Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df010a92f43d0a8b463a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df010a92f43d0a8b463a	"Andante Hotel"	"Es tracta d'un edifici situat al Barri del Raval, al districte de Ciutat Vella. En ple nucli antic, al cor de Barcelona, ​​ia només uns minuts de la Rambla, el Port Vell, l'accés a les terminals de creuers del Port, la zona d'oci del Maremàgnum i la zona de teatres i espectacles del Paral.lel . Molt bona connexió amb l'aeroport i el recinte firal de Montjuïc 1 i 2.<br />
<br />
Andante Hotel és un establiment de 3 *, pràctic, modern i econòmic, amb 134 habitacions distribuïdes en 10 plantes i amb diferents tipologies: dobles, triples, Familiars, Individuals, amb Terrassa, amb Vistes Panoràmiques i per a persones amb mobilitat reduïda. Totes elles són exteriors.<br />
<br />
Des del terrat, planta 11, els clients podran observar des del solàrium amb Plunge pool, espectaculars vistes de la ciutat, des del barri del Raval i tot el casc antic, fins al port de Barcelona.<br />
<br />
Missió: Oferir als nostres clients serveis bàsics d'alta qualitat amb instal·lacions d'un 4 *, a un preu competitiu i tenint cura de la sostenibilitat.<br />
<br />
Visió: Arribar a ser un referent de Hotel LOW COST SOSTENIBLE a Barcelona.<br />
<br />
Valors: Compromís, respecte, treball en equip, orientació al client.<br />
<br />
Entitat signant del Compromís ciutadà per la Sostenibilitat"		http://www.andantehotel.com/sostenibilidad/						"Avinguda Drassanes 23-25"	"Ciutat Vella"	"El Raval"	2,17268500	41,37647990	a15	b04																															EiESos,EmpresaBS			
5391df020a92f43d0a8b4658	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4658	"Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu blau"	"El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.<br />
Aquest valuós fons  s’ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.<br />
<br />
Les seus del Museu <br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
<br />
<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/?lat=41.4109037&lng=2.2208450000001&loctxt=Museu_Blau"" target=""_blank"">Biodiversitat al voltant del Museu Blau</a>."		http://museuciencies.cat/		https://www.facebook.com/museuciencies	https://twitter.com/museuciencies	https://www.facebook.com/museuciencies	https://www.facebook.com/museuciencies	"Plaça Leonardo da Vinci, 4-5"	"Sant Martí"	"El Besòs i el Maresme"	2,22084500	41,41090370	c01	c04	c07	b04	d28																												EiESos,AdministracioBS	"Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5391df050a92f43d0a8b46fc	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df050a92f43d0a8b46fc	"Escola de Bosc de Montjuïc"			http://www.bcn.cat/escoladebosc						"Avinguda Miramar, 7-11"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16106100	41,36883110	a14	c03																															EHMT1617	"Teixint llaços entre el Poble-sec i Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5704c8f524dd5d42688b4567 ), "		08003491
5391df090a92f43d0a8b47ce	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47ce	"Institut Montjuïc"			www.iesmontjuic.org						"Carrer Cisell, 19"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,14559380	41,35503720	d21	e08	e10	g02	g07	g13	f09																													
5391df0a0a92f43d0a8b47df	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47df	"Institut Bosc de Montjuïc"	"<a href=""https://boscmontjuic.wordpress.com/"" target=""_blank"">https://boscmontjuic.wordpress.com/</a>"		http://www.bcn.cat/boscmontjuic						"Av. Miramar, 9"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16106100	41,36883110	c03	d04	a14	d21	g07	e08																											actualització2122,triennal20-23,actualització22_23,triennal20_23,ems_es22_23		"<strong>Títol del projecte: </strong>Emprenta verda<br><strong>Tipus de projecte: </strong>Triennal<br><strong>Curs: 22-23</strong><br>"	08054848
5391df0a0a92f43d0a8b47e8	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47e8	"Biblioteca Francesc Candel"	"Biblioteca especialitzada en informació sobre molts aspectes relacionats amb el món del motor i la mobilitat<br />
<br />
Situada a l'Illa Philips<br />
<br />
El 26 de novembre de 2006 va obrir les portes la Biblioteca Francesc Candel, un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta nova biblioteca és l'ampliació de la Biblioteca Francesc Candel, que s'ha traslladat del parc de Can Sabaté, que va obrir les portes l'any 1987 i que va prendre el nom de l'escriptor i veí del barri Francesc Candel, autor compromès que ha escrit bàsicament sobre Catalunya i la immigració.<br />
La Biblioteca Francesc Candel ocupa part d'un dels antics edificis que componen l'espai conegut popularment com a ""illa Philips"", concretament el de la fàbrica de làmpades elèctriques d'aquesta marca construïda el 1954. La remodelació i adequació de l'edifici per ser la seu de la nova biblioteca i el CAP de la Marina van ser obra de l'arquitecte Josep Lluís Canosa i Magret.<br />
Té una superfície de 2.091 metres quadrats distribuïts en dues plantes: a la planta baixa es troba la sala d'actes, la zona de diaris i revistes i la cafeteria. A la primera planta hi ha la part del fons general, la sala infantil, l'Espai Multimèdia i d'internet i l'àrea de música i cinema, amb accés a una terrassa.<br />
<br />
Instal·lació fotovoltaica sobre pèrgola connectada a la xarxa elèctrica Data de posada en servei: Maig 2007 Superfície de captació solar: 198 m_ Potència estimada: 25,2 kW pic Energia estimada: 22.892 kWh/any"		http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancesccandel/ca						"Amnistia Internacional, s/n"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,13398041	41,36185377	c06	d04	d28																															"Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5391df0f0a92f43d0a8b48bc	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0f0a92f43d0a8b48bc	"Hort municipal Masia Can Mestres"	"Horta pública de la xarxa d’Horts Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. El programa està dirigit per a persones majors de 65 anys, empadronades en el districte.<br />
Espai amb 52 parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.<br />
Adjudicacions per sorteig públic organitzat pel districte de Sants – Montjuïc. La gestió es porta des de l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona.<br />
Mès informació a http://www.parcsijardins.cat/"		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana						"Carrer Camí de Can Clos, 1-9"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,14514960	41,35968950	g07																																HortMunicipal			
5391df130a92f43d0a8b4959	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df130a92f43d0a8b4959	"Niu de Xoriguer (Penya-segat de Montjuïc)"	"El xoriguer és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes"		"http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php "						"Ronda Litoral, 2542"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16086173	41,35689923	g24																																			
539884b4c99dc79619040000	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884b4c99dc79619040000	"Punt Verd de Zona - Deixalleria de Montjuïc"	"<strong>Els Punts Verds de Zona </strong>són instal·lacions mediambientals de grans dimensions ubicats a la perifèria de la ciutat. Estan especialment destinats al sector comercial i de serveis, tot i que els particulars també en poden fer servei gratuïtament.<br />
Què s’hi pot portar?<br />
Vidre pla, electrodomèstics grans, restes de poda i jardineria, runa, trastos vells i mobles, roba, calçat, cartutxos de tinta, tòners, aparells elèctrics i electrònics, olis de cuina, cables elèctrics, pneumàtics petits, aerosols i esprais, bateries de cotxe, cosmètics, radiografies, piles, olis de motor, pintures i vernissos, fluorescents i bombetes, càpsules de cafè monodosi (plàstic i alumini), etc.<br />
<strong>Què no s’hi pot portar?</strong><br />
Residus industrials especials, tòxics i perillosos, residus sanitaris i residus orgànics."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/manteniment-de-l-espai-public/gestio-de-neteja-i-residus/xarxa-de-punts-verds						"Carrer del Foc, 56-66"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina del Prat Vermell"	2,13961560	41,35531160	d16																																			
539884c9c99dc79619940000	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884c9c99dc79619940000	"Contenidor Roba Amiga * Punt Verd Montjuïc"	"<strong>El contenidor taronja</strong><br />
<br />
El contenidor taronja és l'element clau per la recollida del residu tèxtil.<br />
L'objectiu de la Cooperativa Roba Amiga és continuar ampliant el nombre de contenidors a Catalunya i que passi a ser un element més del paisatge dels nostres municipis . A dia d'avui hi ha més de 1.700 contenidors repartits per tot el territori català en més de 450 municipis i ubicacions privades que compleixen amb les seves accions de responsabilitat social corporativa.<br />
El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja i serveix com a punt d'informació per els ciutadans que volen dipositar les seves bosses de roba, ja que a traves del seu infograma s'orienta a les persones de com i què pot anar en el seu interior,  a més d'explicar quin serà l'objectiu de les donacions i els seus destins.<br />
El disseny dels contenidors taronges esta en constant modificacions per continuar millorant la seva seguretat i funcionalitat sempre  seguint criteris d'Ecodisseny.<br />
 "		https://www.robaamiga.cat/ca/						"Carrer del Foc, 56-66"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,13961560	41,35531160	d19																																			
539884c9c99dc796199a0000	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884c9c99dc796199a0000	"Contenidor Roba Amiga * IES Montjuïc"	"<strong>El contenidor taronja</strong><br />
<br />
El contenidor taronja és l'element clau per la recollida del residu tèxtil.<br />
L'objectiu de la Cooperativa Roba Amiga és continuar ampliant el nombre de contenidors a Catalunya i que passi a ser un element més del paisatge dels nostres municipis . A dia d'avui hi ha més de 1.700 contenidors repartits per tot el territori català en més de 450 municipis i ubicacions privades que compleixen amb les seves accions de responsabilitat social corporativa.<br />
El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja i serveix com a punt d'informació per els ciutadans que volen dipositar les seves bosses de roba, ja que a traves del seu infograma s'orienta a les persones de com i què pot anar en el seu interior,  a més d'explicar quin serà l'objectiu de les donacions i els seus destins.<br />
El disseny dels contenidors taronges esta en constant modificacions per continuar millorant la seva seguretat i funcionalitat sempre  seguint criteris d'Ecodisseny.<br />
 "								"Carrer Mare de Déu de Port, 179"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina del Prat Vermell"	2,14600490	41,35539800	d19																																			
539884d1c99dc79619250100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100	"Parc de l'Espanya Industrial"	"El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.<br />
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.<br />
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Hi ha uns quants desmais (<em>Salix babylonica</em>) i un parell de fileres de <em>Prunus cerasifera atropupurea</em>. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (<em>Quercus ilex</em>), <em>Cupressocyparis </em>X <em>leylandii</em>, pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>) i plàtans (<em>Platanus </em>X <em>hispanica</em>).<br />
Dins de l'estany, els xiprers (<em>Cupressus sempervirens stricta</em>) s'eleven sobre les plataformes de formigó.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.<br />
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.<br />
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.<br />
<br />
<strong>El llac</strong><br />
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br />
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.<br />
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.<br />
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html						"Carrer Muntadas, 37"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,14171840	41,37660430	g01	d22																																"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884d2c99dc79619b20100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d2c99dc79619b20100	"Castell de Montjuïc"	"El castell de Montjuïc està situat a la part més alta de la muntanya, i gràcies a la documentació conservada i a les diverses campanyes arqueològiques practicades, se sap que ha estat habitat de manera més o menys continuada des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui. Les diverses intervencions que s’hi han dut a terme, amb una cronologia des de l’epipaleolític fins a l’època medieval, permeten traçar un recorregut a través de la història de la muntanya sense castell.<br />
Abans del Castell, al cim de Montjuïc hi havia un farell o torre de vigia, documentat l’any 1073. Aquest ""ispo farello"", tal com apareix citat, era habitat per un mariner que feia la funció de vigilant i que tenia com a missió alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa, mitjançant un sistema de veles durant el dia, i de focs a la nit. Es desconeixen, però, l’estructura o les dimensions d'aquest edifici primitiu.<br />
La Guerra de Successió (1701-1714) es va iniciar com a conseqüència de la impugnació del testament de Carles II, mort sense descendència directa, per part dels Àustria amb el suport de Gran Bretanya, Holanda i Portugal. En les seves darreres voluntats, Carles II va designar nou rei d’Espanya a Felip de Borbó, duc d’Anjou, investit com a Felip V. Els Àustria, però, van reclamar els drets successoris per a l’arxiduc Carles, a qui van proclamar com a Carles III.<br />
No serà fins al segon terç del segle XIX, entre el 1833 i el 1843, que Montjuïc adquirirà un nou protagonisme històric en el context de la Barcelona liberal i revolucionària.<br />
Amb l’arribada de la República, el nou Ajuntament de la ciutat va insistir al govern en la cessió del Castell. Van sorgir diverses opcions sobre què fer-ne: des de l’enderrocament fins a la ubicació del nou Parlament de Catalunya o d’un museu contra la guerra.<br />
Les tropes franquistes van ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939 amb la 105a Divisió del Cos de l’exèrcit marroquí a l’avantguarda i poc després entrarien al Castell. D’aquesta manera, el Castell va passar a formar part del bàndol nacional i es va convertir de manera provisional en lloc de concentració, amb milers de soldats presoners, que posteriorment serien traslladats al camp de concentració d’Horta.<br />
Després de llargues controvèrsies, un ordre ministerial del 27 d’abril de 2007 va modificar la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i, després de diverses gestions, va tornar definitivament a la ciutat com a equipament municipal i, per tant, com a propietat de tota la ciutadania.<br />
El castell de Montjuïc, tal com ha arribat fins als nostres dies, és resultat en bona mesura de la reforma de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l’enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores fetes en època del virrei Velasco, a finals del s. XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, el fossat de Santa Eulàlia i un camí cobert perimetral.<br />
La ubicació privilegiada del Castell, al cim de la muntanya de Montjuïc, permet al visitant gaudir d'unes visites immillorables de Barcelona i els seus voltants. D'aquesta manera la terrassa del pati d'armes esdevé un mirador de 360º amb vistes sobre la ciutat, el port, el Mediterrani, la costa barcelonina i el Baix Llobregat.<br />
 "		http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca						"Carrer del Castell, 62"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16712710	41,36442990	g27	d22																																		
539884d4c99dc79619320200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619320200	"Laboratori de Natura - Castell dels Tres Dragons"	"És troba a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>, una de les seus científiques del Museu que custodia les col·leccions de zoologia i properament també les de geologia (situades actualment al Museu Martorell). Centralitza bona part de l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.<br />
El Castell dels Tres Dragonsés obra de Lluís Domènech i Montaner i va ser projectat com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888. Destaca pel seu valor arquitectònic i artístic. Durant el primer terç del segle XX va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals. Des d’aleshores s’ha dedicat exclusivament a la zoologia.<br />
També acull una biblioteca especialitzada en aquestes disciplines científiques.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell </a>i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
 "								"Passeig de Picasso, s/n"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18350664	41,38815392	c01	c07	c05	c06	g27																															
539884d4c99dc796193d0200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193d0200	"Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell"	"<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…"		https://museuciencies.cat/el-nat/les-seus/museu-martorell/						"Passeig Picasso, 11"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18420889	41,38720972	c01																																			
539884eec99dc79619470300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884eec99dc79619470300	"Espai Musical La Bàscula"	"La Bàscula és un equipament musical municipal situat al barri de La Marina, al districte de Sants-Montjuïc. L’objectiu d’aquest espai musical és la formació i la creació en l’àmbit de la música en directe.<br />
<br />
La Bàscula ofereix una programació de concerts regular i una àmplia oferta de tallers, estructurada en quatre àrees: música moderna, música avançada, dansa i percussió.<br />
labascula.cat"		http://www.labascula.cat		https://www.facebook.com/labasculamusical	https://twitter.com/labascula?lang=es	https://www.facebook.com/labasculamusical	https://www.facebook.com/labasculamusical	"Carrer del Foc, 128"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,14471410	41,35916040	f08																																	"Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), "		
539884f9c99dc79619870300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300	"Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona"	"<strong>Història</strong><br />
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.<br />
<br />
Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a> era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-d-amics-del-jardi-botanic"" target=""_blank"">Amics del Jardí Botànic</a> i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong> vegetals<br />
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (<em>Brachychiton populneus</em>), l’eucaliptus (<em>Eucalyptus ficifolia</em>), algunes varietats d’acàcies (<em>Acacia brachystachya</em>) o arbustos arboris com la dicksònia (<em>Dicksonia antarctica</em>), de la família de les falgueres.<br />
També hi ha altres espècies com el boldo (<em>Peumus boldus</em>) o el pebrer fals (<em>Schinus molle</em>) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (<em>Argania spinosa</em>), els baladres (<em>Nerium oleander</em>) o la goma aràbiga (<em>Acacia nilòtica</em>) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (<em>Cedrus atlantica, C. deodara</em> i <em>C. libani</em>) o els podocarps (<em>Podocarpus latifolia</em>).<br />
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.<br />
Podeu consultar el <a href=""https://visorfauna.amb.cat/viewer/amb/jbo/1/0/12.7.2018/10.1.2019/0"" target=""_blank"">Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc</a>.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
 <br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de Biodiversitat</a>"		http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/						"Carrer Doctor Font Quer, 2"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15875440	41,36409390	g01	g06	c01	c05	c07	c06	g24																													
5398b372c99dc70540740600	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540740600	"Plaça Sant Felip Neri"	"La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església d'estil barroc que la presideix. És al barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més concretament al barri del Call i Sant Felip Neri. La plaça s'erigeix sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la guerra Civil. Es pot accedir a la plaça primer prenent el carrer de Sant Felip Neri i posteriorment, el carrer de Sant Sever. L'església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori, a la qual també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça de Sant Felip Neri és envoltada de cases d'estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Calderers i Sabaters, aquesta última seu del Museu del Calçat. Al centre de la plaça hi sobreïx una font d'aigua amb una base octagonal.<br />
A la paret de l'església de Sant de Felip Neri encara es poden veure els reductes de la metralla d'una bomba llançada per l'aviació del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser el 30 de gener de 1938 quan l'artefacte va esclatar on ara hi ha la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria d'elles nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. A banda de les morts, també van quedar destruïdes totalment les cases adjacents a la plaça.<br />
L'arquitecte municipal, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l'encarregat del projecte de reconstrucció i va decidir recrear una plaça; també va decidir adaptar dues façanes renaixentistes de dos edificis que no havien estat reconstruïts per poder crear dos accessos a la plaça des de l'avinguda de la Catedral i des de la Via Laietana. Finalment, es va recercar la façana de l'entrada del carrer de Sant Felip Neri aprofitant elements dels antics edificis<br />
Més informació<a href=""https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/1247/placa-sant-felip-neri.html"" target=""_blank""> aquí </a>"								"Plaça de Sant Felip Neri,"	"Ciutat Vella"	"Barri Gòtic"	2,17501850	41,38345090	d11																																Caminades19	"El Gòtic Accessible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5729c82c24dd5d9e338b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Ciutat Vella accessible i sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd95b9a24dd5db11b8b4567 ), "		
5398b372c99dc70540860600	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540860600	"Font de  PORTA DE MONTJUIC"									"Passeig de Josep Carner, 36"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17507840	41,37288130	d11																																			
5398c9d70a92f4ef088b4575	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398c9d70a92f4ef088b4575	"Font Màgica de Montjuïc"	"Es pot fer una vista clicant sobre <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/agendasostenible/ca/cataleg-de-recursos/la-font-magica-de-montjuic-2"" target=""_blank"">La Font Màgica de Montjuïc</a><br />
<br />
Construïda amb motiu de l’Exposició Universal del 1929 per Carles Buïgas amb procediments força artesanals.<br />
<br />
La Font Màgica té uns 7.000 milions de combinacions possibles d'aigua i llum gràcies a la possibilitat que té de conjugar els elements hidràulics i d'il·luminació de què disposa:<br />
<br />
