i flors de l'estany (Iris pseudacorus).
L'exemplar de drago de Canàries (Dracaena draco) que hi ha en un costat de la peça principal del parc té una edat aproximada de 150 anys. Es va plantar el desembre de 2001.
Les estructures tubulars de les pèrgoles i de les fonts destaquen en originalitat. Els grans testos que hi ha als ""patis"" i els bancs de formigó reben el nom de lungomare.
La construcció del parc sobre antics terrenys industrials van permetre lligar la ciutat amb les noves platges fetes a finals del segle XX. El 25 de maig de 1999 es va col·locar la primera pedra amb una arca amb els diaris del dia, un full de calendari, les arres i la declaració de sostenibilitat firmada per l'Ajuntament i les empreses constructores. Conforma una àrea de més de 340.000 m2.
 
Hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Barri Besòs.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat


 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-diagonal-mar_99085102712.html "Carrer de Llull, 362" "Sant Martí" "Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou" 2,21386000 41,40749000 g01 g24 g31 RefugideBiodiversitat "Ruta ornitològica per la façana litoral ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/57d3d0fb24dd5d682d8b4568 ), Caminades per la sostenibilitat: En bici pel litoral ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b05166124dd5dc6148b4567 ), " 56e0102024dd5dad018b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0102024dd5dad018b4567 "Jardí d'Escultures" "Es troba a la muntanya de Montjuïc, annex a la Fundació Miró. Es va construir el 1990 amb un projecte arquitectònic de Jaume Freixa i Jordi Farrando, i el 2002 fou reconstruït per Marina Salvador. Sorgí com una iniciativa per a situar un jardí d'escultures a l'espai annex a la Fundació Miró, la coneguda antigament com a Plaça del Sol, on des del 1909 estava situada l'escultura Manelic de Josep Montserrat, en homenatge a l'escriptor Àngel Guimerà. S'encarregà de llençar el projecte Rosa Maria Marlet, directora de la Fundació Miró, qui va escollir els escultors participants dins d'un grup d'artistes joves que ja havien exposat a la Fundació, a l'Espai 10. Les escultures col·locades inicialment eren vuit: Agulla, de Tom Carr; Transparent, el paisatge, de Pep Duran; Ctonos, de Gabriel Sáenz Romero; Teulada, de Perejaume; Gran avió d'hèlix blava, de Josep Maria Riera i Aragó; Dell'Arte, de Jaume Plensa; Gran fus, d'Enric Pladevall; i Vol 169, d'Emma Verlinden; aquesta darrera fou retirada el 2002 degut a la seva deterioració irreversible. En la restauració del 2002 es van afegir tres escultures més: Gènesi, d'Ernest Altès; La classe de música, de Cado Manrique; i DT, de Sergi Aguilar." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça de Neptú" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15994290 41,36815810 g01 56e0156324dd5def048b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0156324dd5def048b4568 "Parc de la Font del Racó" "El primer que destaca quan s'entra en aquest parc és el seu aire rústic i natural, ja que quan es va dissenyar es va respectar el paisatge preexistent. Tot l'espai està creuat per camins de sauló, que salven el desnivell amb giravolts o, de tant en tant, amb trams d'escales. Arreu hi ha bancs de fusta sota l'ombra de l'arbrat, molt espès i amb un important sotabosc.
Com que el pendent és més que notable (el parc s'enfila literalment per la muntanya), a l'hora de visitar aquest espai verd hi ha dues possibilitats: pujar o baixar. Tot depèn de les ganes de fer esport. Si comencem el recorregut per l'accés que hi ha a dalt de tot del parc, a l'alçada de la plaça del Doctor Andreu, ens donarà la benvinguda una magnífica vista de Barcelona. Un cop creuem la porta d'entrada, ens endinsarem en la part més forestal del parc, cosa que canvia a partir de la font del Racó.

La font i les places
Tot baixant arribem a un tram d'escales que s'eixamplen i on les baranes, fins ara de fusta, donen pas a una de força ampla feta amb trencadís que ens condueix fins a la font del Racó. Al davant hi ha una petita placeta amb bancs, també de trencadís, a banda i banda de la font. Tancant-la, al davant hi ha una placa dedicada a Apel·les Mestres, amb un altre banc de trencadís a sota, que mira cap a una altra plaça més àmplia, amb bancs de fusta sota l'ombra dels arbres.
Aquest és un lloc excepcionalment tranquil per seure-hi una estona i molt sovintejat per les escoles properes al parc. A l'esquerra d'aquesta plaça, un camí asfaltat amb pedra comunica amb l'entrada principal del parc, o sigui, amb el lloc d'accés si decidim visitar el parc cap amunt.

Vegetació
A la font del Racó hi ha arbres grans i antics. La vegetació pròpia d'un bosc mediterrani es combina amb espècies més jardineres que hi són molt presents. Així, els lledoners (Celtis australis) -alguns altíssims- són tan abundants com els pins (Pinus pinea i Pinus halepensis). També hi ha garrofers (Ceratonia siliqua) i alzines (Quercus suber i Quercus ilex), que comparteixen espai amb les acàcies (Robinia pseudoacacia), els pebrers bords (Schinus molle), els xiprers (Cupressus macrocarpa), les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i les oliveres (Olea europaea), entre d'altres espècies no tan abundants com l'eucaliptus (Eucalyptus globulus) o el bellaombra (Phytolacca dioica).
En aquest parc hi ha un roure (Quercus cerrioides) que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. És un exemplar majestuós de 18 m d'alçària, amb grans branques i més que centenari.

Art i arquitectura
Aquest indret feréstec i frescal era el lloc preferit de l'escriptor i dibuixant català Apel·les Mestres per anar a dibuixar. L'any 1938 es va col·locar davant la petita esplanada on hi ha la font, en un nivell més baix del terreny, un monument de marbre sobre pedestal aplacat de pedra dedicat a l'artista. Va ser realitzat per Francesc Socías i March, i porta la inscripció: ""A Apel·les Mestres, l'amic dels infants, de les flors i dels ocells"".

Història
L'espai ocupat pel Parc de la Font del Racó és fruit de l'adquisició per part de l'Ajuntament de Barcelona de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d'aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l'estiu.
Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat: conservar el caire rústec i la vegetació del lloc i convertir la font en el seu centre neuràlgic.
Aquest parc va ser el capdavanter d'un cinturó de parcs -aleshores considerats suburbans- al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d'espais verds el futur teixit urbanitzat de la ciutat en expansió.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-del-raco_92086011935.html "Carrer Lluís Muntadas, 1" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - la Bonanova" 2,13122830 41,41558950 g01 56e0178e24dd5da6098b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0178e24dd5da6098b4567 "Parc del Fòrum (Parc dels Auditoris)" "Limítrof entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs és on es va celebrar el Fòrum Universal de les Cultures 2004. L'espai principal és una gran esplanada, la plaça del Fòrum, dissenyada per Elies Torres i Tur i José Antonio Martínez Lapeña, amb una gran placa fotovoltaica. S'inclou el parc dels Auditoris, de 5,2 ha, d'Alejandro Zaera, amb dos auditoris de grades a l'aire lliure per a espectacles multipudinaris. Entre els dos auditoris hi ha dunes que combinen els espais vegetals amb paviments de lloses amb forma de mitja lluna de tons rosats que pavimenten els camins del parc, la qual cosa permet crear una continuïtat molt ornamental entre l'espai pla i el que fa pendent.. Al costat del parc es troba la zona de banys, de 2 ha, dissenyada per Beth Galí i Jaume Benavent, una platja sense sorra amb accés mitjançant escalinates i rampes a vora mar, acotada amb pals a mena de piscina, protegida de l'onatge per una escullera, que forma una illa artificial anomenada Pangea.
Les diferents zones es comuniquen mitjançant rampes diagonals.

Els auditoris
Tot i les seves dimensions, els dos auditoris queden com amagats entre les dunes. S'hi integren. Cal arribar-hi per veure'ls. Van ser dissenyats per acollir bona part dels espectacles del Fòrum Barcelona 2004.
Si accedim al parc des de la plaça del Fòrum, en endinsar-nos-hi trobem una graderia que s'enfila a l'esquerra pel pendent. És l'Auditori de Mar, amb capacitat per a 3.500 persones. Just a l'altre extrem del parc s'obre una immensa esplanada on també s'eleva una graderia. És el Gran Auditori, amb capacitat per a 8.500 persones.
Al darrere de l'extrem del Gran Auditori més proper al mar s'eleva un dels símbols del Fòrum Barcelona 2004: l'enorme pèrgola fotovoltaica de 4.000 m2 de superfície, formada per 2.688 panells solars.

Una piscina de mar
El Parc dels Auditoris introdueix el vianant a la zona de banys, amb una superfície de 2 hectàrees. Es tracta d'un nou concepte de platja, sense sorra, una mena de piscina ran de mar -de fet, s'abasteix d'aquesta aigua-, amb dues zones controlades i poc profundes. S'hi accedeix a través d'escalinates i rampes. Per protegir la zona de banys de l'onatge es va construir l'illa de Pangea. Està situada a 60 m de la costa i s'hi pot accedir nedant. Durant la temporada de banys, de maig a octubre, aquesta platja ofereix diversos serveis, com ara zones d'ombra, gandules, consignes, vestidors, dutxes, oficina d'informació, botiga, restaurant i un servei de lloguer de canoes i caiacs.

Vegetació
La vegetació està formada sobretot per canyissars (Arundo donax), gramínies (Hiperemia sp. i Nassella tenuissima, entre d'altres) i praderies que s'amaguen rere les dunes, on s'enfilen pels seus lloms. Quant als arbres, els més abundants són les moreres (Morus alba i Morus alba 'Fruitless') i les Grevillea robusta. També hi ha uns quants exemplars de llorer de l'Índia (Ficus nitida).

Història
La Divisió Fòrum de B:SM gestiona i coordina el Parc del Fòrum, sent un espai emblemàtic de la ciutat de Barcelona on s’ofereix una variada i àmplia oferta de lleure i oci a la ciutat. Amb la finalitat principal d’oferir una àmplia oferta d’esdeveniments amb la màxima qualitat i respecte al medi ambient i que siguin més accessible als ciutadans i visitants de Barcelona. En el Parc del Fòrum utilitzem diàriament vehicles elèctrics i  tot el personal de les empreses externes a B:SM que operin a les instal·lacions.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-dels-auditoris_99400054557.html "Plaça del Fòrum, 1" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,22102950 41,41115980 g01 d04 b03 b04 56e01c4e24dd5de7098b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e01c4e24dd5de7098b4569 "Parc Lineal Garcia Fària" "El Parc Lineal Garcia Fària és el resultat d'una sàvia combinació de topografia i vegetació, quelcom que dóna lloc a espais paral·lels molt ben diferenciats, separats per grans parterres, alguns de plans i altres d'atalussats. Ocupa l'espai situat sobre el gran aparcament que hi ha en un costat de la Ronda del Litoral.
Per la banda de la muntanya s'estén un carril bici, llarguíssim i molt ample, delimitat pel parterre que fa la funció de mitgera entre les dues zones del parc i el parterre que el separa de la calçada del passeig que li dóna nom.
De tant en tant, els parterres s'interrompen en amples accessos de comunicació entre un costat i l'altre del parc. Si passem a la banda del mar, el límit esdevé una mena de mirador sobre les platges properes. Aquí és on hi ha les zones d'estar i els jocs infantils.
Es pot accedir directament a les platges creuant el parc pels carrers de Bac de Roda, la Selva de Mar i Josep Pla.

Vegetació
El verd, organitzat en faixes, està format per espècies adequades a la situació del parc, a primera línia de mar i sense elements construïts que protegeixin la vegetació. És per aquest motiu que abunden els tamarius (Tamarix gallica).
Als parterres que donen al passeig hi ha gramínies de diferents espècies, amb combinacions d'alçada molt ornamentals. Hi trobem Hyparrhenia sp., Festuca sp., Pennisetum setaceum i Pennisetum villosum. També hi ha mates de Nassella tenuissima, una gramínia que oneja harmoniosa quan bufa el vent.
Juntament amb les gramínies, els grans protagonistes vegetals d'aquest parc són els baladres (Nerium oleander), de floracions espectaculars, i les palmeres, sobretot les washingtònies (Washingtonia filifera). També hi ha margallons (Chamaerops humilis) i, fent ombra, petits grups de morera del paper (Broussonetia papyrifera).

Història
El Parc Lineal Garcia Fària forma part de la reordenació urbanística del front litoral del Besòs, situat a la desembocadura del riu, que es va realitzar en motiu del Fòrum Mundial de les Cultures Barcelona 2004. Aquest esdeveniment va tenir com a principal objectiu la reflexió i el diàleg al voltant de la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i la pau. La nova urbanització va permetre recuperar una gran extensió del front litoral situada entre els termes municipals de Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-lineal-garcia-faria_99400355356.html "Passeig de Garcia Fària, 1" "Sant Martí" "Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou" 2,20837030 41,39953142 g01 56e03e4624dd5d441e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e03e4624dd5d441e8b4567 "Parc de la Plaça de les Glòries" "El 6 d’abril del 2019 es va obrir a la ciutadania la primera part del nou parc de les Glòries, amb 20.400mde superfície verda. És el nou pulmó verd de la ciutat, que ocupa part de l’espai que antigament estava dedicat completament al trànsit rodat. Ara, aquesta zona està dominada per la Gran Clariana, una gran esplanada de gespa d’1,1 hectàrees que permetrà gaudir del verd al bell mig de la ciutat.

El parc de les Glòries és un espai pensat per fomentar la biodiversitat, i té certes peculiaritats que el fan diferent d’altres parcs de Barcelona. En aquesta primera fase, els ciutadans poden trobar:

La Gran Clariana: Una hectàrea de gespa que convida a gaudir de la natura i a relaxar-se és un espai polivalent, obert i d’estada per a la ciutadania. A causa de l’arrelament de la gespa, aquesta àrea encara romandrà tancada unes setmanes més.

Els nodes de biodiversitat: Són petits refugis de la natura. Aquests espais reprodueixen els hàbitats d’un bosc mediterrani a petita escala i estan especialment pensats per dotar d’una gran biodiversitat el parc, tant pel que fa a espècies vegetals com animals. En aquest primer àmbit del parc es poden trobar tres nodes de biodiversitat.

Jardins de pluja: El parc està envoltat de parterres i zones amb arbres i arbustos. Entre ells es poden trobar diversos jardins de pluja, amb gramínies, plantes vivaces i arbustives que, a més de donar vistositat al parc, recullen l’aigua de pluja i l’infiltren lentament en el subsòl constituïnt el que s'anomena un Sitema Urbà de Drenatge Sostenible (SUD).

Espai lúdic: És una zona de prop de 1.200m2 destinada al lleure dels nens i les nenes, amb un gran espai revestit de cautxú que es doblega i s’ondula, que juga amb diverses alçades i amb espais destinats a diverses edats que van dels 0 als 12 anys.

Rambla dels Encants: Una gran rambla per passejar i descansar que recorre el parc seguint el carrer Cartagena entre Consell de Cent i Diagonal.

Àrea per a gossos: El nou parc de les Glòries també compta amb una zona dedicada als gossos, on podran jugar i gaudir d’un espai pensat especialment per a ells.

Espai Joventut: És una zona dedicada als joves, que podran jugar a diversos jocs esportius en una àrea polivalent de grans dimensions.

A més d’aquests àmbits, la primera fase del parc de les Glòries també compta amb una caseta per als jardiners que es fan càrrec de la gestió d’aquesta zona verda, el dipòsit per emmagatzematge d'aigües freàtiques més gran de la ciutat, un viver provisional que acull diversos arbres que es plantaran a les properes fases del parc, i dues guinguetes amb servei de bar.

Si voleu conéixer les activitats ambientals que es fan al Parc cliqueu aquí.
Més informació sobre biodiversitat a L'Atles de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/glories/nou-parc-de-les-glories/ "Plaça de les Glòries Catalanes " Eixample "Fort Pienc" 2,18635361 41,40371642 g01 g31 g04 d13 RefugideBiodiversitat "Poblenou, la ciutat productiva ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56fd16e924dd5d1e648b4569 ), Setmana Sense Soroll 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/6253ff1a940cd7eb248b4567 ), " 56e0414e24dd5dd2258b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0414e24dd5dd2258b456a "Parc Lineal de la Gran Via" "Es troba en un tram de la Gran Via de les Corts Catalanes comprès entre la plaça de les Glòries Catalanes i Sant Adrià de Besòs. Va ser dissenyat per Andreu Arriola i Carme Fiol. Es tracta d'una autovia d'abundant trànsit, de manera que la primera intervenció va consistir en la instal·lació d'una sèrie de pantalles acústiques per esmorteir el soroll. La zona de vianants queda dividida en dos per la carretera, pel qual es van construir nombrosos ponts i passarel·les per connectar els dos costats de la Gran Via. L'espai públic resultant va ser moblat amb diversos elements, com un canal d'aigua elevat amb salts d'aigua que cauen sobre diversos estanys, o una sèrie de bancs amb dissenys de diferent tipus: cargol, oreneta, estel, espiral o bumerang.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" "Gran via de les Corts Catalanes, 1100" "Sant Martí" "Provençals del Poblenou" 2,20426840 41,41569190 g01 56e7ed3c24dd5db5388b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e7ed3c24dd5db5388b4567 "Parc de la Guineueta" "La forma allargassada i el pendent del Parc de la Guineueta és per que es va fer sobre un antic barranc natural.
Hi ha un parterre central amb dos camins principals paral·lels que connecten amb els que creuen la resta de l'espai cap amunt i cap avall. A sobre, una gran plaça per escenaris de trobades multitudinàries. A la part inferior del parc hi ha les places més convencionals. A la part de dalt, al costat del parc, hi ha centres educatius i instal·lacions esportives.

Aplecs i celebracions
Els diumenges, l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé del barri de les Roquetes hi organitza ballades de sardanes, i al mes d'octubre celebren un gran aplec sardanista, que reuneix al voltant de 3.000 persones. Durant quinze dies, cada any les entitats andaluses del districte de Nou Barris celebren la festa de les “Cruces de Mayo”, i el primer diumenge de març, la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya celebra el Dia d'Andalusia amb una ofrena floral al monument a Blas Infante que hi ha al parc.

Vegetació
Si accedim al parc per la seva entrada principal, tocant a la plaça de Llucmajor, crida l'atenció un grup de vuit palmeres washingtònies (Washingtonia filifera) de gran port. A prop d'aquesta entrada també destaquen els pins blancs (Pinus halepensis) i les acàcies (Robinia pseudoacacia).
Emmarcant la part superior del parterre central hi ha un bosquet paisatgístic, molt ornamental, amb arbres com la iuca (Yucca elephantipes i Yucca gloriosa), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), la pota de vaca (Bauhinia forficata) i el pebrer bord (Shinus molle). Darrere el bosquet, a banda i banda, es veuen les capçades de les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i de les washingtònies (Washingtonia robusta).
Al Parc de la Guineueta també hi ha cedres (Cedrus deodara), tuies i tuies gegants (Thuja orientalis i Calocedrus decurrens), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea), que ombregen l'àrea de joc infantil, plàtans (Platanus x hispanica), que a l'estiu protegeixen del sol la zona de pícnic, i algunes oliveres (Olea europaea), entre d'altres espècies arbòries. Pujant pel camí principal de l'esquerra hi ha un ginjoler (Ziziphus jujuba) plantat l'any 1999, amb una placa que ho recorda i una altra de posterior en homenatge a Pere Fontàs i Puig, autor de la sardana El parc de la Guineu, que va ser col·locada l'any 2002 per l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé.

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures, una relacionada amb el seu nom i l'altra amb un dels esdeveniments que s'hi celebren cada any: la diada d'Andalusia a Catalunya. Es tracta de Guineu, una peça de ferro pintat de 5 m de longitud i 1,5 m d'altura obra de Julià Riu i Serra, que s'embosca, amatent, darrere una tanca vegetal, talment com fan les guineus quan estan a l'aguait.
L'altra escultura del parc -en realitat, un monument- va ser una iniciativa del Centre Andalús a Catalunya i és l'homenatge de Barcelona a Blas Infante. Es tracta d'un conjunt format per una filera de petites columnes truncades d'alçada irregular (vuit, com les províncies andaluses) fetes amb marbre rosa i situades sobre una base aplacada de granit negre, obra de Josep Lluís Delgado. Al costat hi ha un bronze sobre pedra amb el bust de Blas Infante, fet per Xavier Cuenca Iturat.

Història
El de la Guineueta és un dels parcs que en la segona meitat del segle passat es van crear a Barcelona amb l'objectiu de dotar d'espais verds els polígons d'habitatges que es van construir per acollir una part important de la immigració obrera que va arribar a la ciutat entre les dècades de 1950 i 1960.
El parc està situat en un dels dos polígons que configuren el barri de la Guineueta, un topònim vinculat al torrent de la Guineu, que travessa els terrenys. El pla parcial per desenvolupar aquest nou barri es va aprovar el 1956 i es va construir cases fins al 1970, moment en què es va condicionar el parc.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-guineueta_92086011957.html "Plaça Llucmajor" "Nou Barris" "La Guineueta" 2,17447680 41,43827350 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56e821e624dd5d513b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567 "Jardins de Joan Brosa" "És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.
Just a sobre hi ha el jardí del Mirador de l'Alcalde, i a banda i banda els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i el Jardí de Petra Kelly - Viver Tres Pins i el Jardí Botànic de Barcelona.
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.
A sobre  del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.

Biodiiversitat
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (Pinus halepensis), insigne (Pinus radiata), de l'Himàlaia (Pinus wallichiana), i marítim (Pinus pinaster), cedres com els de l'Atles (Cedrus atlantica i Cedrus atlantica glauca), de l'Himàlaia (Cedrus deodara), del Líban (Cedrus libani), i xipressos com (Cupressus sempervirens), d'Arizona (Cupressus glabra) i de Monterrey (Cupressus macrocarpa i Cupressus macrocarpa 'Golden').
Altes arbres són l'olivera (Olea europaea), l'alzina (Quercus ilex) i el tamariu (Tamarix gallica), la mimosa (Acacia dealbata), la sòfora (Styphnolobium=Sophora japonica), la magnòlia (Magnolia grandiflora) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera').
De palmeres hi ha washingtònies (Whasingtonia filifera i Washingtonia robusta), palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i margalló (Chamaerops humilis).
A la zona alta del Parc s'han instal·lat Refugis d'abelles. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.

Art i arquitectura
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.

Història
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.

Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Bosc de Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g04 g24 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), " 56e83c1f24dd5dcd3b8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e83c1f24dd5dcd3b8b4568 "Parc de Josep Maria Serra Martí" "El Parc de Josep Maria Serra Martí s'ordena en funció del pendent del terreny, amb grans parterres atalussats entre els quals discorren llargues rampes serpentejants que van creant els diferents itineraris i zones d'estar. Els parterres són el suport d'una gran quantitat d'arbres, la majoria molt ben arrenglerats, que afavoreixen els espais d'ombra, força abundants en la meitat superior del parc.
El carrer d'Antonio Machado -que és on s'instal·la el mercat setmanal del barri- travessa el parc d'un extrem a l'altre. La part situada a sota d'aquest carrer és la més assolellada. Hi ha una gran plaça -de fet, és la coberta del Centre Cívic Serra Martí- que esdevé una llarga balconada sobre la ronda de Dalt. Contemplat des d'aquest lloc, el parc sembla una gran praderia que s'enfila verda i contínua. En aquesta zona, on destaquen les palmeres, hi ha un llac amb una font dedicada a Manuel de Falla, que és tot un espectacle, i una entrada molt còmoda: la que permet accedir al parc amb ascensor des de l'estació de metro de Canyelles.

Vegetació
En aquest parc hi ha espècies d'arbres i palmeres amb un especial protagonisme, tant per la quantitat com per les dimensions i per la situació dels exemplars, que es troben alineats i ordenats per nivells o agrupats en petits bosquets.
Prop de la font destaquen més d'una vintena de palmeres washingtònies (Washingtonia filifera), la majoria alineades, i un grup d'eucaliptus (Eucalyptus globulus). A mesura que anem pujant per les rampes que hi ha entre els parterres anem trobant alineacions de pebrers bords (Schinus molle), de til·lers (Tilia X europaea), de xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i de pins pinyers (Pinus pinea), entre d'altres espècies.
Al Parc Josep Maria Serra Martí també hi ha bellaombres (Phyttolaca dioica), pollancres del Canadà (Populus X canadensis), mimoses (Acacia dealbata), àlbers (Populus alba), acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), Brachychiton populneum i lledoners (Celtis australis). Quant als arbustos, destaquen les mates de llessamí blau (Plumbago auriculata) que hi ha als parterres que delimiten la part superior del parc, amb una floració molt bonica entre els mesos de maig i novembre.

Art i arquitectura
La font de Manuel de Falla, dissenyada per Pedro Barragán (1994), disposa d'un joc de llum, aigua i so que la converteix en una font màgica. Es tracta d'una gran plataforma rectangular situada dins un llac, també rectangular, amb una peça longitudinal a sobre que s'eleva gairebé 20 m al damunt de tubs que actuen com a columnes. L'aigua cau des d'aquí en cascada, s'enlaira des dels brolladors i es vaporitza a sota i a prop de les grans pedres que hi ha en un costat del llac.
Al davant de la font, sobre una gran peanya de formigó pintat, s'aixeca l'escultura Alegrías, de Naxo Farreras Casanovas (1998). Aquesta peça escultòrica, que expressa un gran moviment, representa una balladora flamenca en un dels seus girs.

Història
Aquest parc ocupa la part central del polígon Canyelles, i és un bon exemple d'urbanisme reparador, ja que va donar una major qualitat a la gran zona ocupada per habitatges entre l'avinguda de la Guineueta Vella i la ronda de Dalt. El parc està dedicat al que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona Josep Maria Serra .
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-josep-maria-serra-marti_97248100532.html "Carrers d'Antonio Machado i Federico García Lorca" "Nou Barris" Canyelles 2,16770270 41,44335180 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56e9399824dd5d1f688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9399824dd5d1f688b4567 "Parc de Les Corts" "Una arcada feta amb totxana que ens recorda el passat industrial de les Corts, a tocar del carrer Numància, i a partir de la qual comença un canal d'aigua que tot serpentejant pel parc el creua de punta a punta per finalitzar en una altra arcada similar al carrer Nicaragua, és l'element que determina la distribució i el paisatge del parc de les Corts.
A banda i banda, llargs parterres atalussats coberts de gespa s'adapten a les corbes del canal. De tant en tant, petites passeres pavimentades delimitades per tanques vegetals fetes amb marfull permeten anar d'una banda a l'altra dels turonets.
L'aigua que omple el canal neix en un sobreeixidor situat als peus de la primera de les arcades, que emmarca una gran bola feta amb quatre cercles que homenatja la geometria euclidiana. Lloses de formigó comuniquen els dos costats de la llarga llenca d'aigua.
Uns quants grups de xiprers convertits en tanques vegetals triangulars delimiten els extrems del parc, formant una mena d'amples passadissos d'entrada al costat del carrer Numància, que conviden a entrar-hi i descansar una estona sota l'ombra de les tipuanes.

Vegetació
Tot i les dimensions reduïdes, en aquest parc hi ha una varietat considerable d'arbres. Les espècies mes abundants són el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) i el pollancre del Canadà (Populus x canadensis). També són nombroses les alzines (Quercus ilex), els pins blancs (Pinus halepensis) i les espècies arbòries de floració espectacular: tipuanes (Tipuana tipu), acàcies tapereres (Albizia julibrissin) i algunes magnòlies (Magnolia grandiflora). Destaquen, així mateix, els cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara) i de l'Atlas (Cedrus atlantica) i els pins pinyers (Pinus pinea).

Art i arquitectura
Al costat de l'arc de maó que hi ha tocant al carrer Numància hi destaca, dins del canal d'aigua, l'escultura Euclidiana, de Luis Gueilburt (1989), coneguda també com Els quatre elements. És una bola formada per quatre cercles d'acer inoxidable amb peces ceràmiques que són suportats per un tub vertical damunt una base de pedra calcària. L'escultura pren com a referència el matemàtic i geòmetra grec Euclides i la seva obra Elements de geometria.

Història
Aquest parc ocupa part dels terrenys d'una de les bòbiles més importants de les Corts: la dels Perelló, també coneguda com Macians. La fabricació de teules i rajoles va ser present a les Corts durant molts anys i la dels Perelló es convertí, sobretot en els anys 20, en una de les principals empreses proveïdores de material ceràmic per a moltes obres que en aquells moments Més es feien a la ciutat, com eren el conjunt d'edificis de l'Exposició Universal del 1929, els diferents grups de les cases barates o la construcció de les dues primeres línies del metro. Va plegar a finals dels anys 60.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-les-corts_92086027340.html "Carrer Numància, 101" "Les Corts" "Les Corts" 2,13601090 41,38581360 g01 d23 56e93d3b24dd5d2f688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e93d3b24dd5d2f688b4567 "Parc del Mirador de l'Alcalde" "Aprofitant el fort pendent de la muntanya en l'indret on està situat el Mirador de l'Alcalde, l'espai es distribueix en una sèrie de replans a diferents nivells, connectats entre si per trams d'escales i parterres de suaus pendents, separats per un paviment que forma part del patrimoni artístic de Barcelona.
Des d'un estany situat al centre del parc, que distribueix al seu voltant els diferents elements que componen l'espai -camins, parterres, vegetació i zones de repòs-, una font ornamental vessa la seva aigua en petites plataformes que configuren una cascada que va a parar a un estany inferior, també amb una font ornamental.

Quatre nivells
Si fem el recorregut de pujada, l'entrada ens dóna accés al primer nivell del parc. És des d'aquest lloc on podem contemplar la ciutat als nostres peus, amb el mar al fons. Tirant amunt arribem al segon nivell, que és on hi ha l'estany que recull l'aigua de la cascada, que arriba des de l'estany que hi ha al tercer nivell. Al quart nivell, a dalt de tot, el Mirador de l'Alcalde finalitza en una placeta.
Com que els diferents nivells del parc estan connectats amb trams d'escales de pedra, en alguns parterres de gespa -la majoria de grans dimensions- hi ha petits camins que converteixen aquest parc en un espai completament accessible, ja que permeten recórrer-lo sense haver de superar cap graó.

El Passeig dels Cims
El Mirador de l'Alcalde forma part del Passeig dels Cims, un projecte paisatgístic d'ordenació contínua de les cotes altes de Montjuïc, des de Miramar fins al carrer del Foc.
Aquesta ordenació és ben palesa al Mirador de l'Alcalde. Així, l'entrada que hi ha al primer nivell enllaça amb la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa, i tocant a l'entrada que permet accedir directament al tercer nivell del Mirador de l'Alcalde hi ha una de les estacions del telefèric que puja fins al castell de Montjuïc.

Vegetació
A més dels grans parterres de gespa, al Mirador de l'Alcalde són importants dues coses més: la gran pineda -sobretot de pi blanc (Pinus halepensis)- que hi ha a la dreta del jardí i les palmeres. Hi ha molts margallons (Chamaerops humilis), alguns força grans, i també washingtònies (Washingtonia robusta) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis). En l'enjardinament d'aquest espai també destaquen les ciques (Cycas revoluta) de grans dimensions.

