Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
5391df010a92f43d0a8b463a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df010a92f43d0a8b463a "Andante Hotel" "Es tracta d'un edifici situat al Barri del Raval, al districte de Ciutat Vella. En ple nucli antic, al cor de Barcelona, ia només uns minuts de la Rambla, el Port Vell, l'accés a les terminals de creuers del Port, la zona d'oci del Maremàgnum i la zona de teatres i espectacles del Paral.lel . Molt bona connexió amb l'aeroport i el recinte firal de Montjuïc 1 i 2.
Andante Hotel és un establiment de 3 *, pràctic, modern i econòmic, amb 134 habitacions distribuïdes en 10 plantes i amb diferents tipologies: dobles, triples, Familiars, Individuals, amb Terrassa, amb Vistes Panoràmiques i per a persones amb mobilitat reduïda. Totes elles són exteriors.
Des del terrat, planta 11, els clients podran observar des del solàrium amb Plunge pool, espectaculars vistes de la ciutat, des del barri del Raval i tot el casc antic, fins al port de Barcelona.
Missió: Oferir als nostres clients serveis bàsics d'alta qualitat amb instal·lacions d'un 4 *, a un preu competitiu i tenint cura de la sostenibilitat.
Visió: Arribar a ser un referent de Hotel LOW COST SOSTENIBLE a Barcelona.
Valors: Compromís, respecte, treball en equip, orientació al client.
Entitat signant del Compromís ciutadà per la Sostenibilitat" http://www.andantehotel.com/sostenibilidad/ "Avinguda Drassanes 23-25" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,17268500 41,37647990 a15 b04 EiESos,EmpresaBS
5391df020a92f43d0a8b4658 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4658 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu blau" "El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.
Aquest valuós fons s’ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
Biodiversitat al voltant del Museu Blau." http://museuciencies.cat/ https://www.facebook.com/museuciencies https://twitter.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies "Plaça Leonardo da Vinci, 4-5" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,22084500 41,41090370 c01 c04 c07 b04 d28 EiESos,AdministracioBS "Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5391df050a92f43d0a8b46fc http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df050a92f43d0a8b46fc "Escola de Bosc de Montjuïc" http://www.bcn.cat/escoladebosc "Avinguda Miramar, 7-11" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16106100 41,36883110 a14 EHMT1617 "Teixint llaços entre el Poble-sec i Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5704c8f524dd5d42688b4567 ), " 08003491
5391df090a92f43d0a8b47ce http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47ce "Institut Montjuïc" www.iesmontjuic.org "Carrer Cisell, 19" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14559380 41,35503720 d21 e08 e10 g02 g07 g13 f09
5391df0a0a92f43d0a8b47df http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47df "Institut Bosc de Montjuïc" "https://boscmontjuic.wordpress.com/" http://www.bcn.cat/boscmontjuic "Av. Miramar, 9" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16106100 41,36883110 c03 d04 a14 d21 g07 e08 actualització2122,triennal20-23,actualització22_23,triennal20_23,ems_es22_23 "Títol del projecte: Emprenta verda
Tipus de projecte: Triennal
Curs: 22-23
" 08054848
5391df0a0a92f43d0a8b47e8 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47e8 "Biblioteca Francesc Candel" "Biblioteca especialitzada en informació sobre molts aspectes relacionats amb el món del motor i la mobilitat
Situada a l'Illa Philips
El 26 de novembre de 2006 va obrir les portes la Biblioteca Francesc Candel, un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta nova biblioteca és l'ampliació de la Biblioteca Francesc Candel, que s'ha traslladat del parc de Can Sabaté, que va obrir les portes l'any 1987 i que va prendre el nom de l'escriptor i veí del barri Francesc Candel, autor compromès que ha escrit bàsicament sobre Catalunya i la immigració.
La Biblioteca Francesc Candel ocupa part d'un dels antics edificis que componen l'espai conegut popularment com a ""illa Philips"", concretament el de la fàbrica de làmpades elèctriques d'aquesta marca construïda el 1954. La remodelació i adequació de l'edifici per ser la seu de la nova biblioteca i el CAP de la Marina van ser obra de l'arquitecte Josep Lluís Canosa i Magret.
Té una superfície de 2.091 metres quadrats distribuïts en dues plantes: a la planta baixa es troba la sala d'actes, la zona de diaris i revistes i la cafeteria. A la primera planta hi ha la part del fons general, la sala infantil, l'Espai Multimèdia i d'internet i l'àrea de música i cinema, amb accés a una terrassa.
Instal·lació fotovoltaica sobre pèrgola connectada a la xarxa elèctrica Data de posada en servei: Maig 2007 Superfície de captació solar: 198 m_ Potència estimada: 25,2 kW pic Energia estimada: 22.892 kWh/any" http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancesccandel/ca "Amnistia Internacional, s/n" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13398041 41,36185377 c06 d04 d28 "Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5391df0f0a92f43d0a8b48bc http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0f0a92f43d0a8b48bc "Hort municipal Masia Can Mestres" "Horta pública de la xarxa d’Horts Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. El programa està dirigit per a persones majors de 65 anys, empadronades en el districte.
Espai amb 52 parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.
Adjudicacions per sorteig públic organitzat pel districte de Sants – Montjuïc. La gestió es porta des de l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona.
Mès informació a http://www.parcsijardins.cat/" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana "Carrer Camí de Can Clos, 1-9" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14514960 41,35968950 g07 HortMunicipal
5391df130a92f43d0a8b4959 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df130a92f43d0a8b4959 "Niu de Xoriguer (Penya-segat de Montjuïc)" "El xoriguer és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes" "http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php " "Ronda Litoral, 2542" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16086173 41,35689923 g24
539884b4c99dc79619040000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884b4c99dc79619040000 "Punt Verd de Zona - Deixalleria de Montjuïc" "Els Punts Verds de Zona són instal·lacions mediambientals de grans dimensions ubicats a la perifèria de la ciutat. Estan especialment destinats al sector comercial i de serveis, tot i que els particulars també en poden fer servei gratuïtament.
Què s’hi pot portar?
Vidre pla, electrodomèstics grans, restes de poda i jardineria, runa, trastos vells i mobles, roba, calçat, cartutxos de tinta, tòners, aparells elèctrics i electrònics, olis de cuina, cables elèctrics, pneumàtics petits, aerosols i esprais, bateries de cotxe, cosmètics, radiografies, piles, olis de motor, pintures i vernissos, fluorescents i bombetes, càpsules de cafè monodosi (plàstic i alumini), etc.
Què no s’hi pot portar?
