Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Atles d'ocells nidificants de Barcelona

19-11-2015

Campanya de captació de fons per un projecte de ciència ciutadana: Atles d'ocells nidificants de Barcelona. Es volen conèixer els beneficis que produeixen els ocells als ciutadans, la distribució, abundància, problemes de conservació i zones de cria amb gran exactitud.

A principis de gener de 2016 finalitza una campanya de captació de fons per un projecte de ciència ciutadana a Barcelona. Es tracta de l’Atles d’ocells nidificants de Barcelona.

Una bona gestió dels espais verds permet una millora en els beneficis ambientals que repercuteixen directament en el benestar humà. El projecte pretén conèixer l'abundància i distribució dels ocells de Barcelona amb una precisió mai vista fins ara. El 40% de les orenetes i el 10% dels pardals han desaparegut a Espanya en l'última dècada. Molts ocells comuns a les ciutats com pardals, orenetes, merles, estornells ... disminueixen poblacions i es desconeixen les causes. Aquestes disminucions ens mostren que les nostres ciutats són "insanes" ambientalment i a llarg termini es poden generar problemes de salut pública lligats a la salut ambiental. Segons les conclusions del XXII Congrés Espanyol d'Ornitologia, els problemes de conservació de les aus comuns és un dels principals problemes a Europa.

L'estudi científic de les aus urbanes a l’Estat Espanyol és recent i hi ha poca informació. Un treball minuciós sobre la distribució, abundància i situació de les aus a Barcelona, servirà a la ciència, als gestors i als conservacionistes per esbrinar que passa a les zones urbanes. La presència de molts voluntaris ben preparats a Barcelona permet que aquesta ciutat sigui ideal per projectes de ciència ciutadana com el que es presenta aquí. Els factors que provoquen la disminució són diferents per a cada espècie. Algunes depenent de les construccions urbanes com el pardal o el falciot, altres són més forestals com mosquiteres, o tallarols, i altres d'hàbitats mixtes (espais oberts barrejats amb arbres) com el cas de gafarrons, caderneres o verdums.

Els factors més importants per a l'avifauna a les ciutats són:
  • Factors alimentaris: A les ciutats hi ha una disminució d'insectes en part per l'ús de pesticides que és un aliment essencial en època de cria. Els ciutadans aporten menys aliment (pa) a aus com pardals o coloms.
  • Factors estructurals: Hi ha una disminució dels punts de nidificació en edificis a causa de canvis o reformes energètiques i/o estètiques (menys orificis a les cases). Disminueixen els orificis o plataformes on les aus poden refugiar-se o construir els seus nius.
  • Factors biològics: La presència de gats com predadors és molt important a les ciutats. També la presència d'aus exòtiques assilvestrades com els lloros, competeixen amb els ocells comuns pels recursos alimentaris i d'hàbitat. Les malalties per paràsits podrien ser un factor important.
  • Factors Ambientals: Baixa qualitat de l'aire per la contaminació atmosfèrica per exemple.

Per poder actuar el més important és conèixer quants i on abunden més, quins tipus d'aus viuen o exploten la ciutat, etc. Els resultats d'aquest projecte ens proporcionaran eines per poder actuar, per millorar situació, i suggerir quin tipus de estudis específics que es necessiten.

Els fons aconseguits es destinaran a investigar els serveis ecosistèmics de les aus nidificants (beneficis que generen els organismes a la Humanitat) així com el treball d'escriptura tècnica de l'Atles o catàleg i si se sobrepassa el màxim, iniciar les il·lustracions originals dels ocells amb un fons d'ambients característics de sectors barcelonins. L'Atles serà un llibre d'il·lustracions amb 86 espècies i unes poques més complementàries (reproductors esporàdics a la ciutat, cria no prou demostrada, etc.). Amb una fitxa amb la il·lustració de l’ocell, dos mapes (presència i abundància), i text amb la distribució, estat de conservació, i beneficis que genera i, en pocs casos, les molèsties per la cridòria o els excrements.

També s’inclouran:
a) El medi natural a Barcelona amb  una descripció dels diferents ambients.
b) Breu introducció sobre els serveis ecosistèmics de les aus urbanes així com els seus puntuals perjudicis.
c) La metodologia del projecte, el treball de camp, anàlisi de les dades i presentació dels resultats.
c) Cartografia ornitològica amb mapes sintètics de resultats amb informació per al ciutadà, al turista naturalista, i l'expert, dels sectors amb major diversitat d'espècies, abundància, o àrees on predominen les espècies peculiars o els llocs i espècies ornitològiques més interessants per la conservació.

El mínim de finançament (1.500 €), permetrà fer una determinació dels serveis ecosistèmics que generen les aus urbanes de la ciutat de Barcelona, ​​en especial dels blocs de suport o hàbitat (com les aus constructores de cavitats); regulació (espècies que controlen plagues); i sobretot els serveis culturals (educació ambiental, ecoturisme, valors terapèutics generats pels cants, etc.). Per algunes espècies problemàtiques per a la ciutadania es recopilaran també els perjudicis que ocasionen a la població humana. En el projecte intervenen l'ICO (Institut Català d’Ornitologia), la UB (Universitat de Barcelona), agències tècniques de l'Ajuntament de Barcelona, el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ​el ​CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i el CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya).

Amb el màxim finançament sol·licitat (10.000) s'aconseguirà la determinació dels serveis ecosistèmics i els perjudicis, i s’elaborarà un text per a les gairebé 100 espècies nidificants. La part més important de la finançament s'aplicarà a la producció de textos tècnics que comportaran una revisió fina dels mapes on s'analitzin els possibles errors que es puguin haver lliscat perquè la cartografia sigui conseqüent amb el text geogràfic. S'empraran moltes hores a la revisió i recerca de altres dades faunístiques que confirmin o expliquin la distribució. Es comentarà la mida de població de l'espècie al municipi i al nucli urbà i els sectors de la ciutat on és més abundant o es rarifica. Es comentarà la selecció d'ambients que cada espècie fa entre el nucli urbà i el parc natural de Collserola. Un altre apartat serà el de "Prioritat de Conservació", en base als criteris de la llista vermella de l'organisme internacional UICN. Finalment la fitxa contindrà el apartat que cada espècie tindrà de "Serveis Ecosistèmics", informació ja obtinguda, i detallada més amunt. Fins al moment el projecte s'ha desenvolupat gràcies al Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Zoo que van finançar el treball de camp i part de la informatització dels dades. La Universitat de Barcelona (IRBio-UB) i l'Institut Català d'Ornitologia han aportat i segueixen aportant personal investigador i fons per a la realització del mostreig i la coordinació del projecte.

Més informació:
Atlas de aves nidificantes en Barcelona

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Darreres Fotografies

Darrers Relats