Un generador de coreografies crea propostes a partir de l'anàlisi de la peça musical de forma automàtica. Una anàlisi percentual I semantic que té present la lectura de paràmetres com l'estructura melòdica, el tempo i el ritme musical, però també elements de caràcter més abstracte relacionats amb la percepció musical humana, és a dir amb sentiments, conceptes i significats.<br />
<br />
El generador utilitza un sistema algorítmic per a produir la proposta, és a dir, a partir de l'anàlisi feta, desenvolupa un conjunt d'instruccions que ordena i organitza en una seqüència progressiva. Donades les possibilitats de combinatòria dels elements que intervenen en la font -jocs d'aigua, colors, llum i música- , les possibilitats seqüencials es multipliquen.<br />
<br />
La coreografia generada de forma automàtica, permet introduir variacions manualment i modificar el mapa coreogràfic en aspectes com l'ús d'una determinada gamma cromàtica, el dinamisme de la coreografia, el nombre de repeticions d'una mateixa seqüència o que un efecte de l'aigua s'associï a un determinat ritme o sensació. Per exemple, permet assignar a músiques melancòliques, efectes d'aigua vaporosos o en cas de músiques més vives, imprimir un caràcter mes alegre i festiu, incrementant la brillantor de la llum i variant el gruix i forma dels brolladors.<br />
<br />
Amb el nou simulador, tot el procés de generació d'una nova coreografia es pot completar amb només 3 minuts. Aquest fet suposa un gran avantatge pel que fa a la creació de coreografies a mida o per a esdeveniments especials.<br />
<br />
En aquesta gran font brollen 2.600 litres d’aigua per segon procedent del subsòl, amb un sistema de recirculació d’aigua."		http://w110.bcn.cat/portal/site/FontMagica/menuitem.52f5ed459b5a6d6e447a5702917409a0/?vgnextoid=af9d48a4fb6ee310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgn						"Pl Carles Buigas, 1"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15244320	41,37090630	d11																																cicleaigua,AiguArt20	"Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), "		
539b1aae0a92f4136b8b4571	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b1aae0a92f4136b8b4571	"Jardins del Teatre Grec"	"Visitable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-plaer-als-sentits"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.<br />
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.<br />
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.<br />
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.<br />
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.<br />
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.<br />
Hi ha tres arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/lagunaria-jardins-del-teatre-grec-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">lagunària</a>, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/eritrina-jardins-del-teatre-grec-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">arbre del corall o eritrina</a> i un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/bunya-bunya-jardins-del-teatre-grec-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">pi bunya</a>. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.<br />
Hi ha diveros punts de <a href=""http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php"" target=""_blank"">reproducció d'amfibis</a>.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.<br />
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.<br />
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.<br />
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.<br />
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'​Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html						"Pg. de Santa Madrona, 38"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15845730	41,37015060	g01	g03	g09	g31																													BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19	"L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "		
539b2a7f0a92f4146b8b459b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b	"El Turó Park"	"L’actual jardí del Turó Park (nom popular) en realitat figura al nomenclator amb el nom de Parc del Poeta Eduard Marquina. Està situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part (29.288 m2, pocc menys de 3 hectàrees)) del seu predecessor (7,5 hectàrees). Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.<br />
<br />
L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (<em>Quercus ilex</em>) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica  amb arbre dels escuts (<em>Ginkgo biloba</em>), llorer (<em>Laurus nobilis</em>), pebrer bord (<em>Schinus molle</em>), acàcia del Japó (<em>Styphnolobium japonicum</em>) i pi australià (<em>Casuarina cunninghamiana)</em>. D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (<em>Olea europaea</em>), palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), bellaombres (<em>Phytolacca dioica</em>) i plàtans (<em>Platanus </em>X<em> hispanica</em>). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades  per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (<em>Cercis siliquastrum</em>). Els pebrers bords (<em>Schinus molle</em>) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.<br />
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (<em>Washingtonia robusta</em>) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (<em>Tilia ‘Euchlora’ </em>i <em>Tilia tormentosa</em>). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (<em>Prunus ‘Pisardii’</em>) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (<em>Prunus serrulata</em>) i una perera (<em>Pyrus communis</em>).<br />
Hi ha dues fileres de magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (<em>Phyllirea angustifolia</em>). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (<em>Nymphaea alba</em>) i granotes.<br />
Resta un garrofer centenari (<em>Ceratonia siliqua</em>) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.<br />
Bassa naturalitzada.<br />
<br />
La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.<br />
<a href=""http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Documents/Llibret_100AnysTuroPark.pdf"">Llibret sobre el Turó Park</a><br />
<br />
En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html						"Avinguda de Pau Casals, 19"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,14195770	41,39401350	g03	g01	g09	d23	a16	g30																											BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5528edf20a92f4900a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5528edf20a92f4900a8b4567	360runningbarcelona	"360runningBarcelona organitza rutes guiades per córrer on pots veure el mar i la muntanya i al mateix temps visitar els principals atractius de la ciutat (la Sagrada Família, el Parc Güell, Rambles, Montjuïc, el mar Mediterrani, etc) o descobrir les muntanyes de Barcelona. Es tracta d'una modalitat de turisme esportiu i cultural no invasiu. <br />
<br />
360runningBarcelona som una associació que ens dediquem a promoure el running a la ciutat de Barcelona. Principalment realitzem rutes guiades per la ciutat corrent i també donem suport a diferents curses i esdeveniments relacionats que s'hi celebrem. Les rutes corrent són saludables, sostenibles i permeten conèixer la ciutat d'una manera diferent i sorprenent."		http://360runningbarcelona.cat						"Carrer Ca l'Alegre de Dalt, 32"	Gràcia	"Camp d'en Grassot i Gràcia Nova"	2,16200620	41,40832860	b02	f07																																		
5673ee3224dd5dd53a8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5673ee3224dd5dd53a8b4568	"Font del C. BALUARD"	"Aquesta font va ser la segona que es va instal·lar al barri de La Barceloneta, l'any 1830. Està feta amb pedra de Montjuïc. Durant molts anys va estar coberta per un vidre opac i no era visible. Va ser restaurada i inaugurada l'any 2012, a través del programa “Petits Paisatges” de l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona (IPUQV). Va ser una petició de l’Associació de Veïns de l’Òstia, que va col·laborar estretament amb l’IPUQV i va ajudar en la recerca de documentació històrica de la font. Malgrat tot, la restauració no s’ha completat ja que no s’ha pogut determinar com eren els ornaments de pedra de les aixetes. En aquest sentit, hi ha una crida ciutadana per a que qualsevol que tingui una fotografia antiga on aparegui la font, la porti al Centre Cívic de la Barceloneta.<br />
 "								"Carrer Baluard 32"	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,18879540	41,38032250	d10																																cicleaigua	"De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Ciutat Vella. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c5838624dd5d12508b4567 ), "		
56bb1b3724dd5da9298b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56bb1b3724dd5da9298b456b	"Viver Municipal de Plantes Tres Pins"	"El Viver Tres Pins es troba al vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc i es fan servir les terrasses i talussos a la reproducció de plantes per enjardinar Barcelona.<br />
<br />
A la part més antiga hi ha hivernacles, umbracles i espais d'entestat, i a la part nova hi ha grans terrasses per als estocs de planta, i també parcel·les dedicades a l'experimentació. La recerca d'espècies de gespa amb baixes necessitats hídriques i de varietats de rosers que s'adaptin bé a la ciutat en són dos exemples.<br />
<br />
Al Viver Tres Pins es produeixen unes 225.000 plantes/any arbustives i vivaces a partir d'esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes. També hi ha dos túnels: un destinat a produir plantes, i l'altre a guardar els estocs.<br />
<br />
<strong>Un viver-jardí</strong><br />
<br />
La extensa part nova té una estructura regular i endreçada que es va enfilant muntanya amunt.<br />
<br />
Una ampla carretera fa ziga-zagues entre les terrasses d'emmagatzematge de planta, molt grans i rematades amb talussos coberts de gespa, on creixen arbres d'espècies molt variades.<br />
<br />
Els arbres dels talussos i els testos amb plantes que omplen les terrasses ofereixen un espectacle acolorit i molt viu.<br />
<br />
<strong>El Jardí de Petra Kelly</strong><br />
<br />
Cap a la meitat de la part nova hi ha el Jardí de Petra Kelly (ecologista alemanya fundadora del Verds). Pujant, a la dreta, hi ha una petita bola de terracota amb una figura femenina abraçant-la. Va ser col·locada en aquest lloc el Dia de la Terra de 1993, i al darrere s'hi va plantar l'arbre preferit de Kelly: un cirerer.<br />
<br />
Just al davant hi ha un petit monòlit de pedra dedicat a l'escultor Joseph Beuys, alemany que va incorporar els principis de l'ecologia a la seva obra. Darrera el monòlit hi ha una alzina i al costat un dels arbres més valuosos, per edat i raresa, del Viver Tres Pins: una <em>Melaleuca nesophila </em>d'uns 500 anys aproximadament.<br />
<br />
<strong>Reg sostenible</strong><br />
<br />
L'aigua de xarxa ha estat substituïda per aigua del freàtic que es bombegen fins des del punt de captació que hi ha a l'alçada del Liceu. El Viver és el punt d'emmagatzematge i distribució de l'aigua per al reg d'altres parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
<br />
La varietat d'espècies és molt gran doncs s'hi emmagatzemen les destinades als espais verds de Barcelona. Destaca també la vegetació que ""enjardina"" el Viver.<br />
<br />
A la part més antiga hi ha grans palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), ailant (<em>Ailanthus altissima</em>), morera (<em>Morus alba</em>), llorer (<em>Laurus nobilis</em>), acàcia (<em>Robinia pseudoacacia</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) i om (<em>Ulmus pumila</em>). Destaquen dos arbres: un <em>Ulmus sieboldii</em> i un <em>Rhus typhyna</em>, i per les seves dimensions, un pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>) gegantí.<br />
<br />
Els arbres que ornamenten els parterres atalussats de la part nova del viver són una bona mostra dels que hi ha als carrers de Barcelona, i també als parcs i jardins de la ciutat. Així, aquesta part és rica en pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>) i pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), sòfores (<em>Styphnolobium=Sophora</em> <em>japonica</em>), plàtans (<em>Platanus </em>X <em>hispanica</em>), <em>Prunus cerasifera atropurpurea</em>, desmais (<em>Salix babylonica</em>), lledoners (<em>Celtis australis</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>) i <em>Ginkgo biloba</em>, entre molts d'altres.<br />
<br />
<strong>Basses naturalitzades</strong><br />
Lloc pioner en la conservació d'amfibis a la ciutat.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
El Viver Tres Pins rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia a la zona de la muntanya de Montjuïc on ara hi ha l'actual viver municipal. A principis del segle XX, aquest lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins -font que encara raja dins el viver-, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l'aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l'enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 s'hi va crear un espai destinat a proveir Barcelona de plantes per a l'Exposició Universal del 1929. Posteriorment es va convertir en el primer viver municipal dedicat a la producció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, i actualment és l'únic que resta a Barcelona.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/viver-municipal-de-plantes-tres-pins_99400092552.html						"Avinguda de Miramar, s/n"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16476710	41,36895990	g01	g06	g09	g13																													BassesNaturalitzadesenParcs			
56c2f98224dd5dfc2a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c2f98224dd5dfc2a8b4567	"Parc del Mirador del Migdia"	"Aquest parc té unes vistes excepcionals de Barcelona. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.<br />
<br />
La vocació paisatgística d'aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s'enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.<br />
<br />
Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l'ombra dels pins i un bar des d'on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.<br />
<br />
<strong>Per a qui vulgui caminar</strong><br />
<br />
El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d'una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l'Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l'Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
<br />
La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s'hi han aclimatat espècies d'arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>) i pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>) i xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (<em>Olea europaea</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>) i eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>), freixes de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), pollancres (<em>Populus nigra 'Italica'</em>), tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>) i arbres de l'amor <em>(Cercis siliquastrum</em>).<br />
<br />
Montjuïc és terra de figueres de moro (<em>Opuntia ficus-indica</em>) i de ginesta (<em>Spartium junceum</em>), i el Parc del Mirador del Migdia n'és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (<em>Nerium oleander</em>), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n'hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l'Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-migdia_1116122215.html						"Carrer del Foc/Passeig Olímpic"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15174010	41,36012336	g01	g04	d21																															"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56c3053624dd5d122b8b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3053624dd5d122b8b456b	"Jardí dels Drets Humans"	"Aquest jardí suposa la recuperació d'un espai verd de trobada al voltant de l'Illa Philips, per tal de incloure-la dintre de l'estructura urbana del barri.<br />
<br />
És un destacat espai verd del barri de La Marina-Zona Franca, al Districte de Sants-Montjuic. Està emplaçat a l'interior de l'illa situada entre el passeig de la Zona Franca i els carrers d'Amnistia Internacional, Jane Adams i de la Foneria. Els elements més significatius d'aquests jardins, que tenen una superfície de més de 12.560 m2, són la pista de patinatge, que ocupa 267,75 m2, el llac, de 139,17 m2, i la vegetació existent.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
<br />
Els jardins conserven la majoria d'arbres i arbusts existents del traçat original. Molts dels arbres van ser adquirits durant els nombrosos viatges arreu del món que realitzava la senyora Van der Harts i incorporats als llarg dels anys als jardins. Conté un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/roure-australia-jardins-dels-drets-humans-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">roure australià (Grevillea robusta)</a> catalogat. L'any 2007 es va inaugurar una important rehabilitació d'aquest espai, que va permetre incorporar nova plantació per reforçar la sensació de bosc frondós, que és l'estat al qual ha arribat la vegetació al pas del temps.<br />
<br />
Arran de la rehabilitació realitzada es van incorporar 70 exemplars d'arbres nous, així com plantes vivaces i enfiladisses per accentuar la sensació de sotabosc i es va augmentar la proporció de gespa. A la proximitat de l'estany, s'hi va afavorir la presència d'exemplars de <em>Canna </em>spp. Els jardins presenten espais de gespa i heura, que es barregen i confonen amb la vegetació existent, plantes herbàcies i aromàtiques plantades en grup, amb un fort contrast de color, organitzades sota una forta estructura lineal en l'agrupació de parterres de nova creació.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta del segle XX per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l'aleshores director de la fàbrica Phillips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius.<br />
<br />
En relació al nom del jardí "" Jardí dels Drets Humans "", l'espai disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948) i un altre punt amb una poesia de l'argentina Maria Elena Walsh, "" Como la Cigarra"", que fa referència als desapareguts de les dictadures militars de Xile i Argentina.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-dels-drets-humans_99400076724.html						"Carrer Foneria, 19"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,13733310	41,35999150	g01																																			
56c3078524dd5dfc2a8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3078524dd5dfc2a8b4568	"Jardins de ca L'Alena"	"Els jardins es troben a l'interior de l'illa que configuren els anomenats habitatges de la Capa, al barri de La Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc.<br />
<br />
És un espai que ajuda a potenciar i dinamitzar les activitats del barri mitjançant la reordenació de l'entorn i la racionalització dels recorreguts. La imatge de conjunt s'aconsegueix gràcies al paviment de formigó amb colorant groc i el pintat dels murs.<br />
<br />
A més hi ha un camí que uneix els principals espais transversals, des dels equipaments (el casal i la ludoteca) fins als Jardins del Pont Romà.<br />
<br />
L'espai disposa d'enllumenat, mobiliari urbà (cadires, bancs, papereres, jocs infantils i circuit saludable) i un enjardinament que inclou arbrat, plantes arbustives, entapissants i gespa. Inclou una font d'aigua potable.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-ca-l-alena_95114111740.html						"Carrer Alts Forns, 82-86"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,14255900	41,35977180	g01	g05																																		
56c338b624dd5db72c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c338b624dd5db72c8b4567	"Parc de la Font Florida"	"El Parc de la Font Florida és un espai de transició entre la ciutat edificada i la muntanya de Montjuïc. Aquest és un parc veïnal molt espaiós, una bona part del qual queda protegida per edificis d'habitatges. Això el converteix en un lloc ideal perquè hi jugui tranquil·lament la mainada.<br />
<br />
Aquest parc té la forma d'una ""c"" allargada, al centre de la qual s'accedeix des de dos punts del carrer de la Mineria. El que hi ha al costat de la plaça de les Matemàtiques enceta el parc amb un espai dedicat sobretot als aficionats a les botxes. Hi ha un munt de pistes per jugar-hi, i bancs per seure i contemplar les partides. En un extrem, una filera de xicrandes guarneix el lloc a l'estiu amb les seves flors blaves.<br />
<br />
Una mica més avall, a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha l'altra entrada. De fet, la principal. És un espai ampli on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d'habitatges, delimita la part central i més gran del parc.<br />
<br />
<strong>El cor del parc</strong><br />
<br />
És una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, en un dels costats de la qual hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l'estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una delicada catifa en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.<br />
<br />
El talús s'eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d'arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El creua un ample camí que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
<br />
Si les tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (<em>Celtis australis</em>) de fullatge verd intens de l'entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>) i els pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>) que donen frondositat a l'enjardinament.<br />
<br />
Al talús, també, i al seu redós, hi ha alzines (<em>Quercus ilex</em>), pebrers bords (<em>Shinus molle</em>), bellaombres (<em>Phytolacca dioica</em>), pollancres (<em>Populus X canadensis</em>) i eucaliptus (<em>Eucaliptus camaldulensis</em>). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (<em>Spartium junceum</em>) i aromàtiques com l'espigol (<em>Lavandula officinalis</em>). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (<em>Jacaranda mimosifolia</em>) envolten l'espai.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
El Parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys 1990, que van anar esponjant Barcelona omplint alhora de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l'espai verd públic a la ciutadania.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-florida_95125123838.html						"Carrer Mineria, 50"	"Sants - Montjuïc"	"La Font de la Guatlla"	2,14006880	41,36660290	g01																																	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56dfeeae24dd5d76668b456d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d	"Parc de Collserola"	"La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/centre-dinformacio-del-parc-natural-de-la-serra-de-collserola"" target=""_blank"">Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola</a>.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.<br />
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i els roures (<em>Quercus robur</em>), trobarem aurons blancs i negres (<em>Acer campestre</em> i <em>Acer monspessulanum</em>) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (<em>Populus alba</em>), pollancres (<em>Populus nigra</em>) i freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (<em>Corylus avellana</em>), el magraner (<em>Punica granatum</em>) i el cirerer silvestre (<em>Prunus avium</em>). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (<em>Vitex agnus-castus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l’arboç (<em>Arbutus unedo</em>), marfull (<em>Viburnum tinus</em>), aladern (<em>Rhamnus alaternus</em>), el lligabosc <em>(Lonicera japonica</em>) i l’heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.<br />
<br />
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-d-atraccions-tibidabo-patsa"" target=""_blank"">Parc d'Atraccions del Tibidabo</a>, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.<br />