Art i arquitectura
Pel seu gran valor artístic, el paviment del Mirador de l'Alcalde forma part del Catàleg del Patrimoni Artístic Municipal. Es tracta d'un mosaic de 420 m2 dissenyat per Joan Josep Tharrats. Per a la seva realització es van fer servir materials tan diversos i originals com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d'ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, cargols i femelles, planxes... procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl, entre d'altres.

Història
L'any 1960, el general Franco va cedir a la ciutat el castell de Montjuïc amb la condició d'instal·lar-hi, entre altres coses, un museu militar. Aquest fet, a banda de l'adequació de la fortalesa per a nous usos, va comportar i estimular la urbanització i l'enjardinament dels voltants del monument i, en general, de l'àrea de Miramar.
Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l'alcaldia. Quant a la font que hi ha al centre del parc, l'alcalde Porcioles en va encarregar el disseny a l'autor de la Font Màgica, Carles Buïgas.
Més informació  a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-mirador-de-l-alcalde_1338142144.html "Plaça del Mirador" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16853928 41,36794494 g01 56e9404c24dd5d2e688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9404c24dd5d2e688b4567 "Parc del Mirador del Poble Sec" "Aquest parc, fet en dues fases, aporta dos conceptes ben diferents quant a usos i paisatge. La primera que es va construir és la més extensa i reprodueix un paisatge rural forestal, amb una vegetació mediterrània. El terreny és força atalussat, i el recorregut s'ordena mitjançant camins de sauló molt amples, comunicats de tant en tant per trams d'escales que permeten, així mateix, accedir als espais mirador situats a les cotes més altes.
D'un dels murs de pedra que fan de balconada brolla un gran raig d'aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estanyol que s'aboca muntanya avall en una cascada. A prop, un ample tram d'escales condueix fins a la zona inferior del parc, que es va construir en una segona fase.

El jardí urbà
Molt ampli i ben distribuït, aquí el Parc del Mirador del Poble-sec esdevé un jardí urbà que fa de transició entre el paisatge forestal de Montjuïc i el barri del Poble-sec. Hi ha pistes de petanca i jocs infantils, i els espais de descans estan protegits per l'ombra dels arbres i per una pèrgola coberta d'enfiladisses. En un dels extrems, un estany ple de vegetació aquàtica recull l'aigua que baixa per la cascada graonada de 18 m d'alçada, que té el seu origen en el petit estanyol que hi ha muntanya amunt.

Un parc entre parcs
El Parc del Mirador del Poble-sec està situat entre diferents espais verds d'aquest vessant de la muntanya de Montjuïc. Just on comença el parc per la banda del passatge de la Vinyeta hi ha arrenglerat un dels extrems del Parc de la Primavera, i la zona del parc que puja paral·lela al passatge de Josep Carner va a parar als Jardins de Mossèn Costa i Llobera.

Vegetació
En aquest parc hi ha, entre d'altres espècies arbòries, xicrandes (Jacaranda mimosifolia), lledoners (Celtis australis), Fraxinus berlandieriana, alzines (Quercus ilex), acàcies (Robinia pseudoacacia), oms (Ulmus pumila), sòfores (Sofora japonica = Styphnolobium japonicum), xiprers (Cupressus sempervirens), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), pebrers bords (Shinus molle) i molts arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), als quals s'ha donat un port arbustiu. A la gran zona d'estar hi destaquen els sapindals (Koelreuteria paniculata), i la pèrgola que hi ha està coberta per glicina (Wisteria sinensis) i vinya verge (Parthenocissus tricuspidata).

Història
Des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Montjuïc va ser un lloc d'esbarjo per als barcelonins, que pujaven a la petita muntanya domèstica a fer costellades o refrescar-se a les múltiples fonts. Amb l'excepció del castell militar, el territori era privat, dividit en tres grans finques dedicades a la caça o a tasques agrícoles. Va ser arran de la planificació urbanística amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que l'Ajuntament va començar a comprar terres a Montjuïc, i Jean-Claude Nicolas Forestier va ser cridat per enjardinar la muntanya.
Tot i que Montjuïc va viure un segon gran impuls urbanitzador arran dels Jocs Olímpics del 1992, que va permetre continuar enjardinant amples zones despullades cap a migdia, alguns racons de la muntanya -sobretot els que estaven a tocar de la ciutat per la part del port i del barri del Poble-sec- encara van restar ocupats per barraques, horts espontanis, tallers i edificacions precàries de tota mena. La creació del Parc del Mirador del Migdia, entre els anys 1995 i 1997, va representar l'ordenació de bona part d'aquests terrenys.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-poble-sec_95125123610.html "Passeig de Montjuïc, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17227110 41,37244520 g01 56e94d7b24dd5d66688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e94d7b24dd5d66688b4567 "Jardins de Miramar" "Es troben a la muntanya de Montjuïc, i van ser fets entre 1919 i 1923, amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. Van ser obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, en paral·lel als Jardins de Laribal i els del Teatre Grec. Els jardins se situen en una esplanada al Mirador de Miramar, una balconada a 60 m d'altitud des d'on s'observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i el port de Barcelona. Després d'aquest espai es troba l'Hotel Miramar, un edifici construït com a restaurant de l'Exposició Internacional i que, entre 1959 i 1983, fou la seu de TVE a Catalunya; el 2006 fou reconvertit en hotel. El jardí està format per diversos parterres de flors vorejats de bardisses baixes, així com arbres de diverses espècies. A la seva part central hi ha una font, i decoren aquest espai tres escultures de figures femenines: Fertilitat (1929) i Serenitat (1929), de Josep Clarà, i La veremadora (o Pomona, 1927), de Pau Gargallo." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carretera de Miramar, 29" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17067846 41,36798997 g01 56e953ac24dd5d66688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e953ac24dd5d66688b4568 "Parc de Monterols" "Diferents camins de sauló ens condueixen fins al cim del turó, des d'on es poden contemplar vistes molt boniques de Barcelona. L'itinerari és circular i sovint comunica les diferents zones del parc. A banda i banda dels camins, grans arbres i importants masses arbustives fan possible que aquest espai verd quedi completament aïllat dels edificis d'habitatges que l'envolten. Tant, que el primer que sentim tan bon punt entrem és el refilar dels ocells, amb la sensació d'estar lluny de la ciutat.
Les terrasses són freqüents i converteixen en pla un terreny que no ho és. Arreu hi ha espais de descans, amb bancs per seure-hi i bona ombra. N'hi ha que tenen un especial encant, com el que està presidit per una alzina surera amb la capçada estesa damunt dels bancs. És un lloc recollit, per estar tranquil. Si hi entrem pel carrer Gualbes, caminant cap a la dreta trobem una altra zona de descans. A l'esquerra d'aquest accés -el principal del parc- hi ha una gran àrea d'esbarjo per a gossos, molt ombrejada.

Vegetació
L'arbrat és un dels principals valors del parc, ja que fonamentalment és el que hi havia originàriament al terreny. Això ha permès que al parc del turó de Monterols hi hagi arbres de grans dimensions, entre els quals destaquen els roures, els xiprers, les alzines -una alzina surera, plantada a principis del segle XX, forma part del Catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona- i uns pins altíssims. Compartint espai, enormes garrofers, oliveres d'una mida més que considerable i uns quants ametllers, són el vestigi del passat agrícola de Sant Gervasi. També són molt abundants els arbustos, que a la primavera floreixen amb una clara preferència pel color blanc.
La petita fondalada que resta del que va ser una pedrera ha estat enjardinada amb vegetació autòctona. La seva fesomia és feréstega i un pèl salvatge. És, se'ns dubte, el racó més espontani del parc. Aquí, als peus de dues palmeres Washingtonia molt altes i esveltes, creixen abundosament els margallons -que són les palmeres pròpies del nostre país- i un grapat de plantes aromàtiques: romaní, farigola, espígol i sàlvia. També hi ha arbustos tan mediterranis com el llentiscle, l'arboç, la ginesta i l'avellaner.

Art i arquitectura
A la zona de descans que trobem a la dreta de l'entrada pel carrer de Gualbes, hi destaca una font de pedra decorada amb un relleu d'amorets que sostenen garlandes de flors i fruites, de la qual no se'n coneix l'autor. Probablement és una peça sortida del taller d'un picapedrer que devia copiar el dibuix de les figures.

Història
El turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil a principis del segle passat fent referència a un antic propietari, és un dels espais que Nicolau M. Rubió i Tudurí -durant molts anys responsable dels parcs i jardins de Barcelona- va incloure en el sistema d'àrees verdes que va dissenyar per a la ciutat cap al 1926. Aquest turó formava part d'una antiga finca privada amb jardí i bosc, que no es va arribar a edificar en la seva part més alta i escarpada, i que en la dècada de 1940 va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que el va destinar a parc públic. El parc de Monterols es va inaugurar el 8 de juliol de 1947, i l'autor del projecte de remodelació va ser l'arquitecte i director de Parcs i Jardins, Lluís Riudor i Carol.
Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-monterols_92086011940.html "Carrer Muntaner, 426" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14073830 41,40085160 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56e959cc24dd5da7688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568 "Parc de Montjuïc" "La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.

Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.

El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.

Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Passeig Migdia, 147" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16032810 41,36162130 g01 g03 g04 g06 g08 g13 g16 g19 g24 56e95d2924dd5dc6688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95d2924dd5dc6688b4567 "Jardins de Moragas" "Quan entrem al parc, pins i palmeres altíssims donen pas a un camí sinuós amb trams d'escales de pedra que ens permeten accedir a l'interior de l'espai. És un camí que fa la volta al parc, on hi ha zones de descans amb bancs -algun de pedra, heretats dels antics propietaris- i grans parterres rics sobretot en palmeres. En una àmplia zona oberta hi ha una de les àrees de joc infantil accessibles i integradores de Barcelona. Tot plegat ha estat concebut amb un criteri utilitari, per a l'esbarjo de petits, i el lleure i la trobada dels més grans.
Les Illes vegetals són tan altes i espesses que la vista només pot mirar endavant. Tot plegat fa que el jardí sembli molt més gran del que és en realitat. A vegades el camí perimetral s'eixampla per crear una petita plaça que convida a seure una estona.

Història
Els Jardins de Moragas pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona des del 14 de febrer de 1957. Els propietaris anteriors van ser els germans Joaquín i María de la Concepción de Moragas Ixart.

Vegetació
La frondositat de la vegetació aïlla el visitant de l'atapeït entorn urbà que envolta el parc, i gran part dels exemplars arboris són de grans dimensions i edat considerable, perquè van ser plantats pels antics propietaris dels jardins a principis del segle XX.
Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum), xiprers (Cupressus sempervirens), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i pebrers bords (Shinus molle). Entre les palmeres destaquen les washingtònies (Washingtonia filifera), espectaculars grups de margallons (Chamaerops humilis) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis).

Art i arquitectura
Als Jardins de Moragas l'art està representat per l'escultura 23 d'abril, un homenatge d'Antoni Ramón González al llibre i a la lectura.
Història
Els Jardins de Moragas pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona des del 14 de febrer de 1957.
Els propietaris anteriors van ser els germans senyors Joaquín i María de la Concepción de Moragas Ixart.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-moragas_92086012247.html "Carrer de Tavern, 8-10" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14536806 41,39830076 g01 56e95fbf24dd5ddc688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567 "Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer" "Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.

La col·lecció
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.

Els safareigs
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.
Animals aquàtics
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (Pelophylax perezi), permanentment als safareigs, i reinetes (Hyla meridionalis) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (Notonecta glauca) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.

Vegetació
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (Agapanthus sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (Hemerocalis sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (Tulipa sp.) els jacints (Hyacinthus sp.), els narcisos (Narcissus sp.), el safrà (Croccus sp.), les anèmones (Anemone sp.), els ranuncles (Ranunculus sp.) i les calabruixes (Muscari sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (Dhalia sp.) o les canyes d'Índia (Canna indica) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (Tipuana tipu), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), un petit bosc d'àlbers piramidals (Populus alba 'Pyramidalis'), desmais (Salix babylonica) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (Cedrus deodara 'Pendula'). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (Ginkgo biloba) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), un nombre important de grans de magnòlies (Magnolia gradiflora), xiprers dels pantans (Taxodium distichum), sòfores o acàcies del Japó (Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris') i diverses espècies de pollancres (Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis).

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.
Història
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.
 
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html "Av. Miramar, 236" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16339381 41,36875056 g01 g09 g06 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs 56f11f8c24dd5de7068b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f11f8c24dd5de7068b4569 "Jardins Mossèn Costa i Llobera" "És un dels jardins especialitzats en cactus i plantes suculentes més important d’Europa.

Història
Els Jardins Costa i Llobera (1970) de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i del mestre de jardineria Joan Pañella. El germen va ser un fons d'espècies de les Canàries, Andalusia i d'altres vivers de ciutats mediterrànies així com de la col·lecció Pallanca des d'Itàlia. Són 3,16 hectàrees de viatge a les zones subdesèrtiques, desèrtiques i tropicals, però també en zones d’alta muntanya.
Els hivern de 1985 i 1987 dues grans gebrades van suposar una reducció en gairebé un 40% del nombre d'espècies. Durant prop d'una setmana la ciutat va enregistrat temperatures de menys sis graus de forma sostinguda.
 
Biodiversitat
Destaquen exemplars d'aloe (Aloe ferox) i dents de Cocodril (Aloe brevifolia) sud-africans, Cylindropuntia rosea mexicanes, aïzoàcies africanes, exemplars de Xanthorrhoea australians, Euphorbia resinifera del Marroc, Cereus jamacaru brasilers de gran mida o els cactus barril com els Ferocactus glaucescens de l'estat mexicà de Querétaro, entre d'altres. Hi ha una amplia col·lecció de cactus del gènere Echinopsis, com els Echinopsis santiaguensis, d'Argentina, Xile, Equador, Bolívia, Brasil, Uruguai i Paraguai. Creixen en terrenys sorrencs i de graves i destaquen per la grandària i bellesa de les seves flors. Poden presentar una forma arbòria o de globus i tenen un tub floral especialment alt. Són remarcables els exemplars del gènere Echinocactus. Són cactus mexicans i del sud dels Estats Units amb una mena de llana a la part superior. Aquí neixen les flors amb coloració llampant que va del groc al rosa porpra. El seu nom evoca els eriçons de mar (Echinus). Hi ha exemplars d'Astrophytum miryostigma, per la seva forma estrellada, des d'on irradia flors grogues. Hi ha una àmplia representació dels Ferocactus, coneguts com cactus de barril. Són dels deserts de Califòrnia i la Baixa Califòrnia, Arizona, el sud de Nevada i Mèxic. Són cactus amb forma d'una bota de vi d’adult. El gènere Mammillaria té més de 350 espècies que creixen en forma de tubercles. Poden tenir forma cònica, cilíndrica, piramidal o rodona. Són de Mèxic, el sud dels Estats Units i el Carib. Entre les suculentes més grans del parc hi ha exemplars de més de cinc metres d'alçada d'Euphorbia de zones tropicals i subtropicals d'Àfrica o Madagascar. Presents també els drago de Canàries (Dracaena draco), l'atzavara (Agave americana) o les figues de moro o figues de pala (Opuntia ficus-indica). Les atzavares són originàries de Mèxic. S'han adaptat al clima mediterrani. Les figues de moro són de Mèxic, Perú o l'Argentina, però creixen espontàniament al litoral mediterrani. També hi ha una àmplia varietat d'arbres mediterranis, com ara garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), arbusts com ara ficus (Ficus sp), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta), potes de vaca (Bauhinia grandiflora). S'hi poden trobar 12 espècies de palmeres com la Phoenix dactylifera, la palmera datilera, de família de les Arecàcies d'Aràbia i el Nord d'Àfrica o també exemplars de Phoenix canariensis, Wasinghtonia filifera i Washingtonia robusta, i com no, l'única espècie de palmera autòctona d'Europa, el margalló Chamaerops humilis

Paisatgisme i disseny
L’any 1987 el New York Times el va incloure en el top ten dels deu millors jardins del món. L’any 1987 va patir una duríssima gebrada, tot just quan es recuperaven dels efectes d’una altra de l’hivern del 1985. Quan l’espai als setanta, hi creixien unes vuit-centes espècies. L’hivern de 1985, durant prop d’una setmana, la ciutat va enregistrar temperatures de menys sis graus de manera sostinguda. La segona gelada va suposar la mort per a moltes de les plantes i va reduir-ne la varietat en gairebé un 40 %. Incloses moltes que havien estat reposades. I fins i tot amb aquest panorama, poc afalagador, va merèixer la consideració d’un dels deu millors jardins del planeta.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-mossen-costa-i-llobera_99400181025.html "Ctra Miramar, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17119040 41,36830600 g01 g06 56f15fd124dd5d95098b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f15fd124dd5d95098b4567 "Parc de la Nova Icària" "Aquest és un dels espais verds construïts el 1992 arran dels Jocs Olímpics de Barcelona. És un espai encalmant que contrasta amb l'agitació de la Ronda del Litoral, que en aquest punt emergeix del túnel que s'inicia al Parc de les Cascades. Grans ponts de fusta comuniquen la Vila Olímpica amb les platges, i suaus pendents de gespa amb iris, saücs i desmais van a parar a un gran llac amb el perfil de la mítica illa d'Icària.
El Parc de la Nova Icària té una entrada absolutament olímpica: la plaça dels Campions. Es tracta d'un espai rectangular i lleugerament elevat al qual s'accedeix per una rampa. Es va pavimentar amb plaques dedicades als campions dels Jocs Olímpics de 1992 i a figures destacades de l'esport de tots els temps, que va ser necessari retirar i guardar en un lloc segur quan van començar a ""desaparèixer"".

Un gran solàrium verd
Al final de la plaça dels Campions emergeix, sorollosa, la Ronda del Litoral. Entre aquesta via i les platges hi ha amplis espais de gespa que s'estenen sobre turonets poc més que insinuats i que, sobretot els diumenges, es converteixen en un immens solàrium. Aquest és un parc familiar, molt concorregut per la gent a qui els dies assolellats li agrada passejar pel litoral barceloní.
L'illa d'Icària
Dóna nom al parc i la forma de la seva costa està dibuixada en la riba del gran estany que, des de la meitat del parc, s'estén fins més enllà del carrer Jaume Vicens Vives. Vora l'aigua, els suaus pendents dels turonets de gespa, grans protagonistes vegetals d'aquesta zona verda, finalitzen el seu recorregut.

Vegetació
Als camins que voregen la plaça dels Campions hi ha moreres (Morus alba), pins blancs i pins pinyers (Pinus halapensis i Pinus pinea) i margallons (Chamaerops humilis). La vegetació arbòria també està composta per bellaombres (Phytolacca dioica) i alguns exemplars d'olivera (Olea europaea) i d'eucaliptus (Eucalyptus sp.). A prop del llac hi destaquen uns quants desmais (Salix babylonica) i un gran pollancre (Populus sp.). Les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) també s'eleven, elegants, en aquest parc.

Art i arquitectura
Cinc ponts de fusta per a vianants i un per a vehicles travessen la ronda i comuniquen la ciutat amb el parc i el mar. Són estructures vistoses i al mateix temps lleugeres, sobretot les de fusta, que s'integren perfectament al paisatge i li confereixen personalitat.
Història
El Parc de la Nova Icària és, juntament amb el del Port Olímpic, el de les Cascades, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. 
Més informació a  L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-nova-icaria_98294133930.html "Carrer Arquitecte Sert" "Sant Martí" "La Vila Olímpica del Poblenou" 2,19801990 41,39171930 g01 56f165b424dd5d95098b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f165b424dd5d95098b4569 "Jardins del Palau de les Heures" "El Palau de les Heures —també conegut com a Casa Gallart— fou construït entre 1894 i 1898 per l'arquitecte August Font i Carreras. Actualment és seu de la Fundació Bosch i Gimpera d'estudis universitaris de postgrau, i està integrat al Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un edifici inspirat en la tipologia del château francès, amb la façana presidida per una terracota amb una al·legoria de Les Heures de Josep Campeny. El palau es troba a dalt d'un promontori al qual s'accedeix a través d'una sèrie de terrasses enjardinades, amb rampes i balustrades elaborades a l'estil del jardí italià renaixentista. El parc, dissenyat per Adrià Piera, s'estructura a cada nivell al voltant d'uns estanys centrals amb brolladors d'aigua, i a l'espai circumdant se situen uns parterres de broderie rodejats d'espècies arbòries com palmeres, magnòlies (Magnolia grandiflora) i castanyers de l'Índia (Aesculus hippocastanum). Hi ha també roserars i tests de terracota amb geranis. Els jardins van ser restaurats el 1999 per Patrizia Falcone i oberts al públic. Als estany hi són presents amfibis.
Entre el novembre del 2020 i la primavera del 2021 s’hi han construït rampes rugoses per afavorir la circulació de fauna i la plantació d’hidròfits i helòfits tals com lotus (Nelumbo sp), lliri grog (Iris pseudacorus), espargani (Sparganium erectum), nenúfar blanc (Nymphaea alba) i nenúfar groc (Nuphar lteum). Aquestes plantes garantiran el manteniment de l’aigua en bones condicions i aportaran un habitat de qualitat als animals.  Conjuntament amb les millores ambientals s’han posat a punt les basses per tal de recuperar la seva estanquitat i s’ha substituït el seu circuit hidràulic adequant-lo a les noves necessitats i normatives. Es preveu que aquesta actuació incrementi la capacitat d’autodepuració de les basses. Amb les últimes actuacions a les fonts d’aigua –un dels elements singulars d’aquests jardins– es pretén potenciar la presència d’amfibis, com la reineta (Hyla meridionalis) i les granotes verdes (Pelophylax perezi)." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Passeig de la Vall d'Hebron, 171" "Horta - Guinardó" Montbau 2,14740300 41,43579340 g01 g03 g24 56f16d3724dd5d95098b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f16d3724dd5d95098b456b "Jardins de Piscines i Esports" "Els jardins de Piscines i Esports agrupen una superfície d'una hectàrea al barri de Sant Gervasi, i esdevenen avui un dels espais verds amb equipaments esportius i d'oci més actius del vessant sud-oest d'aquest barri. La superfície més gran es concentra a el vessant sud, a tocar del carrer Bori i Fontestà. Es tracta d'un gran espai semicircular circumscrit per camins que delimiten, juntament amb un camí central, dues grans extensions de praderia sobre les quals se situen arbres de gran port i alçada que confereixen àmplies zones d'ombra.
La zona ha gaudit tradicionalment de gran popularitat tant com a espai de passeig, esbarjo i oci i per a fer esport a l’aire lliure. A principis de segle va acollir la seu del Real Club de Polo. Després es convertí en un complex esportiu molt utilitzat per la ciutadania.

Història
Els jardins gaudien de gran popularitat entre els barcelonins ja a principis de segle XX. El 1910 el Reial Club de Polo va instal·lar-s'hi, als terrenys popularment coneguts com a Can Ràbia, a tocar de la carretera de Sarrià. Un espai entre l'avinguda de Diagonal i el solar on posteriorment s'aixecaria l'estadi de Sarrià del RCD Espanyol. El solar, molt més gran que l'actual espai verd, agrupava camps de gespa, pistes hípiques, aparcament, casetes de servei, espais socials i esportius com ara pistes de tennis i zones enjardinades amb àrees de passeig. L'any 1932 es va traslladar al seu actual emplaçament, a l'avinguda Diagonal. El parc esportiu de Can Ràbia va esdevenir l'any 1935 el complex esportiu de Piscines i Esports. El RCD Espanyol utilitzava les instal·lacions esportives com a espai per fer proves de selecció de jugadors o d'altres activitats vinculades al futbol. Piscines i Esports va acollir campionats esportius escolars, olimpíades populars, ballades de sardanes, balls i revetlles. Durant la guerra civil va esdevenir un centre de reclutament. Durant la dictadura va recuperar la seva funció com a centre privat esportiu com a ""Piscinas y Deportes"". La pressió veïnal va fer que, a finals dels vuitanta, l'espai tornés a recuperar l'ús públic.

Biodiversitat
Accedint-hi pel carrer del Doctor Fleming veurem un petit estany semicircular amb dos desmais. Des d'aquest punt, es veu una àmplia extensió propícia al passeig, tranquil·la i mig ombrejada. En primer terme veiem grans exemplars d'ombú o bellaombra (Phytolacca dioca) i tipuanes (Tipuana tipu). Vorejant l'equipament privat trobem, afilerades, Palmeres (Phoenix canariensis). Al passeig central hi trobarem un grup de Pollancres (Populus nigra), m’hi ha molts en tot l'espai del jardí, i, a l'altra banda, tipuanes. En el recorregut ens apareixeran diferents exemplars de morera (Morus alba), palmeres i margallons (Chamaerops humilis), pins (Pinus canariensis), pebrers bords (Schinus molle) i robínies (Robinia pseudoacacia). A l'altre extrem dels jardins, just a l'accés d'un aparcament privat (Bori Fontestà amb Ganduixer) sobre una gelosia de fusta s'emparra una vinya verge (Parthenocissus tricuspidata). Els baladres (Nerium oleander) que hi creixen han superat l'estadi arbustiu i han adquirit ja formació arbòria. A la vessant nord, trobem una àrea enjardinada de forma triangular i de menor superfície, que tanca l'espai arrecerant-lo del brogit urbà. En aquest espai hi trobem pins blancs (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex) que tenen als peus dels seus troncs abèlies (Abelia sp.), acants (Acnathus spinosus) i llentiscles (Pistacia lentiscus).

Art i arquitectura
Al subsòl d'aquests jardins hi ha el dipòsit pluvial de Bori i Fontestà, un dels dipòsits de recollida d'aigües pluvials que forma part de la xarxa municipal que gestiona els cabals d'aigua de pluja de la ciutat. També hi ha un pou de captació d'aigua que alimenta de recursos hídrics el veí Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona i que es troba gairebé a tocar d'aquests jardins
 Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-piscines-i-esports_99400349080.html "Carrer Ganduxer, 17-27 " "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,13830120 41,39341020 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56f1767724dd5ddb0a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1767724dd5ddb0a8b4567 "Parc del Poblenou" "El Parc del Poblenou, situat al final de la Vila Olímpica, és una gran pineda, i a mesura que ens acostem al mar, un espai ple de dunes, que defensen el parc dels vents de llevant. El primer tram, a tocar de l’accés pel carrer de Salvador Espriu, segueix breument les acaballes del Parc de la Nova Icària, clarament identificable per un dels seus ponts de fusta.
En aquesta zona hi destaca un llac i una gran esplanada que permet fer esport. Tot plegat està situat al principi d’una llarga franja pavimentada que ressegueix el parc de punta a punta i que toca a un ample carrer amb tres noms, segons on ens trobem, i a un trànsit de vehicles considerable.

Història
El Parc del Poblenou és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de les Cascades i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990. Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Biodiversitat
A la zona del passeig exterior, els àlbers (Populus alba) comparteixen espai amb les tanques vegetals fetes, moltes d'elles, amb bambú (Phyllostachys sp.). També són abundants arreu del parc les tanques vegetals de troana (Ligustrum lucidum), llorer (Laurus nobilis) i llentisc (Pistacia lentiscus). A la zona propera a l'estany, entre els pins pinyers (Pinus pinea), hi trobem pins blancs (Pinus halepensis) i algun garrofer (Ceratonia siliqua). A mesura que ens acostem a les dunes, ran de platja, comencen a sovintejar les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i les washingtònies (Washingtonia filifera). El parc també conté uns quants eucaliptus (Eucalyptus globulus), i als camins que hi ha a l'altre costat del parc, paral·lels al passeig, són abundants les espècies aromàtiques, com la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Rosmarinus officinalis) i grans mates d'espígol dentat (Lavandula dentata) i sàlvia microfil·la (Salvia microphylla).

Paisatgisme i disseny
El parc queda separat dels cotxes per un passeig d'accés amb una llarguíssima filera d'àlbers i nombroses tanques vegetals en forma de rectangle, atapeïdes i curosament retallades. Les tanques vegetals són escampades irregularment i creen una progressió d'espais d'allunyament de la circulació rodada i d'apropament al silenci del parc. Des de l'esplanada cap al mar, a l'alçada del llac i de l'esplanada, el terreny s'eleva lleugerament. Aquí hi ha grans praderies i espais de repòs separats per murets sota la capçada protectora dels arbres, sobretot dels pins. Al final d'aquest primer tram del Parc comença la part més naturalitzada del parc. Es tracta d'una gran pineda situada sobre una extensa praderia travessada per petits camins. Quan arriba el bon temps, molts usuaris busquen un lloc a l'ombra -o al sol, per bronzejar-se- per poder estirar-se i gaudir de l'olor dels pins i del mar. Al final trobem les dunes. Són en una peça una mica separada del conjunt del parc per l'avinguda del Litoral. La més gran de totes acaba a la platja, al punt on es fonen el parc i la platja de la Mar Bella. És un espai molt assolellat, cobert amb l'escassa vegetació capaç de resistir la salinitat d'un mar que té a tocar. És, de lluny, l'indret més natural i el més feréstec.

Art i arquitectura
Repartides entre les dunes del parc hi ha les restes d'un vaixell de bandera libanesa, l'Ashraf II. Es tracta de la xemeneia i dos trossos de la popa, un amb una part de la coberta del vaixell i l'altre amb l'hèlix de bronze i el timó. Aquestes restes van quedar força temps abandonades a la platja, fins que els arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, autors del projecte del Parc del Poblenou, van decidir aprofitar-los com a elements destacats d'aquest espai verd
Més informació a L'Atlas de Biodiversitat
 
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-poblenou_96113125023.html "Av Litoral, 59-71" "Sant Martí" "El Poblenou" 2,20822420 41,39672010 g01 "Ruta ornitològica per la façana litoral ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/57d3d0fb24dd5d682d8b4568 ), " 56f177da24dd5d090b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f177da24dd5d090b8b456b "Parc de la Primavera" "És l'exemple de com de la necessitat de crear un equipament per a la gestió de serveis urbans -en aquest cas el parc de neteja, dedicat a la transferència de residus urbans- pot resultar un agradable espai verd perquè els veïns gaudeixin de l'entorn més immediat.
La construcció del parc de neteja fou l’oportunitat per resoldre la mancança de serveis com zones de joc i per a gossos. Els jocs infantils estan posats sobre la coberta de l’edifici del parc de neteja. També hi ha una gran àrea d’esbarjo per a gossos.
Disposa d’una connexió accessible per a vianants des del passeig de Montjuïc fins a la part superior de la parcel·la mitjançant rampes de formigó. La mobilitat interna es completa amb dues escales i un camí que connecten amb la xarxa de rampes i milloren l’accés al capdamunt dels jardins.

Biodiversitat
La vegetació d'aquest parc és de tipus mediterrani i està formada per arbres, arbustos, enfiladisses, plantes vivaces i gramínies seleccionats per la seva bona adaptació i resistència a l'entorn urbà i al clima de la ciutat, com és el cas del boix (Buxus sempervirens), el llentiscle (Pistacia lentiscus), els rosers (Rosa sp.) o l'espígol (Lavandula angustifolia), entre un total de 23 espècies. De les varietats d'arbres destaquen els pins blancs (Pinus halepensis), els àlbers (Populus alba), els cirerers (Prunus avium), els cirerers de Santa Llúcia (Prunus mahaleb), les alzines (Quercus ilex) i les alzines sureres (Quercus suber)
Més informació a L'Atlas de Biodiversitat
 

 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-primavera_99400191003.html "Carrer Nou de la Rambla, 203" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16564750 41,37053620 g01 d20 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), " 56f1799b24dd5db40c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1799b24dd5db40c8b4567 "Jardins del Príncep de Girona" "Els Jardins ocupen l’antic pati central d'una caserna. Espai molt integrat al barri i molt agradable i amb força serveis que conviden a passar-hi tot el dia. Hi ha sol i ombra, hi ha taules i un llac molt gran, s'hi pot llegir, jugar i dinar o berenar.
Els Jardins del Príncep de Girona s’ubiquen en un terreny amb desnivells enjardinats. Tots els accessos, la majoria a base de rampes, condueixen a una esplanada de sauló amb jocs infantils, taules de ping-pong, un bar amb taules sota l’ombra dels pins, i una àrea per a gossos. A un costat, un llac de grans dimensions, amb una filera de petites illes que el creua d’un extrem a l’altre.

Història
Els Jardins del Príncep de Girona ocupen una petita part dels antics quarters de cavalleria de Girona, que van deixar de tenir aquesta funció a principis de la dècada de 1980 i que en la dècada següent van passar a ser de propietat municipal.  Els terrenys, de gran extensió, van ser destinats a usos públics, com són una escola, un aparcament i la creació de l'actual espai verd. Els jardins van ser construïts al pati central de l'antiga caserna militar, de la qual encara resta en un costat part de l'edifici, avui seu de diferents serveis del districte d'Horta-Guinardó.

Biodiversitat
El pendent més notable del terreny baixa des del carrer de Taxdirt i es resol mitjançant successives terrasses-zones d'estar força ombrejades i amb grans bancals ornamentats amb massissos d'arbustos. A la part més elevada del jardí hi ha mèlies (Melia azedarach), i als bancals, arbustos: Pyracantha angustifolia i marfulls (Viburnum tinus), aquests darrers també molt abundants als parterres una mica atalussats que hi ha als costats dels jardins. Els pins pinyers (Pinus pinea) donen una bona ombra al petit espai de pícnic, algunes zones de descans i a la gran esplanada central de sauló, on també hi ha algunes palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i un grup de margallons (Chamaerops humilis). Al costat de les taules de ping-pong hi ha un exemplar de Ficus elastica, i al voltant del llac, plàtans (Platanus X hispanica). La nota de color la donen les floracions dels baladres (Nerium oleander), les buguenvíl·lies (Bougainvillea sp.) i les mates de llessamí blau (Plumbago auriculata)t
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-princep-de-girona_95109130139.html "Carrer Marina, 372-382" "Horta - Guinardó" "El Baix Guinardó" 2,16836280 41,40927180 g01 56f17bc124dd5d0d0b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f17bc124dd5d0d0b8b4567 "Parc el Port Olímpic" "Situat al davant del Port Olímpic, el parc avança cap al mar en una corba amb vista al passeig marítim. La plaça dels Voluntaris, els pals de les banderes dels països participants en els Jocs Olímpics i Cobi, la mascota dels jocs, evoquen arreu l’esdeveniment esportiu.
Constitueix la part central de la continuïtat verda que, des del carrer del Doctor Aiguader, s’estén per sobre de la Ronda del Litoral fins al Parc de la Nova Icària. Seguint l’eix lineal que s’inicia en el Parc de les Cascades -el primer d’aquest llarg tram enjardinat-, la porta d’entrada al Parc del Port Olímpic és un gran passeig de sauló amb una doble filera de pals on van onejar les banderes olímpiques.
En un dels costats del passeig, una gran pèrgola esdevé zona de descans amb bancs, jocs infantils i testos de terracota on llueixen plantes molt ornamentals. A l’altre costat, mirant cap al mar, s’inicia un ampli parterre ple d’arbres, arbustos i palmeres que, a mesura que avança, es va eixamplant generosament per donar pas a un gran espai semicircular amb camins, placetes, àmplies extensions de gespa i un llarguíssim i sinuós banc fet amb trencadís.

Història
El Parc del Port Olímpic és, juntament amb el de les Cascades, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va fer a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Biodiversitat
Al Parc del Port Olímpic també hi ha importants exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea), de bellaombra (Phytolacca dioica) i de tipuana (Tipuana tipu). El plàtan (Platanus X hispanica) és present tant als parterres amples i allargassats del començament del parc com a les grans superfícies de gespa que van apareixent a mesura que l'espai es va eixamplant. Quant a les palmeres, al costat de les datileres i les de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) sobresurten els grans grups de margallons (Chamerops humilis). Els arbustos estan representats, sobretot, pel pitòspor (Pittosporum tobira), l'abèlia (Abelia floribunda), el baladre (Nerium oleander) i extensions molt ornamentals de Juniperus sp.

Art i arquitectura
A l'inici de les fileres de pals de bandera hi ha Marc, una escultura plena de color que l'autor, el pintor Robert Llimós, va dedicar a la memòria del seu fill Marc, mort en accident de cotxe. Cap al mig del parc, al centre d'un petit estany quadrat, hi ha una figura feta amb bronze de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics Barcelona'92 creada per Xavier Mariscal
 Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-port-olimpic_96113124729.html "Av Litoral, 9994" "Sant Martí" "La Vila Olímpica del Poblenou" 2,19863880 41,38932810 g01 56f1804c24dd5daa0f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1804c24dd5daa0f8b4567 "Jardins de Rosa de Luxemburg" "Els jardins de Rosa Luxemburg limiten d’una banda per equipaments escolars, als quals els serveix de segon pati de luxe, i de l’altra banda, per les avingudes de l’Estatut de Catalunya, del Cardenal Vidal i Barraquer i la continuació del carrer de Jorge Manrique. Aquest jardí és un espai verd la frondositat del qual destaca i llueix enmig dels espais oberts que l’envolten.
Biodiversitat
Té una gran quantitat i varietat d'arbres, molts d'ells fruiters, encara que també n'hi ha de florals, característica amb la qual s'ha volgut donar un caire agrícola que ret homenatge al passat pagès del barri, encara present als seus voltants. Els jardins estan dividits en terrasses que salven el desnivell de 15 metres que hi ha entre la part superior i la inferior. La connexió entre aquestes terrasses es fa la majoria de les vegades mitjançant petites escales, però el recinte és totalment accessible gràcies a un camí principal que el recorre. A la part inferior hi ha un bosc amb una gran varietat d'arbres i un sotabosc ple d'arbustos. Les terrasses estan delimitades per talussos enjardinats amb arbres. En alguns hi ha també plantes aromàtiques. Especialment a la primavera, quan la vegetació és en el seu clímax, és un lloc agradable per al passeig i per a la lectura en algunes de les seves zones d'estada. Té també una gran àrea per a gossos, separada de la resta del recinte i tancada amb una porta. I com no podia ser d'altra manera, ja que és just al costat d'una escola bressol, té una àrea de jocs infantils.
Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-rosa-luxemburg_99112134143.html "Av Cardenal Vidal Barraquer, 50" "Horta - Guinardó" "La Vall d'Hebron" 2,15191450 41,43273520 g01 g04 d23 56f1822a24dd5db00f8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1822a24dd5db00f8b456b "Jardins de Salvador Espriu" "Són uns populars jardins coneguts anteriorment com a Jardinets de Gràcia, fins que van ser dedicats a Salvador Espriu el 1991, en record de què el poeta vivia enfront d'ells, al número 118 del Passeig de Gràcia. Van ser realitzats el 1929 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Tenen forma rectangular, i la seva part central està ocupada per uns llargs parterres de gespa, vorejats d'una vintena de plàtans disposats en filera. A la seva part superior hi ha una font amb brolladors d'aigua. Al seu espai es troben diverses obres d'art públic: L'Empordà (1961), d'Ernest Maragall i Noble; La Lectura. A Pompeu Fabra (1948), de Josep Clarà; i Solc. A Salvador Espriu (2014), de Frederic Amat." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Passeig de Gràcia, 118 " Gràcia "Vila de Gràcia" 2,15864959 41,39717282 g01 56f1832724dd5dbb0f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1832724dd5dbb0f8b4567 "Parc de Sant Martí" "Si s'accedeix des del carrer del Cardenal Vidal i Barraquer es té una visió general dels jardins, que no tenen una gran extensió, però que ofereixen bones vistes sobre el turó del Carmel gràcies a la seva posició atalussada.
El de Sant Martí és un gran parc comunitari: una plaça recollida sota un arbrat espès, configurat per espais força diferenciats que evidencien les successives fases de construcció al llarg de deu anys. El resultat és una àmplia zona verda molts equipaments de barri.
El parc té a la seva part més gran la forma d’un gran triangle irregular, completament cobert de gespa i ple d’arbres esparsos. El paviment és escàs, l’imprescindible per creuar el triangle de punta a punta o vorejar-lo i per accedir a l’espai des de la ronda de Sant Martí.

Història
Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjans del segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola. L'espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí. Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l'hostal, les masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.

Biodiversitat
A la part més àmplia del parc, la gespa comparteix protagonisme amb els arbres. Les àmplies capçades de les tipuanes, (Tipuana tipu) que fan una bona ombra als qui la volen, contrasten amb l'esveltesa dels xiprers (Cupressus sempervirens). Són dues de les moltes espècies arbòries que hi ha, la diversitat de les quals és fruit de les plantades populars que s'han fet en aquest espai verd. Molt a prop dels accessos per la ronda de Sant Martí, àlbers altíssims (Populus alba)-molt abundants arreu del parc- es reflecteixen en les aigües d'un estany. A tocar de l'aigua, un om de Sibèria  (Ulmus pumila) immens destaca per la seva magnificència. En un dels extrems del parc, una filera de verns (Alnus glutinosa) ens recorda els arbres primigenis que van donar nom a la zona. En diferents punts del parc, els tarongers (Citrus siensis) i les oliveres (Olea europea) rememoren el passat agrícola d'aquest espai verd de Barcelona.

Paisatgisme i disseny
Un cop hem travessat el carrer de Menorca -que en aquest tram està tallat a la circulació de vehicles-, hi ha una altra part ben diferenciada del parc. És una plaça gran, ombrívola i silenciosa, voltada d'arbres i amb un espai ampli pavimentat on, per exemple, s'hi pot jugar a pilota. En els dos extrems superiors de la plaça, una àrea de jocs infantils i una zona amb bancs, envoltades de tanques vegetals, conviden a passar-hi una estona tranquil·la, lluny del brogit de la ciutat
Art i arquitectura
Entrant pel carrer de l'Agricultura, a l'altre extrem d'una plaça gran, hi trobem la parròquia de Sant Martí. Aquesta és una zona força singular del parc on sobretot destaquen els elements arquitectònics que han perdurat al llarg del temps: l'església i les masies de Can Cadena, Can Planas i Ca l'Arnó, que actualment acullen diferents equipaments del districte. A la masia de Can Cadena, situada a l'interior del parc, hi ha un dels horts urbans de Barcelona, amb 16 parcel·les cotnreades per gent gran del districte, que ocupen un total de 800 m2. També hi ha corrals amb animals de granja, una àrea de compostatge i una aula de formació en agricultura ecològica. Això ha fet possible que, dins el programa d'educació mediambiental, Parcs i Jardins ofereixi a les escoles activitats destinades a donar a conèixer les tècniques de l'agricultura biològica i els animals més comuns a pagès: xais, gallines, oques, conills... Un altre aspecte ambiental que cal destacar és la central de captació fotovoltaica amb què compta la masia i que genera al voltant de 8.724 kWh/any, l'equivalent al consum elèctric anual de 4 habitatges de 80 m2. L'energia produïda permet estalviar 940 kg/any d'emissions de CO2 a l'atmosfera.
Més informació  a L' Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-sant-marti_92086029922.html "Carrer Menorca, 64" "Sant Martí" "Sant Martí de Provençals" 2,19756200 41,42005430 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56f185d724dd5dbb0f8b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f185d724dd5dbb0f8b456c "Parc de Sant Pau del Camp" "Els jardins envolten el monestir romànic de Sant Pau del Camp, un dels tresors arquitectònics de Barcelona. Un espai renaturalitzat dins l’atapeïda trama urbana del barri del Raval.
Els grans parterres de gespa  que conformen un petit turó són els grans protagonistes d’aquests jardins  Els jardins circumval·len el monestir romànic que li dóna el nom, però, tot i que l’edifici és al nivell del carrer, el disseny del parc permet que l’edifici es pugui contemplar des del capdamunt del petit turó que corona els jardins. Entre parterre i parterre hi ha camins semicirculars excavats entre murs de mitjana alçada amb pedrissos on seure una estona.

Història
No se sap exactament quan es va construir el monestir de Sant Pau del Camp, però es va edificar als afores de la ciutat, entre els horts i els camps que envoltaven el recinte emmurallat de camí cap a la muntanya de Montjuïc. La làpida funerària trobada al monestir l'any 1596 i que segellava la tomba del comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, (mort l'any 911), fa pensar que per aquelles dates  el monestir ja existia, i que aquest representava un lloc de notable importància si un membre de la casa comtal barcelonina hi era enterrat. Fou un monestir benedictí fins que els monjos el van abandonar el 1835. L'any 1987 fou declarat Monument Nacional.

Biodiversitat
En ells destaquen els arbres que els ornamenten, sobretot les moreres (Morus alba), les tipuanes (Tipuana tipu) i els pollancres (Populus alba 'Pyramidalis'). El turó acaba en una placeta ombrejada per tipuanes, un lloc privilegiat des del qual es pot veure com feinegen els usuaris que conreen l'hort urbà que hi ha en aquests jardins, just darrere el monestir.  Al costat, en un gran espai de sauló protegit per àmplies capçades d'arbres d'ombra, s’ubiquen pistes de botxes i una àrea de joc infantil. Un mur per on s'enfilen les buguenvíl·lies tanca l'espai.

Art i arquitectura
L'església de Sant Pau del Camp és d'una única nau amb planta de creu grega. Té tres absis i una cúpula amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó. La portalada de l'església l'emmarquen dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. També s'hi pot apreciar una inscripció que convida els visitants a entrar. L'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes ornamentades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. El claustre, petit, és potser l'element més característic del monestir. Està situat al sud de l'església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat a cada angle i quatre pilars més entre aquests. Entre els pilars hi ha parelles d'arcs suportats per columnes i capitells. La característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots iguals, ja que n'hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada. Les columnes i capitells no són unitaris, n'hi ha de dimensions diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal la major part, i també amb animals fantàstics.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-sant-pau-del-camp_92321101155.html "Carrer Sant Pau, 99" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16929400 41,37646410 g01 56f18d4224dd5dc80f8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f18d4224dd5dc80f8b4568 "Parc Torrent Maduixer" "
El jardí se situa en un terreny amb fort desnivell de 9 metres, entre els carrers Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles de Pirozzini i carrer de Comte de Sert, al Districte de Sarrià-Gervasi, en un entorn proper al Parc de Collserola.
És un jardí urbà de 4.128,04 m² projectat sobre la coberta del Centre de neteja “Torrent Maduixer”, edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi – La Bonanova. Aquest centre funciona com els seus homòlegs, el Centre de Neteja Joan Miró i el Cente de Neteja Rieres d'Horta. És un edifici soterrat de 2.406,56 m² i energèticament eficient, ja que disposa d'energia geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un baix consum elèctric.



Biodiversitat
Els marges disposen d'arbres i arbustos destacant el verd i la zona central presenta arbres amb flor, que esdevenen grans atractors de papallones i d’altres espècies.  El jardí compta amb 79 espècies: 13 tipuanes (Tipuana tipu), 2 paulònies (Paulownia tomentosa), 10 xicrandes (Jacaranda mimosifolia), 5 Mèlies (Melia azedarach), freixes (Fraxinus ornus), 7 garrofers (Ceratonia síliqua), 5 alzines (Quercus ilex), 3 alzines sureres (Quercus súber), pins blancs (Pinus halepensis) , 9 pins pinyoners (Pinus pinea), 11 lledoners (Celtis australis) i 5 cirerers d'arboç (Arbutus unedo). Als parterres laterals trobem  arbustos com Tulbalgia violacea, Plhomis lanata, Hebe sp. de flors violetes, Cistus pulverulentus, Dicliptera suberecta, Hemerocallis de flors taronja, Verbena bonariensis, Pennisetum alupecuroides i Leonotis leonorus. A la zona central destaquen el llentiscle (Pistacia lentiscus), violeta (Vitex agnus castus), Buddleia davidii, Palyurus spina christi, ginestera (Spartium junceum) i llorer (Laurus nobilis). També hi ha enfiladisses o entapissants com la Thunbergia grandiflora, Thunbergia gregorii i Parthenocissus tricuspidata i en els laterals l'heura (Hedera hélix).

Paisatgisme i disseny
Els diferents salts de nivell entre terrasses les cinc terrasses que formen aquest jardí urbà se salven amb talussos enjardinats. El jardí disposa d'un segon itinerari lateral ràpid a través d'escales que permet travessar el parc de nord a sud. Tots els murs existents al parc s'integren amb gabions. Els paviments dels parcs són de formigó prefabricat, sauló, sorra granada i formigó desactivat. La segona terrassa d'aquests jardins disposa de sis claraboies que garanteixen l'aportació de llum natural a l'interior de l'equipament de neteja ubicat al subsòl. A la part superior del parc hi ha un hort urbà.
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-torrent-maduixer_99400328900.html "Carrer Josep Garí, 7" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - la Bonanova" 2,13531550 41,41566990 g01 d20 d06 56f18f7924dd5d2b118b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f18f7924dd5d2b118b4567 "Jardins de les Tres Xemeneies" "Història
Aquest jardí ocupa part de l’espai on estava situada l’antiga central elèctrica de Barcelona Traction, Light and Power Company, limited, popularment coneguda com La Canadenca per la importància del capital canadenc en aquesta empresa. A principis del segle XX va ser una de les pioneres del país en la producció d’energia elèctrica i se la recorda per la vaga que hi va haver entre febrer i març del 1919, que va constituir una gran fita del moviment obrer català. Ho rememora el paisatge situat en un costat dels jardins, que comunica l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Vila i Vilà, dedicat a aquest esdeveniment històric. Actualment, les Tres Xemeneies han quedat integrades en el conjunt de dos edificis d’oficines de Red Eléctrica Española.

Biodiversitat
Els pollancres canadencs (Populus x canadensis) són els elements que caracteritzen els jardins i es troben distribuïts geomètricament per l’espai de sauló. Els pollancres canadencs originaris del parc no són característics de la mediterrània i s’estan substituint progressivament per tipuanes (Tipuana tipu), que s’adapten millor al clima. També s’han plantat en un racó, al costat de la zona de petanca, exemplars de diferents espècies que proporcionen color i diversitat a l’espai.

Paisatgisme i disseny
Els jardins de les Tres Xemeneies s’obren de bat a bat des de l’avinguda del Paral·lel en una gran esplanada de formigó amb bancs i arbres plantats en escocells, fet molt característic de l’urbanisme barceloní de la dècada de 1990. Aquesta primera zona dels jardins està delimitada a la part superior per murs, que s’han convertit en una tela ideal per als que es volen expressar per mitjà de les pintades. Al fons, un gran cub fa les funcions d’escenari de celebracions i espectacles, i més enllà dels murs l’àmplia esplanada s’enfila cap a una pista poliesportiva. Al costat del carrer de Palaudàries hi ha un gran espai tou pavimentat amb sauló on s’han instal·lat una àrea de jocs infantils, pistes de petanca i taules de ping-pong.

Art i arquitectura
En aquests jardins, les tres xemeneies construïdes amb maó buit permeten contemplar una mostra excel·lent de l’arquitectura industrial de finals del segle XIX i principis del segle XX. Al llarg de tot el parc podem trobar altres elements d’aquesta època: fragments de la maquinària de l’antiga empresa de producció d’electricitat La Canadenca, avui convertits en obres escultòriques.
Per més informació podeu visitar L' Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-les-tres-xemeneies_95125123707.html "Av. del Parallel, 49" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17189920 41,37458000 g01 56f1923f24dd5dc80f8b456e http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1923f24dd5dc80f8b456e "Parc del Turó de la Peira" "La seva privilegiada alçada i situació el converteixen en l'únic parc de Barcelona amb vistes a Collserola i al mar. És com un oasi amb una gran varietat vegetal que destaca pel seu verd i contrasta amb els edificis que l’envolten.
El del Turó de la Peira és un lloc per al passeig a través dels amplis camins que el recorren en un itinerari que té com a objectiu principal arribar al cim, situat a uns 140 metres d’altitud, on es troba el mirador.
També és un parc per contemplar les vistes des de qualsevol de les seves zones d’estada, perquè els nens es diverteixin en algunes de les tres àrees de jocs infantils que hi ha i per fer pícnics o jugar a cartes o a dominó sobre les taules que hi ha per tot el recinte.

Història
El parc del Turó de la Peira s'estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees que formaven part d'una antiga pedrera, propietat de la marquesa de Castellvell. L'espai va passar a mans municipals durant la Segona República i es va inaugurar com a parc públic l'any 1936, si bé s'hi van anar incorporant nous terrenys fins al 1977, any en què es va inaugurar la primera remodelació. El 2007 es va fer una rehabilitació integral que en va restituir l'aspecte general i en va actualitzar les instal·lacions.

Biodiversitat
La gran pineda catalogada, formada per pins blancs (Pinus halepensis) i pinyoners (Pinus pinea), inunda tot el parc, però es concentra especialment a la zona forestal o bosc urbà, situada al vessant nord. A part dels pins, hi ha oliveres (Olea europaea), xiprers (Cupressus sempervirens) i para-sols de la Xina (Firmiana simplex). Per contra, el vessant més de solell té un disseny més enjardinat i acull arbustos i més varietats vegetals, entre les quals destaquen els grups de figueres de moro (Opuntia ficus-indica)
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-turo-de-la-peira_92086011958.html "Passeig Fabra i Puig, 396-408" "Nou Barris" "El Turó de la Peira" 2,16344320 41,43345120 g01 g04 "Itinerari ornitològic per Nou Barris ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59f09f6e24dd5ddd7d8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56f29d2124dd5dff268b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f29d2124dd5dff268b4567 "Parc de la Vall d'Hebron" "La Vall d'Hebron és un punt de connexió entre la ciutat i Collserola. Voltada de turons i forts pendents que es disposen com una successió de plataformes que miren la ciutat conserva el traçat de les antigues rieres dins de la nova vialitat.
Aquesta àrea relliga diferents espais verds situats en una zona urbanitzada de cap i de nou amb motiu dels Jocs Olímpics Barcelona 92, i que inclou diverses instal·lacions esportives i residencials.
Estrictament, el parc és una successió de places a diferents nivells -algunes ombrejades amb pèrgoles i plantades amb arbres d’espècies atractives- i de grans parterres viaris, la majoria atalussats. Arreu d’aquesta ampla zona hi ha canyissars, heura entapissant els vessants dels turons i una gran quantitat d’arbres i palmeres, alguns ja existents quan es van urbanitzar aquests terrenys.

 
Biodiversitat
El primer que crida l'atenció són les altíssimes i esveltes palmeres washingtònies (Washingtonia robusta) i els pins blancs (Pinus halepensis) de gran port. Un altre element destacat són els talussos coberts de canyes (Arundo donax), una espècie que ens recorda les rieres que hi havia hagut en aquest lloc. El Parc de la Vall d'Hebron també és ric, entre altres espècies, en xiprers (Cupressus sempervirens) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), pins pinyers (Pinus pinea), oliveres (Olea europaea), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra 'Italica'), palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i palmeres datileres (Phoenix dactylifera). A les placetes abunden els lledoners (Celtis australis), les tipuanes (Tipuana tipu) i les xicrandes (Jacaranda mimosifolia), i als talussos i parterres, els baladres (Nerium oleander), Pyracantha angustifolia i l'heura (Hedera helix) entapissant les superfícies verdes.
 
Art i arquitectura
L'escultura Mistos (Match Cover), de Claes Oldendurg (1992), és una de les més populars. Està situada a la confluència entre l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer del Pare Mariana. Es tracta d'una cartereta de mistos gegantins, el més alt dels quals fa 20 m d'alçada i representa estar encès, mentre que els altres quatre estan doblegats. Forma i espai, d'Eudald Serra (projecte: 1966, realització: 1992), també anomenada Construcció, està situada al carrer de Coll i Alentorn amb l'avinguda de Martí Codolar, davant del camí de Sant Genís. Es tracta d'una obra monumental formada per dos arcs d'acer que, a manera de pòrtic, havien de donar la benvinguda als atletes i visitants olímpics, i fou construïda especialment per emplaçar-la en un dels àmbits de la Seu Olímpica: el de Montbau. A prop dels Mistos, a l'avinguda de Martí Codolar, hi ha la tercera escultura: Dime, dime, querido, de Susana Solano (projecte: 1986, realització: 1992)
 ​Per més informació podeu visitar L' Atlas de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-vall-d-hebron_97209125302.html "carrer Juan de Mena, 2" "Horta - Guinardó" "La Vall d'Hebron" 2,14792230 41,43118650 g01 56f2a26024dd5d0b278b456f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f2a26024dd5d0b278b456f "Jardins de Vil·la Amèlia" "Podeu accedir a una audiodescripció dels Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí.
Els jardins de la Vil·la Amèlia de concepció tradicional i estil afrancesat és el resultat d'una fusió entre les espècies originals d'uns antics jardins privats i les plantacions posteriors, introduïdes quan es van remodelar per fer-los públic. La presències d'arbres imponents d'espècies molt variades destaca la qualitat d'un jardí on s'hi conserven arbres centenaris com palmeres, plàtans o pins i una gran varietat d'arbusts i parterres.
 
Història
L'origen va ser el sumptuós jardí que Ignasi Girona va fer-se construir. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Va ser lloc d'estiueig de la família. L'any 1930 l'Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic, i el 1969 va ser definitivament expropiada a canvi d'edificar-ne una part, cosa que va comportar l'enderrocament de l'antiga residència dels Girona. Un tros de terreny ha quedat integrat en els veïns Jardins de la Vil·la Cecília, situats a l'altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds
 
Biodiversitat
Els Jardins de la Vil·la Amèlia són rics en espècies vegetals -al voltant d'una cinquantena-, i en exemplars poc freqüents a Barcelona com els de l'avinguda flanquejada exemplars de Styphnolobium=Sophora japonica pendula. Tambe Hi ha til·lers (Tilia X europaea i  tomentosa), cedres (Cedrus libani, atlantica i deodara) i xiprers (Cupressus glabra, macrocarpa i sempervirens). la xicranda (Jacaranda mimosifolia), la tipuana (Tipuana tipu) i l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), i arbustos com Lagerstroemia indica, tots amb espectaculars floracions completen el conjunt Destaquen les magnòlies (Magnolia grandiflora), les alzines (Quercus ilex), els arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc (Pinus pinea i Pinus hapelenssis) i, entre les palmeres, el margalló (Chamaerops humilis) i exemplars molt desenvolupats de Trachycarpus fortunei. Però els reis indiscutibles de la vegetació són els exemplars d'arbres d'interès local: un plàtan (Platanus x hispanica) i un fals pebrer (Schinus molle) de gairebé noranta anys, un eucaliptus (Eucalyptus globulus) plantat a finals del s. XIX, un exemplar de Gymnocladus dioicus gairebé centenari, i un conjunt de 15 palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que van ser plantades a finals del segle XIX. Tots són dins el Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona
 
Paisatgisme i disseny
Un exemple és la glorieta dels xiprers, situada damunt d'un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada. Està molt a prop de l'accés des del carrer de Santa Amèlia. Al davant, els jardins s'estenen, esplèndids, amb grans parterres cadascun amb una vegetació diferent. L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L'estany és circular, situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa. Dins l'aigua regnen les plantes aquàtiques, presidides per la figura d'una nimfa protectora. Com a contrapunt d'aquest espai obert i encalmat, prop de l'accés pel carrer Francesc Carbonell hi ha un turó una mica amagat de terra nua al qual s'accedeix per uns graons de fusta. És un lloc diferent i una mica agrest
 
Art i arquitectura
En una illeta que emergeix al mig de l'estany dels Jardins de la Vil·la Amèlia s'eleva, menuda i esvelta, Dríade, una nimfa protectora dels boscos. És la figura de bronze d'una adolescent nua, considerada una de les millors escultures de Ricard Sala. No gaire lluny, en un racó entre ombrívol i lluminós, un jove efeb toca la flauta. És L'Encantador de serps, un bronze del belga Jules Anthone.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat.




 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vilmiddotla-amelia_92086011931.html "Carrer Eduardo Conde, 22" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12116900 41,39388560 g01 g16 g24 g27 d11 cicleaigua "Mapatge d'ocells de Sarrià ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58d6d03824dd5d16388b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56f2b4e924dd5d172a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f2b4e924dd5d172a8b4568 "Parc de Xavier Montsalvatge" "El parc es troba per damunt de la Ronda de Dalt, al límit amb la serra de Collserola. Fou creat el 2007 amb un projecte de Jaime Coll i Judith Leclerc. Està dedicat al compositor Xavier Montsalvatge, Premio Nacional de Música el 1985. Es troba sobre les Cotxeres d'Horta, un aparcament d'autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. Quan es va construir la cotxera ja estava prevista la construcció d'una coberta ecològica al seu sostre, que aprofitant la pendent del terreny queda al nivell del carrer a la seva zona superior. Al mateix temps que com a parc, aquesta coberta serveix per a la recollida d'aigües pluvials, a través d'un sistema d'embuts de formigó que condueixen l'aigua fins a un desguàs central. Aquests embuts, de forma circular, marquen la topografia del terreny, ja que creen una sèrie d'illes de diferent configuració, algunes dures i altres de gespa o altre tipus de vegetació, el que fa que s'alterni el color i crea un tapís de diverses tonalitats. Per altra banda, els diferents materials utilitzats fa que es generin dos tipus de paisatge: un de fred, derivat del formigó, la sorra, el marbre i l'heura, ideal per a activitats com el patinatge, el bike trail o els cotxes teledirigits; i altre càlid, procedent del cautxú, l'herba i les enfiladisses, pensat per a l'oci, el passeig o el pícnic.
Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-xavier-montsalvatge_99400355348.html "Carrer Síndic Rahola, 1" "Horta - Guinardó" Horta 2,15302590 41,44075520 g01 5721eff324dd5dfd3f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5721eff324dd5dfd3f8b4567 "El Parc de l'Amistat" "Hi ha bastants parcs amb pistes de futbol i basquet, el parc de l'Amistat és un parc molt divertit per nens i nenes de totes edats, ja que, té una zona d'oci i joc i una pista amb porteries i cistelles." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "El Parc de l'Amistat" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18594130 41,44752960 g01 "La sostenibilitat propera a Roquetes i Trinitat Nova ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5721e35824dd5d723e8b4568 ), " 57888cb124dd5d2f3c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57888cb124dd5d2f3c8b4567 "Jardins de Montbau" "Més informació visiteu L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/pdfs/06_Montbau.pdf "Carrer Poesia, 6" "Horta - Guinardó" Montbau 2,14261350 41,43248430 g01 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Respirem per Horta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd940af24dd5d5b188b4569 ), " 57888f2024dd5d6c3c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57888f2024dd5d6c3c8b4567 "Plaça Duc de Medinaceli" "La plaça està flanquejada per edificis en tres dels seus quatre costats, l'últim mira al mar i dóna al Passeig de Colom. Va ser dissenyada per Francisco Daniel Molina entre 1844 i 1849
Està situada en part a una explanada (la plaça de Sant Francesc) pertenyent al Convent de Sant Francesc, que datava de 1276 i que va ser enderrocat el 1837. La propietat va passar al ducat de Medinaceli com antics propietaris. Luis Joaquín Fernández de Còrdova i Benavides, que era Duc de Medinaceli va cedir els terrenys per engrandir la plaça de Sant Francesc. En el període de la Guerra Civil Espanyola va prendre el nom del President de la República Manuel Azaña, però va recuperar l'antic en finalitzar el conflicte bèlic.

