"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "539884d1c99dc79619580100" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619580100" "Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López" "Els Jardins de l'Ecòleg Ramon Margalef i López, abans Jardins d'Aclimatació, el va fer al 1930 Rubió i Tudurí, l'any següent de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, al terreny on s'havien situat els pavellons d'Itàlia i Suècia. L'objectiu era l'aclimatació d'espècies foranes dels cinc continents que es van portar per a l'exposició ampliades fins al 1937 i interrumpudes per la Guerra Civil. Al 1945 l'arquitecte Lluís Riudor i el botànic Joan Pañella van reprendre els treballs de plantació fins als anys 1980. Aquest jardí alberga al voltant de 230 espècies de plantes. Els arbres estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona. La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió comunicats per escales de pedra. Al nivell superior, molt ombrívol, hi ha pèrgoles de pedra per a les espècies enfiladisses. Els camins són de sauló amb bancs. Molts exemplars estan identificats amb el nom científic, el nom comú i la zona d'on són originaris. Vegetació Hi ha espàcies destacables, ja sigui per la seva raresa, o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i els que són inclosos al Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona com un exemplar de Siris blanc (Albizia procera); un Molle o huingan (Schinus longifolia); o l'Eucaliptus tuart (Eucalyptus gomphocephala). Entre els exemplars únics o gairebé únics es troben l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià o arbre de la menta per l'olor (Agonis flexuosa); la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum); el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha coníferes exòtiques, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia). Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte! Art i arquitectura A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol. Història Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia. Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona. Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html" "" "" "" "" "" "Carrer l'Estadi, 42" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15296250" "41,36607060" "g01" "g06" "d22" "g31" "" "" "" "" "539884f9c99dc79619890300" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619890300" "Museu d'Arqueologia de Catalunya" "A Catalunya l’any 2013 hi havia 13.226 jaciments inventariats, més que Andalusia i Holanda. S’ha intervingut en 8.344, més de la meitat i per això s’han creat dipòsits arqueològics a Cervera, Pedret (Girona) i als museus. Dels jaciments, 258 són bé nacional d’interès cultural, i patrimoni mundial, la Tàrraco romana i els abrics d’art rupestre de l’Arc Mediterrani. Institucions arqueològiques: Instituts de recerca de la Generalitat: l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). De l’Estat depenent del CSIC: l’lnstitut Milà i Fontanals. A Catalunya hi ha 181 jaciments visitables (28 associats a un museu o a un centre d’interpretació). Hi ha 10 centres museístics exclusivament d’arqueologia i 46 amb col∙leccions arqueològiques. 17 tenen col∙leccions considerats pel Registre de Museus, exclusivament amb objectes arqueològics i 13 amb mostres que contenen objectes arqueològics. La Generalitat disposa del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. El MAC és una plataforma de museus i jaciments esparsos per tot el territori. Consta de 66 museus, centres d’interpretació i jaciments de diferent titularitat El MAC-Barcelona, el MAC-Girona, el MAC-Ullastret, el MAC-Empúries, el MAC-Olèrdola, seus territorials del MAC i part orgànica del Museu. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica i el Centre Iberia Graeca, principals centres de recerca del MAC, i part orgànica també del Museu. L’Arqueoxarxa, formada per museus municipals d’arqueologia i pels jaciments que gestionen els seus propis municipis. La Ruta dels Ibers, integrada per una selecció de 26 jaciments dels períodes més significatius i que es troben adaptats a la visita, perfectament senyalitzats. La Ruta de l’Art Rupestre, formada pels tres centres d’interpretació de l’art rupestre, dos de municipals, Montblanc i Ulldecona, i un de la Generalitat, el Cogul." "" "http://www.mac.cat/" "" "" "" "" "" "Passeig Santa Madrona, 39" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" "2,15768710" "41,36984690" "c01" "" "" "" "" "" "" "" "5398b36ec99dc705408a0300" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36ec99dc705408a0300" "Font del Gat (Estàtua)" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona? La Font del Gat és una font inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està ubicada dins dels Jardins de Laribal, al pendent que va des de la part més alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona. La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca. Com a sortidor té el cap d'un gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament. Gàrgola al restaurant de la Font del Gat Els Jardins de Laribal són un dels primers jardins públics en comprar-lo l’Ajuntament al 1908. Ja des de principis del segle XX era un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí El jardí Laribal comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el Teatre Grec, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, en el nivell més alt trobem l'enjardinament raticular. Posteriorment, cap el 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció "1884" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch. L'edifici va ser restaurat el 2002. A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Actualment és seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica. El periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l'ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol. Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu. A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.  " "" "" "" "" "" "" "" "Passeig de Santa Madrona, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15759580" "41,36782750" "d11" "" "" "" "" "" "" "" "539b1aae0a92f4136b8b4571" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b1aae0a92f4136b8b4571" "Jardins del Teatre Grec" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona? Història Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell. A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec. Biodiversitat Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda. Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies. Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada. A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre. Hi ha tres arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una lagunària, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un arbre del corall o eritrina i un pi bunya. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres. Hi ha diveros punts de reproducció d'amfibis. Paisatgisme i disseny Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona. A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes. Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona. Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres. Art i arquitectura L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se. L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929. Més informació a L'​Atles de la Biodiversitat" "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html" "" "" "" "" "" "Pg. de Santa Madrona, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15845730" "41,37015060" "g01" "g03" "g09" "g31" "" "" "" "" "56fa942124dd5d0b398b4570" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa942124dd5d0b398b4570" "Taronger de Lousiana Carrer Marià Montessori, Entre Carrer Lleida i Sta.Madrona (Arbre d'interès local)" "Taronger de Lousina (Maclura pomifera) Situació: c. Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona) UTM (x,y): 429461:4580453 Núm. de catàleg: 0136-03-98 Districte: Sants-Montjuïc Propietat: Públic Característiques: Alçària: 8,5 m Volta de canó a 1,3 m.: 1,25 m. Capçada (diàmetre): 10 m. Any de catalogació: 1998 Data aproximada de naixement: 1948 Valoració: Maclura pomifera és una espècie prou interessant de la flora de Barcelona. Amb peus ben conservats al Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López, al Parc de la Ciutadella i als Jardins de Torre Girona, les proporcions i la forma curiosa del fruit -semblant en textura a un cervell- fa que aquest exemplar, situat al bell mig de la ciutat, fora d'un recinte tancat, mereixi ser inclòs dins el catàleg d'arbres d'interès local. Els EEUU van patir una sèrie de sequeres continuades i la pèrdua de sòl en forma de tempestes de pols. Durant el mandat del president Franklin Delano Roosevelt, a l'any 1934 es va iniciar l'aixecament de la barrera verda de les Grans Prades del projecte WPA, per prevenir l'erosió del sòl en els estats de les Grans Planes. Es van plantar 30.233 cinturons de protecció que contenen 220 milions d'arbres que s'estenien per 29.900 km. Aquesta espècie va ser una de les més utilitzades. La dispersió de llavors d'aquesta espècie estava lligat al consum dels seus grans fruits per l'extinta megafauna americana, com els gonfotèrids (una mena d'elefants) i els peresosos gegants. L'extermini d'aquests animals pels humans en estendre's pel continent americà va restringir la seva distribució geogràfica. Aquest mateix fenomen afecta al pawpaw (Asimina triloba) i al caqui de Virgínia (Diospyros virginiana). A Europa es possible que les pomeres que van donar lloc a les pomeres cultivades (afavorides posteriorment per hibridació amb espècies orientals) ja presentessin aquesta mida gran que els caracteritza també per ser dispersats per la megafauna" "" "https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona" "" "" "" "" "" " Carrer Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15570260" "41,37083180" "g16" "" "" "" "" "" "" "" "56fa993824dd5d41388b4573" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa993824dd5d41388b4573" "Bunya Bunya Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)" "Bunya Bunya (Araucaria bidwillii) Situació: Jardins del Teatre Grec UTM (x,y): 429780:4580413 Núm. de catàleg: 0154-03-11 Districte: Sants-Montjuïc Propietat: Públic Característiques: Alçària: 16 m Volta de canó a 1,3 m.: 1,14 m. Capçada (diàmetre): 8 m. Any de catalogació: 2011 Data aproximada de naixement: Valoració: Araucaria bidwillii, és una conífera de gènere Araucaria, de la familia Araucariaceae. És nadiua del sud-est de Queensland. Creix fins a 50 m d'alçada i és també coneguda com pi bunya. El pi bunya, és l'últim supervivent de la secció Bunya del gènere Araucaria. Aquesta secció era diversa i extensa durant el mesozoic. S'estima que A. bidwilli va aparèixer durant el període juràssic. Té una distribució limitada dins d'Austràlia, causada en part per la degradació dels boscos humits a causa de la dessecació progressiva del continent acompanyada de la dificultat que presenta la llavor per a la seva dispersió. Els fruïts en forma de con són allargats, de closca dura i nutritiva, cauen intactes a sota de l'arbre abans que surtin les llavors. La llavor pot trigar en germinar entre 3 - 6 mesos i no comença a créixer l'arrel fins després d'un any. Atles de biodiversitat." "" "" "" "" "" "" "" "Passeig Santa Madrona, 38 (Jardins del Teatre Grec)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" "2,15859870" "41,37011880" "g16" "" "" "" "" "" "" "" "579a1c9924dd5d38318b456a" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a" "Jardí Botànic Històric de Barcelona" "L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc. La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica. Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (Tipuana tipu), les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) o l'ombú o bellaombra (Phytolacca dioica). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un caforer, un freixe de fulla estreta, un freixe de Pensilvània , un fals plàtan i una noguera amb ales. Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema. Les seus del Museu  El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum. Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc… Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema. Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html" " pvives@peretarres.org; info@amicsjbb.org" "" "" "" "" "Carrer Doctor i Font Quer, 6" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" "2,15865082" "41,36393880" "g01" "g03" "g06" "g07" "" "" "" ""