"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "539884d0c99dc79619fb0000" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d0c99dc79619fb0000" "Jardins de la Vil·la Cecília" "Podeu accedir a una audiodescripció dels Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí. gran jardí veïnal Els Jardins de la Vil·la Cecília són encalmats, tot i el flux continu de vianants que l'han incorporat als seus itineraris habituals, o de les nombroses persones que van al Centre Cívic. Hi ha camins ombrívols sota les capçades dels pins, els til·lers i els pebrers bords. Una gran superfície asfaltada amb un petit palmerar permet fer tota mena d'activitats: des de festes del barri fins a competicions esportives. Un altre dels atractius d'aquest parc està dedicat a la gent gran. En tracta d'un espai lúdic que permet mantenir en forma les articulacions i afavorir l'agilitat amb barres de diferents alçades, cargols per fer anar els dits i rampes suaus, entre d'altres recursos, i que enriqueix les passejades diàries. Vegetació En ser uns jardins que tenen el seu origen en el segle XIX, els de la Vil·la Cecília són rics en arbres i palmeres excepcionals, tant per l'edat com per les dimensions. Els enormes pins blancs (Pinus halepenssis) i pins pinyers (Pinus pinea), els altíssims xiprers (Cupresus sempervirens) i les majestuoses palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) en són uns quants exemples. Entre les espècies arbòries també destaquen els plàtans (Platanus X hispanica), els til·lers (Tilia X europaea), els cedres (Cedrus deodara), els pebrers bords (Schinus molle) -alguns de grans dimensions -, els oms de Sibèria (Ulmus pumila) i els ailants (Ailanthus altissima). Al costat del Centre Cívic hi ha un exemplar de Butia capitata, una palmera poc freqüent a Barcelona. Quant als arbustos, destaquen sobretot els llorers (Laurus nobilis). Un altre aspecte remarcable de la vegetació són les tanques de xiprer retallades en forma de casetes. Una mena de petit poble vegetal que comença a l'accés als jardins pel carrer de Santa Amèlia i que finalitza a la plaça on hi ha el Centre Cívic, que és des d'on es pot contemplar la millor perspectiva d'aquesta excel·lent feina de retall. Art i arquitectura Dins l'aigua del canal que s'inicia a la dreta de l'entrada dels jardins pel carrer de Santa Amèlia, jeu, boca terrosa, Ofèlia ofegada, una escultura de bronze de Francisco López Hernández de l'any 1964. En aquest mateix lloc, grans fulles metàl·liques de Ginkgo biloba es van unint en una mena d'arc que, enfilant-se des del canal, dóna la benvinguda al visitant. És obra dels arquitectes responsables de la reforma dels jardins: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña. Aquest arquitectes també van dissenyar els bancs del parc -de fusta damunt de rodes de pedra que evoquen patins- i uns altíssims fanals inspirats en els arbres. Dos elements de disseny van ser mereixedors d'un premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) l'any 1986. Història Els Jardins de la Vil·la Cecília estan situats als terrenys d'una antiga finca rural: Cal Noyu, que va ser adquirida l'any 1909 per Eduardo Conde, fundador del magatzems El Siglo, primer comerç establert de Barcelona amb criteris de gran superfície. Conde va posar a la vil·la el nom de Cecília en honor de la seva esposa. L'any 1969, els terrenys van ser expropiats per l'Ajuntament per convertir-los en parc. Una part de l'actual espai verd va pertànyer als antics jardins de la Vil·la Amèlia, situats just al costat i que actualment també són d'ús públic. L'edifici que fou residència d'Eduardo Conde és avui la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià.   Més informació a L'Atles de la BIodiversitat    " "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vil-la-cecilia_98225175911.html" "" "" "" "" "" "Carrer d'Eduardo Conde, 22-42" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sarrià" "2,12119650" "41,39319150" "g01" "d22" "g24" "" "" "" "" "" "548b4e080a92f4885c8b456e" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/548b4e080a92f4885c8b456e" "Can Ponsic" "El palau residencial de Can Ponsic, propietat de la família Sarriera i Montcada data del segle XVIII, i va ser reformat per l’arquitecte August Font i Carreras el 1892. La façana principal està emmarcada per dues torres quadrades, que acaben en cornises i merlets. La residència tenia més de cinquanta habitacions, escalinata principal de marbre que unia les tres plantes de l’edifici, capella amb vidres emplomats, cavallerisses, i estava situada en un terreny de més de cinc hectàres. El 1979 l’últim descendent de la familia Sarriera va vendre els terrenys a l’Ajuntament de Barcelona, i va cedir gratuïtament l’edifici, expressant la voluntat que Can Ponsic es dediqués a l’ensenyament musical del barri. El 1988 l’edifici, prèviament reconstruït i reformat es convertia en la seu de la Guàrdia Urbana del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el curs 92-93 s’hi obria l’escola de música l’Arc. Al costat