Residus industrials especials, tòxics i perillosos, residus sanitaris i residus orgànics." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/manteniment-de-l-espai-public/gestio-de-neteja-i-residus/xarxa-de-punts-verds "Carrer del Foc, 56-66" "Sants - Montjuïc" "La Marina del Prat Vermell" 2,13961560 41,35531160 d16
539884c9c99dc79619940000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884c9c99dc79619940000 "Contenidor Roba Amiga * Punt Verd Montjuïc" "El contenidor taronja
El contenidor taronja és l'element clau per la recollida del residu tèxtil.
L'objectiu de la Cooperativa Roba Amiga és continuar ampliant el nombre de contenidors a Catalunya i que passi a ser un element més del paisatge dels nostres municipis . A dia d'avui hi ha més de 1.700 contenidors repartits per tot el territori català en més de 450 municipis i ubicacions privades que compleixen amb les seves accions de responsabilitat social corporativa.
El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja i serveix com a punt d'informació per els ciutadans que volen dipositar les seves bosses de roba, ja que a traves del seu infograma s'orienta a les persones de com i què pot anar en el seu interior, a més d'explicar quin serà l'objectiu de les donacions i els seus destins.
El disseny dels contenidors taronges esta en constant modificacions per continuar millorant la seva seguretat i funcionalitat sempre seguint criteris d'Ecodisseny.
" https://www.robaamiga.cat/ca/ "Carrer del Foc, 56-66" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13961560 41,35531160 d19
539884c9c99dc796199a0000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884c9c99dc796199a0000 "Contenidor Roba Amiga * IES Montjuïc" "El contenidor taronja
El contenidor taronja és l'element clau per la recollida del residu tèxtil.
L'objectiu de la Cooperativa Roba Amiga és continuar ampliant el nombre de contenidors a Catalunya i que passi a ser un element més del paisatge dels nostres municipis . A dia d'avui hi ha més de 1.700 contenidors repartits per tot el territori català en més de 450 municipis i ubicacions privades que compleixen amb les seves accions de responsabilitat social corporativa.
El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja i serveix com a punt d'informació per els ciutadans que volen dipositar les seves bosses de roba, ja que a traves del seu infograma s'orienta a les persones de com i què pot anar en el seu interior, a més d'explicar quin serà l'objectiu de les donacions i els seus destins.
El disseny dels contenidors taronges esta en constant modificacions per continuar millorant la seva seguretat i funcionalitat sempre seguint criteris d'Ecodisseny.
" "Carrer Mare de Déu de Port, 179" "Sants - Montjuïc" "La Marina del Prat Vermell" 2,14600490 41,35539800 d19
539884d1c99dc79619250100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100 "Parc de l'Espanya Industrial" "El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.
Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.
Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.
El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.
Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html "Carrer Muntadas, 37" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14171840 41,37660430 g01 d22 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
539884d2c99dc79619b20100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d2c99dc79619b20100 "Castell de Montjuïc" "El castell de Montjuïc està situat a la part més alta de la muntanya, i gràcies a la documentació conservada i a les diverses campanyes arqueològiques practicades, se sap que ha estat habitat de manera més o menys continuada des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui. Les diverses intervencions que s’hi han dut a terme, amb una cronologia des de l’epipaleolític fins a l’època medieval, permeten traçar un recorregut a través de la història de la muntanya sense castell.
Abans del Castell, al cim de Montjuïc hi havia un farell o torre de vigia, documentat l’any 1073. Aquest ""ispo farello"", tal com apareix citat, era habitat per un mariner que feia la funció de vigilant i que tenia com a missió alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa, mitjançant un sistema de veles durant el dia, i de focs a la nit. Es desconeixen, però, l’estructura o les dimensions d'aquest edifici primitiu.
La Guerra de Successió (1701-1714) es va iniciar com a conseqüència de la impugnació del testament de Carles II, mort sense descendència directa, per part dels Àustria amb el suport de Gran Bretanya, Holanda i Portugal. En les seves darreres voluntats, Carles II va designar nou rei d’Espanya a Felip de Borbó, duc d’Anjou, investit com a Felip V. Els Àustria, però, van reclamar els drets successoris per a l’arxiduc Carles, a qui van proclamar com a Carles III.
No serà fins al segon terç del segle XIX, entre el 1833 i el 1843, que Montjuïc adquirirà un nou protagonisme històric en el context de la Barcelona liberal i revolucionària.
Amb l’arribada de la República, el nou Ajuntament de la ciutat va insistir al govern en la cessió del Castell. Van sorgir diverses opcions sobre què fer-ne: des de l’enderrocament fins a la ubicació del nou Parlament de Catalunya o d’un museu contra la guerra.
Les tropes franquistes van ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939 amb la 105a Divisió del Cos de l’exèrcit marroquí a l’avantguarda i poc després entrarien al Castell. D’aquesta manera, el Castell va passar a formar part del bàndol nacional i es va convertir de manera provisional en lloc de concentració, amb milers de soldats presoners, que posteriorment serien traslladats al camp de concentració d’Horta.
Després de llargues controvèrsies, un ordre ministerial del 27 d’abril de 2007 va modificar la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i, després de diverses gestions, va tornar definitivament a la ciutat com a equipament municipal i, per tant, com a propietat de tota la ciutadania.
El castell de Montjuïc, tal com ha arribat fins als nostres dies, és resultat en bona mesura de la reforma de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l’enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores fetes en època del virrei Velasco, a finals del s. XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, el fossat de Santa Eulàlia i un camí cobert perimetral.
La ubicació privilegiada del Castell, al cim de la muntanya de Montjuïc, permet al visitant gaudir d'unes visites immillorables de Barcelona i els seus voltants. D'aquesta manera la terrassa del pati d'armes esdevé un mirador de 360º amb vistes sobre la ciutat, el port, el Mediterrani, la costa barcelonina i el Baix Llobregat.
" http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca "Carrer del Castell, 62" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16712710 41,36442990 g27 d22
539884d4c99dc79619320200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619320200 "Laboratori de Natura - Castell dels Tres Dragons" "És troba a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella, una de les seus científiques del Museu que custodia les col·leccions de zoologia i properament també les de geologia (situades actualment al Museu Martorell). Centralitza bona part de l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.
El Castell dels Tres Dragonsés obra de Lluís Domènech i Montaner i va ser projectat com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888. Destaca pel seu valor arquitectònic i artístic. Durant el primer terç del segle XX va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals. Des d’aleshores s’ha dedicat exclusivament a la zoologia.
