Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
54608ddb0a92f4b35e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54608ddb0a92f4b35e8b4567 "Can Batlló" "És un antic recinte fabril de manufactura industrial tèxtil construït a finals del segle XIX. Formava junt amb l’Espanya Industrial i el Vapor Vell el cor industrial del sud de Barcelona, i va arribar a acollir fins a 5.000 treballadors arran disposar la família Batlló de la seva pròpia plataforma logística al costat: l’estació de ferrocarril de la Magòria (1912). La superfície emmurallada de Can Batlló es comparable avui amb el Camp Nou o l’Hospital de Sant Pau.
A partir de la dècada de 1940 arran la postguerra algunes de les seves naus es van llogar a menestrals i petites corporacions, tot i que es va buidar d’activitat progressivament. El 1976 el Pla General Metropolità va definir el recinte com a zona d’equipaments, habitatges socials i espai verd. No obstant això, la transformació del recinte no s’ha dut a terme.
Els veïns, agrupats en la Plataforma ""Can Batlló és pel barri"", lluiten amb per la transformació de Can Batlló. L'11 de juny de 2011, la mobilització social va ocupar l'espai i van aconseguir la cessió per temps perpetu d’una nau: el Bloc Onze.
Des d’aquell veïns i veïnes organitzats assembleàriament alberguen serveis com la Biblioteca Popular Josep Pons, un polivalent Espai de Trobada, un Auditori, i a la planta primera, tallers d’arts plàstiques, escèniques i audiovisuals, i més sales per tallers, representacions i exposicions temporals.
Nidifica el xoriguer, que és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes
" http://canbatllo.wordpress.com https://www.facebook.com/canbatllo https://twitter.com/canbatllo https://www.facebook.com/canbatllo https://www.facebook.com/canbatllo "Carrer de la Constitució, 19" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" 2,13735110 41,36977920 f10 f01 a11 g27 g24 "El cooperativisme actual de Sants ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5460b1a00a92f466608b456a ), Compostatge comunitari a Barcelona ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a8bdeb224dd5dd17f8b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: La fàbrica en transformació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0516e524dd5dc6148b4568 ), "
5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567 "Casal Cívic Estació de Magòria" "El tren entrà a la vida quotidiana de Sants l’any 1854 quan es va terminar el tram que anava de Barcelona a Molins de Rei. Dos fets van fer que aquest antic municipi independent fos travessat per nombroses línies fèrries, ser una porta natural d’entrada a Barcelona i la progressiva instal·lació de grans fàbriques als antics terrenys agraris de Sants. Comunicar els centres productius resultava fonamental per als empresaris i per això les línies seguiren creixent.
En aquesta lògica es va impulsar la línia dels Ferrocarrils Catalans, llavors Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que va enllaçar Barcelona amb Martorell. Per aquell temps la Bordeta i Hostafrancs ja eren nuclis industrials importants. Des del 1880 a la Bordeta ja funcionava la fàbrica tèxtil de Can Batlló i des del 1908 a la zona coneguda com Magòria també es podia trobar la gran industria del Foment d’Obres i Construccions, que explotava les pedreres de Montjuïc i recollia les escombraries de la ciutat.
L’any 1912 s’inaugurava l’estació de Magòria. Un edifici que porta el nom del barri veí però que es troba a la banda de la Gran Via que és encara la Bordeta. El projecte va ser encarregat a un arquitecte molt popular al moment, Josep Domènech Estapà, qui va deixar la seva empremta, treballant sol o amb equip, a obres i reformes de molts edificis de la ciutat de Barcelona: l’esglèsia de Sant Andreu de Palomar; l’Acadèmia de Ciències; el Palau de Justicia; el Palau Ramon Montaner (l’actual Delegació del Govern), la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic, l’Observatori Fabra o la Presó Model entre molts d’altres.
Podem situar aquest edifici dins de la coneguda arquitectura historicista que tants exemples va deixar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’arquitecte va prendre com a inspiració per a l’edifici l’arquitectura neomudèjar. De fet l’element més característic de l’estació és la seva torre que està inspirada en els minarets de les mesquites.
L’any 1926 la inauguració de l’estació subterrània de la plaça d’Espanya va fer que l’Estació de Magòria quedés sense ús per als passatgers i sembla ser que durant la Guerra Civil el perill de bombardeig va fer que es desmuntés part de la torre, per tal de no facilitar referències als pilots italians. De fet no és gens estrany si pensem que durant el conflicte Magòria va ser magatzem de l’exercit republicà.
Després de la guerra però, l’estació encara es va fer servir com a estació de mercaderies fins al 1974. Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un Casal Cívic de la Generalitat i avui en dia l’edifici es considerat bé cultural d’interès local. Ara una nova estació soterrada n’ha mantingut el servei i el nom, Magòria - la Campana.
En el projecte de reforma de la Magòria es preveu que dins el pol d'equipaments socials, sanitaris i esportius es conservarà l'actual hort de Magòria i la zona enjardinada del Casal Cívic. Any 2006" https://crajbcn.cat/cercador_de_salas/casal-civic-estacio-magoria/ "Gran Via de les Corts Catalanes, 247" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" 2,14231723 41,37013094 f08 g27 g07 HortsComunitaris "Caminades per la sostenibilitat: La fàbrica en transformació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0516e524dd5dc6148b4568 ), "