Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Jardins d'Enric Sagnier

Carrer Brusi, 55
Sarrià - Sant Gervasi
08006
Barcelona



Latitude: 2.1445108
Longitude: 41.401882



  • Parc o jardí públic
  • Pipicà i espai d'esbarjo per a gossos
  • WIFI municipal gratuït


Descripció de Maria Josep Tort
Aquests jardins, anomenats abans ‘jardins de Brusi’ estan  situats al peu del vessant sud-est del turó de Monterols i delimitats pels carrers de Sant Elies, Copèrnic, Marc Aureli i Brusi. Formaven part de la residència d’estiueig de la família Sagnier, una saga d’arquitectes i enginyers de renom.
La casa actual, rehabilitada l’any 2005 com a centre cívic, es va construir el 1900 per l’il·lustre arquitecte Enric Sagnier. És un edifici de planta quadrangular, d’estil eclèctic amb influències modernistes i amb alguns ornaments gòtics. Sembla ser que una gruta abastia d’aigua  la propietat i el jardí tenia una pista de tennis i un petit tren de vapor pels infants.
El jardí té dos accessos, un pel carrer Tavern i l’altre pel carrer Copèrnic que està situat en un nivell més elevat, des d’on podem veure el jardí en el seu conjunt. No és un jardí especialment frondós ja que l’estrat herbaci i arbustiu és pràcticament inexistent, però te l’atractiu de poder contemplar alguns arbres centenaris que formaven part de l’antic jardí, com alguns castanyers d’índies (Aesculus hippocastanum) que s’arrengleraven a banda i banda del camí d’accés a la casa, des del carrer Sant Elies i una alzina altíssima (Quercus ilex) que  sobrepassa l’alçada dels edificis de set plantes que hi ha al darrere.
També trobem alguns exemplars de palmeres molt robustes  i algunes espècies singulars com un pitòspor centenari de port arbori situat al costat de l’àrea infantil i un conjunt d’arbres botella (Brachychiton populneum) molt remarcables pel seu gruixut tronc i alçada considerables. Al voltant de la casa un grup de velles acàcies i, arrenglerats al costat del mur que llinda amb l’Institut Montserrat un conjunt de pins blancs molts alts, prims i escardalencs que són vestigi de la primitiva vegetació mediterrània que poblava aquest indret.

Jardins d'Enric Sagnier

Carrer Brusi, 55
Sarrià - Sant Gervasi / Sant Gervasi - Galvany
08006 - Barcelona
Com s'hi va?

Descripció de Maria Josep Tort
Aquests jardins, anomenats abans ‘jardins de Brusi’ estan  situats al peu del vessant sud-est del turó de Monterols i delimitats pels carrers de Sant Elies, Copèrnic, Marc Aureli i Brusi. Formaven part de la residència d’estiueig de la família Sagnier, una saga d’arquitectes i enginyers de renom.
La casa actual, rehabilitada l’any 2005 com a centre cívic, es va construir el 1900 per l’il·lustre arquitecte Enric Sagnier. És un edifici de planta quadrangular, d’estil eclèctic amb influències modernistes i amb alguns ornaments gòtics. Sembla ser que una gruta abastia d’aigua  la propietat i el jardí tenia una pista de tennis i un petit tren de vapor pels infants.
El jardí té dos accessos, un pel carrer Tavern i l’altre pel carrer Copèrnic que està situat en un nivell més elevat, des d’on podem veure el jardí en el seu conjunt. No és un jardí especialment frondós ja que l’estrat herbaci i arbustiu és pràcticament inexistent, però te l’atractiu de poder contemplar alguns arbres centenaris que formaven part de l’antic jardí, com alguns castanyers d’índies (Aesculus hippocastanum) que s’arrengleraven a banda i banda del camí d’accés a la casa, des del carrer Sant Elies i una alzina altíssima (Quercus ilex) que  sobrepassa l’alçada dels edificis de set plantes que hi ha al darrere.
També trobem alguns exemplars de palmeres molt robustes  i algunes espècies singulars com un pitòspor centenari de port arbori situat al costat de l’àrea infantil i un conjunt d’arbres botella (Brachychiton populneum) molt remarcables pel seu gruixut tronc i alçada considerables. Al voltant de la casa un grup de velles acàcies i, arrenglerats al costat del mur que llinda amb l’Institut Montserrat un conjunt de pins blancs molts alts, prims i escardalencs que són vestigi de la primitiva vegetació mediterrània que poblava aquest indret.