Caminades per la Sostenibilitat 2019: Més enllà del 22@


  • Espai comunitari i autogestionat
  • Edifici sostenible
  • Centre d'informació o documentació per la sostenibilitat
  • Tallers de reparació
  • Membre de Barcelona + Sostenible
  • Xarxa de distribució de fred i calor
  • Hort urbà comunitari i escolar
  • Associació i moviments veïnal
  • Parc o jardí públic
  • Centre d'ecodisseny i d'innovació tecnològica
  • Mercat o punt d'intercanvi
  • Accessible per a persones amb mobilitat reduïda
  • Urbanisme sostenible
  • Zones de vianants o de prioritat invertida
  • Aparcament de bicicletes
  • Coberta verda
  • Servei de lloguer de vehicles de baix impacte
  • Servei d'ús compartit de vehicles
  • Interior d'illa o plaça enjardinada
  • Instal·lació d'energia solar fotovoltaica
  • Aljub per reutilitzar aigües pluvials
  • Mur verd

Recorregut dissenyat per Globus Vermell. L'itinerari pretén mostrar una gran diversitat d'iniciatives relacionades amb l'urbanisme, la mobilitat i l'arquitectura impulsades tant des de l'administració pública com per entitats socials. Totes elles mostren camins per avançar cap una ciutat més sostenible. Accessible per a persones amb diversitat funcional.

Punt 1 Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Plaça de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D'altra banda, el Pla 22@, aprovat l'any 2000 amb l'objectiu de fomentar la transformació d'un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.

Punt 2 Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d'aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d'illa, de la qual els Jardins de Ca l'Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l'objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l'Eixample disposin d'una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.

Punt 3 L'experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d'un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-tic, com un experiment hipertecnològic d'edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, el Jardí del Sol, com exemple de millora d'un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d'Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d'illa.

Punt 4 L'autogestió també a l'espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d'espai públic autogestionat pel veïnat.

Punt 5 La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l'economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.

Punt 6 La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d'illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat. 

Punt 7 Els horts urbans, molt més que espais verdsConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d'aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).
 

Punts d'interès de l'itinerari   x 8

Xarxa centralitzada de calor i fred de Districlima

Jardins de Ca l'Aranyó

Superilla del Poblenou

Edifici Media-TIC

Jardí del Sol

Estació Ciutat

ConnectHort

Associació Bioarquitectura Mediterrània (BAM)

Caminades per la Sostenibilitat 2019: Més enllà del 22@

Globus Vermell. L'itinerari pretén mostrar una gran diversitat d'iniciatives relacionades amb l'urbanisme, la mobilitat i l'arquitectura impulsades tant des de l'administració pública com per entitats socials. Totes elles mostren camins per avançar cap una ciutat més sostenible. Accessible per a persones amb diversitat funcional.

Punt 1 Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Plaça de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D'altra banda, el Pla 22@, aprovat l'any 2000 amb l'objectiu de fomentar la transformació d'un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.

Punt 2 Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d'aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d'illa, de la qual els Jardins de Ca l'Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l'objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l'Eixample disposin d'una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.

Punt 3 L'experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d'un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-tic, com un experiment hipertecnològic d'edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, el Jardí del Sol, com exemple de millora d'un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d'Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d'illa.

Punt 4 L'autogestió també a l'espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d'espai públic autogestionat pel veïnat.

Punt 5 La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l'economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.

Punt 6 La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d'illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat. 

Punt 7 Els horts urbans, molt més que espais verdsConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d'aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).
 ">5cd9254a24dd5dac158b4567
5447c0210a92f45f358b456e
5447c2d70a92f4f3368b456b
57f2653b24dd5de9358b456b
5be9430224dd5d6b608b457c
5be9438024dd5d82618b4580
5be9439824dd5d82618b4585
5be943b524dd5d82618b458a
5be94ca424dd5d82618b458f
5be94cbc24dd5d47638b456b
5be94cd524dd5d82618b4595
5dc2baab24dd5d08548b4573
5dc2bb1824dd5d05548b456d
5dc2bb4b24dd5d2e548b456b
5dc2bbfd24dd5d31548b456d
5f074f11940cd764348b456b
Sant Martí
Recorregut dissenyat per Globus Vermell. L'itinerari pretén mostrar una gran diversitat d'iniciatives relacionades amb l'urbanisme, la mobilitat i l'arquitectura impulsades tant des de l'administració pública com per entitats socials. Totes elles mostren camins per avançar cap una ciutat més sostenible. Accessible per a persones amb diversitat funcional.

Punt 1 Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Plaça de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D'altra banda, el Pla 22@, aprovat l'any 2000 amb l'objectiu de fomentar la transformació d'un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.

Punt 2 Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d'aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d'illa, de la qual els Jardins de Ca l'Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l'objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l'Eixample disposin d'una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.

Punt 3 L'experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d'un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-tic, com un experiment hipertecnològic d'edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, el Jardí del Sol, com exemple de millora d'un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d'Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d'illa.

Punt 4 L'autogestió també a l'espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d'espai públic autogestionat pel veïnat.

Punt 5 La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l'economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.

Punt 6 La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d'illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat. 

Punt 7 Els horts urbans, molt més que espais verdsConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d'aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).