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.<br />
<br />
<a href=""http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/rutes-guiades-en-bicicleta-electrica-pel-parc-de-collserola_99400231727.html"" target=""_blank"">Rutes guiades amb bicicleta elèctrica</a><br />
<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html						"Carretera de l'Església, 92"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes"	2,09951020	41,41919060	g01	g04	g08	g14	g13																												ParcCollserola			
56e0102024dd5dad018b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0102024dd5dad018b4567	"Jardí d'Escultures"	"Es troba a la muntanya de Montjuïc, annex a la Fundació Miró. Es va construir el 1990 amb un projecte arquitectònic de Jaume Freixa i Jordi Farrando, i el 2002 fou reconstruït per Marina Salvador. Sorgí com una iniciativa per a situar un jardí d'escultures a l'espai annex a la Fundació Miró, la coneguda antigament com a Plaça del Sol, on des del 1909 estava situada l'escultura Manelic de Josep Montserrat, en homenatge a l'escriptor Àngel Guimerà. S'encarregà de llençar el projecte Rosa Maria Marlet, directora de la Fundació Miró, qui va escollir els escultors participants dins d'un grup d'artistes joves que ja havien exposat a la Fundació, a l'Espai 10. Les escultures col·locades inicialment eren vuit: Agulla, de Tom Carr; Transparent, el paisatge, de Pep Duran; Ctonos, de Gabriel Sáenz Romero; Teulada, de Perejaume; Gran avió d'hèlix blava, de Josep Maria Riera i Aragó; Dell'Arte, de Jaume Plensa; Gran fus, d'Enric Pladevall; i Vol 169, d'Emma Verlinden; aquesta darrera fou retirada el 2002 degut a la seva deterioració irreversible. En la restauració del 2002 es van afegir tres escultures més: Gènesi, d'Ernest Altès; La classe de música, de Cado Manrique; i DT, de Sergi Aguilar."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona						"Plaça de Neptú"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15994290	41,36815810	g01																																			
56e821e624dd5d513b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567	"Jardins de Joan Brosa"	"És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.<br />
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.<br />
Just a sobre hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-de-lalcalde"" target=""_blank"">jardí del Mirador de l'Alcalde</a>, i a banda i banda els <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-mossen-cinto-verdaguer"" target=""_blank"">Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer </a>i el Jardí de Petra Kelly - <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/viver-de-tres-pins"" target=""_blank"">Viver Tres Pins</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic de Barcelona</a>.<br />
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.<br />
A sobre  del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.<br />
<br />
<strong>Biodiiversitat</strong><br />
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (<em>Pinus halepensis</em>), insigne (<em>Pinus radiata</em>), de l'Himàlaia (<em>Pinus wallichiana</em>), i marítim (<em>Pinus pinaster</em>), cedres com els de l'Atles (<em>Cedrus atlantica</em> i <em>Cedrus atlantica glauca</em>), de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), del Líban (<em>Cedrus libani</em>), i xipressos com (<em>Cupressus sempervirens</em>), d'Arizona (<em>Cupressus glabra</em>) i de Monterrey (<em>Cupressus macrocarpa </em>i <em>Cupressus macrocarpa 'Golden'</em>).<br />
Altes arbres són l'olivera (<em>Olea europaea</em>), l'alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el tamariu (<em>Tamarix gallica</em>), la mimosa (<em>Acacia dealbata</em>), la sòfora (<em>Styphnolobium=Sophora japonica</em>), la magnòlia (<em>Magnolia grandiflora</em>) i l'acàcia (<em>Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera'</em>).<br />
De palmeres hi ha washingtònies (<em>Whasingtonia filifera </em>i <em>Washingtonia robusta</em>), palmera excelsa (<em>Trachycarpus fortunei</em>) i margalló (<em>Chamaerops humilis</em>).<br />
A la zona alta del Parc s'han instal·lat <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/refugis-dabelles-als-jardins-de-joan-brossa"" target=""_blank"">Refugis d'abelles</a>. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.<br />
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).<br />
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.<br />
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.<br />
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.<br />
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.<br />
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.<br />
<br />
Hi ha un hotel d'insectes <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/des-de-les-escoles-i-instituts-protegim-la-fauna-per-millorar-la-biodiversitat-urbana"">apadrinat </a>per l'<a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/sin-bosc-de-montju-c?search=Bosc+de+Montju%C3%AFc&multi_word_search=W10%3D"">Institut Bosc de Montjuïc</a>.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html						"Avinguda de Miramar, s/n"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16476710	41,36895990	g01	g04	g24																															"Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), "		
56e93d3b24dd5d2f688b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e93d3b24dd5d2f688b4567	"Parc del Mirador de l'Alcalde"	"Aprofitant el fort pendent de la muntanya en l'indret on està situat el Mirador de l'Alcalde, l'espai es distribueix en una sèrie de replans a diferents nivells, connectats entre si per trams d'escales i parterres de suaus pendents, separats per un paviment que forma part del patrimoni artístic de Barcelona.<br />
Des d'un estany situat al centre del parc, que distribueix al seu voltant els diferents elements que componen l'espai -camins, parterres, vegetació i zones de repòs-, una font ornamental vessa la seva aigua en petites plataformes que configuren una cascada que va a parar a un estany inferior, també amb una font ornamental.<br />
<br />
<strong>Quatre nivells</strong><br />
Si fem el recorregut de pujada, l'entrada ens dóna accés al primer nivell del parc. És des d'aquest lloc on podem contemplar la ciutat als nostres peus, amb el mar al fons. Tirant amunt arribem al segon nivell, que és on hi ha l'estany que recull l'aigua de la cascada, que arriba des de l'estany que hi ha al tercer nivell. Al quart nivell, a dalt de tot, el Mirador de l'Alcalde finalitza en una placeta.<br />
Com que els diferents nivells del parc estan connectats amb trams d'escales de pedra, en alguns parterres de gespa -la majoria de grans dimensions- hi ha petits camins que converteixen aquest parc en un espai completament accessible, ja que permeten recórrer-lo sense haver de superar cap graó.<br />
<br />
<strong>El Passeig dels Cims</strong><br />
El Mirador de l'Alcalde forma part del Passeig dels Cims, un projecte paisatgístic d'ordenació contínua de les cotes altes de Montjuïc, des de Miramar fins al carrer del Foc.<br />
Aquesta ordenació és ben palesa al Mirador de l'Alcalde. Així, l'entrada que hi ha al primer nivell enllaça amb la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa, i tocant a l'entrada que permet accedir directament al tercer nivell del Mirador de l'Alcalde hi ha una de les estacions del telefèric que puja fins al castell de Montjuïc.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
A més dels grans parterres de gespa, al Mirador de l'Alcalde són importants dues coses més: la gran pineda -sobretot de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>)- que hi ha a la dreta del jardí i les palmeres. Hi ha molts margallons (<em>Chamaerops humilis</em>), alguns força grans, i també washingtònies (<em>Washingtonia robusta</em>) i palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>). En l'enjardinament d'aquest espai també destaquen les ciques (<em>Cycas revoluta</em>) de grans dimensions.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Pel seu gran valor artístic, el paviment del Mirador de l'Alcalde forma part del Catàleg del Patrimoni Artístic Municipal. Es tracta d'un mosaic de 420 m2 dissenyat per Joan Josep Tharrats. Per a la seva realització es van fer servir materials tan diversos i originals com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d'ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, cargols i femelles, planxes... procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl, entre d'altres.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
L'any 1960, el general Franco va cedir a la ciutat el castell de Montjuïc amb la condició d'instal·lar-hi, entre altres coses, un museu militar. Aquest fet, a banda de l'adequació de la fortalesa per a nous usos, va comportar i estimular la urbanització i l'enjardinament dels voltants del monument i, en general, de l'àrea de Miramar.<br />
Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l'alcaldia. Quant a la font que hi ha al centre del parc, l'alcalde Porcioles en va encarregar el disseny a l'autor de la Font Màgica, Carles Buïgas.<br />
Més informació  a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-mirador-de-l-alcalde_1338142144.html						"Plaça del Mirador"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16853928	41,36794494	g01																																			
56e9404c24dd5d2e688b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9404c24dd5d2e688b4567	"Parc del Mirador del Poble Sec"	"Aquest parc, fet en dues fases, aporta dos conceptes ben diferents quant a usos i paisatge. La primera que es va construir és la més extensa i reprodueix un paisatge rural forestal, amb una vegetació mediterrània. El terreny és força atalussat, i el recorregut s'ordena mitjançant camins de sauló molt amples, comunicats de tant en tant per trams d'escales que permeten, així mateix, accedir als espais mirador situats a les cotes més altes.<br />
D'un dels murs de pedra que fan de balconada brolla un gran raig d'aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estanyol que s'aboca muntanya avall en una cascada. A prop, un ample tram d'escales condueix fins a la zona inferior del parc, que es va construir en una segona fase.<br />
<br />
<strong>El jardí urbà</strong><br />
Molt ampli i ben distribuït, aquí el Parc del Mirador del Poble-sec esdevé un jardí urbà que fa de transició entre el paisatge forestal de Montjuïc i el barri del Poble-sec. Hi ha pistes de petanca i jocs infantils, i els espais de descans estan protegits per l'ombra dels arbres i per una pèrgola coberta d'enfiladisses. En un dels extrems, un estany ple de vegetació aquàtica recull l'aigua que baixa per la cascada graonada de 18 m d'alçada, que té el seu origen en el petit estanyol que hi ha muntanya amunt.<br />
<br />
<strong>Un parc entre parcs</strong><br />
El Parc del Mirador del Poble-sec està situat entre diferents espais verds d'aquest vessant de la muntanya de Montjuïc. Just on comença el parc per la banda del passatge de la Vinyeta hi ha arrenglerat un dels extrems del Parc de la Primavera, i la zona del parc que puja paral·lela al passatge de Josep Carner va a parar als Jardins de Mossèn Costa i Llobera.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
En aquest parc hi ha, entre d'altres espècies arbòries, xicrandes (<em>Jacaranda mimosifolia</em>), lledoners (<em>Celtis australis</em>), <em>Fraxinus berlandieriana</em>, alzines (<em>Quercus ilex</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>), oms (<em>Ulmus pumila</em>), sòfores (<em>Sofora japonica</em> = <em>Styphnolobium japonicum</em>), xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>), pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>), pebrers bords (<em>Shinus molle</em>) i molts arbres de l'amor (<em>Cercis siliquastrum</em>), als quals s'ha donat un port arbustiu. A la gran zona d'estar hi destaquen els sapindals (<em>Koelreuteria paniculata</em>), i la pèrgola que hi ha està coberta per glicina (<em>Wisteria sinensis</em>) i vinya verge (<em>Parthenocissus tricuspidata</em>).<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Montjuïc va ser un lloc d'esbarjo per als barcelonins, que pujaven a la petita muntanya domèstica a fer costellades o refrescar-se a les múltiples fonts. Amb l'excepció del castell militar, el territori era privat, dividit en tres grans finques dedicades a la caça o a tasques agrícoles. Va ser arran de la planificació urbanística amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que l'Ajuntament va començar a comprar terres a Montjuïc, i Jean-Claude Nicolas Forestier va ser cridat per enjardinar la muntanya.<br />
Tot i que Montjuïc va viure un segon gran impuls urbanitzador arran dels Jocs Olímpics del 1992, que va permetre continuar enjardinant amples zones despullades cap a migdia, alguns racons de la muntanya -sobretot els que estaven a tocar de la ciutat per la part del port i del barri del Poble-sec- encara van restar ocupats per barraques, horts espontanis, tallers i edificacions precàries de tota mena. La creació del Parc del Mirador del Migdia, entre els anys 1995 i 1997, va representar l'ordenació de bona part d'aquests terrenys.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-poble-sec_95125123610.html						"Passeig de Montjuïc, 28"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17227110	41,37244520	g01																																			
56e94d7b24dd5d66688b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e94d7b24dd5d66688b4567	"Jardins de Miramar"	"Es troben a la muntanya de Montjuïc, i van ser fets entre 1919 i 1923, amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. Van ser obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, en paral·lel als Jardins de Laribal i els del Teatre Grec. Els jardins se situen en una esplanada al Mirador de Miramar, una balconada a 60 m d'altitud des d'on s'observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i el port de Barcelona. Després d'aquest espai es troba l'Hotel Miramar, un edifici construït com a restaurant de l'Exposició Internacional i que, entre 1959 i 1983, fou la seu de TVE a Catalunya; el 2006 fou reconvertit en hotel. El jardí està format per diversos parterres de flors vorejats de bardisses baixes, així com arbres de diverses espècies. A la seva part central hi ha una font, i decoren aquest espai tres escultures de figures femenines: Fertilitat (1929) i Serenitat (1929), de Josep Clarà, i La veremadora (o Pomona, 1927), de Pau Gargallo."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona						"Carretera de Miramar, 29"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17067846	41,36798997	g01																																			
56e959cc24dd5da7688b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568	"Parc de Montjuïc"	"La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.<br />
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.<br />
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (<em>Falco tinnunculus</em>), falcons pelegrins (<em>Falco peregrinus</em>), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (<em>Monticola solitarius</em>).<br />
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-del-poble-sec"" target=""_blank"">Parc del Mirador del Poble Sec</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-primavera"" target=""_blank"">Parc de la Primavera</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-brosa"" target=""_blank"">Jardins de Joan brossa</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-del-migdia"">Mirador del Migdia</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-font-florida"" target=""_blank"">Parc de la Font Florida</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal"" target=""_blank"">Els Jardins de Laribal</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec"" target=""_blank"">Jardins del Teatre Grec</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-mossen-costa-i-llobera"" target=""_blank"">Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-mossen-cinto-verdaguer"" target=""_blank"">Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-maragall"" target=""_blank"">Els jardins de Joan Maragall</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic de Barcelona</a><br />
El fossar de la Pedrera<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/hort-municipal-masia-can-mestres"" target=""_blank"">Hort municipal Masia Can Mestres</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Parc Botànic Històric de Barcelona</a><br />
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.<br />
<br />
<strong>Zones forestals</strong><br />
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.<br />
<br />
<strong>El penya-segat de Montjuïc</strong><br />
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.<br />
<br />
<strong>Herbassars</strong><br />
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Passeig Migdia, 147"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16032810	41,36162130	g01	g03	g04	g06	g08	g13	g16	g19	g24																											
56e95fbf24dd5ddc688b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567	"Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer"	"Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.<br />
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.<br />
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.<br />
<br />
<strong>La col·lecció</strong><br />
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.<br />
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.<br />
<br />
<strong>Els safareigs</strong><br />
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.<br />
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.<br />
Animals aquàtics<br />
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (<em>Pelophylax perezi</em>), permanentment als safareigs, i reinetes (<em>Hyla meridionalis</em>) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (<em>Notonecta glauca</em>) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (<em>Agapanthus</em> sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (<em>Hemerocalis </em>sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (<em>Tulipa </em>sp.) els jacints (<em>Hyacinthus </em>sp.), els narcisos (<em>Narcissus </em>sp.), el safrà (<em>Croccus </em>sp.), les anèmones (<em>Anemone </em>sp.), els ranuncles (<em>Ranunculus </em>sp.) i les calabruixes (<em>Muscari </em>sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (<em>Dhalia </em>sp.) o les canyes d'Índia (<em>Canna indica</em>) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.<br />
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (<em>Eucalyptus camaldulensis</em>), un petit bosc d'àlbers piramidals (<em>Populus alba 'Pyramidalis'</em>), desmais (<em>Salix babylonica</em>) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (<em>Cedrus deodara 'Pendula'</em>). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (<em>Ginkgo biloba</em>) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), un nombre important de grans de magnòlies (<em>Magnolia gradiflora</em>), xiprers dels pantans (<em>Taxodium distichum</em>), sòfores o acàcies del Japó (<em>Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris'</em>) i diverses espècies de pollancres (<em>Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.<br />
Història<br />
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.<br />
 <br />
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html						"Av. Miramar, 236"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16339381	41,36875056	g01	g09	g06	g24	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs			
56f177da24dd5d090b8b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f177da24dd5d090b8b456b	"Parc de la Primavera"	"És l'exemple de com de la necessitat de crear un equipament per a la gestió de serveis urbans -en aquest cas el parc de neteja, dedicat a la transferència de residus urbans- pot resultar un agradable espai verd perquè els veïns gaudeixin de l'entorn més immediat.<br />
La construcció del parc de neteja fou l’oportunitat per resoldre la mancança de serveis com zones de joc i per a gossos. Els jocs infantils estan posats sobre la coberta de l’edifici del parc de neteja. També hi ha una gran àrea d’esbarjo per a gossos.<br />
Disposa d’una connexió accessible per a vianants des del passeig de Montjuïc fins a la part superior de la parcel·la mitjançant rampes de formigó. La mobilitat interna es completa amb dues escales i un camí que connecten amb la xarxa de rampes i milloren l’accés al capdamunt dels jardins.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
La vegetació d'aquest parc és de tipus mediterrani i està formada per arbres, arbustos, enfiladisses, plantes vivaces i gramínies seleccionats per la seva bona adaptació i resistència a l'entorn urbà i al clima de la ciutat, com és el cas del boix (<em>Buxus sempervirens</em>), el llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>), els rosers (<em>Rosa</em> sp.) o l'espígol (<em>Lavandula angustifolia</em>), entre un total de 23 espècies. De les varietats d'arbres destaquen els pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), els àlbers (<em>Populus alba</em>), els cirerers (<em>Prunus avium</em>), els cirerers de Santa Llúcia (<em>Prunus mahaleb</em>), les alzines (<em>Quercus ilex</em>) i les alzines sureres (<em>Quercus suber</em>)<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de Biodiversitat<br />
 </a><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-primavera_99400191003.html						"Carrer Nou de la Rambla, 203"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16564750	41,37053620	g01	d20																																"Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), "		
56f185d724dd5dbb0f8b456c	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f185d724dd5dbb0f8b456c	"Parc de Sant Pau del Camp"	"Els jardins envolten el monestir romànic de Sant Pau del Camp, un dels tresors arquitectònics de Barcelona. Un espai renaturalitzat dins l’atapeïda trama urbana del barri del Raval.<br />
Els grans parterres de gespa  que conformen un petit turó són els grans protagonistes d’aquests jardins  Els jardins circumval·len el monestir romànic que li dóna el nom, però, tot i que l’edifici és al nivell del carrer, el disseny del parc permet que l’edifici es pugui contemplar des del capdamunt del petit turó que corona els jardins. Entre parterre i parterre hi ha camins semicirculars excavats entre murs de mitjana alçada amb pedrissos on seure una estona.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
No se sap exactament quan es va construir el monestir de Sant Pau del Camp, però es va edificar als afores de la ciutat, entre els horts i els camps que envoltaven el recinte emmurallat de camí cap a la muntanya de Montjuïc. La làpida funerària trobada al monestir l'any 1596 i que segellava la tomba del comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, (mort l'any 911), fa pensar que per aquelles dates  el monestir ja existia, i que aquest representava un lloc de notable importància si un membre de la casa comtal barcelonina hi era enterrat. Fou un monestir benedictí fins que els monjos el van abandonar el 1835. L'any 1987 fou declarat Monument Nacional.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
En ells destaquen els arbres que els ornamenten, sobretot les moreres (<em>Morus alba</em>), les tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>) i els pollancres (<em>Populus alba</em> '<em>Pyramidalis</em>'). El turó acaba en una placeta ombrejada per tipuanes, un lloc privilegiat des del qual es pot veure com feinegen els usuaris que conreen l'hort urbà que hi ha en aquests jardins, just darrere el monestir.  Al costat, en un gran espai de sauló protegit per àmplies capçades d'arbres d'ombra, s’ubiquen pistes de botxes i una àrea de joc infantil. Un mur per on s'enfilen les buguenvíl·lies tanca l'espai.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
L'església de Sant Pau del Camp és d'una única nau amb planta de creu grega. Té tres absis i una cúpula amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó. La portalada de l'església l'emmarquen dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. També s'hi pot apreciar una inscripció que convida els visitants a entrar. L'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes ornamentades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. El claustre, petit, és potser l'element més característic del monestir. Està situat al sud de l'església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat a cada angle i quatre pilars més entre aquests. Entre els pilars hi ha parelles d'arcs suportats per columnes i capitells. La característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots iguals, ja que n'hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada. Les columnes i capitells no són unitaris, n'hi ha de dimensions diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal la major part, i també amb animals fantàstics.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-sant-pau-del-camp_92321101155.html						"Carrer Sant Pau, 99"	"Ciutat Vella"	"El Raval"	2,16929400	41,37646410	g01																																			
56fa5adb24dd5d34358b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa5adb24dd5d34358b4568	"Roure australià Jardins dels Drets humans (Arbre d'interès local)"	"Roure australià (<em>Grevillea robusta</em>)<br />
Situació: <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardi-dels-drets-humans"" target=""_blank"">Jardins dels Drets Humans</a><br />
UTM (x,y): 427886:4579425<br />
Núm. de catàleg: 0153-03-11<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 18-19 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 2,23 m.<br />
Capçada (diàmetre): 7-9 m.<br />
Any de catalogació: 2011<br />
Data aproximada de naixement:</div>
Valoració:<br />
La grevíl·lea és un arbre perennifoli, de gran creixement, originari de l’est d’Austràlia. Es tracta d'un bonic exemplar, encara que no té la forma piramidal de l'altre exemplar catalogat (Ganduxer-Via Augusta), presenta millor aspecte general i les seves mides són superiors."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Pg de la Zona Franca, 221-239 (Jardins dels Drets Humans)"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,13659420	41,36307370	g16																																ArbreCatalogat			
56fa8f5624dd5d41388b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa8f5624dd5d41388b4568	"Washingtònia Ctra. de Miramar (Arbre d'interès local)"	"Washingtònia (<em>Washingtonia robusta</em>)<br />
Situació: ctra. de Miramar<br />
UTM (x,y): 430780:4580192<br />
Núm. de catàleg: 0108-03-96<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 10-17 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 0,8-1,6 m.<br />
Capçada (diàmetre): 3,5 m.<br />
Any de catalogació: 1996<br />
Data aproximada de naixement: 1926</div>
Valoració:<br />
El conjunt de palmeres washingtònia que es troba a la carretera de Miramar és una plantació única a Barcelona. Feta a finals dels anys 60 i principis dels 70, l'alineació va ser projectada per integrar-se dins del paisatge àrid del costat est de la muntanya de Montjuïc, i per emmarcar els Jardins de Costa i Llobera en aquella època."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Carretera de Miramar"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17248090	41,36766790	g16																																ArbreCatalogat			
56fa908124dd5d41388b4569	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa908124dd5d41388b4569	"Washingtònia  Jardins de Can Farrero"	"<strong>Washingtònia </strong>(<em>Washingtonia robusta</em>)<br />
Situació: <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/605c2f39940cd7f6258b4567"" target=""_blank"">Jardins de Can Farrero</a><br />
UTM (x,y): 428303:4579050<br />
Núm. de catàleg: 0100-03-94<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 24-21 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.:<br />
Capçada (diàmetre):<br />
Any de catalogació: 1994<br />
Data aproximada de naixement: 1894</div>
Valoració:<br />
Conjunt molt típic de plantació en espais oberts. Está integrat per dos peus de washingtònies de més de 20 metres (24 i 21m respectivament) que contrasten amb una doble filera de plàtans d'ombra centenaris, amb una volta de canó de 1,75 m."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Pg Zona Franca, 116 (Jardins de Can Farrero)"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,14151120	41,35712630	g16																																ArbreCatalogat			
56fa91e924dd5d41388b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa91e924dd5d41388b456a	"Lagunària Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)"	"Lagunària (<em>Lagunaria patersonii</em>)<br />
Situació: Jardins del Teatre Grec<br />
UTM (x,y): 429798:4580355<br />
Núm. de catàleg: 0010-03-93<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 15 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 2,02 m.<br />
Capçada (diàmetre): 10 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1923</div>
Valoració:<br />
Cap altre peu de lagunària -no arriben a mitja dotzena les plantades als jardins de la ciutat- ha atès un grau de desenvolupament i un port tan harmoniós com l'exemplar dels <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec"" target=""_blank"">Jardins del Teatre Grec</a>. Originària de les llunyanes illes Norfolk, omple la capçada sencera de milers de flors rosades, estructuralment semblants a les malves, que són de la mateixa família. És un fenomen sorprenent, perquè l'observació de flors semblants és més comuna en petites mates dels camps abandonats i les vores de camins. Notable interès botànic i paisatgístic.<br />
Per més informació podeu visitar<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-lagunaria-jardins-del-teatre-grec_99400455071.html						"Passseig de Santa Madrona, 38"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15954284	41,36975245	g16																																ArbreCatalogat			
56fa934f24dd5d0b398b456f	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa934f24dd5d0b398b456f	"Eritrina Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)"	"<strong>Eritrina </strong><em>(Erythrina corallodendron</em>)<br />
Situació: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec"" target=""_blank"">Jardins del Teatre Grec</a><br />
UTM (x,y): 429743:5480285<br />
Núm. de catàleg: 0023-03-93<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 15 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.<br />
Capçada (diàmetre): 20 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1923</div>
Valoració:<br />
És un dels pocs exemplars de l'espècie -exòtica, d'origen sudamericà- que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l'ordenació jardinera, obra de J.C.N. Forestier, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida. D'interès estètic i botànic.<br />
Per més informació podeu visitat <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-eritrina-arbre-de-coral-jardins-del-teatre-grec_99400455020.html						"Passeig Santa Madrona, 38 (Jardins del Teatre Grec)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15909340	41,36953170	g16																																ArbreCatalogat			
56fa942124dd5d0b398b4570	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa942124dd5d0b398b4570	"Taronger de Lousiana  Carrer Marià Montessori, Entre Carrer Lleida i Sta.Madrona (Arbre d'interès local)"	"Taronger de Lousina (<em>Maclura pomifera</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: c. Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)<br />
<strong>UTM (x,y)</strong>: 429461:4580453<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0136-03-98<br />
<strong>Districte</strong>: Sants-Montjuïc<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques:</strong>

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 8,5 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m</strong>.: 1,25 m.<br />
<strong>Capçada (diàmetre)</strong>: 10 m.<br />
Any de catalogació: 1998<br />
Data aproximada de naixement: 1948</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
<em>Maclura pomifera</em> és una espècie prou interessant de la flora de Barcelona. Amb peus ben conservats al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López</a>, al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a> i als <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-torre-girona"" target=""_blank"">Jardins de Torre Girona</a>, les proporcions i la forma curiosa del fruit -semblant en textura a un cervell- fa que aquest exemplar, situat al bell mig de la ciutat, fora d'un recinte tancat, mereixi ser inclòs dins el catàleg d'arbres d'interès local.<br />
Els EEUU van patir una sèrie de sequeres continuades i la pèrdua de sòl en forma de tempestes de pols. Durant el mandat del president Franklin Delano Roosevelt, a l'any 1934 es va iniciar l'aixecament de la barrera verda de les Grans Prades del projecte WPA, per prevenir l'erosió del sòl en els estats de les Grans Planes. Es van plantar 30.233 cinturons de protecció que contenen 220 milions d'arbres que s'estenien per 29.900 km. Aquesta espècie va ser una de les més utilitzades.<br />
La dispersió de llavors d'aquesta espècie estava lligat al consum dels seus grans fruits per l'extinta megafauna americana, com els gonfotèrids (una mena d'elefants) i els peresosos gegants. L'extermini d'aquests animals pels humans en estendre's pel continent americà va restringir la seva distribució geogràfica. Aquest mateix fenomen afecta al pawpaw (<em>Asimina triloba</em>) i al caqui de Virgínia (<em>Diospyros virginiana</em>). A Europa es possible que les pomeres que van donar lloc a les pomeres cultivades (afavorides posteriorment per hibridació amb espècies orientals) ja presentessin aquesta mida gran que els caracteritza també per ser dispersats per la megafauna"		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						" Carrer Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15570260	41,37083180	g16																																ArbreCatalogat	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "		
56fa956524dd5d8e398b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa956524dd5d8e398b4567	"Ginjoler Jardins de Joan Maragall (Arbre d'interès local)"	"Ginjoler (<em>Ziziphus jujuba</em>)<br />
Situació: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-maragall"" target=""_blank"">Jardins de Joan Maragall</a><br />
UTM (x,y): 429543:4580104<br />
Núm. de catàleg: 0138-03-98<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 9 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,42 m.<br />
Capçada (diàmetre): 11 m.<br />
Any de catalogació: 1998<br />
Data aproximada de naixement: 1958</div>
Valoració:<br />
Destaca la curiosa disposició de les branques, en forma de ziga-zaga i la seva ubicació en uns jardins d'alt valor ornamental com a elements a considerar per a la seva catalogació. Els fruits d'aquest arbre, comestibles a la tardor, són motiu d'una coneguda frase feta (""més content que un gínjol"")."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Av Estadi, 69 (Jardins de Joan Maragall)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15302800	41,36684440	g16																																ArbreCatalogat			
56fa96a124dd5d41388b4572	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa96a124dd5d41388b4572	"Castanyer bord, Carrer de la Guàrdia Urbana (Arbre d'interès local)"	"Castanyer bord (<em>Aesculus hippocastanum</em>)<br />
Situació: c. Guàrdia Urbana / pl. de Carles Buïgas<br />
UTM (x,y): 429319:4580555<br />
Núm. de catàleg: 0131-03-97<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 15,5 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,84 m.<br />
Capçada (diàmetre): 11 m.<br />
Any de catalogació: 1997<br />
Data aproximada de naixement: 1937</div>
Valoració:<br />
Aquest exemplar aïllat de castanyer ha assolit un gran desenvolupament en aquest indret, tot i les seves condicions d'arbre procedent de zona de clima més fred que el de la nostra ciutat. El castanyer s'ha convertit en un arbre digne d'admirar sobretot durant el seu període de floració al mes d'abril."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Carrer Guàrdia Urbana / pl. de Carles Buïgas"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15407360	41,37169480	g16																																ArbreCatalogat			
56fa97e624dd5d8e398b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa97e624dd5d8e398b4568	"Plàtan d'ombra Jardins de Can Farrero (Arbre d'interès local)"	"Plàtan d'ombra (<em>Platanus X hispanica</em>)<br />
Situació: <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/605c2f39940cd7f6258b4567"" target=""_blank"">Jardins de Can Farrero</a><br />
UTM (x,y): 428303:4579050<br />
Núm. de catàleg: 0100-03-94<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària:<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,75 m.<br />
Capçada (diàmetre):<br />
Any de catalogació: 1994<br />
Data aproximada de naixement: 1894</div>
Valoració:<br />
El plàtan d’ombra és un dels arbres més utilitzats al medi urbà al sud d’Europa. En destaca el caràcter d’adaptació a les condicions adverses de la ciutat: contaminació, podes, substrats deficients, etc. El conjunt catalogat està integrat per dos peus de washingtònies de més de vint metres que contrasten amb una doble filera de plàtans centenaris, amb una volta de canó d’1,75 m. El conjunt s’emmarca en l’entorn de la Casa del Rellotge i forma part dels Jardins de Can Farrero."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Pg Zona Franca, 116 (Jardins de Can Farrero)"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,14151120	41,35712630	g16																																ArbreCatalogat			
56fa993824dd5d41388b4573	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa993824dd5d41388b4573	"Bunya Bunya Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)"	"Bunya Bunya (<em>Araucaria bidwillii</em>)<br />
Situació: <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec"" target=""_blank"">Jardins del Teatre Grec</a><br />
UTM (x,y): 429780:4580413<br />
Núm. de catàleg: 0154-03-11<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 16 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,14 m.<br />
Capçada (diàmetre): 8 m.<br />
Any de catalogació: 2011<br />
Data aproximada de naixement:</div>
Valoració:<br />
<em>Araucaria bidwillii</em>, és una conífera de gènere<em> Araucaria</em>, de la familia <em>Araucariaceae</em>. És nadiua del sud-est de Queensland. Creix fins a 50 m d'alçada i és també coneguda com pi bunya.<br />
El pi bunya, és l'últim supervivent de la secció Bunya del gènere <em>Araucaria</em>. Aquesta secció era diversa i extensa durant el mesozoic. S'estima que <em>A. bidwilli</em> va aparèixer durant el període juràssic.<br />
Té una distribució limitada dins d'Austràlia, causada en part per la degradació dels boscos humits a causa de la dessecació progressiva del continent acompanyada de la dificultat que presenta la llavor per a la seva dispersió.<br />
Els fruïts en forma de con són allargats, de closca dura i nutritiva, cauen intactes a sota de l'arbre abans que surtin les llavors. La llavor pot trigar en germinar entre 3 - 6 mesos i no comença a créixer l'arrel fins després d'un any.<br />
<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">Atles de biodiversitat</a>."								"Passeig Santa Madrona, 38 (Jardins del Teatre Grec)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15859870	41,37011880	g16																																ArbreCatalogat	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "		
56fa9b8624dd5d41388b4574	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa9b8624dd5d41388b4574	"Washingtònia  Carrer Marquès de Comillas (Arbre d'interès local)"	"<strong>Washingtònia de Califòrnia</strong> (<em>Washingtonia filifera</em>)<br />
Situació: av. Marquès de Comillas / c. Dàlia<br />
UTM (x,y): 429319:4580555<br />
Núm. de catàleg: 0097-03-94<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 11-17 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.:<br />
Capçada (diàmetre): 3,5 m.<br />
Any de catalogació: 1994<br />
Data aproximada de naixement: 1909</div>
Valoració:<br />
Extraordinari conjunt de washingtònies distribuïdes en sis fileres paral·leles de quatre exemplars cadascuna. Per la seva edat, corresponen a les primeres plantacions fetes a la muntanya de Montjuïc. Aquesta espècie, de port rotund, es pot veure a altres indrets de la ciutat, però la qualitat i quantitat d'aquest conjunt el fa excepcional."		https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/						"Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-36"	"Sants - Montjuïc"	"La Font de la Guatlla"	2,14580814	41,36948129	g16																																ArbreCatalogat			
56fa9e3624dd5dcd398b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa9e3624dd5dcd398b4567	"Ginkgo Jardins Mossèn Cinto Verdaguer (Arbre d'interès local)"	"Ginkgo (<em>Ginkgo biloba</em>)<br />
Situació: Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer<br />
UTM (x,y): 430232:4580072<br />
Núm. de catàleg: 0139-03-98<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 14 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,40 m.<br />
Capçada (diàmetre): 12 m.<br />
Any de catalogació: 1998<br />
Data aproximada de naixement: 1958</div>
Valoració:<br />
<em>Ginkgo biloba</em> és una espècie considerada sagrada al Japó. Originària d'un clima més fred, els peus de<em> Ginkgo biloba</em> no són massa habituals a la flora de Barcelona, tot i que a l'avinguda de la Via Augusta el podem trobar en alineació. Aquest exemplar aïllat ha assolit unes proporcions prou interessants per a la seva catalogació com a Arbre d'interès local."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Av Miramar 236"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16365130	41,36850901	g16																																ArbreCatalogat			
56faa06924dd5dcc398b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa06924dd5dcc398b456a	"Alvocater Passeig Santa Madrona (Arbre d'interès local)"	"Alvocater (<em>Persea americana</em>)<br />
Situació: pg. de Santa Madrona / c. Lleida<br />
UTM (x,y): 429608:4580421<br />
Núm. de catàleg: 0109-03-96<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 10 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,43 m.<br />
Capçada (diàmetre): 10 m.<br />
Any de catalogació: 1996<br />
Data aproximada de naixement: 1946</div>
Valoració:<br />
Arbre originari de l'Amèrica Central. És un dels pocs exemplars existents a Barcelona. La seva orientació a sud i la protecció del vent per l'edifici del Palau d'Agricultura ha possiblitat que aquest exemplar, es desenvolupés fins a assolir les dimensions detallades fet que el fa considerar com un arbre d'interès local."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Passeig de Santa Madrona, 44-46"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15749170	41,37030130	g16																																ArbreCatalogat			
56faa24324dd5dcd398b456c	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa24324dd5dcd398b456c	"Huingan Carrer Jaoquim Blume (Arbre d'interès local)"	"<strong>Huingan</strong> (<em>Schinus polygamus</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: c. Joaquim Blume / c. Lleida<br />
UTM (x,y): <br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0110-03-96<br />
<strong>Districte</strong>: Sants-Montjuïc<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 8 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m.</strong>: 1,52 m.<br />
<strong>Capçada </strong>(diàmetre): 9 m.<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 1996<br />
<strong>Data aproximada de naixement</strong>: 1916</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
Aquest peu d'<em>Schinus polygamus</em>, originari d'Amèrica del Sud, és l'únic que es troba plantat a Barcelona com a arbre viari, és una raresa botànica a la nostra ciutat. Només en trobem <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/molle-o-huingan-dels-jardins-de-ramon-margalef"" target=""_blank"">un altre exemplar, més gros, als Jardinsí de Ramon Margalef</a>. Es tracta d'una espècie arbòria caducifòlia, de creixement lent i tronc irregular que pertany a la família dels festucs."		https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/						"Carrer de Joaquim Blume, 1"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15509055	41,37198766	g16																																ArbreCatalogat			
56faa37a24dd5df3398b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa37a24dd5df3398b4567	"Freixe Antic Jardí Botànic (Arbre d'interès local)"	"Freixe (<em>Fraxinus pensylvanica</em>)<br />
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)<br />
UTM (x,y): 429175:4580051<br />
Núm. de catàleg: 0055-03-94<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Privat<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 30 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 3,10 m.<br />
Capçada (diàmetre): 22 m.<br />
Any de catalogació: 1994<br />
Data aproximada de naixement: 1924</div>
Valoració:<br />
Aquest freixe comparteix les excel·lents condicions climàtiques del clot de l'antic <a href=""https://bcnsostenible.cat/ca/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. És un exemplar d'ombra, ben desenvolupat i molt erecte. Pertany a una varietat no gaire corrent a la ciutat."		https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/						"Avinguda dels Montanyans, 26 (Antic Jardí Botànic)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15220332	41,36722339	g16																																ArbreCatalogat			
56faa4df24dd5df3398b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa4df24dd5df3398b4568	"Carp Antic Jardí botànic (Arbre d'interès local)"	"Carp (<em>Carpinus betulus</em>)<br />
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)<br />
UTM (x,y): 429152:4580077<br />
Núm. de catàleg: 0054-03-94<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Privat<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 18 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 1,16 m.<br />
Capçada (diàmetre): 11 m.<br />
Any de catalogació: 1994<br />
Data aproximada de naixement: 1924</div>
Valoració:<br />
Situat darrere del Palau Nacional, en una antiga pedrera. El carp no té una bona adaptació a les condicions climàtiques de l'àrea mediterrània, de manera que és poc corrent, però aquest gaudeix d'un microclima que li permet sobreviure."		https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/						"Av. del Montanyans, 26"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15110830	41,36776610	g16																																ArbreCatalogat			
56faa5c724dd5df3398b4569	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa5c724dd5df3398b4569	"Bellaombra Jardins de Miramar (Arbre d'interès local)"	"Bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>)<br />
Situació: Jardins de Miramar<br />
UTM (x,y): 430865:4580395<br />
Núm. de catàleg: 0030-03-93<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 10-14 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 2,40-4 m.<br />
Capçada (diàmetre): 11-12,5 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1913</div>
Valoració:<br />
Passeig únic a la ciutat i a Catalunya, eix central d'un disseny personalíssim i modèlic de J.C.N. Forestier, datat el 1923. El passeig convertit en mirador sobre el port, la muntanya i la ciutat, està vorejat de 40 bellaombres en doble filera: arbres d'aspecte singularíssim, rica variabilitat cromàtica i soques sobresortints, de formes extravagants. El conjunt es mereix un lloc entre els principals jardins de l'àmbit mediterrani."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						"Plaça de l'Armada, 9999"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17221180	41,37028645	g16																																ArbreCatalogat			
