31-07-2017
La ramaderia periurbana és clau per conservar els valors ecològics de Collserola, prevenir incendis i produir carn d'excel·lent qualitat.
Pel
Parc de Collserola encara pasturen 1000 caps de bestiar oví i cabrum, però quin interès pot tenir que en ple segle XXI hi hagi ovelles i cabres a l’entorn metropolità?
Les funcions que fa la ramaderia en general i en un context urbà especialment són summament importants. Són els anomenats serveis ecosistèmics d’aquesta activitat:
- Redueix el risc d’incendi en aclarir la vegetació herbàcia i el matollar, el que fa més fàcil passar pel bosc per les tasques d’extinció en cas de foc.
- Estalvia diners vers una eliminació mecànica amb desbrossadora.
- Facilita el cicle de la matèria. No s’han de treure les restes vegetals perquè simplement les ovelles i les cabres se les mengen i les transformen en excrements que ràpidament s’incorporen al sòl en forma de nutrients per a les plantes. Això és molt positiu perquè quan s’extreuen les restes vegetals també s’eliminen els nutrients que hi contenen, amb la qual cosa el sòl es fa més pobre. Economia circular en estat pur.
- Diversifica el paisatge en crear zones obertes que potencien la biodiversitat.
- Afavoreix algunes plantes en detriments d’altres. Algunes llavors germinen millor en passar pel sistema digestiu de les ovelles i cabres.
- Produeix carn d’excel·lent qualitat en no tractar-se d’animals estabulats i estressats.
- Forma part del patrimoni cultural i ecològic de la conca mediterrània, ara que tant es parla de ruralitzar les ciutats.
Si té tants avantatges perquè desapareix?
- Hi ha una ordenança municipal que prohibeix el pasturatge al terme de Barcelona. Ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'administració ambiental de Barcelona.
- S’ha produït un canvi en els hàbits alimentaris de la població que es decanta més per la carn de pollastre, vedella i porc, animals sovint sotmesos a mètodes intensius i industrialitzats que abarateixen costos amb notable pèrdua de qualitat.
- La professió de pastor està poc valorada en l’actualitat i comporta grans sacrificis de dedicació i haver de suportar les adversitats climàtiques.
- Baixa rendibilitat. Al parc de Collserola són més profitoses econòmicament pel pastor les subvencions per neteja de vegetació que la venda de carn. Caldria consumir xai i cabrit de Collserola.
- En entorns periurbans els problemes s’aguditzen. La presència de gossos sense lligar espanta els ramats el que provoca més feina als pastors i poden estressar les ovelles fins produir avortaments. Són especialment problemàtics els cap de setmana.
- No es poden fer servir mastins perquè poden donar-se casos de mossegades als usuaris del parc de Collserola, com passa a altres muntanyes molt transitades.
Des del punt de vista tècnic de conservació és innegable que els pros de la ramaderia superen amb escreix els contres. Però cal un recolzament de l’administració local i de la ciutadania si volem recuperar-la. A la zona est del Parc de Collserola un pastor de Nou Barris, el senyor José Montoya, ha deixat de pasturar el seu ramat pels voltants de Canyelles, Torre Baró, Roquetes, Trinitat Nova i Ciutat Meridiana pels problemes amb els gossos i ha marxat cap a Montcada. Els efectes es deixen notar. L’any passat va haver un incendi que va cremar una vintena d’hectàrees a Canyelles, a una zona on habitualment portava les seves ovelles. No es pot garantir que no s’hauria produït l’incendi si la zona hagués estat pasturada, però de ben segur que hauria sigut molt més fàcil apagar-lo.
Els vessants de solell de Collserola estan coberts d’una comunitat herbàcia ben peculiar i interessants, són els prats sabanoides, una de les riqueses de Collserola. Els prats sabanoides estan formats per l’albellatge com a planta dominant, una herba que arriba a fer fins un metre i mig d’alçada. L’albellatge forma sabanes al continent africà. Per mantenir els prats sabanoides és imprescindible la ramaderia, del contrari l’espai s’ocupa paulatinament per la ginesta i altres arbustos fins desaparèixer.
