Edifici de Correus i Telègrafs

Pl Antonio López, 1
Ciutat Vella
08002
Barcelona



Latitude: 2.1814366
Longitude: 41.3815512



  • Indret cultural


Correus i Telègrafs és la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, Bé cultural d'interès. Té quatre façanes i enllaça mitjançant un pont elevat amb un edifici annex que es troba a la part posterior, obra de l'arquitecte de correus Roberto Oms Gracia. L'accés principal és des de la Plaça d'Antoni López, amb escalinata, pòrtic columnat, escultures al·legòriques i gran escut d'Espanya. La decoració escultòrica dels exteriors és obra de Pere Jou, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau.
Dissenyat al 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau va ser construit entre el 1926 i el 1928. Inclòs en l'operetura de la Via Laietana al mar, conjuntament amb la seu de la Companyia Trasmediterrània.

De planta trapezoïdal amb els xamfrans roms, l'estructura en alçat comprèn semisoterrani, dos pisos, àtic i terrat transitable en les dues crugies afrontades a la Plaça Antoni López i el Carrer Fusteria. En la resta de crugies, afrontades a la Via Laietana i el Carrer d'Àngel Baixeras, encara s'hi afegeix un sobreàtic. Depassant la línia de cornisament, els xamfrans estan coronats per tres torres de planta circular i diverses alçades. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul que conté les escales vers les plantes i l'accés al gran saló central.

Les quatre façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i els seus acabats són fets íntegrament en pedra de Montjuïc. La façana principal, afrontada a la plaça Antoni López, consisteix en un gran parapet emmarcat per les torres laterals i el cos central d'accés. Flanquejant aquest cos central hi ha els portals del semisoterrani, oberts a peu de carrer i inclosos dins del basament de l'edifici. El cos central consisteix en un pòrtic tetràstil de pilastres i columnes d'ordre gegant amb capitells jònics florits que abracen les dues plantes principals de l'edifici. El pòrtic, que reposa sobre una llarga escalinata, és coronat per quatre escultures i l'escut de la Casa Reial espanyola en època d'Alfons XIII.
L'ordre jònic gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'entaulament de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.
Tocant a aquest edifici es troba l'Estació de Correus, estació de metro fora de servei des de l'any 1972,

Com s'hi va.

Edifici de Correus i Telègrafs

Pl Antonio López, 1
Ciutat Vella / Barri Gòtic
08002 - Barcelona
Correus i Telègrafs és la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, Bé cultural d'interès. Té quatre façanes i enllaça mitjançant un pont elevat amb un edifici annex que es troba a la part posterior, obra de l'arquitecte de correus Roberto Oms Gracia. L'accés principal és des de la Plaça d'Antoni López, amb escalinata, pòrtic columnat, escultures al·legòriques i gran escut d'Espanya. La decoració escultòrica dels exteriors és obra de Pere Jou, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau.
Dissenyat al 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau va ser construit entre el 1926 i el 1928. Inclòs en l'operetura de la Via Laietana al mar, conjuntament amb la seu de la Companyia Trasmediterrània.

De planta trapezoïdal amb els xamfrans roms, l'estructura en alçat comprèn semisoterrani, dos pisos, àtic i terrat transitable en les dues crugies afrontades a la Plaça Antoni López i el Carrer Fusteria. En la resta de crugies, afrontades a la Via Laietana i el Carrer d'Àngel Baixeras, encara s'hi afegeix un sobreàtic. Depassant la línia de cornisament, els xamfrans estan coronats per tres torres de planta circular i diverses alçades. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul que conté les escales vers les plantes i l'accés al gran saló central.

Les quatre façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i els seus acabats són fets íntegrament en pedra de Montjuïc. La façana principal, afrontada a la plaça Antoni López, consisteix en un gran parapet emmarcat per les torres laterals i el cos central d'accés. Flanquejant aquest cos central hi ha els portals del semisoterrani, oberts a peu de carrer i inclosos dins del basament de l'edifici. El cos central consisteix en un pòrtic tetràstil de pilastres i columnes d'ordre gegant amb capitells jònics florits que abracen les dues plantes principals de l'edifici. El pòrtic, que reposa sobre una llarga escalinata, és coronat per quatre escultures i l'escut de la Casa Reial espanyola en època d'Alfons XIII.
L'ordre jònic gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'entaulament de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.
Tocant a aquest edifici es troba l'Estació de Correus, estació de metro fora de servei des de l'any 1972,

Com s'hi va.