L'enjardinament està dominat per palmeres. També s'alça una columna de ferro colat en honor de Galceran Marquet.

Tant la plaça com els edificis que l'envolten són Bé Cultural d'Interès Local." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça Duc de Medinaceli, 3" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17892900 41,37859740 g01 Música2017 5788fdbd24dd5dfc428b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5788fdbd24dd5dfc428b4567 "Jardins Can Brasó" "Més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/detall/jardins-can-braso_99278142252.html "Carrer Juan de Mena, 10" "Horta - Guinardó" "La Vall d'Hebron" 2,14792230 41,43118650 g01 Música2017 578904a724dd5de5428b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/578904a724dd5de5428b4567 "Jardins Josep Goday i Casals" "Aquests jardins es regeuen amb aigua freàtica captada al Dipòsit d'aigües pluvials dels Jardins dles doctors Dolsa.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/ca/detall/jardins-josep-goday-i-casals_99099131947.html "Carrer Emèrita Augusta, 13" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12597830 41,37901690 g01 Música2017 5789077a24dd5dfc428b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5789077a24dd5dfc428b456a "Jardins d'Ernest Lluch" "Els Jardins Ernest Lluch es van inaugurar el dissabte 3 de març de 2007 a la confluència de les avingudes de Xile i de Sant Ramon de la ciutat de Barcelona, al carrer Cardenal Reig número 21, gràcies a la iniciativa i insistència dels veïns del barri, que des del primer moment ja van penjar una placa amb el seu nom. La Fundació Ernest Lluch i unes 150 persones van participar en la descoberta de la placa en els jardins Ernest Lluch. Aquest indret està situat al districte de Les Corts, al barri La Maternitat i Sant Ramon, on el polític socialistatlt
Més informacío a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/es/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/jardins-d-ernest-lluch_99400178764.html "Carrer Cardenal Reig, 21" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,11493770 41,37765990 g01 Música2017 578908ba24dd5da0438b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/578908ba24dd5da0438b4568 "Jardins de Manuel J. Arnalot" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/jardins-manuel-j-arnalot_99278140944.html "Carrer Natzaret, 52" "Horta - Guinardó" "Sant Genís dels Agudells" 2,13652800 41,42582240 g01 57890a8e24dd5dfc428b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57890a8e24dd5dfc428b456d "Jardins de Rubió i Lluch" "Són a l'àntic pati de l'Hospital de Santa Creu i la Casa de la Convalescència. Construït entre els segles XIV i XVII. Al voltant hi ha l'Institut Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Reial Acadèmia de Medicina i l'Escola Massana.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/jardins-de-rubio-i-lluch_99335120509.html "Carrer Hospital, 56" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,17031940 41,38052010 g01 Música2017 57890c1824dd5da5438b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57890c1824dd5da5438b4570 "Jardins de la Mediterrània" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer de la Foneria, 36-40" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13951390 41,36074877 g01 Música2017 57890dd824dd5da5438b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57890dd824dd5da5438b4574 "Jardins de Tete Montoliu" "Aquests jardins del barri de Sant Antoni porten el nom del pianista de jazz Tete Montoliu. Abans hi havia la seu de l'ONCE, i són un homenatge als sentits: el visitant és sorprès pels colors de les flors i dels arbres - especialment a la primavera - es olors - hi ha una gran diversitat de plantes aromàtiques com ara lavanda o romaní - o les textures... un festí pels sentits! També n'hi ha un àrea de joc infantil.

L' Horari de l'1 de novembre al 31 de març és tots els dies de 10:00h a 19:00 o al capvespre.
I de l'1 d'abril al 31 d'octubre, obre tots els dies de 10:00h a 21:00h

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-de-tete-montoliu_99400175567.html "Carrer Sepúlveda, 88" Eixample "Sant Antoni" 2,15755807 41,37871969 g05 g01 Música2017 57890f1c24dd5d17448b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57890f1c24dd5d17448b4567 "Jardins de Can Mantega" "Aquest jardí urbà totalment remodelat, manté el seu verd tradicional, essent un petit pulmó del barri de Sants. L’espai compta amb vegetació ordenada en parterres, entre la qual destaca els arbres de fulla caduca i vistoses flors, una font ornamental nova, com la que solia distingir tradicionalment aquest espai, una àrea de jocs i una àrea d’esbarjo per a gossos, ambdues integrades en la zona verda per tot el seu contorn.
Els jardins compten amb mobiliari urbà pels visitants, com bancs i fonts, i són de fàcil accés per diversos punts del perímetre.
En la renovació del parc es va instal·lar un Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS).

Més informació a L'Atles de Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-can-mantega_92086012240.html "Carrer Joan Güell, 53" "Sants - Montjuïc" Sants 2,13340820 41,37833680 g01 579a1c9924dd5d38318b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a "Jardí Botànic Històric de Barcelona" "L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (Tipuana tipu), les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) o l'ombú o bellaombra (Phytolacca dioica). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un caforer, un freixe de fulla estreta, un freixe de Pensilvània , un fals plàtan i una noguera amb ales.
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html "Carrer Doctor i Font Quer, 6" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15865082 41,36393880 g01 g03 g06 g07 Caminades19,HortsComunitaris "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5804db1c24dd5dd6388b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5804db1c24dd5dd6388b4567 "Mirador Casa de l'Aigua de Trinitat Nova" "Mirador des d'on podem ubicar el barri de Trinitat Nova dins de l'eix Serra de la Marina, riu Besòs i Serra de Collserola.
Des del Mirador podem observar la connexió de les serres i adonar-nos de la fragmentació dels espais naturals per l'extensió de la trama urbana sobre el territori i la interferència amb els corredors ecològics. Ens podem fixar en les àrees urbanes mès permeables (Parc de Can Zam, Parc de Trinitat Vella, Hort de La Ponderosa) i les mès compactes. Observem també una elevada pressió de les infraestructures viàries sobre el territori i una part del barri de Vallbona amb l'horta de La Ponderosa, última explotació agrícola que queda a la ciutata de Barcelona. Podem apreciar un tram del riu Besòs, importantisim corredor ecològic del territori." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Avinguda Meridiana, 748" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18820845 41,45447902 g13 g01 "Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5825e1cb24dd5df63a8b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: La història a través de l'aigua ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5af4348224dd5df6568b4567 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 58072cb024dd5dfe578b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58072cb024dd5dfe578b4567 "Edificis ecoeficients" "Promocions d'habitatges construits amb criteris d'ecoeficiencia.
Les noves edificacions s'han projectat amb una orientació determinada, de manera que gaudeixen de millors condicions solars i vistes, i alhora condicions de ventilació més eficients, incorporant a més les instal·lacions següents: plaques solars tèrmiques, sistema de recirculació d’aigües grises per a reutilització en sanitaris, aïllaments tèrmics més eficients i implementació d’elements per reduir el factor solar a l'estiu. S'ha intervingut a les zones enjardinades, amb una instal·lació d'un sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS). 
Les promocions d'habitatges construits amb criteris d'ecoeficiencia, estan incloses dins del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) d'un sector del barri de Trinitat Nova, que juntament amb altres accions realitzades al barri, suposen una important regeneració i reordenació de l'espai urbà. El PERI ha inclòs també, infraestructures, urbanitzacions de carrers i nou espai públic i incorporació d'elements urbans sostenibles. El conjunt d'obres d'urbanització, estan a més incloses a la Iniciativa Urbana Trinitat Nova FEDER 2007-2013, que ha tingut com a eixos principals, millorar l'accesibilitat, creació d'espais i zones de connectivitat verdes, millorar la mobilitat viària del barri, i introduir elements de reducció de la contaminació acústica i lumínica. La reordenació urbana, ha permès l'increment de l'espai públic, amb l'execució de zones d'estada per a gent gran, infants i famílies." "Plaça de l'Aire" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18645000 41,45017000 d02 d01 d05 g05 EmergènciaClimàtica "Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), " 581072c624dd5d85088b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/581072c624dd5d85088b4567 "Parc de Trinitat Nova" "El Parc de Trinitat Nova es va construir sobre l'espai de vies dell metro de la línia 3.
Actua com una infraestructura ecològica que relliga barris i territori, aportant serveis ambientals i socials.
Entre la flora destaca les plantacions de pollancres, els prats de gespa i els parterres d'aromàtiques i planta mediterrànea amb romaní, lavanda, lleteresa,etc.
Salva un bon desnivell i pràcticament serveix d'entrada al Parc Natural de Collserola.
Té un àrea de jocs infantils.

Per més informació podeu mirar L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/es/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/parque-de-la-trinitat_93188125133.html "Carrer de Tamariu, 3" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18519250 41,44957680 g01 g05 "Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5810777124dd5da4088b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5810777124dd5da4088b4567 "Arbrat Via Favència" "A la Via Favència, trobem una gran varietat d'arbres d'especies diverses. Els arbres actuen com a connectors lineals per afavorir el moviment de les aus entre els parcs i altres zones verdes, permeabilitzant a més les àrees urbanes.

La part central del carrer està ajardinada i hi ha alguns bancs on gaudir del verd urbà i del bon temps, quan en fa." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Via Favència" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18412000 41,44662000 g05 g16 "Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), " 5820d4bb24dd5de8668b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d4bb24dd5de8668b4567 "Buscant els testimonis vius del passat agrícola a la muntanya." "Montjuïc avui és un espai principalment de lleure però no sempre ha sigut així. Els arbres són també els testimonis actuals, d’on i com hem viscut. La Muntanya com encara ho és avui, és un espai on persones amb pocs recursos han buscat la seva manera de sobreviure principalment conreant-hi el seu aliment o usant plantes silvestres de l’entorn.

Una bona manera de saber-ho és posant atenció als arbres del nostre paisatge immediat, especialment els més antics per buscar-hi els testimonis d’un passat agrícola.

Tot esmolant la nostre vista podrem endevinar en aquest racó de jardí, quins són els fruits més comuns i saborosos de la mediterrània del passat fins els nostres dies. Series capaç de trobar-los?

Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins arbres veieu que ens diuen que aquesta terra fou agrícola?

Quins arbres o plantes fruiters o que es poden menjar heu vist plantats a la muntanya o a la ciutat?

Més informació L'Atlas de la Biodiversitat
 

 " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,17264096 41,37190478 g01 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 5820d51324dd5ddb678b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d51324dd5ddb678b4568 "Endinsant-nos en el mediterrani més sensible en un sol Jardí." "Un passeig per aquest recent Jardí segur que desperta amb olors aromàtiques el nostre nas, la curiositat del tacte aspre de moltes fulles o ens inspira a observar els detalls de la nostre particular flora mediterrània.

Els Jardins de Joan Brossa són segurament el darrer gran Jardí de la Muntanya. En ell hi podem trobar una diversitat sorprenent de tota mena de plantes tant exòtiques com autòctones.

Moltes d’aquestes plantes també formen part del paisatge mediterrani que ens envolta, i en definitiva, ens dóna l’oportunitat d’aprendre els trets més rellevants d’adaptació al nostre clima característic de la ciutat i la seva  relació amb el paisatge natural de casa nostre.
Fent un tomb per diversos espais del Jardí podrem reconèixer algunes de les plantes pròpies dels nostres boscos, matollars i parts i aprendre’n l’adaptació -especialment a la sequera estival- usant els diferents sentits: olfacte, tacte, vista, oïda i gust per descobrir-hi com són.

Si sou amants de la cuina, la salut o fins la i tot la cosmètica podeu descobrir-hi un bon nombre de plantes utilitzades amb aquestes finalitats.

Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins tret s principals tenen les nostres plantes mediterrànies?

Sabríeu identificar algun arbre que doni algun fruit relacionat amb la nostra coneguda cuina mediterrània? Quin?

Quines olors més familiars podries identificar al jardí  pròpies de les nostres plantes mediterrànies? T’atreveixen a dir de quines plantes poden ser?

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16798464 41,36915923 g01 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 582c9ce824dd5d52128b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/582c9ce824dd5d52128b4568 "Noves feixes agrícoles de Trinitat Nova" "Les feixes agrícoles de Trinitat Nova són unes zones planes amb finalitat paisatgística, històrica i educativa que contenen diverses espècies arbòries de secà i regadiu. En té cura el servei de parcs i jardins." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18417982 41,45268957 g01 "Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5825e1cb24dd5df63a8b4567 ), " 5880c6af24dd5d42158b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5880c6af24dd5d42158b4567 "Bosc de Can Turull" "Zona forestal del Park Güell, entre els carrers Coll del Portell, Poretell, Torrent del Remei i Passeig Turull. Antics terrenys de la masia de Can Turull, encara existent." http://www.boscturull.cat/ "Passeig Turull, 40" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14834670 41,41324870 g04 5881e94c24dd5d29448b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5881e94c24dd5d29448b4567 "Nou jardí dels Arabescos" "Nou enjardinament a l'Av. Vallcarca sota el Viaducte mantenint elements d'arquitectura arabesca" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Av. Vallcarca, 117" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14368800 41,41209050 g01 58b9377524dd5dba5f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b9377524dd5dba5f8b4567 "Plaça primer de Maig - Vallbona" "Aquest tram va ser el primer tram del rec Comtal rehabilitat per l’Ajuntament de Barcelona, als anys 80, coincidint amb la construcció d’una nova promoció de pisos just a la parcel·la llindant amb el Rec Comtal.

Aquesta rehabilitació va generar força polèmica, ja que en el projecte inicial es pretenia cobrir tot el tram d’aigua del Rec, per tal d’ampliar les voreres i els vials per als cotxes. Una part dels veïns hi estava d’acord, però una altra part no. Aleshores, els veïns que volien salvar el Rec Comtal van organitzar mobilitzacions i van presentar una proposta de construcció alternativa, que permetia fer els vials i voreres sense haver de cobrir el Rec. La solució tècnica implicava, entre altres qüestions, fer les voreres en un voladís sobre aquest tram del Rec. Aquesta proposta permet mantenir el curs de l’aigua a la vista, i fins i tot permet conservar en part la vegetació i arbres de la riba del Rec.

És interessant comentar que la majoria d’arbres plantats a banda i banda de la llera del Rec en aquest tram, i també els arbres plantats en tota la plaça que s’estén al davant, són propis de bosc de ribera o zones humides, conferint-li al conjunt un d’ambient fluvial real a petita escala. Hi podem trobar oms, pollancres, àlbers, salzes, tamarius, etc.

A la mateixa plaça hi ha una instal·lació d’energia solar, la primera pèrgola fotovoltaica emplaçada per l’Ajuntament de Barcelona, a principi dels 2000.

Un altre punt de sostenibilitat a destacar en aquesta plaça, és una deixalleria municipal.


 " "Plaça Primer de Maig 18" "Nou Barris" Vallbona 2,18626658 41,46581967 g09 g15 g05 d04 RecComtal,AiguArt20,AbastamentHistòricAiga "Rec Comtal - La gran sèquia de Barcelona ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58b9368d24dd5d7c5f8b4567 ), " 58b9389a24dd5d06608b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b9389a24dd5d06608b4567 "La Roca Foradada" "Actualment, el Rec Comtal està totalment cobert en tot el Barri de la Trinitat Vella. Tanmateix, el seu record, i el de diversos elements significatius ubicats a les seves vores, com la roca foradada, la porta de ferro, o la masia de Ca l'Oller, són molt presents en la memòria dels veïns de la Trinitat Vella. De fet, alguns d'aquests elements han donat lloc a topònims del barri, per exemple el carrer Foradada.
 
La Roca Foradada era realment una gran roca, que reposava just damunt del curs del Rec Comtal. L'aigua del rec passava per un gran esvoranc que tenia la roca a la seva part baixa. Al costat de la roca hi havia una caseta de comportes per poder desviar l'aigua cap a tota l'extensió d'hortes que s’estenia des del Rec Comtal fins al riu Besòs. Era un punt de referència per a petits i grans de la Trinitat Vella.

Amb la construcció dels talussos de la ronda litoral, va quedar soterrada al carrer Torrent de la Perera, aproximadament en el punt ubicat al Mapa.

En entrar a la Trinitat Vella, podem seguir l'antic curs del Rec Comtal, pel carrer del Torrent de la Perera fins a Via Barcino. Després, el curs del rec continuava per la Trinitat Vella seguint tot el carrer Via Barcino, fins la plaça Andreu Abelló, on girava per entrar a Sant Andreu per l'actual carrer Torras i Bages." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer del Torrent de la Perera, 22U" "Sant Andreu" "Trinitat Vella" 2,19238202 41,45482852 g01 g27 g15 RecComtal "Rec Comtal - La gran sèquia de Barcelona ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58b9368d24dd5d7c5f8b4567 ), " 58c042fb24dd5d004e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58c042fb24dd5d004e8b4567 "Jardins d'Interior d'Illa d'Emma de Barcelona" "El jardí de l'antic asil regentat per les Germanetes dels Pobres, ens dóna la impressió de ser quasi secret. Protegit per gruixuts murs, guarda encara el perfum d'aquell jardí conventual que construïren les monges l'any 1881. Es va inaugurar l'any 2000. S'hi entra pel carrer Comte Borrell. Una verge d'alabastre amb corona d'estrelles al centre, bancs de pedra centenària, nous bancs de fusta. La vegetació és abundant i anyenca amb palmera datilera (Phoenix dactylifera), pi australià (Casuarina cunninghamiana), fals pebreter (Schinus molle),eucaliptus (Eucaliptus sp.), parterree amb aromàtiques (Westringia frutescens).
Inclou l'Hort Espai Germanetes, Horts i jardins ""Aula Viva"" de l'escola Els Llorers i l'Associació Jardins d'Emma. A partir de l’obertura provisional dels Jardins d’Emma al c/ Consell de Cent, algunes persones actives en diversos col·lectius del barri es van plantejar aprofitar l’ocasió i promoure una nova experiència de gestió comunitària de l’espai, ajudant a renaturalitzar el seu entorn i guanyar també part del que avui ocupa el vehicle privat. Dins d'aquest projecte hi havia la creació d'una aula viva on es treballaria la agroecologia per mitjà d'un hort urbà.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-d-emma-de-barcelona_335195642.html "Carrer Comte Borrell, 157" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,15570010 41,38246360 g05 g01 g07 d21 HortsComunitaris "Caminades per la sostenibilitat: Natura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04464524dd5d527e8b4569 ), " 58ec880624dd5d5f758b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec880624dd5d5f758b4567 "Jardins d'Interior d'Illa de Clotilde Cerdà" "Parc dedicat a Clotilde Cerdà, filla d'Idelfons Cerdà, va ser una arpista de renom internacional.
S'hi accedeix pel carrer de la Marina. La zona urbanitzada com a jardí públic aprofita el fet de ser una illa parcialment oberta per oferir-se al carrer, des d'on es poden veure les sempre ocultes façanes interiors dels habitatges. Jardí dividit en dos nivells. Al superior hi ha una àrea dedicada a parc infantil, que combina la sorra amb parterres de gespa, bancs i arbrat A l'inferior també hi ha un racó per jocs d'infants i una zona de terra nua molt utilitzada per passejar els gossos.
Al nivell superior és on hi ha més diversitat d'espècies vegetals: acàcia rosa (Tipuana tipu), palmeres washingtònia (Washingtonia sp.), datilera (Phoenix dactylifera) i margalló (Chamaerops humilis), catalpa (Catalapa sp.), arbre de l'amor (Cercis siliquastrum),prunera vermella (Prunus cerasifera atropurupurea), xicranda (Jacaranda mimossifolia), enfiladisses amb la tija protegida i a la cantonada vinya verge (Parthenocyssus tricuspidata).
A lestrat inferior baladre (Nerium oleander), pitòspor (Pittosporus tobira), acàcia rosa (Tipuana tipu) i bambú.
 " https://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-interior-d-illa-de-clotilde-cerda_99117134859.html "Carrer Marina, 197" Eixample "Fort Pienc" 2,17899170 41,40049780 g05 58ec8a6f24dd5dd4758b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec8a6f24dd5dd4758b4567 "Jardins d'Interior d'illa Manuel de Pedrolo" "Jardins dedicats a Manuel de Pedrolo, autor molt prolífic dels que destaquen obres com el Mecanoscrit del segon origen o Totes les bèsties de la càrrega.
Jardins ubicats a l'interior d'illa limitat pels carrers: Av. Diagonal, Lepant, Diputació, Marina. Disposa d'àrea de jocs infantil per menors de 5 anys. Inauguració: 24 de maig de 1997. S'hi accedeix per un passadís des del carrer Diputació i pel del carrer de Lepant.
Vegetació: magnòlia (Magnolia grandiflora), alber (Populus alba), washingtònia (Washingtonia sp.), gran mur cobert d'heura (Hedera helix), troana (Ligustrum japonicum), palmera canària (Phoenix canariensis) amb picardia (Cymbalaria muralis) que creix sobre tot el seu estípit (""tronc de palmera""), margalló (Chamaerops humilis), buguenvíl·lea (Bougainvillea spectabilis), prunera vermella (Prunus cerasifera atrropurpurea), acàcia rosa (Tipuana tipu), xacranda (Jacaranda mimossifolia). Interessant pels ocells." https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/jardins-manuel-de-pedrolo_97142135707.html "Carrer Diputació, 459-463" Eixample "Fort Pienc" 2,18050360 41,40061530 g05 58ec8db424dd5d34768b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec8db424dd5d34768b4567 "Jardins d'Interior d'Illa del Carlit" "Es va inaugurar el 1995, alhora que l'escola Carlit i el casa de la gent gran que l'envolten. És una plaça empedrada." https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/jardins-interiors-d-illa-del-carlit_95062123700.html "Carrer Roger de Flor, 146" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17504080 41,39712160 g05 58ec913f24dd5dea768b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec913f24dd5dea768b4567 "Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch" "Es troba a la quadrícula compresa entre la Gran Via i els carrers Rocafort, Entença i Diputació. Es va inaugurar al 1994.
Està dividit en dos nivells, un amb llambordes i un altre de zona infantil amb sorra.
Sebastià Gasch va ser un afamat crític d'art.
Biodiversitat: Arbre de les orquídees (Bauhinia variegata), xiprers (Cupressus sempervirens), xicrandes (Jacaranda mimossifolia), pebreter fals (Schinus molle), àlbers (Populus alba), magnòlia (Magnolia grandiflora), mur d'heures (Hedera helix), parterre amb fulles de saló (Aspidistra elatior)
Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/jardins-interior-d-illa-de-sebastia-gasch_94165135054.html "Carrer Rocafort, 87" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,15338740 41,37909630 g05 g01 58ec962124dd5d7a778b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec962124dd5d7a778b4568 "Jardins d'Interior d'Illa de Montserrat Roig" "Es troba entre els carrers de Rosselló, Cartagena, Provença i Dos de Maig, i més que un jardí d'interior d'illa és una plaça oberta al carrer, amb zones enjardinades i un espai infantil. té moltes zones d'ombra. 
Taules ping pong,  Àrea de jocs infantils.
El jardí de l'anomenada illa Damm, per ser el recinte de l'antiga fàbrica de cervesa, rep el nom de l'escriptora Montserrat Roig. Conserva un dipòsit de cervesa de color daurat. Ocupa una gran superfície a diferents nivell
Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/imi/ca/detall/jardins-interior-d-illa-de-montserrat-roig_96142123016.html "Carrer Rosselló, 488" Eixample "Sagrada Família" 2,17841240 41,40900600 g05 g01 58ec9b0f24dd5d36788b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec9b0f24dd5d36788b4567 "Jardins d'Interior d'Illa de Cèsar Martinell" "Possiblement aquest sigui un dels espais que millor ens permeten endevinar l'Eixample que imaginà Cerdà, amb carrers ombrius i sorollosos, plens d'illes de cases obertes a un jardí interior destinat al lleure i la convivència dels veïns. Un interior d'illa dedicat a l'arquitecte Cèsar Martinell, vorejat de galeries i balcons, on la vida quotidiana transcorre a l'altra banda de les cases. El jardí, pavimentat en un costat amb llamborda vermella, té una gran filera de bancs per gaudir del sol, parterres d'herba i, en un extrem, una zona de jocs infantils ombrejada per arbres." https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-de-cesar-martinell_97142135851.html "Carrer Villarroel, 60" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15923680 41,38365720 g05 58eca58924dd5dad798b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58eca58924dd5dad798b456c "Jardins d'Interior d'Illa de la Indústria" "Situat a l'illa dels carrers Indústria i Marina, aquests jardins són un parc obert. El parc disposa d'una zona de sorra, un espai de joc infantil i diversos parterres de gespa. Des dels foins del parc, s'accedeix a una pista poliesportiva municipal a l'aire lliure.

Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-de-montserrat-roig_96142123016.html "Carrer Indústria, 109" Eixample "Sagrada Família" 2,17143800 41,40753780 g05 g01 d23 58eca79f24dd5d147a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58eca79f24dd5d147a8b4567 "Jardins d'Interior d'Illa d'Antoni Puigvert" "És un interior d'illa dedicat al metge uròleg Antoni Puigvert. Queda obert pel carrer Sicília, però també té dues entrades pels carrer Còrcega (entrada al cel obert) i indústria (entrada tancada).
Hi ha una zona de plaça dura de rajola per on es pot anar en bicicleta, patinar o jugar a pilota, i mig d'aquesta zona, protegit per una mica de gespa, hi ha un espai de sorra per jocs infantils." https://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/es/detall/jardins-d-antoni-puigvert_99112132816.html "Carrer Sicília, 287-297" Gràcia "Camp d'en Grassot i Gràcia Nova" 2,16916330 41,40470500 g05 58ecbf1124dd5da97c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ecbf1124dd5da97c8b4567 "Plaça del Fort Pienc" "Es troba a l'espai que ocupava l'antiga empresa Fichet. Superfície 4400 m2. Hi ha els següents equipaments: residència geriàtrica, escola bressol, residència d'estudiants, biblioteca i mercat." https://guia.barcelona.cat/es/detall/placa-del-fort-pienc_99400063185.html "Plaça del Fort Pienc, 2" Eixample "Fort Pienc" 2,18251300 41,39558000 g05 58ecc3e424dd5d0a7d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ecc3e424dd5d0a7d8b4567 "Jardins d'Interior d'Illa de Maria Manonelles" "Interiord'illa de petites dimensions, uns 400 m2. Amb zona infantil" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Calàbria, 38" Eixample "Sant Antoni" 2,15924500 41,37666060 g05 g01 "Caminades per la sostenibilitat: Natura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04464524dd5d527e8b4569 ), " 58ecc53024dd5d4c7d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ecc53024dd5d4c7d8b4567 "Jardins d'Interior d'Illa Càndida Pérez" "El pla Cerdà original per l’Eixample, molt influenciat per les tesis higienistes, contemplava una reducció de la densitat de població a la ciutat, així com un equilibri entre espais privats i públics que s’havia de materialitzar en la construcció d’illes de cases en les quals només s’edificaria en dos costats, amb la qual cosa l’espai interior quedaria lliure per a projectar un petit jardí on els veïns poguessin socialitzar.
Finalment, però, el ràpid creixement de població i els interessos immobiliaris van desvirtuar el pla original i la majoria d’illes van ser edificades en la seva totalitat. No obstant això, des de l’any 1987 l’Ajuntament de Barcelona duu a terme un projecte per a la recuperació com a ús públic dels interiors d’illa amb l’objectiu de proporcionar els ciutadans zones verds i de lleure que es contemplaven a la singular trama urbana ideada per Cerdà.
Avui dia, trobareu jardins o espais públics a l’interior d’illes per tot l’Eixample barceloní, on podreu veure la part posterior de cases, sovint composta de galeries, així com gaudir d’un espai de tranquil·litat enmig de la ciutat.

Un dels 48 espais recuperats (100.000 m2 des del 1987), permet imaginar la configuració original de l’Eixample. Tamarius i roures; equipament cultural, de lleure, esport i repòs molt complert." "Carrer Comte Borrell, 44" Eixample "Sant Antoni" 2,16276330 41,37739830 g05 "Caminades per la sostenibilitat: Natura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04464524dd5d527e8b4569 ), " 58eccd2224dd5d937d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58eccd2224dd5d937d8b4567 "Jardins d'Interior d'Illa Jardins de Maria Matilde Almendros" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Calàbria, 90" Eixample "Sant Antoni" 2,15611860 41,37913000 g05 g01 "Caminades per la sostenibilitat: Natura urbana ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04464524dd5d527e8b4569 ), " 58ecd07724dd5dbb7d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ecd07724dd5dbb7d8b4567 "Jardins d'Interior d'Illa Mercè Vilaret" "Carrer Floridablanca, 141" Eixample "Sant Antoni" 2,16267130 41,38184350 g05 59553c0624dd5d4f698b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59553c0624dd5d4f698b4567 "La geologia de Barcelona des del Mirador de Joan Sales" "Descripció
Vista panoràmica de 180o de la ciutat de Barcelona en direcció sudest. Al fons es veu la muntanya de Montjuïc. Cap al nordest és veu parcialment el turó de la Rovira, també conegut com a Turó de les bateries, on hi ha les restes de les bateries antiaèries  de la Guerra Civil espanyola. Aquest turó, juntament amb la part alta de Barcelona pertany a la serra de Collserola, la qual forma part d’una unitat de relleu de dimensions més grans que s’anomena Serralada Litoral.

El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona i esdevé pràcticament horitzontal a prop del mar. Crida l’atenció el turó de Montjuïc, lleugerament aixecat, tot i estar prop del mar.

L’ull del geòleg
El turó de la Rovira  està format per roques calcàries d’edat devoniana (Paleozoic 420 – 360 milions d’anys). Aquestes roques són dures i fan relleus marcats. El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona, la qual està constituïda per roques d’edat molt més jove (Miocè-actualitat).

Podem ajudar-nos d’un tall geològic per interpretar aquest paisatge. Els talls geològics combinen la informació observable a superfície amb la de subsòl i permeten fer una reconstrucció de l’estructura geològica en profunditat. Des del mirador de Joan Sales es pot fer un tall en direcció nord-oest – sud-est fins a Montjuïc. El tall ajuda a veure el canvi brusc de pendent entre les parts elevades de la Serra de Collserola, els turons com el de la Rovira o del Carmel i Montjuic i la plana.

Història i interpretació
El relleu de la part alta de Barcelona i la serra de Collserola es va formar per l’actuació de falles paral·leles a la línia de costa (en direcció nordest – sudoest) que van enfonsar la plana de Barcelona i els blocs del Vallès-Penedès. Aquestes falles tenen una edat neògena (fa aprox. 15 Ma) i esglaonen la ciutat des de la serra fins al mar. Als blocs aixecats de la part alta de Barcelona afloren roques més antigues i a la plana de Barcelona roques més modernes producte de l’erosió, transport i sedimentació dels materials provinents dels relleus més elevats adjacents.

