"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "54085b7c0a92f483348b45c1" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54085b7c0a92f483348b45c1" "Aula Ambiental del Castell de Torre Baró" "Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB). Des de la seva posició elevada s'observen unes excel·lents vistes panoràmiques de l'àrea metropolitana, així com de les principals serralades de Catalunya, i ens ofereixen una perspectiva poc coneguda de la ciutat i el seu entorn. Es tracta d'un lloc ideal per descobrir l'entorn i gaudir de la natura, sense allunyar-se de la ciutat. La seva restauració a finals del 2014, llargament esperada pels veïns, ha permès recuperar aquest notable edifici i habilitar-lo com a un punt d’informació a disposició del públic. Història La construcció a la part més alta del Turó de les Roquetes es va iniciar l'any 1905 (tot i que recents estudis ho daten més tard). Es pretenia que fos un petit hotel. És d'estil medieval i va quedar inacabat. Es va fer de pedra rematad amb merlets i amb obertures de mig punt emmarcades en maons. Està format per dos cossos, un de planta quadrada i un segon cos en forma de torre. L'edificació té planta baixa i tres pisos per l'entrada principal i un pis més al costat oest donat el pendent. El Castell de Torre Baró va tenir dues edificacions precedents:   A principis del segle XXVIII el marquès de Santa Maria de Barberà era propietari d’una torre on ara hi ha l’estació de tren de Torre Baró i la finca que l’envoltava, La Quadra de Vallbona, actualment ocupada pels barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Durant la guerra de Successió al 1714 es va mantenir fidel a l'arxiduc Carles d'Àustria, raó per la qual l'edifici va ser destruït per les tropes borbòniques de Felip V com a represàlia.   La família va construir una segona torre al 1797. Al 1873 la van vendre juntament amb els terrenys circumdants al marquès de Vallbona Manuel Maria de Sivatte i Llopart. Al 1967 va ser enderrocada per la construcció de la Meridiana. Manuel de Sivatte, Romà Fabra i Puig i altres industrials, enginyers i advocats van constituir la Compañía de Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta "Las Roquetas", per construir una ciutat-jardí de cases unifamiliars per classe treballadora. Al 1915 van construir una casa de mostra, “el Xalet de la Trinitat o Casa de la Bruixa” prop d’on es troba la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Malgrat els baixos preus, els problemes econòmics i les males comunicacions van fer fracassar la iniciativa, i l’únic que es va construir és la carretera Alta de les Roquetes i el Castell. Durant la Guerra Civil el Castell va ser ocupat per tropes  republicanes que hi van instal·lar al costat unes bateries antiaèries. A la planta baixa van instal·lar una cuina i un menjador i a la planta superior unes lliteres. El 1939 i per poc temps, els voltants del castell es van fer servir com a camp de concentració de presoners republicans. El 1942 els soldats nacionals van marxar i va quedar abandonat, moment que es va aprofitar per robar les bigues de fusta de melis les portes i finestres per a vendre-les.   Llegendes Diuen que el Castell el va construir el Marquès de Sivatte per consell dels metges que atenien la seva filla malalta de tuberculosi que li recomanaven aire pur. Però la noia va morir abans de que l’acabessin i es van aturar les obres. Una altra versió atribueix al seu fill la diftèria, però la seva ràpida recuperació va fer que no es finalitzés. També es parla de celebracions d'aquelarres al voltant del Castell.   Punt de trobada Durant molts anys, el Castell va ser punt de trobada d'excursionistes, famílies humils de Sant Andreu, Trinitat, Vilapicina, Roquetes, Verdum, Charlot i Prosperitat que els diumenges i festius anaven a celebrar els seus tradicionals "aplecs" i "fontades". Més informació aquí Itineraris al voltant del Castell  " "" "http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/torre-baro" "castell_torrebaro@bcn.cat" "https://ca-es.facebook.com/castell.torrebaro" "" "https://ca-es.facebook.com/castell.torrebaro" "https://ca-es.facebook.com/castell.torrebaro" "Ctra Alta de Roquetes, 328" "Nou Barris" "Torre Baró" "2,17637021" "41,45136013" "c04" "g08" "g27" "g14" "g13" "g19" "" "" "5721f33f24dd5dc0408b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5721f33f24dd5dc0408b4567" "La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova" "Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB). Dins aquest equipament es troba l'Aula Ambietal de La Casa de l'Aigua que té una programació periòdica d'activitats tant per a públic general com per centres educatius que trobareu en aquest web. Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 a causa de la contaminació de l’aigua, va caldre renovar el sistema de subministrament. El complex format per la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova va ser construït entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament per millorar les condicions higièniques del subministrament. Aquestes dues cases d'aigua de la Trinitat, unides per un túnel subterrani que connecta ambdues instal·lacions i es perllonga en direcció Collserola, ara estàn separades en superfície per la Meridiana, que és a la vegada límit entre els districtes de Sant Andreu i Nou Barris La Casa de l'Aigua de Trinitat Vella (Sant Andreu) era estació elevadora i de distribució d’aigua del sistema d’abastament municipal de Barcelona i la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Nou Barris) era el lloc on es feia el la decantació, cloració i emmagatzament abans de la seva distribució. Aquesta infraestructura va deixar de prestar servei al 1989 substituïda pels nous dipòsits situats a pocs centenars de metres. Gran valor arquitectònic i patrimonial La Casa de l’Aigua de Trinitat Nova és un equipament on es poden celebrar actes de ciutat obert a tothom, amb un alt valor patrimonial i una ubicació privilegiada, entre la plana de Barcelona i la serra de Collserola. La rellevància de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova rau en la seva claredat arquitectònica i en la seva tipologia constructiva. Es tracta, de fet, d’un dels primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista, obra dels enginyers Felip Steva i Planas i Joan Sitjes, es troba inclòs al catàleg de patrimoni de la ciutat. Actualment acull un equipament d'educació Ambiental. Un nou espai Avui dia, aquest espai, que en el passat va ser vital en la història de Barcelona i en el proveïment d’un dels béns més preuats per a la supervivència, s’ha convertit en una zona amb un entorn enjardinat de gran bellesa i amb un hort de la xarxa municipal.  " "" "" "casadelaiguadt8@bcn.cat" "http://www.facebook.com/casaaiguatn/" "" "http://www.facebook.com/casaaiguatn/" "http://www.facebook.com/casaaiguatn/" "Carrer de Garbí, 2 " "Nou Barris" "La Trinitat Nova" "2,18800480" "41,45294090" "c04" "f08" "e10" "g15" "g13" "g14" "g27" "" "5819adbe24dd5db8148b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5819adbe24dd5db8148b4567" "Pont dels 3 Ulls" "La història del Pont dels tres ulls es remunta a finals del segle XIX i principis del XX quan l'Ajuntament va decidir dur a terme un projecte d'aqüeducte que hauria de portar les aigües de Montcada fins al barri de Vallcarca i des d'allí per gravetat a tota la ciutat. Aquest pont havia de permetre a l'aigua canalitzada salvar un barranc. Sota seu, pels tres forats o ulls havia de passar l'aigua d'escorrentia. Barcelona, des de l'època medieval es proveïa amb l'aigua provinent de la sèquia Comtal. A la fi del segle XIX, amb el creixement de la ciutat es necessitava augmentar el cabal d'aigua. Va ser llavors quan l'Ajuntament va millorar les instal·lacions de la sèquia Comtal, que extreia l'aigua de Montcada. En l'actualitat es troba soterrat a causa de les obres que es van efectuar per a la construcció dels dipòsits d'aigua al final dels anys 60." "" "http://memoriahistorica.trinitatnova.org" "memoriahistorica@trinitatnova.org" "" "" "" "" "Carrer d'Aiguablava, 119" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" "2,18559600" "41,45320243" "g27" "" "" "" "" "" "" "" "58cffa8424dd5d266b8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58cffa8424dd5d266b8b4567" "Mirador del Besòs" "Hi ha diversos punts des dels quals es tenen bones vistes sobre el riu Besòs, el barri de Vallbona, el Rec Comtal i la finca la Ponderosa, aquest tot i no estar "reconegut" oficialment és un dels millors." "" "" "" "" "" "" "" "Carrer de Riudecanyes, 16" "Nou Barris" "Torre Baró" "2,18439976" "41,45470388" "g13" "" "" "" "" "" "" "" "58cffdee24dd5d5b6c8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58cffdee24dd5d5b6c8b4567" "Mirador de Torre Baró" "Aquest Mirador va ser construit a l'any 1989, en coincidència amb la primera restauració del Castell de Torre Baró. Des d’aquí es pot gaudir d'unes vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona." "" "" "" "" "" "" "" "Carretera Alta de les