També acull una biblioteca especialitzada en aquestes disciplines científiques.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
" "Passeig de Picasso, s/n" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18350664 41,38815392 c01 c07 c05 c06 g27
539884d4c99dc796193d0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193d0200 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell" "Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el Parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…" https://museuciencies.cat/el-nat/les-seus/museu-martorell/ "Passeig Picasso, 11" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18420889 41,38720972 c01
539884eec99dc79619470300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884eec99dc79619470300 "Espai Musical La Bàscula" "La Bàscula és un equipament musical municipal situat al barri de La Marina, al districte de Sants-Montjuïc. L’objectiu d’aquest espai musical és la formació i la creació en l’àmbit de la música en directe.
La Bàscula ofereix una programació de concerts regular i una àmplia oferta de tallers, estructurada en quatre àrees: música moderna, música avançada, dansa i percussió.
labascula.cat" http://www.labascula.cat https://www.facebook.com/labasculamusical https://twitter.com/labascula?lang=es https://www.facebook.com/labasculamusical https://www.facebook.com/labasculamusical "Carrer del Foc, 128" "Sants - Montjuïc" "Zona Franca - Port" 2,14471410 41,35916040 f08 "Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), "
539884f9c99dc79619870300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona" "Història
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.
Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el Jardí Botànic Històric era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.
Biodiversitat vegetals
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.
També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, C. deodara i C. libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc.
Paisatgisme i disseny
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.
Art i arquitectura
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/ "Carrer Doctor Font Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 g01 g06 c01 c05 c07 c06 g24
5398b372c99dc70540740600 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540740600 "Plaça Sant Felip Neri" "La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església d'estil barroc que la presideix. És al barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més concretament al barri del Call i Sant Felip Neri. La plaça s'erigeix sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la guerra Civil. Es pot accedir a la plaça primer prenent el carrer de Sant Felip Neri i posteriorment, el carrer de Sant Sever. L'església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori, a la qual també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça de Sant Felip Neri és envoltada de cases d'estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Calderers i Sabaters, aquesta última seu del Museu del Calçat. Al centre de la plaça hi sobreïx una font d'aigua amb una base octagonal.
A la paret de l'església de Sant de Felip Neri encara es poden veure els reductes de la metralla d'una bomba llançada per l'aviació del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser el 30 de gener de 1938 quan l'artefacte va esclatar on ara hi ha la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria d'elles nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. A banda de les morts, també van quedar destruïdes totalment les cases adjacents a la plaça.
L'arquitecte municipal, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l'encarregat del projecte de reconstrucció i va decidir recrear una plaça; també va decidir adaptar dues façanes renaixentistes de dos edificis que no havien estat reconstruïts per poder crear dos accessos a la plaça des de l'avinguda de la Catedral i des de la Via Laietana. Finalment, es va recercar la façana de l'entrada del carrer de Sant Felip Neri aprofitant elements dels antics edificis
Més informació aquí " "Plaça de Sant Felip Neri," "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17501850 41,38345090 d11 Caminades19 "El Gòtic Accessible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5729c82c24dd5d9e338b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Ciutat Vella accessible i sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd95b9a24dd5db11b8b4567 ), "
5398b372c99dc70540860600 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540860600 "Font de PORTA DE MONTJUIC" "Passeig de Josep Carner, 36" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17507840 41,37288130 d11
5398c9d70a92f4ef088b4575 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398c9d70a92f4ef088b4575 "Font Màgica de Montjuïc" "Es vista en el Programa Com Funciona Barcelona?
Construïda amb motiu de l’Exposició Universal del 1929 per Carles Buïgas amb procediments força artesanals.
La Font Màgica té uns 7.000 milions de combinacions possibles d'aigua i llum gràcies a la possibilitat que té de conjugar els elements hidràulics i d'il·luminació de què disposa:
Un generador de coreografies crea propostes a partir de l'anàlisi de la peça musical de forma automàtica. Una anàlisi percentual I semantic que té present la lectura de paràmetres com l'estructura melòdica, el tempo i el ritme musical, però també elements de caràcter més abstracte relacionats amb la percepció musical humana, és a dir amb sentiments, conceptes i significats.
El generador utilitza un sistema algorítmic per a produir la proposta, és a dir, a partir de l'anàlisi feta, desenvolupa un conjunt d'instruccions que ordena i organitza en una seqüència progressiva. Donades les possibilitats de combinatòria dels elements que intervenen en la font -jocs d'aigua, colors, llum i música- , les possibilitats seqüencials es multipliquen.
La coreografia generada de forma automàtica, permet introduir variacions manualment i modificar el mapa coreogràfic en aspectes com l'ús d'una determinada gamma cromàtica, el dinamisme de la coreografia, el nombre de repeticions d'una mateixa seqüència o que un efecte de l'aigua s'associï a un determinat ritme o sensació. Per exemple, permet assignar a músiques melancòliques, efectes d'aigua vaporosos o en cas de músiques més vives, imprimir un caràcter mes alegre i festiu, incrementant la brillantor de la llum i variant el gruix i forma dels brolladors.
Amb el nou simulador, tot el procés de generació d'una nova coreografia es pot completar amb només 3 minuts. Aquest fet suposa un gran avantatge pel que fa a la creació de coreografies a mida o per a esdeveniments especials.
En aquesta gran font brollen 2.600 litres d’aigua per segon procedent del subsòl, amb un sistema de recirculació d’aigua." http://w110.bcn.cat/portal/site/FontMagica/menuitem.52f5ed459b5a6d6e447a5702917409a0/?vgnextoid=af9d48a4fb6ee310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgn "Pl Carles Buigas, 1" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15244320 41,37090630 d11 cicleaigua,AiguArt20 "Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), "
539b1aae0a92f4136b8b4571 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b1aae0a92f4136b8b4571 "Jardins del Teatre Grec" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?
Història
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.
Biodiversitat
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.
Hi ha tres arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una lagunària, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un arbre del corall o eritrina i un pi bunya. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.
Hi ha diveros punts de reproducció d'amfibis.
Paisatgisme i disseny
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.
Art i arquitectura
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html "Pg. de Santa Madrona, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15845730 41,37015060 g01 g03 g09 g31 BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "
539b2a7f0a92f4146b8b459b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b "El Turó Park" "L’actual jardí del Turó Park, situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part del seu predecessor. Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.
L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (Quercus ilex) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica amb arbre dels escuts (Ginkgo biloba), llorer (Laurus nobilis), pebrer bord (Schinus molle), acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum) i pi australià (Casuarina cunninghamiana). D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (Olea europaea), palmera de Canàries (Phoenix canariensis), bellaombres (Phytolacca dioica) i plàtans (Platanus X hispanica). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (Cercis siliquastrum). Els pebrers bords (Schinus molle) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (Washingtonia robusta) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (Tilia ‘Euchlora’ i Tilia tormentosa). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (Prunus ‘Pisardii’) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (Prunus serrulata) i una perera (Pyrus communis).