La muntanya de Montjuïc està formada per materials d’edat neògena. Mirant a mar queda limitada per un espadat abrupte, mentre que cap a terra el relleu fa una baixada suau. L’espadat representa una falla amb direcció sudest, de la mateixa família de les que limiten la costa catalana.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Camí de Can Móra, 1" Gràcia "La Salut" 2,15300948 41,41625034 g11 g13 g01 "Itinerari geològic pels voltants del Park Güell ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/596f52e124dd5dd2548b4567 ), " 5959efb024dd5d2e128b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5959efb024dd5d2e128b4567 "Jardins d'Interior d'illa de Ramon Aramon i Serra" "L'interior de l'illa delimitada pels carrers de la Creu Coberta, Mir i Geribert, Cap de Guaita i Leiva, al barri d'Hostafrancs, s'ha convertit en uns jardins de 1995 metres quadrats que permeten esponjar la zona i oferir un nou espai públic. Es tancarà a la mitjanit per garantir el descans dels veïns.

El terreny, que no tenia cap ús, ara és un jardí interior que connecta els carrers del voltant mitjançant un passeig verd. L'espai té dos vials per a vianants amb paviment de llambordes, envoltats de parterres amb arbres i arbustos. Hi ha una zona infantil que està adequada amb sorra i sauló. També s'hi han posat bancs, una font, papereres, baranes i fanals.

Foto de Francisco Martínez Aldea" http://ajuntament.barcelona.cat/casalsgentgransantmarti/ca/noticia/lalcalde-trias-inaugura-els-jardins-de-ramon-aramon-i-serra-en-un-nou-interior-dilla-al-barri-dhostafrancs_148661 "Carrer Cap de Guaita" "Sants - Montjuïc" Hostafrancs 2,14653604 41,37466021 g05 Música2017 5959fa4224dd5d9a148b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5959fa4224dd5d9a148b4567 "Jardins d'Interior d'Illa Sidó Lledoner" "El 24 de març del 2017 es va fer la inauguració.
A l’interior d’illa entre els carrers de Sidó i Lledoner, al barri de Sant Genís dels Agudells s’ha millorat l’accessibilitat i s’han eliminat les barreres físiques que hi havia a l’àrea, i s’hi ha configurat itineraris adaptats, espais d’estada i zones d’enjardinament. L’actuació ha inclòs la col·locació de nou mobiliari urbà, enllumenat amb tecnologia LED, la millora dels sistemes de reg i drenatge i el soterrament de les línies aèries existents.
En total, s’han invertit més de 2.500.000 € per millorar aquest espai, que tenia un accés difícil i no acollia cap mena d’ús social, per convertir-lo en un espai de gaudi i d’estada pels veïns.
Les obres s’han dividit en dues fases. En la primera, s’ha actuat en una superfície de 4.452 m2, on s’ha millorat l’accessibilitat dels espais d’interior d’illa, els materials de l’espai públic així com les xarxes de serveis públics i de companyies de subministrament, eliminant cablejats aeris i renovant traçats. La segona fase ha tingut una superfície d’actuació d’aproximadament 1.870 m2 i ha resolt deficiències d’accessibilitat, adequació del mobiliari urbà i millora de la xarxa de subministres." https://www.barcelona.cat/es/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/musica-en-los-parques/detall/interior-d-illa-sido-lledoner_99400487382.html "Carrer Lledoner, 1" "Horta - Guinardó" "Sant Genís dels Agudells" 2,13860080 41,42500150 g05 Música2017 5959fff824dd5d53158b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5959fff824dd5d53158b4568 "Jardins Creu de Pedralbes" "A redòs de la paret més meridional del conjunt monàstic i abrigant l’espectacular Creu de Pedralbes, es poden contemplar els bucòlics jardins que envolten la majestuosa Creu de terme.
La vistosa creu de Pedralbes, espectacularment disposada de manera aïllada i en l’estratègica confluència de l’av. de Pedralbes, l’av. d’Esplugues i el carrer del Bisbe Català, està bellament instaurada sobre una monumental columna de nou bades al bell mig d’una zona enjardinada inacessible.
De base estètica romànica, aquesta creu de terme és un element modern encarregat l’any 1945 per la Junta Diocesana de Acción Católica als arquitectes Lluís Bonet i Josep M. Sagnier, per tal d’homenatjar totes les creus de terme que havien estat enderrocades durant la Guerra Civil.
Els jardins i els Huntington
Als jardins situats a redòs de la paret més meridional del recinte monàstic hi ha una àrea enjardinada que acull un segon element escultòric que resta gairebé amagat a la vista de tothom. Aquest espai envoltat per arbusts de flor amaga el monument als Huntigton, un homenatge de la ciutat de Barcelona a Archer Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America, i a la seva esposa, l’escultora Anna Hyatt Huntington, que ja a l’any 1954 va demostrar els estrets vincles del matrimoni americà amb Catalunya.
El monument és una obra d’Enric Monjo i Garriga (1896-1976) estructurada en forma de monòlit de pedra granítica amb un medalló de bronze amb les efígies dels Huntington. Sota el medalló hi ha la inscripció BARCELONA / A / A M HVNTINGTON / HISPANISTAS EGREGIOS / MCMLIV.

Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/lescorts/ca/el-districte-i-els-seus-barris/pedralbes/equipaments/jardins-creu-de-pedralbes_99335103526 "Avinguda d'Esplugues, 117" "Les Corts" Pedralbes 2,11241729 41,39503804 g01 Música2017 5965c18924dd5d37058b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5965c18924dd5d37058b4567 "Jardins Rubió i Tuduri" "Aquest parc es troba a la zona de pedralbes. Hi ha diferents àrees de jocs per a nens i nenes de diferents edats.

Vídeo" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Sor Eulàlia d'Anzizu, 67" "Les Corts" Pedralbes 2,11547730 41,39234010 g01 5965c52b24dd5d44078b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5965c52b24dd5d44078b4567 "Jardins de William Shakespeare" "En aquests jardins inaugurats l'any 2009 destaca una font que es continua per un canal i desemboca a un petit estany.
Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-de-william-shakespeare_99400228802.html "Carrer Dulcet, 22" "Les Corts" Pedralbes 2,11751570 41,39032050 g01 59e6183b24dd5d054c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59e6183b24dd5d054c8b4567 "Plaça Llagut" "Plaça d'interior d'illa a la Barceloneta provista d'uns jocs infantils, bancs i algunes acàcies roses Tipuana tipu.
Malgrat ser una plaça majoritàriament pavimentada, pels arbres i cercant menjar per terra hi podem veure amb facilitat el pardal comú. Aquesta és una espècie molt comuna però que està en forta regressió a tot Europa, especialment en zones urbanes, per tant, és interessant trobar-la aquí.
En migració podem trobar-hi mosquiters i altres ocells que aprofitin els insectes dels arbres madurs del parc.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Plaça Llagut" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,18976480 41,38139120 g05 g24 "Itinerari ornitològic per la Barceloneta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59e61d1024dd5d054c8b4569 ), " 59e61b4424dd5d914a8b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59e61b4424dd5d914a8b456d "Plaça Pompeu Gener" "Plaça d'interior d'illa al barri de la Barceloneta pavimentadfa i amb pins pinyers (Pinus pinea) en escocells.
L'hàbitat molt homogeni d'aquest parc consistent en pins força ombrívols és poc adequat per ocells residents però, en canvi la cobertura vegetal i el caràcter autòcton de la vegetació el fa atractiu per ocells en migració.
Mosquiters i tallarols poden animar les branques d'aquesta petita pineda tant en la migració de primavera com a la tardor. Estigueu atents als xiulets del mosquiters i als variats reclams espetegants dels tallarols.
 " "Plaça Pompeu Gener" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,19082230 41,38121100 g05 g24 "Itinerari ornitològic per la Barceloneta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59e61d1024dd5d054c8b4569 ), " 5a3e988224dd5dd2348b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3e988224dd5dd2348b4568 "Can Mandó" "Ens apropem al final del nostre itinerari, i després de passar ben aprop de la Font de la Budellera, i deixar-la enrrere amb un punt de recança (ja no tenim temps!), ens apropem a la Finca de Can Mandó. Al bell mig de Collserola, ens trobem amb en Damià un dels productors de tomàquet Mandó, autòcton de Collserola, i proveïdor d'ous de gallina d'una raça antiga. Aquest pagès, produeix i ven a cooperatives de consum del seu entorn" "Carrer del Parc de la Budellera" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,11335600 41,41943390 g04 b02 "Itinerari guiat per iniciatives agroecològiques a Vallvidrera ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a47757224dd5d48418b4567 ), " 5a3ea23d24dd5d7c3b8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ea23d24dd5d7c3b8b456a "Un clot que ha inspirat a artistes de tota mena." "El parc de la Pedrera del Coll, és un espai desconegut per molta gent, per bé que tant a dins com al seu voltant també podeu gaudir-hi de formes diverses d’art. Sense cap dubte l’obra més popular és la d’Eduardo Chillida: l’Elogi de l’aigua o també anomenada Narcís. Una pesada massa de més de 50 tones de formigó penjada cap per avall, sospesa sobre la bassa mirant-se a sí mateixa sobre el mirall que li fa l’aigua. Us convidem a seguir el recorregut proposat per la carena del parc buscant  els racons on veure millor aquesta imatge sobre l’aigua.

Sabríeu dir-nos el perquè dels noms de la peça?

Aquesta obra es troba en l’ubicació actual després de cauré del lloc on es trobava l’any 98.
També hi trobem més desapercebuda, tot i fer 10 metres d'alçària, una peça de l'artista Ellsworth Kelly, just a l’entrada de l’esplanada.

Pels curiosos encara trobareu al inici del recorregut, just abans de començar a pujar les escales a la part del darrera, les restes tapades d’una caseta que allotjava fins al inici del parc, un pessebre cèlebre de Josep Pinyol. Tant ho era que va captar l’admiració de Dalí fins fer-se grans amics.

Si sou amants de l’arquitectura o la geologia us recomanem visitar uns metres més amunt del parc, just seguint el carrer principal, la Casa de la família SanSalvador, avui Museu Arxiu Històric del Barri, on Josep Maria Jujol ens encisa amb formes, materials i formes de base natural i un subsòl ple de túnels amb molta història." " Pg Mare de Déu del Coll 77 " Gràcia "El Coll" 2,14681220 41,41866080 g14 g27 g11 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a3eaabb24dd5dd2348b456e http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eaabb24dd5dd2348b456e "Una sabana africana que fa de barret a la pedrera." "Just sota la plantació de pins pujant o bé al cap de munt sota la Creu del Coll, el paisatge vegetal és on es torna més autèntic.

Quines plantes series capaç de reconèixer més pròpies del mediterrani i l’entorn de la ciutat?

Potser n’hi ha una de més dominant que et crida l’atenció i que en fa especial el paisatge: és l’albellatge o fanal (Hyparrhenia hirta). Es tracta d’una herba senzilla –una gramínia- en forma de ventall vista des de terra. És molt abundant a la zona i forma prats d’herba seca de fins un metre i mig d’alçada. Les seves espècies germanes viuen en entorn similars al bell mig de l’Àfrica: formen els prats de la sabana o també anomenats prats sabanoides. Doncs aquí teniu un petit racó del cor d’Àfrica a Barcelona, amb espècies úniques com ara un saltamartí o una xinxa, que no us poden fer cap mal.

Són prats molt mediterranis que depenen de l’estassada o crema per mantenir-se com els veieu ara en el futur, encara que no ho pugui semblar. Amb tot, com creieu que serà el futur de la zona si no intervinguéssim?

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/ecAtologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14543891 41,41857230 g01 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a3eacbf24dd5d7c3b8b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eacbf24dd5d7c3b8b4570 "Un turó ple de sabors i olors intensos esperant-nos." "

Som mediterranis i això vol dir també que els aromes i sabors intensos de les plantes formen part de la nostra cultura natural.

Si sou curiosos podeu dedicar el temps al llarg del passeig a trobar un llarg seguit de plantes de tota mena –herbes, arbustos o arbres- que ens diuen qui són tot just tocar-les o tastant-les. Des de ruda a llentiscle moltes de les plantes del parc omplen l’aire dels seus aromes agradables o no.

Us n’nesenyem una de ben particular. Sembla un trèvol ben carnós, per bé que no ho és. Tasta sense por una fulla, una tija o una de les seves flors grogues o rosades. Quin gust té?

Et donarem una pista: un dels seus noms en català és Agrella (Oxalis pes-caprae) i en castellà Vinagrera. 

El seu gust fortament fresc i àcid és deu al àcid oxàlic que hi conté i que dona nom a la seva família de plantes: les oxalidàcies! Una planta que podem menjar sense por de fer malbé l’entorn doncs com moltes altres que veurem són plantes invasores que poden desplaçar les espècies locals per tant pot ser un bon ingredient per fer-ne una amanida, una decoració per un plat o fins un còctel. Aquesta és procedeix del sud de l’Àfrica.

" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14578223 41,41924007 g14 g04 g01 g08 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a3eb0ad24dd5da53e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb0ad24dd5da53e8b4567 "Segurament mirant amb atenció aquesta planta descobrim que el canvi climàtic ja ha arribat." "Les figues de moro (Opuntia ssp.) són plantes que des de fa uns quans segles formen part del paisatge quotidià de Barcelona a molts indrets: Collserola, Montjuïc, ... doncs les varem dur principalment de Nord d’Amèrica.

Què creieu que li passa a aquesta planta?

Des de fa pocs anys algunes espècies estan molt malaltes i es possible que el motiu sigui que el planeta té una mica de febre.

Cada any els hiverns són més càlids i algunes espècies amants de la calor són cada cop més abundants provinents del llocs més càlids. Si mireu amb detall les branques de la planta veureu que són plenes d’una capa blanquinosa i farinosa. Es tracta de la femella d’un insecte -las cotxinilla de la figa de Moro- que des de fa poc les han envaït xuclant la seva sàvia, arribant a matar-les. Si en toqueu una, veure-ho que el seu cos desprèn un líquid vermell que encara avui és usat com a colorant natural: el roig de cotxinilla!

Sembla que ens esperen temps complexos pel que fa al clima. Com creieu que serà el futur d’aquesta planta i d’aquest animal?" "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14733791 41,41984348 g14 g13 g08 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a3eb31324dd5db03c8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb31324dd5db03c8b456b "Algunes plantes estimades al passat avui són un problema mundial: cal anar amb compte!" "El nostre paisatge natural també és un reflex de la societat on vivim i les plantes del nostre entorn ens mostren la diversitat de flora del planeta amb més diversitat que segurament mai abans hauríem pogut imaginar.

Si poseu atenció en aquest indret de la part alta del Turó i en tot l’entorn a prop de la Creu baixant cap al carrer hi podreu veure moltes plantes ben diferents entre elles. Moltes amb flors o aparences molt diferents a les que estem acostumats al Mediterrani. Algunes són plantades provinents dels jardins particulars, d’altres hi han arribat per raons diverses. D’entre elles veure-hi que n’hi ha que creixent desmesuradament ocupant cada cop més l’espai on viuen i desplaçant altres plantes que hi vivien. Les anomenem plantes invasores!

Són plantes de tots els orígens del planeta: Senecis de Sud Àfrica (Senecio angulatus), Flors de nit (Mirabilis jalapa), Figues de Moro (Opuntia ssp.), canyes (Arundo donax), campanetes de Jardí (Ipomoea acuminata) per posar alguns exemples.

Avui sabem són la segona causa de pèrdua de diversitat al planeta i per tant cal vigilar i procurar que no s’escampin fora del lloc on es poden controlar!  " "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14765978 41,41992393 g14 g13 g08 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 "Mirant carrers que ens parlen de l’història de les migracions a Barcelona." "Barcelona és i ha sigut una terra de benvinguda de persones d’arreu. El paisatge humà i les seves construccions també ens parlen de l’adaptació dels nous ciutadans a condicions de vida que en altres temps han sigut més difícils. Les vivendes del entorn immediat en són un bon exemple.

Us convideu a tornar pel carrer de Morató i després pel passatge de Taradell fins tornar pel Carrer de Castellterçol fins al punt d’inici vorejant el turó per la part més obaga, tot posant atenció a les construccions que hi trobem als primers carrers. Com us sembla que són els materials, arquitectura, serveis bàsics o l’estat dels carrers?

Imaginant una mica, és possible que trobeu que aquestes vivendes foren construïdes als anys 50 i 60 fruit de l’ocupació d’espais encara no urbanitzats de la ciutat, com també ho han sigut altres turons propers o Montjuïc.

Els materials de construcció molt elementals, l’arquitectura poc definida i molt diversa, juntament amb uns serveis encara bàsics, segurament ens parlen de zones que en altres temps foren ocupades per vivendes d’autoconstrucció fetes per solventar necessitats econòmiques dels qui les varen construir. Avui són un paisatge urbà que ens parla d’un passat amb ciutadans vinguts d’altres indrets per millorar les seves condicions de vida.    " "Carrer Taradell, 31" Gràcia "El Coll" 2,14687464 41,42054106 g14 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a564fe424dd5d742a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a564fe424dd5d742a8b4567 "El Parc del Turó del Putxet" "Enlairats a dalt de tot del Turó del Putxet aquest parc és un dels miradors més privilegiats de Barcelona. Té una vegetació abundosa i variadíssima en espècies, algunes de molt poc freqüents.

Història
El Putxet és una petita muntanya de 178 msnm entre Vallcarca i Sant Gervasi. Malgrat una capella del XVII, els primers vestigis de poblament coneguts són cap al 1870, quan la burgesia barcelonina va començar a construir-hi torres per traslladar-s’hi a causa de les condicions urbanes de la Barcelona vella. Els terrenys formaven part de l’antiga finca Torre Espanya, de la família Morató. L’any 1917 es va incloure en la planificació de zones verdes, que reservava els turons com a espais naturals. Amb el temps, però, es va anar urbanitzant. Quan l’any 1970 l’Ajuntament va expropiar els terrenys dels jardins actuals, l’antic bosc mediterrani s’havia convertit, des del primer terç del segle XX, en una pedrera. Hi va contribuir l’ús com a combustible que es va fer durant la Guerra Civil de la fusta de la pineda.

Biodiversitat
Tant per la varietat de plantes com per la seva situació, es podria dir que el Turó del Putxet és un bosc ordenadament enjardinat. Les característiques del terreny fan que la vegetació, molt rica en espècies arbòries i arbustives, estigui sobretot situada en grans parterres atalussats que van baixant pel turó, tot emmarcant els camins que creuen aquest espai verd. N’hi ha una bona proporció, entre coníferes i frondoses, i als parterres més assolellats hi ha masses arbustives molt espesses, així com espècies vivaces i de temporada.
La vegetació dels jardins va canviant amb l’alçada, ja que com més amunt, més pobre és el sòl de plantació. Això no vol dir, però, que la vegetació perdi qualitat, en absolut. Un bon exemple en són les excepcionals i altíssimes coníferes que trobem principalment a la meitat superior dels jardins, que permeten dissimular les parets verticals de l’antiga pedrera. En aquesta part també destaquen els pins blancs, els pins pinyers, els cedres de l’Himàlaia, les alzines i les oliveres. A mesura que anem tirant avall hi trobem mimoses, mèlies i acàcies. També hi trobem falsos pebrers i algun arbre del paradís.
A les placetes hi ha, sobretot, tipuanes, sòfores, lledoners, alguns plàtans i palmeres, bastant avall, cap a l’entrada del jardí, on destaquen uns quants exemplars de margalló, iuca i cupressàcies. Quant a la raresa, destaquen sobretot els arbustos, amb espècies tan poc freqüents com l’ajocagripaus, la lobèlia, el seneci, la duranta, la sàlvia microfil·la, d’aroma mentolada, i l’englantina, un arbust entapissant força abundant en aquest jardí i que a l’hivern s’omple de flors grogues.
Dades Natusfera bioblitz 2018

Paisatgisme i disseny
Malgrat la inclinació del terreny, és un bon lloc per passejar-hi, i són força freqüentats pel veïnat per travessar-lo, ja sigui cap amunt o cap avall, tot evitant el trànsit.
Aquests jardins són molt més accessibles del que en principi pot semblar, ja que els camins sense obstacles sovintegen més que els trams d’escales. Llevat de l’accés a la part més alta del turó, els jardins es poden creuar d’una punta a l’altra sense trepitjar ni un graó.
El març del 2011 va augmentar la superfície dels jardins amb la incorporació al parc d’una nova àrea enjardinada d’1,2 hectàrees. Així doncs, els jardins han crescut fins a arribar a les 5,2 hectàrees d’espai verd, que han afegit noves vistes sobre la ciutat i la mar a les magnífiques panoràmiques que ja oferien sobre la ciutat.
L’ampliació ha ordenat aquesta part del parc en diferents nivells o terrasses. Aquestes terrasses estan interconnectades per rampes vorejades de les àrees enjardinades. La reorganització de l’espai ha permès obrir una nova àrea de jocs infantils, un espai de pícnic amb taules i una nova àrea de gossos.

Espai Casa del Guarda de Manacor 1. Espais enjardinats on El Centre d'Acollida Assís hi fa pràctiques

Hotel d'insectes apadrinat per Escola Lexia.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-turo-del-putget_92086011938.html "Carrer Manacor, 9" "Sarrià - Sant Gervasi" "El Putxet i Farró" 2,14302330 41,40745740 g01 g24 g07 HortSocial "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5a6c274124dd5d6e758b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a6c274124dd5d6e758b4567 "Parc Apol·lo" "Al final del passatge Carreras i fins al carrer Llerona es troba aquest petit i ombrívol parc. Està situal sobre l'espai ocupat pel jardí i una antiga casa enderrocada a l'any 1996 per l'Ajuntamnent de Barcelona. Aquesta edificació construída al 1940 representava un exemple de l'urbanisme de ciutat jardí que es va intentar implantar sense èxit al barri. Rep el seu nom d'una petita estàtua d'aquest deu que hi havia instal·lada. La vegetació principal està constituída pels arbres preexistents al jardí. En destaca un gran pollancre, al que acompanyen avellaners i alguns fruiters com nesprers i magraners. Entre la vegetació baixa es troben acants. Hi ha una font natural enmarcada amb maons, amb una petita bassa. A la part inferior del parc es pot observar un pont de l'aqüeducte del Baix Vallèst
Més informació a L'Atlas de la BIodiversitat" http://fontscollserola.com/?p=840 "Passatge Carreras, 46" "Nou Barris" "Torre Baró" 2,18176801 41,45640888 g01 g27 d11 5ab2899124dd5db91e8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ab2899124dd5db91e8b4569 "Jardins de la Rambla de Sants" "Obra d'Ana Molino i Sergi Godia, van ser inaugurats el 20 d'agost de 2016. Els jardins se situen en una plataforma elevada situada sobre la vies de tren i metro, en un tram de 760 metres lineals i una amplària mitjana de 30. Per facilitar la mobilitat disposen de rampes, ascensors i escales mecàniques. Considerats com la «primera rambla aèria de Barcelona», els jardins es troben a una altura d'entre 6 i 14 metres sobre el nivell del carrer. Han estat dissenyats amb criteris de sostenibilitat, amb il·luminació de leds, energia fotovoltaica i reg per aigües freàtiques. Per a la vegetació s'han escollit preferentment espècies autòctones, que estan senyalitzades amb cartells disposant un recorregut botànic. En la part final del recorregut, en el límit amb l'Hospitalet de Llobregat, s'ha disposat un «jardí didàctic» que mostra com era la zona al segle XVIII. Inclouen una font ornamental de diversos brolladors i llums led, un umbracle que genera un espai polivalent de 660 m², una àrea infantil, aparells de fitness, lavabos, un bar i un biblioparc.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-de-la-rambla-de-sants_99400457299.html "C/ Antoni de Capmany s/n " "Sants - Montjuïc" Sants 2,13304630 41,37310180 g01 d04 d13 d11 g18 5acb4edc24dd5dc45c8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5acb4edc24dd5dc45c8b4568 "Jardins d'Interior d'Illa José Ignacio Urenda" "Van ser dedicats a José Ignacio Urenda en homenatge a un dels fundadors del PSC, exregidor i creador de
la comissió de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona.
Formen un interior d’illa obert a dos costats, entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer del Peñalara. L’espai està delimitat en sentit longitudinal per dos grans blocs lineals d’habitatges en paral·lel, d’uns 140 metres de longitud. En sentit transversal, els seus límits són el passeig de la Peira a  ponent i un balcó urbà a llevant, situat al damunt de les cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona, que es troben uns quinze metres per sota de la cota dels jardins.
El 2002 es va desenvolupar un projecte d’urbanització amb la instal·lació d’un ascensor per salvar el desnivell que hi ha des dels mateixos jardins fins al carrer de Rosario Pi i la construcció d’una passarel·la que connecta l’ascensor amb els jardins .
Efectivament, la particularitat d’aquest espai és el seu emplaçament damunt la coberta de les cotxeres del  metro, situació que dificulta l’exuberància vegetal i fa que l’apel·latiu de jardins pugui sonar generós a la vista del seu estat actual, una mica erm.
Unes jardineres d’acer Corten de grans dimensions es disposen per la superfície de la coberta, que també  consta d’uns espais de pas en forma de ziga-zaga on hi ha situats uns quants bancs, així com d’una àrea de jocs infantils en un dels extrems. El paviment és d’asfalt acolorit. Les seves condicions estructurals han condicionat l’absència de grans pèrgoles o d’un arbrat més gran: l’espai es caracteritza per una evident manca d’ombres.

Informació treta d'aquí.

Automatically translated with Google Translate API." https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-jose-ignacio-urenda_99400228822.html "Passeig Peira, 20" "Nou Barris" "El Turó de la Peira" 2,16987760 41,43104200 g05 5af43d4c24dd5d54578b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5af43d4c24dd5d54578b4567 "Plaça de la Trinitat" "Aquesta plaça està delimitada pels carrers Turó de la Trinitat, Madrigueres, Mare de Déu de Lorda i la Parròquia de la Santíssima Trinitat.
Des de el Carrer Turó de la Trinitat (cota més alta) fins al de la Mare de Déu de Lorda (cota més baixa) hi ha força desnivell. Per salvar-lo es remodela la plaça amb la construcció de dues rampes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, s'amplia la zona vegetada amb arbres de creixement lent com el taronger amarg (Citrus aurantium) i plantes enfiladisses de fulla perenne com el gesamí fals (Solanum jasminoides). S'amplia la zona de jocs infantils." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça de la Trinitat" "Sant Andreu" "Trinitat Vella" 2,19097190 41,44987740 g05 g01 "Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5b33682224dd5dbf148b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b33682224dd5dbf148b456a "Superilla del Poblenou" "La superilla del Poblenou, com es defineix en el projecte ""Omplim de vida els carrers"" de l'ajuntament de Barcelona, és una unitat urbana constituïda per la suma de diverses illes de cases en què es pacifiquen els carrers per recuperar espai públic per als vianants, es limita el trànsit motoritzat i es dóna prioritat a la mobilitat sostenible i a l’espai compartit, verd i segur. És un model de llarg recorregut que es realitza amb una implementació gradual, i participatiu, on les veïnes dels diferents barris que es volen intervindre col·laboren a definir les necessitats que la superilla ha de cobrir. 
Durant el setembre del 2016 es va implantar la primera superilla al districte de Sant Martí, en el perímetre format pels carrers de Badajoz, de Pallars, de la Llacuna i de Tànger, a cavall entre els barris del Poblenou i del Parc i la Llacuna del Poblenou. 
Fruit d'haver escoltat les queixes i les propostes, i de la feina feta en el marc de la Comissió de Treball, es va tancar la prova pilot. S'implantà la mobilitat definitiva i començaren les actuacions a l'espai públic per adaptar el model al territori, als seus habitants i a les activitats que s'hi fan. En una primera fase, que es va allargar fins a la primavera del 2017, s'hi ha actuat amb pintura, mobiliari urbà i arbres en torreta per crear i remarcar les zones d’estada i convivència, dedicades especialment als infants i a la interacció ciutadana, en trams de carrer i en cruïlles alliberades de trànsit de vehicles de motor.
Posteriorment, a partir de la tardor del 2017, es va començar la segona fase de treballs, en què s'executà la urbanització estructurant del tram del carrer dels Almogàvers, entre els carrers de Roc Boronat i de la Llacuna, així com de les cruïlles d'accés a la superilla, i les places de Dolors Piera i Isabel Vila.
Més informació L'Atlas de la BIodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/superilles/ca/content/el-poblenou "Carrer dels Almogàvers, 208" "Sant Martí" "El Parc i la Llacuna del Poblenou" 2,19605932 41,40157308 d01 e13 e08 f07 g01 Caminades19,EmergènciaClimàtica "Barcelona i el canvi climàtic: Iniciatives de la ciutat ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b33701924dd5d2c158b456c ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Més enllà del 22@ ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd54afc24dd5d357e8b4567 ), " 5b5efd9b24dd5da44b8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b5efd9b24dd5da44b8b456a "Jardins Muñoz Ramonet" "
Jardí històric de 3.568 m2 molt bé conservat obra de Jean Claude Nicolas Forestier, i remodelat per Joan Mirambell.
Envolta la Casa del Marquès d’Alella, que avui és la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

Història

Ferran Fabra i Puig va encarregar el jardí al Jean-Claude Nicolas Forestier (1861-1930) que va introduir a la ciutat el concepte de jardí mediterrani, especialment a la muntanya de Montjuïc, enjardinada per l'Exposició Internacional de 1929.

Constava d’un espai dividit en tres terrasses. A la principal hi havia un estany central rectangular, amb un sortidor i decoració amb testos de terracota que marquen el perímetre. Tancaven el conjunt 3 pèrgoles en forma d'U amb rosers. Davant el carrer Avenir hi havia una zona destinada a flors.

El 1933 Ferran Fabra va sol·licitar llicència d'obres per construir uns habitatges de lloguer al xamfrà dels carrers Muntaner i Avenir, el que va comportar perdre 529 m2 del jardí original.

Als cinquanta es va encarregar la remodelació Joan Mirambell i Ferran (1892-1983). El seu dissenha perdurat. Inclou desnivells per apropar la cota del jardí del palau i elevar els laterals, a més de canviar l'orientació de l'estany i de la pèrgola. Hi ha escultures de Josep Dunyach i Sala ( 1886-1957) i Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer Avenir va substituir l’espai de flors per una zona de bany envoltada per columnes de pèrgoles que es completa amb pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i Vicenç Navarro Romero (1888-1979). Va plantar gespa, magnòlies, ciques i palmeres.
 
Actuacions de rehabilitació

L'objectiu primordial dels treballs fets ara al jardí ha estat recuperar l'esperit del projecte de Forestier i respectar la modificació de cota de la zona de la font feta per Mirambell. Les principals actuacions han estat podar, preservar i eliminar la vegetació que es trobava en mal estat, recuperar i conservar alguns arbres emblemàtics -auró negre, lledoner-, i plantar nova vegetació. També s'ha substituït la piscina per un estany i s'ha millorat l'enjardinament amb l'accessibilitat dels recorreguts i la renovació de la xarxa de reg i enllumenat.
Més informació L'Atlas de la Biodiversitat

 " https://ajuntament.barcelona.cat/fundaciojuliomunozramonet/es/ "Carrer de Muntaner, 282" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14669570 41,39640240 g01 g03 5b98fae924dd5d5d5a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b98fae924dd5d5d5a8b4567 "Plaça de la Terra" "Aquesta plaça forma part de la nova urbanització de la Trinitat Nova.
Un procés que es va iniciar l’any 1999 quan es va signar un conveni entre l’Institut Català del Sòl de la Generalitat (Incasòl), l’Ajuntament de Barcelona, i l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova, segons el qual s’iniciava un procés de substitució de 892 habitatges afectats per aluminosi en el mateix entorn del barri. Aquest conveni establia que la Generalitat de Catalunya assumia l’edificació dels nous habitatges que substituirien els pisos vells, mentre que l’Ajuntament s’encarregava de la gestió de tota la resta del procés: l’expropiació dels pisos afectats per patologies que calia enderrocar a les famílies, els enderrocs dels vells edificis un cop els veïns fossin reubicats, i la urbanització de tot l’entorn un cop s’anava reconstruint.

