Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Parc Central de Nou Barris

Passeig de Fabra i Puig, 444
Nou Barris / La Guineueta
08042 - Barcelona
El Parc Central de Nou Barris va ser creat per Andreu Arriola i Carme Fiol. Va des de la plaça de Karl Marx fins als antics pavellons de l'Institut Mental de la Santa Creu, actual seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris.
Triangulars són els parterres, els vasos de les fonts, els elements escultòrics, les tarimes o la forma dels talussos enrajolats. Triangles de sauló marquen els camins que recorren el parc.
Als peus de la primera font ornamental trobem Palma i diapasó, un conjunt escultòric. El mobiliari urbà consta de pèrgoles i zones d'ombra.
L'antic Institut Mental de la Santa Creu ocupava una finca de 120 hectàrees de les quals actualment només se'n conserva una part. Era un complex ortogonal projectat per Josep Oriol Bernadet el 1859. Dins el claustre porxat es troben les palmeres més comuns a la ciutat: Phoenix dactilifera, Phoenix canariensis i Washingtonia robusta a la vora de palmeres excelses (Trachicarpus fortunei) i margallons (Chamamerops humilis). Davant l'edifici exemplars de la Palma de Sagú (Cycas revoluta). A la seva vora creix des del 1924 una palmera d'Austràlia (Livinstona australis) que forma part del Catàleg d'Arbres i Palmeres d'Interès Local, i al costat d'una de les fonts un exemplar d'Ailant o Arbre dels Déus (Ailanthus altissima)
Dins del parc hi ha altres equipaments com Ca n'Ensenya, una masia del segle XVIII. Sobre els parterres una praderia de callistem (Callistemon sp.), amb olivilla (Teucrium fruticans) i geranis olorosos.
Des del llac hi ha espais terrassats amb un conjunt de corísies o arbres de la llana (Choricia especiosa), amb el tronc cobert de punxes i amb forma d'ampolla, xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i tipuanes (Tipuana tipus) envolten àrees de joc infantils. També hi ha exemplars de Bellaombra o Ombú (Phytolacca dioica) i un tobogan.
Més amunt magnòlies (Magnolia grandiflora), arbres de l'amor (Cercis siliquastrum) i acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), encerclen una altra de àrea de joc. A la vora de Can Carreras, un vell mas del segle XVII, hi ha oliveres.
A mig parc una filera de mimoses blaves (Acacia cyanophylla) i un conjunt de tamarius (Tamarix gallica).
Es pot veure l'aqüeducte de Dosrius que el 1870 portava aigua a Barcelona des del Maresme i del qual només se'n conserva un tram, convertit en un pont transitable. De dins del llac dos pins de gran port creixen sobre dues jardineres camuflades.
Una praderia amb callistem amb triangles arbustius de Polygala mirtifolia.
Sota el palmerar hi ha pi australià (Casuarina cunninghamiana) i cedres blaus (Cedrus atlàntica glauca).
Un palmerar amb 38 tipus diferents de palmeres d'arreu del món i un total de 130 exemplars. D’Oceania la kèntia de Foster (Howea forsteriana), la Palmera d'Austràlia (Livistona d'Austràlia) o palmera de Cunningham (Archontophoenix cunninghamian). Oriünda del Japó, al palmerar creix un exemplar de Palma de Sagú (Cycas revoluta); de la Xina, la latània (Livistona chinensis) o el margalló de la Xina (Trachycarpus fortunei). Altres exemplars procedents d'Àsia són la palmera de cua de peix (Caryota urens), les ciques de l'Índia (Cycas circinalis), la palmera nana (Phoenix roebelenii) i la palmera de la senyora (Rhapis excelsa).
Moltes són de l'Amèrica Central, com la palmera blava (Brahea armata), la palmera de Guadalupe (Brahea edulis), diferents tipus de Bútia de Brasil, la palmera de Xile (Jubaea chilensis), els tres tipus de sabal de Mèxic i el sud dels Estats Units (Sabal mauritiiformis, Sabal mexicana i Sabal minor). D’origen africà la Palmera de Senegal (Phoneix reclinata) i la més popular, la palmera datilera (Phoenix dactilífera). Procedents de Madagascar, hi ha també la palmera triangular (Dypsis decaryi) i la palmera groga (Dypsis lutescens). També hi és la palmera europea o margalló (Chamaerops humilis).
Alzines (Quercus ilex), xiprers (Cupressus sempervirens), eucaliptus (Eucaliptus globulus) i casuarines o pins australians (Casuarina cunninghamiana) són a la part superior.
 

Itineraris que contenen aquest punt d'interès   x 1