56faa73724dd5dfb398b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa73724dd5dfb398b456a	"Camforer del Antic Jardí Botànic"	"Camforer (<em>Cinnamomum camphora</em>)<br />
Situació: <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Antic Jardí Botànic</a> (av. dels Montanyans s/n)<br />
UTM (x,y): 429288:4580074<br />
Núm. de catàleg: 0024-03-93<br />
Districte: Sants-Montjuïc<br />
Propietat: Privat<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 15 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 3,30 m.<br />
Capçada (diàmetre): 13 m.<br />
Any de catalogació: 1993<br />
Data aproximada de naixement: 1933</div>
Valoració:<br />
Exemplar únic als jardins de la ciutat, de bell port i gran desenvolupament. Fou l'arbre productor de la càmfora natural -totes les fulles exhalen aquesta aroma- fins que no es va sintetitzar químicament. Originari de les terres tropicals i subtropicals del Japó, la Xina meridional i Malàisia, on forma densos boscos, és la viva imatge arbòria de l'època, en part ja passada, de més intensa explotació vegetal amb finalitats químico-industrials."		https://www.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/arboles-de-interes-local/arbre-d-interes-local-camforer-antic-jardi-botanic-av-dels-montanyans-sn_99400455032.html						"Avinguda dels Montanyans, 30  (Antic Jardí Botànic)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15272880	41,36732370	g16																																ArbreCatalogat			
572b0ad524dd5d33538b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/572b0ad524dd5d33538b4567	"Antic consolat Danès"	"L'antic consolat de Dinamarca es convertirà en un centre cultural i cívic gàcies a la reinvindicació dels veïns. La Diputació de Barcelona és propietària des de 1979 d'aquest immoble per llegat del matrimoni de Dolors Canals i Joan Junyer, a condició que tingués un ús cultural i pedagògic. L'Ajuntament i la Diputació de Barcelona van signar un acord de cessió pel qual l'Ajuntament es farà càrrec de les obres d'adequació i pactarà els usos amb les entitats dels barris del Coll i Vallcarca, que també demanen que allotgi al Museu del Còmic i la Il·lustració desnonat del Castell de Montjuïc a 2009.<br />
<br />
L'edifici està catalogat i té tres plantes -en total 472 m2- i un petit jardí al voltant. Segons l'acord de cessió la finca s'ha de convertir en un equipament cívic de dinamització cultural com a Casal de Barri, que podrà ser gestionat per entitats locals.<br />
<br />
L'estat de l'edifici és bo i no requereix una intervenció molt profunda."								"Carrer Viaducte de Vallcarca"	Gràcia	"Vallcarca i els Penitents"	2,14366400	41,41240536	f08																																	"Resiliència urbana als barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/572203fd24dd5ddd418b4567 ), Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), "		
5745c90124dd5d697a8b4571	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5745c90124dd5d697a8b4571	"Platja de Sant Sebastià"	"La platja de Sant Sebastià és la que està situada més a ponent i sud de la ciutat de Barcelona..Els seus límits són al nord la plaça del Mar i al sud la bocana del Port. A la part superior de la platja estan emplaçats dos clubs esportius que ocupen bona part del sorral. Al sud es troba l’imponent hotel Vela, obra de l’arquitecte Ricard Bofill.Té 660 metres de longitut i 55 metres d'amplada.<br />
<br />
La platja disposa d’uns quants bars i de tot tipus d’infraestructures i serveis. A la zona més pròxima a l’hotel sol practicar-se el nudisme.<br />
<br />
A pocs metres de la platja, darrere dels clubs esportius i abans d’arribar a les dàrsenes industrials del port, s’alça la característica torre de Sant Sebastià, que allotja un restaurant amb molt bones vistes i des d’on surt un transbordador aeri que creua el port per arribar a la muntanya de Montjuïc.<br />
<br />
Accessible per a persones amb diversitat funcional, Activitats esportives, Aparcament, Bany, Creu Roja, Dutxes, Lloguer gandules, Lloguer para-sols, Mitjans de transport, Port proper<br />
<br />
A la Biomarató de 2018 es va trobar una gran biodiversitat. Aquí l'informe <a href=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Not%C3%ADcies/Informe%20preliminar%20Biomarat%C3%B3%20marina%202018.pdf"" target=""_blank"">Biodiversitat marina a les platges de Barcelona Biomarató 2018</a><br />
<br />
 "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/banys-i-platges/platja-de-sant-sebastia						"Passeig del Mare Nostrum, 21"	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,18951849	41,37179817	g12	e10																																		
5774fa4024dd5d33148b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5774fa4024dd5d33148b4567	"L'Estadi Olímpic"	"L’Estadi Olímpic, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va ser inaugurat el 20 de maig de 1929 en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona. Considerat aleshores el segon estadi més gran del món, estava destinat a allotjar els Jocs Olímpics del 36, però la situació política del moment ho va impedir i poc a poc va caure en desús. Mig segle més tard gràcies a la candidatura olímpica de Barcelona, l’Estadi va tornar a ser viu gràcies a l’equip d’arquitectes format per Gregotti, Correa, Milà, Margarit i Buixadé. A l’any 1985 es van iniciar les obres de remodelació total de l’Estadi dotant-lo d’equipaments i serveis per rebre uns jocs olímpics. Tot l’estadi va ser remodelat exceptuant la seva façana que conserva encara el seu aspecte original.<br />
La inauguració del nou Estadi Olímpic va tenir lloc el 8 de setembre de 1989 amb motiu de la V Copa del Món d’Atletisme. Aquesta competició va suposar una gran prova a nivell organitzatiu en tant era el primer gran esdeveniment que posava a prova les noves instal·lacions i valorar la capacitat de l’Estadi per a rebre grans esdeveniments esportius. Des d’aleshores s’hi ha succeït infinitat d’esdeveniments esportius de tot tipus. El 31 de març de 2001 va ser batejat amb el nom Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, en honor del que fou president de la Generalitat de Catalunya.<br />
<br />
L’Estadi Olímpic és un recinte polivalent apte per a rebre qualsevol tipus d’esdeveniment. Així ho demostra el seu currículum d’esdeveniments durant tots els anys d’història després dels Jocs Olímpics de 1992. Esdeveniments esportius, musicals, activitats familiars i actes corporatius han format part del ventall de possibilitats que ofereix l’estadi."		http://www.estadiolimpic.cat/						"Passeig Olímpic, 15-17 "	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15448013	41,36480231	b03	b04	e10	d13	g24																															
577508b324dd5d13168b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/577508b324dd5d13168b4567	"Palau Sant Jordi"	"El Palau Sant Jordi, dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 a la muntanya de Montjuïc, formant la denominada Anella Olímpica juntament amb l’Estadi Olímpic Lluís Companys, l’Esplanada Olímpica i el Sant Jordi Club. L’element que més el distingeix és la cúpula, que va ser construïda a nivell del terra i elevada durant 10 dies per 12 gats hidràulics fins a aconseguir la seva posició actual.<br />
Inaugurat oficialment el 21 de setembre de 1990, el Palau ha estat considerat des de la seva construcció una autèntica joia arquitectònica que destaca pel seu disseny espectacular i per les seves prestacions tecnològiques.<br />
Una vegada començats els Jocs Olímpics, el Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert i va acollir la competició de gimnàstica artística masculina i femenina així com les finals d’handbol masculí i femení, els quarts de final, semifinals i finals de voleibol masculí i les semifinals i final del femení. Igualment, també va ser seu dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92, acollint les competicions de tennis taula i voleibol.<br />
El repte del Palau Sant Jordi era el de mantenir-se com una instal·lació de referència un cop passats els Jocs Olímpics, un repte que ha complert amb escreix. El seu posicionament a nivell internacional es manté gràcies a la celebració de competicions esportives de primer nivell i a les gires dels millors artistes a nivell nacional i internacional, a més dels family shows més espectaculars i a l’activitat empresarial que també es porta a terme. "		http://www.palausantjordi.cat/						"Passeig Olímpic, 5-7 "	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15256780	41,36322500	b04	f08	g27																																	
579a1c9924dd5d38318b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a	"Jardí Botànic Històric de Barcelona"	"L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.<br />
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.<br />
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), les xicrandes (<em>Jacaranda mimosifolia</em>) o l'ombú o bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/camforer-antic-jardi-botanic-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">caforer</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/freixe-de-fulla-estreta-del-jardi-botanic-historic"" target=""_blank"">freixe de fulla estreta</a>, un <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/freixe-antic-jardi-botanic-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">freixe de Pensilvània</a> , un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/fals-platan"" target=""_blank"">fals plàtan</a> i una <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/noguera-alada-de-montjuic-pterocarya-rehderiana"" target=""_blank"">noguera amb ales</a>.<br />
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br />
Podeu consultar el <a href=""https://visorfauna.amb.cat/viewer/amb/jbh/1/0/12.7.2018/10.1.2019/0"" target=""_blank"">Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc</a><br />
<br />
Els voluntaris de l’<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-d-amics-del-jardi-botanic"" target=""_blank"">Associació d’Amics del Jardí Botànic</a> s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
<br />
Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.<br />
<br />
Per més informació podeu visitar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html						"Carrer Doctor i Font Quer, 6"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15865082	41,36393880	g01	g03	g06	g07																													Caminades19,HortsComunitaris	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5820d4bb24dd5de8668b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d4bb24dd5de8668b4567	"Buscant els testimonis vius del passat agrícola a la muntanya."	"Montjuïc avui és un espai principalment de lleure però no sempre ha sigut així. Els arbres són també els testimonis actuals, d’on i com hem viscut. La Muntanya com encara ho és avui, és un espai on persones amb pocs recursos han buscat la seva manera de sobreviure principalment conreant-hi el seu aliment o usant plantes silvestres de l’entorn.<br />
<br />
Una bona manera de saber-ho és posant atenció als arbres del nostre paisatge immediat, especialment els més antics per buscar-hi els testimonis d’un passat agrícola.<br />
<br />
Tot esmolant la nostre vista podrem endevinar en aquest racó de jardí, quins són els fruits més comuns i saborosos de la mediterrània del passat fins els nostres dies. Series capaç de trobar-los?<br />
<br />
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:<br />
<br />
Quins arbres veieu que ens diuen que aquesta terra fou agrícola?<br />
<br />
Quins arbres o plantes fruiters o que es poden menjar heu vist plantats a la muntanya o a la ciutat?<br />
<br />
Més informació<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a><br />
 <br />
<br />
 "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Parc de Montjuïc"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17264096	41,37190478	g01																																	"Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "		
5820d4f024dd5de8668b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d4f024dd5de8668b4568	"Un gegant argentí que ens explica l’història dels Jardins de Montjuïc."	"Un mantell de verd i flors és la imatge més coneguda de la muntanya: els nombrosos jardins que hi trobem. Plantes exòtiques d’arreu del planeta que ens transporten a altres continents, maneres de viure pels seus usos i creences. Aquest gegant vegetal que tenim al davant ens convida a una futura melmelada indígena o bé a rentar-hi la roba amb el mínim impacte.<br />
<br />
L’espectacular arbre que tenim al davant té per nom Bellaombra o Ombú (<em>Phytolacca dioica</em>). Gràcies a aquesta espècie ens podem endinsar en la història de la muntanya del darrer segle, doncs des d’inicis del segle XX la Muntanya de Montjuïc va esdevenir un espai dissenyat per la promoció del lleure molt lligat a la botànica i la jardineria. <br />
<br />
En aquest sentit, aquesta espècie d’origen sud-americà, sobretot Argentina i Uruguay, va esdevenir popular a través de la seva plantació de la mà del arquitecte–paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, persona qui va dissenyar bona part dels actuals jardins de la muntanya i en fou el primer a introduir-lo a casa nostre a l’entorn dels anys 20 i avui són una de les espècies més emblemàtiques al parcs i jardins de la ciutat.<br />
 <br />
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:<br />
<br />
Si mireu amb atenció aquest arbre i el compareu amb els seus germans de la plaça de Miramar molt possiblement podreu trobar un aspecte rellevant que en fa distintiva l’espècie.<br />
​<br />
¿Què us sorprèn d’aquest arbre? ¿Què tenen de particular les seves flors i fruits als diferents arbres que heu vist?<br />
<br />
Quins aspectes d’aquest arbre us podria fer pensar que es tracta d’un arbre d’una altre continent i clima?<br />
<br />
 "		https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/						"Parc de Montjuïc"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17278043	41,37093057	g16																																	"Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "		
5820d53724dd5ddb678b4569	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d53724dd5ddb678b4569	"Descobrint les Barcelones que miren al mar."	"Des del jardí del Mirador de l’Alcalde fins ben passat el front litoral del Castell de Montjuïc podem veure-hi la façana marítima de la ciutat més espectacular i variada.<br />
<br />
Avui aquest paisatge també reflexa els diferents usos que ha tingut el port i el seu entorn immediat: transport de viatgers, porta d’entrada marina per l’entrada de mercaderies fins a port turístic en l’actualitat.<br />
<br />
Aquesta mirada ens permet reflexionar sobre la convivència o necessitat de diferents usos passats, presents i futurs de la ciutat i els efectes beneficiosos o no de cadascun d’ells (energia, consum, mobilitat, ...).<br />
<br />
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:<br />
<br />
Quins creieu que han sigut els principals canvis que  ha tingut aquest front marítim al llarg de l’història fins avui?<br />
<br />
Quans usos  diferents serieu capaços d’identificar-ne ara mateix?<br />
<br />
Creieu que en podríem canviar-ne algun amb la nostra manera de viure per tenir menys impacte en l’entorn en la nostra manera de viure?<br />
 <br />
<br />
<br />
 "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Parc de Montjuïc"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16802756	41,36254045	g13																																	"Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "		
5820d56724dd5de8668b4569	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d56724dd5de8668b4569	"Observant la natura més silvestre dins de la ciutat"	"El mirador darrera del cementiri de Montjuïc que mira cap a Hospitalet ens permet gaudir d’un dels pocs espais realment naturals que disposa la ciutat dins d’un entorn totalment urbà.<br />
<br />
El paisatge ens mostra uns tipus d’hàbitats pocs coneguts i en clara regressió: els prats mediterranis i la vegetació del front litoral. Un espai que ens permet reflexionar sobre que és natural i que no i quin valor podem donar a la natura en un entorn tant pròxim a les nostres vivendes.<br />
<br />
En aquest sentit una mirada de cent vuitanta graus al nostre davant ens permet disposar d’una mirada privilegiada cap al paisatge vegetal de la ciutat i el seu entorn. Només fixant-nos als nostres peus hi podem trobar una mena de prats –sovint dallats- únics a la conca Mediterrània: els prats sabanoides. Prats similars als què podem trobar al bell mig de l’Àfrica central, que han omplert el nostre imaginari a través de pel·lícules i documentals exòtics. Aquests prats són atapeïts d’espècies diverses de plantes i bestioles de tota mena, sobretot a la primavera i la tardor.<br />
<br />
Si sou avesats naturalistes segur que serà un bon lloc per delectar-vos buscant papallones, tota mena d’insectes o ocells.<br />
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:<br />
<br />
Quins diferents tipus de vegetació (boscos, matollars, prats,..) sou capaços de distingir al vostre davant?<br />
<br />
Quins creieu que són naturals?<br />
<br />
Quins creieu que tenen més de 50 anys?<br />
<br />
Com creieu que canviarà aquest paisatge si no el toquem?<br />
 "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Parc de Montjuïc"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15320031	41,35822419	g08	g13																																"Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "		
5820d5c324dd5d7f668b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d5c324dd5d7f668b4567	"Montjuïc: l’origen de la ciutat a través de la pedra d’un mar tropical."	"<p>Les diferents pedreres de la muntanya ens mostren la importància dels material geològics per la creació d’infraestructures i construccions diverses des de temps dels romans fins el final de les explotacions l’any 1957.<br />
<br />
En aquest sentit, l’entorn dels fonaments del antic Castell del Port, sobre el Fossar de la Pedrera i davant del front marí sud del cementiri, ens permet establir diferents connexions entre la història geològica de la muntanya de fa milions d’anys fins la construcció de la ciutat al llarg dels segles.<br />
<br />
Encara avui podem trobar en les restes de conglomerats de fa 15 Milions d’anys –Miocè- al costat de les restes del antic Castell del Port, a peu del camí, trobem una bona mostra de fòssils  marins diversos (petxines, ostres, cargols o crancs) si mirem amb atenció. El seu origen l’hem de buscar quan aquesta zona era la “platja” on desembocaven els materials  provinents de l’erosió del mar a Collserola.<br />
<br />
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:<br />
<br />
Quins fòssils marins sou capaços de trobar a les pedres que hi ha en aquest indret?</p>

<p>Quines pedreres coneixeu de la Muntanya de Montjuïc?</p>

<p>A quins edificis heu vist que els materials usats per la construcció siguin els mateixos que a la muntanya de Montjuïc?</p>
"		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Parc de Montjuïc"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,14857697	41,35591757	g11																																	"Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "		
58b8484524dd5df42b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b8484524dd5df42b8b4567	"Seu districte Sants-Montjuïc"	"La història de l’edifici que avui dia és la seu del Districte de Sants-Montjuïc es remunta a mitjan segle XIX, quan els veïns d’Hostafrancs, que ja formaven part de la ciutat de Barcelona, van reclamar al consistori un edifici municipal on poder fer els tràmits administratius sense haver d’anar a la plaça de Sant Jaume. D’aquesta manera es va inaugurar la Tinença d’Alcaldia d’Hostafrancs, una seu que de seguida es va haver d’ampliar amb la construcció, l’any 1885, de l’edifici que encara es conserva, a càrrec de l’arquitecte modernista Jaume Gustà i Bondia. L’annexió l’any 1897 de l’antiga vila de Sants a la ciutat de Barcelona va significar que l’edifici de la Tinença d’Alcaldia passés a ser-ho de tot el nou districte, i no va trigar a requerir una nova ampliació. Les obres es van reprendre entre els anys 1908 i 1915, a càrrec d’Ubaldo Iranzo i Eiras, i va ser en aquella època quan es van incorporar els vitralls noucentistes de la Sala de Plens.<br />
<br />
Hort hidropònic en coberta de la Seu Districte Sants 2 horts hidropònic en coberta, gestionat per persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Ocupacional Asproset i del Centre Ocupacional Joia. La seva instal·lació i l'assessorament professional està a càrrec de l'IRTA. L’objectiu del projecte és fomentar la inclusió social de les persones amb discapacitat i promoure’n l’autonomia i l’aprenentatge en l’àmbit de l’horticultura a través de la cura d’horts en ple cor de la ciutat"		http://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca						"Carrer de la Creu Coberta, 104-106"	"Sants - Montjuïc"	Hostafrancs	2,14226090	41,37537910	g27	g29	g07																														HortSocial			
593ac12b24dd5d9e6c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/593ac12b24dd5d9e6c8b4567	"Cementiri de Montjuïc"	"Cementiris de Barcelona, S.A. és una empresa del grup B:SM, que gestiona els nou cementiris de la ciutat de Barcelona, Montjuïc, Poblenou, Sant Andreu, Les Corts, Collserola, Horta, Sants, Sarrià i Sant Gervasi així com els dos centres de cremació situats a Montjuïc i Collserola.<br />
<br />
Els seus principals objectius són d'una banda, apropar la gestió dels cementiris i de tota l'activitat als usuaris, millorar l'atenció personal i oferir un servei de qualitat als serveis funeraris que traslladen les persones difuntes als nostres espais i, d'altra banda, difondre la cultura i la història que hi ha dins dels recintes.<br />
<br />
Cementriris de Barcelona reutilitza l'energia generada per les inicieracions al crematori de Montjuïc.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"" title=""http://turismesostenible.barcelona/"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
<br />
 "		https://www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/		https://www.facebook.com/cementirisdebarcelona	https://x.com/CementirisBCN	https://www.facebook.com/cementirisdebarcelona	https://www.facebook.com/cementirisdebarcelona	"Carrer Mare de Déu de Port, 56-58. "	"Sants - Montjuïc"	"La Marina del Prat Vermell"	2,14898890	41,35436800	d07	b07	a15																														EmpresaBS24,EiESos24	"Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/631ef807940cd742448b4567 ), "		
59553c0624dd5d4f698b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59553c0624dd5d4f698b4567	"La geologia de Barcelona des del Mirador de Joan Sales"	"<strong><u>Descripció</u></strong><br />
Vista panoràmica de 180<sup>o</sup> de la ciutat de Barcelona en direcció sudest. Al fons es veu la muntanya de Montjuïc. Cap al nordest és veu parcialment el turó de la Rovira, també conegut com a Turó de les bateries, on hi ha les restes de les bateries antiaèries  de la Guerra Civil espanyola. Aquest turó, juntament amb la part alta de Barcelona pertany a la serra de Collserola, la qual forma part d’una unitat de relleu de dimensions més grans que s’anomena Serralada Litoral.<br />
<br />
El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona i esdevé pràcticament horitzontal a prop del mar. Crida l’atenció el turó de Montjuïc, lleugerament aixecat, tot i estar prop del mar.<br />
<br />
<u><strong>L’ull del geòleg</strong></u><br />