Hi ha dues fileres de magnòlies (Magnolia grandiflora) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (Phyllirea angustifolia). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (Nymphaea alba) i granotes.
Resta un garrofer centenari (Ceratonia siliqua) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.
Bassa naturalitzada.
La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.
Llibret sobre el Turó Park
En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html "Avinguda de Pau Casals, 19" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14195770 41,39401350 g03 g01 g09 d23 a16 g30 BassesNaturalitzadesenParcs "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5528edf20a92f4900a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5528edf20a92f4900a8b4567 360runningbarcelona "360runningBarcelona organitza rutes guiades per córrer on pots veure el mar i la muntanya i al mateix temps visitar els principals atractius de la ciutat (la Sagrada Família, el Parc Güell, Rambles, Montjuïc, el mar Mediterrani, etc) o descobrir les muntanyes de Barcelona. Es tracta d'una modalitat de turisme esportiu i cultural no invasiu.
360runningBarcelona som una associació que ens dediquem a promoure el running a la ciutat de Barcelona. Principalment realitzem rutes guiades per la ciutat corrent i també donem suport a diferents curses i esdeveniments relacionats que s'hi celebrem. Les rutes corrent són saludables, sostenibles i permeten conèixer la ciutat d'una manera diferent i sorprenent." http://360runningbarcelona.cat "Carrer Ca l'Alegre de Dalt, 32" Gràcia "Camp d'en Grassot i Gràcia Nova" 2,16200620 41,40832860 b02 f07
5673ee3224dd5dd53a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5673ee3224dd5dd53a8b4568 "Font del C. BALUARD" "Aquesta font va ser la segona que es va instal·lar al barri de La Barceloneta, l'any 1830. Està feta amb pedra de Montjuïc. Durant molts anys va estar coberta per un vidre opac i no era visible. Va ser restaurada i inaugurada l'any 2012, a través del programa “Petits Paisatges” de l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona (IPUQV). Va ser una petició de l’Associació de Veïns de l’Òstia, que va col·laborar estretament amb l’IPUQV i va ajudar en la recerca de documentació històrica de la font. Malgrat tot, la restauració no s’ha completat ja que no s’ha pogut determinar com eren els ornaments de pedra de les aixetes. En aquest sentit, hi ha una crida ciutadana per a que qualsevol que tingui una fotografia antiga on aparegui la font, la porti al Centre Cívic de la Barceloneta.
" "Carrer Baluard 32" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,18879540 41,38032250 d10 cicleaigua "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Ciutat Vella. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c5838624dd5d12508b4567 ), "
56bb1b3724dd5da9298b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56bb1b3724dd5da9298b456b "Viver Municipal de Plantes Tres Pins" "El Viver Tres Pins es troba al vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc i es fan servir les terrasses i talussos a la reproducció de plantes per enjardinar Barcelona.
A la part més antiga hi ha hivernacles, umbracles i espais d'entestat, i a la part nova hi ha grans terrasses per als estocs de planta, i també parcel·les dedicades a l'experimentació. La recerca d'espècies de gespa amb baixes necessitats hídriques i de varietats de rosers que s'adaptin bé a la ciutat en són dos exemples.
Al Viver Tres Pins es produeixen unes 225.000 plantes/any arbustives i vivaces a partir d'esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes. També hi ha dos túnels: un destinat a produir plantes, i l'altre a guardar els estocs.
Un viver-jardí
La extensa part nova té una estructura regular i endreçada que es va enfilant muntanya amunt.
Una ampla carretera fa ziga-zagues entre les terrasses d'emmagatzematge de planta, molt grans i rematades amb talussos coberts de gespa, on creixen arbres d'espècies molt variades.
Els arbres dels talussos i els testos amb plantes que omplen les terrasses ofereixen un espectacle acolorit i molt viu.
El Jardí de Petra Kelly
Cap a la meitat de la part nova hi ha el Jardí de Petra Kelly (ecologista alemanya fundadora del Verds). Pujant, a la dreta, hi ha una petita bola de terracota amb una figura femenina abraçant-la. Va ser col·locada en aquest lloc el Dia de la Terra de 1993, i al darrere s'hi va plantar l'arbre preferit de Kelly: un cirerer.
Just al davant hi ha un petit monòlit de pedra dedicat a l'escultor Joseph Beuys, alemany que va incorporar els principis de l'ecologia a la seva obra. Darrera el monòlit hi ha una alzina i al costat un dels arbres més valuosos, per edat i raresa, del Viver Tres Pins: una Melaleuca nesophila d'uns 500 anys aproximadament.
Reg sostenible
L'aigua de xarxa ha estat substituïda per aigua del freàtic que es bombegen fins des del punt de captació que hi ha a l'alçada del Liceu. El Viver és el punt d'emmagatzematge i distribució de l'aigua per al reg d'altres parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc.
Vegetació
La varietat d'espècies és molt gran doncs s'hi emmagatzemen les destinades als espais verds de Barcelona. Destaca també la vegetació que ""enjardina"" el Viver.
A la part més antiga hi ha grans palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), ailant (Ailanthus altissima), morera (Morus alba), llorer (Laurus nobilis), acàcia (Robinia pseudoacacia), xiprer (Cupressus sempervirens) i om (Ulmus pumila). Destaquen dos arbres: un Ulmus sieboldii i un Rhus typhyna, i per les seves dimensions, un pitòspor (Pittosporum tobira) gegantí.
Els arbres que ornamenten els parterres atalussats de la part nova del viver són una bona mostra dels que hi ha als carrers de Barcelona, i també als parcs i jardins de la ciutat. Així, aquesta part és rica en pins pinyers (Pinus pinea) i pins blancs (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex), tipuanes (Tipuana tipu), sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), plàtans (Platanus X hispanica), Prunus cerasifera atropurpurea, desmais (Salix babylonica), lledoners (Celtis australis), acàcies (Robinia pseudoacacia) i Ginkgo biloba, entre molts d'altres.
Basses naturalitzades
Lloc pioner en la conservació d'amfibis a la ciutat.
Història
El Viver Tres Pins rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia a la zona de la muntanya de Montjuïc on ara hi ha l'actual viver municipal. A principis del segle XX, aquest lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins -font que encara raja dins el viver-, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l'aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l'enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 s'hi va crear un espai destinat a proveir Barcelona de plantes per a l'Exposició Universal del 1929. Posteriorment es va convertir en el primer viver municipal dedicat a la producció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, i actualment és l'únic que resta a Barcelona.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/viver-municipal-de-plantes-tres-pins_99400092552.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g06 g09 g13 BassesNaturalitzadesenParcs
56c2f98224dd5dfc2a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c2f98224dd5dfc2a8b4567 "Parc del Mirador del Migdia" "Aquest parc té unes vistes excepcionals de Barcelona. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.