S'han tingut en compte molts aspectes ambientals com reduir la càrrega d'aigua al sistema de clavegueram mitjançant una captació de l'aigua de pluja per facilitar la infiltració cap a l'aqüífer.

En aquesta plaça s'ha instal·lat una vegetació que recrea un prat amb flors de temporada d'influència mediterrània.
Els arbres escollits són de procedència diversa corísia (Ceiba speciosa = Chorisia speciosa) de Sud-Amèrica, pomera (Malus sp.) d'Europa, arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) Mediterrani oriental.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer de Palamós, 71" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18698425 41,45104597 g05 g01 "ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (Castell de Torre Baró i Casa de l'Aigua de Trinitat Nova) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b98f80324dd5d7f588b4568 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5b98fd9224dd5d6f5a8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b98fd9224dd5d6f5a8b4569 "Plaça de l'Aigua" "Aquesta plaça forma part de la nova urbanització de la Trinitat Nova.
Un procés que es va iniciar l’any 1999 quan es va signar un conveni entre l’Institut Català del Sòl de la Generalitat (Incasòl), l’Ajuntament de Barcelona, i l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova, segons el qual s’iniciava un procés de substitució de 892 habitatges afectats per aluminosi en el mateix entorn del barri. Aquest conveni establia que la Generalitat de Catalunya assumia l’edificació dels nous habitatges que substituirien els pisos vells, mentre que l’Ajuntament s’encarregava de la gestió de tota la resta del procés: l’expropiació dels pisos afectats per patologies que calia enderrocar a les famílies, els enderrocs dels vells edificis un cop els veïns fossin reubicats, i la urbanització de tot l’entorn un cop s’anava reconstruint.

S'han tingut en compte molts aspectes ambientals com reduir la càrrega d'aigua al sistema de clavegueram mitjançant una captació de l'aigua de pluja per facilitar la infiltració cap a l'aqüífer.

En tre les espècies arbòries hi són el pollancres (Populus x canadiensis), la grevíl·lea comuna (Grevillea robusta) i l'acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos)." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer d'Aiguablava, 60" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18641128 41,45072767 g05 g01 "ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (Castell de Torre Baró i Casa de l'Aigua de Trinitat Nova) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b98f80324dd5d7f588b4568 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5b9929a324dd5d135d8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b9929a324dd5d135d8b4568 "Plaça de l'Aire" "Aquesta plaça forma part de la nova urbanització de la Trinitat Nova.
Un procés que es va iniciar l’any 1999 quan es va signar un conveni entre l’Institut Català del Sòl de la Generalitat (Incasòl), l’Ajuntament de Barcelona, i l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova, segons el qual s’iniciava un procés de substitució de 892 habitatges afectats per aluminosi en el mateix entorn del barri. Aquest conveni establia que la Generalitat de Catalunya assumia l’edificació dels nous habitatges que substituirien els pisos vells, mentre que l’Ajuntament s’encarregava de la gestió de tota la resta del procés: l’expropiació dels pisos afectats per patologies que calia enderrocar a les famílies, els enderrocs dels vells edificis un cop els veïns fossin reubicats, i la urbanització de tot l’entorn un cop s’anava reconstruint.

S'han tingut en compte molts aspectes ambientals com reduir la càrrega d'aigua al sistema de clavegueram mitjançant una captació de l'aigua de pluja per facilitar la infiltració cap a l'aqüífer.

Algunes espècies arbòries presents són grevíl·lea comuna (Grevillea robusta), pollancre (Populus x canadiensis), magnòlia (Magnolia grandiflora), perera de Callery (Pyrus calleryana) i acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos)." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer d'Aiguablava, 50X" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18617002 41,45048220 g05 g01 "ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (Castell de Torre Baró i Casa de l'Aigua de Trinitat Nova) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b98f80324dd5d7f588b4568 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5b9a19fa24dd5d70648b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b9a19fa24dd5d70648b4568 "Jardins Valent Petit" "Per l'enjardinament d'aquest petit espai (608 m2) s'ha comptat amb la col·laboració dels alumnes de CFGS de paisatgisme i medi rural de l'Institut Rubió i Tudurí, que han fet tot una sèrie de propostes per afavorir la biodiversitat. Es un pla compartit amb l'Institut de Parcs i Jardins que s'emmarca en el projecte INNOVA FP del Departament d'Ensenyament. Es un dels 20 espais escollits per Parcs i Jardins per experimentar aquest nou tipus de jardineria, més sostenible i facilitador de la biodiversitat. L'equip de tècnics de l'Ajuntament han quedat impresionats de la qualitat d'alguns dels projectes i els han encarregat la seva redacció definitiva i execució.
Entre altres mesures s'han instal·lat piràmides de fusta, fangar per orenetes i espiral d'aromàtiques
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/familia/es/detall/jardins-valent-petit_92086012496.html "Plaça Ildefons Cerdà, 5" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" 2,13467254 41,36513220 g01 g31 g24 d23 RefugideBiodiversitat 5b9b8f2924dd5d9e188b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b9b8f2924dd5d9e188b4567 "Plaça Folch i Torres" "La nova reforma,  ha suposat la millora de la connexió entre els carrers de la Reina Amàlia i Lleialtat i la ronda de Sant Pau, un eix fonamental per fer una transició amable del barri del Raval cap al de Sant Antoni.
També s’ha guanyat més superfície de lleure per garantir els usos comunitaris  i d’esbarjo  esportiu. Enmig de l’espai es troba un parc infantil d’uns 43 metres quadrats i amb equipaments adaptats per a dues franges d’edat: una per a menors de cinc anys i l’altra per a nens d’entre sis i 12. A l’altra banda s’han habilitat dues pistes de petanca, un espai destinat a una futura àrea verda i una pista de bàsquet situada a la cantonada entre l’institut i la ronda Sant Pau.
A més a la plaça s’hi instal·larà un faristol informatiu on es recordarà que en aquell indret estava situada la presó vella de la Reina Amàlia, que va romandre oberta gairebé un segle, des de l’any 1839 fins que la Generalitat republicana la va enderrocar, el 1936." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça Folch i Torres" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16749100 41,37673640 g01 5bcd6f4824dd5d2f178b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5bcd6f4824dd5d2f178b4567 "Jardins d'Interior d'Illa Clot d'en Salvi" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/ca/detall/jardins-d-interior-d-illa-clot-d-en-salvi_99400139986.html "Travessera de Les Corts, 60" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12181450 41,37812080 g05 g01 5bcd755424dd5d07178b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5bcd755424dd5d07178b4569 "Jardins d'Interior d’illa de Maria Mercè Marçal" "Aquest interior d'illa correspon al solar ocupat anteriorment per l'editorial Sopena. Els elements més característics de l'antiga façana de l'editorial es recuperaren en un mural de ceràmica que adorna un dels murs, i la resta s'entapissaren amb plantes trepadores darrer de les quals hi apunten les façanes de les cases. La façana posterior de l'edifici de l'Espai de Gent Gran de l'Esquerra de l'Eixample dóna a aquest jardí. Durant el dia, però, els autèntics protagonistes d'aquest espai són els nens, ja que des del jardí s'arriba directament al pavelló d'esports de l'escola IPSI, annexa a l'interior.
Hi ha una pèrgola de petits tubulars metàl·lics amb vegetació enfiladissa per donar ombra. Àrea de jocs infantils. Paviment de cautxú i jocs per a infants d’alçada baixa. Vegetació arbustiva, sense arrels profundes, en tot l’àmbit. Verrd arbustiu entapissant en unes jardineres perimetrals, i a la pèrgola.
Zona àmplia polivalent, espai de jocs infantils, zona d’horts urbans i zones d’estada a l’ombra i al sol. Paviment amb acabat ceràmic de peça petita que recorda la imatge tradicional pròpia dels terrats dels interiors d’illa de la ciutat de Barcelona.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-de-maria-merce-marcal_99400047553.html "Carrer Provença, 97" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14974380 41,38623360 g05 g01 5bd992ec24dd5df7138b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5bd992ec24dd5df7138b4567 "Plaques fotovoltàiques a Plaça del Centre" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça del Centre" "Les Corts" "Les Corts" 2,13581959 41,38197617 d04 g01 "Les Corts: Iniciatives per a un model de barri verd i inclusiu ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5bd9922924dd5dc3118b4568 ), " 5be86a3a24dd5dbb4b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5be86a3a24dd5dbb4b8b4567 "Espai del Ninot-Clínic" "Plantació de vivaces de flor.
Verbena de la patagònia (Verbena bonariensis). Planta gran prductora de nèctar que atreu papallones i altres pol·linitzadors.
Eulàlia (Miscanthus sinensis) utilitzada per atreure ocells
Vistos estolls de bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
Muhlenbergia capillaris és una gramínia de ràpid creixement que fa espigues de color rosa. Atractiva per insectes i adequada com a lloc per nidificar ocells.
Cenchrus setaceus = Penisetum setaceum Cua de rabosa nativa de l'Àfrica Oriental, Orient Mitjà i Sud-Est Asiàtic. tolerant a la sequera. Fa fins 75 cm. Consideda invasora i piròfita.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.bimsa.cat/actuacio/microurbanitzacio-de-lespai-del-ninot-clinic/ "Carrer de Casanova, 139" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15421592 41,38873437 g31 g01 5be8746524dd5d6a4c8b457a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5be8746524dd5d6a4c8b457a "Plaça del Dr. Letamendi" "Un dels primers espais verds de l'Eixample es va crear a principis del segle XX.
Com a vegetació es troben xicandres (Jacaranda mimosifolia), Acacia rosa (Tipuana tipu), washingtònies catalogades com arbres d'interès local (Washingtonia robusta) les plantes més altes de Barcelona.
Escocells amb planta espontània i plantada." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça Letamendi" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,16022610 41,38865430 g01 g31 5bffe22624dd5d80048b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5bffe22624dd5d80048b4567 "Jardins d'Interior d'Illa de Lina Òdena" "Molt freqüentat per pares i mares amb infants petits.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/personesgrans/es/detall/jardins-de-lina-odena_99400047563.html "Carrer Sardenya, 166" Eixample "Fort Pienc" 2,18326450 41,39614540 g05 g01 5c01771b24dd5d96728b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c01771b24dd5d96728b4568 "Jardins d'Interior d'Illa Carretera Antiga d'Horta" "Segueix el traçat de l'Antiga Carretera d'Horta i aquí s'ubica el centre de serveis socials.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-carretera-antiga-d-horta_99400269208.html "Antiga d'Horta, 2X" Eixample "Fort Pienc" 2,18034307 41,39396410 g05 g01 5c017a0424dd5d96728b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c017a0424dd5d96728b4569 "Jardins d'Interior d'Illa Anaïs Napoleon" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/personesgrans/es/detall/jardins-interiors-d-illa-anais-napoleon_99400365326.html "Carrer Marina, 155" Eixample "Fort Pienc" 2,18144630 41,39850170 g05 g01 5c017c1e24dd5df1738b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c017c1e24dd5df1738b456a "Jardins d'Interior d'Illa Beatriu de Provença" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/casalsdebarri/lapau/ca/detail/jardins-de-beatriu-de-provenca_99400248564 "Carrer Nàpols, 240" Eixample "Sagrada Família" 2,17131390 41,40164350 g05 g01 5c017ff124dd5d4f018b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c017ff124dd5d4f018b4567 "Jardins d'Interior d'Illa Enriqueta Sèculi" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/casalsdebarri/lavinya/es/detail/jardins-d-enriqueta-seculi_99400345738 "Ptge Simó 9" Eixample "Sagrada Família" 2,17307070 41,40433640 g05 g01 5c0180e824dd5d4f018b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c0180e824dd5d4f018b4568 "Jardins d'Interior d'Illa Flora Tristan" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-de-flora-tristan_99400063150.html "Carrer Padilla, 210" Eixample "Sagrada Família" 2,17957050 41,40401840 g05 g01 5c0182dd24dd5d4f018b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c0182dd24dd5d4f018b4569 "Jardins d'Interior d'Illa d'Henry Dunant" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/es/detall/jardins-placa-d-henry-dunant_99400333636 "Carrer Còrsega, 643" Eixample "Sagrada Família" 2,17691800 41,41021020 g05 g01 5c01841724dd5de37f8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c01841724dd5de37f8b456a "Jardins d'Interior d'Illa Carme Biada" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-de-carme-biada_99400184041.html "Carrer Roger de Llúria, 132" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16229510 41,39822880 g05 g01 5c04ea9924dd5d66428b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c04ea9924dd5d66428b4570 "Jardins d'Interior d'Illa Elena Maseras" "Conté una Àrea de Joc Infantil.
La vegetació sonsta d'una palmera dactilífera (Phoenix dactylifera), alguns fals pebrers (Schinus molle) una pèrgola amb enfiladisses i un petit mur verd amb heura (Hedera helix)

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-d-helena-maseras_99400152910.html "Carrer del Rosselló, 153" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15113280 41,38877610 g05 g01 5c05088e24dd5db1498b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c05088e24dd5db1498b4570 "Plaça Gal·la Placídia" "A la plaça hi ha diversos elements destacables:
Punt verd de barri.
Àrea de Joc Infantil.
Arbre d'interès local Freixe de Gal·la Placídia.
Estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).

La vegetació mediterània ocupa bona part de l'espai, amb alzines (Quercus ilex) i pins blancs (Pinus halepensis) amb sotabosc de llentiscle (Pistacia lentiscus), també hi ha Mahonia aquifolium (=Berberis aquifolium) i lantanes (Lantana camara)." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça Gal·la Placídia" Gràcia "Vila de Gràcia" 2,15276840 41,39901820 g01 5c0e517624dd5df5248b457b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c0e517624dd5df5248b457b "Escales al Polvorí" "Per salvar el desnivlell entre els carrers del Segura i de Fortuna s'han construït unes escales i els talussos s'han revegetat amb heura (Hedera helix), romaní (Rosmarinus officinalis var prostratus), teucri blau (Teucrium fruticans), llentiscle (Pistacia lentiscus), lantana (Lantana camara) i s'ha conservat part de la vegetació preexistent com figueres (Ficus carica) i herbes espontànies." "Carrer del Segura, 28" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14212815 41,36471860 g01 5c10c36a24dd5db6238b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c10c36a24dd5db6238b4568 "Cim del Turó del Carmel" "El Turó del Carmel és un dels que s'haurà d'incorporar al futur Parc del Tres Turons. Té una orientació nod-oest.
Molts dels residents el coneixen amb el nom de la Muntanya Pelada, donada la mancança generalitzada d'arbres, llevat d'alguns peus esparços d'olivera, ametller i garrofers. Aquests arbres aïllats són els testimonis d'un passat agrícola no tant allunyat en el temps.
La vegetació dominant és la mateixa que trobem a les zones desforestades de Collserola, amb herbassars com prats d'albellatge, amb major o menor grau de degradació.
Sobre els freqüents cards hi és present de manera abundant la papallona Migradora dels cards (Vanesa cardui). També s'ha observat el Pixaví Nervat (Sympetrum fonscolombii) una libèl·lula molt habitual a Catalunya." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Horta - Guinardó" "El Carmel" 2,15333978 41,41845279 g01 g13 "Seguint els passos de la Muntanya pelada: Un passeig pel patrimoni natural i cultural de la Gràcia més desconeguda. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c10b05524dd5d7f048b4567 ), " 5c13dc4b24dd5dc9098b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13dc4b24dd5dc9098b4568 "Jardins d'Interior d'Illa Rector Oliveras" "En els Jardins del Rector Oliveras hi ha una paret mitgera naturalitzada, amb un niu per ocells i un hotel d'insectes.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/personesgrans/ca/detall/jardins-del-rector-oliveras_99400039577.html "Ptge Rector Oliveras, 2" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16787870 41,39481710 g05 g01 5c13de5924dd5dc9098b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13de5924dd5dc9098b456c "Jardins d'Interior d'Illa Laura Albéniz" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/imi/ca/detall/jardins-interior-d-illa-laura-albeniz_99400222552.html "Carrer Pau Claris, 182" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16261070 41,39612170 g05 g01 5c13e07f24dd5d5a098b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13e07f24dd5d5a098b456a "Jardins Seminari Conciliar de Barcelona" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/targetarosa/es/detall/jardins-seminari-conciliar-de-barcelona_99400152909.html "Carrer Diputació, 231" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,16337890 41,38804990 g05 g01 5c13e44a24dd5d660a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13e44a24dd5d660a8b4568 "Jardins d'Interior d'Illa Montserrat Figueras" "Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-interior-d-illa-de-montserrat-figueras_99400454253.html "Carrer Còrsega, 195" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15097130 41,39035860 g05 g01 5c13e53024dd5dc9098b456f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13e53024dd5dc9098b456f "Jardins d'Interior d'Illa Maria Luz Morales" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/es/detall/interior-d-illa-placeta-de-maria-luz-morales_99400063226.html "Carrer Buenos Aires, 35" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,14660840 41,39220920 g05 g01 5c13e6fe24dd5dc9098b4572 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13e6fe24dd5dc9098b4572 "Jardins d'Interior d'Illa Beatriu Pinós-Milany" "L'interior d'illa forma part del projecte global de construcció del centre de recerca biomèdica CEK (Centre Esther Koplowitz). L'edifici, que fa de porta d'entrada al jardí, es va inaugurar a l'octubre del 2010 i l'interior d'illa es va obrir al públic l'any 2011. A principis del 2012 es van col·locar uns jocs que permeten fer un recorregut esportiu i són aptes per a persones de totes les edats.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-de-beatriu-pinos-milany_99400297201.html "Carrer Rosselló, 149" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15088620 41,38858990 g05 g01 5c13e82624dd5d660a8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13e82624dd5d660a8b456b "Jardins d'Interior d'Illa Ermessenda de Carcassona" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-d-ermessenda-de-carcassona_99400182240.html "Carrer Comte d'Urgell, 145" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,15217100 41,38675800 g05 g01 5c13e95824dd5ddc098b4575 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13e95824dd5ddc098b4575 "Jardins d'Interior d'Illa Assumpció Català" "Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-interior-d-illa-assumpcio-catala_99400582806.html "Carrer Comte Borrell, 305*LX" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14639920 41,38946490 g05 g01 5c13ebd524dd5d500b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13ebd524dd5d500b8b4567 "Jardins de Rosa Deulofeu" "Abans tenia el nom de Jardins de l'Antiga Fàbrica Bayer

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/es/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/jardins-de-rosa-deulofeu_99400248563.html "Carrer Calàbria, 264" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14547390 41,38703790 g05 g01 5c13ecad24dd5d660a8b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13ecad24dd5d660a8b456d "Jardins d'Interior d'Illa Paula Montal" "Aquest parc està dotat d'una zona per infants de 0 a 6 anys, una altra per infants de 6 a 12, un racó per joguines compartides, una pista de basquet, taula de ping pong, bancs, contenidor de recollida de roba usada, font de beure, una àrea d'esbarjo per gossos.
Vegetació: palmeres washingtònies (Washingtonia robusta), arbre ampolla (Bracychiton populneus), tanques de pitòspor (Pittosporum tobira).

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/es/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/jardins-interior-d-illa-de-paula-montal_99400063147.html "Carrer Viladomat, 149" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,15443110 41,38177590 g05 g01 5c13efa624dd5d500b8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c13efa624dd5d500b8b456a "Jardins d'Interior d'Illa de Safo" "
El jardí, amb el nom de la poetessa grega Safo, ocupa l'indret de les antigues casernes de Numància, i d'aquella època s'ha conservat un ficus de grans dimensions que, juntament amb altres exemplars més modestos de tipuanes, cercis, til·lers, prunus o bambús, emmarquen un ampli rectangle, assolellat i buit, on es recupera la calma gràcies a l'aïllament que li proporcionen les altes façanes de les cases. El silenci, destorbat tan sols per les rialles infantils, és el seu principal encant.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/ca/detall/jardins-interior-d-illa-de-safo_1183122853.html "Av Roma, 22" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14555160 41,38103110 g05 g01 5c2f8f7924dd5d360b8b456f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c2f8f7924dd5d360b8b456f "Font de la Plaça del Comerç" "Es visita dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Font de ferro colat amb dos brolladors i rematada amb un fanal." "Plaça del Comerç" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,18987109 41,43536780 d10 g01 5c42060e24dd5dbe1d8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c42060e24dd5dbe1d8b4568 "Parc Esportiu Urbà Àurea Cuadrado" "Camp per monopatí i patí en línia (skate park). L’objectiu és impulsar aquests parcs esportius urbans habilitats perquè es pugui desenvolupar aquest esport en bones condicions, a l’aire lliure i amb la màxima integració possible a la ciutat, amb elements pensats específicament per a aquesta pràctica.

L’espai disposa de 2.572 metres quadrats de plaça urbana.

Incorpora elements propis de les places urbanes, com ara bancs, escales, grades, plataformes o plans inclinats. Tots aquests elements s’han concebut no només per facilitar la pràctica d’aquests esports, sinó també per crear un espai públic de qualitat, obert i del qual puguin gaudir els vianants que no practiquen aquests esports.

A un cartell hi ha les nomes d'us: Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/parcs-esportius-urbans "Carrer General Batet, 1-7" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,10893460 41,37857060 g01 5c42cae724dd5d92328b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c42cae724dd5d92328b4569 "Parc Esportiu Urbà de la Mar Bella" "Camp per monopatí i patí en línia (skate park). L’objectiu és impulsar aquests parcs esportius urbans habilitats perquè es pugui desenvolupar aquest esport en bones condicions, a l’aire lliure i amb la màxima integració possible a la ciutat, amb elements pensats específicament per a aquesta pràctica.
Té una superfície de 2.985m2. La instal·lació és una zona patinable polivalent, amb diferents dificultats, i amb diferents àrees per a la pràctica de diverses modalitats de l’skate. També inclou d’elements de major alçada que afavoreixen la pràctica biker,  com són els funbox o les rampes.

Paviment: Formigó amb tractament superficial.
Activitats: Patinatge amb monopatí. Patinatge.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://serveisoberts.gencat.cat/equipaments/714366 "Pg. Marítim de la Marbella, s/n" "Sant Martí" "Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou" 2,21880750 41,40658430 g01 5c42ce9824dd5d3b268b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c42ce9824dd5d3b268b4568 "Parc Esportiu Urbà Via Favència" "Zona patinable polivalent, per a la pràctica de l’skate i altres modalitats d’esports urbans. L'espai incorpora elements propis de places urbanes com ara bancs, escales, grades, plans inclinats, tots ells adaptats per a la pràctica esportiva urbana. La superfície del parc supera els 2.200 m2.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/guardiaurbana/ca/noticia/el-nou-parc-esportiu-urba-de-la-via-favencia-en-ple-funcionament_181614 "Via Favència, 119" "Nou Barris" "Les Roquetes" 2,17096726 41,44320820 g01 5c42d86024dd5d3b268b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c42d86024dd5d3b268b4569 "Parc Esportiu Urbà Baró de Viver" "La instal·lació ocupa aproximadament uns 1.500 m2.
S'ha construït amb la intenció que sigui una pista d’aprenentatge, tot i que en el disseny s’ha tingut en compte la inclusió d’algunes zones de dunes, rails, un “Hubba” [zona de desnivells amb escales] i altres elements que ofereixen més dificultat pensats per als usuaris de més nivell. Es pot considerar com la pista més surfera de les que hi ha a Barcelona en aquets moments

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/parcs-esportius-urbans "Mercat de La Trinitat Vella" "Sant Andreu" "Baró de Viver" 2,19974200 41,44983083 g01 5c5d825b24dd5d282c8b4584 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c5d825b24dd5d282c8b4584 "Jardins de la plaça de Sant Cristòfol" "Els jardins de l'Arboreda i els de la plaça de Sant Cristòfol es troben entre els pisos de la Seat i formen part del passat industrial de la zona d'aquesta comunitat que durant la dècada dels cinquanta i seixanta estava considerada com una ciutat dins una ciutat. Tots dos estan units per un petit vial que dona accés al passeig de la Zona Franca. De fet, els dos espais actuen com una unitat urbana.
Biodiversitat: Entre els arbres més abundants hi ha tipuanes (Tipuana tipu) i lledoners (Celtis australis). També hi ha fals pebrers (Schinus molle) i cirerer d'arboç (Arbutus unedo) i parterres amb gespa.
L'àrea de joc infantil està sovint molt concorreguda.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca/detall/jardins-de-la-placa-de-sant-cristofol_99400452850 "Pl Sant Cristòfol, 1" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13655890 41,35881740 g01 5c60145324dd5dc42c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c60145324dd5dc42c8b4567 "Jardí dels Tarongers" "Pati interior de forma rectangunlar amb accessos des dels carrer Elisabets i Montalegre.
Les entitats allotjades són el Consell Econòmic i Social de Barcelona, l'Escola Labouré (FEV), l'Espai d'estudi i recerca dos palillos dos pebrots, la Fundació Institut Confuci de Barcelona, la Residència Casa de la Misericòrdia i la Fundació Privada Casa de la Misericòrdia de Barcelona.
La vegetació està composta majoritàriament per tarongers amargs (Citrus aurantium subsp. amara). També hi ha palmera canària (Pheonix canariensis) i nesprer japonès (Eriobotrya japonica).

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.jardidelstarongers.org/ "Carrer Elisabets, 8" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16799006 41,38375479 g01 g05 5cab715f24dd5d7b608b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cab715f24dd5d7b608b4569 "Jardins Mestre Balcells" "Jardins dedicats al professor de música i director de l'Orfeó Gracienc, Joan Balcells i Garcia amb una escultura de bronze del músic obra de Rafael Solanic.
Vegetació esponerosa dominada per palmeres de diverses espècies. Hi ha bugamvíl·lia, vinya verga, xipressus, diversitat d'arbustos i flors.
En aquests jardins hi havia una palmera canària inclosa en el catàleg d'arbres d'interès local, però va haver de ser tallada.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-mestre-balcells_99188085150.html "Carrer Sant Salvador, 49" Gràcia "Vila de Gràcia" 2,15405290 41,40738190 g01 d23 "Passejades 22 Mou-te pel clima. Caminant per la natura a la ciutat: els jardins de butxaca del barri de Gràcia ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fbd3b940cd7ea0a8b456c ), " 5cab84da24dd5d22658b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cab84da24dd5d22658b4568 "Jardins de Torre Girona" "Aquests jardins inclouen la casa rehabilitada del que fou el banquer i alcalde de la ciutat Manuel Girona i Vidal, al qui se li dedica el proper passeig que porta el seu nom.

Són uns jardins de la UPC en els que es pretén recuperar la biodiversitat. En el grup de treball que ha dissenyat el Pla hi han participat la Fundació World Nature (impulsora dels Refugis de Biodiversitat), l'Ajuntament de Barcelona (Direcció d'Espais Verds i Biodiversitat), el Museu de Ciències de Barcelona, i l'Associació Gestió Natural (que assessora habitualment en la conservació de l'espai).

L'objectiu
El Pla té per objectiu aplicar mesures de conservació i millora dels elements naturals i la fauna i la flora dels jardins. Les actuacions es faran tot implicant els diferents agents involucrats en la UPC i la ciutadania en general, per tal de:

Alinear els esforços de preservació, gestió i millora de la biodiversitat a Campus Nord
Promoure activitats de ciència ciutadana, experimentació i difusió
Articular col·laboracions innovadores entre els diferents actors.
Algunes accions ja s'han fet, com reforçar la cobertura arbustiva de l’espai, la construcció d’un espai d’aromàtiques o naturalitzar les basses del Jardí de Torre Girona. Es van treure els peixos per permetre la recuperació dels invertebrats aquàtics i els amfibis. S'han estret la majoria de les tortugues de Florida. S'han introduït algunes espècies d'ànecs: morell caproig (Aythya ferina), morell de plomall (Aythya fuligula), ànec canyella (Tadorna ferruginea), ànec blanc (Tadrona tadorna), xibec (Netta rufina), i esponàniament han arribat oques comunes (Anser anser).
 
Es pretén anar més enllà, creant un jardí de papallones, instal·lant caixes niu per ocells i ratpenats, menjadores per a ocells, promovent la conservació dels esquirols, eliminant espècies exòtiques i invasores o dissenyant els itineraris de pas, entre d'altres.

Quan a la vegetació hi ha tres arbres catalogats, un pi blanc (Pinus halepensis), un pi pinyer (Pinus pinea) i un arbre ampolla (Brachychiton populneus), i d'altres molt interessants com una xiprer arrar (Tetraclinis articulata), un conjunt destacable de l'espècie taronger de Louisiana (Maclura pomifera), alguns llentiscles (Pistacia lentiscus) i aladerns (Rhamnus alaternus) de port arbori, i altres arbres de gran mida." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Jordi Girona, 31" "Les Corts" Pedralbes 2,11574010 41,38926750 g01 g31 g16 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Veïnat i universitats que pensen en verd ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd5382324dd5d417c8b4567 ), " 5cd555a624dd5ddd018b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cd555a624dd5ddd018b4567 "Jardins de Ca l'Aranyó" "Els Jardins de Ca l’Aranyó s'enmgloben en el projecte iniciat als anys 80 amb l’objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l’Eixample disposin d’una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.
Els parterres són jardineres-banc amb plantacions. Hi ha camins de llambordes i unes àrees toves de sauló per unir les jardineres amb els camins. Al centre es troba una gran plaça.
Disposen d’una zona de pícnic
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/detall/jardins-de-ca-l-aranyo_1338143613.html "Carrer Bolívia, 120" "Sant Martí" "Provençals del Poblenou" 2,19494610 41,40581090 g05 g01 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Més enllà del 22@ ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd54afc24dd5d357e8b4567 ), " 5cd566b124dd5dcc038b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cd566b124dd5dcc038b4567 "Jardins de Marià Cañardo Lacasta" "Esteve Bonell i Francesc Rius, arquitectes del velòdrom, van encarregar a Joan Brossa l'any 1984 el Poema visual transitable en tres parts.