Roquetes, 309-327" "Nou Barris" "Torre Baró" "2,17856943" "41,45174934" "g13" "" "" "" "" "" "" "" "5ab3a7f824dd5dcc5b8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ab3a7f824dd5dcc5b8b4567" "Prats sabanoides d'albellatge a Torre Baró" "L’albellatge (Hyparrhenia hirta) és la planta dominant d’aquests prats. Espècie originària de l’Àfrica però estesa fins les nostres latituds de forma natural. Catalunya és el seu límit de distribució cap al nord. Per la seva àrea de procedència li calen temperatures que només es donen en les vessants de solell. La comunitat que forma es diu prat sabanoide, que és un hàbitat prioritari per a la Unió Europea amb una reduïda distribució a Catalunya. El nom ve dels parents d’aquesta espècie que formen sabanes al continent africà i l’aspecte d’aquests prats és molt semblant. Aquests prats només perduren en el temps si hi ha algun element que ajuda al seu manteniment, és a dir, si les condicions romanen estables poc a poc creix matollar que acaba per fer-los desaparèixer, però si pastura el ramat o es produeixen incendis periòdics es conserven. Des del punt de vista de biodiversitat són molt interessant. Les espècies vegetals més abundants són Hyparrhenia hirta (albellatge), Brachypodium sp. (llistó), Alyssum maritimum (caps blancs), Convolvulus althaeoides (corretjola), Leontodon taraxacoides, Foeniculum vulgare (fonoll) i Galactites tomentosa (calcida blanca). Tot i que destaquin, no es pot parlar de cap dominància.   Cal tenir en compte l’efecte de les espècies ruderals, introduïdes i/o bioinvasores, i aquelles que no són pròpies dels prats d’albellatge que, malgrat que fan incrementar la biodiversitat, no es pot afirmar que aquesta sigui positiva. En referència a la fauna hi són presents dos insectes que només es poden trobar a Europa en aquestes formacions, el saltamartins Brachycrotaphus tryxalicerus i la xinxa Vibertiola cinerea  Entre els ocells destaquen els d'espais oberts com els fringíl·lids (ocells granívors) com la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Chloris chloris),el passerell (Linaria cannabina), ... també inscetívors com el bitxac comú (Saxicola rubicola) o la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), altres ocells abundants són el xoriguer comú (Falco tinnunculus), la puput (Upupa epops) o la perdiu roja (Alectoris rufa) i a l'estiu moltes orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanca (Delichon urbicum), falciots negre (Apus apus) i ballesters (Tachymarptis melba) venen a caçar sobre els prats. Quan a amfibis van desaparèixer quasi totes les espècies amb l'abandonament de les basses de rec dels horts i abeuradors dels ramats, però va ser un dels últims llocs de Collserola on es va citar el gripau d'esperons (Pelobates cultripes). Potencialment podria recuperar-se bona part d'aquestes espècies si es prenguessin mesures per afavorir-les. De rèptils n'hi ha sargantana cuallarga (Psammodromus algius), sargantana bruna (Podarcis liolepis), llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), serp blanca (Zamenis scalaris), serp verda (Malpolon monspessulanum) i serp llisa meridional (Coronella girondica). Hi ha cites antigues de serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) i fins i tot d’escurçó ibèric (Vipera latatei). Pel que fa als mamífers destaca el porc senglar (Sus scrofa) per la seva freqüència. De rosegadors hi són presents talpons (Microtidae) i ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), algerià (Mus spretus) i comú (Mus musculus). Entre els carnívors es troben les genetes (Genetta genetta) i guineus (Vulpes vulpes). Molta d'aquesta fauna es veu condicionada per la presència de mascotes (gossos sense lligar i gats ferals) sense control que dificulten la nidificació, depreden o fins i tot poden transmetre malaties a la fauna salvatge. Com pastura els prats d'albellatge són interessants, però la presència de gossos no lligats és incompatible amb la pràctica ramadera donat que espanten, fereixen i provoquen avortaments a les ovelles. El manteniment del prats sabanoides depén de la gestió ramadera, que no només potencia la biodiversitat, sinó que és la millor eina per dificultar l'expansió d'incendis amb un cost econòmic molt més baix que les desbrossades amb operaris i produeix de carn de quilòmetre 0 i de qualitat.  " "" "https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/" "" "" "" "" "" "Carrer de Riudecanyes, 28" "Nou Barris" "Torre Baró" "2,18034426" "41,45251266" "g08" "g14" "g13" "g24" "" "" "" ""