La vocació paisatgística d'aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s'enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.
Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l'ombra dels pins i un bar des d'on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.
Per a qui vulgui caminar
El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d'una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l'Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l'Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.
Vegetació
La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s'hi han aclimatat espècies d'arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), pollancres (Populus nigra 'Italica'), tipuanes (Tipuana tipu) i arbres de l'amor (Cercis siliquastrum).
Montjuïc és terra de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i de ginesta (Spartium junceum), i el Parc del Mirador del Migdia n'és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (Nerium oleander), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n'hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.
Història
El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l'Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-migdia_1116122215.html "Carrer del Foc/Passeig Olímpic" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15174010 41,36012336 g01 g04 d21 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
56c3053624dd5d122b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3053624dd5d122b8b456b "Jardí dels Drets Humans" "Aquest jardí suposa la recuperació d'un espai verd de trobada al voltant de l'Illa Philips, per tal de incloure-la dintre de l'estructura urbana del barri.
És un destacat espai verd del barri de La Marina-Zona Franca, al Districte de Sants-Montjuic. Està emplaçat a l'interior de l'illa situada entre el passeig de la Zona Franca i els carrers d'Amnistia Internacional, Jane Adams i de la Foneria. Els elements més significatius d'aquests jardins, que tenen una superfície de més de 12.560 m2, són la pista de patinatge, que ocupa 267,75 m2, el llac, de 139,17 m2, i la vegetació existent.
Vegetació
Els jardins conserven la majoria d'arbres i arbusts existents del traçat original. Molts dels arbres van ser adquirits durant els nombrosos viatges arreu del món que realitzava la senyora Van der Harts i incorporats als llarg dels anys als jardins. Conté un roure australià (Grevillea robusta) catalogat. L'any 2007 es va inaugurar una important rehabilitació d'aquest espai, que va permetre incorporar nova plantació per reforçar la sensació de bosc frondós, que és l'estat al qual ha arribat la vegetació al pas del temps.
Arran de la rehabilitació realitzada es van incorporar 70 exemplars d'arbres nous, així com plantes vivaces i enfiladisses per accentuar la sensació de sotabosc i es va augmentar la proporció de gespa. A la proximitat de l'estany, s'hi va afavorir la presència d'exemplars de Canna spp. Els jardins presenten espais de gespa i heura, que es barregen i confonen amb la vegetació existent, plantes herbàcies i aromàtiques plantades en grup, amb un fort contrast de color, organitzades sota una forta estructura lineal en l'agrupació de parterres de nova creació.
Història
Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta del segle XX per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l'aleshores director de la fàbrica Phillips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius.
En relació al nom del jardí "" Jardí dels Drets Humans "", l'espai disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948) i un altre punt amb una poesia de l'argentina Maria Elena Walsh, "" Como la Cigarra"", que fa referència als desapareguts de les dictadures militars de Xile i Argentina.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-dels-drets-humans_99400076724.html "Carrer Foneria, 19" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13733310 41,35999150 g01
56c3078524dd5dfc2a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3078524dd5dfc2a8b4568 "Jardins de ca L'Alena" "Els jardins es troben a l'interior de l'illa que configuren els anomenats habitatges de la Capa, al barri de La Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc.
És un espai que ajuda a potenciar i dinamitzar les activitats del barri mitjançant la reordenació de l'entorn i la racionalització dels recorreguts. La imatge de conjunt s'aconsegueix gràcies al paviment de formigó amb colorant groc i el pintat dels murs.
A més hi ha un camí que uneix els principals espais transversals, des dels equipaments (el casal i la ludoteca) fins als Jardins del Pont Romà.
L'espai disposa d'enllumenat, mobiliari urbà (cadires, bancs, papereres, jocs infantils i circuit saludable) i un enjardinament que inclou arbrat, plantes arbustives, entapissants i gespa. Inclou una font d'aigua potable.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-ca-l-alena_95114111740.html "Carrer Alts Forns, 82-86" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14255900 41,35977180 g01 g05
56c338b624dd5db72c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c338b624dd5db72c8b4567 "Parc de la Font Florida" "El Parc de la Font Florida és un espai de transició entre la ciutat edificada i la muntanya de Montjuïc. Aquest és un parc veïnal molt espaiós, una bona part del qual queda protegida per edificis d'habitatges. Això el converteix en un lloc ideal perquè hi jugui tranquil·lament la mainada.
Aquest parc té la forma d'una ""c"" allargada, al centre de la qual s'accedeix des de dos punts del carrer de la Mineria. El que hi ha al costat de la plaça de les Matemàtiques enceta el parc amb un espai dedicat sobretot als aficionats a les botxes. Hi ha un munt de pistes per jugar-hi, i bancs per seure i contemplar les partides. En un extrem, una filera de xicrandes guarneix el lloc a l'estiu amb les seves flors blaves.
Una mica més avall, a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha l'altra entrada. De fet, la principal. És un espai ampli on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d'habitatges, delimita la part central i més gran del parc.
El cor del parc
És una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, en un dels costats de la qual hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l'estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una delicada catifa en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.
El talús s'eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d'arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El creua un ample camí que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.
Vegetació
Si les tipuanes (Tipuana tipu) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (Celtis australis) de fullatge verd intens de l'entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (Pinus pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) que donen frondositat a l'enjardinament.
Al talús, també, i al seu redós, hi ha alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Shinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica), pollancres (Populus X canadensis) i eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (Spartium junceum) i aromàtiques com l'espigol (Lavandula officinalis). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) envolten l'espai.
Història
El Parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys 1990, que van anar esponjant Barcelona omplint alhora de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l'espai verd públic a la ciutadania.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-florida_95125123838.html "Carrer Mineria, 50" "Sants - Montjuïc" "La Font de la Guatlla" 2,14006880 41,36660290 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
56dfeeae24dd5d76668b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d "Parc de Collserola" "La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola.
Història
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Biodiversitat
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (Quercus ilex) i els roures (Quercus robur), trobarem aurons blancs i negres (Acer campestre i Acer monspessulanum) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes (Fraxinus angustifolia). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (Corylus avellana), el magraner (Punica granatum) i el cirerer silvestre (Prunus avium). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (Vitex agnus-castus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera japonica) i l’heura (Hedera helix).
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.
Paisatgisme i disseny
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.
Rutes guiades amb bicicleta elèctrica
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html "Carretera de l'Església, 92" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,09951020 41,41919060 g01 g04 g08 g14 g13 ParcCollserola
56e0102024dd5dad018b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0102024dd5dad018b4567 "Jardí d'Escultures" "Es troba a la muntanya de Montjuïc, annex a la Fundació Miró. Es va construir el 1990 amb un projecte arquitectònic de Jaume Freixa i Jordi Farrando, i el 2002 fou reconstruït per Marina Salvador. Sorgí com una iniciativa per a situar un jardí d'escultures a l'espai annex a la Fundació Miró, la coneguda antigament com a Plaça del Sol, on des del 1909 estava situada l'escultura Manelic de Josep Montserrat, en homenatge a l'escriptor Àngel Guimerà. S'encarregà de llençar el projecte Rosa Maria Marlet, directora de la Fundació Miró, qui va escollir els escultors participants dins d'un grup d'artistes joves que ja havien exposat a la Fundació, a l'Espai 10. Les escultures col·locades inicialment eren vuit: Agulla, de Tom Carr; Transparent, el paisatge, de Pep Duran; Ctonos, de Gabriel Sáenz Romero; Teulada, de Perejaume; Gran avió d'hèlix blava, de Josep Maria Riera i Aragó; Dell'Arte, de Jaume Plensa; Gran fus, d'Enric Pladevall; i Vol 169, d'Emma Verlinden; aquesta darrera fou retirada el 2002 degut a la seva deterioració irreversible. En la restauració del 2002 es van afegir tres escultures més: Gènesi, d'Ernest Altès; La classe de música, de Cado Manrique; i DT, de Sergi Aguilar." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça de Neptú" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15994290 41,36815810 g01
56e821e624dd5d513b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567 "Jardins de Joan Brosa" "És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.
Just a sobre hi ha el jardí del Mirador de l'Alcalde, i a banda i banda els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i el Jardí de Petra Kelly - Viver Tres Pins i el Jardí Botànic de Barcelona.
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.
A sobre del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.
Biodiiversitat
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (Pinus halepensis), insigne (Pinus radiata), de l'Himàlaia (Pinus wallichiana), i marítim (Pinus pinaster), cedres com els de l'Atles (Cedrus atlantica i Cedrus atlantica glauca), de l'Himàlaia (Cedrus deodara), del Líban (Cedrus libani), i xipressos com (Cupressus sempervirens), d'Arizona (Cupressus glabra) i de Monterrey (Cupressus macrocarpa i Cupressus macrocarpa 'Golden').
Altes arbres són l'olivera (Olea europaea), l'alzina (Quercus ilex) i el tamariu (Tamarix gallica), la mimosa (Acacia dealbata), la sòfora (Styphnolobium=Sophora japonica), la magnòlia (Magnolia grandiflora) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera').
De palmeres hi ha washingtònies (Whasingtonia filifera i Washingtonia robusta), palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i margalló (Chamaerops humilis).
A la zona alta del Parc s'han instal·lat Refugis d'abelles. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.
Art i arquitectura
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.
Història
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.
Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Bosc de Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g04 g24 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), "
56e93d3b24dd5d2f688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e93d3b24dd5d2f688b4567 "Parc del Mirador de l'Alcalde" "Aprofitant el fort pendent de la muntanya en l'indret on està situat el Mirador de l'Alcalde, l'espai es distribueix en una sèrie de replans a diferents nivells, connectats entre si per trams d'escales i parterres de suaus pendents, separats per un paviment que forma part del patrimoni artístic de Barcelona.
Des d'un estany situat al centre del parc, que distribueix al seu voltant els diferents elements que componen l'espai -camins, parterres, vegetació i zones de repòs-, una font ornamental vessa la seva aigua en petites plataformes que configuren una cascada que va a parar a un estany inferior, també amb una font ornamental.
Quatre nivells
Si fem el recorregut de pujada, l'entrada ens dóna accés al primer nivell del parc. És des d'aquest lloc on podem contemplar la ciutat als nostres peus, amb el mar al fons. Tirant amunt arribem al segon nivell, que és on hi ha l'estany que recull l'aigua de la cascada, que arriba des de l'estany que hi ha al tercer nivell. Al quart nivell, a dalt de tot, el Mirador de l'Alcalde finalitza en una placeta.
Com que els diferents nivells del parc estan connectats amb trams d'escales de pedra, en alguns parterres de gespa -la majoria de grans dimensions- hi ha petits camins que converteixen aquest parc en un espai completament accessible, ja que permeten recórrer-lo sense haver de superar cap graó.
El Passeig dels Cims
El Mirador de l'Alcalde forma part del Passeig dels Cims, un projecte paisatgístic d'ordenació contínua de les cotes altes de Montjuïc, des de Miramar fins al carrer del Foc.
Aquesta ordenació és ben palesa al Mirador de l'Alcalde. Així, l'entrada que hi ha al primer nivell enllaça amb la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa, i tocant a l'entrada que permet accedir directament al tercer nivell del Mirador de l'Alcalde hi ha una de les estacions del telefèric que puja fins al castell de Montjuïc.
Vegetació
A més dels grans parterres de gespa, al Mirador de l'Alcalde són importants dues coses més: la gran pineda -sobretot de pi blanc (Pinus halepensis)- que hi ha a la dreta del jardí i les palmeres. Hi ha molts margallons (Chamaerops humilis), alguns força grans, i també washingtònies (Washingtonia robusta) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis). En l'enjardinament d'aquest espai també destaquen les ciques (Cycas revoluta) de grans dimensions.
Art i arquitectura
Pel seu gran valor artístic, el paviment del Mirador de l'Alcalde forma part del Catàleg del Patrimoni Artístic Municipal. Es tracta d'un mosaic de 420 m2 dissenyat per Joan Josep Tharrats. Per a la seva realització es van fer servir materials tan diversos i originals com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d'ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, cargols i femelles, planxes... procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl, entre d'altres.
Història
L'any 1960, el general Franco va cedir a la ciutat el castell de Montjuïc amb la condició d'instal·lar-hi, entre altres coses, un museu militar. Aquest fet, a banda de l'adequació de la fortalesa per a nous usos, va comportar i estimular la urbanització i l'enjardinament dels voltants del monument i, en general, de l'àrea de Miramar.
Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l'alcaldia. Quant a la font que hi ha al centre del parc, l'alcalde Porcioles en va encarregar el disseny a l'autor de la Font Màgica, Carles Buïgas.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-mirador-de-l-alcalde_1338142144.html "Plaça del Mirador" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16853928 41,36794494 g01
56e9404c24dd5d2e688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9404c24dd5d2e688b4567 "Parc del Mirador del Poble Sec" "Aquest parc, fet en dues fases, aporta dos conceptes ben diferents quant a usos i paisatge. La primera que es va construir és la més extensa i reprodueix un paisatge rural forestal, amb una vegetació mediterrània. El terreny és força atalussat, i el recorregut s'ordena mitjançant camins de sauló molt amples, comunicats de tant en tant per trams d'escales que permeten, així mateix, accedir als espais mirador situats a les cotes més altes.
D'un dels murs de pedra que fan de balconada brolla un gran raig d'aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estanyol que s'aboca muntanya avall en una cascada. A prop, un ample tram d'escales condueix fins a la zona inferior del parc, que es va construir en una segona fase.
El jardí urbà
Molt ampli i ben distribuït, aquí el Parc del Mirador del Poble-sec esdevé un jardí urbà que fa de transició entre el paisatge forestal de Montjuïc i el barri del Poble-sec. Hi ha pistes de petanca i jocs infantils, i els espais de descans estan protegits per l'ombra dels arbres i per una pèrgola coberta d'enfiladisses. En un dels extrems, un estany ple de vegetació aquàtica recull l'aigua que baixa per la cascada graonada de 18 m d'alçada, que té el seu origen en el petit estanyol que hi ha muntanya amunt.
Un parc entre parcs
El Parc del Mirador del Poble-sec està situat entre diferents espais verds d'aquest vessant de la muntanya de Montjuïc. Just on comença el parc per la banda del passatge de la Vinyeta hi ha arrenglerat un dels extrems del Parc de la Primavera, i la zona del parc que puja paral·lela al passatge de Josep Carner va a parar als Jardins de Mossèn Costa i Llobera.
Vegetació
En aquest parc hi ha, entre d'altres espècies arbòries, xicrandes (Jacaranda mimosifolia), lledoners (Celtis australis), Fraxinus berlandieriana, alzines (Quercus ilex), acàcies (Robinia pseudoacacia), oms (Ulmus pumila), sòfores (Sofora japonica = Styphnolobium japonicum), xiprers (Cupressus sempervirens), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), pebrers bords (Shinus molle) i molts arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), als quals s'ha donat un port arbustiu. A la gran zona d'estar hi destaquen els sapindals (Koelreuteria paniculata), i la pèrgola que hi ha està coberta per glicina (Wisteria sinensis) i vinya verge (Parthenocissus tricuspidata).
Història
Des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Montjuïc va ser un lloc d'esbarjo per als barcelonins, que pujaven a la petita muntanya domèstica a fer costellades o refrescar-se a les múltiples fonts. Amb l'excepció del castell militar, el territori era privat, dividit en tres grans finques dedicades a la caça o a tasques agrícoles. Va ser arran de la planificació urbanística amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que l'Ajuntament va començar a comprar terres a Montjuïc, i Jean-Claude Nicolas Forestier va ser cridat per enjardinar la muntanya.
Tot i que Montjuïc va viure un segon gran impuls urbanitzador arran dels Jocs Olímpics del 1992, que va permetre continuar enjardinant amples zones despullades cap a migdia, alguns racons de la muntanya -sobretot els que estaven a tocar de la ciutat per la part del port i del barri del Poble-sec- encara van restar ocupats per barraques, horts espontanis, tallers i edificacions precàries de tota mena. La creació del Parc del Mirador del Migdia, entre els anys 1995 i 1997, va representar l'ordenació de bona part d'aquests terrenys.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-poble-sec_95125123610.html "Passeig de Montjuïc, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17227110 41,37244520 g01
56e94d7b24dd5d66688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e94d7b24dd5d66688b4567 "Jardins de Miramar" "Es troben a la muntanya de Montjuïc, i van ser fets entre 1919 i 1923, amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. Van ser obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, en paral·lel als Jardins de Laribal i els del Teatre Grec. Els jardins se situen en una esplanada al Mirador de Miramar, una balconada a 60 m d'altitud des d'on s'observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i el port de Barcelona. Després d'aquest espai es troba l'Hotel Miramar, un edifici construït com a restaurant de l'Exposició Internacional i que, entre 1959 i 1983, fou la seu de TVE a Catalunya; el 2006 fou reconvertit en hotel. El jardí està format per diversos parterres de flors vorejats de bardisses baixes, així com arbres de diverses espècies. A la seva part central hi ha una font, i decoren aquest espai tres escultures de figures femenines: Fertilitat (1929) i Serenitat (1929), de Josep Clarà, i La veremadora (o Pomona, 1927), de Pau Gargallo." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carretera de Miramar, 29" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17067846 41,36798997 g01
56e959cc24dd5da7688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568 "Parc de Montjuïc" "La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.
Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.
El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.
Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Passeig Migdia, 147" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16032810 41,36162130 g01 g03 g04 g06 g08 g13 g16 g19 g24
56e95fbf24dd5ddc688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567 "Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer" "Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.
La col·lecció
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.
Els safareigs
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.
Animals aquàtics
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (Pelophylax perezi), permanentment als safareigs, i reinetes (Hyla meridionalis) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (Notonecta glauca) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.
Vegetació
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (Agapanthus sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (Hemerocalis sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (Tulipa sp.) els jacints (Hyacinthus sp.), els narcisos (Narcissus sp.), el safrà (Croccus sp.), les anèmones (Anemone sp.), els ranuncles (Ranunculus sp.) i les calabruixes (Muscari sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (Dhalia sp.) o les canyes d'Índia (Canna indica) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (Tipuana tipu), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), un petit bosc d'àlbers piramidals (Populus alba 'Pyramidalis'), desmais (Salix babylonica) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (Cedrus deodara 'Pendula'). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (Ginkgo biloba) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), un nombre important de grans de magnòlies (Magnolia gradiflora), xiprers dels pantans (Taxodium distichum), sòfores o acàcies del Japó (Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris') i diverses espècies de pollancres (Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis).
Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.
Història
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html "Av. Miramar, 236" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16339381 41,36875056 g01 g09 g06 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs
56f177da24dd5d090b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f177da24dd5d090b8b456b "Parc de la Primavera" "És l'exemple de com de la necessitat de crear un equipament per a la gestió de serveis urbans -en aquest cas el parc de neteja, dedicat a la transferència de residus urbans- pot resultar un agradable espai verd perquè els veïns gaudeixin de l'entorn més immediat.
La construcció del parc de neteja fou l’oportunitat per resoldre la mancança de serveis com zones de joc i per a gossos. Els jocs infantils estan posats sobre la coberta de l’edifici del parc de neteja. També hi ha una gran àrea d’esbarjo per a gossos.