Es tracta d'una representació de la vida a través de la lletra A i signes de puntuació distribuïts per la gespa, des del naixement, els esdeveniments de l'existència i la mort o destrucció." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Paulo Freire" "Horta - Guinardó" Horta 2,14818140 41,43701100 g01 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Respirem per Horta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd940af24dd5d5b188b4569 ), " 5cd93c4224dd5dd9178b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cd93c4224dd5dd9178b4568 HortAntoni "És un espai obert situat al Centre de dia l’Onada (Barri de Sant Antoni) on desenvolupem un projecte de permacultura urbana entre diferents famílies. El nostre objectiu no és produir aliments sinó aprendre del que la terra ens pugui donar.
ACTIVITATS PRINCIPALS
- Conreu de verdures i plantes aromàtiques amb criteris d’agricultura ecològica, compostatge i alimentació saludable.
- Tallers d’horticultura, agricultura, ecològica, compostatge i alimentació saludable, tant pels avis del Centre de dia, com obert a d’altres persones, amb la idea de d’empoderar les persones.
- Generem espais de relació, coneixement i suport mutu entre veïns i veïnes del barri.
- Visites d’organitzacions, entitats i persones del barri i/o de més enllà, que vulguin conèixer l’experiència i/o participar-hi.
- Generem noves formes d’oci i de consum, noves formes de passar el temps en família, amb amics, amb companys de feina… perquè tothom hi té cabuda!" "Carrer Marquès de Campo Sagrado, 31-33 (Centre de dia l’Onada)" Eixample "Sant Antoni" 2,16499910 41,37676760 g07 g05 HortsComunitaris 5ce3a93c24dd5d4a4c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ce3a93c24dd5d4a4c8b4567 "Jardí interior d'illa del Turó de la Peira" "Interior d'illa vegetat amb planta majoritàriament autòctona. Entre les que tenen port baix trobem estepa borrera, romaní, lavanda, esparreguera... ; de mida més gran s'han planta't esbarzer, llentiscle (Pistacia lentiscus), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arç blanc (Crataegus monogyna), teucri blau (Teucrium fruticans), marfull (Viburnum tinus),.... Arbres n'hi ha pocs, alguns lledoners (Celtis australis), pins australians (Casuarina cunninghamiana),...
La façana del Centre Esportiu Municipal Turó de la Peira que dóna a l'interior d'illa té un mur verd.
A la urbanització de jardí, la ubicació d'unes franges drenants a peu dels talussos recullen l'aigua de pluja per retornar-la al el freàtic. Es tracta d'un SUDS (sistema Urbà de Drenatge Sostenible)


Automatically translated with Google Translate API." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer de Sant Iscle, 34" "Nou Barris" "El Turó de la Peira" 2,17312376 41,43230170 g05 g01 g18 EmergènciaClimàtica 5dc2bc8f24dd5d3c548b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5dc2bc8f24dd5d3c548b4567 "Jardins de Miquel Martí i Pol" "Els jardins són una illa verda que envolta el Museu Can Framis i la Fundació Vila Casas. Es van dissenyar com la recreació d’un bosquet aleatori, farcit d'àlbers, pollancres i alzines. Un bosquet menut i atapeït, que cada primavera es desperta recobrint de verd les capçades arbòries i de flors la superfície. Com un poema imprevist, els jardins regalen als vianants un recital cromàtic, un poema floral de blaus, grocs, vermells, morats i liles. Un jardí, com la poesia, fràgil i fugaç, del qual podem copsar el millor vers durant el breu sospir que va entre l'abril i el maig.

Història
Can Framis era un important centre fabril tèxtil al Poblenou, dedicat a la manufactura de la llana. Els jardins s’han dissenyat durant la intervenció per rehabilitar l’antiga filatura per acollir-hi el recinte museístic de la Fundació Vila Casas, de la qual cosa se n’han encarregat els arquitectes Jordi Badia, Jordi Framis i EMF (Estudi Martí Franch, paisatgisme).
El disseny del jardí, obra de l’estudi BAAS Arquitectura, de Jordi Badia i Jordi Framis, va sorgir simultàniament a la intervenció per rehabilitar les naus de l’antic recinte fabril de Can Framis. El seu projecte d’enjardinament dels entorns del museu va ser finalista de la sisena edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba i també del concurs “Public Space European Space”, tots dos certàmens celebrats el 2010.

Biodiversitat
Aquest bosc breu i delimitat l’integren desenes d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i alzines (Quercus ilex). Imitant el bosc de ribera, s’agrupen en peus de dues o tres peces, que creixen aleatòriament i sense ordre aparent, talment com un poema de vers i rima lliures.
La desendreça arbòria premeditada camufla l’edifici del museu. Els visitants se submergeixen al jardí per diferents rampes d’accés. Una petita escullera natural, contra la qual trenquen les onades verdes de l’heura (Hedera helix), entapissa tota la superfície. La disposició ondulada dels parterres genera diferents nivells i accentua la sensació de làmina verda ondulant.
Tocant a l’heura, hi trobem plantes bulboses; la que hi té més presència és el lliri de Nadal (Narcissus jonquilla tazetta). També trobarem les campànules blaves dels jacints del bosc (Hyacintus hispànica), el bruc de mar (Frankenia laevis), la cua de gat (Bulbine frutescens), la flor de l’infern (Lycoris radiata) o l’Osmanthus bicolor. També hi ha plantes vivaces i rizomàtiques, com l’Arum italicum, que acumula les flors en gotims de color taronja i vermell i que emet escalfor en florir. Finalment, trobem la Stembergia lutea, diverses varietats d’iris (Iris spurea var maritima, Iris formosana i Iris umbicularis) i les flors de l’amor (Agapanthus peter pan).

Paisatgisme i disseny
Els Jardins de Miquel Martí i Pol són una petita massa verda, lleugerament enclotada, que embolica i oculta l’edifici del Museu Can Framis. L’espai té vocació de bosc amable que convida al passeig.
Durant els mesos d’abril, maig i abans del juny, els visitants hi troben la catifa d’heura, que entapissa un espai farcit de blaus, grocs, vermells, morats i liles procedents de la floració de les plantes bulboses i vivaces que creixen entre l’heura.

Art i arquitectura
L’edifici del Museu Can Framis s’ordena en un conjunt arquitectònic de tres naus, dues de recuperades de l’antic recinte fabril tèxtil i una tercera nau de nova planta que les uneix. El...

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/jardines-de-miquel-marti-i-pol_99400273743.html "Carrer Llacuna, 121" "Sant Martí" "El Parc i la Llacuna del Poblenou" 2,19487000 41,40382870 g01 "La ciutat que buscava canviar ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddd502c940cd756648b4567 ), " 5ddbe77e940cd723308b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ddbe77e940cd723308b456a "Plaça Comas" "Juntament amb la plaça de la Concòrdia i de Can Rosés, la plaça de Comas configura l’eix primigeni més autèntic de la històrica vila de les Corts.
La plaça està dedicada a Josep Comas i Masferrer, fill de Dolors Masferrer, la promotora de la urbanització d’aquesta zona, i d’un polític liberal que va presidir la Diputació.
La plaça i els carrers dels voltants van ser urbanitzats per iniciativa de la propietària de Can Sòl de Dalt, Dolors Masferrer i Bosch, que va proposar a l’Ajuntament de Barcelona de convertir les terres del seu mas en espai urbà. En primer lloc es va fer la Casa Consistorial i el 1981, la plaça.

Punt neuràlgic del poder local
Durant la dècada dels quaranta del segle XIX, les famílies terratinents de més pes que sempre havien estat partidàries de la independència, van plantejar la consolidació del municipi com a tal. Feia falta un cementiri, una parròquia i un ajuntament, indispensables per assumir el creixement urbanístic i demogràfic que provocava la industrialització.
L’edifici va ser construït el 1882 per Antoni Rovira i Rabassa per acollir l’ajuntament de la vila independent de les Corts, una institució que va tenir una curta durada atès que al 1897 la vila es va annexionar a Barcelona.
L’edifici històric, actualment seu del districte de les Corts, té un regust neoclàssic observable en els elements decoratius de la façana dels quals destaca el coronament en forma de frontó triangular amb l’escut de les Corts.
Als espais nobles (l’antiga sala del consell i els despatxos principals) hi ha una remarcable col·lecció de quadres d’Antoni M. Fabrés i Costa (1854-1936), propietat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la planta baixa hi ha l’Espai Expositiu Les Corts, un espai diàfan amb mostres artístiques temporals, i l’Arxiu Municipal de les Corts.
Davant la seu del districte hi trobem un pagès amb un got a la mà. Es tracta de Pau Farinetes, que la tradició ha volgut identificar amb Pau Piera i Piera (1850-1921), propietari del mas conegut com a Can Farinetes situat, aproximadament, a l’eix del camí de les Corts a Sarrià (al Torrent dels Morts), a la vora de la plaça Comas.
Fins a la remodelació de la plaça amb la seva secció actual, la figura era en un pedestal de pedra. La nova configuració de la plaça va situar la figura a peu de carrer, cosa que li ha atorgat un caràcter de proximitat encara més elevat del que ja tenia.
La vegetació està dominada per arbres de l'amor o de Judea (Cercis siliquastrum), amb algunes acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos) i els lledoners d'alineació del carrer (Celtis autralis).

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/lescorts/ca/noticia/la-placa-de-comas-un-dels-nuclis-mes-antics-de-les-corts_112278 "Plaça Comas" "Les Corts" "Les Corts" 2,13025690 41,38529970 g01 "Un pulmó verd a Les Corts ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), " 5ddbf7d5940cd746328b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ddbf7d5940cd746328b4567 "Jardins de la Plaça del Sol de Baix" "El Parc d'Esports Sol de Baix va ser un complex poliesportiu de 1932 a 1951, entre els barris de Sants i les Corts.
Era una gran parcel·la sense urbanitzar anomenada Sol de Baix, entre la Travessera de les Corts, el carrer Joan Güell, l'avinguda de Madrid i la Gran Via de Carles III. Avui el nom només correspon a la plaça del Sol de Baix.
El Futbol Club Barcelona va tenir aquí diverses instal·lacions esportives fins al 1932. A partir d'aquesta època l'Asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña (AHGDC) va construir una pista el·líptica amb dues pistes paralel·les: una interior, per a curses de llebrers (500 m.), i una altra exterior per a curses de cavalls (680 m.) que també es feia servir per motos i de bicicletes. A l'espai central es jugava a futbol, rugbi o beisbol.
El majror ús va ser com canòdrom i, en menor grau, com a velòdrom per a proves ciclistes i de motocicletes. Al 1951 es va enderrocar.
L'arbre més abundant és l'acàcia rosa (Tipuana tipu).

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/detall/jardins-pl-sol-de-baix_99335120020.html "Plaça del Sol de Baix" "Les Corts" "Les Corts" 2,12936570 41,38164510 g01 "Un pulmó verd a Les Corts ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), " 5ddbff4f940cd710338b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ddbff4f940cd710338b4567 "Jardins de Can Bacardí" "Els jardins de Bacardí ocupen un espai aproximat de 7.000 m2 situats a la travessera de les Corts entre els carrers de Benavent, Felipe de Paz i Comandante Benítez, davant mateix del camp del Barça.
El topònim Bacardí fa referència a l’explotació agrícola que a mitjans del segle XX encara subsistia en aquest lloc. De fet, quan els Bacardí van comprar la finca a finals del segle XIX que es coneixia com a Can Ermengol en record dels antics propietaris, la van convertir en una casa senyorial que comptava amb un gran jardí per a l’esbarjo familiar de l’acabalat propietari i veí de Barcelona, Baltasar de Bacardí i Janer. A la mort l’any 1958 de la seva néta i hereva, Anna Bacardí i Ribas, els seus tres fills van iniciar la reparcel·lació i venda dels terrenys, restant en peu la casa i els jardins. La casa va ser enderrocada, atès que estava afectada pes les noves alineacions de la Travessera les Corts, i els jardins van ser expropiats per l’ajuntament l’any 1963, que els va convertir en un espai públic.
Dels antics jardins es conserven palmeres de diferents espècies (Washingtonia filifera, Phoenix dactylifera, Chamaerops humilis, Tachycarpus fortunei) i plàtans (Platanus x hispanica), però hi destaca una alzina (Quercus ilex) centenària, catalogada com a arbre d'interés local. Aquest exemplar té de més de 14 metres d'altura, de 8 metres de diàmetre de copa i es calcula que va néixer l'any 1904 També hi són presents l'arbre ampolla (Brachychiton populneus), el pi australià (Casuarina cunninghamiana), l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), la magnòlia (Magnolia grandiflora), l'olivera (Olea europaea), la parquinsònia (Parkinsonia aculeata), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyoner (Pinus pinea) entre altres.

El rec del parc es fa amb aigua freàtica provinent de la captació situada al Dipòsit d'aigües pluvials dels Jardins dels Doctos Dolsa." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Jardins de Can Bacardí" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12553880 41,38022600 g01 "Un pulmó verd a Les Corts ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), " 5de69624940cd7a4188b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5de69624940cd7a4188b4567 "Gran Via de Carles III" "S'anomena Ronda del Mig a la via ràpida que recorre la ciutat de Barcelona per l'interior de la ciutat, a diferència de la Ronda del Litoral i la Ronda de Dalt, que la recorren per la perifèria. Originalment rebia el nom de ""Primer Cinturó de Ronda""
Fou planificada inicialment en el pla d'enllaços de Barcelona de 1907, obra de l'urbanista tolosà Léon Jaussely, si bé la seva execució, amb modificacions importants, ses va allargar gairebé tot el segle XX.
En la planificació de l'Ajuntament a la dècada de 1970, es preveia la seva continuïtat des del Guinardó, on finalitza actualment, fins al mar, passant per la Sagrera i l'actual Rambla Prim.
La ronda està parcialment soterrada entre la plaça d'Ildefons Cerdà fins a la cruïlla amb Via Augusta, tram que es pot recórrer sense parar a cap semàfor, a més d'un petit tram entre Travessera de Dalt i Ronda del Guinardó (entre el Carrer de l'Escorial i la Plaça d'Alfons X el Savi, confluència dels carrers de Pi i Margall, i de Praga). A més, la ronda disposa de pas subterrani sota l'avinguda Diagonal i a plaça de Lesseps.
La vegetació sobre els trams soterrats consta de diferents espècies arbòries com fals pebrer (Schinus molle), tipuanes (Tipuana tipu), xicandres (Jacaranda mimossifolia), lledoners (Celtis australis), washingtònies (Washingtonia robusta i W. filifera), datiler (Phoenix dactylifera), etc.

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/la-nova-rambla-gran-via-de-carles-iii_61944.html "Gran Via de Carles III" "Les Corts" "Les Corts" 2,12829028 41,38188626 g01 "Un pulmó verd a Les Corts ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), " 5df241cb940cd737038b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5df241cb940cd737038b4567 "Parc fluvial del riu Besòs - Zona d'ús públic" "El Parc fluvial del riu Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani. Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, sobretot si es té present la seva ubicació formant part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.
La zona d'ús públic va des del Pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs, uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible pels usuaris mitjançant rampes i escales d'accés. Des d'aquests accessos primer s'arriba a una franja asfaltada per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable.
Per més informació podeu consultat L'Atles de la Biodiversitat" https://parcs.diba.cat/web/fluvial/el-parc-fluvial "Pont de Santa Coloma" "Sant Andreu" "Baró de Viver" 2,20204949 41,44857693 e06 e10 g01 g08 g09 g13 g14 g15 g24 AiguArt20 5e1d8cd9940cd74f0e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e1d8cd9940cd74f0e8b4567 "Jardí interior d'illa d'Agustí Centelles" "2.000 m2 d’espai renaturalitzat amb arbusts, enfiladisses (buguenvíl·lees emparrades a una pèrgola) i parterres al costat de les parets.
Per les característiques del subsòl s’han diferenciat quatre àrees: Uns jardins per fer brillar la façana posterior modernista del Palau Macaya, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Passatge del carrer de Roger de Flor, 191" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17013840 41,40044030 g05 g01 5e414e25940cd7f4428b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e414e25940cd7f4428b4567 "Plaça de la Sedeta (Jardins d'interior d'Illa de La Sedeta)" "Símbol de treball i lluita per a molts veïns de la zona a causa de la seva estreta relació amb la indústria, la plaça de la Sedeta ocupa una àmplia parcel·la del barri coneguda com el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova que havia estat terreny fabril. L’antiga fàbrica Pujol i Casacuberta, popularment coneguda com La Sedeta, és avui un centre cívic que recull l’esperit veïnal.
Indústria i lluita veïnal
Com a símbol clar de l’esperit comunitari i veïnal que sempre ha estat característic del barri de Gràcia, la plaça de la Sedeta conté el centre cívic homònim que des del 1984 organitza gran part de la vida culturalde la zona, amb tallers, cursos, concerts, etcètera.
Històricament, l’edifici industrial de maó vist de 7.000 metres quadrats que ara ocupa el centre cívic havia estat una fàbrica tèxtil que oficialment es deia Pujol i Casacuberta, encara que tothom li deia La Sedeta, nom que després es va traspassar a la plaça que l’envoltava.

Un centre cívic emblemàtic
Marcada per un esperit lluitador, la plaça no es pot dissociar d’aquesta fàbrica, que durant la vaga de tramvies del 1951 va ser la primera a aturar la producció. L’any 1978, la plaça també va ser testimoni d’una intensa campanya veïnal per salvar l’edifici de la fàbrica, que es volia enderrocar per construir-hi pisos i que finalment l’Ajuntament va adquirir per destinar-lo a ús públic.
Plena de veïns i joves que participen en les activitats del centre cívic, val la pena apropar-se fins al mig del Camp d’en Grassot per conèixer una de les places amb més història de Barcelona." "Carrer Sicília, 321" Gràcia "Camp d'en Grassot i Gràcia Nova" 2,16784220 41,40557490 g05 5e4be7fa940cd7be7c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e4be7fa940cd7be7c8b4567 "Plaça de les Dones de Nou Barris" "Plaça en homenatge a les dones del districte i a la seva lluita pel dret a la igualtat i la no discriminació, la millora de la qualitat de vida i la cohesió social. És una de les intervencions que l’Ajuntament du a terme per fer visible la presència de les dones en la vida pública i social de Nou Barris. De fet, la plaça és fruit de la col·laboració directa entre el Govern del Districte i les dones de Roquetes en totes les fases del projecte, des del disseny de l’entorn fins a la tria del nom, que ha estat escollit per les pròpies veïnes del barri.

Conté un gran espai verd amb un itinerari adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda. A la zona verda s’hi ha plantat arbres i plantes arbustives, i s’ha col·locat mobiliari urbà que facilita l’estada dels usuaris en una zona del barri deficitària d’espais públics i de zones de comunicació social per als veïns. A més, hi ha una zona de jocs infantils adaptada, i s’ha instal·lat reg automàtic i enllumenat públic tipus led.L’objectiu és enllaçar i crear una continuïtat entre el parc del Pla de Fornells i els equipaments adjacents, situats a la part alta del barri, i l’eix cívic de l’entorn del mercat de Montserrat.

La zona verda s’estructurarà en diversos camins que delimitaran uns parterres enjardinats amb arbres i plantes arbustives que comuniquen, a través d’un itinerari adaptat, el desnivell existent entre la part alta i baixa de l’àmbit.
Pel que fa a l’arbrat, hi ha aurons i til·lers, i s’acompanyan de lledoners i tipuanes a les zones més solejades. També hi ha espècies arbustives a les zones de parterres, i a les zones de mur i de desnivell vinyes verges que s’adaptan perfectament a l’entorn. 

En aquesta plaça s'ha instal·lat un Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS). Amb aquesta actuació s’ha aconseguit la captació de el 100% de les aigües pluvials per a un període de retorn de 10 anys (una pluja torrencial fort) en un carrer que té un gran pendent longitudinal del 12%. Es basa en col·locar àrees de bioretenció entre la calçada i la vorera. Les primeres aigües es retenen en aquestes àrees vegetades on es retenen els contaminants. Quan el cabal comença a ser elevat, entren en un dispositiu d’estructures buides de polietilè que permeten la infiltració en funció de la capacitat de permeabilitat del terreny. Aquesta alternativa sostenible és extrapolable a altres carrers i a altres ciutats.
Les estructures són modulars de polipropilè reciclat i serveixen per crear espais buits de diferents formes i prestacions situades sota o a l'interior de materials permeables destinades a captar l'aigua filtrada a través d'aquests materials porosos i augmentar la capacitat d'acumulació dels mateixos. L'objectiu és reduir les superfícies impermeables de la ciutat, augmentar les permeables i recuperar la capacitat de filtrar, retenir i acumular aigua de pluja, recobrant així  ""l’efecte esponja"" de la vegetació i sòl natural." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça de les Dones de Nou Barris" "Nou Barris" "Les Roquetes" 2,17941080 41,44744340 g01 d01 EmergènciaClimàtica 5e4c0066940cd7250b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e4c0066940cd7250b8b4567 "Plaça Dolors Piera" "Es tracta de l’espai situat a l’interior de l’illa conformada pels carrers Ciutat de Granada, Sancho d’Àvila, Roc Boronat i dels Almogàvers.
És un espai essencialment verd dividit en dues plaçes. La plaça d'Isabel Vilà incorpora un estany naturalitzat, una zona amb un bancal per horts, una zona de pèrgoles; i la plaça Dolors Piera una zona amb jocs infantils. La zona verda, inclou l’arbrat preexistent i espècies arbustives de nova plantació a més d'un petit jardí d’arbres fruiters. Actua com a Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS).
El paviment de l’espai combina les zones de sauló més toves amb àrees de pas de formigó polit i lloses de formigó.
També hi ha pistes de petanca." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça Dolors Piera" "Sant Martí" "El Parc i la Llacuna del Poblenou" 2,19498880 41,40166890 g05 g01 d01 g09 EmergènciaClimàtica x 5e4ce33e940cd7d1638b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e4ce33e940cd7d1638b4567 "Jardins de Montserrat" "Al parc hi ha pins, til·lers, plàtans, palmeres, xiprers, podocarpus, magnòlies, oliveres i alzines. També hi ha diversitat de parterres amb gespa, rosers, plantes amb floracions vistoses i heures combinades amb arbustos de baixa alçada.
Dins es troba l'Espai Associatiu Lola Anglada.
Dins hi és l'Hort de la Lola o hort comunitari dels Jardins Montserrat 

Taules Ping-Pong
Àrea d'Esbarjo per a Gossos de 400 m2
Àrea de Joc Infantil amb franges fins al 12 anys

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carrer Rocafort, 226" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14523150 41,38566210 g01 d23 a16 d22 e10 5e64def2940cd7e03e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e64def2940cd7e03e8b4567 "Jardins del doctor Pla i Armengol" "Des de l'any 1976 els veïns del Guinardó reclamaven la recuperació del Torrent d'en Melis com a jardí públic i que es va inaugurar definitivament com a tal el 15 de desembre del 2019.
Aquest parc forma part del corredor verd entre el parc de la Ciutadella i Collserola. Té 3,6 hectàrees i és dins la finca Ravetllat-Pla. El projecte de restauració és de Planas-Esquius-Segatti amb Ingenieros Asociados. Inclou horts urbans, basses naturalitzades, un centenar d'arbres de nova plantació i uns 112.000 arbustos de 140 espècies diferents. Amb una inversió de 8,6 milions. Conté 55 bancs, 40 cadires i 16 pedres de formigó per seure al sotabosc.
El parc és obra de l’arquitecte Adolf Florensa. Manté l'estil noucentista. S'han restaurat murs i balustrades, basses originals, pilastres i pèrgoles de fusta.  S'han habilitat grades i un mirador. 
Dins hi ha un palauet de 2.500 metres quadrats, que va tenir funcions de laboratori farmacèutic a partir dels anys trenta. Ramon Pla i Armengol (1880-1958) juntament amb el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) van fundar l’Institut Ravetllat-Pla dedicat a elaborar productes antituberculosos a partir de la sang de cavalls prèviament tractats. Aquests jardins acollien els laboratoris farmacèutics on s’elaboraven els fàrmacs i es va adaptar l’entorn agrícola per a les instal·lacions dels cavalls.  L'Ajuntament de Barcelona va adquirir la finca el 2015 i va cedir l'ús de l'edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un període de cinquanta anys, la col·lecció de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria es pot visitar gratuïtament.

Els horts són el resultat de les reivindicacions de les veïnes del Guinardó, del Baix Guinardó i de Can Baró, que l’any 2014 van presentar un primer projecte a l’Ajuntament per fer que aquestes terres fossin comunitàries. A aquest nucli inicial, s’han sumat altres entitats que han fet possible el que avui ja és una realitat: un hort comunitari de 1.215 metres quadrats de tota i per a tota la gent.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 127I," "Horta - Guinardó" "El Guinardó" 2,16953470 41,41603020 g01 g07 g09 g13 g15 g24 g31 RefugideBiodiversitat "Passejades 22 Mou-te pel clima: Papallones i mosquits dins la ciutat: Fent ciència ciutadana a ritme ràpid ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626faa8b940cd7510a8b456e ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Els espais humits dins la ciutat. Fent ciència ciutadana amb els peus a l’aigua ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fbbe2940cd7ea0a8b456b ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Els ocells dins la ciutat: Fent ciència ciutadana a vol d’ocell ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fc566940cd76b0f8b4569 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5e7dc15e940cd7ae578b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e7dc15e940cd7ae578b4568 "Plaça d'Isabel Vilà" "Es tracta de l’espai situat a l’interior de l’illa conformada pels carrers Ciutat de Granada, Sancho d’Àvila, Roc Boronat i dels Almogàvers.
És un espai essencialment verd dividit en dues plaçes. La plaça d'Isabel Vilà incorpora un estany naturalitzat, una zona amb un bancal per horts, una zona de pèrgoles; i la plaça Dolors Piera una zona amb jocs infantils. La zona verda, inclou l’arbrat preexistent i espècies arbustives de nova plantació a més d'un petit jardí d’arbres fruiters. Actua com a Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS).
El paviment de l’espai combina les zones de sauló més toves amb àrees de pas de formigó polit i lloses de formigó.
També hi ha pistes de petanca." 0,00000000 0,00000000 g05 5e857674940cd75b608b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e857674940cd75b608b4567 "Parcs i Jardins de Barcelona" "La conservació de la qualitat dels parcs i jardins de Barcelona comporta la realització d'un seguit de treballs de manteniment a les zones verdes, que es van succeint al llarg de l'any en funció del cicle vegetatiu de les diferents espècies. Així, les feines tenen com a objectiu tant els aspectes estètics de la vegetació -com pot ser el retall de les tanques vegetals- com el seu bon estat estructural i fitosanitari.
Cada parc i cada jardí és diferent i, per tant, requereix un manteniment específic. Hi ha parcs molt arbrats i altres on els arbustos o les tanques vegetals representen una part importantíssima de la vegetació. Les superfícies dels parterres de gespa varien, com també varia la quantitat de grups de flor i, evidentment, les espècies que enjardinen cadascun d'aquests espais verds.
Un altre aspecte que determina el manteniment és la tipologia del parc o jardí. No és el mateix cuidar un parc o un jardí històric que cuidar un parc forestal o un parc urbà. Cadascun té importants especificitats. És per aquest motiu que Parcs i Jardins elabora plans de manteniment específics per a cadascun dels parcs i jardins de Barcelona, amb especial atenció als històrics, molt més fràgils que la resta i en els quals cal conservar l'estructura paisatgística originària.
Aquests plans de manteniment permeten optimitzar i planificar els recursos, tant humans com tècnics i materials, i per elaborar-los es procedeix a la realització d'un estudi exhaustiu de les tasques i les necessitats.

Gestió medioambiental
El model de gestió dels parcs i jardins -i de tot el verd urbà de Barcelona- es fonamenta en l'aplicació de criteris de sostenibilitat que tenen com a eixos principals la racionalització de les tasques de manteniment, l'optimització del reg i la selecció d'espècies vegetals que s'adaptin al clima de la ciutat.
Des de l'any 2001, Parcs i Jardins disposa de la certificació ISO 14001 en la conservació i la gestió dels espais verds i de l'arbrat viari públic. Aquesta certificació acredita el desenvolupament d'uns processos productius -en aquest cas, de serveis dins l'àmbit del verd urbà- seguint un sistema de gestió mediambiental.
Això comporta un cicle continu de planificació, acció, revisió i millora de l'actuació mediambiental de Parcs i Jardins i un sistema voluntari de gestió i auditoria, que es fa anualment.
L’Atles de Biodiversitat és un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat de Barcelona: els parcs, els jardins, les places i les espècies vegetals que hi viuen, els arbres dels carrers i els ocells que fan niu a la ciutat. " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins 0,00000000 0,00000000 g03 g04 g05 g06 g08 g09 g15 g16 g19 g24 g28 5ecfe31b940cd7df4c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecfe31b940cd7df4c8b4567 "Revegetació del carrer Lanzarote" "El paisatge que tenim al nostre voltant ens afecta de manera tant física com psicològica. Per això és tant important que l’espai per on passegem, vivim o treballem, sigui un espai sa i agradable. Les persones ens sentim millor quan estem envoltades de natura, i en algunes zones de Barcelona aquesta necessitat és més imperiosa que mai.

Fa poc temps que el carrer Lanzarote de Sant Andreu s’ha convertit en un exemple de com omplir els carrers de natura. Ha passat de ser un espai ple de cotxes, soroll, murs i asfalt, a una zona tranquil·la plena d’arbres i vegetació on gaudir d’una passejada.

