10-10-2017
La custòdia del territori posa d'acord propietaris i usuaris en la conservació dels recursos naturals, culturals i paisatgístics.
La
custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.
Les entitats de custòdia són organitzacions sense ànim de lucre, públiques o privades, que es dediquen exclusivament –o com a complement d’altres actuacions– a conservar la natura i el paisatge i que utilitzen els acords de custòdia per aconseguir-ho. Els acords de custòdia són pactes orals o escrits en un contracte de col·laboració contínua entre l’entitat i el propietari, amb una durada pactada, que beneficia les dues parts: a l’entitat, perquè amb els acords contribueix a complir la seva missió; i al propietari, perquè obté suport tècnic i, en alguns casos, recursos econòmics o humans per gestionar la seva finca, a més de reconeixement social i satisfacció personal pel fet de contribuir a conservar la natura i el patrimoni del país. A Barcelona hi ha diverses
entitats de custòdia.
La
custòdia urbana és un conjunt d'estratègies i tècniques que pretenen implicar la ciutadania en la gestió d'espais i edificis urbans per satisfer diverses funcions socials i ambientals, a canvi de mantenir i millorar el seu estat de conservació. És una estratègia de participació per implicar els diversos agents urbans (la propietat, els usuaris potencials, l'Administració Pública i la societat en general) en la gestió responsable de l'espai urbà. És interessant establir
acords en espais urbans on hi ha valors rellevants o un valor potencial destacable, ja sigui perquè històricament el tenien o perquè es podrien regenerar. Hi ha alguns exemples d'èxit que demostren que la custòdia urbana és efectiva. A escala internacional destaca el cas del Central Park.
El programa municipal
Pla BUITS podria considerar-se un exemple de custòdia urbana. Consisteix en la cessió de solars municipals a entitats, associacions i fundacions sense ànim de lucre. L’objectiu és dinamitzar terrenys en desús, a través activitats d’interès públic de caràcter provisional, impulsades per entitats públiques o privades sense ànim de lucre. Es vol afavorir la implicació de la societat civil en la regeneració i dinamització del teixit urbà. Les activitats i usos de cadascun dels espais tenen consideració d’interès públic o d’utilitat social, caràcter temporal i llurs instal·lacions són fàcilment desmuntables. Es tracta d'activitats d'àmbit educatiu, esportiu, lúdic o recreatiu, cultural o artístic, ambiental o paisatgístic, social o comunitari, o anàlegs.
Entre els espais amb valor social trobem els parcs urbans, els camins, els equipaments socials i altres espais de trobada i d'interacció social, els jardins, els horts, etc. Els espais verds urbans i periurbans són elements amb valor natural i ecològic per la seva biodiversitat. També els monuments (fonts, escultures, etc.), edificis o jardins poden tenir valor estètic, simbòlic i identitari per determinats col·lectius socials. Per això s’han donat i es donen mobilitzacions socials per protegir-los. El
Pla del Verd i la Biodiversitat pretén conservar i millorar la seva infraestructura ecològica perquè la natura a la ciutat configuri una autèntica xarxa verda.
Quan a biodiversitat destaquen 4 zones al municipi: el
Parc de Collserola,
Montjuïc, els
Tres Turons i la
Ciutadella; sense oblidar el
Rec Comtal, la resta de
parcs urbans,
horts,
jardins privats i fins i tot
cobertes i murs verds o mitjanes d'edificis. Aquests punts estan aïllats per la trama urbana, autèntic desert per la vida salvatge. D’aquí la necessitat de crear
corredors verds que els connectin. Totes aquests espais i els
corredors serien susceptibles de ser custodiats per afavorir la seva conservació o la seva connectivitat ecològica.
