Parc del Laberint d'Horta

Pg. dels Castanyers, 1-17
Horta - Guinardó
08035
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html


Latitude: 2.1468613814759
Longitude: 41.438892325999



  • Parc o jardí històric
  • Parc o jardí públic
  • Ambient aquàtic continental
  • Fauna


Podeu accedir al recurs digitat de La Fàbrica del Sol sobre el laberint clicant aquí.
El laberint consta d’amples murs de xiprers (Cupressus sempervirens). Hi ha una escultura d’Eros allà on hi hauria d'haver el minotaure. Es tracta d’un jardí en part Neoclàssic i en part Romàntic. Simetria, art topiari i jardineria regular, templets amb columnes toscanes, fonts i brolladors, escultures mitològiques, un pavelló neoclàssic dedicat a les muses i, per l'altra banda, una cascada i un rierol sobre un llit de pedra, molsa i plantes silvestres, un jardí més selvàtic i ombrívol, entapissats d'heura i de la flor de l'amor, disposició arbòria irregular de teixos, pins, plàtans i til·lers de gran port i fins i tot un fals cementiri. El parc que va néixer neoclàssic el 1791 i va créixer i es va completar romàntic al 1853.
El Parc del laberint d'Horta és un jardí-museu. Té una porta xinesa, vestigi d'un jardí oriental ja desaparegut, també un jardí dels Boixos (Buxus sempervirens), dissenyat pel paisatgista i jardiner italià Domenico Bagutti, per encàrrec d'Antoni Desvalls, Marquès de Llupià i Alfarràs. Des d'aquest jardí surten els camins que porten bé als templets d'Ariadna i Danae, bé al jardí domèstic i també cap al jardí romàntic que ocupa tot al flanc esquerre.
Al jardí domèstic es troben un til·ler (Tilia tomentosa) i un cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que estan al catàleg d'arbre d'interès local, acompanyats de teixos (Taxus baccata), còculs (Cocculus laurifolius) de gran mida i un arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) a més d'una plantació de camèlies (Camellia)
Cap als templets i el pavelló neoclàssic hi ha una alineació d'alzines (Quercus ilex) encerclats en una tanca de llorer (Laurus nobilis) que ombreja el recorregut. Hi ha un exemplar de sequoia (Sequoia sempervirens) també al catàleg d'arbres d’interès local. Pels altres camins hi ha més alzines (Quercus Ilex) centenàries, i la flor de la mor, l'agapants (Agapanthus umbellatus)
Abans d'arribar als templets hi ha imponents parets de xiprer (Curprssus sempervirens). Els arbres que envolten el conjunt són alzines (Quercus ilex), pins (Pinus halepensis i Pinus pinea) i roures (Quercus robur).
A la part alta del parc es troben els templets a dreta i esquerra i en l'eix central les escales i el pavelló neoclàssic, de Domenico Bagutti. Des del laberint es puja cap al pavelló al costat del canal romàntic, originalment navegable. Darrera el pavelló hi ha un gran safareig que alimenta per gravetat els jocs d'aigua de les fonts i brolladors situats en els recorregut inferior.
El canal acaba en una cascada i esdevé rierol, mentre la vegetació també es torna ensalvatgida. En aquest recorregut es troba el refugi del pagès, excavat a la roca i la cabana de fusta de l'ermità envoltats per alzines (Quercus ilex), pins (Pinus pinea i Pinus canariensis) i abundant vegetació de màquia amb evònims (Euonymus japonicus), marfulls (Viburnum tinus), llorers (Laurus nobilis) i pitòspors (Pittosporum tobira), Coralets del Japó (Berberis thumbergi). La presència entapissant de l'heura (Hedera helix) aprofita aquest entorn més humit i ombrívol.
Al fals cementiri hi ha catifes de la flor de l'amor, l'agapant (Agaphantus umbellatus) i mates de falgueres (Nephrolepis exaltata), boixos (Buxus sempervirens), galzeran (Ruscus aculeatus). Entre els arbres de més grandària Teixos (Taxus baccata), Llorers (Laurus nobilis), roures (Quercus pubencens), freixes de flor (Fraxinus ornus), plàtans (Platanus X hispànica) i til·lers (Tilia europaea).
Hi ha esquirols, eriçons i a les basses naturalitzades amfibis i serps d'aigua.
Història
El parc ocupa terrenys d'una finca del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs que va encarregar l'obra a Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808. El jardiner Delvalet va fer les plantacions i el mestre d'obres Jaume Valls, en va supervisar els treballs. La família Desvalls va mantenir la propietat fins als anys 70, quan va passar a l'Ajuntament. Es va inaugurar com a parc el 1971. El 1994 se'n va fer una restauració.
Per més informació pots mirar L'Atles de la Biodiversitat
​Si vols saber-ne més sobre el parc pots fer servir el següent recurs:

