Consum ecològic a Barcelona

03-11-2015

Un producte és ecològic si es produeix amb criteris ecològics, és de proximitat i de temporada. Per posar-los a l'abast i abaratir costos van sorgir les cooperatives de consum i el repartiment de cistelles directament pels productors.

Des de fa temps cada vegada més gent s’apunta al consum de producte biològic. S’entén per biològica la producció sense pesticides ni adobs de síntesi. Però que un producte sigui biològic no vol dir que sigui ecològic. Si anem a comprar pomes biològiques, però resulta que venen de Xile l’impacte ambiental serà molt gran. Tot i que en el seu cultiu s’hagin respectat tots els preceptes de l’agricultura ecològica, pel fet de recórrer mig món fins arribar a la nostra taula s’haurà consumit molt combustible fòssil. A més, moltes de les propietats nutritives s’hauran degradat pel llarg temps de viatge. Alguns comerços importen des de qualsevol lloc del món per poder oferir molta varietat independentment de l’època de l’any. Per tot això, per garantir un producte veritablement ecològic ha de ser d’agricultura ecològica, de proximitat i de temporada.

Una altra qüestió important és el preu. Els productes biològics tenen costos afegits pel fet que no disposen dels canals de distribució que tenen els productes convencionals ni mouen volums tant grans. D’altra banda, si un productor vol certificar que el seu producte és ecològic ha de pagar una taxa que serveix per cobrir les despeses d’inspecció i control. Això porta a la paradoxa que els pagès que no contamina està obligat a pagar, mentre que els que fan agricultura convencional estan exempts. Justament al contrari del principi ambiental “Qui contamina paga”.

Per abaratir costos i garantir qualitat i proximitat van sorgir iniciatives socials de diversa índole que van optar per eliminar els intermediaris. Són exemples les cooperatives de consum o les cistelles de productes biològic de temporada distribuïdes directament pels productors a domicili o a punts de recollida.

Les cooperatives de consum són associacions de consumidors que s’organitzen per fer compres conjuntes. A Barcelona n’hi ha unes 55-60. Habitualment els socis es distribueixen en comissions que s’encarreguen de totes les tasques necessàries pel seu funcionament, contacte amb el proveïdors, repartiment del producte, gestió comptable, manteniment del local, etc. Les decisions es prenen de forma assembleària. Els criteris de compra no són exclusivament ecològics, també es tenen en compte la confiança i coneixença dels productors, proximitat, comerç just pels productes impossibles de trobar a les nostres latituds com cafè, sucre, xocolata, ... Les raons per associar-se a una cooperativa de consum són tant diverses com persones les integren. Es podrien destacar el voler tenir una alimentació més sana, lliure d’organismes modificats genèticament, afavorir la producció de proximitat, major respecte pel medi ambient o la producció en condicions de no explotació dels treballadors i treballadores.

Les maneres en les que arriben verdures i fruites a les cooperatives pot ser variat, a granel i els socis per torns preparen les comandes per la resta o cistelles tancades amb productes de temporada que confeccionen els productors són les més habituals. Aquesta segona opció també és la més comú quan es tracta de peix fresc.

Des de fa tres anys hi ha una cooperativa mixta de treball i consum al barri de Sants (L’Economat Social). Difereix de les altres cooperatives de consum perquè hi ha socis treballadors que s’encarreguen de proveïdors, preparacions de comandes, comptabilitat, manteniment, etc. i els socis consumidors no precisen dedicar temps a aquestes tasques més rutinàries. La van formar ex-socis d’altres cooperatives de consum que ho van haver de deixar per manca de temps i van pensar que això mateix els hi podia passar a altres persones. Aquest sistema sembla que gaudeix d’èxit i potser s’estendrà a d’altres iniciatives.
 

Darreres Fotografies

Darrers Relats