Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 539884d1c99dc796193c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796193c0100 "Parc de la Creueta del Coll" "La gran plaça, delimitada en part per una pèrgola i protegida al fons per les parets del que va ser una pedrera, ens dóna la benvinguda si accedim a l'espai des de l'avinguda de la Mare de Déu del Coll. Està envoltada de plàtans, alzines i arbres de l'amor, i al mig hi ha una gran esplanada de sauló on s'han situat els jocs infantils. Uns quants xiprers i un parterre de gespa amb grups de flors en un extrem hi donen un toc de color.

Llocs d'estada i d'esbarjo
Si els bancs que hi ha al voltant de la gran plaça són un lloc ideal per passar-hi una bona estona, a sobre de l'estany hi ha una graderia des de la qual es pot contemplar tot el que passa dins i fora de l'aigua. Una mica més amunt se succeeixen dues llargues terrasses ombrejades per acàcies. A la dreta de la segona terrassa, una rampa condueix a dues pistes de botxes.
Els camins van pujant enmig d'una vegetació frondosa d'arbres i arbustos. Dalt de tot, ja a la part forestal del parc, s'arriba a una zona de pícnic. És una petita esplanada tranquil·la, amb taules, bancs i una font, que està guarnida per la verdor dels pins a una banda, i la vegetació que ha anat creixent i que acoloreix les parets de l'antiga pedrera del Coll a l'altra. Ho complementa una vista notable de Barcelona.

Turó amunt
A dalt de tot dels murs de pedra, avui colonitzats per arbustos mediterranis entre els quals destaca la ginesta, hi ha una barana de fusta que delimita l'espai del parc i el separa del vessant forestal o bosc urbà del turó del Coll, encarat cap a la serra de Collserola. Un petit sender permet anar vorejant la part de dalt de la pedrera. S'hi pot accedir des del passatge de Manlleu. A l'hora de tornar, si ens estimem més tirar avall per aquest costat del turó, arribarem al barri de la Taxonera, ja al districte d'Horta-Guinardó.

Vegetació
Juntament amb les acàcies que hi ha a les zones de repòs, i la pineda i els arbustos mediterranis que hi ha a la zona de pícnic, al parc de la Creueta del Coll hi destaquen les palmeres que hi ha a la illeta que s'endinsa dins la làmina d'aigua del parc de la Creueta del Coll. Per la seva raresa, val la pena fixar-se en una palmera datilera (Phoenix dactylifera) amb dos estípits.
Hi ha un llentiscle catalogat com arbre d'interès local.
La part assilvestrada del parc inclou prats d'albellatge (Hyparrhenia hirta), que és un hàbitat prioritari per la UE.

Art i arquitectura
Si hi accedim per l'entrada principal -a l'avinguda de la Mare de Déu del Coll, just al costat del carrer de Castellterçol-, hi trobem un monòlit de ferro, alt i esvelt. Es tracta de l'Escultura, d'Ellsworth Kelly.
Al fons de la piscina, en una làmina d'aigua a part molt més petita i una mica elevada, situada entre les parets de l'antiga pedrera i un muret de formigó, hi trobem un dels elements més preuats d'aquest parc, l'Elogi de l'aigua, una colossal escultura d'Eduardo Chillida feta amb formigó i d'un pes que supera les 50 tones. Suspesa damunt l'aigua, és sostinguda per quatre cables d'acer ancorats a la roca, la qual cosa confereix a l'enorme escultura l'aspecte d'una lleugeresa sorprenent.

Història
El parc de la Creueta del Coll és fruit de l'aprofitament d'un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l'actual. Es tracta de l'antiga pedrera del Coll, situada a la falda d'un dels turons que configuren la part alta de Barcelona. Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat a aquest espai verd.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-creueta-del-coll_92086020872.html "Pg. Mare de Déu del Coll, 77" Gràcia "El Coll" 2,14825180 41,41873610 g01 g04 g13 d22 Música2017,TresTurons "Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc796195c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796195c0100 "Park Güell" "L’Ajuntament de Barcelona, conscient dels greus problemes que comporta l’elevat pas de visitants al parc, tant pel que fa a la conservació de l’espai i del seu llegat artístic i cultural d'Antoni Gaudí com pel que fa a la millora de la qualitat de vida dels veïns, va decidir tirar endavant un pla de regulació de la zona per solucionar els diferents conflictes generats per la massificació a la qual està subjecta. Tenint molt en compte les diferents sensibilitats i intentant beneficiar a tots els col·lectius afectats per la mesura. L'any 2013, per encàrrec de l'Ajuntament B:SM va iniciar la regulació d'aquest espai monumental tant emblemàtic, garantint l’oci i el lleure als veïns i usuaris així com la qualitat de la visita dels turistes que hi accedeixen.

