Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Foment del verd urbà

31-08-2017

S'incrementarà 1m²/habitant el verd a la ciutat d'aquí al 2030.

Barcelona vol augmentar en 1m² de verd per cada habitant fins al 2030, l’equivalent a 160 hectàrees, per donar resposta al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-22, que impulsa la “renaturalització de la ciutat”; i el Compromís de Barcelona pel Clima. Per fer-ho, l’Ajuntament ha definit la mesura de govern “Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana que recolça en el Pla verd i biodiversitat. L’objectiu és assolir una infraestructura verda que ofereixi els màxims serveis ecosistèmics en una ciutat on natura i urbs interactuïn i es potenciïn.

Hi ha poc espai a Barcelona per futurs parcs urbans. Per això es planteja la millora del verd actual, el seu increment en espais que fins ara no es planteja com tals, com les superilles, i afavorir accions privades que enverdeixin la ciutat, com les cobertes i els murs verds, o els mateixos balcons.

S’ha d’incrementar la superfície de verd i la biodiversitat, sobretot els barris menys dotats per garantir una distribució equitativa dels seus serveis i beneficis. Aspectes com la millora en el benestar físic i psíquic, l’esbarjo i descans que proporciona i la interacció amb la natura. Però també beneficis ambientals com la mitigació dels efectes del canvi climàtic, la disminució de la contaminació atmosfèrica i acústica i, fins i, tot la generació d’activitat econòmica.

Aquests serveis es potencien amb la connectivitat del verd. La connectivitat ecològica és la qualitat del medi natural i dels espais semitransformats que, a més del moviment i la dispersió dels organismes permet el manteniment dels processos ecològics i dels fluxos que els caracteritzen (aigua, matèria, gens, etc.).

La infraestructura ecològica ha de ser capaç de:
• Produir beneficis per a les persones. Exemples sobre el nens i les persones grans.
• Subministrar serveis ambientals i socials.
• Generar llocs de vida dins l’hàbitat urbà.
• Inserir la natura a la ciutat.
• Connectar i relligar la ciutat en el territori.
• Fer la ciutat més fèrtil i més resilient davant els reptes de futur.

Tot això no només passa per tenir més verd, sinó de més qualitat. S’ha d’aconseguir incrementar la biodiversitat amb una bona gestió que potenciï el funcionament natural dels ecosistemes en la mesura dels possibles. Amb l’abandó dels herbicides proliferen les herbes adventícies i els prats. La gestió de plagues i de la vegetació s’ha d’adaptar a les noves condicions i els ciutadans també s’hauran d’acostumar a aquests canvis. Entrem en un període en que tothom haurà d’aprendre. La sega dels prats s’haurà de fer en el moment més propici, quan les plantes hagin fructificat i els insectes completat els seu cicle per garantir la seva regeneració natural. La recuperació del pasturatge als prats sabanoides i boscos recuperaria la funcionalitat d’aquests valuosos ecosistemes i proporcionaria serveis ecosistèmics, com la prevenció d’incendis, així com la recuperació d’una activitat en regressió i la producció d’aliments de qualitat. El seguiment de la fauna urbana incrementa el coneixement i dóna eines per una millor gestió. És el cas de l’Atles d’ocells nidificants de Barcelona (que es publicarà el novembre del 2017), evolució de la població de falcons, bernats pescaires, gavina corsa, gats, cotorres, coloms, morrut de les palmeres, ailant, ... La potenciació de la fauna insectívora com ratpenats i ocells insectívors ajudarà a reduir mosquits.
 

53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568
5528f8a40a92f4711a8b456a

Darreres Fotografies

Darrers Relats