Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391df010a92f43d0a8b463a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df010a92f43d0a8b463a "Andante Hotel" "Es tracta d'un edifici situat al Barri del Raval, al districte de Ciutat Vella. En ple nucli antic, al cor de Barcelona, ​​ia només uns minuts de la Rambla, el Port Vell, l'accés a les terminals de creuers del Port, la zona d'oci del Maremàgnum i la zona de teatres i espectacles del Paral.lel . Molt bona connexió amb l'aeroport i el recinte firal de Montjuïc 1 i 2.

Andante Hotel és un establiment de 3 *, pràctic, modern i econòmic, amb 134 habitacions distribuïdes en 10 plantes i amb diferents tipologies: dobles, triples, Familiars, Individuals, amb Terrassa, amb Vistes Panoràmiques i per a persones amb mobilitat reduïda. Totes elles són exteriors.

Des del terrat, planta 11, els clients podran observar des del solàrium amb Plunge pool, espectaculars vistes de la ciutat, des del barri del Raval i tot el casc antic, fins al port de Barcelona.

Missió: Oferir als nostres clients serveis bàsics d'alta qualitat amb instal·lacions d'un 4 *, a un preu competitiu i tenint cura de la sostenibilitat.

Visió: Arribar a ser un referent de Hotel LOW COST SOSTENIBLE a Barcelona.

Valors: Compromís, respecte, treball en equip, orientació al client.

Entitat signant del Compromís ciutadà per la Sostenibilitat" http://www.andantehotel.com/sostenibilidad/ "Avinguda Drassanes 23-25" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,17268500 41,37647990 a15 b04 EiESos,EmpresaBS 5391df020a92f43d0a8b4658 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4658 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu blau" "El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.
Aquest valuós fons  s’ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

Biodiversitat al voltant del Museu Blau." http://museuciencies.cat/ https://www.facebook.com/museuciencies https://twitter.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies "Plaça Leonardo da Vinci, 4-5" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,22084500 41,41090370 c01 c04 c07 b04 d28 EiESos,AdministracioBS "Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5391df050a92f43d0a8b46fc http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df050a92f43d0a8b46fc "Escola de Bosc de Montjuïc" http://www.bcn.cat/escoladebosc "Avinguda Miramar, 7-11" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16106100 41,36883110 a14 EHMT1617 "Teixint llaços entre el Poble-sec i Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5704c8f524dd5d42688b4567 ), " 08003491 5391df090a92f43d0a8b47ce http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47ce "Institut Montjuïc" www.iesmontjuic.org "Carrer Cisell, 19" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14559380 41,35503720 d21 e08 e10 g02 g07 g13 f09 5391df0a0a92f43d0a8b47df http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47df "Institut Bosc de Montjuïc" "https://boscmontjuic.wordpress.com/" http://www.bcn.cat/boscmontjuic "Av. Miramar, 9" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16106100 41,36883110 c03 d04 a14 d21 g07 e08 actualització2122,triennal20-23,actualització22_23,triennal20_23,ems_es22_23 "Títol del projecte: Emprenta verda
Tipus de projecte: Triennal
Curs: 22-23
" 08054848 5391df0a0a92f43d0a8b47e8 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47e8 "Biblioteca Francesc Candel" "Biblioteca especialitzada en informació sobre molts aspectes relacionats amb el món del motor i la mobilitat

Situada a l'Illa Philips

El 26 de novembre de 2006 va obrir les portes la Biblioteca Francesc Candel, un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta nova biblioteca és l'ampliació de la Biblioteca Francesc Candel, que s'ha traslladat del parc de Can Sabaté, que va obrir les portes l'any 1987 i que va prendre el nom de l'escriptor i veí del barri Francesc Candel, autor compromès que ha escrit bàsicament sobre Catalunya i la immigració.
La Biblioteca Francesc Candel ocupa part d'un dels antics edificis que componen l'espai conegut popularment com a ""illa Philips"", concretament el de la fàbrica de làmpades elèctriques d'aquesta marca construïda el 1954. La remodelació i adequació de l'edifici per ser la seu de la nova biblioteca i el CAP de la Marina van ser obra de l'arquitecte Josep Lluís Canosa i Magret.
Té una superfície de 2.091 metres quadrats distribuïts en dues plantes: a la planta baixa es troba la sala d'actes, la zona de diaris i revistes i la cafeteria. A la primera planta hi ha la part del fons general, la sala infantil, l'Espai Multimèdia i d'internet i l'àrea de música i cinema, amb accés a una terrassa.

Instal·lació fotovoltaica sobre pèrgola connectada a la xarxa elèctrica Data de posada en servei: Maig 2007 Superfície de captació solar: 198 m_ Potència estimada: 25,2 kW pic Energia estimada: 22.892 kWh/any" http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancesccandel/ca "Amnistia Internacional, s/n" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13398041 41,36185377 c06 d04 d28 "Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5391df0f0a92f43d0a8b48bc http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0f0a92f43d0a8b48bc "Hort municipal Masia Can Mestres" "Horta pública de la xarxa d’Horts Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. El programa està dirigit per a persones majors de 65 anys, empadronades en el districte.
Espai amb 52 parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.
Adjudicacions per sorteig públic organitzat pel districte de Sants – Montjuïc. La gestió es porta des de l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona.
Mès informació a http://www.parcsijardins.cat/" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana "Carrer Camí de Can Clos, 1-9" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14514960 41,35968950 g07 HortMunicipal 5391df130a92f43d0a8b4959 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df130a92f43d0a8b4959 "Niu de Xoriguer (Penya-segat de Montjuïc)" "El xoriguer és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes" "http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php " "Ronda Litoral, 2542" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16086173 41,35689923 g24 539884b4c99dc79619040000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884b4c99dc79619040000 "Punt Verd de Zona - Deixalleria de Montjuïc" "Els Punts Verds de Zona són instal·lacions mediambientals de grans dimensions ubicats a la perifèria de la ciutat. Estan especialment destinats al sector comercial i de serveis, tot i que els particulars també en poden fer servei gratuïtament.
Què s’hi pot portar?
Vidre pla, electrodomèstics grans, restes de poda i jardineria, runa, trastos vells i mobles, roba, calçat, cartutxos de tinta, tòners, aparells elèctrics i electrònics, olis de cuina, cables elèctrics, pneumàtics petits, aerosols i esprais, bateries de cotxe, cosmètics, radiografies, piles, olis de motor, pintures i vernissos, fluorescents i bombetes, càpsules de cafè monodosi (plàstic i alumini), etc.
Què no s’hi pot portar?
Residus industrials especials, tòxics i perillosos, residus sanitaris i residus orgànics." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/manteniment-de-l-espai-public/gestio-de-neteja-i-residus/xarxa-de-punts-verds "Carrer del Foc, 56-66" "Sants - Montjuïc" "La Marina del Prat Vermell" 2,13961560 41,35531160 d16 539884c9c99dc79619940000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884c9c99dc79619940000 "Contenidor Roba Amiga * Punt Verd Montjuïc" "El contenidor taronja

