04-09-2017
Des de Mallorca o el Pirineu Central s'aprecia l'halo lluminós de Barcelona.
S’entén per contaminació lumínica o lluminosa l’emissió directa o indirecta a l’atmosfera de fluxos de llum de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a l'execució de les activitats previstes a la zona en què s’han instal·lat els
llums.
Aquesta brillantor és per la mala qualitat i orientació de l'enllumenat, tant públic com privat. És llum no s'aprofitada per a il·luminar el terra, els carrers i allí on fem vida doncs l'enviem per sobre l'horitzó i als núvols.
Provoca la minva de la foscor de la nit i l'ocultament dels astres. Els núbols i les partícules en suspensió potencien l'efecte damunt les ciutat i alteren de forma significativa l'equilibri presa-depredador dels animals.
Catalunya va va aprovar la Llei de Contaminació lumínica l'any 2001, i l'Estat una altra al 2008. Barcelona, té un pla director de il·luminació des del 2012. Els edificis simbòlics o no, i les superfícies comercials només poden il·luminar-se de dijous a dissabte entre les vuit i les dotze de la nit. L’excepció són els làsers de les columnes de Montjuïc.
Segons l’IDAE, el 95% de les instal·lacions d’enllumenat són públiques (viari, vial, ornamental, instal·lacions esportives, de seguretat). El 5% restant és privat: comercial/publicitari, domèstic, industrial i d’oci. A l'AMB l’enllumenat públic i els equipaments, són els sectors més consumidors d’energia dels Ajuntaments, en superar sovint el 80% del consum energètic total.Segons estudis publicats, Espanya és el país europeu amb més consum en enllumenat públic per habitant, d’entre 114-118 kWh/hab, mentre a Alemanya o França és de 91 i 43 kWh/hab, respectivament.
La contaminació lumínica té repercusions
Econòmiques:
- Un abús dels recursos naturals (combustibles, energia i recursos).
- Nomes a Alemanya (1998), l'energia malbaratada en il·luminar els núvols equivalia a la d'una central nuclear.
- Malbaratament d'impostos.
Ecològiques:
- Canvis en les poblacions animals (plagues, extincions....).
- Desorientació a la fauna (aus, insectes, tortugues,...).
- Abús dels recursos naturals.
- Emissións de CO2, residus nuclears i de residus sòlids d'alta toxicitat de làmpades de metalls pesats.
Socials:
- Llums mal orientats o massa potents enlluernen, fan perdre agudesa visual i generen zones d'ombra massa contrastades.
- Entrada de llum externa als habitatges.
- La pèrdua de les nits amb estels.
- Impideix la pràctica de l'Astronomia. L'halo lluminós de l'àrea metropolitana de Barcelona es veu des de Mallorca i des del Pirineu Central (Tourmalet).
L'exposició a la llum nocturna provoca una alteració del ritme dia-nit que ocasiona canvis fisiològics que incrementen patologies prèvies o provoquen, a llarg termini, malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica, deteriorament cognitiu, trastorns afectius, envelliment precós o determinats tipus de càncer com el de mama, pròstata i còlon-rectal en individus exposats de forma repetida i/o perllongada a llum excessiva, com empleats dels torns de nit.
Els requeriment de la il·luminació pública són:
- Il·luminar de dalt a baix i si no és possible, orientar la llum per a evitar sobrepassar l'objecte o edifici a il.luminar.
- Orientar els focus per sota l'horitzontal i apantallar-los.
- Fer servir la millor tecnologia disponible en il·luminació.
- Reciclar correctament les làmpades contaminants.
- Apagar els llums exteriors quan no siguin necessaris.
- Apagar l'enllumenat de públic després de mitjanit.
- Dirigir el feix de llum vers la via pública i apantallar correctament les làmpades.
- No fer servir llums de bola sense pantalla totalment opaca i reflectora.
- No dirigir llums, focus ni làser cap el cel.
Més informació:
Contaminació lluminosa a l'AMB
Un estudi determina que el cel nocturn de Barcelona pot ser fins a sis vegades més brillant quan hi ha núvols
La contaminación lumínica. Aproximación al problema en el barrio de Sants (Barcelona)
Cel Fosc - Evita la contaminació lumínica
