Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Parc de l'Espanya Industrial

Carrer Muntadas, 37
Sants - Montjuïc
08014
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html


Latitude: 2.1417183999999
Longitude: 41.3766043



  • Parc o jardí públic
  • WIFI municipal gratuït


El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.

Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.

Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, "Persejo", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.

Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.
 

Parc de l'Espanya Industrial

Carrer Muntadas, 37
Sants - Montjuïc / Hostafrancs
08014 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html
El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.

Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.

Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, "Persejo", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.

Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.