El turó de la Rovira  està format per roques calcàries d’edat devoniana (Paleozoic 420 – 360 milions d’anys). Aquestes roques són dures i fan relleus marcats. El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona, la qual està constituïda per roques d’edat molt més jove (Miocè-actualitat).<br />
<br />
Podem ajudar-nos d’un tall geològic per interpretar aquest paisatge. Els talls geològics combinen la informació observable a superfície amb la de subsòl i permeten fer una reconstrucció de l’estructura geològica en profunditat. Des del mirador de Joan Sales es pot fer un tall en direcció nord-oest – sud-est fins a Montjuïc. El tall ajuda a veure el canvi brusc de pendent entre les parts elevades de la Serra de Collserola, els turons com el de la Rovira o del Carmel i Montjuic i la plana.<br />
<br />
<u><strong>Història i interpretació</strong></u><br />
El relleu de la part alta de Barcelona i la serra de Collserola es va formar per l’actuació de falles paral·leles a la línia de costa (en direcció nordest – sudoest) que van enfonsar la plana de Barcelona i els blocs del Vallès-Penedès. Aquestes falles tenen una edat neògena (fa aprox. 15 Ma) i esglaonen la ciutat des de la serra fins al mar. Als blocs aixecats de la part alta de Barcelona afloren roques més antigues i a la plana de Barcelona roques més modernes producte de l’erosió, transport i sedimentació dels materials provinents dels relleus més elevats adjacents.<br />
<br />
La muntanya de Montjuïc està formada per materials d’edat neògena. Mirant a mar queda limitada per un espadat abrupte, mentre que cap a terra el relleu fa una baixada suau. L’espadat representa una falla amb direcció sudest, de la mateixa família de les que limiten la costa catalana.<br />
 "		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona						"Camí de Can Móra, 1"	Gràcia	"La Salut"	2,15300948	41,41625034	g11	g13	g01																															"Itinerari geològic pels voltants del Park Güell ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/596f52e124dd5dd2548b4567 ), "		
5a3eb0ad24dd5da53e8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb0ad24dd5da53e8b4567	"Segurament mirant amb atenció aquesta planta descobrim que el canvi climàtic ja ha arribat."	"Les figues de moro (Opuntia ssp.) són plantes que des de fa uns quans segles formen part del paisatge quotidià de Barcelona a molts indrets: Collserola, Montjuïc, ... doncs les varem dur principalment de Nord d’Amèrica.<br />
<br />
Què creieu que li passa a aquesta planta?<br />
<br />
Des de fa pocs anys algunes espècies estan molt malaltes i es possible que el motiu sigui que el planeta té una mica de febre.<br />
<br />
Cada any els hiverns són més càlids i algunes espècies amants de la calor són cada cop més abundants provinents del llocs més càlids. Si mireu amb detall les branques de la planta veureu que són plenes d’una capa blanquinosa i farinosa. Es tracta de la femella d’un insecte -las cotxinilla de la figa de Moro- que des de fa poc les han envaït xuclant la seva sàvia, arribant a matar-les. Si en toqueu una, veure-ho que el seu cos desprèn un líquid vermell que encara avui és usat com a colorant natural: el roig de cotxinilla!<br />
<br />
Sembla que ens esperen temps complexos pel que fa al clima. Com creieu que serà el futur d’aquesta planta i d’aquest animal?"								"Pg Mare de Déu del Coll 77"	Gràcia	"El Coll"	2,14733791	41,41984348	g14	g13	g08	g04																														"La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "		
5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574	"Mirant carrers que ens parlen de l’història de les migracions a Barcelona."	"Barcelona és i ha sigut una terra de benvinguda de persones d’arreu. El paisatge humà i les seves construccions també ens parlen de l’adaptació dels nous ciutadans a condicions de vida que en altres temps han sigut més difícils. Les vivendes del entorn immediat en són un bon exemple.<br />
<br />
Us convideu a tornar pel carrer de Morató i després pel passatge de Taradell fins tornar pel Carrer de Castellterçol fins al punt d’inici vorejant el turó per la part més obaga, tot posant atenció a les construccions que hi trobem als primers carrers. Com us sembla que són els materials, arquitectura, serveis bàsics o l’estat dels carrers?<br />
<br />
Imaginant una mica, és possible que trobeu que aquestes vivendes foren construïdes als anys 50 i 60 fruit de l’ocupació d’espais encara no urbanitzats de la ciutat, com també ho han sigut altres turons propers o Montjuïc.<br />
<br />
Els materials de construcció molt elementals, l’arquitectura poc definida i molt diversa, juntament amb uns serveis encara bàsics, segurament ens parlen de zones que en altres temps foren ocupades per vivendes d’autoconstrucció fetes per solventar necessitats econòmiques dels qui les varen construir. Avui són un paisatge urbà que ens parla d’un passat amb ciutadans vinguts d’altres indrets per millorar les seves condicions de vida.    "								"Carrer Taradell, 31"	Gràcia	"El Coll"	2,14687464	41,42054106	g14	g04																																"La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "		
5aeb05d224dd5d8a038b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5aeb05d224dd5d8a038b4567	"Sagrada Família"	"El 19 de març del 1882 es va començar a construir la Basílica de la Sagrada Família, d’estil gòtic, que Gaudí va modificar i millorar, per proposar una arquitectura nova i que, per la seva originalitat, fa d’aquest temple una peça única.<br />
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. A l’extrem superior de la creu hi ha l‘absis, de forma semicircular, que tanca la basílica pel darrere. A més, la basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el seu naixement (carrer Marina), la seva passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la seva glòria, present i futura (carrer Mallorca).<br />
El conjunt es completarà amb quatre construccions en forma de cúpula d’uns quaranta metres d’alçària, situades a les quatre cantonades: dues sagristies al costat nord, i al costat sud, la capella del Baptisteri i la capella de la Penitència i del Santíssim. Les tres façanes i aquestes quatre construccions estaran unides per un ampli pas cobert i amb doble façana, anomenat per Gaudí claustre, que aïllarà la nau del soroll del carrer i permetrà circular d’una construcció a una altra sense passar per dins de les naus.<br />
L’arquitecte proposà un conjunt de divuit torres, amb les dotze més baixes a les façanes (els campanars, que tindran una alçària d’uns cent metres i que representen els apòstols) i les sis més altes al centre, en una estructura piramidal que reflecteix la jerarquia del seu simbolisme. D’aquestes, la més alta serà la del creuer, que representarà Jesucrist i arribarà a 172,5 metres d’alçària. Al seu voltant hi haurà quatre torres de força menys diàmetre i una alçària de 135 metres, que representaran els quatre evangelistes i els evangelis que escriviren. Una altra torre cobrirà l’absis i representarà la Mare de Déu.<br />
Gaudí tenia afany de construir un edifici que marqués el paisatge urbanístic de la ciutat, però a la vegada mostrava la seva veneració per l’obra de Déu, que en la seva opinió l’home mai hauria de superar: per això, amb 172,5 metres d’alçària, la Sagrada Família és un dels edificis religiosos més alts del món però continua estant uns quants metres per sota de Montjuïc – el turó de més alçària del municipi de Barcelona.<br />
Acull una de les parelles nidificants de falcó pelegrí i l'any 2020 ha comnençat a criar roquerol.<br />
 "		http://www.sagradafamilia.org/						" Carrer de Mallorca, 401"	Eixample	"Sagrada Família"	2,17485070	41,40320290	g27	g24																																		
5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567	"Casal Cívic Estació de Magòria"	"El tren entrà a la vida quotidiana de Sants l’any 1854 quan es va terminar el tram que anava de Barcelona a Molins de Rei. Dos fets van fer que aquest antic municipi independent fos travessat per nombroses línies fèrries, ser una porta natural d’entrada a Barcelona i la progressiva instal·lació de grans fàbriques als antics terrenys agraris de Sants. Comunicar els centres productius resultava fonamental per als empresaris i per això les línies seguiren creixent.<br />
<br />
En aquesta lògica es va impulsar la línia dels Ferrocarrils Catalans, llavors Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que va enllaçar Barcelona amb Martorell. Per aquell temps la Bordeta i Hostafrancs ja eren nuclis industrials importants. Des del 1880 a la Bordeta ja funcionava la fàbrica tèxtil de Can Batlló i des del 1908 a la zona coneguda com Magòria també es podia trobar la gran industria del Foment d’Obres i Construccions, que explotava les pedreres de Montjuïc i recollia les escombraries de la ciutat.<br />
<br />
L’any 1912 s’inaugurava l’estació de Magòria. Un edifici que porta el nom del barri veí però que es troba a la banda de la Gran Via que és encara la Bordeta. El projecte va ser encarregat a un arquitecte molt popular al moment, Josep Domènech Estapà, qui va deixar la seva empremta, treballant sol o amb equip, a obres i reformes de molts edificis de la ciutat de Barcelona: l’esglèsia de Sant Andreu de Palomar; l’Acadèmia de Ciències; el Palau de Justicia; el Palau Ramon Montaner (l’actual Delegació del Govern), la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic, l’Observatori Fabra o la Presó Model entre molts d’altres.<br />
<br />
Podem situar aquest edifici dins de la coneguda arquitectura historicista que tants exemples va deixar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’arquitecte va prendre com a inspiració per a l’edifici l’arquitectura neomudèjar. De fet l’element més característic de l’estació és la seva torre que està inspirada en els minarets de les mesquites.<br />
<br />
L’any 1926 la inauguració de l’estació subterrània de la plaça d’Espanya va fer que l’Estació de Magòria quedés sense ús per als passatgers i sembla ser que durant la Guerra Civil el perill de bombardeig va fer que es desmuntés part de la torre, per tal de no facilitar referències als pilots italians. De fet no és gens estrany si pensem que durant el conflicte Magòria va ser magatzem de l’exercit republicà.<br />
 <br />
Després de la guerra però, l’estació encara es va fer servir com a estació de mercaderies fins al 1974. Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un Casal Cívic de la Generalitat i avui en dia l’edifici es considerat bé cultural d’interès local. Ara una nova estació soterrada n’ha mantingut el servei i el nom, Magòria - la Campana.<br />
<br />
En el projecte de reforma de la Magòria es preveu que dins el pol d'equipaments socials, sanitaris i esportius es conservarà l'actual hort de Magòria i la zona enjardinada del Casal Cívic. Any 2006"		https://crajbcn.cat/cercador_de_salas/casal-civic-estacio-magoria/						"Gran Via de les Corts Catalanes, 247"	"Sants - Montjuïc"	"La Bordeta"	2,14231723	41,37013094	f08	g27	g07																														HortsComunitaris	"Caminades per la sostenibilitat: La fàbrica en transformació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0516e524dd5dc6148b4568 ), "		
5b2765ca24dd5d6b5e8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b2765ca24dd5d6b5e8b4568	"Mercat de Pagès de Sants"	"El Mercat de Pagès suposa una oportunitat per als veïns i veïnes de Sants d'accedir, d'una manera fàcil i directe amb les parades obertes al carrer, a productes ecològics, de proximitat i de temporada de la mà de petits productors i productores locals.<br />
<br />
S'hi poden trobar productes que provenen de projectes basats en la sostenibilitat, que treballen per la sobirania alimentària i que formen part del teixit de l'economia social i solidària, tenint en compte així<br />
els aspectes ecològics, socials i monetaris.<br />
<br />
Alhora, la realització d'activitats i tallers i la presència de diferents estands que reflecteixen la vida associativa del barri busquen reforçar l'espai públic com a lloc de trobada veïnal i coneixença del teixit associatiu del barri.<br />
<br />
COL·LECTIU IMPULSOR: <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/xarxa-de-consum-solidari"" target=""_blank"">Xarxa De Consum Solidari</a><br />
<br />
COL·LECTIUS COL·LABORADORS:<br />
<a href=""https://sants.coop/"" target=""_blank"">Impuls Cooperatiu de Sants</a><br />
La Croquetona<br />
Cup-Barcelona Districte Sants-Montjuïc<br />
<br />
ESPECTACLES I ANIMACIÓ INFANTIL:<br />
Tager Animacions<br />
FUNDACIO LA RODA"					https://twitter.com/mercatpagesants?lang=ca			"Rambla Brasil /Avinguda Madrid"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,12935270	41,37948950	a01																																		"Cada dissabte, de 10 a 14.30 h"	
5b5efd9b24dd5da44b8b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b5efd9b24dd5da44b8b456a	"Jardins Muñoz Ramonet"	"<br />
Jardí històric de 3.568 m2 molt bé conservat obra de Jean Claude Nicolas Forestier, i remodelat per Joan Mirambell.<br />
Envolta la Casa del Marquès d’Alella, que avui és la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
Ferran Fabra i Puig va encarregar el jardí al Jean-Claude Nicolas Forestier (1861-1930) que va introduir a la ciutat el concepte de jardí mediterrani, especialment a la muntanya de Montjuïc, enjardinada per l'Exposició Internacional de 1929.<br />
<br />
Constava d’un espai dividit en tres terrasses. A la principal hi havia un estany central rectangular, amb un sortidor i decoració amb testos de terracota que marquen el perímetre. Tancaven el conjunt 3 pèrgoles en forma d'U amb rosers. Davant el carrer Avenir hi havia una zona destinada a flors.<br />
<br />
El 1933 Ferran Fabra va sol·licitar llicència d'obres per construir uns habitatges de lloguer al xamfrà dels carrers Muntaner i Avenir, el que va comportar perdre 529 m2 del jardí original.<br />
<br />
<a href=""https://www.youtube.com/watch?v=qoSQ-sd9v88"" target=""_blank""><img alt="""" src=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Punt%20nous/Jardins%20Mu%C3%B1oz%20Ramonet.png"" style=""float: left; width: 400px; height: 240px;"" /></a>Als cinquanta es va encarregar la remodelació Joan Mirambell i Ferran (1892-1983). El seu dissenha perdurat. Inclou desnivells per apropar la cota del jardí del palau i elevar els laterals, a més de canviar l'orientació de l'estany i de la pèrgola. Hi ha escultures de Josep Dunyach i Sala ( 1886-1957) i Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer Avenir va substituir l’espai de flors per una zona de bany envoltada per columnes de pèrgoles que es completa amb pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i Vicenç Navarro Romero (1888-1979). Va plantar gespa, magnòlies, ciques i palmeres.<br />
 <br />
<strong>Actuacions de rehabilitació</strong><br />
<br />
<a href=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Punt%20nous/Pl%C3%A0nol%20Jardins%20Mu%C3%B1oz%20Ramonet.png"" target=""_blank""><img alt="""" src=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Punt%20nous/Pl%C3%A0nol%20Jardins%20Mu%C3%B1oz%20Ramonet.png"" style=""float: left; width: 400px; height: 355px;"" /></a>L'objectiu primordial dels treballs fets ara al jardí ha estat recuperar l'esperit del projecte de Forestier i respectar la modificació de cota de la zona de la font feta per Mirambell. Les principals actuacions han estat podar, preservar i eliminar la vegetació que es trobava en mal estat, recuperar i conservar alguns arbres emblemàtics -auró negre, lledoner-, i plantar nova vegetació. També s'ha substituït la piscina per un estany i s'ha millorat l'enjardinament amb l'accessibilitat dels recorreguts i la renovació de la xarxa de reg i enllumenat.<br />
Més informació <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a><br />
<br />
 "		https://ajuntament.barcelona.cat/fundaciojuliomunozramonet/es/						"Carrer de Muntaner, 282"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,14669570	41,39640240	g01	g03																																		
5b963a4e24dd5d26198b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b963a4e24dd5d26198b456a	"Edifici de Correus i Telègrafs"	"Correus i Telègrafs és la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, Bé cultural d'interès. Té quatre façanes i enllaça mitjançant un pont elevat amb un edifici annex que es troba a la part posterior, obra de l'arquitecte de correus Roberto Oms Gracia. L'accés principal és des de la Plaça d'Antoni López, amb escalinata, pòrtic columnat, escultures al·legòriques i gran escut d'Espanya. La decoració escultòrica dels exteriors és obra de Pere Jou, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau.<br />
Dissenyat al 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau va ser construit entre el 1926 i el 1928. Inclòs en l'operetura de la Via Laietana al mar, conjuntament amb la seu de la Companyia Trasmediterrània.<br />
<br />
De planta trapezoïdal amb els xamfrans roms, l'estructura en alçat comprèn semisoterrani, dos pisos, àtic i terrat transitable en les dues crugies afrontades a la Plaça Antoni López i el Carrer Fusteria. En la resta de crugies, afrontades a la Via Laietana i el Carrer d'Àngel Baixeras, encara s'hi afegeix un sobreàtic. Depassant la línia de cornisament, els xamfrans estan coronats per tres torres de planta circular i diverses alçades. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul que conté les escales vers les plantes i l'accés al gran saló central.<br />
<br />
Les quatre façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i els seus acabats són fets íntegrament en pedra de Montjuïc. La façana principal, afrontada a la plaça Antoni López, consisteix en un gran parapet emmarcat per les torres laterals i el cos central d'accés. Flanquejant aquest cos central hi ha els portals del semisoterrani, oberts a peu de carrer i inclosos dins del basament de l'edifici. El cos central consisteix en un pòrtic tetràstil de pilastres i columnes d'ordre gegant amb capitells jònics florits que abracen les dues plantes principals de l'edifici. El pòrtic, que reposa sobre una llarga escalinata, és coronat per quatre escultures i l'escut de la Casa Reial espanyola en època d'Alfons XIII.<br />
L'ordre jònic gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'entaulament de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.<br />
Tocant a aquest edifici es troba l'Estació de Correus, estació de metro fora de servei des de l'any 1972,<br />
<br />
<a href=""https://com-shi-va.barcelona.cat/ca/planifica_la_teva_ruta?desde=&hasta=41.381964945943,2.181194855543&RadioGroup1=TRANSIT"" target=""_blank"">Com s'hi va</a>."								"Pl Antonio López, 1"	"Ciutat Vella"	"Barri Gòtic"	2,18143660	41,38155120	g27																																	"ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (El Centre de la Platja) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b9613ea24dd5d4b178b4568 ), "		
5c2f820d24dd5d350b8b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c2f820d24dd5d350b8b456b	"Font El Nen dels Càntirs"	"Es visita dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-la-conquesta-de-laigua"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
Obra de Josep Campeny i Santamaria que el 1911 va guanyar el concurs en tres fonts ornamentals a Barcelona. Es van instal·lar el 19 de desembre de 1912.
<ul>
	<li>La Font de la Granota, situada davant del Palau Robert, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. És una font d'estil naturalista amb un basament que fa de pica, fet amb pedra de Montjuïc, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc.</li>
	<li>La Font del Noi dels Càntirs, situada a la plaça Urquinaona de Barcelona.</li>
	<li>La Font del Trinxa (Ronda Universitat-Pelai).</li>
</ul>
"								"Plaça Urquinaona"	Eixample	"Dreta de l'Eixample"	2,17289845	41,38877006	d11																																			
5ccaa2f924dd5d91458b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ccaa2f924dd5d91458b4568	"Associació de l'Hort de la Font Trobada"	"Fins al segle XIX hi havia molts horts en aquesta vessant de la muntanya de Montjuïc i, de fet, bona part del barri era conegut com les Hortes de Sant Bertran. Però aquest de la Font Trobada és un dels pocs que ha arribat fins als nostres dies lliure d’edificacions o d’altres usos. El terreny, fins fa poc abandonat, és de propietat municipal.<br />
Hi ha una font que s’ha canalitzat per acumular l’aigua en un dipòsit de 10.000 litres de capacitat i un sistema de reg automàtic per a totes les parcel·les. Les 15 individuals són de 3 x 1,5 m, mentre que les de les entitats del doble de llargues, 6 m. Més endavant, es preveu recuperar també l’antiga Font Trobada (que va quedar sepultada amb la construcció de les piscines municipals de salts) i construir un espai comunitari i una caseta per desar-hi les eines.<br />
L’Associació de l’hort de la Font Trobada ha recuperat un àrea abandonada a Montjuïc i l’ha convertida en un hort comunitari, gràcies a un conveni amb el Districte Sants – Montjuïc. L’hort té 110 parcel·les repartides entre famílies i entitats del Poble Sec. El repartiment de parcel·les es va realitzar a l’abril de 2017 per ordre d’arribada de sol·licituds. Actualment no queden parcel·les disponibles i tenim 35 famílies en llista d’espera.<br />
 <br />
Si voleu visitar-nos, aquests son els dies i hores on hi trobareu gent: <br />
TARDOR - HIVERN - PRIMAVERA:<br />
Dissabtes i diumenges entre 12:00 i 15:00 h.<br />
ESTIU:<br />
Entre setmana de 18:00 a 21:00 h.<br />
Caps de setmana: gairebé tot el dia.<br />
 <br />
L’associació es reuneix en Assamblea cada mes o cada dos mesos i regularment fa activitats de manteniment, neteja i compostatge comunitaris, així com trobades, vermuts i xerrades sobre horticultura ecológica i temes relacionats. 400 m2"		http://fonttrobada.wordpress.com		https://www.facebook.com/fonttrobada	https://twitter.com/Fonttrobada	https://www.facebook.com/fonttrobada	https://www.facebook.com/fonttrobada	"Avinguda Miramar"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16394559	41,36978407	g07	b04	d21	f09																													EiESos,EntitatBS,HortsComunitaris			
5cebc99924dd5d215a8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cebc99924dd5d215a8b4568	"Noguera alada de Montjuïc (Pterocarya × rehderiana)"	"Noguera alada de Montjuïc (<em>Pterocarya × rehderiana</em>)<br />
Catàleg: 0169-03-15<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 36 m<br />
Volt de canó a 4,1 m.<br />
Capçada (diàmetre): 30 m.<br />
Any de catalogació: 2015<br />
Data aproximada de naixement:</div>
La noguera amb ales (<em>Pterocarya × rehderiana) </em>és un híbrid de dos tipus de nogueres al·lòctones, la noguera del Caucas (<em>Pterocarya fraxinifolia</em>), originària del Caucas i la  noguera de la Xina (<em>Pterocarya stenoptera</em>), originària de la Xina.  Aquest arbre ja era plantat quan, l'any 1930, es va iniciar la plantació del Jardí Botànic Històric dirigida pel Dr. Pius Font i Quer. Ha assolit unes grans dimensions ja que les condicions que es donen a la zona ""enclotada"" del <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a> l’han afavorit, és una espècie de climes humits. És l’arbre més gros del seu entorn i probablement de tot el terme municipal de Barcelona. Capçada molt frondosa i que toca amb altres arbres; té les primeres branques a 2,5 m.<br />
<br />
 "		"https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "						"Montanyans, 30 (Jardí Botànic Històric)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15285710	41,36729910	g16																																ArbreCatalogat			
5d664bf824dd5d3b768b4569	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5d664bf824dd5d3b768b4569	"HOTEL PARAL·LEL (NYN HOTEL PARAL·LEL)"	"L'Hotel Paral·lel serà la vostra millor elecció a Barcelona. Un hotel amb un servei de qualitat, per que la vostra estada a Barcelona sigui molt agradable.<br />
<br />
