Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
5391df140a92f43d0a8b4984 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df140a92f43d0a8b4984 "Dipòsit d'aigües pluvials del Parc Joan Miró" "Un dipòsit situat al subsòl del Parc de Joan Miró, adossat al mur de la vorera del carrer Tarragona entre la zona de l’escultura de Joan Miró i el carrer Diputació. Hidrològicament l’obra es troba situada a l’anomenada Conca de la Zona Franca, al punt de concentració de l’àrea vessant de Numància-Tarragona, que és també el punt de bifurcació cap als eixos de Gran Via – Zona Franca o de Diputació – Ciutat Vella. El dipòsit té una capacitat total de 70.000 m3 i consta de dos cossos: un més superficial, que desguassa totalment per gravetat, i un altre més profund, que té una part que només pot desguassar per bombament i una altra part que pot desguassar també per gravetat . Els dos cossos estan separats per un sobreeixidors interior situat a la cota 19,70. En cas de desbordament del dipòsit, existeixen dos sobreeixidors d’emergència, a la cota 20,70. Un aboca les aigües cap al col·lector de Tarragona per darrera de les comportes de sortida, i un altre cap al col·lector de Diputació. A més de les obres del dipòsit pròpiament dit, s’han previst dues altres obres auxiliars:
Els col·lectors d’entrada, que són els dos col·lectors de derivació cap al carrer Diputació, i tenen el seu origen a la cambra de comportes de Tarragona. Aquests s’intercepten un cop ja han creuat per sobre del túnel de la Línia 3 del Metro, i es remodelen fent-los girar per entrar dins del dipòsit, deixant però un by-pass d’un dels dos cap a Diputació.
El règim de funcionament de la cambra de comportes de Tarragona haurà de ser modificat respecte al seu mode de funcionament actual per tal d’assegurar que la pràctica totalitat dels cabals es derivin cap a Diputació en lloc de continuar cap a Tarragona
El col·lector de desguàs, que des del dipòsit torna a restituir les aigües regulades al tronc de Tarragona. Això es fa mitjançant un col·lector de 60 m, construït en mina amb una secció en volta de 2,0 x 2,3 m excepte els primers 20 m, que són de secció rectangular de 2,75 x 1,75 m precisament per poder creuar sota els col·lectors d’entrada.
Aquest dipòsit és visitable dins del Programa Com Funciona Barcelona? amb concertació prèvia aquí.
A sota visista virtual:
Fotografia Dipòsit de Retenció d’Aigües Pluvials del Parc de Joan Miró
Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA)
Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana
Ajuntament de Barcelona
Tram de claveguera visitable Passeig Sant Joan
Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA)
Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana
Ajuntament de Barcelona" http://www.clabsa.es/cat/DipositsBCN_Mapa.asp "Carrer Diputació, 7" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14931550 41,37719150 d14 EmergènciaClimàtica "Com funciona la resiliència a Barcelona? ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56e1345d24dd5d3b558b4568 ), "
539884d4c99dc79619570200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619570200 "Parc de la Pegaso" "La portalada situada al carrer Gran de la Sagrera, que fins a la dècada dels setanta donava accés a una antiga fàbrica de camions, avui obre de bat a bat l’entrada d’un dels espais verds més emblemàtics del districte de Sant Andreu, amb gran nombre d’equipaments integrats, i també amb un recorregut accessible.
Història
Està situat en els terrenys que antigament ocupava la fàbrica de camions d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, SA), entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica. Va ser dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig i va ser inaugurat l'any 1986
Biodiversitat
Vora el canal, la vegetació evoca el paisatge de ribera amb desmais (Salix babylonica), àlbers (Populus alba), pollancres del Canadà (Populus x canadensis), paraigüets (Cyperus involucratus) i xiprers dels pantans (Taxodium distichum). Prop de l'aigua també hi ha tamarius gàl·lics (Tamarix gallica), papirs (Cyperus papyrus) i grans grups de bambú (Phyllostachys sp). En aquest parc també trobem bellaombres (Phytolaca dioica), magnòlies (Magnolia grandiflora), margallons (Chamaerops humilis), pebrers bords (Schinus molle), esparmànies o til·lers de saló (Sparmannia africana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i arbres dels escuts (Ginkgo biloba), al costat d'espècies tan mediterrànies com l'alzina (Quercus ilex) o el pi pinyer (Pinus pinea). També s'hi poden veure exemplars de mimosa floribunda (Acacia retinodes), i les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del passeig que volta el parc. Entre els arbustos hi ha abèlies (Abelia floribunda), baladres (Nerium oleander), troanelles (Ligustrum ovalifolium), pitòspors (Pittosporum tobira) i marfulls (Viburnum tinus).
