Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5398b36ec99dc705408a0300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36ec99dc705408a0300	"Font del Gat (Estàtua)"	"Visitable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-plaer-als-sentits"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
La <strong>Font del Gat</strong> és una font inclosa a l'<a href=""https://ca.wikipedia.org/wiki/Inventari_del_Patrimoni_Arquitect%C3%B2nic_de_Catalunya"" target=""_blank"" title=""Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya"">Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>. Està ubicada dins dels <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal"" target=""_blank"">Jardins de Laribal</a>, al pendent que va des de la part més alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona.<br />
La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca. Com a sortidor té el cap d'un gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament.<br />
<br />
Gàrgola al restaurant de la Font del Gat<br />
Els Jardins de Laribal són un dels primers jardins públics en comprar-lo l’Ajuntament al 1908. Ja des de principis del segle XX era un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí<br />
El jardí Laribal comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec?search=amarg%C3%B2s&multi_word_search=W10%3D"" target=""_blank"">Teatre Grec</a>, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, en el nivell més alt trobem l'enjardinament raticular.<br />
Posteriorment, cap el 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció ""1884"" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch.<br />
L'edifici va ser restaurat el 2002. A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Actualment és seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.<br />
El periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: <em>La Marieta de l'ull viu</em>, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.<br />
Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu.<br />
A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular <em>Colla de l'arròs</em> va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.<br />
 "								"Passeig de Santa Madrona, 28"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15759580	41,36782750	d11																																Caminades19	"L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "