Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Barcelona, pol de ciència: Les Corts, la interdisciplinarietat


  • Institució o centre de recerca

Aquests mapatge inclou dues línies d'investigació de dos centres capdavanters en recerca a la nostra ciutat, el Grup de Recerca en Geociències Marines, de la Facultat de Geologia; i dins el Parc Científic de Barcelona, l'IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya).

A la Facultat de Geologia una de les línies d'investigació consisteix en caracteritzar i quantificar els fluxos de massa i energia en ambients de marge continental. Sobre la base d'una caracterització detallada dels fluxos de partícules i sediments (composició geoquímica) i una comprensió dels forçaments externs (meteorològics) i interns (règim de corrents) de cada ambient estudiat (els canyons submarins i talussos profunds), el seu objectiu és investigar els condicionants naturals dels ecosistemes marins, i el risc potencial del canvi climàtic i l'impacte induït per l'home sobre aquests condicionants. 

Periòdicament cada 7 anys, amb vairiacions, es produeix un fenòmen de cascada submarina. Les cascades submarines són corrents de gran velocitat (fins a 1,5m/s) que mouen grans volums d'aigua que s'enfonsa per l'eix dels canyons submarins fins a gran profunditat. Aquests corrents arrosseguen mots objectes, alguns naturals, com restes d'eriçons marins, i altres artificials, plàstics densos, fins a grans profunditats (més de 2000m). Les cascades d'aquestes magnituts són conseqüència de tramuntanes hivernals persistents que refreden la superfície marina. Però a més del vent fred, cal una tardor amb poca pluja, perquè si plou molt hi ha masses d'aigua amb baixa salinitat en superfície i per molt que baixi la temperatura no arriba a tenir prou densitat per enfonsar-se. Les conseqüències de les cascades submarines sobre la biodiversitat encara es coneixen poc, però se sap que els anys en els que es produeixen baixen les captures de gambes, no se sap si per arrossegament o migració, ara bé, els anys posteriors augmenten les captures. Per prendre mesures en aquests corrents es fan servir sensors de velocitat, salinitat i temperatura que es llasten amb un pes (mort) i una boya i es deixen ancorat al fons durant llargs períodes de temps. Quan es volen recuperar es van a buscar amb un vaixell i mitjançant un senyal de ràdio s'activa un mecanisme de desprén el llast dels sensors que pugen per acció de la boya i són pescats pel vaixell i es buiden les dades.

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ubicat al Parc Científic de Barcelona (PCB), treballa en un tractament antitumoral innovador.

La majoria dels tumors creixen en estructures endurides respecte a l’entorn on es desenvolupen, són els anomenats tumors sòlids. El grup de recerca de Pere Roca-Cusachs va descobrir el mecanisme implicat en aquesta rigidesa  que repercuteix en el creixement de les cèl·lules tumorals. El citoesquelet és una mena de xarxa microscòpica que regula els moviments cel·lulars, la distribució i moviment dels orgànuls i la divisió cel·lular, entre altres funcions. La unió entre el citoesquelet i la membrana cel·lular es fa mitjançant una proteïna que està plegada, la talina, que es troba ancorada a una altra proteïna que forma part de la membrana cel·lular, una integrina. La integrina travessa la membrana cel·lular i posa en contacte la cèl·lula amb la matriu de l’entorn. Quan el citoesquelet es contrau tiba de la talina i aquesta de la integrina. En un entorn de matriu rígida la tensió fa estirar la talina, que deixa al descobert una zona activa que permet la unió d’una altra proteïna, la vinculina, això a la seva vegada comporta l’activació d’un factor de progressió tumoral, el YAP. Pel contrari, si la matriu de l’entorn es tova la tensió provocada per la contracció del citoesquelet s’allibera més lentament, el que dona temps a la integrina a desprendre’s de la matriu sense que la talina s’estiri.
Una vegada conegut el sistema que activa l’oncogen YAP la idea és bloquejar la unió entre la talina i la vinculina.
 

Punts d'interès de l'itinerari   x 2

Facultat de Geologia Universitat de Barcelona

IBEC Institut de Bioenginyeria de Catalunya

Barcelona, pol de ciència: Les Corts, la interdisciplinarietat

Facultat de Geologia; i dins el Parc Científic de Barcelona, l'IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya).

A la Facultat de Geologia una de les línies d'investigació consisteix en caracteritzar i quantificar els fluxos de massa i energia en ambients de marge continental. Sobre la base d'una caracterització detallada dels fluxos de partícules i sediments (composició geoquímica) i una comprensió dels forçaments externs (meteorològics) i interns (règim de corrents) de cada ambient estudiat (els canyons submarins i talussos profunds), el seu objectiu és investigar els condicionants naturals dels ecosistemes marins, i el risc potencial del canvi climàtic i l'impacte induït per l'home sobre aquests condicionants. 

Periòdicament cada 7 anys, amb vairiacions, es produeix un fenòmen de cascada submarina. Les cascades submarines són corrents de gran velocitat (fins a 1,5m/s) que mouen grans volums d'aigua que s'enfonsa per l'eix dels canyons submarins fins a gran profunditat. Aquests corrents arrosseguen mots objectes, alguns naturals, com restes d'eriçons marins, i altres artificials, plàstics densos, fins a grans profunditats (més de 2000m). Les cascades d'aquestes magnituts són conseqüència de tramuntanes hivernals persistents que refreden la superfície marina. Però a més del vent fred, cal una tardor amb poca pluja, perquè si plou molt hi ha masses d'aigua amb baixa salinitat en superfície i per molt que baixi la temperatura no arriba a tenir prou densitat per enfonsar-se. Les conseqüències de les cascades submarines sobre la biodiversitat encara es coneixen poc, però se sap que els anys en els que es produeixen baixen les captures de gambes, no se sap si per arrossegament o migració, ara bé, els anys posteriors augmenten les captures. Per prendre mesures en aquests corrents es fan servir sensors de velocitat, salinitat i temperatura que es llasten amb un pes (mort) i una boya i es deixen ancorat al fons durant llargs períodes de temps. Quan es volen recuperar es van a buscar amb un vaixell i mitjançant un senyal de ràdio s'activa un mecanisme de desprén el llast dels sensors que pugen per acció de la boya i són pescats pel vaixell i es buiden les dades.

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ubicat al Parc Científic de Barcelona (PCB), treballa en un tractament antitumoral innovador.

La majoria dels tumors creixen en estructures endurides respecte a l’entorn on es desenvolupen, són els anomenats tumors sòlids. El grup de recerca de Pere Roca-Cusachs va descobrir el mecanisme implicat en aquesta rigidesa  que repercuteix en el creixement de les cèl·lules tumorals. El citoesquelet és una mena de xarxa microscòpica que regula els moviments cel·lulars, la distribució i moviment dels orgànuls i la divisió cel·lular, entre altres funcions. La unió entre el citoesquelet i la membrana cel·lular es fa mitjançant una proteïna que està plegada, la talina, que es troba ancorada a una altra proteïna que forma part de la membrana cel·lular, una integrina. La integrina travessa la membrana cel·lular i posa en contacte la cèl·lula amb la matriu de l’entorn. Quan el citoesquelet es contrau tiba de la talina i aquesta de la integrina. En un entorn de matriu rígida la tensió fa estirar la talina, que deixa al descobert una zona activa que permet la unió d’una altra proteïna, la vinculina, això a la seva vegada comporta l’activació d’un factor de progressió tumoral, el YAP. Pel contrari, si la matriu de l’entorn es tova la tensió provocada per la contracció del citoesquelet s’allibera més lentament, el que dona temps a la integrina a desprendre’s de la matriu sense que la talina s’estiri.
Una vegada conegut el sistema que activa l’oncogen YAP la idea és bloquejar la unió entre la talina i la vinculina.
 ">5c13d67524dd5dec058b4567
Les Corts
Aquests mapatge inclou dues línies d'investigació de dos centres capdavanters en recerca a la nostra ciutat, el Grup de Recerca en Geociències Marines, de la Facultat de Geologia; i dins el Parc Científic de Barcelona, l'IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya).

A la Facultat de Geologia una de les línies d'investigació consisteix en caracteritzar i quantificar els fluxos de massa i energia en ambients de marge continental. Sobre la base d'una caracterització detallada dels fluxos de partícules i sediments (composició geoquímica) i una comprensió dels forçaments externs (meteorològics) i interns (règim de corrents) de cada ambient estudiat (els canyons submarins i talussos profunds), el seu objectiu és investigar els condicionants naturals dels ecosistemes marins, i el risc potencial del canvi climàtic i l'impacte induït per l'home sobre aquests condicionants. 

Periòdicament cada 7 anys, amb vairiacions, es produeix un fenòmen de cascada submarina. Les cascades submarines són corrents de gran velocitat (fins a 1,5m/s) que mouen grans volums d'aigua que s'enfonsa per l'eix dels canyons submarins fins a gran profunditat. Aquests corrents arrosseguen mots objectes, alguns naturals, com restes d'eriçons marins, i altres artificials, plàstics densos, fins a grans profunditats (més de 2000m). Les cascades d'aquestes magnituts són conseqüència de tramuntanes hivernals persistents que refreden la superfície marina. Però a més del vent fred, cal una tardor amb poca pluja, perquè si plou molt hi ha masses d'aigua amb baixa salinitat en superfície i per molt que baixi la temperatura no arriba a tenir prou densitat per enfonsar-se. Les conseqüències de les cascades submarines sobre la biodiversitat encara es coneixen poc, però se sap que els anys en els que es produeixen baixen les captures de gambes, no se sap si per arrossegament o migració, ara bé, els anys posteriors augmenten les captures. Per prendre mesures en aquests corrents es fan servir sensors de velocitat, salinitat i temperatura que es llasten amb un pes (mort) i una boya i es deixen ancorat al fons durant llargs períodes de temps. Quan es volen recuperar es van a buscar amb un vaixell i mitjançant un senyal de ràdio s'activa un mecanisme de desprén el llast dels sensors que pugen per acció de la boya i són pescats pel vaixell i es buiden les dades.

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ubicat al Parc Científic de Barcelona (PCB), treballa en un tractament antitumoral innovador.

La majoria dels tumors creixen en estructures endurides respecte a l’entorn on es desenvolupen, són els anomenats tumors sòlids. El grup de recerca de Pere Roca-Cusachs va descobrir el mecanisme implicat en aquesta rigidesa  que repercuteix en el creixement de les cèl·lules tumorals. El citoesquelet és una mena de xarxa microscòpica que regula els moviments cel·lulars, la distribució i moviment dels orgànuls i la divisió cel·lular, entre altres funcions. La unió entre el citoesquelet i la membrana cel·lular es fa mitjançant una proteïna que està plegada, la talina, que es troba ancorada a una altra proteïna que forma part de la membrana cel·lular, una integrina. La integrina travessa la membrana cel·lular i posa en contacte la cèl·lula amb la matriu de l’entorn. Quan el citoesquelet es contrau tiba de la talina i aquesta de la integrina. En un entorn de matriu rígida la tensió fa estirar la talina, que deixa al descobert una zona activa que permet la unió d’una altra proteïna, la vinculina, això a la seva vegada comporta l’activació d’un factor de progressió tumoral, el YAP. Pel contrari, si la matriu de l’entorn es tova la tensió provocada per la contracció del citoesquelet s’allibera més lentament, el que dona temps a la integrina a desprendre’s de la matriu sense que la talina s’estiri.
Una vegada conegut el sistema que activa l’oncogen YAP la idea és bloquejar la unió entre la talina i la vinculina.