Paisatgisme i disseny
Travessada la porta, el primer que hi ha és el parc infantil de trànsit de la Sagrera. Al davant de la portalada hi ha una filera de bancs ombrats amb palmeres datileres, els respatllers dels quals estan guarnits per la verdor de l'heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a dins del parc, i al darrere dels bancs una vegetació frondosa. El parc s’ordena en dos sectors: una esplanada a l'ombra dels plàtans vorejada per troanes i el llac i un sistema de petits turons inspirat en els jardins vuitcentistes de Fontserè. A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El canal travessa en diagonal, des de l'entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l'extrem que voreja el carrer del Pegàs, i l'aigua corre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com un d’estil tradicional japonès creuen el canal en diferents punts del seu recorregut.
Art i arquitectura
En el paviment d'una petita placeta circular situada en un extrem elevat del parc s'ha reproduït Pegàs, el cavall alat que va ser l'emblema d'ENASA. De l'antiga factoria es conserva la porta d'entrada que ara és l'accés principal del parc, així com l'edifici d'oficines, que ha estat destinat a equipaments del barri. Un record de l'arquitectura industrial de mitjan segle XX. El llac, com a element més singular i eix vertebrador va ser objecte d'una rehabilitació integral el 2011. La intervenció ha resolt els problemes de filtracions i de sanejament que aquesta làmina d'aigua presentava des que es va buidar el 2008 com a conseqüència del decret de sequera. Per això, s'ha impermeabilitzat el vas del llac i s'hi ha instal·lat maquinària nova per a la recirculació dels cabals. A més, s'han deixat les instal·lacions preparades per a la futura connexió amb la xarxa d'aigua freàtica de la Sagrera que s'està desenvolupant. També s'han renovat els brolladors i la seva il·luminació amb làmpades de baix consum. A totes aquestes millores cal afegir que el control de la maquinària es fa de manera telecomandada
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-pegaso_92086017159.html "Carrer Gran de la Sagrera, 179" "Sant Andreu" "La Sagrera" 2,19073260 41,42705800 g01 e10 g27 d23 d22 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Història i present industrial ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbbc4a24dd5d40748b456c ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5398b371c99dc70540350500 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b371c99dc70540350500 "Font de Passeig de Sant Joan - Maria Claret Mar" "Sant Joan, 181" Gràcia "Camp d'en Grassot i Gràcia Nova" 2,16403890 41,40315860 d11
5398b371c99dc70540360500 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b371c99dc70540360500 "Font de Passeig de Sant Joan - Maria Claret Muntanya" "Sant Joan, 183" Gràcia "Camp d'en Grassot i Gràcia Nova" 2,16380040 41,40365310 d11
5398b371c99dc70540380500 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b371c99dc70540380500 "Font de PASSEIG SANT JOAN - PROVENÇA" "Sant Joan, 114" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16913210 41,40021980 d11
539b2a7f0a92f4146b8b459b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b "El Turó Park" "L’actual jardí del Turó Park (nom popular) en realitat figura al nomenclator amb el nom de Parc del Poeta Eduard Marquina. Està situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part (29.288 m2, pocc menys de 3 hectàrees)) del seu predecessor (7,5 hectàrees). Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.
L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (Quercus ilex) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica amb arbre dels escuts (Ginkgo biloba), llorer (Laurus nobilis), pebrer bord (Schinus molle), acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum) i pi australià (Casuarina cunninghamiana). D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (Olea europaea), palmera de Canàries (Phoenix canariensis), bellaombres (Phytolacca dioica) i plàtans (Platanus X hispanica). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (Cercis siliquastrum). Els pebrers bords (Schinus molle) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (Washingtonia robusta) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (Tilia ‘Euchlora’ i Tilia tormentosa). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (Prunus ‘Pisardii’) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (Prunus serrulata) i una perera (Pyrus communis).