   

 

Parc del Laberint d'Horta

Pg. dels Castanyers, 1-17
Horta - Guinardó / Horta
08035 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html
Podeu accedir al recurs digitat de La Fàbrica del Sol sobre el laberint clicant aquí.
El laberint consta d’amples murs de xiprers (Cupressus sempervirens). Hi ha una escultura d’Eros allà on hi hauria d'haver el minotaure. Es tracta d’un jardí en part Neoclàssic i en part Romàntic. Simetria, art topiari i jardineria regular, templets amb columnes toscanes, fonts i brolladors, escultures mitològiques, un pavelló neoclàssic dedicat a les muses i, per l'altra banda, una cascada i un rierol sobre un llit de pedra, molsa i plantes silvestres, un jardí més selvàtic i ombrívol, entapissats d'heura i de la flor de l'amor, disposició arbòria irregular de teixos, pins, plàtans i til·lers de gran port i fins i tot un fals cementiri. El parc que va néixer neoclàssic el 1791 i va créixer i es va completar romàntic al 1853.
El Parc del laberint d'Horta és un jardí-museu. Té una porta xinesa, vestigi d'un jardí oriental ja desaparegut, també un jardí dels Boixos (Buxus sempervirens), dissenyat pel paisatgista i jardiner italià Domenico Bagutti, per encàrrec d'Antoni Desvalls, Marquès de Llupià i Alfarràs. Des d'aquest jardí surten els camins que porten bé als templets d'Ariadna i Danae, bé al jardí domèstic i també cap al jardí romàntic que ocupa tot al flanc esquerre.
Al jardí domèstic es troben un til·ler (Tilia tomentosa) i un cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que estan al catàleg d'arbre d'interès local, acompanyats de teixos (Taxus baccata), còculs (Cocculus laurifolius) de gran mida i un arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) a més d'una plantació de camèlies (Camellia)
Cap als templets i el pavelló neoclàssic hi ha una alineació d'alzines (Quercus ilex) encerclats en una tanca de llorer (Laurus nobilis) que ombreja el recorregut. Hi ha un exemplar de sequoia (Sequoia sempervirens) també al catàleg d'arbres d’interès local. Pels altres camins hi ha més alzines (Quercus Ilex) centenàries, i la flor de la mor, l'agapants (Agapanthus umbellatus)
Abans d'arribar als templets hi ha imponents parets de xiprer (Curprssus sempervirens). Els arbres que envolten el conjunt són alzines (Quercus ilex), pins (Pinus halepensis i Pinus pinea) i roures (Quercus robur).
A la part alta del parc es troben els templets a dreta i esquerra i en l'eix central les escales i el pavelló neoclàssic, de Domenico Bagutti. Des del laberint es puja cap al pavelló al costat del canal romàntic, originalment navegable. Darrera el pavelló hi ha un gran safareig que alimenta per gravetat els jocs d'aigua de les fonts i brolladors situats en els recorregut inferior.
El canal acaba en una cascada i esdevé rierol, mentre la vegetació també es torna ensalvatgida. En aquest recorregut es troba el refugi del pagès, excavat a la roca i la cabana de fusta de l'ermità envoltats per alzines (Quercus ilex), pins (Pinus pinea i Pinus canariensis) i abundant vegetació de màquia amb evònims (Euonymus japonicus), marfulls (Viburnum tinus), llorers (Laurus nobilis) i pitòspors (Pittosporum tobira), Coralets del Japó (Berberis thumbergi). La presència entapissant de l'heura (Hedera helix) aprofita aquest entorn més humit i ombrívol.
Al fals cementiri hi ha catifes de la flor de l'amor, l'agapant (Agaphantus umbellatus) i mates de falgueres (Nephrolepis exaltata), boixos (Buxus sempervirens), galzeran (Ruscus aculeatus). Entre els arbres de més grandària Teixos (Taxus baccata), Llorers (Laurus nobilis), roures (Quercus pubencens), freixes de flor (Fraxinus ornus), plàtans (Platanus X hispànica) i til·lers (Tilia europaea).
Hi ha esquirols, eriçons i a les basses naturalitzades amfibis i serps d'aigua.
Història
El parc ocupa terrenys d'una finca del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs que va encarregar l'obra a Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808. El jardiner Delvalet va fer les plantacions i el mestre d'obres Jaume Valls, en va supervisar els treballs. La família Desvalls va mantenir la propietat fins als anys 70, quan va passar a l'Ajuntament. Es va inaugurar com a parc el 1971. El 1994 se'n va fer una restauració.
Per més informació pots mirar L'Atles de la Biodiversitat
​Si vols saber-ne més sobre el parc pots fer servir el següent recurs: