"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "5540f0320a92f4077f8b456a" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5540f0320a92f4077f8b456a" "Taules horts urbans (Felipe de Paz - Benavent)" "Hort Urbà Espai Passatge Felipe de Paz. Taules horts urbans i mural artístic inclusiu. S’ha arranjat l’espai per ubicar 32 taules de cultiu d’horts. Totes elles estan autogestionades per les entitats: Taller ocupacional Ariadna, Associació de Veïns Camp Nou, Centre Higiene Mental, Centre Ocupacional Paideia, Associació Discapacitat Visuals de Catalunya B1+B2+B3, Associació de Veïns de les Corts Sud." "" "" "" "" "" "" "" "Carrer Benavent, 45" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" "2,12401486" "41,37858678" "g07" "" "" "" "" "" "" "" "56c343ad24dd5db72c8b456b" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c343ad24dd5db72c8b456b" "Jardins de la Maternitat" "L'espai segueix un eix longitudinal que, baixa per l'avinguda de Joan XXIII i entra pel carrer de Doctor Salvador Cardenal, connecta la Diagonal amb la travessera de les Corts i, són molts els veïns i veïnes que utilitzen els camins del jardí. Descansar, observar i jugar Els jardins de la Maternitat són un espai ideal per descansar en els banc que hi ha a banda i banda dels camins. La mainada disposa de dues àrees de jocs infantils. Una situada en una depressió que hi ha al mig dels jardins, voltada de mèlies i una gran sòfora al mig de la gespa, a prop dels jocs; i l'altra és a la part de dalt, resguardada per un muret. Vegetació A causa de la gran varietat d'espècies vegetals, sobretot d'arbres, que hi ha als jardins de la Maternitat, aquest és un bon lloc per als aficionats a la botànica, ja que hi podran contemplar exemplars d'unes dimensions i una qualitat no gaire habituals. Molts dels grans arbres esparsos que hi ha plantats en els espaiosos parterres de gespa són molt ornamentals, de floració espectacular, com ara els arbres de l'amor, amb les seves abundants i petites flors d'un color rosat intens que apareixen a principis de primavera, o les pruneres vermelles de fulles roig porpra. Als jardins de la Maternitat també hi trobem eucaliptus, moreres, oliveres, pebrers bords, xiprers i enormes pins de diferents espècies, acàcies, tipuanes, sòfores, castanyers bords, desmais, figueres, bellaombres, pollancres i molts altres arbres, amb una varietat de fins a 40 espècies diferents. Hi ha dos elements a destacar: les altíssimes palmeres datileres i de les Canàries, i tres magnòlies d'una mida més que excepcional, sobretot una d'elles, gegantina, probablement la més gran de Barcelona, amb més de 12 m d'alçada i una amplada que supera llargament els 15 m. Quan, a finals de primavera, es comencen a obrir les seves enormes flors blanques, és tot un espectacle. Art i arquitectura Els jardins de la Maternitat formen part d'un complex que compta amb edificis de gran vàlua. Construït a la finca de Can Cavaller, el projecte inicial de l'estructura del recinte i dels pavellons -la majoria modernistes- es va encarregar a Camil Oliveres i Cansaran, aleshores arquitecte de la Diputació, que va distribuir els edificis de manera independent pel recinte seguint els cànons sanitaris més avançats d'aquella època. Després de la seva mort, el projecte el van continuar altres arquitectes. Els pavellons de la lactància i l'Ave Maria, situats a prop de l'entrada de la travessera de les Corts, són obra d'Oliveres. Josep Obrí i Cansaran continuà els treballs amb la construcció del Pavelló Prat de la Riba. L'any 1924, Joan Rubió i Bellver i Josep Godall i Casals van realitzar el Pavelló Rosa, i Godall el Pavelló Blau. A finals dels anys 50, Manuel Baldrich i Tubau va construir el Pavelló Cambó, que dóna a la travessera. Actualment, els edificis acullen l'IES Les Corts, l'emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona. Història El valuós patrimoni arquitectònic que hi ha al recinte dels jardins de la Maternitat està vinculat a les necessitats assistencials i sanitàries de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats, la maternitat secreta i l'atenció mèdica. Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic. A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l'espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.  Més informació a L'Atles de la Biodiversitat  " "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-maternitat_95143083146.html" "" "" "" "" "" "Travessera de les Corts, 131-159" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" "2,12609950" "41,38127490" "g01" "" "" "" "" "" "" "" "5cab84da24dd5d22658b4568" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cab84da24dd5d22658b4568" "Jardins de Torre Girona" "Aquests jardins inclouen la casa rehabilitada del que fou el banquer i alcalde de la ciutat Manuel Girona i Vidal, al qui se li dedica el proper passeig que porta el seu nom. Són uns jardins de la UPC en els que es pretén recuperar la biodiversitat. En el grup de treball que ha dissenyat el Pla hi han participat la Fundació World Nature (impulsora dels Refugis de Biodiversitat), l'Ajuntament de Barcelona (Direcció d'Espais Verds i Biodiversitat), el Museu de Ciències de Barcelona, i l'Associació Gestió Natural (que assessora habitualment en la conservació de l'espai). L'objectiu El Pla té per objectiu aplicar mesures de conservació i millora dels elements naturals i la fauna i la flora dels jardins. Les actuacions es faran tot implicant els diferents agents involucrats en la UPC i la ciutadania en general, per tal de: Alinear els esforços de preservació, gestió i millora de la biodiversitat a Campus Nord Promoure activitats de ciència ciutadana, experimentació i difusió Articular col·laboracions innovadores entre els diferents actors. Algunes accions ja s'han fet, com reforçar la cobertura arbustiva de l’espai, la construcció d’un espai d’aromàtiques o naturalitzar les basses del Jardí de Torre Girona. Es van treure els peixos per permetre la recuperació dels invertebrats aquàtics i els amfibis. S'han estret la majoria de les tortugues de Florida. S'han introduït algunes espècies d'ànecs: morell caproig (Aythya ferina), morell de plomall (Aythya fuligula), ànec canyella (Tadorna ferruginea), ànec blanc (Tadrona tadorna), xibec (Netta rufina), i esponàniament han arribat oques comunes (Anser anser).   Es pretén anar més enllà, creant un jardí de papallones, instal·lant caixes niu per ocells i ratpenats, menjadores per a ocells, promovent la conservació dels esquirols, eliminant espècies exòtiques i invasores o dissenyant els itineraris de pas, entre d'altres. Quan a la vegetació hi ha tres arbres catalogats, un pi blanc (Pinus halepensis), un pi pinyer (Pinus pinea) i un arbre ampolla (Brachychiton populneus), i d'altres molt interessants com una xiprer arrar (Tetraclinis articulata), un conjunt destacable de l'espècie taronger de Louisiana (Maclura pomifera), alguns llentiscles (Pistacia lentiscus) i aladerns (Rhamnus alaternus) de port arbori, i altres arbres de gran mida." "" "https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona" "" "" "" "" "" "Carrer Jordi Girona, 31" "Les Corts" "Pedralbes" "2,11574010" "41,38926750" "g01" "g31" "g16" "" "" "" "" ""