Hi ha dues fileres de magnòlies (Magnolia grandiflora) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (Phyllirea angustifolia). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (Nymphaea alba) i granotes.
Resta un garrofer centenari (Ceratonia siliqua) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.
Bassa naturalitzada.
La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.
Llibret sobre el Turó Park
En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html "Avinguda de Pau Casals, 19" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14195770 41,39401350 g03 g01 g09 d23 a16 g30 BassesNaturalitzadesenParcs "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
53be56a50a92f4dd298b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53be56a50a92f4dd298b456a "Corredor verd del passeig Sant Joan" "Intervenció feta entre els anys 2010 i 2015. Dues noves alineacions d’arbres a ambdós costats de l’arbrat centenari existent, conformen un àmbit d’ombra natural que acull les zones d’estar, jocs infantils i terrasses de bar. Per garantir la sostenibilitat d’aquest nou eix s’assegura un bon comportament drenant del subsòl i s'assumeix el repte d’incorporar un sistema de paviments mixtos en l’àmbit arbrat. El tractament del sòl, amb paviments mixtos i els sistema de reg automàtic que aprofita les aigües freàtiques, és clau per assegurar els substrat drenant que garanteix la supervivència de la vegetació. La incorporació d’un sistema d’arbustos autòctons acompanyant aquest arbrat contribueix a enriquir la biodiversitat i el subsòl.
Font: http://www.uubarcelona.com/index.php/espai-public/item/remodelacio-del-passeig-de-sant-joan-entre-arc-de-triomf-i-placa-tetuan" "Passeig de Sant Joan, 1" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17954682 41,39175174 g15 CorredorVerdUrbà "Caminades per la sostenibilitat: Barcelona subterrània ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5af93a6124dd5d19458b456a ), ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (Aula Ambiental de Sagrada Família) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b9932c424dd5d565e8b4567 ), "
548b22430a92f43d5c8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/548b22430a92f43d5c8b456a "Jardins de Joan Vinyoli" "Els Jardins de Joan Vinyoli són un espai de pas en una zona de gran densitat de trànsit. Es disposen longitudinals a l'artèria del passeig de Sant Joan Bosco, des del carrer de Francesc Carbonell fins al passeig de Manuel Girona, i acaben a la confluència de la gran via de Carles III i la ronda del General Mitre, que els fan de frontera abrupta.
Es van projectar durant la dècada dels 90 per esmorteir la profusa presència de trànsit viari amb una zona arbrada. Estan ubicats sobre la coberta d’un aparcament subterrani, les entrades i sortides del qual es troben a banda i banda dels carrers perpendiculars al passeig de Sant Joan Bosco.
Biodiversitat
Als jardins, de poc més de mitja hectàrea, hi trobarem la mateixa cadència rítmica en l’arbrat. Fileres de xops alts i esvelts (Populus alba) alternats amb tipuanes (Tipuana tipu), que a la primavera llueixen flors grogues.
El creixement ràpid dels xops i la fragilitat de la seva fusta han complert amb escreix la funció de generar ràpidament un mur verd entre la ciutat i el passeig interior. Alguns xops s’han substituït per sapindes de la Xina (Koelreuteria paniculata), uns arbres que competeixen en alçària amb els xops, però que tenen un procés de creixement més lent i són més resistents. També trobarem una renglera de lledoners (Celtis australis) prop de l’àrea de jocs infantils. En els accessos a l’aparcament s’hi han plantat, també en forma de parterres rectilinis, canyissars de bambú groc (Phyllostachys aurea).
El 14 de juny de l’any 2014, dins la celebració dels actes de l’any Vinyoli, es van plantar dos arbres a l’espai central: un garrofer (Ceratonia siliqua) i una alzina surera (Quercus suber), cedits pels Ajuntaments de Begur i de Santa Coloma de Farners.
