Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana


  • Hort urbà comunitari i escolar
  • Vista panoràmica
  • Instal·lació d'energia solar fotovoltaica
  • Accessible per a persones amb mobilitat reduïda
  • Control de contaminació
  • Espai comunitari i autogestionat
  • Centre social, cultural o de lleure
  • Parc o jardí públic
  • Escoles + Sostenibles
  • Instal·lació d'energia solar tèrmica
  • Accessible per a persones amb discapacitat auditiva
  • Menjador col·lectiu ecològic
  • Compostatge comunitari i escolar
  • Contenidor de recollida de roba
  • Mur verd
  • Ambient aquàtic continental
  • Estació meteorològica
  • Espai amic dels infants
  • Associació i moviments veïnal
  • Equipament d'educació ambiental
  • Corredor verd urbà
  • Sender, pista o itinerari de natura
  • Indret cultural
  • Planta de tractament d'aigües
  • Minihidràulica

Els eixos d'aquest mapatge són les noves formes d'agricultura urbana que es donen a la ciutat i les grans transformacions que ha patit aquest barri de Barcelona.
Els punts mapats són:
Exterior de la Casa de l’Aigua on es va comentar els arbres plantats al seu exterior que pretenen rememorar el passat agrícola de la zona amb ametllers i també pins que recorden la proximitat del Parc de Collserola.
Horts urbans de la Casa de l’Aigua. Com els altres horts municipals són per persones de més de seixanta-cinc anys, llevat d’alguna parcel·la reservada per entitats o escoles. La funció que desenvolupen aquests horts és d’oci pels usuaris, espais de relació entre ells i intergeneracional, donat que reben visites d’escoles. Els cultius són ecològics i de temporada. Actuen com centres de biodiversitat. En aquest cas disposen de caixes niu per ratpenats i el mur que el delimita està format per gabions amb pedres que deixen forats aptes pel seu aprofitament per la fauna.
Mirador de la Casa de l’Aigua. Des d’aquest punt es gaudeix d’unes vistes sobre la Ponderosa, l’última explotació agrícola del municipi de Barcelona, al barri de Vallbona, regada pel mil·lenari Rec Comtal. També es divisen alguns horts en situació irregular, els eixos de comunicacions de transport i d’energia, el riu Besòs i els contraforts de les serres de la Marina i de Collserola.
Les feixes agrícoles de Trinitat Nova són unes zones planes amb finalitat paisatgística, històrica i educativa que contenen diverses espècies arbòries de secà i regadiu. En té cura el servei de parcs i jardins.
El mirador del Camí de les Quatre Estacions permet tenir una visió de les barreres per la biodiversitat i fins i tot per les persones que suposen les infraestructures.
Horts solars sobre els dipòsits d’aigua del Ter. Els dipòsits d’aigua que van substituir l’antiga Casa de l’Aigua de Trinitat Nova a partir de 1989 tenen una capacitat molt més gran i estan connectats amb els del Llobregat per un túnel. Sobre la seva coberta es van situar un horts solars per produir part de l’electricitat que consumeixen en el seu funcionament.
Horts de l’escola Antaviana. Aquesta escola ha naturalitzat una part dels espais que ocupa amb un hort, una bassa, un compostador, enfiladisses que creixen sobre el mur-talús i manté ànecs i gallines perquè els alumnes puguin seguir el seu cicle reproductor.
Ateneu Popular de Nou Barris. Aquest ateneu es va situar a l’edifici que havia de ser una planta asfàltica i que els veïns i veïnes van impedir instal·lar. A banda de la seva funció d’ateneu, amb una rica oferta cultural, disposa d’una carpa de circ coneguda internacionalment.
Hort de l’Institut Roger de Flor. Aquest centre de secundària ha aconseguit implantar un hort i diversos racons de plantes aromàtiques i crasses, planter a les escales exteriors i un compostador.

Punts d'interès de l'itinerari   x 8

La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Hort municipal Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Mirador Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Noves feixes agrícoles de Trinitat Nova

Mirador Quatre Estacions

Estació distribuïdora de la Trinitat

Institut Escola Antaviana

Ateneu Popular de Nou Barris

Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana

Nou Barris
Els eixos d'aquest mapatge són les noves formes d'agricultura urbana que es donen a la ciutat i les grans transformacions que ha patit aquest barri de Barcelona.
Els punts mapats són:
Exterior de la Casa de l’Aigua on es va comentar els arbres plantats al seu exterior que pretenen rememorar el passat agrícola de la zona amb ametllers i també pins que recorden la proximitat del Parc de Collserola.
Horts urbans de la Casa de l’Aigua. Com els altres horts municipals són per persones de més de seixanta-cinc anys, llevat d’alguna parcel·la reservada per entitats o escoles. La funció que desenvolupen aquests horts és d’oci pels usuaris, espais de relació entre ells i intergeneracional, donat que reben visites d’escoles. Els cultius són ecològics i de temporada. Actuen com centres de biodiversitat. En aquest cas disposen de caixes niu per ratpenats i el mur que el delimita està format per gabions amb pedres que deixen forats aptes pel seu aprofitament per la fauna.
Mirador de la Casa de l’Aigua. Des d’aquest punt es gaudeix d’unes vistes sobre la Ponderosa, l’última explotació agrícola del municipi de Barcelona, al barri de Vallbona, regada pel mil·lenari Rec Comtal. També es divisen alguns horts en situació irregular, els eixos de comunicacions de transport i d’energia, el riu Besòs i els contraforts de les serres de la Marina i de Collserola.
Les feixes agrícoles de Trinitat Nova són unes zones planes amb finalitat paisatgística, històrica i educativa que contenen diverses espècies arbòries de secà i regadiu. En té cura el servei de parcs i jardins.
El mirador del Camí de les Quatre Estacions permet tenir una visió de les barreres per la biodiversitat i fins i tot per les persones que suposen les infraestructures.
Horts solars sobre els dipòsits d’aigua del Ter. Els dipòsits d’aigua que van substituir l’antiga Casa de l’Aigua de Trinitat Nova a partir de 1989 tenen una capacitat molt més gran i estan connectats amb els del Llobregat per un túnel. Sobre la seva coberta es van situar un horts solars per produir part de l’electricitat que consumeixen en el seu funcionament.
Horts de l’escola Antaviana. Aquesta escola ha naturalitzat una part dels espais que ocupa amb un hort, una bassa, un compostador, enfiladisses que creixen sobre el mur-talús i manté ànecs i gallines perquè els alumnes puguin seguir el seu cicle reproductor.
Ateneu Popular de Nou Barris. Aquest ateneu es va situar a l’edifici que havia de ser una planta asfàltica i que els veïns i veïnes van impedir instal·lar. A banda de la seva funció d’ateneu, amb una rica oferta cultural, disposa d’una carpa de circ coneguda internacionalment.
Hort de l’Institut Roger de Flor. Aquest centre de secundària ha aconseguit implantar un hort i diversos racons de plantes aromàtiques i crasses, planter a les escales exteriors i un compostador.