02-10-2015
Un estudi elaborat per investigadors de la UAB estableix que el disseny i la caminabilitat dels barris influeix en els índex d'activitat física que realitzen les persones grans que hi resideixen.
Els majors de 65 anys que viuen a barris més concorreguts i amb més comoditats són menys sedentaris, caminen més i fan trajectes més llargs que els residents en zones més “aïllades” i “poc transitades”.
La ONU va celebrar ahir 1 d'octubre el Dia Mundial de la Gent Gran sota el lema “La sostenibilitat i la inclusió de les persones grans en l'entorn urbà”.
Les persones grans que viuen en barris amb més serveis i establiments comercials tenen una vida menys sedentària i realitzen més desplaçaments a peu, amb distàncies més llargues. Així es desprèn d'un estudi elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Geografia de la UAB que posa de manifest que el disseny urbà dels diferents barris i municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona influeix de manera directa en els índex d'activitat física que realitza la gent gran que hi resideix.
El progressiu envelliment de la població i els elevats nivells de dependència entre les persones majors de 65 anys suposen un problema generalitzat a molts països d'Europa, que ja treballen en la implementació de polítiques de salut que promoguin l'envelliment actiu mitjançant el foment de l'activitat física i la mobilitat saludable. La manca d'activitat física és un factor de risc clau de patir obesitat, patologies mentals, problemes cardiovasculars, diferents tipus de càncer i artritis, responsables del 6% de la mortalitat. L'estudi evidencia que el 15,5% dels majors de 65 anys passa més d'un dia sense sortir de casa, una dada que s'amplia al 21,2% en el grup dels majors de 75 anys amb taxes encara més elevades entre les dones més grans (25,5%). En aquest context, caminar és presenta com una activitat preventiva adequada, segura i accessible per a la gent gran.
L'estudi elaborat pels investigadors de l´ICTA-UAB Carme Miralles i del Departament de Geografia Oriol Marquet analitza com la tipologia de l'entorn urbà –i no només l´edat i el gènere- pot influir en el nombre
de desplaçaments de les persones grans i, per tant, en els nivells d'activitat física realitzats durant les seves caminades. La investigació es va dur a terme a 164 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona mitjançant una àmplia enquesta a 12.000 persones residents a barris catalogats com “vitals” (molt transitats amb comoditats, instal·lacions i serveis propers) i “no vitals” (més aïllats, dispersos i poc transitats).
Els resultats confirmen que viure en un entorn urbà vital contribueix a la construcció d'hàbits de mobilitat saludable, donat que la proximitat a les destinacions i la presència de gent passejant pel carrer anima a
les persones grans a fer més sortides de casa, el que implica caminar més sovint i durant més minuts que els que viuen a zones “no vitals”.
Aquesta relació directa entre la vitalitat/caminabilitat del barri i l'envelliment actiu però, té una incidència més marcada en els homes d´edat avançada que en les dones. En concret, en els barris “no vitals”, el 20% dels homes majors de 75 anys són persones “immòbils” (no surten de casa) mentre que en els “vitals” la xifra disminueix fins al 13%. De la mateixa manera, els homes que viuen en zones considerades com a vitals realitzen al dia un 11,3% més de viatges que els que resideixen en àrees més isolades.
Els majors de 65 anys que viuen a barris “vitals” caminen per un 76,7% dels seus desplaçaments, una xifra que es redueix al 56,8% en les zones “no vitals”. Per contra,el cotxe particular s'utilitza només en el 10,2% dels desplaçaments originats en els barris “vitals”, mentre que la xifra augmenta fins al 20,3% en el cas els barris “no vitals”.
Els resultats evidencien que els homes caminen més minuts que les dones (86,6 front 57,7 minuts respectivament). Viure en un entorn “vital “ significa caminar un 20% més, ja que es dedica una mitjana de 4,8 minuts més diaris als desplaçaments a peu (72,1 minuts a les àrees vitals i 67,3 minuts a les no vitals). Al final de la setmana, aquests residents han caminat gairebé 34 minuts més. D’aquesta manera, es pot establir que els qui viuen en barris “vitals” són més propensos a assolir la recomanació de la Organització Mundial de la Salut (OMS) de caminar 30 minuts al dia per tal de garantir un envelliment actiu i saludable.
Més informació:
Isabel Lopera
Responsable de Comunicació
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Universitat Autònoma de Barcelona
isabel.lopera@uab.cat
Tel: 935868652