Les nostres 64 habitacions ofereixen <strong>accés gratuït a Internet WiFi</strong>, climatitzador individual i caixa forta gratuïta. A més a més, l'hotel <strong>admet petites mascotes</strong>, un dels pocs hotels de Barcelona que us ofereix aquesta possibilitat.<br />
<br />
La seva proximitat a l'estació de Sants, plaça Espanya, recinte firal Montjuïc i Palau de Congressos, l'enmarquen estratègicament per a tot aquell que ve per negocis.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al<a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank""> compromis</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
<br />
 "		http://www.hotelparalel.com		https://www.facebook.com/HotelParallel/	https://twitter.com/nnhotels	https://www.facebook.com/HotelParallel/	https://www.facebook.com/HotelParallel/	"Poeta Cabanyes, 5-7"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16595600	41,37456740	b04	a15																															EiESos,EmpresaBS			
5d6cdad024dd5d9b238b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5d6cdad024dd5d9b238b4567	"InterContinental Barcelona"	"Situat al cor de Montjuïc, l’InterContinental Barcelona es troba a la localització perfecta per gaudir de tota la cultura de la ciutat.<br />
Amb 273 habitacions, dos bars, dos restaurants, un spa, una terrassa amb piscina a l’aire lliure i instal·lacions per reunions i esdeveniments, entre d’altres, és l’espai ideal per experimentar nous nivells de luxe a Barcelona.<br />
 <br />
L’InterContinental Barcelona, opera sota el programa IHG Green Engage, un innovador sistema operatiu i de manteniment que rastreja l’impacte ambiental diari derivat de les seves operacions. Aquest avançat sistema mesura l’energia, l’ús de l’aigua i la gestió de residus de l’hotel amb l’objectiu de brindar recomanacions i accions especifiques per millorar el consum d’energia i reduir la petjada de carboni.<br />
L'hotel ha implementat aquest innovador sistema de monitoratge per asegurar que el seu disseny i activitats són el més eficaces i eficients possible sense comprometre el medi ambient.<br />
 <br />
L’hotel també participa en programes corporatius socialment responsables per a preservar el  medi ambient i retribuir a la societat. Per això, entre d’altres, compta amb la certificació BIOSPHERE de l’Institut de Turisme Responsable (RTI) que garanteix el compliment dels requisits internacionals de sostenibilitat.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al<a href=""http://http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank""> compromis</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
<br />
<br />
 "		https://www.intercontinental.com/barcelona		https://www.facebook.com/intercontinental	https://x.com/interconhotels	https://www.facebook.com/intercontinental	https://www.facebook.com/intercontinental	"Avinguda Rius i Taulet, 1-3"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15507750	41,37255670	b04	a15																															EiESos,EmpresaBS,EiESos24,EmpresaBS24	"Fem Xarxing 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), "		
5e577c5a940cd72b468b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e577c5a940cd72b468b4567	"Fira Barcelona"	"Fira de Barcelona es l’organització firal líder al mercat espanyol i una de les més importants d’Europa, especialment en salons professionals i industrials, per l’alt nivell del seus recintes de Gran Via i Montjuïc, experiència organitzativa, desenvolupament tecnològic i competitivitat. És un important motor econòmic i social per a la ciutat i el seu entorn.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"">compromis</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		https://www.firabarcelona.com/		https://www.facebook.com/FiradeBarcelona/	https://twitter.com/Fira_Barcelona	https://www.facebook.com/FiradeBarcelona/	https://www.facebook.com/FiradeBarcelona/	"Av. Reina Mª Cristina, s/n"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15046290	41,37307510	b04	a15	a17	b01	c02	b07																											EiESos,EmpresaBSpl,plàsticzero,EiESos24,EmpresaBS24	"Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61b880b7940cd7923a8b4567 ), Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), "		
5e70b1d8940cd77c428b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e70b1d8940cd77c428b4567	"C.C Arenas de Barcelona"	"<br />
Dissenyat per l'arquitecte britànic Richard Rogers, en col·laboració amb Alonso Balaguer-Arquitectes Associats, el Complex Comercial Arenas de Barcelona se situa en un punt estratègic de la ciutat de Barcelona, al davant de la Plaça Espanya i als peus de Montjuïc, la muntanya de els museus, entre els carrers Tarragona, Diputació, Gran Via i Llançà. Concebut a través de grans estructures d'acer, formigó armat, fusta, pedres naturals i moltíssim vidre amb l'objectiu d'aprofitar a el màxim la llum natural i les esplèndides vistes. Urbanísticament, Arenas de Barcelona funciona com l'engranatge central de l'eix format pel Palau Nacional, edifici representatiu de L'Exposició Internacional de 1929 i seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Fira de Barcelona, l'Avinguda Maria Cristina, la Plaça Espanya, el parc de l'Escorxador, el carrer Tarragona i<br />
de Sants. Una connexió directa a dues línies de metro i als Ferrocarrils Catalans el converteix en un punt de molt fàcil accés.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"" title=""http://turismesostenible.barcelona/"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
<br />
<br />
 "		https://www.arenasdebarcelona.com/CA		https://www.facebook.com/arenasdebcn	https://mobile.twitter.com/arenasdebcn	https://www.facebook.com/arenasdebcn	https://www.facebook.com/arenasdebcn	"Gran Via de les Corts Catalanes, 373-387"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,14920000	41,36500000	b04	a15																															EmpresaBS,comsos,EmpresaBS24,comsos24			
5e70e3c6940cd7cc4a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e70e3c6940cd7cc4a8b4567	"Poble Espanyol de Montjuïc"	"El Poble Espanyol és <strong>arquitectura</strong>, és <strong>art</strong>, és <strong>artesania</strong>, és <strong>aire lliure</strong> i és també un espai únic per a gaudir d’activitats familiars, concerts i exposicions. En definitiva, és un ampli recinte on la història es troba amb la cultura i <strong>l’oci </strong>a través d’un agradable i tranquil passeig en un entorn natural.<br />
<br />
El Poble Espanyol va néixer en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona amb l'objectiu de representar l'essència de la vida als pobles d'Espanya. En més de 40.000m2 de recinte a l'aire lliure el Poble alberga 117 construccions arquitectòniques a escala real. Passejant descobriràs, a més, una important representació<br />
de tallers artesanals en els quals professionals de diferents generacions especialistes en vidre, cuir, terrissa i gravat, entre d'altres. <br />
El Poble inclou també una gran varietat de bars, restaurants, terrasses i tendes on comprar productes locals, instal·lacions audiovisuals i el Museu Fran Daurel, que acull obres de figures clau de l’art contemporani espanyol. <br />
Els darrers anys el Poble ofereix, a part del contingut habitual, activitats culturals i d’oci per a totes les edats vinculades a les estacions, que troben en el recinte un entorn monumental sense igual. Concerts, activitats familiars, espectacles i exposicions temporals prenen aquí una dimensió única i es viuen com a cap altre lloc a Barcelona.<br />
<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"">compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere."		https://www.poble-espanyol.com/historia-del-poble-espanyol/		https://www.facebook.com/PobleEspanyolBarcelona/	https://twitter.com/PobleEspanyol	https://www.facebook.com/PobleEspanyolBarcelona/	https://www.facebook.com/PobleEspanyolBarcelona/	"Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 13"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,14770060	41,36886880	b04	b07																															EiESos,EquipamentBS,CBPZ,EiESos24,AdminEquipBS24	"Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), "		
5e97e86d940cd7034e8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e97e86d940cd7034e8b4568	"Freixe de fulla estreta del Jardí Botànic Històric"	"Freixe de fulla estreta (<em>Fraxinus angustifolia</em>)<br />
Catàleg: 0171-03-15<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 32 m<br />
Volt de canó a 2,2 m.<br />
Capçada (diàmetre): 17 m.<br />
Any de catalogació: 2015<br />
Data aproximada de naixement:</div>
El freixe de fulla petita és un arbre autòcton que creix de forma natural als boscos de ribera. Aquest exemplar, de notables dimensions, creix a la part més fonda del <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>, a la muntanya de Montjuïc."								"Av Montanyans, 30"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15258933	41,36748071	g16																																ArbreCatalogat			
5ecdf7f2940cd7702c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecdf7f2940cd7702c8b4567	"Banc Solidari de Material Ortopèdic"	"El Banc Solidari de Material Ortopèdic és una entitat sense ànim de lucre gestionada per voluntaris.<br />
Oferim un servei d’ajuda per a persones amb algun tipus de dificultat de mobilitat amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i també la dels seus acompanyants.<br />
És un servei de préstec basat en la solidaritat entre persones. Es reben donacions d’ajudes tècniques que han deixat d’utilitzar-se i es lloguen a un preu solidari a d’altres persones que les necessiten.<br />
El Banc Solidari forma part des de l’any 2017 del <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/banc-del-moviment"" target=""_blank"">Banc del Moviment</a>, un servei municipal que pretén fer xarxa en col·laboració amb una altra entitat, <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-catalana-la-llar-de-lafectat-desclerosi-multiple"" target=""_blank"">La Llar</a>, situada a Sants-Montjuïc, a més de <a href=""https://www.nexefundacio.org/"" target=""_blank"">NEXE</a>, que s’ocupa del segment infantil, i <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/alencop-recollida-a-domicili-delectrodomestics-i-tota-mena-de-ferralla"" target=""_blank"">ALENCOP </a>com a servei de transport col·laborador."		https://bancsolidari.cat/		https://www.facebook.com/BancSolidariMaterialOrtopedic/	https://twitter.com/banc_solidari	https://www.facebook.com/BancSolidariMaterialOrtopedic/	https://www.facebook.com/BancSolidariMaterialOrtopedic/	"Carrer de Manuel Sanchis Guarner, 14-16"	"Nou Barris"	Porta	2,18241000	41,43833990	f04																																		"Contacte:<br />
prestecs@bancsolidari.cat<br />
93 681 30 32"	
5ecdfb95940cd70d2b8b4570	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecdfb95940cd70d2b8b4570	"Associació Catalana “La Llar” de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple"	"L’Associació Catalana “LA LLAR” de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple és una entitat formada per persones afectades per aquesta malaltia crònica i altres malalties de caràcter neurodegeneratiu.<br />
A l’any 1987 un petit grup de persones que patien una malaltia d’aquestes característiques, van crear al districte de Sants- Montjuïc de Barcelona, la Delegació Territorial de l’Associació Espanyola d’Esclerosi Múltiple a Catalunya amb l’objectiu de, millorar la qualitat de vida dels afectats d’esclerosi múltiple i malalties similars.<br />
Posteriorment, a l’any 1992, es va constituir com Associació “LA LLAR”, sense ànim de lucre i estatuts propis.<br />
Es va portar a terme un procés de planificació racional, creatiu i intuïtiu on van reflexionar s’utilitzarien. Van fer una anàlisi estratègica, una anàlisi de l’entorn, una anàlisi interna i una anàlisi DAFO per posar en funcionament l’entitat, tenint en comte que podrien hi haver diferents canvis en la societat que els obligaria anar adaptant-nos.<br />
Des de els seus inicis i fins al moment, malgrat de que moltes vegades la malaltia ha volgut impedir-ho, l’entitat ha treballat diàriament la problemàtica que l’esclerosi múltiple i les malalties neurodegeneratives comporten, no sent gens fàcil.<br />
L’entitat va néixer amb l’objectiu de fer front a una necessitat existent en aquells moments, la falta de recursos on persones amb una malaltia neurodegenerativa poguessin acudir i rebre diverses prestacions per cobrir diferents de les necessitats que patien a conseqüència de la malaltia.<br />
Segons els estatuts, l’entitat mai podrà perseguir una finalitat lucrativa.<br />
Millorar la qualitat de vida dels afectats d’esclerosi múltiple i malalties similars de caràcter neurodegeneratiu i la dels seus familiars, va ser i és la prioritat marcada, un objectiu ampli que te amb la finalitat de poder treballar diferents aspectes com son la rehabilitació física, la part emocional i l’ integració social del malalt.<br />
En reconeixement a tota la seva trajectòria, a l’any 1993 va ser declarada d’utilitat pública per el Ministeri de l’Interior i, en el 2007 va rebre la medalla d’honor de la ciutat de Barcelona.<br />
<br />
A la nostra entitat oferim diferent serveis d’atenció directa i indirecta que donen resposta a les necessitats que els nostres usuaris ens plantegen. Així, comptem amb suport social i psicològic, servei de fisioteràpia, quiromassatge, atenció a domicili, etc . Realitzem un treball que dóna una resposta integral a les necessitats plantejades evitant les desigualtats inherents al desenvolupament d’una malaltia degenerativa.<br />
 "		http://www.lallar.org/		https://www.facebook.com/La-LLar-de-lAfectat-dEsclerosi-M%C3%BAltiple-144824692210665/		https://www.facebook.com/La-LLar-de-lAfectat-dEsclerosi-M%C3%BAltiple-144824692210665/	https://www.facebook.com/La-LLar-de-lAfectat-dEsclerosi-M%C3%BAltiple-144824692210665/	"Passeig de l’Exposició 16, 20"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16383000	41,37138000	f04																																		"Contacte<br />
Tlf. 934249567<br />
lallar@lallar.org"	
5ed74ab9940cd7cc598b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ed74ab9940cd7cc598b4567	"El Gra de Blat"	"<strong>Els nostres valors i objectius</strong><br />
Treball individualitzat a partir de les necessitats, les demandes i les capacitats de la persona.<br />
Voluntarietat i treball en equip.<br />
La dignitat, l’autonomia personal i el respecte.<br />
<br />
<strong>La nostra acció</strong><br />
SENSIBILITZAR els ciutadans dels problemes de la pobresa al nostre entorn.<br />
DENUNCIAR situacions injustes i aportar propostes de solució a les administracions i a la societat civil.<br />
ASSEGURAR l’accés de productes de primera necessitat, coordinant accions integrals que facilitin la millora de la situació alimentària, nutricional, d’higiène i vestimenta.<br />
TREBALLAR la interculturalitat i fomentar la participació de les persones i la seva plena integració per a evitar processos de segregació per motius socioeconòmics o culturals.<br />
<br />
<strong>Què fem</strong><br />
SERVEI DE DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS: té com objectiu ajudar a les persones que tenen dificultats per cobrir les seves necessitats d’alimentació. Ho fem amb una gestió eficient dels recursos i amb criteris nutricionals equilibrats per a confeccionar els lots d’aliments.<br />
<br />
SERVEI DE ROBER: té com objectiu proporcionar roba de segona mà a persones o famílies en situació de vulnerabilitat.<br />
La roba prové de donacions de particulars, fabricants i botigues; i és entregada gratuïtament als beneficiaris del servei.<br />
També és un punt de trobada i atenció, així com un espai de reciclatge i aprofitament de roba de segona mà.<br />
Està destinat a les persones derivades des dels serveis socials municipals o a través d’entitats socials. El Gra de Blat també realitza la primera acollida i valora l’atenció a la demanda de roba.<br />
<br />
LLAPIS SOLIDARI: té com objectiu proveir material escolar als nens i nenes més vulnerables del barri de Sants-Montjuïc.<br />
La finalitat és que els infants en risc d’exclusió social puguin fer les activitats de classe i els deures en igualtat de condicions i així evitar processos de segregació per motius socioeconòmics.<br />
<br />
CASAL TUTTI-FRUTTI ofereix una opció de lleure educatiu a aquells infants en risc d’exclusió social del districte de Sants-Montjuïc que no tenen la possibilitat d’accedir a altres recursos d’oci durant l’estiu.<br />
L’objectiu principal és oferir un espai per la vivència de l’oci educatiu i desenvolupar el creixement social i emocional dels menors com a base per a la convivència I l’aprenentatge.<br />
<br />
PROJECTE D’ACOLLIDA té com a objectiu afavorir la inserció social i laboral de persones nouvingudes, així com treballar la interculturalitat i sensibilitzar la societat sobre les situacions de vulnerabilitat d’aquestes persones.<br />
Està dirigit a persones i famílies migrants, reagrupades o refugiades que viuen al districte de Sants-Montjuïc o que hi tenen un vincle molt estret amb algun dels barris del districte.<br />
<br />
PROJECTES I ACTIVITATS<br />
<strong>Campanya de recollida de joguines noves.</strong> Amb la col·laboració d’empreses i donacions solidàries de particulars.<br />
<strong>Per Nadal cap nen sense regal. </strong>Projecte destinat a infants i adolescents que no tenen accés a les joguines necessàries per al seu desenvolupament.<br />
<strong>Esport Jove.</strong> Activitats enfocades a promocionar la inclusió en el barri d’adolescents i joves estrangers, tot evitant la formació de colles marginals.<br />
<strong>Joves en Acció</strong>. Projecte dirigit a evitar la fractura social entre joves d’origen immigrant i autòcton a través del voluntariat i tasques culturals i d’acció social.<br />
<strong>Sensibilització de carrer. </strong>Al llarg de l’any participem en fires i festes de Sants i d’altres barris de la ciutat, com ara la Festa Major, la festa infantil Pau Sense treva, Firentitats… espais on sensibilitzem els ciutadans sobre els problemes de la pobresa en el nostre entorn més immediat i sobre la discriminació vers els migrants i refugiats.<br />
<strong>Portem Refugi. </strong>Projecte iniciat al mes de setembre de 2016 amb l’objectiu de recaptar donacions per a la rehabilitació de llars en situació molt precària, mobiliari i electrodomèstics i cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació i roba destinades a 10 famílies sirianes refugiades que es troben a diferents ciutats del Kurdistan Turc."		https://gradeblat.com/web/cat/benvinguts/		https://www.facebook.com/gradeblat/	https://twitter.com/blatde	https://www.facebook.com/gradeblat/	https://www.facebook.com/gradeblat/	"Carrer de Rossend Arús 27-29"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,13776150	41,37268440	f04	f11	f09	d19																																
6022d1c3940cd72a068b456d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6022d1c3940cd72a068b456d	Xera	"Xera és una associació educativa sense ànim de lucre que treballa per la inclusió social de col·lectius en situació de vulnerabilitat al districte de Sants-Montjuïc. A través de projectes en acció comunitària, diversitat funcional, infància i adolescència, suport familiar i gent gran, promou la participació activa, la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral de les persones. L’entitat es basa en valors com la democràcia, la interculturalitat, la perspectiva de gènere i l’educació en tecnologies per garantir els drets socials i fomentar una societat més justa i inclusiva."		http://www.ongxera.com/		https://www.facebook.com/XERA.associacio	https://x.com/Associacio_Xera	https://www.facebook.com/XERA.associacio	https://www.facebook.com/XERA.associacio	"Rambla de Badal, 121"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,13145500	41,37234910	f04	b07	f08																														EiESos24,EntitatBS24			
605d93c0940cd7806a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/605d93c0940cd7806a8b4567	"Barcelona eBikes"	"Endinsa't en les històries de Barcelona en aquests tours guiats amb bicicleta elèctrica. Els secrets de la vida d’Antoni Gaudí, les seves obres més colpidores, els carrers i tavernes que Picasso sovintejava quan tan sols era un estudiant o la Font Màgica de Montjuïc al capvespre: escull el tour que s’adapti millor al teu horari i enamora’t de Barcelona amb bicicleta elèctrica.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"">compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere."		https://www.barcelonaebikes.com/		https://www.facebook.com/Barcelona-ebikes-290800207680816		https://www.facebook.com/Barcelona-ebikes-290800207680816	https://www.facebook.com/Barcelona-ebikes-290800207680816	"Carrer de Montsió, 10"	"Ciutat Vella"	"Barri Gòtic"	2,17442250	41,38581060	a15	b04	b07																														EiESos,EmpresaBS,EiESos24,EmpresaBS24	"Fem Xarxing 2025 “Acceptem el repte!” ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/68ecfec5940cd702378b4567 ), "		
608261da940cd742118b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/608261da940cd742118b4567	"Jisu Bikes"	"A Jisu Bikes reparem i venem tot tipus d'articles i accessoris relacionats amb el ciclisme. Destaquem entre les botigues de bicicletes a Montjuïc, Barcelona per la nostra àmplia experiència i dedicació a aquest sector.<br />
<br />
<strong>Disposem d'un taller en què fem totes les reparacions </strong>necessàries per al correcte estat de la teva bicicleta i duem a terme revisions per a un perfecte manteniment. Els nostres resultats i professionalitat són el nostre senyal d'identitat.<br />
<br />
<strong>Una de les millors botigues de bicicletes a Montjuïc, Barcelona</strong><br />
Ens dediquem també a la venda de bicicletes amb marques de renom. Ens agrada assessorar-te sobre els millors productes, perquè aquests s'adaptin a les teves necessitats, pressupost i estil. Per això, en aquest taller i botiga t'atendrem de manera totalment personalitzada.<br />
<br />
Visita'ns i explica'ns què necessites! Estarem encantats d'atendre't, perquè puguis gaudir del meravellós esport del ciclisme."		https://www.jisubikes.es/es/tiendas-de-bicicletas-montjuic-barcelona.html		https://www.facebook.com/jisubikes/		https://www.facebook.com/jisubikes/	https://www.facebook.com/jisubikes/	"Melcior de Palau, 157 Local 1"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,13938690	41,38178510	a04	a11																																		
60ac99ff940cd736198b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60ac99ff940cd736198b4567	"Hotel Gaudi"	"Hotel Gaudi es troba al centre de Barcelona enfront el  Palau Güell de Gaudí. Un original hotel de 3 estels amb totes les comoditats, a només 100 metres de les Rambles.<br />
<br />
Des de 1964  al seu servei oferint elegants habitacions, algunes d’elles decorades a l’estil modernista, emulant a l’arquitecte Gaudí. Des de moltes de les seves habitacions i des de la seva magnífica terrassa-solarium, podrà gaudir d’exclusives vistes a les xemeneies del Palau Güell de Gaudí, així com unes increïbles vistes panoràmiques de tota la ciutat, del Port Vell, de la muntanya de Montjuïc i del barri gòtic."		https://www.hotelgaudibarcelona.com		https://www.facebook.com/hotelgaudibarcelona/		https://www.facebook.com/hotelgaudibarcelona/	https://www.facebook.com/hotelgaudibarcelona/	"Carrer Nou de la rambla, 12"	"Ciutat Vella"	"Barri Gòtic"	2,17391750	41,37890330	b04	b07																															EiESos,EmpresaBS,plàsticzero,EiESos24,EmpresaBS24	"Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), "		
60e3ffc4940cd742378b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60e3ffc4940cd742378b4567	"Barcelona de Serveis Municipals - Anella Olimpica"	"<br />
El Palau Sant Jordi, dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 a la muntanya de Montjuïc, formant la denominada Anella Olímpica juntament amb l’Estadi Olímpic Lluís Companys, l’Esplanada Olímpica i el Sant Jordi Club. L’element que més el distingeix és la cúpula, que va ser construïda a nivell del terra i elevada durant 10 dies per 12 gats hidràulics fins a aconseguir la seva posició actual.<br />