L’any 2015, el Park Güell ha rebut 2.761.626 usuaris, xifra que queda lluny de la forquilla de 8-9 milions de l’any 2012. Actualment hi ha 49.010 carnets expedits que faciliten el trànsit i mobilitat diària de veïns i escolars, amb un trànsit total aproximat de 138.000 persones. Hi ha una App gratuïta disponible en 7 idiomes que facilita la visita a la Zona Monumental del parc i també s'ofereixen visites guiades que incrementen la nostra oferta cultural.

Obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, fou un encàrrec del seu mecenes, el comte Eusebi Güell, per a construir una urbanització residencial a l'estil de les ciutats-jardí angleses. Se situa al Turó del Carmel, al barri de la La Salut. El projecte no va tenir èxit, ja que de 60 parcel·les en què es dividí el terreny tan sols es va vendre una. Malgrat això, es van construir els accessos al parc i les àrees de serveis, i es van acondicionar els terrenys. Era un indret escarpat, amb forts desnivells que Gaudí sortejà amb un sistema de viaductes integrats al terreny. Del parc destaca l'entrada monumental, amb dos pavellons d'accés destinats a porteria i administració, rodejats d'un mur de mamposteria i ceràmica vidriada policromada; passats els pavellons es troba una escalinata que condueix als nivells superiors, decorada amb unes fonts esculpides on destaca un drac (o salamandra); aquesta escala condueix a la Sala Hipòstila, que hauria servit de mercat de la urbanització, feta amb grans columnes d'ordre dòric; per damunt d'aquesta sala es troba una gran plaça en forma de teatre grec, amb el famós banc corregut revestit de ceràmica trossejada (trencadís), obra de Josep Maria Jujol. La casa de mostra del parc, obra de Francesc Berenguer, fou residència de Gaudí de 1906 a 1926, i actualment acull la Casa Museu Gaudí. Als anys 1960 s'afegí al parc el Jardí d'Àustria, obra de Lluís Riudor. El 1984 la Unesco va incloure al Parc Güell dins del Patrimoni de la Humanitat. En aquest parc hi ha diversos arbres inclosos al Catàleg dAarbres d'Interès Local: garrofer dels viaductes, garrofer rebrotat, Ullastre, i llentiscle.
D'altra banda, s'ha dissenyat un itinerari de biodiversitat pel parc
Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per Col·legi Jesuïtes de Gràcia - Kostka

Aquesta organització està adherida al compromis per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
 " http://www.parkguell.cat/ "Carrer Olot, s/n" Gràcia "La Salut" 2,15312927 41,41344028 g03 g04 g13 g08 g27 a16 e14 d23 d22 b04 d11 g16 g24 a15 TresTurons,EiESos,EmpresaBS 539b2ea60a92f43a6b8b45a2 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2ea60a92f43a6b8b45a2 "Parc del Guinardó" "La zona urbana del Parc
Prové de la remodelació del 1997 de la part inferior del parc, que va ser ampliada i es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla. Està formada per terrasses situades a diferents nivells separades per talussos amb gespa, arbres i arbustos.

El parc històric
Està format per un jardí frondós i rústic, que s'enfila per la muntanya per l'eix d'un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. Dalt de tot hi ha un safareig amb magnífiques vistes.
A la part central de la pujada hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l'aigua que baixa des del safareig, tot formant cascades que omplen estanyols.

El parc forestal
El bosc urbà, de fort pendent, està constituït per una important arbreda que circumda la part més alta de la zona històrica i es va estenent turó avall. Tot és ple de camins que s'encreuen.
És destacable el mirador de la Mitja Lluna.

Un espai d'altura
També és preciosa la vista des del mirador de Sant Joan. Com que l'alçada de la zona forestal és considerable, a l'estiu és agradable fer un berenar-sopar a la zona de pícnic.