El contenidor taronja és l'element clau per la recollida del residu tèxtil.
L'objectiu de la Cooperativa Roba Amiga és continuar ampliant el nombre de contenidors a Catalunya i que passi a ser un element més del paisatge dels nostres municipis . A dia d'avui hi ha més de 1.700 contenidors repartits per tot el territori català en més de 450 municipis i ubicacions privades que compleixen amb les seves accions de responsabilitat social corporativa.
El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja i serveix com a punt d'informació per els ciutadans que volen dipositar les seves bosses de roba, ja que a traves del seu infograma s'orienta a les persones de com i què pot anar en el seu interior,  a més d'explicar quin serà l'objectiu de les donacions i els seus destins.
El disseny dels contenidors taronges esta en constant modificacions per continuar millorant la seva seguretat i funcionalitat sempre  seguint criteris d'Ecodisseny.
 " https://www.robaamiga.cat/ca/ "Carrer del Foc, 56-66" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13961560 41,35531160 d19 539884c9c99dc796199a0000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884c9c99dc796199a0000 "Contenidor Roba Amiga * IES Montjuïc" "El contenidor taronja

El contenidor taronja és l'element clau per la recollida del residu tèxtil.
L'objectiu de la Cooperativa Roba Amiga és continuar ampliant el nombre de contenidors a Catalunya i que passi a ser un element més del paisatge dels nostres municipis . A dia d'avui hi ha més de 1.700 contenidors repartits per tot el territori català en més de 450 municipis i ubicacions privades que compleixen amb les seves accions de responsabilitat social corporativa.
El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja i serveix com a punt d'informació per els ciutadans que volen dipositar les seves bosses de roba, ja que a traves del seu infograma s'orienta a les persones de com i què pot anar en el seu interior,  a més d'explicar quin serà l'objectiu de les donacions i els seus destins.
El disseny dels contenidors taronges esta en constant modificacions per continuar millorant la seva seguretat i funcionalitat sempre  seguint criteris d'Ecodisseny.
 " "Carrer Mare de Déu de Port, 179" "Sants - Montjuïc" "La Marina del Prat Vermell" 2,14600490 41,35539800 d19 539884d1c99dc79619250100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100 "Parc de l'Espanya Industrial" "El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.

Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.

Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.

Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html "Carrer Muntadas, 37" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14171840 41,37660430 g01 d22 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d2c99dc79619b20100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d2c99dc79619b20100 "Castell de Montjuïc" "El castell de Montjuïc està situat a la part més alta de la muntanya, i gràcies a la documentació conservada i a les diverses campanyes arqueològiques practicades, se sap que ha estat habitat de manera més o menys continuada des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui. Les diverses intervencions que s’hi han dut a terme, amb una cronologia des de l’epipaleolític fins a l’època medieval, permeten traçar un recorregut a través de la història de la muntanya sense castell.
Abans del Castell, al cim de Montjuïc hi havia un farell o torre de vigia, documentat l’any 1073. Aquest ""ispo farello"", tal com apareix citat, era habitat per un mariner que feia la funció de vigilant i que tenia com a missió alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa, mitjançant un sistema de veles durant el dia, i de focs a la nit. Es desconeixen, però, l’estructura o les dimensions d'aquest edifici primitiu.
La Guerra de Successió (1701-1714) es va iniciar com a conseqüència de la impugnació del testament de Carles II, mort sense descendència directa, per part dels Àustria amb el suport de Gran Bretanya, Holanda i Portugal. En les seves darreres voluntats, Carles II va designar nou rei d’Espanya a Felip de Borbó, duc d’Anjou, investit com a Felip V. Els Àustria, però, van reclamar els drets successoris per a l’arxiduc Carles, a qui van proclamar com a Carles III.
No serà fins al segon terç del segle XIX, entre el 1833 i el 1843, que Montjuïc adquirirà un nou protagonisme històric en el context de la Barcelona liberal i revolucionària.
Amb l’arribada de la República, el nou Ajuntament de la ciutat va insistir al govern en la cessió del Castell. Van sorgir diverses opcions sobre què fer-ne: des de l’enderrocament fins a la ubicació del nou Parlament de Catalunya o d’un museu contra la guerra.
Les tropes franquistes van ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939 amb la 105a Divisió del Cos de l’exèrcit marroquí a l’avantguarda i poc després entrarien al Castell. D’aquesta manera, el Castell va passar a formar part del bàndol nacional i es va convertir de manera provisional en lloc de concentració, amb milers de soldats presoners, que posteriorment serien traslladats al camp de concentració d’Horta.
Després de llargues controvèrsies, un ordre ministerial del 27 d’abril de 2007 va modificar la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i, després de diverses gestions, va tornar definitivament a la ciutat com a equipament municipal i, per tant, com a propietat de tota la ciutadania.
El castell de Montjuïc, tal com ha arribat fins als nostres dies, és resultat en bona mesura de la reforma de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l’enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores fetes en època del virrei Velasco, a finals del s. XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, el fossat de Santa Eulàlia i un camí cobert perimetral.
La ubicació privilegiada del Castell, al cim de la muntanya de Montjuïc, permet al visitant gaudir d'unes visites immillorables de Barcelona i els seus voltants. D'aquesta manera la terrassa del pati d'armes esdevé un mirador de 360º amb vistes sobre la ciutat, el port, el Mediterrani, la costa barcelonina i el Baix Llobregat.
 " http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca "Carrer del Castell, 62" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16712710 41,36442990 g27 d22 539884d4c99dc79619320200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619320200 "Laboratori de Natura - Castell dels Tres Dragons" "És troba a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella, una de les seus científiques del Museu que custodia les col·leccions de zoologia i properament també les de geologia (situades actualment al Museu Martorell). Centralitza bona part de l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.
El Castell dels Tres Dragonsés obra de Lluís Domènech i Montaner i va ser projectat com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888. Destaca pel seu valor arquitectònic i artístic. Durant el primer terç del segle XX va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals. Des d’aleshores s’ha dedicat exclusivament a la zoologia.
També acull una biblioteca especialitzada en aquestes disciplines científiques.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
 " "Passeig de Picasso, s/n" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18350664 41,38815392 c01 c07 c05 c06 g27 539884d4c99dc796193d0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193d0200 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell" "Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el Parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…" https://museuciencies.cat/el-nat/les-seus/museu-martorell/ "Passeig Picasso, 11" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18420889 41,38720972 c01 539884eec99dc79619470300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884eec99dc79619470300 "Espai Musical La Bàscula" "La Bàscula és un equipament musical municipal situat al barri de La Marina, al districte de Sants-Montjuïc. L’objectiu d’aquest espai musical és la formació i la creació en l’àmbit de la música en directe.

La Bàscula ofereix una programació de concerts regular i una àmplia oferta de tallers, estructurada en quatre àrees: música moderna, música avançada, dansa i percussió.
labascula.cat" http://www.labascula.cat https://www.facebook.com/labasculamusical https://twitter.com/labascula?lang=es https://www.facebook.com/labasculamusical https://www.facebook.com/labasculamusical "Carrer del Foc, 128" "Sants - Montjuïc" "Zona Franca - Port" 2,14471410 41,35916040 f08 "Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), " 539884f9c99dc79619870300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona" "Història
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.

Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el Jardí Botànic Històric era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.

Biodiversitat vegetals
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.
També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, C. deodara i C. libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc.

Paisatgisme i disseny
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.

Art i arquitectura
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
 

Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/ "Carrer Doctor Font Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 g01 g06 c01 c05 c07 c06 g24 5398b372c99dc70540740600 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540740600 "Plaça Sant Felip Neri" "La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església d'estil barroc que la presideix. És al barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més concretament al barri del Call i Sant Felip Neri. La plaça s'erigeix sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la guerra Civil. Es pot accedir a la plaça primer prenent el carrer de Sant Felip Neri i posteriorment, el carrer de Sant Sever. L'església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori, a la qual també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça de Sant Felip Neri és envoltada de cases d'estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Calderers i Sabaters, aquesta última seu del Museu del Calçat. Al centre de la plaça hi sobreïx una font d'aigua amb una base octagonal.
A la paret de l'església de Sant de Felip Neri encara es poden veure els reductes de la metralla d'una bomba llançada per l'aviació del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser el 30 de gener de 1938 quan l'artefacte va esclatar on ara hi ha la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria d'elles nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. A banda de les morts, també van quedar destruïdes totalment les cases adjacents a la plaça.
L'arquitecte municipal, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l'encarregat del projecte de reconstrucció i va decidir recrear una plaça; també va decidir adaptar dues façanes renaixentistes de dos edificis que no havien estat reconstruïts per poder crear dos accessos a la plaça des de l'avinguda de la Catedral i des de la Via Laietana. Finalment, es va recercar la façana de l'entrada del carrer de Sant Felip Neri aprofitant elements dels antics edificis
Més informació aquí " "Plaça de Sant Felip Neri," "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17501850 41,38345090 d11 Caminades19 "El Gòtic Accessible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5729c82c24dd5d9e338b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Ciutat Vella accessible i sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd95b9a24dd5db11b8b4567 ), " 5398b372c99dc70540860600 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540860600 "Font de PORTA DE MONTJUIC" "Passeig de Josep Carner, 36" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17507840 41,37288130 d11 5398c9d70a92f4ef088b4575 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398c9d70a92f4ef088b4575 "Font Màgica de Montjuïc" "Es vista en el Programa Com Funciona Barcelona?

Construïda amb motiu de l’Exposició Universal del 1929 per Carles Buïgas amb procediments força artesanals.

La Font Màgica té uns 7.000 milions de combinacions possibles d'aigua i llum gràcies a la possibilitat que té de conjugar els elements hidràulics i d'il·luminació de què disposa:

Un generador de coreografies crea propostes a partir de l'anàlisi de la peça musical de forma automàtica. Una anàlisi percentual I semantic que té present la lectura de paràmetres com l'estructura melòdica, el tempo i el ritme musical, però també elements de caràcter més abstracte relacionats amb la percepció musical humana, és a dir amb sentiments, conceptes i significats.

El generador utilitza un sistema algorítmic per a produir la proposta, és a dir, a partir de l'anàlisi feta, desenvolupa un conjunt d'instruccions que ordena i organitza en una seqüència progressiva. Donades les possibilitats de combinatòria dels elements que intervenen en la font -jocs d'aigua, colors, llum i música- , les possibilitats seqüencials es multipliquen.

La coreografia generada de forma automàtica, permet introduir variacions manualment i modificar el mapa coreogràfic en aspectes com l'ús d'una determinada gamma cromàtica, el dinamisme de la coreografia, el nombre de repeticions d'una mateixa seqüència o que un efecte de l'aigua s'associï a un determinat ritme o sensació. Per exemple, permet assignar a músiques melancòliques, efectes d'aigua vaporosos o en cas de músiques més vives, imprimir un caràcter mes alegre i festiu, incrementant la brillantor de la llum i variant el gruix i forma dels brolladors.

Amb el nou simulador, tot el procés de generació d'una nova coreografia es pot completar amb només 3 minuts. Aquest fet suposa un gran avantatge pel que fa a la creació de coreografies a mida o per a esdeveniments especials.

En aquesta gran font brollen 2.600 litres d’aigua per segon procedent del subsòl, amb un sistema de recirculació d’aigua." http://w110.bcn.cat/portal/site/FontMagica/menuitem.52f5ed459b5a6d6e447a5702917409a0/?vgnextoid=af9d48a4fb6ee310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgn "Pl Carles Buigas, 1" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15244320 41,37090630 d11 cicleaigua,AiguArt20 "Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), " 539b1aae0a92f4136b8b4571 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b1aae0a92f4136b8b4571 "Jardins del Teatre Grec" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Història
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.

Biodiversitat
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.
Hi ha tres arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una lagunària, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un arbre del corall o eritrina i un pi bunya. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.
Hi ha diveros punts de reproducció d'amfibis.

Paisatgisme i disseny
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.

Art i arquitectura
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.
Més informació a L'​Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html "Pg. de Santa Madrona, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15845730 41,37015060 g01 g03 g09 g31 BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 539b2a7f0a92f4146b8b459b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b "El Turó Park" "L’actual jardí del Turó Park, situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part del seu predecessor. Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.

L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (Quercus ilex) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica  amb arbre dels escuts (Ginkgo biloba), llorer (Laurus nobilis), pebrer bord (Schinus molle), acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum) i pi australià (Casuarina cunninghamiana). D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (Olea europaea), palmera de Canàries (Phoenix canariensis), bellaombres (Phytolacca dioica) i plàtans (Platanus X hispanica). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades  per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (Cercis siliquastrum). Els pebrers bords (Schinus molle) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (Washingtonia robusta) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (Tilia ‘Euchlora’ i Tilia tormentosa). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (Prunus ‘Pisardii’) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (Prunus serrulata) i una perera (Pyrus communis).
Hi ha dues fileres de magnòlies (Magnolia grandiflora) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (Phyllirea angustifolia). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (Nymphaea alba) i granotes.
Resta un garrofer centenari (Ceratonia siliqua) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.
Bassa naturalitzada.

La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.
Llibret sobre el Turó Park

En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html "Avinguda de Pau Casals, 19" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14195770 41,39401350 g03 g01 g09 d23 a16 g30 BassesNaturalitzadesenParcs "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5528edf20a92f4900a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5528edf20a92f4900a8b4567 360runningbarcelona "360runningBarcelona organitza rutes guiades per córrer on pots veure el mar i la muntanya i al mateix temps visitar els principals atractius de la ciutat (la Sagrada Família, el Parc Güell, Rambles, Montjuïc, el mar Mediterrani, etc) o descobrir les muntanyes de Barcelona. Es tracta d'una modalitat de turisme esportiu i cultural no invasiu. 

360runningBarcelona som una associació que ens dediquem a promoure el running a la ciutat de Barcelona. Principalment realitzem rutes guiades per la ciutat corrent i també donem suport a diferents curses i esdeveniments relacionats que s'hi celebrem. Les rutes corrent són saludables, sostenibles i permeten conèixer la ciutat d'una manera diferent i sorprenent." http://360runningbarcelona.cat "Carrer Ca l'Alegre de Dalt, 32" Gràcia "Camp d'en Grassot i Gràcia Nova" 2,16200620 41,40832860 b02 f07 5673ee3224dd5dd53a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5673ee3224dd5dd53a8b4568 "Font del C. BALUARD" "Aquesta font va ser la segona que es va instal·lar al barri de La Barceloneta, l'any 1830. Està feta amb pedra de Montjuïc. Durant molts anys va estar coberta per un vidre opac i no era visible. Va ser restaurada i inaugurada l'any 2012, a través del programa “Petits Paisatges” de l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona (IPUQV). Va ser una petició de l’Associació de Veïns de l’Òstia, que va col·laborar estretament amb l’IPUQV i va ajudar en la recerca de documentació històrica de la font. Malgrat tot, la restauració no s’ha completat ja que no s’ha pogut determinar com eren els ornaments de pedra de les aixetes. En aquest sentit, hi ha una crida ciutadana per a que qualsevol que tingui una fotografia antiga on aparegui la font, la porti al Centre Cívic de la Barceloneta.
 " "Carrer Baluard 32" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,18879540 41,38032250 d10 cicleaigua "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Ciutat Vella. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c5838624dd5d12508b4567 ), " 56bb1b3724dd5da9298b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56bb1b3724dd5da9298b456b "Viver Municipal de Plantes Tres Pins" "El Viver Tres Pins es troba al vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc i es fan servir les terrasses i talussos a la reproducció de plantes per enjardinar Barcelona.

A la part més antiga hi ha hivernacles, umbracles i espais d'entestat, i a la part nova hi ha grans terrasses per als estocs de planta, i també parcel·les dedicades a l'experimentació. La recerca d'espècies de gespa amb baixes necessitats hídriques i de varietats de rosers que s'adaptin bé a la ciutat en són dos exemples.

Al Viver Tres Pins es produeixen unes 225.000 plantes/any arbustives i vivaces a partir d'esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes. També hi ha dos túnels: un destinat a produir plantes, i l'altre a guardar els estocs.

Un viver-jardí

La extensa part nova té una estructura regular i endreçada que es va enfilant muntanya amunt.

Una ampla carretera fa ziga-zagues entre les terrasses d'emmagatzematge de planta, molt grans i rematades amb talussos coberts de gespa, on creixen arbres d'espècies molt variades.

Els arbres dels talussos i els testos amb plantes que omplen les terrasses ofereixen un espectacle acolorit i molt viu.

El Jardí de Petra Kelly

Cap a la meitat de la part nova hi ha el Jardí de Petra Kelly (ecologista alemanya fundadora del Verds). Pujant, a la dreta, hi ha una petita bola de terracota amb una figura femenina abraçant-la. Va ser col·locada en aquest lloc el Dia de la Terra de 1993, i al darrere s'hi va plantar l'arbre preferit de Kelly: un cirerer.

Just al davant hi ha un petit monòlit de pedra dedicat a l'escultor Joseph Beuys, alemany que va incorporar els principis de l'ecologia a la seva obra. Darrera el monòlit hi ha una alzina i al costat un dels arbres més valuosos, per edat i raresa, del Viver Tres Pins: una Melaleuca nesophila d'uns 500 anys aproximadament.

Reg sostenible

L'aigua de xarxa ha estat substituïda per aigua del freàtic que es bombegen fins des del punt de captació que hi ha a l'alçada del Liceu. El Viver és el punt d'emmagatzematge i distribució de l'aigua per al reg d'altres parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc.

Vegetació

La varietat d'espècies és molt gran doncs s'hi emmagatzemen les destinades als espais verds de Barcelona. Destaca també la vegetació que ""enjardina"" el Viver.

A la part més antiga hi ha grans palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), ailant (Ailanthus altissima), morera (Morus alba), llorer (Laurus nobilis), acàcia (Robinia pseudoacacia), xiprer (Cupressus sempervirens) i om (Ulmus pumila). Destaquen dos arbres: un Ulmus sieboldii i un Rhus typhyna, i per les seves dimensions, un pitòspor (Pittosporum tobira) gegantí.

Els arbres que ornamenten els parterres atalussats de la part nova del viver són una bona mostra dels que hi ha als carrers de Barcelona, i també als parcs i jardins de la ciutat. Així, aquesta part és rica en pins pinyers (Pinus pinea) i pins blancs (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex), tipuanes (Tipuana tipu), sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), plàtans (Platanus X hispanica), Prunus cerasifera atropurpurea, desmais (Salix babylonica), lledoners (Celtis australis), acàcies (Robinia pseudoacacia) i Ginkgo biloba, entre molts d'altres.

Basses naturalitzades
Lloc pioner en la conservació d'amfibis a la ciutat.

Història

El Viver Tres Pins rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia a la zona de la muntanya de Montjuïc on ara hi ha l'actual viver municipal. A principis del segle XX, aquest lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins -font que encara raja dins el viver-, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l'aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l'enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 s'hi va crear un espai destinat a proveir Barcelona de plantes per a l'Exposició Universal del 1929. Posteriorment es va convertir en el primer viver municipal dedicat a la producció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, i actualment és l'únic que resta a Barcelona.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/viver-municipal-de-plantes-tres-pins_99400092552.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g06 g09 g13 BassesNaturalitzadesenParcs 56c2f98224dd5dfc2a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c2f98224dd5dfc2a8b4567 "Parc del Mirador del Migdia" "Aquest parc té unes vistes excepcionals de Barcelona. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.

La vocació paisatgística d'aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s'enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.

Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l'ombra dels pins i un bar des d'on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.

Per a qui vulgui caminar

El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d'una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l'Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l'Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.

Vegetació

La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s'hi han aclimatat espècies d'arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), pollancres (Populus nigra 'Italica'), tipuanes (Tipuana tipu) i arbres de l'amor (Cercis siliquastrum).

Montjuïc és terra de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i de ginesta (Spartium junceum), i el Parc del Mirador del Migdia n'és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (Nerium oleander), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n'hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.

Història

El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l'Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-migdia_1116122215.html "Carrer del Foc/Passeig Olímpic" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15174010 41,36012336 g01 g04 d21 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56c3053624dd5d122b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3053624dd5d122b8b456b "Jardí dels Drets Humans" "Aquest jardí suposa la recuperació d'un espai verd de trobada al voltant de l'Illa Philips, per tal de incloure-la dintre de l'estructura urbana del barri.

És un destacat espai verd del barri de La Marina-Zona Franca, al Districte de Sants-Montjuic. Està emplaçat a l'interior de l'illa situada entre el passeig de la Zona Franca i els carrers d'Amnistia Internacional, Jane Adams i de la Foneria. Els elements més significatius d'aquests jardins, que tenen una superfície de més de 12.560 m2, són la pista de patinatge, que ocupa 267,75 m2, el llac, de 139,17 m2, i la vegetació existent.

Vegetació

Els jardins conserven la majoria d'arbres i arbusts existents del traçat original. Molts dels arbres van ser adquirits durant els nombrosos viatges arreu del món que realitzava la senyora Van der Harts i incorporats als llarg dels anys als jardins. Conté un roure australià (Grevillea robusta) catalogat. L'any 2007 es va inaugurar una important rehabilitació d'aquest espai, que va permetre incorporar nova plantació per reforçar la sensació de bosc frondós, que és l'estat al qual ha arribat la vegetació al pas del temps.

Arran de la rehabilitació realitzada es van incorporar 70 exemplars d'arbres nous, així com plantes vivaces i enfiladisses per accentuar la sensació de sotabosc i es va augmentar la proporció de gespa. A la proximitat de l'estany, s'hi va afavorir la presència d'exemplars de Canna spp. Els jardins presenten espais de gespa i heura, que es barregen i confonen amb la vegetació existent, plantes herbàcies i aromàtiques plantades en grup, amb un fort contrast de color, organitzades sota una forta estructura lineal en l'agrupació de parterres de nova creació.

Història

Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta del segle XX per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l'aleshores director de la fàbrica Phillips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius.

En relació al nom del jardí "" Jardí dels Drets Humans "", l'espai disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948) i un altre punt amb una poesia de l'argentina Maria Elena Walsh, "" Como la Cigarra"", que fa referència als desapareguts de les dictadures militars de Xile i Argentina.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-dels-drets-humans_99400076724.html "Carrer Foneria, 19" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13733310 41,35999150 g01 56c3078524dd5dfc2a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3078524dd5dfc2a8b4568 "Jardins de ca L'Alena" "Els jardins es troben a l'interior de l'illa que configuren els anomenats habitatges de la Capa, al barri de La Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc.

És un espai que ajuda a potenciar i dinamitzar les activitats del barri mitjançant la reordenació de l'entorn i la racionalització dels recorreguts. La imatge de conjunt s'aconsegueix gràcies al paviment de formigó amb colorant groc i el pintat dels murs.

A més hi ha un camí que uneix els principals espais transversals, des dels equipaments (el casal i la ludoteca) fins als Jardins del Pont Romà.

L'espai disposa d'enllumenat, mobiliari urbà (cadires, bancs, papereres, jocs infantils i circuit saludable) i un enjardinament que inclou arbrat, plantes arbustives, entapissants i gespa. Inclou una font d'aigua potable.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-ca-l-alena_95114111740.html "Carrer Alts Forns, 82-86" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14255900 41,35977180 g01 g05 56c338b624dd5db72c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c338b624dd5db72c8b4567 "Parc de la Font Florida" "El Parc de la Font Florida és un espai de transició entre la ciutat edificada i la muntanya de Montjuïc. Aquest és un parc veïnal molt espaiós, una bona part del qual queda protegida per edificis d'habitatges. Això el converteix en un lloc ideal perquè hi jugui tranquil·lament la mainada.

Aquest parc té la forma d'una ""c"" allargada, al centre de la qual s'accedeix des de dos punts del carrer de la Mineria. El que hi ha al costat de la plaça de les Matemàtiques enceta el parc amb un espai dedicat sobretot als aficionats a les botxes. Hi ha un munt de pistes per jugar-hi, i bancs per seure i contemplar les partides. En un extrem, una filera de xicrandes guarneix el lloc a l'estiu amb les seves flors blaves.

Una mica més avall, a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha l'altra entrada. De fet, la principal. És un espai ampli on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d'habitatges, delimita la part central i més gran del parc.

El cor del parc

És una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, en un dels costats de la qual hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l'estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una delicada catifa en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.

El talús s'eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d'arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El creua un ample camí que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.

Vegetació

Si les tipuanes (Tipuana tipu) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (Celtis australis) de fullatge verd intens de l'entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (Pinus pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) que donen frondositat a l'enjardinament.

Al talús, també, i al seu redós, hi ha alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Shinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica), pollancres (Populus X canadensis) i eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (Spartium junceum) i aromàtiques com l'espigol (Lavandula officinalis). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) envolten l'espai.

Història

El Parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys 1990, que van anar esponjant Barcelona omplint alhora de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l'espai verd públic a la ciutadania.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-florida_95125123838.html "Carrer Mineria, 50" "Sants - Montjuïc" "La Font de la Guatlla" 2,14006880 41,36660290 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56dfeeae24dd5d76668b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d "Parc de Collserola" "La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola.

Història
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Biodiversitat
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (Quercus ilex) i els roures (Quercus robur), trobarem aurons blancs i negres (Acer campestre i Acer monspessulanum) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes (Fraxinus angustifolia). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (Corylus avellana), el magraner (Punica granatum) i el cirerer silvestre (Prunus avium). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (Vitex agnus-castus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera japonica) i l’heura (Hedera helix).
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.

La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.

Paisatgisme i disseny
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.

Rutes guiades amb bicicleta elèctrica

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html "Carretera de l'Església, 92" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,09951020 41,41919060 g01 g04 g08 g14 g13 ParcCollserola 56e0102024dd5dad018b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e0102024dd5dad018b4567 "Jardí d'Escultures" "Es troba a la muntanya de Montjuïc, annex a la Fundació Miró. Es va construir el 1990 amb un projecte arquitectònic de Jaume Freixa i Jordi Farrando, i el 2002 fou reconstruït per Marina Salvador. Sorgí com una iniciativa per a situar un jardí d'escultures a l'espai annex a la Fundació Miró, la coneguda antigament com a Plaça del Sol, on des del 1909 estava situada l'escultura Manelic de Josep Montserrat, en homenatge a l'escriptor Àngel Guimerà. S'encarregà de llençar el projecte Rosa Maria Marlet, directora de la Fundació Miró, qui va escollir els escultors participants dins d'un grup d'artistes joves que ja havien exposat a la Fundació, a l'Espai 10. Les escultures col·locades inicialment eren vuit: Agulla, de Tom Carr; Transparent, el paisatge, de Pep Duran; Ctonos, de Gabriel Sáenz Romero; Teulada, de Perejaume; Gran avió d'hèlix blava, de Josep Maria Riera i Aragó; Dell'Arte, de Jaume Plensa; Gran fus, d'Enric Pladevall; i Vol 169, d'Emma Verlinden; aquesta darrera fou retirada el 2002 degut a la seva deterioració irreversible. En la restauració del 2002 es van afegir tres escultures més: Gènesi, d'Ernest Altès; La classe de música, de Cado Manrique; i DT, de Sergi Aguilar." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Plaça de Neptú" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15994290 41,36815810 g01 56e821e624dd5d513b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567 "Jardins de Joan Brosa" "És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.
Just a sobre hi ha el jardí del Mirador de l'Alcalde, i a banda i banda els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i el Jardí de Petra Kelly - Viver Tres Pins i el Jardí Botànic de Barcelona.
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.
A sobre  del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.

Biodiiversitat
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (Pinus halepensis), insigne (Pinus radiata), de l'Himàlaia (Pinus wallichiana), i marítim (Pinus pinaster), cedres com els de l'Atles (Cedrus atlantica i Cedrus atlantica glauca), de l'Himàlaia (Cedrus deodara), del Líban (Cedrus libani), i xipressos com (Cupressus sempervirens), d'Arizona (Cupressus glabra) i de Monterrey (Cupressus macrocarpa i Cupressus macrocarpa 'Golden').
Altes arbres són l'olivera (Olea europaea), l'alzina (Quercus ilex) i el tamariu (Tamarix gallica), la mimosa (Acacia dealbata), la sòfora (Styphnolobium=Sophora japonica), la magnòlia (Magnolia grandiflora) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera').
De palmeres hi ha washingtònies (Whasingtonia filifera i Washingtonia robusta), palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i margalló (Chamaerops humilis).
A la zona alta del Parc s'han instal·lat Refugis d'abelles. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.

Art i arquitectura
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.

Història
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.

Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Bosc de Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g04 g24 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), " 56e93d3b24dd5d2f688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e93d3b24dd5d2f688b4567 "Parc del Mirador de l'Alcalde" "Aprofitant el fort pendent de la muntanya en l'indret on està situat el Mirador de l'Alcalde, l'espai es distribueix en una sèrie de replans a diferents nivells, connectats entre si per trams d'escales i parterres de suaus pendents, separats per un paviment que forma part del patrimoni artístic de Barcelona.
Des d'un estany situat al centre del parc, que distribueix al seu voltant els diferents elements que componen l'espai -camins, parterres, vegetació i zones de repòs-, una font ornamental vessa la seva aigua en petites plataformes que configuren una cascada que va a parar a un estany inferior, també amb una font ornamental.

Quatre nivells
Si fem el recorregut de pujada, l'entrada ens dóna accés al primer nivell del parc. És des d'aquest lloc on podem contemplar la ciutat als nostres peus, amb el mar al fons. Tirant amunt arribem al segon nivell, que és on hi ha l'estany que recull l'aigua de la cascada, que arriba des de l'estany que hi ha al tercer nivell. Al quart nivell, a dalt de tot, el Mirador de l'Alcalde finalitza en una placeta.
Com que els diferents nivells del parc estan connectats amb trams d'escales de pedra, en alguns parterres de gespa -la majoria de grans dimensions- hi ha petits camins que converteixen aquest parc en un espai completament accessible, ja que permeten recórrer-lo sense haver de superar cap graó.

El Passeig dels Cims
El Mirador de l'Alcalde forma part del Passeig dels Cims, un projecte paisatgístic d'ordenació contínua de les cotes altes de Montjuïc, des de Miramar fins al carrer del Foc.
Aquesta ordenació és ben palesa al Mirador de l'Alcalde. Així, l'entrada que hi ha al primer nivell enllaça amb la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa, i tocant a l'entrada que permet accedir directament al tercer nivell del Mirador de l'Alcalde hi ha una de les estacions del telefèric que puja fins al castell de Montjuïc.

Vegetació
A més dels grans parterres de gespa, al Mirador de l'Alcalde són importants dues coses més: la gran pineda -sobretot de pi blanc (Pinus halepensis)- que hi ha a la dreta del jardí i les palmeres. Hi ha molts margallons (Chamaerops humilis), alguns força grans, i també washingtònies (Washingtonia robusta) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis). En l'enjardinament d'aquest espai també destaquen les ciques (Cycas revoluta) de grans dimensions.

Art i arquitectura
Pel seu gran valor artístic, el paviment del Mirador de l'Alcalde forma part del Catàleg del Patrimoni Artístic Municipal. Es tracta d'un mosaic de 420 m2 dissenyat per Joan Josep Tharrats. Per a la seva realització es van fer servir materials tan diversos i originals com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d'ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, cargols i femelles, planxes... procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl, entre d'altres.

Història
L'any 1960, el general Franco va cedir a la ciutat el castell de Montjuïc amb la condició d'instal·lar-hi, entre altres coses, un museu militar. Aquest fet, a banda de l'adequació de la fortalesa per a nous usos, va comportar i estimular la urbanització i l'enjardinament dels voltants del monument i, en general, de l'àrea de Miramar.
Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l'alcaldia. Quant a la font que hi ha al centre del parc, l'alcalde Porcioles en va encarregar el disseny a l'autor de la Font Màgica, Carles Buïgas.
Més informació  a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-mirador-de-l-alcalde_1338142144.html "Plaça del Mirador" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16853928 41,36794494 g01 56e9404c24dd5d2e688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9404c24dd5d2e688b4567 "Parc del Mirador del Poble Sec" "Aquest parc, fet en dues fases, aporta dos conceptes ben diferents quant a usos i paisatge. La primera que es va construir és la més extensa i reprodueix un paisatge rural forestal, amb una vegetació mediterrània. El terreny és força atalussat, i el recorregut s'ordena mitjançant camins de sauló molt amples, comunicats de tant en tant per trams d'escales que permeten, així mateix, accedir als espais mirador situats a les cotes més altes.
D'un dels murs de pedra que fan de balconada brolla un gran raig d'aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estanyol que s'aboca muntanya avall en una cascada. A prop, un ample tram d'escales condueix fins a la zona inferior del parc, que es va construir en una segona fase.

El jardí urbà
Molt ampli i ben distribuït, aquí el Parc del Mirador del Poble-sec esdevé un jardí urbà que fa de transició entre el paisatge forestal de Montjuïc i el barri del Poble-sec. Hi ha pistes de petanca i jocs infantils, i els espais de descans estan protegits per l'ombra dels arbres i per una pèrgola coberta d'enfiladisses. En un dels extrems, un estany ple de vegetació aquàtica recull l'aigua que baixa per la cascada graonada de 18 m d'alçada, que té el seu origen en el petit estanyol que hi ha muntanya amunt.

Un parc entre parcs
El Parc del Mirador del Poble-sec està situat entre diferents espais verds d'aquest vessant de la muntanya de Montjuïc. Just on comença el parc per la banda del passatge de la Vinyeta hi ha arrenglerat un dels extrems del Parc de la Primavera, i la zona del parc que puja paral·lela al passatge de Josep Carner va a parar als Jardins de Mossèn Costa i Llobera.

Vegetació
En aquest parc hi ha, entre d'altres espècies arbòries, xicrandes (Jacaranda mimosifolia), lledoners (Celtis australis), Fraxinus berlandieriana, alzines (Quercus ilex), acàcies (Robinia pseudoacacia), oms (Ulmus pumila), sòfores (Sofora japonica = Styphnolobium japonicum), xiprers (Cupressus sempervirens), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), pebrers bords (Shinus molle) i molts arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), als quals s'ha donat un port arbustiu. A la gran zona d'estar hi destaquen els sapindals (Koelreuteria paniculata), i la pèrgola que hi ha està coberta per glicina (Wisteria sinensis) i vinya verge (Parthenocissus tricuspidata).

Història
Des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Montjuïc va ser un lloc d'esbarjo per als barcelonins, que pujaven a la petita muntanya domèstica a fer costellades o refrescar-se a les múltiples fonts. Amb l'excepció del castell militar, el territori era privat, dividit en tres grans finques dedicades a la caça o a tasques agrícoles. Va ser arran de la planificació urbanística amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que l'Ajuntament va començar a comprar terres a Montjuïc, i Jean-Claude Nicolas Forestier va ser cridat per enjardinar la muntanya.
Tot i que Montjuïc va viure un segon gran impuls urbanitzador arran dels Jocs Olímpics del 1992, que va permetre continuar enjardinant amples zones despullades cap a migdia, alguns racons de la muntanya -sobretot els que estaven a tocar de la ciutat per la part del port i del barri del Poble-sec- encara van restar ocupats per barraques, horts espontanis, tallers i edificacions precàries de tota mena. La creació del Parc del Mirador del Migdia, entre els anys 1995 i 1997, va representar l'ordenació de bona part d'aquests terrenys.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-poble-sec_95125123610.html "Passeig de Montjuïc, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17227110 41,37244520 g01 56e94d7b24dd5d66688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e94d7b24dd5d66688b4567 "Jardins de Miramar" "Es troben a la muntanya de Montjuïc, i van ser fets entre 1919 i 1923, amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. Van ser obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, en paral·lel als Jardins de Laribal i els del Teatre Grec. Els jardins se situen en una esplanada al Mirador de Miramar, una balconada a 60 m d'altitud des d'on s'observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i el port de Barcelona. Després d'aquest espai es troba l'Hotel Miramar, un edifici construït com a restaurant de l'Exposició Internacional i que, entre 1959 i 1983, fou la seu de TVE a Catalunya; el 2006 fou reconvertit en hotel. El jardí està format per diversos parterres de flors vorejats de bardisses baixes, així com arbres de diverses espècies. A la seva part central hi ha una font, i decoren aquest espai tres escultures de figures femenines: Fertilitat (1929) i Serenitat (1929), de Josep Clarà, i La veremadora (o Pomona, 1927), de Pau Gargallo." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Carretera de Miramar, 29" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17067846 41,36798997 g01 56e959cc24dd5da7688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568 "Parc de Montjuïc" "La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.

Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.

El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.

Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Passeig Migdia, 147" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16032810 41,36162130 g01 g03 g04 g06 g08 g13 g16 g19 g24 56e95fbf24dd5ddc688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567 "Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer" "Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.

La col·lecció
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.

Els safareigs
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.
Animals aquàtics
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (Pelophylax perezi), permanentment als safareigs, i reinetes (Hyla meridionalis) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (Notonecta glauca) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.

