Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df110a92f43d0a8b4901	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df110a92f43d0a8b4901	"Tuia articulada dels Jardins de Pedralbes"	"<strong>Tuia articulada</strong> (<em>Tetraclinis articulata</em>)<br />
Situació: Jardins del Palau de Pedralbes<br />
UTM (x,y): 426379:4582295<br />
Núm. de catàleg: 0047-04-93<br />
Districte: Les Corts<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 10 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.:<br />
Capçada (diàmetre): 6 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1923</div>
Valoració:<br />
Uns quants exemplars de tuia articulada es van descobrir prop de Cartagena (Múrcia), l'única localitat on viu en estat silvestre. Altrament, cal anar a l'illa de Malta o a alguns països nord-africans. Sorprenentment, als <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-palau-de-pedralbes"" target=""_blank"">Jardins del Palau de Pedralbes</a> apareix amb un desenvolupament inusual, plantada enmig del marc vegetal que a l'entorn d'un brollador dibuixen cedres i xiprers adults. Ho fou plantada durant l'època de construcció del jardí, vers el 1925, o existia abans que la finca. És un exemplar singular i únic."		http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=9381f0b5f445a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=c2fbed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES						"Jardins del Palau de Pedralbes"			2,11702780	41,38838890	g16																																ArbreCatalogat			
5398b370c99dc705408e0400	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b370c99dc705408e0400	"Font de  PALAU DE PEDRALBES"									"Diagonal, 686"			2,11842570	41,38652100	d11																																			
5398b370c99dc705408f0400	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b370c99dc705408f0400	"Font de  PALAU DE PEDRALBES - LLAC COSTAT LLOBREGAT"									"Tinent Coronel Valenzuela, 2"			2,11630040	41,38699670	d11																																			
5398b370c99dc70540900400	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b370c99dc70540900400	"Font de  PALAU DE PEDRALBES (CIRCULAR PAVELLO)"									"Fernando Primo de Rivera, 1"			2,11928260	41,38778890	d11																																			
5398b370c99dc70540910400	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b370c99dc70540910400	"Font de  PALAU DE PEDRALBES (ESTANY BARANA)"									"Tinent Coronel Valenzuela, 2"			2,11630040	41,38699670	d11																																			
5398b370c99dc70540920400	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b370c99dc70540920400	"Font de  PALAU DE PEDRALBES (OCTOGONAL DRETA)"									"Fernando Primo de Rivera, 1"			2,11928260	41,38778890	d11																																			
539b2da60a92f43a6b8b45a0	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2da60a92f43a6b8b45a0	"Jardins del Palau de Pedralbes"	"La porta d'entrada és de ferro forjat. Al centre hi ha un estany ovalat amb l'escultura d'una dona. Al davant, grups de flors, i al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers i una petita cascada. El passeig central amb til·lers plantats en un llarg parterre cobert d'heura fa d'eix del jardí. Als costats hi ha parterres de gespa amb boles d'evònims (<em>Euonymus japonicus</em>) i dos petits estanys amb brolladors.<br />
El Palau Reial és una modificació de la torre dels Güell -abans el mas Feliu- per convertir-la en residència de la família reial. Es troba en el fons del parc amb una plaça semicircular davant voltada per una gran balustrada amb bustos de marbre blanc i al centre una escultura d'Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII i amb un estany voltat per testos amb geranis. A l'esquerra de l'edifici una escultura femenina al costat de la qual s'aixeca un enorme pi pinyer centenari. Al fons hi ha altres escultures.<br />
Hi ha dues obres d'Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d'enfiladisses i la font d'Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d'on raja l'aigua. També hi ha un safareig pins centenaris, bambús i eucaliptus, un banc de marbre cobert de filigranes, un petit estany voltat per una barana de ferro.<br />
La transformació i adequació dels jardi­ns va ser obra de Nicolau M Rubio i Tudurí.<br />
