Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Els serveis ambientals que ens aporten els espais verds urbans de l'Àrea Metropololitana de Barcelona

03-08-2015

S'ha fet un estudi sobre espais verds de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els serveis ambientals que ens donen: absorveixen contaminants, ajuden a regular les aigües de pluja, alberguen animals i plantes, serveixen de zona d'esbarjo, etc.

Quins serveis ambientals ens aporten els espais verds urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

S'anomena infraestructura verda als espais verds urbans i periurbans que hi ha en un territori. La infraestructura verda dóna als ciutadans els serveis ambientals o ecosistèmics (alberguen animals i plantes, absorbeixen CO2 de l’atmosfera, regulen el cicle de l’aigua, etc). Aquests serveis ambientals són beneficis que habitualment no estan valorats econòmicament, però que són de vital importància. Tot i això, el desenvolupament urbà, amb els canvis d’usos del sòl i climàtics pot fer que aquesta infraestructura es degradi o perdi els serveis ecosistèmics que ens aporta.

L’estudi del CREAF, en el marc dels estudis coordinats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Barcelona Regional dins el Pla de Sostenibilitat de l’AMB (PSAMB), és un dels primers a aportar cartografia de detall sobre els serveis ecosistèmics d'aquest espai. Així tenim els serveis de:
  • Suport (biodiversitat i connectivitat). La biodiversitat és una mesura de la variabilitat d'organismes i ecosistemes d'un lloc determinat. Els espais verds actuen com a suport físic de la biodiversitat. La connectivitat mesura el grau en el que els animals i plantes poden traslladar-se entre els diferents ambients.
  • regulació (carboni acumulat, regulació hídrica): Les plantes fan la fotosíntesi i absorbeixen CO2 per créixer. El CO2 és el gas d'efecte hivernacle més important. La seva acumulació en els boscos redueix l'efecte hivernacle. Els espais no pavimentats permeten la filtració de l'aigua cap al subsòl i redueixen les inundacions i proveeixen d'aigua acumulada sota terra (aqüífers).
  • benestar i recreació (accessibilitat als espais verds).
L’estudi vol servir per millorar les estratègies de gestió i planificació del territori.

Els resultats mostrem que la infraestructura verda a l’AMB ocupa un 60% de la superfície, amb un valor de biodiversitat encara notable en alguns sectors. No obstant, la urbanització progressiva de les zones baixes ha comportat una disminució de la connectivitat, el que afecta a la funció que té la infraestructura verda.

Les dades també mostren que els boscos de la serralada Prelitoral, i especialment del Parc Natural de la Serra de Collserola, capten força carboni.

Els càlculs de filtració de l’aigua cap al subsòl mostren que les zones naturals amb més capacitat d’intercepció de l’aigua de pluja són els matollars (Garraf), els conreus i la majoria dels parcs urbans. Els resultats també posen de manifest l’estreta relació entre la urbanització i la circulació d'aigua per superfície (inundacions) com a conseqüència de la impermeabilització del sòl i pèrdua d'infraestructura verda.

Els resultats del estudi també destaquen que els arbres i arbustos amb fulles grans tenen una gran capacitat potencial de retenció de contaminants. Destaquen per tant els parcs urbans, però també els boscos d'alzines litorals, en la millora potencial de la qualitat de l’aire.
A més superfície urbana i menys àrees verdes, augmenta el risc d’inundacions a les ciutats ja que la superfície és més impermeable.

Els parcs urbans de Barcelona són la infraestructura verda més accessible per a la població a una escala més local. Els punts del territori on es pot arribar més ràpidament i amb més població són les vores de Collserola.

Quins són els punts calents (llocs amb major riquesa) de l’AMB que més serveis ecosistèmics ens proveeixen?

Els punts calents de serveis ecosistèmics de suport i regulació es troben als grans espais naturals i seminaturals (massís de Collserola i de Garraf, serra de Marina) i en d’altres de molt localitzats i particulars (delta del Llobregat). En canvi, els punts calents del serveis de regulació local (qualitat de l’aire) i els recreatius en termes d’accessibilitat propera es concentren en àrees de més demanda (parcs urbans). Alguns espais intermedis de tipologia diferent (parc agrari del Baix Llobregat) poden constituir punts calents importants de provisió (aliments; no valorats en aquests estudi), però també de suport (biodiversitat).

Collserola, el Garraf i la Serra de Marina són els ecosistemes més rics de l’AMB.

La participació ciutadana hauria de ser la base de la presa de decisions sobre la gestió i planificació dels serveis ecosistèmics, ja que un servei només existeix en el moment en que hom el demanda.

Referències:
Notícia apareguda al blog del CREAF Quins serveis ambientals ens aporten els espais verds urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Informe compet Serveis ambientals de la infraestructura verda"
 

53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568
5528f8a40a92f4711a8b456a

Darreres Fotografies

Darrers Relats