Disposa d’una connexió accessible per a vianants des del passeig de Montjuïc fins a la part superior de la parcel·la mitjançant rampes de formigó. La mobilitat interna es completa amb dues escales i un camí que connecten amb la xarxa de rampes i milloren l’accés al capdamunt dels jardins.
Biodiversitat
La vegetació d'aquest parc és de tipus mediterrani i està formada per arbres, arbustos, enfiladisses, plantes vivaces i gramínies seleccionats per la seva bona adaptació i resistència a l'entorn urbà i al clima de la ciutat, com és el cas del boix (Buxus sempervirens), el llentiscle (Pistacia lentiscus), els rosers (Rosa sp.) o l'espígol (Lavandula angustifolia), entre un total de 23 espècies. De les varietats d'arbres destaquen els pins blancs (Pinus halepensis), els àlbers (Populus alba), els cirerers (Prunus avium), els cirerers de Santa Llúcia (Prunus mahaleb), les alzines (Quercus ilex) i les alzines sureres (Quercus suber)
Més informació a L'Atlas de Biodiversitat
" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-primavera_99400191003.html "Carrer Nou de la Rambla, 203" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16564750 41,37053620 g01 d20 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), "
56f185d724dd5dbb0f8b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f185d724dd5dbb0f8b456c "Parc de Sant Pau del Camp" "Els jardins envolten el monestir romànic de Sant Pau del Camp, un dels tresors arquitectònics de Barcelona. Un espai renaturalitzat dins l’atapeïda trama urbana del barri del Raval.
Els grans parterres de gespa que conformen un petit turó són els grans protagonistes d’aquests jardins Els jardins circumval·len el monestir romànic que li dóna el nom, però, tot i que l’edifici és al nivell del carrer, el disseny del parc permet que l’edifici es pugui contemplar des del capdamunt del petit turó que corona els jardins. Entre parterre i parterre hi ha camins semicirculars excavats entre murs de mitjana alçada amb pedrissos on seure una estona.
Història
No se sap exactament quan es va construir el monestir de Sant Pau del Camp, però es va edificar als afores de la ciutat, entre els horts i els camps que envoltaven el recinte emmurallat de camí cap a la muntanya de Montjuïc. La làpida funerària trobada al monestir l'any 1596 i que segellava la tomba del comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, (mort l'any 911), fa pensar que per aquelles dates el monestir ja existia, i que aquest representava un lloc de notable importància si un membre de la casa comtal barcelonina hi era enterrat. Fou un monestir benedictí fins que els monjos el van abandonar el 1835. L'any 1987 fou declarat Monument Nacional.
Biodiversitat
En ells destaquen els arbres que els ornamenten, sobretot les moreres (Morus alba), les tipuanes (Tipuana tipu) i els pollancres (Populus alba 'Pyramidalis'). El turó acaba en una placeta ombrejada per tipuanes, un lloc privilegiat des del qual es pot veure com feinegen els usuaris que conreen l'hort urbà que hi ha en aquests jardins, just darrere el monestir. Al costat, en un gran espai de sauló protegit per àmplies capçades d'arbres d'ombra, s’ubiquen pistes de botxes i una àrea de joc infantil. Un mur per on s'enfilen les buguenvíl·lies tanca l'espai.
Art i arquitectura
L'església de Sant Pau del Camp és d'una única nau amb planta de creu grega. Té tres absis i una cúpula amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó. La portalada de l'església l'emmarquen dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. També s'hi pot apreciar una inscripció que convida els visitants a entrar. L'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes ornamentades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. El claustre, petit, és potser l'element més característic del monestir. Està situat al sud de l'església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat a cada angle i quatre pilars més entre aquests. Entre els pilars hi ha parelles d'arcs suportats per columnes i capitells. La característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots iguals, ja que n'hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada. Les columnes i capitells no són unitaris, n'hi ha de dimensions diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal la major part, i també amb animals fantàstics.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-sant-pau-del-camp_92321101155.html "Carrer Sant Pau, 99" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16929400 41,37646410 g01
56fa5adb24dd5d34358b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa5adb24dd5d34358b4568 "Roure australià Jardins dels Drets humans (Arbre d'interès local)" "Roure australià (Grevillea robusta)
Situació: Jardins dels Drets Humans
UTM (x,y): 427886:4579425
Núm. de catàleg: 0153-03-11
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Les diferents pedreres de la muntanya ens mostren la importància dels material geològics per la creació d’infraestructures i construccions diverses des de temps dels romans fins el final de les explotacions l’any 1957.
En aquest sentit, l’entorn dels fonaments del antic Castell del Port, sobre el Fossar de la Pedrera i davant del front marí sud del cementiri, ens permet establir diferents connexions entre la història geològica de la muntanya de fa milions d’anys fins la construcció de la ciutat al llarg dels segles.
Encara avui podem trobar en les restes de conglomerats de fa 15 Milions d’anys –Miocè- al costat de les restes del antic Castell del Port, a peu del camí, trobem una bona mostra de fòssils marins diversos (petxines, ostres, cargols o crancs) si mirem amb atenció. El seu origen l’hem de buscar quan aquesta zona era la “platja” on desembocaven els materials provinents de l’erosió del mar a Collserola.
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:
Quins fòssils marins sou capaços de trobar a les pedres que hi ha en aquest indret?
Quines pedreres coneixeu de la Muntanya de Montjuïc?
A quins edificis heu vist que els materials usats per la construcció siguin els mateixos que a la muntanya de Montjuïc?
" https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,14857697 41,35591757 g11 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 58b8484524dd5df42b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b8484524dd5df42b8b4567 "Seu districte Sants-Montjuïc" "La història de l’edifici que avui dia és la seu del Districte de Sants-Montjuïc es remunta a mitjan segle XIX, quan els veïns d’Hostafrancs, que ja formaven part de la ciutat de Barcelona, van reclamar al consistori un edifici municipal on poder fer els tràmits administratius sense haver d’anar a la plaça de Sant Jaume. D’aquesta manera es va inaugurar la Tinença d’Alcaldia d’Hostafrancs, una seu que de seguida es va haver d’ampliar amb la construcció, l’any 1885, de l’edifici que encara es conserva, a càrrec de l’arquitecte modernista Jaume Gustà i Bondia. L’annexió l’any 1897 de l’antiga vila de Sants a la ciutat de Barcelona va significar que l’edifici de la Tinença d’Alcaldia passés a ser-ho de tot el nou districte, i no va trigar a requerir una nova ampliació. Les obres es van reprendre entre els anys 1908 i 1915, a càrrec d’Ubaldo Iranzo i Eiras, i va ser en aquella època quan es van incorporar els vitralls noucentistes de la Sala de Plens.