La Kolonihaven és una caseta de jocs infantils d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue per encàrrec d’una fundació danesa amb motiu de la celebració de la capitalitat cultural europea de Copenhaguen.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Destaquen un conjunt de 23 cedres de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>). Un dels quals és al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/cedre-de-lhimalaia-jardins-del-palau-de-pedralbes"" target=""_blank"">catàleg d'arbres d'interès local</a>, juntament amb el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/pi-pinyer-jardins-de-pedralbes"" target=""_blank"">pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>)</a> del costat del palau i una <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/tetraclinis-articulata"" target=""_blank"">tuia articulada o araar (<em>Tetraclinis articulata</em>)</a> que és a prop de l'estany a l'entrada del parc.<br />
Altres coníferes del parc són els cedres de l'Atlas (<em>Cedrus atlantica</em>), cedre japonès (<em>Cryptomeria japonica</em>), cedre d'encens (<em>Calocedrus decurrens</em>), pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>), pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>), xiprer de Monterrey (<em>Cupressus macrocarpa</em>), xiprer d'Arizona (<em>Cupressus glabra</em>), tuia (<em>Thuja orientalis</em>), savina (<em>Juniperus phoenicea</em>).<br />
De fulla plana destaquen els til·lers (<em>Tilia x europaea</em>), els til·lers argentats (<em>Tilia tomentosa</em>), els eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>) i el bosquet de bambús (<em>Phyllostachys</em> sp). Afegim, per la seva raresa, i quatre exemplars de freixe de flor (<em>Fraxinus ornus</em>).<br />
D'arbustos resalten els grans llorers (<em>Laurus nobilis</em>), el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i l'arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Entre les enfiladisses la buguenvíl·lea (<em>Bougainvillea </em>sp), i entre les entapissants, l'heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
A les basses naturalitzades hi ha amfibis com granota verda (<em>Pelophylax perezi</em>), Reineta (<em>Hyla meridionalis</em>) i tòtil (<em>Alytes obstetricans</em>) i pels arbres esquirols i ocells forestals.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Un incendi de l'any 1875 va cremar l'edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau, i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. La nova residència reial, promoguda l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la família Güell, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat.<br />
L'any 1926, l'alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfons XIII. El 1931, proclamada la II República, el Ministeri d'Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l'Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d'Arts Decoratives. A la segona planta de l'edifici s'hi va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.<br />
Avui, l'antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s'utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. L'any 2004, l'Ajuntament va cedir els jardins i l'edifici a la Generalitat de Catalunya.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-palau-de-pedralbes_92086010494.html						"Avinguda Diagonal, 686"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11842570	41,38652100	g03	g01	g24	g09	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56c34c8a24dd5d3d2d8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c34c8a24dd5d3d2d8b4567	"Parc de Cervantes"	"<a href=""https://www.ivoox.com/visitant-roserar-del-parc-cervantes-audios-mp3_rf_68830302_1.html"" target=""_blank"">Audio descriptiu del Roserar de Cervantes</a><br />
<a href=""https://vivirlosparques.blob.core.windows.net/vlp-parques-roserardelcervantes-media/Pergola_Catalan.html"" target=""_blank"">Visita 3D de Vivir los parques</a><br />
<a href=""https://vivirlosparques.blob.core.windows.net/vlp-parques-roserardelcervantes/index.html?nav=lospaseos"" target=""_blank"">Passeig virtual</a><br />
El Parc de Cervantes es troba a l’antic torrent Estela, que drenava Sant Pere Màrtir.<br />
Hi ha una plaça amb jocs infantils, ping-pong i una font. A prop hi ha una zona de pícnic i sovint es practica tai-txi.<br />
Dins es troba El Roserar de Cervantes amb uns 10.000 rosers d'unes 2.000 espècies i varietats que entre maig i juliol poden assolir les 150.000 roses obertes alhora. Una gran pèrgola i petites arcades de troncs suporten rosers enfiladissos de 233 varietats. Un espai està dedicat als rosers aromàtics de 235 varietats. Hi ha l'escultura d'una dona i sis oliveres i ben a prop uns til·lers.<br />
Des de l'any 2001 el parc acull al maig el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Ha esdevingut un gran aparador per obtentors d'arreu<br />
