15-09-2015
L'agricultura urbana està en auge. Solars abandonats, terrats, balcons, sostres,... tot val per fer més sostenibles les ciutats. Les produccions poden ser rendibles econòmicament i ambientalment a la ciutat de Barcelona.
Les teulades i els terrats dels edificis urbans no s’han utilitzat històricament per gaire cosa. Simplement s’havien de cobrir amb un aïllant tèrmic i hidròfug i servir per col·locar diversos serveis com antenes, parallamps o equips d’aire condicionat. Però un nou ús cobra pes.
L’agricultura urbana està cada vegada més
estesa a les grans ciutats del món.
S’aprofiten solars abandonats per la crisi,
sostres de naus industrials,
balcons, terrasses, etc. Fins i tot ha arribat al sostre dels autobusos urbans.
Les finalitats poden ser diverses. Des d’un punt de vista purament de confort ciutadà
les teulades verdes disminueixen els consums en aire condicionat a l’estiu en un 25% i
redueixen les pèrdues de calor a l’hivern en un 50%,
amb un estalvi econòmic no gens menyspreable
i una reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle considerable, a més de servir d’aïllant acústic. Aquest últim efecte es veu especialment potenciat amb la proliferació de jardins verticals.
D’
altres funcions són augmentar la biodiversitat, aconseguir
espais més agradables per als ciutadans,
afrontar problemàtiques socials,
disminuir l’efecte illa de calor que es dóna a les grans urbs,
reduir la contaminació atmosfèrica,
regular el flux d’aigua als sistemes de
drenatge de la ciutat, etc.
La producció d’aliments km 0 és una altra de les possibilitats, tant
a nivell domèstic com comercial. En algunes ciutats s’instal·len granges sobre naus industrials que distribueixen els seus productes comercials directament a petits distribuïdors.
Hi ha almenys 13
granges sobre teulada a Chicago i aviat inauguraran la més gran del món. Altres ciutats també en disposen com
New York, Toronto, París Londres, Amsterdam, ..., a
Alemanya entre el 15 i el 20% de les teulades planes eren ecològiques ja al 2010.
Per afrontar els desafiaments de la producció d'aliments de manera respectuosa amb el medi ambient,
l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) ha fet una crida a les ciutats per desenvolupar «murs vius» de plantes comestibles. Gràcies el cultiu vertical, l'agricultura pot ser aviat part de l’entorn urbà, i reduir el consum d'energia, les emissions de carboni i el consum de recursos en la producció d'aliments. En disminuir les distàncies que han de recórrer els productes des de les zones de producció fins a la taula i en no ser necessari l'ús de maquinària pesada, el cultiu vertical pot minorar les emissions de CO2. En aquest tipus de conreu
es poden fer servir tècniques de producció hidropòniques i aeropòniques, tot i que no hi ha consens sobre si seria factible la producció a l’hivern per falta de llum sense suport amb il·luminació artificial.
Una tesi doctoral feta per
la investigadora Esther Sanyé-Mengual a la ciutat de Barcelona
conclou que seria rendible econòmicament i quantitativament la producció agrícola sobre naus: amb el 8% de les cobertes de la Zona Franca es podria abastir de tomàquet al 10% de Barcelona.
Els requeriments imposats per l’estudi eren un
mínim de 500 metres quadrats de superfície, insolació suficient, resistència estructural i pendent adequat per la instal·lació d’hivernacles. La meitat de les edificacions comercials podrien fer-se servir ja, però són les industrials les que presenten majors potencialitats a conseqüència de les seves grandàries.
El sobrecost pel fet
de produir-se sobre sostre estaria sobradament
compensat per l’estalvi en transport, envasos, ...
En aquest treball s’estableix que els cultius de fruit, com ara el tomàquet, tenen un impacte ambiental més baix i millors resultats econòmics que els cultius de fulla, donat la seva major productivitat, major aprofitament de l’espai i menor consum de recursos.
Alguns exemples al Mapa Barcelona + Sostenible
Hort urbà de l'hotel Omm
Biblioteca Zona Nord
Mur verd al Jardí de Tarradellas
Eixverd
Notícies relacionades
Amb el 8% de les cobertes de la Zona Franca es podria abastir de tomàquet al 10% de Barcelona Revista Sostenible.cat. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). 12-09-2015
