27-07-2017
Els gats ferals formen part de la fauna de Barcelona, però coneixem el seu efecte sobre la resta d'animals?
A les ordenances de l’Ajuntament de Barcelona s’estableix la consideració diferenciada del gat feral davant del gat domèstic i se’n reconeix la idiosincràsia. Els gats ferals són membres de l’espècie de felí domèstic (
Felis catus), però no estan socialitzats amb els éssers humans i per tant no són adoptables. Els gats ferals apareixen per l’abandonament o fugida de gats domèstics i es converteixen en gats silvestres després de viure un temps per si mateixos o són gats descendents d’altres gats ferals. Els gats ferals porten vides saludables i naturals en el seu propi espai, la seva llar és a l’aire lliure.
A Barcelona no és gens estrany trobar gats pel carrer, malgrat el seu caràcter tímid i reservat. Segons dades dels amants d’aquests animals hi ha al voltant de 600 colònies de gats ferals, amb més de 10.000 individus censats. Les colònies són gestionades per l'Ajuntament i les entitats portectores d'animals. Es practica el mètode CER (captura, esterilització i alliberament), perquè disminueixen les poblacions de manera no cruenta en no haver-hi reproduccions, es té un control sanitari i es minven les baralles i miols en èpoques de zel. L’alimentació que se’ls subministra és pinso sec, per minimitzar els problemes d’olors i atracció de mosques. Algunes entitats fan tallers de capacitació per mantenir colònies.
Alguns veïns es queixen que el pinso atreu altres animals com rates i inclús senglars en les zones més properes a Collserola i que les condicions higièniques d'algunes colònies no són les adequades i podrien ser focus de malalties.
D’altra banda, segons els científics l’impacte dels gats domèstics assilvestrats ha estat molt estudiat en illes, i tals són els efectes sobre la fauna, que està considerada com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món. Se li atribueixen l’extinció de 22 espècies d’ocells, 9 de mamífers i 2 de rèptils, el 14% de totes las extincions d’animals vertebrats registrades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Als EEUU es considera que és una de les causes més important de pèrdua de poblacions d’ocells, amb uns quants de milers de milions de baixes cada any. A Europa no hi ha tanta bibliografia, però alguns autors aporten dades sobre el seu important efecte sobre rèptils on s’ha constatat la desaparició de poblacions a nivell local. El problema més greu no és la depredació en sí mateixa, per a la qual les espècies presa estan adaptades, sinó les altíssimes densitats que assoleixen aquests formidables depredadors i que mai podrien tenir sense que fossin alimentats pels humans. Si es prenen en consideració només els gats ferals (sense els gats casolans que surten a l’exterior sense cap restricció) es dóna una densitat de 100 gats/Km2 a la ciutat de Barcelona. Segons afirmen els autors de l’Atles d’ocells nidificants de Barcelona els gats són els responsables de la manca de determinades espècies d’ocells a alguns parcs de la ciutat. Si es vol connectar la ciutat amb els espais naturals del voltant no s’ha de permetre que es converteixi en un embornal de biodiversitat, és a dir, no s’ha de potenciar que es dispersin individus des dels espais naturals cap a la ciutat per ser depredats. S’ha arribat a proposar que hi hagi zones exemptes de colònies de gats, tal com s’ha recomanat per a plantes invasores.
Més informació:
Gats
Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals
Depredación del gato domestico sobre reptiles en Galicia
Informe sobre la problemàtica de la proliferació de gats assilvestrats al torrent de Fregons (Badalona, serralada de Marina)
Guerra científica contra los gatos
Atles d'ocells nidificants de Barcelona