23-02-2016
L’Ajuntament de Barcelona aprova l’eradicació del glifosat i altres herbicides i promou una transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament.
Comença l’eradicació progressiva de l’ús del glifosat.
El glifosat és un herbicida no selectiu, és a dir, que mata tot tipus de vegetals. Es fa servir per eliminar herbes i arbustos, s’infiltra al sòl, és molt soluble, i el seu efecte dura molt de temps. Contamina les aigües subterrànies, és tòxic per a la fauna aquàtica i els animals domèstics. Va ser decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a probablement cancerigen, i alguns estudis el relacionen amb algunes malalties. A més, els herbicides amb glifosat contenen altres substàncies que els fan més tòxics i algunes són també cancerígenes. El glifosat quan es degrada allibera formaldehid, que també és cancerigen.
El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) diu que ha de prevaldre el “Principi de Precaució” amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i són els interessos de la població i no els de les multinacionals els que han de regir en el seu ús. Hi ha legislació europea i espanyola en contínua evolució que tracta de la racionalització de l’ús dels fitosanitaris per reduir els riscos i efectes sobre la salut i l’ambient. Per això les administracions públiques estan obligades a avançar en l’eliminació del glifosat en jardineria.
L’Ajuntament de Barcelona es posiciona i aprova l’eradicació del glifosat i altres herbicides als espais verds i la via pública i la seva substitució per mètodes no contaminants. A partir d’aquest acord s’iniciaran els treballs per a la transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, sense agrotòxics, podes excessives, espècies no adaptades al medi o amb grans necessitats d’aigua.
Durant el mes d’abril, en deu barris de la ciutat no es farà servir glifosat i es farà un seguiment i avaluació de com hi surten les herbes, les necessitats de desherbar i les alternatives ecològiques per mantenir els espais verds. Aquestes proves serviran per ajustar tècniques i freqüències i eradicar definitivament l’ús del glifosat cap al 2017.
Es començarà en un barri de cada districte, amb tipologies urbanes diferents. Així es podran avaluar les necessitats de les diferents zones.
La gestió de les herbes sense herbicides es durà a terme amb diferents accions. Als escocells es deixaran créixer les herbes espontànies i, quan convingui, s’eliminaran de forma manual o amb maquinària. En el manteniment dels arbres s’utilitzarà escorça de pi (encoixinat), per controlar la proliferació d’herbes. I en les noves urbanitzacions es plantaran espècies més adaptades al clima.
Es farà una campanya de comunicació per explicar el canvi de paisatge que comportarà una jardineria més sostenible. S’informarà dels motius pels quals cal evitar el glifosat i els avantatges que pot suposar la transformació del paisatge urbà, ja que, en alguns casos, deixar créixer les herbes suposarà un benefici per la biodiversitat. També es promourà la participació de la ciutadania en aquesta prova pilot, amb la implantació de processos de cogestió amb entitats veïnals, escoles i veïns. Es donarà resposta a totes les preguntes i instàncies formulades tant per entitats com per particulars, referents a l’aplicació del glifosat i altres herbicides.
L’Ajuntament de Barcelona proposarà als ajuntaments de l’Àrea Metropolitana que prenguin mesures en la mateixa línia. Per qüestions de salut pública i per tal d’ evitar l’ús d’aquest tipus de productes perjudicials a jardins privats, vivers de plantes i zones sota responsabilitat no municipal (com per exemple les vies de tren) es faran campanyes de conscienciació i jornades informatives dirigides als propietaris de jardins privats, als professionals viveristes i responsables d’altres administracions.
També es faran estudis clínics necessaris sobre la salut dels treballadors i treballadores de parcs i jardins per valorar els efectes tòxics sobre els seus organismes. Serà necessari un mostreig poblacional suficient per poder treure conclusions epidemiològiques.