Vegetació
A la part urbana hi destaquen els grans pins blancs i les tipuanes, que, a l'estiu, s'omplen de flors grogues. Els arbres de l'amor, les moreres, els oms i les oliveres són altres arbres d’aquesta zona.
La zona històrica és plena de grans tanques vegetals als camins. Són abundants els arbustos, com el pitòspor, el llorer i el baladre, i les plantes aromàtiques, com el romaní i l'espígol. També hi ha molts garrofers, xiprers, cedres, mimoses i alzines, la majoria de grans dimensions.
Als petits hi ha Lobelia laxiflora, i a les placetes que s’enfilen per la muntanya, sòfores, mimoses sempre-en-flor i tarongers amargs.
A dalt de tot s'obre un bosc espès, molt natural i espontani, amb pins blancs i en alguns llocs també cedres, i un sotabosc molt mediterrani.

Art i arquitectura
A la zona històrica hi ha una de les fonts més populars del barri: la font del Cuento, nom derivat de que rajava poc, i la gent, mentre s'esperava, feia petar la xerrada tot explicant “cuentos”. Pels volts de la font també hi solia haver parelles, i per això es deia que era una font amb molt de “cuento”.
L'escultura més popular del barri del Guinardó és el Nen de la Rutlla, Joaquim Ros i Bofarull de l'any 1961.

Història
Aquest parc prové de les reserves de sòl que es van establir a principis del segle XX. Està encarat al mar i és de propietat municipal des del 1910. Primer es va fer la part històrica, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí.
Nom de guineu...
El nom Guinardó ve d’un antic mas: el Mas Guinardó, actualment Casal d'Entitats del districte. Hi ha, però, moltes més coses al darrere d'aquest nom, tal com explica Joan Corbera i Palau, del Grup d'Història del Guinardó de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.
Etimològicament Guinardó procedeix probablement de guinarda, guineu en català antic. Aquesta no és, però, l'única explicació. N'hi ha una altra entre la història i la llegenda.
...o de bandoler?
Quan Miguel de Cervantes va venir a Barcelona va estar en aquest mas, que sembla que pertanyia al famós bandoler en Perot Rocaguinarda, d’on provindria el nom de Guinardó.
Es parla de passadissos secrets, llargs i laberíntics, que permetien a Rocaguinarda escapolir-se quan era assetjat per les tropes del virrei, ja que comunicaven el mas amb l'interior de l'antiga Barcelona emmurallada.
""Perot lo Lladre""
Rocaguinarda, fill d'Oristà i conegut com ""Perot lo Lladre"", va assolir tal anomenada que fins i tot Cervantes se'n féu ressò en el Quixot. Fou membre de la bandositat dels nyerros, en una època -el segle XVI- en què el bandolerisme tenia més a veure amb pertànyer a un ""bàndol"" que amb el lladregueig.
Més que malfactors, els bandolers van ser el fruit dels enfrontaments entre feudals, instruments per dirimir els plets entre les persones més influents de l'època i que van desaparèixer quan va caldre fer front comú en la Guerra dels Segadors.
 Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-guinardo_92086011954.html "Carrer de Garriga i Roca, 1-13" "Horta - Guinardó" "El Guinardó" 2,17074565 41,41916967 g03 g01 g04 TresTurons "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56cc856624dd5d7f298b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc856624dd5d7f298b4568 "Parc del Carmel" "S'ubica al voltant del turó del Carmel, que forma part del Parc dels Tres Turons, just al costat del Parc Güell. Antigament era una zona rural, amb algunes masies escampades pel seu territori, de les quals destacava la de Can Móra —actualment un geriàtric—. Al seu terreny es troba el Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel (1860-1864), que donà nom a la muntanya i al barri. A prop es troba tanmateix l'Ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda el 1952. També hi ha dos col·legis (Virolai i CEIP Coves d'en Cimany) i dos camps de futbol, el Complex Esportiu Municipal Carmel. La part del parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, on es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. A la part central del parc hi ha una obra d'art públic, L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/en/coneixbcn/pics/atractius/el-parc-del-carmel_97209132255.html "Carrer de Font-rúbia, s/n" "Horta - Guinardó" "El Carmel" 2,15443800 41,41917760 g01 TresTurons