A les plantes creades per hibridacions i selecció els hi cal temps per mostrar les seves característiques. Calen molts anys fins aconseguir una varietat per presentar a concursos.<br />
Ja entre els anys 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes en el qual van participar els millors especialistes del món.<br />
A finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s'hi van celebrar concursos populars de roses, que després del seu èxit van decaure per la dificultat de conrear la quantitat necessària de rosers als escassos jardins privats de Barcelona.<br />
L'actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d'aquest més que notable passat històric.<br />
Un circuit botànic pel roserar permet viatjar per Àsia, l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres d’espècies silvestres, agrupades segons el seu origen, altres de rosers híbrids antics, que ja van cultivar egipcis, grecs i romans i uns altres d’híbrids moderns.<br />
Els híbrids antics estan agrupats per procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses te i els híbrids perpetus. Els híbrids moderns, estan agrupats segons el seu obtentor, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d'Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre altres.<br />
 <br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Els arbres creixen en parterres de gespa i arbustos com els baladres (Nerium oleander).<br />
De les 27 espècies arbòries destaquen oms de Sibèria (<em>Ulmus pumila</em>), tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), til·ler (<em>Tilia europaea</em>), acàcies de Constantinoble (<em>Albizia julibrissin</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>), pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>), xiprer d'Arizona (<em>Cupressus glabra 'Glauca'</em>) i xiprer de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>), oliveres (<em>Olea europaea</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>), pebrers bords (<em>Schinus molle</em>), mèlies (<em>Melia azederach</em>), castanyers bords (<em>Aesculus hippocastanum</em>), tuia gegant (<em>Calocedrus decurrens</em>) i arbres del coral (<em>Erythrina crista-galli</em>), cirerer del Japó (<em>Prunus serrulata</em>), el perer (<em>Pyrus communis</em>), el caqui (<em>Diospyros kaki</em>), la pomera (<em>Pyrus malus</em>), el codonyer (<em>Cydonia oblonga</em>), la prunera (<em>Prunus cerasifera</em>) i el ginjoler (<em>Ziziphus jujuba</em>), palmeres de dàtils altes (<em>Phoenix dactylifera</em>), potes de vaca (<em>Bauhinia grandiflora</em>), teixos (<em>Taxus baccata</em>), xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em> i <em>Cupressus macrocarpa</em>), oms de Sibèria (<em>Ulmus pumila)</em> i arbres del paradís (<em>Elaeagnus angustifolia</em>), bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>).<br />
Al parc també hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor i baladres (<em>Nerium oleander</em>).<br />
S'han detectat esquirols.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits dedicats a l'escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet i a l’escriptora Concha Espina, fets per Jaume Monràs i Juan Díaz de la Campa respectivament.<br />
A la zona del roserar hi ha dues escultures, Rombes bessons (1977) d'Andreu Alfaro, i el nu femení Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.<br />
 <br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-cervantes_92086010721.html						"Av. Diagonal 708-716"	"Les Corts"	Pedralbes	2,10861480	41,38400480	g01	g06	g24	g31																														"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56c44de124dd5da73a8b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c44de124dd5da73a8b456a	"Jardí de la Font dels Ocellets"	"Aquests jardins allargassats són una connexió amable entre la Diagonal, la plaça de Pius XII i l'avinguda de Pedralbes, una alternativa més modesta, en superfície i frondositat, a la que ofereixen els veïns jardins del Palau de Pedralbes. Ambdós jardins comparteixen el passat rural, com a part de masos que després foren convertits en finques de l'alta burgesia. Un passat, com a zona de pas, que han preservat a la perfecció.<br />
La Font dels Ocellets era un espai d'esbarjo i trobada dels barcelonins i barcelonines que recollien l'aigua del doll que alimentava una antiga mina i que es creu es trobava al carrer del Marquès de Mulhacén, a tocar del límit superior dels jardins. Aleshores, l'actual plaça de Pius XII estava ocupava per un masia amb una capella on es venerava una imatge del Crist de l'Estela, que donava nom al mas. Aquesta capella comptava amb una notable afluència de visitants, donat que per tornar de la Font dels Ocellets cap a ciutat, s'escurçava un bon tros de camí creuant pel mas de l'Estela. La propietat consentia el dret de pas sempre que els vianants fessin cap a la capella.<br />