d’aquest edifici, una mica separada, hi ha una torre circular que podria ser una construcció dels segles XI-XII amb afegits tardans. És una torre de vigilància de l’antic camí de Finestrelles (Camí Fondo). La torre té 6 m de diàmetre. El primer pis es destinava a dipòsit de queviures i el segon era l’habitatge del vigilant. L’entrada principal era a través d’una porta, avui dia transformada en finestra, molt modificada o falsa. El tercer pis era per a la guarnició. De l’antiga estructura conserva les finestres i els merlets d’estil gòtic. Pel que sembla als vessants de la serra de Collserola que donaven al pla de la ciutat hi havia un bon nombre d’aquestes torres, de les quals queden ben poques. La de Can Ponsic és semblant a la torre del Laberint d’Horta. Segons el Dr. Joan Ferran Cabestany, podria tractar-se de la torre dita de Mossén Bernat Tarré, que a través del Baró de Balsareny arribés a la familia Alòs, el segle XIX, i fos una de les 10 o 12 torres documentades a Barcelona cap al segle XVI. Informació extreta de la publicació "Itineraris: Sarrià: nucli antic" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes. En el jardí hi trobarem una font i arbres interessants, entre els quals destaquem un pi blanc singular. Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" "" "https://guia.barcelona.cat/es/detall/escola-municipal-de-musica-can-ponsic_1079155038.html" "esccanponsic@xtec.cat" "" "" "" "" "Carrer Domínguez i Miralles, 1" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sarrià" "2,11895480" "41,39729640" "g27" "g16" "d10" "g24" "" "" "" "" "56c4672124dd5dc43c8b4569" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c4672124dd5dc43c8b4569" "Parc de Joan Reventós" "Es va fer al Torrent de les Monges al 2008 amb un projecte de Bagursa (Barcelona Gestió Urbanística), i inaugurat el 17 de maig de 2009. Está dedicat al polític Joan Reventós (1927-2004), fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya i president del Parlament de Catalunya. Al punt més elevat d'aquest jardí hi ha un espectacular pi blanc (Pinus halepensis) de gran alçada i una capçada de gairebé 15 metres el fan mereixedor de figurar al catàleg d’arbres d'interès local de Barcelona. Des del carrer Major de Sarrià surten rampes de l'accés adaptat. Els murs de contenció són coberts d'heura (Hedera helix), buguenvíl·lea (Bougainvillea glabra), vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i ungla de gat o bignona (Macfadyena ungis-cati). A l'àgora central del parc es troba l'àrea de jocs infantils emmarcada per palmeres, algunes altíssimes (Phoenix canariensis, Washingtonia robusta i W. filifera). Els voltants de la plaça estan enjardinats amb marfull (Viburnum tinus) i arboç (Arbutus unedo). Vora els murs de contenció creixen aladern (Rhamnus blaternus), pitòspor (Pittosporum tobira), margalló (Chamaerops humilis) i palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). Una de les rareses del parc és un arbre xinès del vernís (Koelreuteria paniculata). Tota aquesta vegetació formava part de l'entorn natural i s'ha conservat igual. Dins d'un test ornamental d'obra vista i ceràmica vidriada decorada amb motius florals i en forma de calze creix un margalló (Chamaerops humilis). A la part més baixa de la plaça hi ha una petita depressió del parterre amb funcions de pou drenant, fet i preparat per absorbir els cabals de l'aigua de la pluja (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible SUDS). El cantell arrodonit del camí de formigó indica el límit de la llera del torrent de les Monges. Les plantes enfiladisses i entapissants han envaït l'espai i amaguen els murs de gabions que subjecten els talussos del terreny. Sota de tota aquesta vegetació hi ha tot un sistema de drenatge del parc per canalitzar l'aigua. Quan plou de forma torrencial l'aigua baixa amb força i pren velocitat gràcies als forts pendents, però és engolida per un sistema de rases amb graves per on s'escolen els cabals. Els pins conformen una molt petita però compacta àrea forestal on destaca una imponent olivera sovintejada per tudons. Un antic pont s'ha preservat del vell convent i al seu costat un pi gegantí i una robínia (Robinia pseudoacacica). Els arbres surten de grans escocells integrats dins la passera de formigó. Sota el pins es troben exemplars de robínia i diverses troanes (Ligustrum japonicum). En aquest punt el passeig s'eixampla novament tant pel que fa a la zona de vianants com a la llera del torrent. Sobre el llit de la riera i en petits monticles hi ha oliveres i moreres i un exemplar gegant de Bellaombra (Phytolacca dioica). Sobre el passeig, un Robínia també gegantina i, als seus peus, tres troanes. Una mica més endavant i sempre en grans escocells circulars es troben cirerers (Prunus serrulata) i tipuanes (Tipuana tipu). La baixada continua. El camí cap als grans desaigües de forja venen marcats per un filera de pollancres. S'alternen exemplars de les dues espècies més comunes a la ciutat (Populus alba i Populus nigra). En aquest punt del parc conflueix el passeig que prové del quart accés al jardí des del carrer de Ràfols. Un accés que ve marcat per un conjunt de Xicrandres (Jacaranda mimosifolia). La construcció del parc deixa entreveure la part posterior de les cases del carrer Gran de Sarrià i posa al descobert els seus jardins. Les tanques cobertes amb heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) donen el pertinent grau d'intimitat a aquests espais. Cals remarcar per la seva grandària un gran Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que es troba proper a l'accés del carrer Ramon Miquel i Planes. L'arbre, escapçat ja fa uns anys, ha perdut la seva forma original però la mida i diàmetre del tronc són encara admirables. Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-reventos_99400214912.html" "" "" "" "" "" "Carrer del General Vives, 8-14" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sarrià" "2,11588880" "41,40266540" "g01" "g24" "" "" "" "" "" "" "56f2a26024dd5d0b278b456f" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f2a26024dd5d0b278b456f" "Jardins de Vil·la Amèlia" "Podeu accedir a una audiodescripció dels Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí. Els jardins de la Vil·la Amèlia de concepció tradicional i estil afrancesat és el resultat d'una fusió entre les espècies originals d'uns antics jardins privats i les plantacions posteriors, introduïdes quan es van remodelar per fer-los públic. La presències d'arbres imponents d'espècies molt variades destaca la qualitat d'un jardí on s'hi conserven arbres centenaris com palmeres, plàtans o pins i una gran varietat d'arbusts i parterres.   Història L'origen va ser el sumptuós jardí que Ignasi Girona va fer-se construir. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Va ser lloc d'estiueig de la família. L'any 1930 l'Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic, i el 1969 va ser definitivament expropiada a canvi d'edificar-ne una part, cosa que va comportar l'enderrocament de l'antiga residència dels Girona. Un tros de terreny ha quedat integrat en els veïns Jardins de la Vil·la Cecília, situats a l'altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds   Biodiversitat Els Jardins de la Vil·la Amèlia són rics en espècies vegetals -al voltant d'una cinquantena-, i en exemplars poc freqüents a Barcelona com els de l'avinguda flanquejada exemplars de Styphnolobium=Sophora japonica pendula. Tambe Hi ha til·lers (Tilia X europaea i  tomentosa), cedres (Cedrus libani, atlantica i deodara) i xiprers (Cupressus glabra, macrocarpa i sempervirens). la xicranda (Jacaranda mimosifolia), la tipuana (Tipuana tipu) i l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), i arbustos com Lagerstroemia indica, tots amb espectaculars floracions completen el conjunt Destaquen les magnòlies (Magnolia grandiflora), les alzines (Quercus ilex), els arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc (Pinus pinea i Pinus hapelenssis) i, entre les palmeres, el margalló (Chamaerops humilis) i exemplars molt desenvolupats de Trachycarpus fortunei. Però els reis indiscutibles de la vegetació són els exemplars d'arbres d'interès local: un plàtan (Platanus x hispanica) i un fals pebrer (Schinus molle) de gairebé noranta anys, un eucaliptus (Eucalyptus globulus) plantat a finals del s. XIX, un exemplar de Gymnocladus dioicus gairebé centenari, i un conjunt de 15 palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que van ser plantades a finals del segle XIX. Tots són dins el Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona   Paisatgisme i disseny Un exemple és la glorieta dels xiprers, situada damunt d'un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada. Està molt a prop de l'accés des del carrer de Santa Amèlia. Al davant, els jardins s'estenen, esplèndids, amb grans parterres cadascun amb una vegetació diferent. L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L'estany és circular, situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa. Dins l'aigua regnen les plantes aquàtiques, presidides per la figura d'una nimfa protectora. Com a contrapunt d'aquest espai obert i encalmat, prop de l'accés pel carrer Francesc Carbonell hi ha un turó una mica amagat de terra nua al qual s'accedeix per uns graons de fusta. És un lloc diferent i una mica agrest   Art i arquitectura En una illeta que emergeix al mig de l'estany dels Jardins de la Vil·la Amèlia s'eleva, menuda i esvelta, Dríade, una nimfa protectora dels boscos. És la figura de bronze d'una adolescent nua, considerada una de les millors escultures de Ricard Sala. No gaire lluny, en un racó entre ombrívol i lluminós, un jove efeb toca la flauta. És L'Encantador de serps, un bronze del belga Jules Anthone. Més informació a L'Atles de la Biodiversitat.  " "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vilmiddotla-amelia_92086011931.html" "" "" "" "" "" "Carrer Eduardo Conde, 22" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sarrià" "2,12116900" "41,39388560" "g01" "g16" "g24" "g27" "d11" "" "" ""