Tot el paviment de la vorera s’ha substituït per una gran franja verda amb plantes ben poc usuals com a vegetació viària a la ciutat: falgueres, cues de cavall...una vegetació densa i abundant que ens transporta a la frondositat d’una zona humida a la vora d’un rierol.
 " https://www.facebook.com/Naturalwalks https://twitter.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks "Carrer de Lanzarote 30" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,19006410 41,44042870 g01 5ecfe6c6940cd7c34e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecfe6c6940cd7c34e8b4567 "Zona verda per afavorir la biodiversitat" "En una zona de transició, al límit de la trama urbana de la ciutat amb el Parc Natural de Collserola, aquest espai verd es gestiona, ja des de fa anys, de manera que sigui un punt on s'afavoreixi la vida silvestre, amb actuacions poc intensives i prioritzant l'evolució natural de la vegetació, per oferir així hàbitats i recursos interessants per augmentar la biodiversitat.
 " https://www.facebook.com/Naturalwalks https://twitter.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks "Passeig Vall d’Hebron 203" "Horta - Guinardó" Horta 2,15156600 41,43793310 g04 g31 6012ffe5940cd708798b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6012ffe5940cd708798b4568 "Jardins Antònia Vilàs" "Jardí amb espai de joc, per estar-s'hi i un hort. Hort comunitari de 40m2 gestionat pel grup d'ecoconsum La Sardineta" https://lasardinetadelabarceloneta.wordpress.com/ "Jardí Antonia Vilàs" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,19076196 41,38241087 g01 g07 HortsComunitaris 6013cafb940cd7ff178b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6013cafb940cd7ff178b4567 "Jardins de Josep Maria Sostres" "Àrea de joc per infants de 6 a 12 anys.
Vegetació tipuanes (Tipuana tipu), xincarandra (Jacaranda mimossifolia), wasingthonia (Wasingthonia robustus) sobre una pradera de gespa." "Carrer de la Selva de Mar, 1.S" "Sant Martí" "Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou" 2,21380070 41,40428054 g01 g05 60151029940cd7af3f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60151029940cd7af3f8b4567 "Jardins del Doctor Roig i Raventós" "Aquest parc es va reconstruir a sobre d'un aparcament subterrani.
Àrea de Jocs infantils" "Carrer Dalmases, 76" "Sarrià - Sant Gervasi" "Les Tres Torres" 2,12958490 41,40321260 g01 d23 605c2f39940cd7f6258b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/605c2f39940cd7f6258b4567 "Jardins de Can Farrero" "Aquests jardín tenen al seu interior el Centre Cívic La Casa del Rellotge, una pista de bàsquet i un conjunt d'arbres recollits al catàleg d'arbres d'intenrès municipal, uns plàtans d'ombra i unes whashingtònies.
Atles de Biodiversitat." "Pg Zona Franca, 116" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14146930 41,35731350 g01 6079a587940cd7b17b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6079a587940cd7b17b8b4567 "Refugis d’abelles als Jardins de Joan Brossa" "La primavera és temps colors intensos, formes seductores i aromes dolços i temptadors.
Tot un espectacle dissenyat per galantejar amb les abelles, despertant-les de la mandra hivernal i portant-les al seu moment de màxima activitat.
És en aquest moment quan moltes espècies d'abelles (a Barcelona n'hi ha més de 200 de diferents) necessiten un refugi on fer el niu per a pondre els ous. Algunes, com els borinots, el fan sota terra, però d’altres, per exemple les abelles fusteres, necessiten canyes seques, troncs vells, antics forats barrinats per escarabats a la fusta...i molts cops no és gens fàcil trobar-los dins de la ciutat.
Als jardins de Joan Brossa s’hi han instal·lat diversos refugis per a abelles que reuneixen moltes característiques interessants per a que trobin una llar ben acollidora. Protegits per gabions metàl·lics podem trobar-hi diversos materials amb forats de diferents diàmetres ideals per a que vàries espècies puguin posar-hi els ous i emmagatzemar aliments per a la futura generació. Després, la mare segellarà l’entrada amb fang. Si hi anem aquests dies tindrem l’ocasió de veure com d’enfeinades estan entrant i sortint dels seu nou allotjament, i si tenim sort, fins i tot el naixement d’alguns individus que obren la porta de fang i veuen la llum per primer cop.
 " https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks "Jardins Joan Brossa" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16668935 41,36826180 g24 g01 g31 607b05ea940cd7ff2a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/607b05ea940cd7ff2a8b4567 "L’Araucària de Norfolk del Parc de les Rieres d’Horta" "Aquest gran exemplar d’Araucària de Norfolk (Araucaria heterophylla) és endèmic d’una petita illa australiana. Tot i que és un arbre sovint plantat en jardins particulars no és un arbre gens freqüent a Barcelona i menys un exemplar com aquest de 25 metres d’alçada.
Aquest arbre, originàriament plantat fa molts anys en una finca privada, va ser cedit pel seu propietari a l’Ajuntament i es va traslladar a la seva nova ubicació l’any 2012.
Tot i que no és fàcil que un arbre vell pugui adaptar-se a una operació tan traumàtica, gràcies a una tècnica especial de trasplantament d’arbres molt grans, en aquest cas va tenir un final feliç per a ell i per als veïns de Barcelona, que podem seguir admirant el seu port.  
 " https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks "Camí de l'esglesia 5" "Horta - Guinardó" Horta 2,15328710 41,43417627 g16 g01 608299b5940cd7671a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/608299b5940cd7671a8b4567 "Jardins de Gandhi" "Situada a una plaça aquest parc està dedicat a Mohandas Karamchand ""Mahatma"" Gandhi del qual hi ha una estàtua obra del premi nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel.
Aquest jardí i el de Josep Trueta van ser construïts a l'any 2000 per la immobiliària Colonial a canvi de poder edificar dues illes d'habitatges.
D'equipaments conté diversos espais per jocs infantils i una zona d'esbarjo per a gossos." "Carrer de Ramon Turró, 267" "Sant Martí" "El Poblenou" 2,20785630 41,40374370 g01 609ef688940cd7902b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/609ef688940cd7902b8b4567 "Oliveres centenàries de la ronda del Guinardó" "Conjunt de nou oliveres d’entre 200 i 300 anys d’edat, amb una història d’exili i retorn al barri del Guinardó." https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks "Ronda del Guinardó, 91" "Horta - Guinardó" "El Guinardó" 2,17246800 41,41501000 g01 g16 60d07ea8940cd77f118b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60d07ea8940cd77f118b4567 "Els colors del bosc" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Endinsa’t al bosc, que vincula l’art i la natura activitats del projecte Desperta, Art i natura a la ciutat de Barcelona #despertabarcelona.
Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Bosc Turull a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.

1. Els colors del bosc 

Ens endinsem al bosc. És de diferents colors: verds, grocs, marrons, taronges,… depenent de l’estació de l’any.

Aquesta parada ens permet submergir-nos al bosc, descobrir la seva paleta de tonalitats, sentint que els arbres i les plantes ens envolten.

Si t’hi fixes, trobaràs coses que mai havies vist. Mira els troncs, les fulles, el terra, al cel.

Observem entre els arbres, entre les branques. Potser podem trobar algun ocell, i amb molta sort un esquirol.



Durant tot l’any aquest bosc ens regala diferents vistes. A la primavera i l’estiu els verds guanyen. A la tardor, els arbres li donen la benvinguda amb les fulles tenyides de de groc i taronja. 

Les fulles d’alguns arbres canvien de color, i cauen a terra. Altres segueixen verdes tot l’any, i alguns arbres no les perden, i van del groc, al taronja, i finalment al vermell. Quin color té ara el bosc turull?

Tot el bosc és un conjunt d’elements de flora i fauna, que interaccionen i depenen els uns dels altres. Nosaltres podem endinsar-nos al bosc, però sempre amb cura i respecte, cuidant el seu equilibri.

Però al bosc hi ha un gegant, i sabeu què vigila? Seguiu aquest itinerari al punt 2. El gegant que vigila

Altres punts de l'itinerari Endinsa't al bosc
3. Aquarel·la del so
4. Formes aromàtiques
5. Patrons de vida
6. Camins i possibilitats

Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @boscturull i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible

El vídeo es va gravar en els mesos de maig i juny de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar de diferents elements d'aquest punt.

Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passeig Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14744133 41,41286198 e10 e11 e12 g04 g31 g24 g29 "Endinsa't al bosc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/60d20aa8940cd787368b4579 ), " 60d08829940cd7a6128b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60d08829940cd7a6128b4567 "Formes aromàtiques" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Endinsa’t al bosc, que vincula l’art i la natura activitats del projecte Desperta, Art i natura a la ciutat de Barcelona #despertabarcelona.
Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Bosc Turull a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.

4. Formes aromàtiques

Les plantes aromàtiques que trobem a Turull són diverses, i en aquest punt en podem trobar moltes.

I també podem observar els horts que les envolten i fan companyia.

Observem les seves formes. Fulles petites, arrodonides, allargades, curtes, ovalades...

Les petites flors ens saluden a la primavera, i viuen envoltades de borinots, abelles i altres insectes pol·linitzadors.

A l’hivern reposen, i es fan més petites. Les formes de les flors desapareixen.



Si podem tocar les aromàtiques, amb calma i suavitat, i després ens olorem les mans, el seu aroma ens acompanya.

Podem notar les formes punxegudes, arrodonides, els nervis de les arrels o els troncs de les plantes.

Petites, boniques, vulnerables… ens inspiren tendresa i fragilitat.

En aquest punt hi podem estar estona, buscant també el nom de les plantes i quines propietats té cadascuna.

La farigola, la lavanda, la menta, el romaní… i moltes més per descobrir a Turull.

Les seves formes amaguen secrets, atrauen als insectes, i a nosaltres.

Però… d’on venen els insectes que veiem per aquí? Si ens acompanyeu al següent punt, el cinqué d'aquest itinerari, us descobrirem les vides dels animals de Turull.

Altres punts de l'itinerari Endinsa't al bosc
1. Els colors del bosc
2. El gegant que vigila
3. L'aquarel·la del so
6. Camins i possibilitats

​Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @boscturull i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible

El vídeo es va gravar en els mesos de maig i juny de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar de diferents elements d'aquest punt.

Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passeig Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14752555 41,41362758 g24 g29 g31 e10 e11 e12 g04 g07 g19 "Endinsa't al bosc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/60d20aa8940cd787368b4579 ), " 60d08a45940cd7a6128b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60d08a45940cd7a6128b4569 "Camins i possibilitats" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Endinsa’t al bosc, que vincula l’art i la natura activitats del projecte Desperta, Art i natura a la ciutat de Barcelona #despertabarcelona.
Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Bosc Turull a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.

5. Camins i possibilitats

Cada cop que visitem un espai verd, un entorn ple de natura, sempre, és diferent.

Depenent de l’època de l’any el bosc Turull ens regala diferents paletes de colors.

Els seus arbres ens conviden a dansar amb el moviment del vent.

Un vent que amb el temps ha anant creant formes, com les branques de les oliveres i els altres arbres que les acompanyen.

Veiem formes de tot tipus, de la natura i nostres. 

Hi ha una passarel·la de fusta que ens fa pensar que hi ha diferents camins, diferents possibilitats. A la vida i a l’art.



La natura ens pot inspirar de tantes maneres i formes, que podem crear infinites obres d’art. I l’art ens permet utilitzar diferents eines per a fer-ho.

El collage, el fang, l’aquarel·la, la música, l’escriptura… molts camins i moltes possibilitats per a seguir creant junt amb la natura.

Us convidem a fer aquest itinerari de nou, i segur que observareu nous detalls, i tindreu noves inspiracions. Desperta amb la natura, connecta i flueix. Desperta Barcelona.

Altres punts de l'itinerari Endinsa't al bosc
1. Els colors del bosc
2. El gegant que vigila
3. L'aquarel·la del so
4. Formes aromàtiques
5. Patrons de vida

Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @boscturull i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible

El vídeo es va gravar en els mesos de maig i juny de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar de diferents elements d'aquest punt.

Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passeig Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14742899 41,41282296 e10 e11 e12 g04 g29 g24 "Endinsa't al bosc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/60d20aa8940cd787368b4579 ), " 6139e9bf940cd7b2228b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6139e9bf940cd7b2228b4568 Indrets "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Descobreix el corredor verd, que vincula l’art i la natura. Forma part del projecte Desperta Barcelona. Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Passeig de Sant Joan i els seus voltants a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.

4. Indrets

Ens endinsem als Jardins de Caterina Albert. Ens convida a observar i a imaginar.

A primer cop d'ull veiem un gran graffiti i uns quants arbres. Però si mirem amb més cura, trobarem plantes que surten del ciment, sota els murs i entre les escletxes.

La natura insisteix en sortir a qualsevol lloc.Treiem una rajola i a sota sempre hi ha una font de vida, la terra.

Sovint oblidem que vivim en un món artificial. I que si tornem al mes primitiu, veurem com és la natura de veritat.




Quina herba pots veure que ningu ha plantat? Observa el teu voltant.

Mira als escocells, als forats on hi ha els arbres.

La natura insisteix en sortir perquè som natura.

La majoria d'artistes són persones que sobreviuen, com la natura. I molts artistes no han tingut reconeixement fins que no han desaparegut.

Reconeguem i respectem la natura, i deixem espai per a que creixi.
Quan ho fem podem trobar tresors amagats, el que trobarem al punt 5 d'aquest itinerari.

Els punts de l'itinerari Descobreix el corredor verd:
1. Una via verda
2. Hi havia una vegada
3. Un palau de natura
4. Indrets
5. Tresors amagats
6. Oasi de ciutat

Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @aula_ambiental_safa i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible

El vídeo es va gravar en els mesos de juliol i agost de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar en diferents elements d'aquest punt.

Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passatge de Mariner, 14" Eixample "Sagrada Família" 2,16980620 41,40345120 e10 e11 e12 g29 g01 "Descobreix el corredor verd ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/619bfd1f940cd7d6068b456a ), " 6139ed72940cd730228b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6139ed72940cd730228b4567 "Tresors amagats" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Descobreix el corredor verd, que vincula l’art i la natura. Forma part del projecte Desperta Barcelona. Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Passeig de Sant Joan i els seus voltants a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.

5. Tresors amagats

Entrem a la espai de l'antic cinema Niza... Entrem en un espai de silenci.

Què important que és un lloc on no hi ha remors ni sorolls artificials.

Sentir el vent, els ocells, el sol, la pluja o el cel obert és una manera de connectar amb els llocs i amb nosaltres mateixos. Ens fa estar bé i ens inspira.

Hem descobert aquesta calma arrel de la pandèmia. Ho hem sentit  i ara sabem que l'espai físic és important. 

La natura, un troç de cel i la llum directa ens donen la vida.




Si pensem en un espai ideal per crear, quines característiques hauria de tenir? Et convidem a  imaginar el lloc, l'espai físic, on t'agradaria o t'agrada pintar, escriure o simplement deixar passar el temps observant l'entorn.

Probablement és tranquil, amb vegetació, acollidor i que aporta calma interior.

Prenem consciència de la importància de l'espai com a lloc d'inspiració.
D'elements que ens poden ajudar a ser creatius com la calma i el silenci.

I quan unim tots els elements de la natura, ens trobem al punt 6. Et convidem a visitar un oasi de ciutat. 

Els punts de l'itinerari Descobreix el corredor verd:
1. Una via verda
2. Hi havia una vegada
3. Un palau de natura
4. Indrets
5. Tresors amagats
6. Oasi de ciutat

Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @aula_ambiental_safa i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible

El vídeo es va gravar en els mesos de juliol i agost de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar en diferents elements d'aquest punt. 

Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Carrer de Provença, 409" Eixample "Sagrada Família" 2,17318850 41,40373600 e10 e11 e12 g29 g05 "Descobreix el corredor verd ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/619bfd1f940cd7d6068b456a ), " 615adfae940cd7143f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/615adfae940cd7143f8b4567 "Jardins del Baix Guinardó" "Els jardins del Baix Guinardó, d'1,79 Ha, anteriorment coneguts com a jardins del Príncep de Girona són una zona verda que està situada al barri del Baix Guinardó, entre els carrers Taxdirt, Marina, Lepant i Travessera de Gràcia. Antigament aquests terrenys eren ocupats pels quarters de cavalleria de Girona, o Casernes de Girona, que deixaren de tenir aquesta funció als anys 80.
Aquest jardí està presidit per una gran esplanada central de sauló rodejada de terrasses que salven el desnivell que existeix entre els carrers i la part central del jardí. L'esplanada compta amb un gran llac envoltat de plàtans (Platanus x hispanica = Platanus hybrida = Platanus acerifolia) que li dona un tret característic. Durant l'any 2009 es va reformar part del recinte equipant-lo d'un centre per a gent gran, un bar nou i la millora dels accessos a la zona central.

Vegetació
Les terrasses exteriors de la zona verda estan dominades per bardisses de marfull (Viburnum tinus), piracant (Pyracantha angustifolia) acompanyats per arbres com la mèlia (Melia azedarach). Els marges de l'esplanada de sauló estan poblats de pins pinyoners (Pinus pinea) que aporten ombra a l'espai. Per tal de donar color al jardí hi ha grups de buguenvíl·lea (Bougainvillea sp.), llessamí blau (Plumbago auriculata) i de baladres (Nerium oleander). Donen un toc de varietat a l'esplanada les palmeres de canàries (Phoenix canariensis) i els margallons (Chamaerops humilis). El plàtan també té un paper destacat en la composició floral del jardí i es troba al voltant del llac i en les illetes situades al mig d'aquest.

Hort del Casal de Gent Gran del Baix Guinardó. El Casal disposa d'un espai d'hort en els Jardins del Baix Guinardó, amb unes quantes parcel·les per la gent gran que gestiona el mateix casal.

Per més informació podeu consultat L'Atles de la Biodiversitat" "Carrer Marina, 372" "Horta - Guinardó" "El Baix Guinardó" 2,16836280 41,40927180 g01 HortSocial 62567984940cd73b7d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/62567984940cd73b7d8b4567 "Parc d'Antonio Santiburcio i Moreno" "Parc dedicat a Antoni Santiburcio i Moreno, polític i sindicalista andalús establert a Sant Andreu.
Està situar a l'espai abans ocupat per les angtigues casernes de Sant Andreu i ocupa unes 11 hectàrees.
El paviment és el sauló i el camí central del parc és asfalt acolorit. Hi ha zona d'estada, una esplanada, un parterre aromàtic, una zona arbrada amb àrees d'exercici i la zona de la font. Proper al Carrer Gran de Sant Andreu, hi ha un turó cobert amb espècies arbustives tapissants. Un camí puja fins dalt i té placetes mirador al llarg del recorregut.
Hi ha una font amb 234 brolladors i il·luminació LED. Es volia que servís per remullar-se però un brot de gatroenteritis a l'estiu del 2018 va fer replantejar-se aquesta opció.
La zona de jocs segueix els criteris del Pla del joc a l’espai públic i te 6700 m2 amb un paviment de cautxut de colors idiversos turonets.
El parc compta amb SUDS (Sistema de Drenatge Sostenible) que incorporen tres pous de graves per a millorar l’escorrentia i el drenatge.
L'arbrat està format per tipuanes (Tipuana tipu), arbres de l'amor (Cercis siliquastrum ‘alba’),arbres del corall (Erytrina cristagalli), Potes de vaca (Bahuinia grandiflora), Plàtan d'ombra (Platanus x hispanica), arbres de foc (Brachychiton acerifolius), camforers (Cinnamomum camphora), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), Lledoners (Celtis australis), mèlies (Melia azedarach), pebrers bords (Schinus molle), sapindal de la Xina (Koelreuteria paniculata), Tamariu d'estiu (Tamarix ramosissima).
Hi ha uns àrterres elevats i vitrats amb aromàtiques
Les plantes tapitzants són heura (Hedera helix), lliri blau (Iris germanica), gessamí blau (Plumbago auriculata), lípies (Lippia nodiflora) i moltes aromàtiques i gramínees romaní (Rosmarinus offininalis = Salvia rosmarinus), espígol (Lavandula angustifolia), sàlvia espanyola (Salvia lavandulifolia), herba mascarena (Zoysia tennuifolia), (Muhlenbergia rigens), etc...

Per més informació consulteu l'Atles de biodiversitat." "Carrer Sant Andreu Carrer Víctor Colomer" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,18942280 41,44344750 g01 6257a180940cd7c0188b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6257a180940cd7c0188b4567 "Jardins dels Doctors Dolsa" "Parc constriuít sobre un dipòsit d'aigües pluvials.
Vegetació: Aladern, olivereta, aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), Arboç (Arbutus unedo), Arbre ampolla (Brachychiton populneus), Eleagnus (Elaeagnus x ebbingei), Llentiscle (Pistacia lentiscus), Margalló (Chamaerops humilis), Melia, mèlia (Melia azedarach), Om de Sibèria (Ulmus pumila), Pitospor, pitòspor comú (Pittosporum tobira), Tipuana (Tipuana tipu), Troana, troana del Japó (Ligustrum japonicum 'Texanum'), Troanella (Ligustrum ovalifolium), Washingtònia de Mèxic (Washingtonia robusta), Xicranda (Jacaranda mimosifolia)" "Gran Via de Carles III, 28" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12917844 41,38084916 g01 630f4f87940cd76d3d8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/630f4f87940cd76d3d8b4569 "Jardins de Manuel Torrente" "Plaça de Manuel Torrente, també anomenat la placeta Alzina. A la nit es pot tancar donat que té un enreixat.
Manuel Torrente Flores va ser propietari dels terrenys i un dels encarregats d'urbanitzar tota la zona d'influència de la Plaça de Rovira i Trias. El nom del carrer Torrent de les Flors deriva del seu cognom, però l'ús quotidià del veïnat el va catalanitzar i deslligat del seu origen. En compensació l'Ajuntament va anomenar aquesta plaça amb el nom de Manuel Torrente el 18 d'abril de 1994.
Abans hi havia hagut la fàbrica d'estampació Imperio. Des del seu abandonament al 1972 es va degradar fins que al 1991 l'Ajuntament va comprar el solar. Més tard es va enderrocar l'edifici i al 1993 es van construir un aparcament subterrani i a sobre es va fer un parc provisional en previsió de fer-ne alguna construcció, d'aquí les columnes de formigó encara en peu. Hi ha una zona d'esbarjo infantil.

Per a més informació consulteu l'Atles de biodiversitat.
 " "Carrer de l'Alzina, 6" Gràcia "Vila de Gràcia" 2,15636470 41,40647060 g01 "Passejades 22 Mou-te pel clima. Caminant per la natura a la ciutat: els jardins de butxaca del barri de Gràcia ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fbd3b940cd7ea0a8b456c ), " 631f1115940cd77c468b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/631f1115940cd77c468b4567 "Plaça Alfons Comín" "Aquesta plaça està dedicada a l'enginyer industrial, periodista, sociòleg i polític Alfons Comín, que va destacar per la seva lluita antifranquista clandestina i que té erigit aquí un monument.
A l'interior de la plaça es troba el camp de fútbol de l'Aliga, una zona d'esbarjo per a gossos i una pèrgola amb 68 mòduls de plaques fotovoltaiques. 
 " "Plaça Alfons Comín" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,13644500 41,41496480 g01 d04 d23 "Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/631ef807940cd742448b4567 ), " 63bbe9cb940cd7bb458b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/63bbe9cb940cd7bb458b4567 "Jardins de Can Miralletes" "La masia de Can Miralletes es va reformar per acollir un nou espai infantil per oferir jocs i tallers relacionats amb la natura, el clima i la sostenibilitat, entre d’altres usos vinculats als jardins. La masia destaca dins dels jardins de Can Miralletes. Data de 1736. S’ubicava en dins el traçat de la Via Subteriora romana que creuava Barcelona i que actualment coincidiria amb Sant Antoni Maria Claret, la travessera de Gràcia i la travessera de les Corts.
Edifici amb volta catalana. Amb la planta pràcticament quadrada amb planta baixa i un pis, coberta a dues aigües.
Un dels seus propietaris va ser Pere Miralletes que governava una gran extensió agrícola amb producció de bestiar i conreus. 
Als anys 70 va estar a punt de ser demolida, però el moviment veïnal la va salvar. L’Ajuntament de Barcelona la va comprar al 1998 i hi va construir els jardins actuals, d’inspiració rural i amb flora autòctona, que acull una àrea de jocs infantils i una àrea d’esbarjo de gossos. 
Els jardins tenen nombrosos bancs al passadís d'estil romàntic.
Les espècies arbòries del parc són pereres de flor, lledoners, oms i ginjolers entre els que destaca un garrofer catalogat d'uns 200 anys que no formava part de la vegetació preexistent a la masia, sinó que l'ajuntament el va comprar per guarnir el pessebre de la plaça de Sant Jaume i finalment el va acabar trasplantant allà.

Per més informació podeu consultar l'Atles de biodiversitat." "Carrer Sant Antoni Maria Claret, 310" "Sant Martí" "El Camp de l'Arpa del Clot" 2,17859380 41,41424860 g01 6423f721940cd7633b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6423f721940cd7633b8b4567 "Jardins de Walter Benjamin o Porta de Montjuïc" "Reben el nom del filòsof i assagista alemany Walter Benjamin (1892-1940) integrat en el pensament de l'Escola de Frankfurt. Van ser creats el 1981 amb un projecte dels arquitectes Daniel Navas, Neus Solé i Imma Jansana dins d'un pla per millorar els accessos a la muntanya de Montjuïc i contribuir a la continuïtat del verd des de les Drassanes fins al seu enllaç amb els Jardins de l'Exposició de 1929.

Història
Estan ubicats en una zona límit de la trama urbana: el front marítim i la muntanya de Montjuïc, lloc on havien proliferat, des de les acaballes del vuit-cents, magatzems del transport marítim i emmagatzematge de carbó.
Avui, segueix l'eix vertebrador de la Barcelona Neoclàssica en la perspectiva que des del Parc de la Ciutadella, ens acosta a la muntanya de Montjuïc. L'actuació s'inscriu en els prolegomens de l'etapa ""Del pla al projecte"" que Oriol Bohigas definiria en el seu llibre «Reconstrucció de Barcelona» on apareix aquest espai amb el títol de «Jardins de la Porta de Montjuïc» nom que els autors d'aquests jardins li donen en referència a l'antiga porta de la muralla i que encara avui, pot apreciar-se en la grafia que acompanya alguns dels carreus de pedra sorrenca de Montjuïc dels accessos al jardí.

Descripció
Un passeig amb doble filera de ""Plàtans"" enllaça visualment l'itinerari des de les antigues Drassanes amb les escales de Miramar, construïdes segons projecte de Jean Claude Nicolas Forestier.
Una primera filera de palmeres acompanya un jardí interior que dibuixa la successió de tres espais diferenciats per la floració dels arbres, sobre un sinuós fons curvilini.
En aquest espai els autors van incorporar dos elements simbòlics de la història de la muntanya: una font en forma de tassa que havia format l'eix central de l'avinguda de Maria Cristina projectada pel paisatgista Forestier i l'escultura «Marinada» d'Antoni Alsina que formava part del disseny de l'Exposició Internacional de 1929 com a element icònic dels nous jardins. En l'actualitat aquesta obra es troba en el lloc que inicialment ocupava en l'espai dels jardins del passeig de Santa Madrona.
Tant el tractament dels elements materials com algunes de les peces o basaments, s'inscriuen en el corrent ""post modern"" per l'aportació descontextualitzada de certs signes clàssics que va caracteritzar aquests anys i que els autors del projecte també estendrien tres anys després al Parc de Can Sabaté de Barcelona. Alguns dels elements materials com les peces del paviment de peces de reconstrucció granítica dissenyades per l'avinguda de Josep Carner en aquest projecte van ser després utilitzades per alguns dels espais del Parc de la Villette a París.

Context
Aquest espai s'inscriu en el context de recuperació de l'espai portuari que s'inicia en aquest àmbit el 1981 i el segueix cinc anys després la remodelació del Moll de la Fusta, obra de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales.
Les obres de construcció de la Ronda Litoral el 1991, suposen la incorporació d'una infraestructura tècnica que modifica i dona forma a l'espai del projecte de jardí i dibuixa l'actual plaça de les Drassanes. En aquesta ocasió, els arquitectes Daniel Navas i Neus Solé projecten per a aquesta gran plaça, un element simbòlic de ""l'aproximació de Barcelona al mar"" amb el disseny d'una successió de plataformes d'aigua, que uneixen la cota de ciutat amb el subsòl de la ronda, ocupant tot el cercle central, del qual emergeix una peça escultòrica d'acer tubular. Arrencant de la base inferior, s'alçava fins a una alçada de 63 metres. La complexitat del projecte al costat de la proximitat dels Jocs Olímpics de 1992 introdueix la pragmàtica solució de modificar l'element al·legòric central de l'aigua pel carbó a través del projecte de l'arquitecte Pedro Barragán. De fet, durant algun temps aquest espai es va conèixer com a plaça de la Carbonera. El gran element escultòric no es ""materialitzaria"" fins al 2002 amb l'obra Ones d'Andreu Alfaro que recupera la dimensió ascendent amb set grans arcs d'acer inoxidable que s'hissen fins a 40 metres col·locant-se sobre l'eix del cercle que dona accés a les estacions marítimes i el World Trade Center Barcelona projectat per l'arquitecte novaiorquès Henry N. Cobb en 1988 i inaugurat en 1999.

Vegetació
Trobem en aquests jardins algunes espècies com Acàcia borda, robínia (Robinia pseudoacacia), Alzina (Quercus ilex), Arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica), Arbre de l'amor, o Arbre de Judas (Cercis siliquastrum), Baladre (Nerium oleander), Corísia de flor groga (Ceiba chodatii), Heura (Hedera helix), Palmera datilera, palmera de dàtils (Phoenix dactylifera), Palmera de Canaries (Phoenix canariensis), Parkinsonia, parkinsònia (Parkinsonia aculeata), Pi pinyoner, pi pinyer (Pinus pinea), Pitospor, pitòspor comú (Pittosporum tobira), Pruner vermell (Prunus cerasifera 'pissardii'), Xiprer (Cupressus sempervirens).

Més informació a l'Atles de biodiversitat de Barcelona
 " "Passeig Josep Carner, 32" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17514233 41,37334831 g01 6494253f940cd767238b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6494253f940cd767238b4567 "Jardins de Can Ferrer" "Situats entre els carrers Alfons XII, Laforja i Madrazo ocupa part de la que va ser la finca de la família Ferrer Vidal. Conté un edifici de 3 plantes del 1843 que va ser mas, habityatge de 2a residència i finalment resid+ència principal. Originalment era un jardí amb àrees d'estada i força ombra.
Vegetació conservada de l'antic jardí incloju un arbre ampolla (Brachychiton populneus), una xicandra (Jacaranda mimosifolia), un bellaombra (Phytolacca dioica) al costat de la casa, dues iuques peu d’elefant (Yucca elephantipes), conjunt d'oliveres (Olea europaea), truanes (Ligustrum sp.), xiprers (Cupressus sp.), pitòspors (Pittosporum tobira), còculs (Cocculus laurifolius) i pins australians (Casuarina cunninghamiana)." "Carrer d'Alfons XII, 44" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14881975 41,39927546 g01 64f7442e940cd748508b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/64f7442e940cd748508b4567 "Refugi de biodiversitat carrer Marina, 122" "Finalitzen les obres d’enderroc de l’edifici situat al carrer de la Marina, 122, que havia estat un dels magatzems de l’antiga Casa Gay. Aquest fet permetrà que l’Eixample guanyi un nou espai d’estada i un refugi de biodiversitat, just a tocar del pont de la Marina.
Durant les tasques prèvies a l’enderroc de l’edifici del barri del Fort Pienc es va detectar una gran abundància de vegetació preexistent, entre la qual s’han identificat nou pins, un ficus i una prunera de fulla roja. El Districte i Parcs i Jardins treballen ara per crear un refugi de biodiversitat, gestionat per l’institut municipal i tancat al públic, que ajudi a preservar el patrimoni natural existent i afavoreixi la biodiversitat de l’entorn.
A més del refugi, el solar permetrà urbanitzar una altra part on hi haurà una petita zona d’estada amb nou enllumenat, mobiliari i algun punt d’arbrat. També es duran a terme actuacions en els elements preexistents deteriorats, com ara la barana que salva el desnivell amb la part inferior del parc.
Finalment, i a petició del veïnat, es recuperarà i conservarà un mosaic que es trobava a la planta baixa de l’antic edifici.
La Casa Gay, pionera a la ciutat
L’empresa Casa Gay està considerada la més antiga del sector del lloguer de cadires a Barcelona. Es va fundar l’any 1860 i va començar l’activitat comercial amb el lloguer de les famoses “cadires de la Rambla”. Però no seria fins al 1929, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, que l’empresa va construir aquest segon magatzem del carrer de la Marina, 122, que va donar servei fins a la dècada dels vuitanta." "Carrer Marina, 122" Eixample "Fort Pienc" 2,18522120 41,39640880 g01 g31 RefugideBiodiversitat 6576bf72940cd7255a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6576bf72940cd7255a8b4567 "Jardins de les Hortes de Sant Bertran" "Als 4.000 m2 de jardins remodelats se sumen l'adequació de les terrasses d'accés al Parc del Mirador del Poble-sec i el trasllat de la zona d’esbarjo per a gossos, que ara serà de més de 800 m2.
Espais esportius i lleure a les terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Es crearà també un nou pas de vianants a nivell de les voreres del passeig de Montjuïc que millorarà les condicions d’accessibilitat i seguretat viària actuals.
Les terrasses d’accés al Parc del Mirador (733 m2) es creen quatre espais diversos amb gronxadors, tobogans i troncs. També elements de cal·listènia amb tipologies diverses de barres connectades, tots ells units per una rampa i escales.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat." "Passeig Josep Carner, 46" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17509280 41,37195280 g01