El Congrés Eucarístic del 1952 celebrat a Barcelona va escollir la plaça de Pius XII com a punt per aixecar l'altar monumental, entre altres motius, perquè era el punt on s'havia assentat la capella dedicada al Crist de l'Estela. Masia, capella, imatge, mina i font van desaparèixer devorats en la dinàmica de creixement urbà. Finalment només ens ha quedat el nom del jardins per dur-nos el record d'una font, la memòria de l'aigua.<br />
Els jardins tenen un vial pavimentat vorejat per plàtans (<em>Platanus x hispànica</em>) i un passeig que transcorre en paral·lel a la zona pavimentada i amb parterres irregulars farcits de xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>) i palmeres de les quals en podem trobar de les espècies més comunes a la ciutat: palmeres de Canàries i datileres <em>(Phoenix canariensis</em> i <em>Phoenix dactilífera</em>) i Washingtònies (robusta i filifera).<br />
Al capdamunt del jardí hi ha uns quants exemplars d'eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>) i de pins (<em>Pinus pinea</em>) de mida gran. Com a arbre de flor hi ha força exemplars de Braquiquíton (<em>Brachychiton acerifolius</em>). Conegut popularment com a l'arbre ampolla, fa unes flors en forma de gran campana rosada. L'altre arbre floral que podem trobar, tot travessant els jardins, és l'arbre de l'amor o arbre de Judes (<em>Cercis siliquastrum</em>). Envoltant l'arbrat en els parterres trobem també tot un conjunt de plantes arbustives mediterrànies i, envoltant l'àrea de gossos, hibiscs (<em>Hibiscus syriacus</em>) i fotínies (<em>Photinia serrulata</em>).<br />
 <br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-font-dels-ocellets_99188085228.html						"Plaça Pius XII, 1"	"Les Corts"	Pedralbes	2,12233960	41,38789850	g01																																			
56fbe30524dd5d624e8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fbe30524dd5d624e8b4567	"Cedres de l'Himàlaia Jardins del Palau de Pedralbes"	"Cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>)<br />
Situació: Jardins del Palau de Pedralbes<br />
UTM (x,y): 426345:4582400<br />
Núm. de catàleg: 0045-04-93<br />
Districte: Les Corts<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 17 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 3,33 m.<br />
Capçada (diàmetre): 18 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1903</div>
Valoració:<br />
L'encert de respectar els vells arbres que hi havia a la finca Güell quan, vers el 1925, es va convertir en el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-palau-de-pedralbes"" target=""_blank"">Palau Reial</a> i els jardins reials, va desbrossar el camí cap a la monumentalitat. Actualment, 23 cedres de l'Himàlaia configuren, a Pedralbes, l'arbreda més rica i diferenciada de formes i edats del terme municipal.<br />
Per més informació podeu consultar<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"								"Carrer de Pere Duran Farell, 11"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11790851	41,38811355	g16																																ArbreCatalogat			
56fbe53424dd5db74e8b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fbe53424dd5db74e8b456a	"Pi pinyer dels Jardins de Pedralbes"	"Pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>)<br />
Situació: Jardins del Palau de Pedralbes<br />
UTM (x,y): 426186:4582431<br />
Núm. de catàleg: 0028-04-93<br />
Districte: Les Corts<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 21 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 2,61 m.<br />
Capçada (diàmetre): 20 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1893</div>
Valoració:<br />
Bell exemplar, centenari, ja existent a l'antiga finca Güell -el vell mas Can Feliu- quan la casa i part de la Hisenda foren cedides a la ciutat vers el 1921, i posteriorment transformades en <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-palau-de-pedralbes"" target=""_blank"">Palau Reial</a> (Jardins del Palau de Pedralbes). El pi pinyer de Pedralbes és el cor d'una de les creacions jardineres -obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí- més senzilles de disseny però més belles dels nostres jardins històrics.<br />
Per més informació podeu visitar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-pi-pinyer-jardins-del-palau-de-pedralbes_99400454972.html						"Carrer de Jordi Girona, 4"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11577506	41,38809736	g16																																ArbreCatalogat