Entrevista al vicepresident Toni Solanas

21-07-2017
A què et dediques actualment?

A fer de predicador, com diria la meva àvia. Divulgo el concepte de sostenibilitat lligat a la salut i a la rehabilitació d'edificis i espais públics. També dono classes a la Escola d'Arquitectura de la UIC i  faig xerrades a l'escola SERT i a altres llocs que m'ho demanen. Sóc membre d'Arquitectura i Sostenibilitat (Aus) i de Bioarquitectura Mediterrània (BaM). Aquests dies estic preparant el III Congrés d’Arquitectura i Salut.

Per què vas decidir estudiar arquitectura?

Perquè m'agradaven les matemàtiques i el dibuix.  A La Salle em van fer un test d'orientació laboral i em van dir que em podria dedicar a l'arquitectura o a l'enginyeria i així ha sigut.

Quan et vas començar a interessar per la sostenibilitat?

El 1999 va sortir un concurs d'habitatges al 22@ de Barcelona en el que es valorava per primer cop complir certs criteris de sostenibilitat en l'edificació. Jo no en tenia ni idea però m'hi vaig interessar. Després d'aquest projecte, va venir la rehabilitació de La Fàbrica del Sol i aquí, de la mà de la Bettina Schaefer de l'Ecoinstitut, vaig aprendre molt. Jo he anat aprenent sobre la marxa, buscant, llegint, fent...

Quin és el projecte que has realitzat en el que ets sents més identificat?

La  rehabilitació de la Fàbrica del Sol, perquè m'ha canviat tant la perspectiva professional com vital.

Centrant-nos ja en l'arquitectura sostenible, quins beneficis diries que té?

Té beneficis pels nostres descendents, per nosaltres i també pel planeta. Beneficia la nostra salut. Tanca els cicles per evitar que s'esgotin els recursos naturals, tan els renovables com els no renovables.

Creus que podrà desplaçar l'arquitectura convencional?

M'agradaria però em sembla que no passarà. Potser quan estiguem més atemorits perquè el canvi climàtic ens cau al damunt, potser llavors farem un gir cap a l'arquitectura sostenible.  Els interessos econòmics sumats a la desídia, la ignorància, la mandra, "el sempre s'ha fet així" encara tenen molta força i l'arquitectura convencional és la que predomina. 

Veus viable la bioconstrucció en zones urbanes?

És més fàcil emprar la bioconstrucció en zones rurals. Quan es parla de bioconstrucció la gent l'associa a murs de palla i terra però la bioconstrucció va molt més enllà: implica revestiments, instal·lacions, pintures, radiacions electromagnètiques.... i això es pot fer tant al camp com a la ciutat. Els murs també, però suposa reduir la superfície útil d'habitatge ja que són molt més gruixuts que una paret convencional.

I ja per finalitzar, ens aconsellaries visitar alguns edificis modèlics aquí a Barcelona?

Sí, hi tant.  Us aconsellaria visitar Santa Maria del Mar perquè està construïda amb unes proporcions que creen un espai molt harmònic que et fa sentir bé, L'Espai BioBui(l)t -Txema com a lloc d'autoconstrucció amb materials naturals i La Casa Piano com a exemple de casa de palla.

Et queda algun somni per realitzar?
La utopia del món millor.

Extreta de: Fars de Sol