Paisatgisme i disseny
La solució adoptada per conjuminar la necessitat d’arbres alts que creessin un efecte d’apantallament sobre els carrers adjacents va fer optar els autors d’aquests jardins per modelar un paisatge dunar amb la generació de dos talussos artificials, un de més prominent i un segon de pendents més suaus, en el límit amb el passeig de Sant Joan Bosco
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-vinyoli_97248095629.html "Jardins de Joan Vinyoli" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12846810 41,39337030 g01 g27 d24
548b459a0a92f4885c8b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/548b459a0a92f4885c8b456d "Convent i entorn dels Caputxins" "El primer orde religiós que es va establir a Sarrià, després de las monges clarisses, va ser la dels frares menors caputxins. Venien de Nàpols i van construir a Sarrià el primer convent de l’orde dins l’estat espanyol, en els terrenys cedits pel propietari Joan de Terré, situats al passeig de Santa Eulàlia. Amb posterioritat a la promulgació de la Llei de desamortizació dels béns religiosos el 1835, el convent fou destruït i reduït a un munt de cendres. La propietat passà a mans de l’estat i finalment fou venuda al ciutadà italià Enrico Misley. Els frares menors no van tornar al Desert mai més. El 1887 els foren cedits uns terrenys de la finca de Can Ponsic per construir-hi el nou monestir.
El convent, cremat durant la guerra civil, va ser restaurat a la postguerra per l’arquitecte noucentista Pere Benavent. Conté el Museu Andino-Amazònic, amb materials recollits des dels primers anys del segle XX pels religiosos caputxins a la vasta zona de l’Amazònia. S’hi exposen alguns dels elements més significatius de l’etnografia, zoologia i botànica andinoamazònica, com també una col·lecció de ceràmica precolombina i d’altres testimonis etnogràfics d’altres cultures.
Informació extreta de la publicació ""Itineraris: Sarrià: nucli antic"" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes.
Tocant al mur de convent hi ha el cedre (Cedrus) dels Caputxins, que té, el juliol de 2013, un perímetre del tronc a 1,30 m, de 3,06 m.
A l'hort dels Caputxins es pot trobar un caquier (Diospyros kaki), el perímetre del tronc a 1,30 m és d'un metre. L'indret és privat, per la qual cosa no es pot accedir sense permís.
Hort de l'Església dels Caputxins de Sarrià que antigament tenia una missió productiva. Actualment ha vist reduïda la seva superfície productiva, dividint-la per mitjà de camins i estructures enjardinades. Compta amb la presència d'una bassa, de diverses espècies d'arbres fruiters i altres espècies remarcables com un ficus de cautxú esponeros, xiprers, iuques, un til·ler,..." http://www.caputxins.cat/fraternitats/sarria/ "Plaça Fra Eloi de Bianya, 1" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12030940 41,39399700 g27 c01 g16 g02 g07 HortSocial "Arbres singulars de Sarrià: de la Casa Orlandai als Caputxins ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56d5681024dd5da03f8b4567 ), Arbres singulars de Sarrià: dels Caputxins al Tenis Barcelona ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56d57bcf24dd5de43f8b4567 ), "
56dec39224dd5dc1288b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dec39224dd5dc1288b4568 "Parc del Clot" "Consta de quatre parts: un llarg passeig i tres grans espais. El ""passadís"" està format per una successió de marcs metàl·lics. A banda i banda hi ha petits murets que separen les zones de pas de les d'estada i de joc infantil. Al seu pas per la zona esportiva es converteix en una passera elevada per damunt d'una gran esplanada amb graderies, cistelles de bàsquet i porteries per jugar a futbol.
Hi ha petites elevacions del terreny cobertes de gespa i voltades per camins, on creixen arbres i arbustos. En un costat hi ha un llac i uns quants murs de l'antic taller de RENFE, amb una canalització a la part de dalt que vessa l'aigua com una cascada. En una zona molt ombrejada, els murs envolten les pistes de botxes, i en un altre racó formen una mena de templet que guarda una escultura.
