Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df020a92f43d0a8b4658	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4658	"Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu blau"	"El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.<br />
Aquest valuós fons  s’ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.<br />
<br />
Les seus del Museu <br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
<br />
<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/?lat=41.4109037&lng=2.2208450000001&loctxt=Museu_Blau"" target=""_blank"">Biodiversitat al voltant del Museu Blau</a>."		http://museuciencies.cat/		https://www.facebook.com/museuciencies	https://twitter.com/museuciencies	https://www.facebook.com/museuciencies	https://www.facebook.com/museuciencies	"Plaça Leonardo da Vinci, 4-5"	"Sant Martí"	"El Besòs i el Maresme"	2,22084500	41,41090370	c01	c04	c07	b04	d28																												EiESos,AdministracioBS	"Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5391df070a92f43d0a8b4773	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df070a92f43d0a8b4773	"Escola Parc de la Ciutadella"			https://www.escolaparcdelaciutadella.cat/						"Passeig de Circunval·lació, 5"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18724560	41,38497020	c03	a14	f01	d19	g17	g07	e14																										actualització2122,triennal19-22,actualització22_23,triennal22_25,ems_es22_23	"Iniciatives Residu Zero a Ciutat Vella ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63a3255d940cd77f278b4567 ), "	"<strong>Títol del projecte: </strong>Projecte Triennal de l'Escola Parc de la Ciutadella<br><strong>Tipus de projecte: </strong>Triennal<br><strong>Curs: 22-23</strong><br>"	08001601
5391df0a0a92f43d0a8b47e1	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47e1	"Espai lúdic ambiental per a famílies del Parc de la Ciutadella (LaLudo)"	"Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).<br />
<br />
Es tracta d'un espai de participació familiar gratuït que promou el joc i l'educació ambiental com a eina per a participar activament en la conservació i millora del medi ambient de la ciutat, destinat a famílies amb infants de 0 a 5 anys. Compta amb una zona de joc d'exterior, amb joguines a disposició de tothom, i el Jardí dels Infants, un espai reservat a l'hort urbà i que es dinamitza diàriament. I un espai interior format per un racó de contes, construccions, un racó per experimentar sensorialment amb la natura, i altres propostes de jocs.<br />
L'espai lúdic ambiental del parc de la Ciutadella també ofereix una programació d'activitats setmanals i activitats per el cap de setmana, entre les quals destaca una gimcana familiar i una proposta de descoberta dels racons del parc. Les activitats estan dinamitzades per monitors/es especialistes en jocs, joguines, medi ambient i infants. També hi ha activitats destinades a centres educatius.<br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://www.youtube.com/embed/rnfexU-LLM8"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/educacio-i-sensibilitzacio/equipaments-municipals/espai-ludic-ambiental-per-a-families-del-parc-de-la-ciutadella		https://www.facebook.com/pages/Espai-L%C3%BAdic-Ambiental-per-a-Fam%C3%ADlies-LaLudo-Parc-de-la-Ciutadella/352066814834455		https://www.facebook.com/pages/Espai-L%C3%BAdic-Ambiental-per-a-Fam%C3%ADlies-LaLudo-Parc-de-la-Ciutadella/352066814834455	https://www.facebook.com/pages/Espai-L%C3%BAdic-Ambiental-per-a-Fam%C3%ADlies-LaLudo-Parc-de-la-Ciutadella/352066814834455	"Pas Institut Escola, 1"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18725130	41,38724520	c04	g07																															RenovaRoba17,RenovaJocs17,AiguArt20,RenovaRoba20Maig,RenovaRobaTardor21,RenovaJoguines21,XEAB	"Xarxa d'Equipaments d'Educació Ambiental de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539494ae0a92f4366a8b458c ), Renova la teva roba 2014 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/544a66bf0a92f4d07c8b456d ), Renova la teva roba! 2015 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5624bcfc0a92f410128b4567 ), Renova les teves joguines 2015 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/562a04ae0a92f49e748b456b ), Renova la Teva Roba Tardor 2021 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61796747940cd7043d8b4567 ), Renova les teves joguines primavera 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61a8b891940cd74e7c8b4567 ), Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), Dia Mundial de l'Aigua 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/62277728940cd722598b4567 ), Renova la teva roba primavera 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/6357ccac940cd7870b8b4569 ), Iniciatives Residu Zero a Ciutat Vella ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63a3255d940cd77f278b4567 ), Renova la teva roba primavera 2024 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/66028174940cd771318b4567 ), Renova les teves joguines 2024 Primavera ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/661e3559940cd76f3a8b4567 ), "	"<br />
<br />
 "	
5391df0f0a92f43d0a8b48c2	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0f0a92f43d0a8b48c2	"XVPCA Parc de la Ciutadella"	"Les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) estan distribuïdes per:<br />
- Conèixer l'evolució dels nivells de qualitat de l'aire en el temps i en el territori.<br />
- Informar als ciutadans de l'estat de la qualitat de l'aire i de la seva evolució.<br />
- Emprendre actuacions de sanejament en cas necessari.<br />
- Elaborar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori<br />
- Complir l'actual normativa en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric.<br />
- Localitzar focus emissors de contaminants.<br />
Les estacions tenen equips específics de mostreig que agafen mostres per mesurar la concentració de determinats contaminants.<br />
N’hi ha de manuals, que són aparells que permeten obtenir una mostra que posteriorment és analitzada en un laboratori. Els nivells de concentració dels contaminants no s'obtenen en temps real. A més a més, els resultats ens informen de valors mitjans en un dia i no dels valors punta que poden ser importants i que es donen en períodes de temps més curts.<br />
També n’hi ha d’automàtics (o analitzadors), que analitzen la mostra contínuament, és a dir, que els augments de contaminació es poden detectar instantàniament i els resultats són tramesos directament al centre receptor de dades, la qual cosa permet una actuació molt ràpida en cas de que sigui necessari. No totes les substàncies es poden mesurar amb mètodes automàtics i sovint, no calen aquests procediments tant costosos. Les dades generades s’emmagatzemen en l'ordinador de l'estació i es transfereixen a la seu del centre de control.<br />
En aquesta estació s'analitzen de forma automàtica NOx, O3"		http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/avaluacio/xarxa_de_vigilancia_i_previsio_de_la_contaminacio_atmosferica_xvpca/						"Parc de la Ciutadella"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18601520	41,38812300	c08																																SetMob2017			
5391df0f0a92f43d0a8b48ca	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0f0a92f43d0a8b48ca	"Quercus polymorpha"	"<strong>Roure </strong>(<em>Quercus polymorpha</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a><br />
<strong>UTM (x,y)</strong>: 432066:4582464<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0130-01-07<br />
<strong>Districte</strong>: Ciutat Vella<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 7,50 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m</strong>: 2,35 m<br />
<strong>Capçada (diàmetre)</strong>: 7 m<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 1997<br />
<strong>Data aproximada de naixement</strong>: 1887</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
És l'únic exemplar d'aquesta espècie que hi ha a Barcelona i per tant la seva conservació és bàsica per tal de contribuir a preservar la flora ornamental. D'una espècie originària de Mèxic, l'arbre es troba situat al parc de la Ciutadella, integrat en el conjunt de la vegetació del parc."		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-roure-blanc-de-mexic-parc-de-la-ciutadella_99400454956.html						"Parc de la Ciutadella"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18637864	41,38889573	g16																																ArbreCatalogat			
5391df100a92f43d0a8b48cd	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df100a92f43d0a8b48cd	"Acàcia de Constantinoble Parc de la Ciutadella (Arbre d'interès local)"	"Acàcia de Constantinoble o arbre de les sedes (<em>Albizia julibrissin</em>)<br />
Situació: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a><br />
UTM (x,y): 432081:4582277<br />
Núm. de catàleg: 0103-01-96<br />
Districte: Ciutat Vella<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 11,50 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 2,80 m.<br />
Capçada (diàmetre): 10 m.<br />
Any de catalogació: 1996<br />
Data aproximada de naixement: 1896</div>
Valoració:<br />
Originària de Pèrsia i el Japó, l'<em>Albizia julibrissin</em> és una espècie d'arbre molt ornamental, tant pel seu port d'umbrel·la com per la seva floració. L'exemplar del Parc de la Ciutadella correspon a l'època en que la Junta de Ciències Naturals de Barcelona tenia la seva seu als museus del parc i aquest servia com a lloc on es mostraven curiositats científiques. L'arbre de Constantinopla de la Ciutadella, interessant doncs pel seu orígen i com a exemplar botànic, ha patit al llarg de la seva vida diferents infeccions que han anat buidant el seu tronc central.<br />
Cerca més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">l'atles de la biodiversitat.</a>"								"Parc de la Ciutadella"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18654628	41,38715708	g16																																			
5391df100a92f43d0a8b48d1	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df100a92f43d0a8b48d1	"Casuarina Parc de la Ciutadella (Arbre d'interès local)"	"<strong>Casuarina </strong>(<em>Casuarina cunninghamiana</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a><br />
<strong>UTM (x,y)</strong>: 432135:4582519<br />
<strong>Núm. de catàleg: </strong>0051-01-94<br />
<strong>Districte</strong>: Ciutat Vella<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 22,50 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m</strong>: 5,50 m.<br />
<strong>Capçada (diàmetre)</strong>: 18 m.<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 1994<br />
<strong>Data aproximada de naixement</strong>: 1894</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
Situat a tocar de la Cascada, ofereix un aspecte imponent. Té dues soques unides a la part inferior que es bifurquen a 90 cm del terra per formar una capçada harmoniosa i arrodonida. A més, es tracta d'un exemplar femení que, per tant, afegeix l'encant de la floració."		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-casuarina-parc-de-la-ciutadella_99400455029.html						"Parc de la Ciutadella"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18601520	41,38812300	g16																																ArbreCatalogat			
5391df100a92f43d0a8b48d3	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df100a92f43d0a8b48d3	"Xiprer calb Parc de la Ciutadella"	"<strong>Xiprer calb o xiprer dels pantans</strong> (<em>Taxodium distichum</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a><br />
<strong>UTM </strong>(x,y): 432107:4582384<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0046-01-93<br />
<strong>Districte</strong>: Ciutat Vella<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 8 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m</strong>:<br />
<strong>Capçada (diàmetre)</strong>: 5 m.<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 1993<br />
<strong>Data aproximada de naixement</strong>: 1933</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
Conífera de fulla caduca, l'única que presenta aquest caràcter d'entre totes les espècies nadiues i les ornamentals cultivades. Emet arrels respiratòries, que sobresurten del nivell de l'aigua. És originària de les zones palustres del SE dels Estats Units, de medis d'aigua pobre en oxígen. A manera de puntals, presenta estries ben marcades a la base del tronc. És el més destacat dels exemplars que hi ha als estanys de la ciutat. Espècie d'interès botànic."		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-xiprer-calb-xiprer-dels-panta-parc-de-la-ciutadella_99400454974.html						"Parc de la Ciutadella"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18704517	41,38833228	g16																																ArbreCatalogat			
5391df100a92f43d0a8b48d4	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df100a92f43d0a8b48d4	"Taronger de Louisiana o Maclura Parc de la Ciutadella (Arbre d'interès local)"	"<strong>Taronger de Louisiana</strong> (<em>Maclura pomifera</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a><br />
<strong>UTM (x,y)</strong>: 432179:4582428<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0039-01-93<br />
<strong>Districte</strong>: Ciutat Vella<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques</strong>:

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 14 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m</strong>: 2,30 m.<br />
<strong>Capçada (diàmetre</strong>): 13,50 m.<br />
<strong>Any de catalogació</strong>: 1993<br />
<strong>Data aproximada de naixement</strong>: 1913</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
Espècie localitzada al Parc de la Ciutadella. Exemplar d'extraordinari i harmoniós desenvolupament, de notable interès tant per la seva raresa originària d'Arkansas - no fou introduïda a Europa fins a començaments del segle XIX, i sempre poc cultivada- com pels seus trets morfològics, exòtics i particulars. Sobresurten les branques espinoses, els tons de l'escorça, les flors dioiques i els fruits, globulosos, de la mida d'una taronja."		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-maclura-parc-de-la-ciutadella_99400455060.html						"Parc de la Ciutadella"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18757893	41,38852546	g16																																ArbreCatalogat			
539884d1c99dc79619250100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100	"Parc de l'Espanya Industrial"	"El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.<br />
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.<br />
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Hi ha uns quants desmais (<em>Salix babylonica</em>) i un parell de fileres de <em>Prunus cerasifera atropupurea</em>. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (<em>Quercus ilex</em>), <em>Cupressocyparis </em>X <em>leylandii</em>, pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>) i plàtans (<em>Platanus </em>X <em>hispanica</em>).<br />
Dins de l'estany, els xiprers (<em>Cupressus sempervirens stricta</em>) s'eleven sobre les plataformes de formigó.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.<br />
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.<br />
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.<br />
<br />
<strong>El llac</strong><br />
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br />
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.<br />
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.<br />
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html						"Carrer Muntadas, 37"	"Sants - Montjuïc"	Sants	2,14171840	41,37660430	g01	d22																																"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884d4c99dc79619320200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619320200	"Laboratori de Natura - Castell dels Tres Dragons"	"És troba a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>, una de les seus científiques del Museu que custodia les col·leccions de zoologia i properament també les de geologia (situades actualment al Museu Martorell). Centralitza bona part de l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.<br />
El Castell dels Tres Dragonsés obra de Lluís Domènech i Montaner i va ser projectat com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888. Destaca pel seu valor arquitectònic i artístic. Durant el primer terç del segle XX va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals. Des d’aleshores s’ha dedicat exclusivament a la zoologia.<br />
També acull una biblioteca especialitzada en aquestes disciplines científiques.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell </a>i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
 "								"Passeig de Picasso, s/n"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18350664	41,38815392	c01	c07	c05	c06	g27																															
539884d4c99dc796193d0200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193d0200	"Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell"	"<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…"		https://museuciencies.cat/el-nat/les-seus/museu-martorell/						"Passeig Picasso, 11"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18420889	41,38720972	c01																																			
539884d4c99dc796194c0200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796194c0200	"Parc de la Ciutadella"	"Visitable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-vell-conegut"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
El traçat en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, amb abundàcia d'ocells aquàtics, i una glorieta de música. La plaça d'Armes (1916) per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.<br />
Molta vegetació és de final del XIX. Museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.<br />
Hi ha til·lers (<em>Tilia</em> X <em>europaea </em>i <em>T. tomentosa</em> i <em>T. </em>X <em>euchlora</em>), magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>), àlbers (<em>Populus alba</em> i <em>P. alba</em> ""<em>pyramidalis</em>"") i plàtans (<em>Platanus </em>X <em>hispanica</em>). Els lledoners (<em>Celtis australis</em>) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac; i prop de l'Umbracle, paulònies (<em>Paulownia tormentosa</em>) i <em>Prodocarpus neriifolius</em>, i al costat del mamut arbres sagrats (<em>Ginkgo biloba</em>).<br />
Altres espècies són l'acàcia (<em>Robinia pseudoacacia</em>), els xiprers (<em>Cupressus macrocarpa</em> i <em>Cupressus sempervirens</em>), el pi australià (<em>Casuarina cunnighamiana</em>), la bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>), els castanyers d'Índia (<em>Aesculus hippocastanum</em>).<br />
Destaquen les palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), les datileres (<em>Phoenix dactylifera</em>) i les iuques (<em>Yucca elephatipes</em>), i les palmeres blaves (<em>Brahea armata</em>). D’arbustos hi ha llorers <em>(Laurus nobilis</em>), tamarius (<em>Tamarix gallica</em>), baladres (<em>Nerium oleander</em>), i tanques de pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>) i d'evònim del Japó (<em>Euonymus japonicus</em>).<br />
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/albizia-julibrissin"" target=""_blank"">acàcia de Constantinopla (<em>Albizia julibrissin</em>)</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/maclura-pomifera"" target=""_blank"">taronger de Luisiana (<em>Maclura pomifera</em>)</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/casuarina-cunninghamiana"" target=""_blank"">pi australià (<em>Casuarina cunninghamiana</em>)</a> i un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/quercus-polymorpha"" target=""_blank""><em>Quercus polymorpha</em></a>, plantats al final del XIX, i els <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/taxodium-distichum"" target=""_blank"">xiprers calbs</a> (<em>Taxodium distichum</em>) que hi ha al llac, plantats a principis del XX i un pitòspor (<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/pitospor-del-parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank""><em>Pittosporum tobira</em></a>).<br />
S’han vist més de <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/presentacio-de-latles-docells-nidificants-de-barcelona"" target=""_blank"">100 espècies d’ocells</a> i una gran <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/la-colonia-urbana-mes-gran-deuropa-de-bernat-pescaire-es-a-barcelona"" target=""_blank"">colònia de bernats pescaires</a>. Població d'eriçó.<br />
Declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.<br />
La dama del paraigües (Joan Roig Soler) és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.<br />
<a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/font-de-gran-cascada"" target=""_blank"">La Cascada Monumental </a>és de Fontseré (1881) <br />
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/institut-verdaguer"" target=""_blank"">Institut Verdaguer</a> i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.<br />
La resta d'edificis són de finals del XIX, com el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell de Geologia</a> de l'any 1879  d’Antoni Rovira i Trias.<br />
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a> i seu del Museu de Zoologia, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a> del Fòrum.<br />
El parc és on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.<br />
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.<br />
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-zoologic-de-barcelona"" target=""_blank"">Zoo</a>.<br />
<br />
Hotel d'insectes <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/des-de-les-escoles-i-instituts-protegim-la-fauna-per-millorar-la-biodiversitat-urbana"" target=""_blank"">apadrinat</a> per l'<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/institut-fort-pius"" target=""_blank"">Institut Fort Pius</a>.<br />
<br />
Més informació  a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-ciutadella_92086011921.html						"Passeig Picasso, 1"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18447005	41,38944063	g01	g03	d22	g24	g31	d28																											Música2017,AiguArt20	"Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884f9c99dc79619870300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300	"Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona"	"<strong>Història</strong><br />
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.<br />
<br />
Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a> era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-d-amics-del-jardi-botanic"" target=""_blank"">Amics del Jardí Botànic</a> i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong> vegetals<br />
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (<em>Brachychiton populneus</em>), l’eucaliptus (<em>Eucalyptus ficifolia</em>), algunes varietats d’acàcies (<em>Acacia brachystachya</em>) o arbustos arboris com la dicksònia (<em>Dicksonia antarctica</em>), de la família de les falgueres.<br />
També hi ha altres espècies com el boldo (<em>Peumus boldus</em>) o el pebrer fals (<em>Schinus molle</em>) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (<em>Argania spinosa</em>), els baladres (<em>Nerium oleander</em>) o la goma aràbiga (<em>Acacia nilòtica</em>) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (<em>Cedrus atlantica, C. deodara</em> i <em>C. libani</em>) o els podocarps (<em>Podocarpus latifolia</em>).<br />
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.<br />
Podeu consultar el <a href=""https://visorfauna.amb.cat/viewer/amb/jbo/1/0/12.7.2018/10.1.2019/0"" target=""_blank"">Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc</a>.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic Històric</a>. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
 <br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de Biodiversitat</a>"		http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/						"Carrer Doctor Font Quer, 2"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15875440	41,36409390	g01	g06	c01	c05	c07	c06	g24																													
5398b36ec99dc70540a00300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36ec99dc70540a00300	"Font del Gerro del Nenes"	"Aquesta obra és de l'escultor Josep Reynés i Gurguí. Es troba al passeig de les Magnòlies, enfront del Museu de Zoologia, també conegut com a <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a> (<a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>). Es va començar a fer 1891 i es va incaugurar el 1893.<br />
L'estàtua és dins un petit estany ortogonal. Es un gran gerro al que s'enfilen uns nens nus. "								"Passeig Pujades, 10"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18404939	41,38814599	d11																																			
5398b36ec99dc70540a20300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36ec99dc70540a20300	"Font de la Cascada Monumental"	"Aquesta obra és de Josep Fontseré i Mestre, dissenyador del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>. amb col·laboracións dels germans Vallmitjana, que van fer el Naixement de Venus, Rafael Atché, que va fer els Grifons, Rossend Nobas que es va encarregar de La Quadriga de l'Aurora i de quatre grups de genis, dos faunes i de la figura d'Eros, Antoni Gaudí que va dissenyar a gruta subterrània artificial i el sistema hidàulic i diverses escultures d’altres autors."								"Passeig de Pujades, 12"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18655712	41,38994646	d11																																			
539b2a7f0a92f4146b8b459b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b	"El Turó Park"	"L’actual jardí del Turó Park (nom popular) en realitat figura al nomenclator amb el nom de Parc del Poeta Eduard Marquina. Està situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part (29.288 m2, pocc menys de 3 hectàrees)) del seu predecessor (7,5 hectàrees). Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.<br />
<br />
L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (<em>Quercus ilex</em>) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica  amb arbre dels escuts (<em>Ginkgo biloba</em>), llorer (<em>Laurus nobilis</em>), pebrer bord (<em>Schinus molle</em>), acàcia del Japó (<em>Styphnolobium japonicum</em>) i pi australià (<em>Casuarina cunninghamiana)</em>. D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (<em>Olea europaea</em>), palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), bellaombres (<em>Phytolacca dioica</em>) i plàtans (<em>Platanus </em>X<em> hispanica</em>). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades  per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (<em>Cercis siliquastrum</em>). Els pebrers bords (<em>Schinus molle</em>) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.<br />
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (<em>Washingtonia robusta</em>) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (<em>Tilia ‘Euchlora’ </em>i <em>Tilia tormentosa</em>). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (<em>Prunus ‘Pisardii’</em>) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (<em>Prunus serrulata</em>) i una perera (<em>Pyrus communis</em>).<br />
Hi ha dues fileres de magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (<em>Phyllirea angustifolia</em>). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (<em>Nymphaea alba</em>) i granotes.<br />
Resta un garrofer centenari (<em>Ceratonia siliqua</em>) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.<br />
Bassa naturalitzada.<br />
<br />
La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.<br />
<a href=""http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Documents/Llibret_100AnysTuroPark.pdf"">Llibret sobre el Turó Park</a><br />
<br />
En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html						"Avinguda de Pau Casals, 19"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,14195770	41,39401350	g03	g01	g09	d23	a16	g30																											BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56680e9124dd5d02358b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56680e9124dd5d02358b4567	"El Born Centre Cultural"	"El Born CC és un espai històric, un nucli de memòria col·lectiva i un equipament cultural del segle XXI únic a Europa.<br />
<br />
Com a espai històric, l’edifici de l’antic mercat del Born (1876), primer edifici de l’arquitectura del ferro de Barcelona i mostra viva de l’auge de la ciutat com a metròpoli europea durant el segle XIX, conserva en el seu interior el jaciment arqueològic de les cases d’aquesta part del barri de la Ribera de la Barcelona del 1700 enderrocades per construir una ominosa ciutadella de repressió.<br />
<br />
Com a nucli de memòria col·lectiva, al Born CC es recorden els fets de la Guerra de Successió i del setge del 1714 i les transcendents conseqüències que van tenir per a Barcelona i Catalunya.<br />
<br />
Com a centre cultural, el Born CC és un mercat de cultura, un espai polivalent i obert a tothom amb una programació diversa que inclou activitats literàries, teatrals i musicals entre moltes altres.<br />
<br />
<strong>FITXA D’ACCESSIBILITAT</strong><br />
<u>Nom del comerç/equipament:</u><br />
El Born Centre Cultural<br />
<u>Tipologia:</u><br />
Equipament Cultural<br />
<br />
 <br />
<u>Proximitat de transport públic adaptat:</u><br />
Metro: Jaume I, L4. Parada no adaptada, escales mecàniques o ordinàries.<br />
Arc de Triomf, L1. Parada adaptada, ascensor, escales mecàniques i ordinàries.<br />
Bus: 39, 51 i H-14 parada Parc de la Ciutadella-Princesa o bé Estació de França.<br />
Tren: Estació de França, Arc de Tromf.<br />
<u>Proximitat de l’aparcament a l’entrada:</u><br />
Al Passeig Picasso es disposen dues places reservades.<br />
A més al Passeig Picasso hi ha lloc d’aparcament, zona blava.<br />
<u>Accés a l’espai:</u><br />
Accessible. Accés mitjançant rampa adaptada o peu pla.<br />
<u>Accessibilitat dins de l’espai:</u><br />
Porta automàtica, espai diàfan totalment accessible. Ascensors per poder accedir a la planta -1.<br />
<u>Lavabos:</u><br />
Disposa de tres lavabos adaptats a nivell, situats a les cantonades de plaça Comercial amb Ribera i plaça Comercial amb Fusina, i carrer Comercial amb Fusina.<br />
<u>Mobiliari adaptat:</u><br />
Disosa de seients adaptats, per a facilitar el descans. Bancs situats a l’espai central del mercat, així com a les sales d’exposicions i al jaciment.<br />
A més el Born CC disposa de dues cadires de rodes en préstec per als visitants.<br />
També disposa de taulells atenció al públic doble nivell.<br />
<u>Personal d’atenció/informació:</u><br />
Amb formació i capacitat per atendre persones amb diversitat funcional, adaptant-se a les diferents necessitats. a més, compten amb un dinamitzador amb Llengua de signes.<br />
<u>Senyalizació i orientació:</u><br />
Disposa de plànols d'orientació, situats a les dues entrades. També es pot sol·licitar un plànol del centre al personal d'informació.<br />
Disposa de maqueta tàctil, situada a l'entrada del carrer Comercial, i la del jaciment al vestíbul de plaça Comercial.<br />
<u>Productes de suport a la comunicació:</u><br />
Possibilitat d’intèrpret en llengua de signes, amb una tarifa a part es pot demanar visita guiada amb intèrpret de signes, a més, hi ha un empleat que pot atendre amb llengua de signes.<br />
Disposa de guies multimèdia accessibles amb llengua de signes i audiodescripcions<br />
Disposa de fullet en Braille i/o macro caràcters.<br />
Disposa de emissores FM i/o anell magnètic<br />
Sí, un al Punt d’Informació i l’altre al Servei d’Audioguies. L’anell magnètic està a la Sala d’activitats.<br />
<u>Tarifes especials:</u><br />
Si, tarifa reduïda o gratuïta per a titulars de la Targeta Rosa Reduïda o la Targeta Rosa Gratuïta en l’Entrada General (accés a l’exposició permanent i la temporal).<br />
<br />
<u>Horari del Centre:</u><br />
De març a setembre:<br />
· de dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 h<br />
D’octubre a febrer:<br />
· de dimarts a dissabte, de 10 a 19 h<br />
· diumenges i festius, de 10 a 20 h<br />
*26 de desembre, obert fins a les 14.30 h<br />
Es pot entrar als espais expositius fins a 30 minuts abans del tancament del centre.<br />
Dilluns laborables, tancat.<br />
<u>Festius de tancament:</u><br />
1 de gener.<br />
1 de maig.<br />
24 de juny.<br />
25 de desembre.<br />
<br />
<br />
<em>Data d'introducció de la fitxa: 04/12/2015</em><br />
 "		https://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/						"Pl. Comercial, 12"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18381500	41,38583250	g27	c01	f08	e10	e11	e12																												"“Els comerços i equipaments accessibles al Casc Antic de Barcelona” ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5655df5b24dd5df17c8b4567 ), "		
5673e74c24dd5db5388b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5673e74c24dd5db5388b4567	"Casa de la Barceloneta 1761"	"<strong>La Casa de la Barceloneta 1761</strong> és un centre cultural que difon la cultura i l’identitat del barri, i que treballa en xarxa amb la resta d’entitats i equipaments culturals i educatius de la Barceloneta. L'edifici conserva la tipologia original de planta i un pis que tenien totes les cases de La Barceloneta originalment.<br />
<br />
L'espai on se situa el barri de La Barceloneta es va formar per l'obstrucció del primer moll del port a la ciurculació de sediments que es van acumular fins formar una petita península. Aquesta zona es va convertir en un espai de malendreços del port en omplir-se de barraques de pescadors, carboners i dipòsits de combustible, amb un ambient força degradat..<br />
Després de la Guerra de Secessió, batalla de l’11 de setembre de 1714, el govern borbònic van impulsar la construcció de la <a href=""https://ca.wikipedia.org/wiki/Fortalesa_de_la_Ciutadella#/media/File:BNE.Barcelona.planos.1806.jpg"" target=""_blank"">Fortalesa de la Ciutadella</a> sobre el que havia estat el barri de La Ribera. Van ser els propis habitants del barri els que van ser obligats a enderrocar les seves cases (38 carrers i 1.016 habitatges) i ajudar a la construcció de l’emplaçament militar.<br />
La Ciutadella va ser enderrocada el segle XIX i les esplanades es van tornar a urbanitzar. S'hi van fer l'actual <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a> i l'antic mercat del Born (Actual <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/el-born-centre-cultural"" target=""_blank"">Born Centre Cultural</a>), on s'han trobat i excavat restes de les cases enderrocades després del 1714.<br />
El capità general de Barcelona Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos, Marquès de la Mina, va encarregar al comandant general d’enginyers Juan Martín Cermeño la construcció d’un nou barri. Va dissenyar un barri, que es va començar a construir al 1753, amb carrers en angle recte amb illes de cases d’una planta i un pis a dos carrers, excepte en els extrems, que donaven a tres. Aquesta limitació d’alçada era per no entorpir un eventual bombardeig de la ciutat des de la Ciutadella. Als 6 anys ja tenia 329 cases i 1.570 habitants. Al principi se li va dir <em>Barrio de la Playa</em>, però ben aviat es va convertir en La Barceloneta. La prohibició de construcció de vapors a l’interior de les muralles va fer que les fàbriques s’instal·lessin a Gràcia, Sant Andreu de Palomar o La Barceloneta, on van aixecar-se indústries com el Gas (Actual <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-barceloneta"" target=""_blank"">Parc de La Barceloneta</a> i <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/la-fabrica-del-sol"" target=""_blank"">La Fàbrica del Sol</a>), el Nou Vulcano, Alexander, Escuder o La Maquinista.<br />
L’any 1838 el capità general baró de Meer va autoritzar que s’aixequen un pis més i l’any 1868, un cop acabada la jurisdicció militar, el governador civil va permetre que els edificis cresquessin en una nova planta. Quatre anys més tard, el 1872, era l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet el que autoritzava una cinquena planta. D’aquesta manera, els edificis de La Barceloneta van anar creixent i l’any 1930 hi havia cases que arribaven i en alguns casos superaven les set plantes.<br />
 "		https://ajuntament.barcelona.cat/casadelabarceloneta1761/ca		https://ca-es.facebook.com/lacasadelabarceloneta1761		https://ca-es.facebook.com/lacasadelabarceloneta1761	https://ca-es.facebook.com/lacasadelabarceloneta1761	"Carrer Sant Carles 6"	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,18854109	41,37894123	f08	g27																															AiguArt20	"De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Ciutat Vella. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c5838624dd5d12508b4567 ), "		
56cc7e9624dd5d0b298b456c	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc7e9624dd5d0b298b456c	"Parc de Carles I"	"Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica. Situat a la confluència entre els carrers Wellington i Marina es troba un espai i amb una àrea de joc infantil i comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.<br />
<br />
<strong>La connexió dels arbres</strong><br />
En aquesta primer sector una llarga filera d'altíssims xiprers juntament amb les alineacions de plàtans marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal cauen en cascada posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del parc. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal.<br />
<br />
<strong>Els turons i la plaça</strong><br />
Juntament amb les fileres d'arbres hi ha suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>) i els enormes plàtans (<em>Platanus </em>X<em> hispanica</em>). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga ""perxada"" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).<br />
Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (<em>Phytolaca dioica</em>) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (<em>Citrus aurantium</em>) i magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>).<br />
El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), el pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) i el cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (<em>Phoenix dactylifera</em> i <em>Phoenix canariensis</em>) i washingtònies (<em>Washingtonia robusta</em>), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (<em>Ulmus pumila</em>), el salze (<em>Salix babylonica</em>), el cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), la morera (<em>Morus alba</em>) i l'olivera (<em>Olea europaea</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que ""Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul"". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.<br />
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.<br />
 Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-carles-i_98294134447.html						"Av. d'Icària, 90"	"Sant Martí"	"La Vila Olímpica del Poblenou"	2,19308300	41,38758070	g01																																	"Itinerari ornitològic per la Barceloneta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/59e61d1024dd5d054c8b4569 ), "		
56dfeeae24dd5d76668b456d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d	"Parc de Collserola"	"La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/centre-dinformacio-del-parc-natural-de-la-serra-de-collserola"" target=""_blank"">Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola</a>.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.<br />
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i els roures (<em>Quercus robur</em>), trobarem aurons blancs i negres (<em>Acer campestre</em> i <em>Acer monspessulanum</em>) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (<em>Populus alba</em>), pollancres (<em>Populus nigra</em>) i freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (<em>Corylus avellana</em>), el magraner (<em>Punica granatum</em>) i el cirerer silvestre (<em>Prunus avium</em>). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (<em>Vitex agnus-castus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l’arboç (<em>Arbutus unedo</em>), marfull (<em>Viburnum tinus</em>), aladern (<em>Rhamnus alaternus</em>), el lligabosc <em>(Lonicera japonica</em>) i l’heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.<br />
<br />
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-d-atraccions-tibidabo-patsa"" target=""_blank"">Parc d'Atraccions del Tibidabo</a>, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.<br />
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.<br />
<br />
<a href=""http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/rutes-guiades-en-bicicleta-electrica-pel-parc-de-collserola_99400231727.html"" target=""_blank"">Rutes guiades amb bicicleta elèctrica</a><br />
<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html						"Carretera de l'Església, 92"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes"	2,09951020	41,41919060	g01	g04	g08	g14	g13																												ParcCollserola			
56efd35e24dd5db36d8b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56efd35e24dd5db36d8b456b	"TRIXI TRICICLOS S.L."	"Els Trixis són tricicles de disseny futurista que funcionen com a taxis i que recorren Barcelona amb passatgers a bord. Els Trixistes (conductors) realitzen moltes rutes diferents i et porten als punts més interessants de Barcelona: Colom, Catedral, MACBA, Plaça Sant Jaume, Pg. de Sant Joan, Diagonal, Parc de la Ciutadella, Fòrum, etc.<br />
<br />
La ciutat comtal és la primera ciutat en tot el sud d’Europa amb aquest servei de transport ecològic. Els Trixis també funcionen en moltes ciutats d’Alemanya així com d’Europa (Amsterdam, Londres, Copenhaguen) i a nivell mundial (Tokio, Kyoto, Beirut, Riad).<br />
<br />
El TRIXI està equipat amb un motor elèctric que ajuda al Trixista a pedalejar. <strong>És un mitjà de transport divertit, ecològic i silenciós</strong>.<br />
La temporada va des del dia 1 d’abril fins al 31 d’novembre. Tanmateix, a banda d’aquest servei de taxi, també s’organitzen sortides de grup entre d'altres activitats<br />
 "		http://www.trixi.com		https://www.facebook.com/trixi.bcn/		https://www.facebook.com/trixi.bcn/	https://www.facebook.com/trixi.bcn/	"Plaça Traginers, 4"	"Ciutat Vella"	"Barri Gòtic"	2,17975660	41,38226010	b02	e04	b04																														EiESos,EmpresaBS			
56fa942124dd5d0b398b4570	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa942124dd5d0b398b4570	"Taronger de Lousiana  Carrer Marià Montessori, Entre Carrer Lleida i Sta.Madrona (Arbre d'interès local)"	"Taronger de Lousina (<em>Maclura pomifera</em>)<br />
<strong>Situació</strong>: c. Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)<br />
<strong>UTM (x,y)</strong>: 429461:4580453<br />
<strong>Núm. de catàleg</strong>: 0136-03-98<br />
<strong>Districte</strong>: Sants-Montjuïc<br />
<strong>Propietat</strong>: Públic<br />
<strong>Característiques:</strong>

<div style=""margin-left: 40px;""><strong>Alçària</strong>: 8,5 m<br />
<strong>Volta de canó a 1,3 m</strong>.: 1,25 m.<br />
<strong>Capçada (diàmetre)</strong>: 10 m.<br />
Any de catalogació: 1998<br />
Data aproximada de naixement: 1948</div>
<strong>Valoració</strong>:<br />
<em>Maclura pomifera</em> és una espècie prou interessant de la flora de Barcelona. Amb peus ben conservats al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López</a>, al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a> i als <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-torre-girona"" target=""_blank"">Jardins de Torre Girona</a>, les proporcions i la forma curiosa del fruit -semblant en textura a un cervell- fa que aquest exemplar, situat al bell mig de la ciutat, fora d'un recinte tancat, mereixi ser inclòs dins el catàleg d'arbres d'interès local.<br />
Els EEUU van patir una sèrie de sequeres continuades i la pèrdua de sòl en forma de tempestes de pols. Durant el mandat del president Franklin Delano Roosevelt, a l'any 1934 es va iniciar l'aixecament de la barrera verda de les Grans Prades del projecte WPA, per prevenir l'erosió del sòl en els estats de les Grans Planes. Es van plantar 30.233 cinturons de protecció que contenen 220 milions d'arbres que s'estenien per 29.900 km. Aquesta espècie va ser una de les més utilitzades.<br />
La dispersió de llavors d'aquesta espècie estava lligat al consum dels seus grans fruits per l'extinta megafauna americana, com els gonfotèrids (una mena d'elefants) i els peresosos gegants. L'extermini d'aquests animals pels humans en estendre's pel continent americà va restringir la seva distribució geogràfica. Aquest mateix fenomen afecta al pawpaw (<em>Asimina triloba</em>) i al caqui de Virgínia (<em>Diospyros virginiana</em>). A Europa es possible que les pomeres que van donar lloc a les pomeres cultivades (afavorides posteriorment per hibridació amb espècies orientals) ja presentessin aquesta mida gran que els caracteritza també per ser dispersats per la megafauna"		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona						" Carrer Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15570260	41,37083180	g16																																ArbreCatalogat	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "		
5714bb4e24dd5dd87c8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5714bb4e24dd5dd87c8b4568	"Universitat Pompeu Fabra UPF "	"Què hi trobareu?
<ul>
	<li>Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs)</li>
	<li>Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut - Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET)</li>
	<li>Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM)</li>
	<li>Behavioral Sciences Lab (BES_Lab)</li>
	<li>Research and Expertise Centre for Survey Methodology (RECSM)</li>
	<li>Sociodemographics Research Group (DEMOSOC)</li>
	<li>Johns Hopkins University-Universitat Pompeu Fabra Public Policy Center (JHU-UPF PPP)</li>
	<li>Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE)</li>
	<li>Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI)</li>
	<li>Institute of Political Economy and Governance (IPEG)</li>
	<li>UPF Barcelona School of Management</li>
	<li>UPF-IDEC</li>
	<li>Centre de Recerca en Economia Financera i Comptabilitat (CREFC)</li>
	<li>Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)</li>
	<li>Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES)</li>
	<li>Servei de Recerca</li>
	<li>Unitat d'Innovació i Parcs de Recerca</li>
</ul>
<strong>La coberta de l’edifici Mercè Rodoreda es transforma en l'</strong>Hort en la coberta verda experimental de l'Edifici Mercè Rodoreda UPF<br />
<br />
La <strong>Universitat Pompeu Fabra</strong> ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa <strong><a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/eixverd"">EixVerd</a></strong>, que de manera conjunta amb altres entitats i les <strong>Universitats Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Autònoma de Barcelona (UAB)</strong>, ha creat un espai verd experimental a la coberta de l’<strong>edifici Mercè Rodoreda</strong> del campus de la Ciutadella.<br />
Emmarcat en el conveni compartit de la UPF amb altres entitats del “<strong>Compromís Barcelona pel Clima</strong>” i en l’acord signat pel Consell de Govern de la UPF sobre Política de Sostenibilitat Ètica, la Universitat es va decidir a impulsar l’ampliació de zones verdes i de jardins verticals. Aquesta iniciativa s’inclou dins de l’anomenat “<strong><a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/corredor-verd-del-passeig-sant-joan?search=corredor+verd"">Corredor Verd</a></strong>”, que enllaça el parc de la Ciutadella amb el Passeig de Sant Joan i Collserola.<br />
La coberta verda de l’edifici Mercè Rodoreda, compta actualment amb tres experiments en paral·lel que pretenen qualificar quins substrats són més adients per a la creació d’espais verds a les cobertes urbanes. Dels substrats que s’obtinguin, es farà una comparació per veure quina de les mostres obtingudes és més eficient energèticament per utilitzar en horts urbans.<br />
També s’està realitzant una prova pilot per veure sota quines condicions la lavanda funciona millor. La iniciativa vol fer impulsar l’ús d’aquesta planta a les cobertes a Barcelona.<br />
Finalment, l’altre experiment que s’està duent a terme és una comparativa també de substrats però, en aquest cas, per coberta agrícola. Aquesta necessita unes variables diferents a tenir en compte respecte l’hort tradicional, com ara el gruix de terra o els requeriments hídrics de la mostra. De fet, la prova amb el substrat s’utilitzarà pel futur projecte de coberta agrícola del <strong>Dipòsit de les Aigües</strong>.<br />
 <br />
<strong>El futur de les cobertes agrícoles a Barcelona: el Dipòsit de les Aigües</strong><br />
La UPF vol replantejar la coberta de la biblioteca del campus de Ciutadella com un espai verd urbà dins del Corredor Verd. La proposta neix de la voluntat de la UPF i les entitats col·laboradores d’obrir pas a la instal·lació d’espais verds als edificis de Barcelona i de fer dels espais urbans zones més ecològiques i sostenibles.<br />
El projecte del Dipòsit de les Aigües vol ser la resposta a aquesta necessitat. Tot i que es troba encara en fases de disseny, la intenció del projecte es incloure un hort ecològic d’uns 3.000m2 gestionat per persones amb risc d’exclusió social i amb un seguit d’accions paral·leles com apicultura, impartir tallers oberts sobre aspectes mediambientals i de gestió d’horts, possibilitat de fer un local per al barri, fer visites o d’esdeveniments, etc.<br />
El model de gestió que es planteja és autosuficient econòmicament des de la inversió inicial. A més a més, inclou una sèrie d’avantatges, com la millora de la qualitat de l’aire, la captura directa i indirecta de CO2, la reducció de l’escorrentia i la qualitat de l’aigua quan retorna a la ciutat, l’aïllament acústic, la biodiversitat urbana, els beneficis socials i la producció agrícola.<br />
Informació <a href=""https://portal.upf.edu/web/e-noticies/home_upf/-/asset_publisher/8EYbnGNU3js6/content/id/3680743/maximized#.VxS-VHq2Xod"">aquí</a>"		http://www.upf.es						"Ramon Trias Fargas, 25-27"	"Sant Martí"	"La Vila Olímpica del Poblenou"	2,19140350	41,38958490	g17	b04	g07																														EiESos,UniversitatBS,CBClima,ConsellCiutadaSostenible,HortPrivat			
572b6b5524dd5d90598b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/572b6b5524dd5d90598b4567	"Parc Zoològic de Barcelona"	"El Zoo de Barcelona es troba al <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>. Té com a principal missió ajudar a la conservació de la fauna silvestre i a la biodiversitat del món, complementant el seu treball amb el d’altres zoos, institucions i centres universitaris i científics. Per aconseguir-ho, cal dur a terme una acció decidida en el camp de l’educació i l’entreteniment per la conscienciació en el respecte de les espècies, els hàbitats i els ecosistemes en general. Per aquest motiu, el Zoo ha de ser una peça clau en l’estratègia de la preservació de la biodiversitat que impulsa la ciutat.<br />
L’entreteniment que proporciona el Zoo és una eina de gran vàlua per desenvolupar aquesta tasca amb èxit. <strong><a href=""https://view.genial.ly/5e70bf6badf8780fc366e0af"" target=""_blank"">Activizoo</a></strong><br />
<br />
D’altra banda, el Zoo contribueix a l’increment del coneixement científic, imprescindible per a la conservació, a partir de la recerca pròpia i la col·laboració amb altres centres d’investigació. També és objectiu del Parc Zoològic que la seva cultura organitzativa abraci els valors de la sostenibilitat, que inclouen la responsabilitat social i el medi ambient. Aquests valors han d’impregnar tot el treball que es duu a terme al Zoo i s’han de promoure a la xarxa relacional (Agenda 21). En resum, els valors que estan implícits en el treball del Zoo han de ser la transparència, el compromís i la voluntat de servei a la natura i a la societat.<br />
<br />
L’escenari de futur del Zoo es basa en els conceptes bàsics marcats per l’Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a la Conservació que insta els zoos a incrementar les actuacions de conservació <em>in situ</em> (a la natura) i a desenvolupar programes d’investigació tant <em>in situ</em> com <em>ex situ</em> (als zoos).<br />
Per tant, s’han de dur a terme més programes educatius, tant d’àmbit local com més globals, per implicar de manera proactiva la població.<br />
<br />
Així mateix, s’han de construir instal·lacions innovadores que garanteixin l’atractiu i l’espectacularitat perquè els visitants tinguin percepcions integradores de l’entorn on viuen els animals i que garanteixin sempre el benestar d’aquests. A més, si es treballa amb principis ètics en tots els àmbits de l’activitat del Zoo serà possible generar més fons per a les activitats de conservació.<br />
<br />
Dins de l'espai de la granja del zoo, hi ha un petit hort amb verdures i hortalisses. A la granja hi viuen cabres, vaques, bens, porcs, cavalls, ases i, fins i tot, un ruc català. A la. També hi ha un petit llac envoltat de canyís i altra vegetació natural on es reprodueixen les tres espècies d’amfibis més comunes que viuen al recinte del Zoo: la granota verda, el tòtil i la reineta meridional.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"">compromis </a>per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		http://www.zoobarcelona.cat/		https://www.facebook.com/ZooBarcelona/	https://twitter.com/zoobarcelona	https://www.facebook.com/ZooBarcelona/	https://www.facebook.com/ZooBarcelona/	"Parc de la Ciutadella s/n"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18601520	41,38812300	c04	c07	d11	d21	g07	g09	e10	b04	a15																								cicleaigua,EquipamentBS	"Fem Xarxing 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), "		
579a1c9924dd5d38318b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a	"Jardí Botànic Històric de Barcelona"	"L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.<br />
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.<br />
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), les xicrandes (<em>Jacaranda mimosifolia</em>) o l'ombú o bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/camforer-antic-jardi-botanic-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">caforer</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/freixe-de-fulla-estreta-del-jardi-botanic-historic"" target=""_blank"">freixe de fulla estreta</a>, un <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/freixe-antic-jardi-botanic-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">freixe de Pensilvània</a> , un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/fals-platan"" target=""_blank"">fals plàtan</a> i una <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/noguera-alada-de-montjuic-pterocarya-rehderiana"" target=""_blank"">noguera amb ales</a>.<br />
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br />
Podeu consultar el <a href=""https://visorfauna.amb.cat/viewer/amb/jbh/1/0/12.7.2018/10.1.2019/0"" target=""_blank"">Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc</a><br />
<br />
Els voluntaris de l’<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-d-amics-del-jardi-botanic"" target=""_blank"">Associació d’Amics del Jardí Botànic</a> s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
<br />
Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.<br />
<br />
Per més informació podeu visitar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html						"Carrer Doctor i Font Quer, 6"	"Sants - Montjuïc"	"Parc de Montjuïc"	2,15865082	41,36393880	g01	g03	g06	g07																													Caminades19,HortsComunitaris	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5e64def2940cd7e03e8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e64def2940cd7e03e8b4567	"Jardins del doctor Pla i Armengol"	"Des de l'any 1976 els veïns del Guinardó reclamaven la recuperació del Torrent d'en Melis com a jardí públic i que es va inaugurar definitivament com a tal el 15 de desembre del 2019.<br />
Aquest parc forma part del corredor verd entre el parc de la Ciutadella i Collserola. Té 3,6 hectàrees i és dins la finca Ravetllat-Pla. El projecte de restauració és de Planas-Esquius-Segatti amb Ingenieros Asociados. Inclou horts urbans, basses naturalitzades, un centenar d'arbres de nova plantació i uns 112.000 arbustos de 140 espècies diferents. Amb una inversió de 8,6 milions. Conté 55 bancs, 40 cadires i 16 pedres de formigó per seure al sotabosc.<br />
El parc és obra de l’arquitecte Adolf Florensa. Manté l'estil noucentista. S'han restaurat murs i balustrades, basses originals, pilastres i pèrgoles de fusta.  S'han habilitat grades i un mirador. <br />
Dins hi ha un palauet de 2.500 metres quadrats, que va tenir funcions de laboratori farmacèutic a partir dels anys trenta. Ramon Pla i Armengol (1880-1958) juntament amb el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) van fundar l’Institut Ravetllat-Pla dedicat a elaborar productes antituberculosos a partir de la sang de cavalls prèviament tractats. Aquests jardins acollien els laboratoris farmacèutics on s’elaboraven els fàrmacs i es va adaptar l’entorn agrícola per a les instal·lacions dels cavalls.  L'Ajuntament de Barcelona va adquirir la finca el 2015 i va cedir l'ús de l'edifici principal a la <a href=""https://www.fundacion-rpa.org/ca/"" target=""_blank"">Fundació Ramon Pla i Armengol</a> per un període de cinquanta anys, la col·lecció de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria es pot visitar gratuïtament.<br />
<br />
Els horts són el resultat de les reivindicacions de les veïnes del Guinardó, del Baix Guinardó i de Can Baró, que l’any 2014 van presentar un primer projecte a l’Ajuntament per fer que aquestes terres fossin comunitàries. A aquest nucli inicial, s’han sumat altres entitats que han fet possible el que avui ja és una realitat: un hort comunitari de 1.215 metres quadrats de tota i per a tota la gent.<br />
<br />
Més informació a L'<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/?lat=41.41530607096561&lng=2.1709079910156426&loctxt=Pla%20i%20Armengol"" target=""_blank"">Atles de la Biodiversitat</a>.<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://view.genial.ly/6283bb6321783c0019938299"" width=""100%""></iframe><br />
 "		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona						"Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 127I,"	"Horta - Guinardó"	"El Guinardó"	2,16953470	41,41603020	g01	g07	g09	g13	g15	g24	g31																										RefugideBiodiversitat	"Passejades 22 Mou-te pel clima: Papallones i mosquits dins la ciutat: Fent ciència ciutadana a ritme ràpid ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626faa8b940cd7510a8b456e ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Els espais humits dins la ciutat. Fent ciència ciutadana amb els peus a l’aigua ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fbbe2940cd7ea0a8b456b ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Els ocells dins la ciutat: Fent ciència ciutadana a vol d’ocell ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fc566940cd76b0f8b4569 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5eb78940940cd7ef168b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5eb78940940cd7ef168b4567	"Pitòspor del Parc de la Ciutadella"	"Pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>)<br />
Catàleg: 0178-01-17<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 6 m<br />
Volt de canó a 0,8 m.<br />
Capçada (diàmetre): 8 m.<br />
Any de catalogació: 2017</div>
El pitòspor, provinent de la costa que envolta el mar de la Xina Oriental, és un arbust molt utilitzat per la seva versatilitat en la poda i perquè és molt resistent a la contaminació. L’exemplar catalogat és excepcional per les dimensions, totalment assimilades a les d’un arbre amb una capçada molt ben formada. És al bell mig del <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank"">Parc de la Ciutadella</a>."		https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/						"Carrer de Pujades, 22 (Parc de la Ciutadella)"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18629415	41,38755955	g16																																ArbreCatalogat			
5f9a9abc940cd71a0c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5f9a9abc940cd71a0c8b4567	"chic&basic Zoo"	"Un edifici clàssic amb un interior d'inspiració industrial; un hotel de caràcter urbà situat davant un dels parcs més emblemàtics de Barcelona ple de verd i aire lliure. El nostre hotel chic & basic Zoo es troba darrere de la façana d'un edifici clàssic, al cor de barri Born i just davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona. En el seu ""helpyourself"" àrea podràs relaxar llegint una revista, prenent un cafè, un te, o simplement una aigua a qualsevol hora del dia de manera gratuïta. Gaudeix d'aquest hotel chic and basic, amb un ambient únic, amb unes habitacions de disseny úniques al centre contemporani de la ciutat al barri de Born.<br />
<br />
Aquesta organització està adherida al <a href=""http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank"">compromís</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		https://www.chicandbasic.com/hotel-barcelona-zoo/es/						"Paseo Picasso 22"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18332750	41,38692240	a15	b04																															EmpresaBS,EiESos			
6423f721940cd7633b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6423f721940cd7633b8b4567	"Jardins de Walter Benjamin o Porta de Montjuïc"	"Reben el nom del filòsof i assagista alemany Walter Benjamin (1892-1940) integrat en el pensament de l'Escola de Frankfurt. Van ser creats el 1981 amb un projecte dels arquitectes Daniel Navas, Neus Solé i Imma Jansana dins d'un pla per millorar els accessos a la muntanya de Montjuïc i contribuir a la continuïtat del verd des de les Drassanes fins al seu enllaç amb els Jardins de l'Exposició de 1929.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Estan ubicats en una zona límit de la trama urbana: el front marítim i la muntanya de Montjuïc, lloc on havien proliferat, des de les acaballes del vuit-cents, magatzems del transport marítim i emmagatzematge de carbó.<br />
Avui, segueix l'eix vertebrador de la Barcelona Neoclàssica en la perspectiva que des del Parc de la Ciutadella, ens acosta a la muntanya de Montjuïc. L'actuació s'inscriu en els prolegomens de l'etapa ""Del pla al projecte"" que Oriol Bohigas definiria en el seu llibre «Reconstrucció de Barcelona» on apareix aquest espai amb el títol de «Jardins de la Porta de Montjuïc» nom que els autors d'aquests jardins li donen en referència a l'antiga porta de la muralla i que encara avui, pot apreciar-se en la grafia que acompanya alguns dels carreus de pedra sorrenca de Montjuïc dels accessos al jardí.<br />
<br />
<strong>Descripció</strong><br />
Un passeig amb doble filera de ""Plàtans"" enllaça visualment l'itinerari des de les antigues Drassanes amb les escales de Miramar, construïdes segons projecte de Jean Claude Nicolas Forestier.<br />
Una primera filera de palmeres acompanya un jardí interior que dibuixa la successió de tres espais diferenciats per la floració dels arbres, sobre un sinuós fons curvilini.<br />
En aquest espai els autors van incorporar dos elements simbòlics de la història de la muntanya: una font en forma de tassa que havia format l'eix central de l'avinguda de Maria Cristina projectada pel paisatgista Forestier i l'escultura «Marinada» d'Antoni Alsina que formava part del disseny de l'Exposició Internacional de 1929 com a element icònic dels nous jardins. En l'actualitat aquesta obra es troba en el lloc que inicialment ocupava en l'espai dels jardins del passeig de Santa Madrona.<br />
Tant el tractament dels elements materials com algunes de les peces o basaments, s'inscriuen en el corrent ""post modern"" per l'aportació descontextualitzada de certs signes clàssics que va caracteritzar aquests anys i que els autors del projecte també estendrien tres anys després al Parc de Can Sabaté de Barcelona. Alguns dels elements materials com les peces del paviment de peces de reconstrucció granítica dissenyades per l'avinguda de Josep Carner en aquest projecte van ser després utilitzades per alguns dels espais del Parc de la Villette a París.<br />
<br />
<strong>Context</strong><br />
Aquest espai s'inscriu en el context de recuperació de l'espai portuari que s'inicia en aquest àmbit el 1981 i el segueix cinc anys després la remodelació del Moll de la Fusta, obra de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales.<br />
Les obres de construcció de la Ronda Litoral el 1991, suposen la incorporació d'una infraestructura tècnica que modifica i dona forma a l'espai del projecte de jardí i dibuixa l'actual plaça de les Drassanes. En aquesta ocasió, els arquitectes Daniel Navas i Neus Solé projecten per a aquesta gran plaça, un element simbòlic de ""l'aproximació de Barcelona al mar"" amb el disseny d'una successió de plataformes d'aigua, que uneixen la cota de ciutat amb el subsòl de la ronda, ocupant tot el cercle central, del qual emergeix una peça escultòrica d'acer tubular. Arrencant de la base inferior, s'alçava fins a una alçada de 63 metres. La complexitat del projecte al costat de la proximitat dels Jocs Olímpics de 1992 introdueix la pragmàtica solució de modificar l'element al·legòric central de l'aigua pel carbó a través del projecte de l'arquitecte Pedro Barragán. De fet, durant algun temps aquest espai es va conèixer com a plaça de la Carbonera. El gran element escultòric no es ""materialitzaria"" fins al 2002 amb l'obra Ones d'Andreu Alfaro que recupera la dimensió ascendent amb set grans arcs d'acer inoxidable que s'hissen fins a 40 metres col·locant-se sobre l'eix del cercle que dona accés a les estacions marítimes i el World Trade Center Barcelona projectat per l'arquitecte novaiorquès Henry N. Cobb en 1988 i inaugurat en 1999.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Trobem en aquests jardins algunes espècies com Acàcia borda, robínia (<em>Robinia pseudoacacia</em>), Alzina (<em>Quercus ilex</em>), Arbre de Júpiter (<em>Lagerstroemia indica</em>), Arbre de l'amor, o Arbre de Judas (<em>Cercis siliquastrum</em>), Baladre (<em>Nerium oleander</em>), Corísia de flor groga (<em>Ceiba chodatii</em>), Heura (<em>Hedera helix</em>), Palmera datilera, palmera de dàtils (<em>Phoenix dactylifera</em>), Palmera de Canaries (<em>Phoenix canariensis</em>), Parkinsonia, parkinsònia (<em>Parkinsonia aculeata</em>), Pi pinyoner, pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>), Pitospor, pitòspor comú (<em>Pittosporum tobira</em>), Pruner vermell (<em>Prunus cerasifera 'pissardii'</em>), Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>).<br />
<br />
Més informació a l'<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">Atles de biodiversitat de Barcelona</a><br />
 "								"Passeig Josep Carner, 32"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,17514233	41,37334831	g01																																			
65aa554a940cd769038b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/65aa554a940cd769038b4567	"Aula Ambiental de Ciutat Vella"	"L’equipament treballa per ser el centre de referència des d’on oferir un servei proper i directe d’informació i suport ambiental en temàtiques com l’alimentació sostenible, producció i consum responsable, economia circular, reducció de la petjada ambiental, lluita contra el canvi climàtic, respecte a la biodiversitat i els ecosistemes, aliments de temporada, Km 0 i comerç de proximitat, residu zero: comprar sense embolcalls, etc.<br />
També vol ser punt de suport per a entitats, comerciants i altres actors del territori per ambientalitzar les seves activitats i ajudar a complir les bones pràctiques per reduir consums. Així, des de l’Aula Ambiental de Ciutat Vella s'ofereixen els recursos materials municipals disponibles, com la vaixella reutilitzable, papereres i retolació de recollida selectiva de residus, i de manera específica es vol arribar a agents de promoció econòmica del districte, i en especial a comerciants dels mercats del districte, per ajudar-los a treballar en la selecció de proveïdors de proximitat, l’economia circular, mesures contra el malbaratament alimentari, eliminació del plàstic en els envasos i residus en general, reducció de consums, distribució verda, etc.<br />
Aquests serveis d’assessorament se sumen a la programació d’activitats oberta a la ciutadania que es fa habitualment des d’aquests equipaments, com tallers i xerrades, formació en sostenibilitat i alimentació sostenible, o divulgació sobre la biodiversitat de la ciutat i bones pràctiques ambientals.<br />
Es posa una especial atenció en la programació d’activitats dirigides a infants, en col·laboració amb centres educatius, centres formadors i entitats socioeducatives del districte, i un programa d’Educació Ambiental específic treballat en coordinació amb els altres equipaments i serveis del Districte (les dues ludoteques, quatre centres cívics, dos casals de barri, cinc casals de gent gran i un espai jove) i amb els altres equipaments ambientals de la xarxa XEAB que hi ha al districte (l’Ateneu de Fabricació de la Fàbrica del Sol, el Centre de la Platja, La Ludo del Parc de la Ciutadella i el servei de Documentació d’Educació ambiental -SDEA-).<br />
També des de l’Aula Ambiental es participarà en els actes i festes populars dels barris, i en la gestió i dinamització dels compostadors comunitaris del districte, ubicats a la pl. Folch i Torres i la Barceloneta.<br />
L’equipament froma part de la <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/xarxa-dequipaments-ambientals-de-barcelona-xeab"" target=""_blank"">Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB)</a><br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://www.youtube.com/embed/rnfexU-LLM8"" width=""100%""></iframe><br />
 "								"Carrer de la Conreria, 1 - 9 (Centre Cívic Barceloneta)"	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,19235480	41,38042440	c04																																XEAB	"Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), Renova la teva roba primavera 2024 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/66028174940cd771318b4567 ), "