<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"">compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 <br />
 "		https://www.palausantjordi.cat		https://es-es.facebook.com/palau.sant.jordi/	https://twitter.com/PalauSantJordi	https://es-es.facebook.com/palau.sant.jordi/	https://es-es.facebook.com/palau.sant.jordi/	"Passeig Olimpic, 5 - 7 "	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15256950	41,36336070	b04	a15	b07																														EmpresaBS,EiESos,EmpresaBS24,EiESos24			
60fa7049940cd7f0068b4571	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60fa7049940cd7f0068b4571	"HOTEL ABBA SANTS"	"<strong>Abba Sants hotel</strong> es troba estratègicament situat en el centre de la ciutat de Barcelona, en una àrea tranquil·la, al costat d'una zona enjardinada. Situat al costat de l'Estació de Sants, a tan sols 15 minuts de la Fira de Barcelona i del Palau de Congressos de Montjuïc, compta amb una excel·lent comunicació amb l'aeroport del Prat. La seva cèntrica ubicació permet als hostes d'Abba Sants hotel accedir als llocs de major interès turístic i d'oci a la ciutat.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"" title=""http://turismesostenible.barcelona/"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		https://www.abbahoteles.com		https://www.facebook.com/abbahoteles	https://twitter.com/abbahoteles	https://www.facebook.com/abbahoteles	https://www.facebook.com/abbahoteles	"Carrer Numància, 32"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,14013310	41,38263660	a15	b04	b07																														EiESos,EmpresaBS,EiESos24,EmpresaBS24,#plasticzero	"Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), Fem Xarxing 2025 “Acceptem el repte!” ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/68ecfec5940cd702378b4567 ), "		
61691caf940cd7c7508b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/61691caf940cd7c7508b4568	"Escola Francesc Macià"	"El projecte dels horts urbans conreats per persones amb discapacitats al terrats dels edificis públics de Barcelona, entre els quals hi ha la seu del Districte de Sants-Montjuïc, incorpora una nova plantació al mateix barri d’Hostafrancs: l’Escola Francesc Macià. En aquest cas es tracta d’un hort vertical amb capacitat per a 560 plantes i espai per als germinats i el planter d’aquestes hortalisses. Els mòduls són accessibles tant per a infants com per a persones en cadires de rodes.<br />
La metodologia de treball és la mateixa que als altres horts d’aquesta xarxa, però en aquest cas també hi haurà un treball conjunt amb nens i nenes de la mateixa escola. D’aquesta manera, la cura i cultiu es farà conjuntament entre l’alumnat de 4t de Primària i les persones usuàries dels serveis de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver almenys un dia a la setmana. El menjar que se’n tregui estarà destinat tant al menjador de l’escola com al de la residència Tres Pins.<br />
El nou hort urbà al terrat de l’Escola Francesc Macià és un projecte comunitari en què, a més de l’escola i la seva AMPA, la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, el Districte de Sants-Montjuïc i els instituts municipals d’Educació i de Persones amb Discapacitat, també participa el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i el projecte Vincular per Educar promogut des dels Serveis Socials del districte. L’empresa Groots ha estat la responsable de la creació i el disseny de les estructures que suporten l’hort vertical."		https://agora.xtec.cat/escola-francescmacia/		https://www.facebook.com/escolafrancescmaciabcn		https://www.facebook.com/escolafrancescmaciabcn	https://www.facebook.com/escolafrancescmaciabcn	"Plaça d'Espanya, 2"	"Sants - Montjuïc"	Hostafrancs	2,14807798	41,37478331	g07																																HortSocial			
629484ff940cd7f9748b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/629484ff940cd7f9748b4567	"Hotelama S.L."	"Abba Sants Hotel. Ubicat al costat de l'Estació de Sants, i a tan sols 15 minuts de la Fira de Barcelona i del Palau de Congressos de Montjuïc, compta amb una excel·lent comunicació amb l'aeroport del Prat. La seva cèntrica ubicació permet als hostes d'abba Sants hotel accedir als llocs de més interès turístic i d'oci a la ciutat: és a 10 minuts amb metro del centre de Barcelona i molt a prop de museus i Montjuïc, on hi ha el Camp Nou, camp del Futbol Club Barcelona, ​​així com les famoses fonts de Montjuïc i l'Estadi Olímpic."		https://www.abbahoteles.com/ca/destinacions/abba-sants-hotel/hotel.html						"Carrer Numància, 32"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,14013310	41,38263660	a15																																plàsticzero,CBPZ	"Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), "		
630f45cd940cd7173c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/630f45cd940cd7173c8b4567	"HOTEL MIRAMAR BARCELONA"	"L'<strong>Hotel Miramar Barcelona</strong> és troba ubicat a la muntanya de Montjuïc Les seves interminables vistes a la Mediterrània i a la ciutat ho fan un lloc únic on poder celebrar qualsevol esdeveniment, reunió o celebració. . El restaurant Studio Miramar ofereix l'oportunitat de gaudir de la deliciosa cuina amb el producte local com a protagonista. <br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"" title=""http://turismesostenible.barcelona/"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		https://hotelmiramarbarcelona.com/						"Plaça Carles Ibáñez, 3"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17138970	41,37033360	b04	a15																															EmpresaBS,EiESos			
6423f721940cd7633b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6423f721940cd7633b8b4567	"Jardins de Walter Benjamin o Porta de Montjuïc"	"Reben el nom del filòsof i assagista alemany Walter Benjamin (1892-1940) integrat en el pensament de l'Escola de Frankfurt. Van ser creats el 1981 amb un projecte dels arquitectes Daniel Navas, Neus Solé i Imma Jansana dins d'un pla per millorar els accessos a la muntanya de Montjuïc i contribuir a la continuïtat del verd des de les Drassanes fins al seu enllaç amb els Jardins de l'Exposició de 1929.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Estan ubicats en una zona límit de la trama urbana: el front marítim i la muntanya de Montjuïc, lloc on havien proliferat, des de les acaballes del vuit-cents, magatzems del transport marítim i emmagatzematge de carbó.<br />
Avui, segueix l'eix vertebrador de la Barcelona Neoclàssica en la perspectiva que des del Parc de la Ciutadella, ens acosta a la muntanya de Montjuïc. L'actuació s'inscriu en els prolegomens de l'etapa ""Del pla al projecte"" que Oriol Bohigas definiria en el seu llibre «Reconstrucció de Barcelona» on apareix aquest espai amb el títol de «Jardins de la Porta de Montjuïc» nom que els autors d'aquests jardins li donen en referència a l'antiga porta de la muralla i que encara avui, pot apreciar-se en la grafia que acompanya alguns dels carreus de pedra sorrenca de Montjuïc dels accessos al jardí.<br />
<br />
<strong>Descripció</strong><br />
Un passeig amb doble filera de ""Plàtans"" enllaça visualment l'itinerari des de les antigues Drassanes amb les escales de Miramar, construïdes segons projecte de Jean Claude Nicolas Forestier.<br />
Una primera filera de palmeres acompanya un jardí interior que dibuixa la successió de tres espais diferenciats per la floració dels arbres, sobre un sinuós fons curvilini.<br />
En aquest espai els autors van incorporar dos elements simbòlics de la història de la muntanya: una font en forma de tassa que havia format l'eix central de l'avinguda de Maria Cristina projectada pel paisatgista Forestier i l'escultura «Marinada» d'Antoni Alsina que formava part del disseny de l'Exposició Internacional de 1929 com a element icònic dels nous jardins. En l'actualitat aquesta obra es troba en el lloc que inicialment ocupava en l'espai dels jardins del passeig de Santa Madrona.<br />
Tant el tractament dels elements materials com algunes de les peces o basaments, s'inscriuen en el corrent ""post modern"" per l'aportació descontextualitzada de certs signes clàssics que va caracteritzar aquests anys i que els autors del projecte també estendrien tres anys després al Parc de Can Sabaté de Barcelona. Alguns dels elements materials com les peces del paviment de peces de reconstrucció granítica dissenyades per l'avinguda de Josep Carner en aquest projecte van ser després utilitzades per alguns dels espais del Parc de la Villette a París.<br />
<br />
<strong>Context</strong><br />
Aquest espai s'inscriu en el context de recuperació de l'espai portuari que s'inicia en aquest àmbit el 1981 i el segueix cinc anys després la remodelació del Moll de la Fusta, obra de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales.<br />
Les obres de construcció de la Ronda Litoral el 1991, suposen la incorporació d'una infraestructura tècnica que modifica i dona forma a l'espai del projecte de jardí i dibuixa l'actual plaça de les Drassanes. En aquesta ocasió, els arquitectes Daniel Navas i Neus Solé projecten per a aquesta gran plaça, un element simbòlic de ""l'aproximació de Barcelona al mar"" amb el disseny d'una successió de plataformes d'aigua, que uneixen la cota de ciutat amb el subsòl de la ronda, ocupant tot el cercle central, del qual emergeix una peça escultòrica d'acer tubular. Arrencant de la base inferior, s'alçava fins a una alçada de 63 metres. La complexitat del projecte al costat de la proximitat dels Jocs Olímpics de 1992 introdueix la pragmàtica solució de modificar l'element al·legòric central de l'aigua pel carbó a través del projecte de l'arquitecte Pedro Barragán. De fet, durant algun temps aquest espai es va conèixer com a plaça de la Carbonera. El gran element escultòric no es ""materialitzaria"" fins al 2002 amb l'obra Ones d'Andreu Alfaro que recupera la dimensió ascendent amb set grans arcs d'acer inoxidable que s'hissen fins a 40 metres col·locant-se sobre l'eix del cercle que dona accés a les estacions marítimes i el World Trade Center Barcelona projectat per l'arquitecte novaiorquès Henry N. Cobb en 1988 i inaugurat en 1999.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Trobem en aquests jardins algunes espècies com Acàcia borda, robínia (<em>Robinia pseudoacacia</em>), Alzina (<em>Quercus ilex</em>), Arbre de Júpiter (<em>Lagerstroemia indica</em>), Arbre de l'amor, o Arbre de Judas (<em>Cercis siliquastrum</em>), Baladre (<em>Nerium oleander</em>), Corísia de flor groga (<em>Ceiba chodatii</em>), Heura (<em>Hedera helix</em>), Palmera datilera, palmera de dàtils (<em>Phoenix dactylifera</em>), Palmera de Canaries (<em>Phoenix canariensis</em>), Parkinsonia, parkinsònia (<em>Parkinsonia aculeata</em>), Pi pinyoner, pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>), Pitospor, pitòspor comú (<em>Pittosporum tobira</em>), Pruner vermell (<em>Prunus cerasifera 'pissardii'</em>), Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>).<br />
<br />
Més informació a l'<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">Atles de biodiversitat de Barcelona</a><br />
 "								"Passeig Josep Carner, 32"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17514233	41,37334831	g01																																			
6576bf72940cd7255a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6576bf72940cd7255a8b4567	"Jardins de les Hortes de Sant Bertran"	"Als 4.000 m<sup>2</sup> de jardins remodelats se sumen l'adequació de les terrasses d'accés al Parc del Mirador del Poble-sec i el trasllat de la zona d’esbarjo per a gossos, que ara serà de més de 800 m<sup>2</sup>.<br />
Espais esportius i lleure a les terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Es crearà també un nou pas de vianants a nivell de les voreres del passeig de Montjuïc que millorarà les condicions d’accessibilitat i seguretat viària actuals.<br />
Les terrasses d’accés al Parc del Mirador (733 m<sup>2</sup>) es creen quatre espais diversos amb gronxadors, tobogans i troncs. També elements de cal·listènia amb tipologies diverses de barres connectades, tots ells units per una rampa i escales.<br />
<br />
Més informació a L'<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">Atles de la Biodiversitat</a>."								"Passeig Josep Carner, 46"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17509280	41,37195280	g01																																			
6593e081940cd75e638b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6593e081940cd75e638b4567	"Eucaliptus tuart del jardí de Ramon Margalef"	"<strong>Eucaliptus tuart</strong> (<em>Eucalyptus gomphocephala</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: c. Avinguda de l'Estadi, 42 - 46 (<a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardins Ramon Margalef</a>)<br />
UTM (x,y): 429461:4580453<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0201-03-20<br />
<strong>Districte</strong>: Sants-Montjuïc<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 8,5 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m.</strong>: 3,8 m<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 2020<br />
<strong>Data aproximada de naixement:</strong> Per determinar</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
L’eucaliptus tuart és una espècie originària del sud-oest d’Austràlia i es caracteritza per la seva escorça rugosa. És una espècie d’eucaliptus molt poc utilitzada en jardineria al nostre país. L’exemplar del jardí d’Aclimatació gaudeix d’un bon estat de conservació i destaca per les seves dimensions: un gran perímetre i alçària. Encara que no tenim dades, podria ser dels exemplars més grans de Catalunya. L’exemplar també és un dels arbres més grans del jardí d’Aclimatació i és visible des de gran part dels voltants."								"Carrer l'Estadi, 42 (Jardins de Ramon Margalef)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15361498	41,36586319	g16																																ArbreCatalogat			
6593e7bc940cd755648b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6593e7bc940cd755648b4567	"Molle o huingan dels Jardins de Ramon Margalef"	"<strong>Molle o huingan </strong>(<em>Schinus longifolia</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: c. Avinguda de l'Estadi, 42 - 46 (<a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardins Ramon Margalef</a>)<br />
<strong>UTM </strong>(x,y): 429461:4580453<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0200-03-20<br />
<strong>Districte</strong>: Sants-Montjuïc<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 8,5 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m.</strong>: 1,6 m<br />
<strong>Capçada</strong>: 9m<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 2020<br />
<strong>Data aproximada de naixement</strong>: Per determinar</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
Originari d'Amèrica del Sud, és una raresa botànica a la nostra ciutat. Solament en trobem <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/schinus-polygamus-carrer-jaoquim-blume"" target=""_blank"">un altre exemplar, també catalogat, al carrer Joaquim Blume</a>. En aquest cas, la raresa botànica de l’exemplar s’uneix amb l’estètica de la inclinació i la grandària de l'exemplar, cosa poc comuna en aquesta espècie."								"Carrer l'Estadi, 42 (Jardins de Ramon Margalef)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15302892	41,36570718	g16																																ArbreCatalogat			
65a528cb940cd7a87f8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/65a528cb940cd7a87f8b4567	"Aparthotel Bcn Montjuic"	"l’Aparthotel Bcn Montjuic és un edifici d’una construcció singular amb un gran pati interior que et farà oblidar que estàs al costat de la mateixa Gran Via de Barcelona. Tots els nostres estudis i apartaments, están dissenyats amb unes tonalitats clares i fresques per a que et trobis com a casa.<br />
Amb una ubicació privilegiada a prop de la Plaça Espanya i la Fira i amb excel·lents connexions amb l'aeroport i el centre de Barcelona,<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere<br />
 "		https://www.hotelbcnmontjuic.com/		https://www.facebook.com/bcn.montjuic.oficial/		https://www.facebook.com/bcn.montjuic.oficial/	https://www.facebook.com/bcn.montjuic.oficial/	"Carrer Sant Fructuós, 64-74, Barcelona"	"Sants - Montjuïc"	"La Font de la Guatlla"	2,14391070	41,36993310	a15	b04	b07																														EiESos,EmpresaBS,EiESos24,EmpresaBS24			
65a78e0e940cd7977b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/65a78e0e940cd7977b8b4567	"The 19th Hole Barcelona"	"The 19th Hole és un Business Lounge amb ànima destinat a tots aquells professionals que necessiten un espai on trobar-se amb els seus clients i equips de treball per reunions de direcció, d’equips, en streaming, presentacions de producte, celebracions o qualsevol tipus d’esdeveniment.<br />
<br />
Posen a disposició un espai singular amb un servei excepcional que farà una experiència única.<br />
<br />
The 19th hole està situat a la Torre Urquinaona, un edifici dissenyat per l’arquitecte Antoni Bonet el 1968 i que, amb 20 plantes, va ser en el seu moment l’edifici més alt de Barcelona. En una ubicació privilegiada, és l’únic edifici alt de la ciutat que separa l’Eixample de Ciutat Vella i que ens ofereix una panoràmica de la ciutat inigualable. Des dels seus espais es veuen tots els edificis icònics de la ciutat. Des de la Sagrada Família al Tibidabo passant per la Torre Agbar, Santa Maria del Mar, la catedral, l’església del Pi, Montjuïc, el mar i la muntanya... una vista panoràmica de 360º.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere<br />
<br />
<a href=""https://www.linkedin.com/company/73851727/admin/feed/posts/""><strong>Linkedin</strong></a>"		https://www.the19thhole.barcelona/						"Plaça Urquinaona,  6 Planta 19 "	Eixample	"Dreta de l'Eixample"	2,17257960	41,38964740	a15	b04	b07																														EiESos,EmpresaBS,plàsticzero,EiESos24,EmpresaBS24	"Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), "		
6703f543940cd7a13b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6703f543940cd7a13b8b4567	"Aula Ambiental de Sants - Montjuïc"	"<br />
Equipament referent en matèria d’educació ambiental del Districte de Sants-Montjuïc. Impulsem la cultura de la sostenibilitat entre la ciutadania.<br />
L'Aula Ambiental de Sants-Montjuïc inaugurada el 10 d'octubre del 2024, és l'equipament referent en matèria d’educació ambiental del districte de Sants-Montjuïc. Impulsem la cultura de la sostenibilitat entre la ciutadania.<br />
Aquesta Aula Ambiental és un dels projectes plantejats pel veïnat del Poble-sec al procés participatiu del Pla de Barris 2021-2024, que ha finançat la construcció de l’aula, el mobiliari i l’ofimàtica. Concretament, l’Associació de l’Hort de la Font Trobada va proposar l’any 2021 que l’ampliació d’aquests horts comunitaris inclogués la construcció d’una aula ambiental als mateixos jardins de Joan Prats. Tant els horts com la nova aula ambiental tenen una dinamització d’arrel comunitària per entitats eco-ambientals del barri. De fet, l’Aula Ambiental del Poble-sec fa temps que funciona en format itinerant i ja s’havia integrat a la Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB). Ara l’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc és un equipament municipal gestionat per l’associació Som la Clau.<br />
La construcció de l’Aula Ambiental s’ha dut a terme en paral·lel a la millora de les zones d’esbarjo dels jardins de Joan Prats i dels camins que hi pugen des del Poble-sec, tal i com van proposar mares i pares d’alumnes de les escoles Tres Pins i Bosc de Montjuïc. Aquestes millores fan que l’Aula Ambiental estigui avui en un entorn escolar més agradable, segur i també més accessible tant des de l’avinguda de Miramar com des del barri del Poble-sec.<br />
<br />
Les activitats no tenen lloc sempre a la guingueta de Montjuïc, sinó que es fan de manera descentralitzada als centres cívics i equipaments comunitaris dels barris. <iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://www.youtube.com/embed/rnfexU-LLM8"" width=""100%""></iframe><br />
 "								"Avinguda Miramar, 13"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16213300	41,36903160	c05	c04	f06																														XEAB,AdminEquipBS24,EiESos24	"Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), "	"Clica <a href=""https://guia.barcelona.cat/ca/detall/aula-ambiental-de-sants-montjuic_99400743210.html"" target=""_blank"">aquí per conèixer l'horari</a> "	
68d10f7a940cd7663f8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/68d10f7a940cd7663f8b4567	Mussol	"Mussol som brasa catalana de Barcelona. Hem estat i ho seguim sent, part i testimoni dels moments entre colles, família, parelles, celebracions… amb el propòsit de fer-vos gaudir de la bona gastronomia catalana amb producte de qualitat.<br />
No som pretensiosos, però tot i arrelats als nostres valors, ens agrada aportar el nostre toc singular.<br />
<br />
Quan enfiles camí a Montjuic i Plaça Espanya és inevitable entrar a l’edifici Arenas, dissenyat per l’arquitecte britànic Richard Rogers, en col·laboració amb Alonso Balaguer-Arquitectes Associats. La seva arquitectura singular i la panoràmica des de la zona de restauració al seu ‘roof top’, fan necessària la parada a Mussol per a gaudir d’una bona brasa amb les millors vistes. A més, la possibilitat de poder acabar un dia de shopping al CC Les Arenas, fan de Mussol el millor pla."		https://mussolrestaurant.com/mussol-brasa-catalana-nosaltres/		https://www.facebook.com/mussolrestaurants/#		https://www.facebook.com/mussolrestaurants/#	https://www.facebook.com/mussolrestaurants/#	"Gran Vía de las Cortes Catalanas 373-385"	Eixample	"Sant Antoni"	2,15024070	41,37525763	a13																																			
69032e26940cd7fd148b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/69032e26940cd7fd148b4567	"Tuwa Global Services"	"<strong>Tūwā BCN</strong> es una empresa circular del sector serveis emmarcada dins del sector del Turisme Esportiu. Amb seu a la muntanya olímpica de Montjuic a Barcelona, Tūwā té tres branques de negoci: la consultoria estratègica en matèria de turisme esportiu, la creació i direcció d’ esdeveniments esportius propis i per últim, la confecció d’ oferta turística esportiva complementària pel sector MICE, a la muntanya olímpica com a seu.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"" title=""http://turismesostenible.barcelona/"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		https://tuwabcn.com/						"Avinguda de l'Estadi, 12-22"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,14686610	41,36433460	b07	a15																															EmpresaBS24,EiESos24			
69241a2e940cd7c25d8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/69241a2e940cd7c25d8b4567	"Cal Pinxo"	"El primer Cal Pinxo va obrir les portes l’any 1979, a la platja de la Barceloneta. Avui, més de 75 anys després, la cinquena generació de la mateixa família continua al capdavant del restaurant, mantenint-se fidel als seus orígens, tradicions i esperit familiar. Actualment, Cal Pinxo es troba a l’emblemàtic edifici del Palau de Mar, davant del Port Vell de Barcelona, amb unes vistes privilegiades al mar, als vaixells i a la muntanya de Montjuïc. Consolidat com un dels restaurants més autèntics de la ciutat, destaca per la qualitat de la seva cuina mediterrània, el tracte proper i familiar, i una ubicació incomparable al cor de la Barcelona marítima.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"" title=""http://turismesostenible.barcelona/"">Compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		https://www.calpinxo.com/						"Plaça de Pau Vila 1"	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,18533850	41,38092010	b07	a15																															EiESos24,EmpresaBS24