La vegetació és molt mediterrània, i les espècies varien segons les zones i usos. Així, les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i els plàtans (Platanus X hispanica) es combinen formant fileres d'un extrem a l'altre del passeig i l'heura s'enfila pels murs.
Entre el Punt Verd i l'espai poliesportiu, hi ha pins pinyers (Pinus pinea) i alzines (Quercus ilex). També hi trobem sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), acàcies de fulla blava (Acacia saligna), Celtis occidentalis i pollancres del Canadà (Populus X canadensis).
Un parell de fileres de xiprers (Cupressus sempervirens) delimiten un passadís. En un costat, el passadís s'eixampla en una placeta amb uns quants tarongers amargs (Citurs aurantium).
Entre la gran esplanada poliesportiva i el carrer del Municipi hi ha un espai amb arbustos com el baladre (Nerium oleander), el pitòspor (Pittosporum tobira), la troana (Ligustrum lucidum), el llorer (Laurus nobilis) i la Lantana camara. D’arbres hi ha els pins pinyers juntament amb les tipuanes (Tipuana tipu), un pebrer bord (Schinus molle) i un exemplar de Parkinsonia aculeata molt gran, un parell de xiprers molt alts i els desmais (Salix sp.), entre d'altres espècies.
Resten els altíssims murs amb grans arcades dels antic tallers de RENFE que hi ha repartits per tot l'espai i bona part dels que van formar part de la façana. Destaca un aqüeducte d'uns 25 m de llargada situat dins un llac i que finalitza amb un salt d'aigua.
A l'interior d'una espècie de templet de murs de l'antic taller hi ha l'escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de Bryan Hunt (1986).
Hi ha dues fonts ornamentals: La Pinya i la Cascada.
Aquest parc com l'Espanya Industrial, el de la Pegaso i el de Joan Miró ocupen espais industrials abandonats. En el cas prové del soterrament de les vies i els antics tallers ferroviaris.
Tant les línies de ferrocarril com els tallers van representar per Sant Martí una separació entre el mercat i l'ajuntament que el parc va connectar.
El parc es va projectar el 1986 segons disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda. El tàndem Freixa-Miranda va optar per conservar part de les estructures de l'antiga fàbrica i que anteriorment pertanyien a l'estació de tren del Clot i als tallers de reparacions del ferrocarril. Aquestes estructures s'han integrats en el parc dotant-lo d'una caràcter singular. Les restes constructives, murs, finestres, arcs i la xemeneia delimiten els diferents espais. Alguns d'aquests vestigis han estat també integrats en la gran plaça envoltada de grades i on s'ubiquen les pistes esportives.
Hotel d'insectes apadrinat per Escola Rambleta del Clot.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-clot_92086017160.html "Carrer Escultors Claperós, 36" "Sant Martí" "El Clot" 2,18914850 41,40695610 g01 g24 Música2017 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
56e95fbf24dd5ddc688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567 "Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer" "Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.
La col·lecció
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.
Els safareigs
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.
Animals aquàtics
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (Pelophylax perezi), permanentment als safareigs, i reinetes (Hyla meridionalis) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (Notonecta glauca) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.
Vegetació
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (Agapanthus sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (Hemerocalis sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (Tulipa sp.) els jacints (Hyacinthus sp.), els narcisos (Narcissus sp.), el safrà (Croccus sp.), les anèmones (Anemone sp.), els ranuncles (Ranunculus sp.) i les calabruixes (Muscari sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (Dhalia sp.) o les canyes d'Índia (Canna indica) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (Tipuana tipu), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), un petit bosc d'àlbers piramidals (Populus alba 'Pyramidalis'), desmais (Salix babylonica) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (Cedrus deodara 'Pendula'). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (Ginkgo biloba) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), un nombre important de grans de magnòlies (Magnolia gradiflora), xiprers dels pantans (Taxodium distichum), sòfores o acàcies del Japó (Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris') i diverses espècies de pollancres (Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis).
Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.
Història
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html "Av. Miramar, 236" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16339381 41,36875056 g01 g09 g06 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs
5714bb4e24dd5dd87c8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5714bb4e24dd5dd87c8b4568 "Universitat Pompeu Fabra - UPF" "Què hi trobareu?