Vegetació
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (Agapanthus sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (Hemerocalis sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (Tulipa sp.) els jacints (Hyacinthus sp.), els narcisos (Narcissus sp.), el safrà (Croccus sp.), les anèmones (Anemone sp.), els ranuncles (Ranunculus sp.) i les calabruixes (Muscari sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (Dhalia sp.) o les canyes d'Índia (Canna indica) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (Tipuana tipu), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), un petit bosc d'àlbers piramidals (Populus alba 'Pyramidalis'), desmais (Salix babylonica) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (Cedrus deodara 'Pendula'). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (Ginkgo biloba) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), un nombre important de grans de magnòlies (Magnolia gradiflora), xiprers dels pantans (Taxodium distichum), sòfores o acàcies del Japó (Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris') i diverses espècies de pollancres (Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis).

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.
Història
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.
 
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html "Av. Miramar, 236" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16339381 41,36875056 g01 g09 g06 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs 56f177da24dd5d090b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f177da24dd5d090b8b456b "Parc de la Primavera" "És l'exemple de com de la necessitat de crear un equipament per a la gestió de serveis urbans -en aquest cas el parc de neteja, dedicat a la transferència de residus urbans- pot resultar un agradable espai verd perquè els veïns gaudeixin de l'entorn més immediat.
La construcció del parc de neteja fou l’oportunitat per resoldre la mancança de serveis com zones de joc i per a gossos. Els jocs infantils estan posats sobre la coberta de l’edifici del parc de neteja. També hi ha una gran àrea d’esbarjo per a gossos.
Disposa d’una connexió accessible per a vianants des del passeig de Montjuïc fins a la part superior de la parcel·la mitjançant rampes de formigó. La mobilitat interna es completa amb dues escales i un camí que connecten amb la xarxa de rampes i milloren l’accés al capdamunt dels jardins.

Biodiversitat
La vegetació d'aquest parc és de tipus mediterrani i està formada per arbres, arbustos, enfiladisses, plantes vivaces i gramínies seleccionats per la seva bona adaptació i resistència a l'entorn urbà i al clima de la ciutat, com és el cas del boix (Buxus sempervirens), el llentiscle (Pistacia lentiscus), els rosers (Rosa sp.) o l'espígol (Lavandula angustifolia), entre un total de 23 espècies. De les varietats d'arbres destaquen els pins blancs (Pinus halepensis), els àlbers (Populus alba), els cirerers (Prunus avium), els cirerers de Santa Llúcia (Prunus mahaleb), les alzines (Quercus ilex) i les alzines sureres (Quercus suber)
Més informació a L'Atlas de Biodiversitat
 

 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-primavera_99400191003.html "Carrer Nou de la Rambla, 203" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16564750 41,37053620 g01 d20 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), " 56f185d724dd5dbb0f8b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f185d724dd5dbb0f8b456c "Parc de Sant Pau del Camp" "Els jardins envolten el monestir romànic de Sant Pau del Camp, un dels tresors arquitectònics de Barcelona. Un espai renaturalitzat dins l’atapeïda trama urbana del barri del Raval.
Els grans parterres de gespa  que conformen un petit turó són els grans protagonistes d’aquests jardins  Els jardins circumval·len el monestir romànic que li dóna el nom, però, tot i que l’edifici és al nivell del carrer, el disseny del parc permet que l’edifici es pugui contemplar des del capdamunt del petit turó que corona els jardins. Entre parterre i parterre hi ha camins semicirculars excavats entre murs de mitjana alçada amb pedrissos on seure una estona.

Història
No se sap exactament quan es va construir el monestir de Sant Pau del Camp, però es va edificar als afores de la ciutat, entre els horts i els camps que envoltaven el recinte emmurallat de camí cap a la muntanya de Montjuïc. La làpida funerària trobada al monestir l'any 1596 i que segellava la tomba del comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, (mort l'any 911), fa pensar que per aquelles dates  el monestir ja existia, i que aquest representava un lloc de notable importància si un membre de la casa comtal barcelonina hi era enterrat. Fou un monestir benedictí fins que els monjos el van abandonar el 1835. L'any 1987 fou declarat Monument Nacional.

Biodiversitat
En ells destaquen els arbres que els ornamenten, sobretot les moreres (Morus alba), les tipuanes (Tipuana tipu) i els pollancres (Populus alba 'Pyramidalis'). El turó acaba en una placeta ombrejada per tipuanes, un lloc privilegiat des del qual es pot veure com feinegen els usuaris que conreen l'hort urbà que hi ha en aquests jardins, just darrere el monestir.  Al costat, en un gran espai de sauló protegit per àmplies capçades d'arbres d'ombra, s’ubiquen pistes de botxes i una àrea de joc infantil. Un mur per on s'enfilen les buguenvíl·lies tanca l'espai.

Art i arquitectura
L'església de Sant Pau del Camp és d'una única nau amb planta de creu grega. Té tres absis i una cúpula amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó. La portalada de l'església l'emmarquen dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. També s'hi pot apreciar una inscripció que convida els visitants a entrar. L'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes ornamentades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. El claustre, petit, és potser l'element més característic del monestir. Està situat al sud de l'església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat a cada angle i quatre pilars més entre aquests. Entre els pilars hi ha parelles d'arcs suportats per columnes i capitells. La característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots iguals, ja que n'hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada. Les columnes i capitells no són unitaris, n'hi ha de dimensions diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal la major part, i també amb animals fantàstics.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-sant-pau-del-camp_92321101155.html "Carrer Sant Pau, 99" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16929400 41,37646410 g01 56fa5adb24dd5d34358b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa5adb24dd5d34358b4568 "Roure australià Jardins dels Drets humans (Arbre d'interès local)" "Roure australià (Grevillea robusta)
Situació: Jardins dels Drets Humans
UTM (x,y): 427886:4579425
Núm. de catàleg: 0153-03-11
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 18-19 m
Volta de canó a 1,3 m.: 2,23 m.
Capçada (diàmetre): 7-9 m.
Any de catalogació: 2011
Data aproximada de naixement:
Valoració:
La grevíl·lea és un arbre perennifoli, de gran creixement, originari de l’est d’Austràlia. Es tracta d'un bonic exemplar, encara que no té la forma piramidal de l'altre exemplar catalogat (Ganduxer-Via Augusta), presenta millor aspecte general i les seves mides són superiors." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Pg de la Zona Franca, 221-239 (Jardins dels Drets Humans)" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,13659420 41,36307370 g16 ArbreCatalogat 56fa8f5624dd5d41388b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa8f5624dd5d41388b4568 "Washingtònia Ctra. de Miramar (Arbre d'interès local)" "Washingtònia (Washingtonia robusta)
Situació: ctra. de Miramar
UTM (x,y): 430780:4580192
Núm. de catàleg: 0108-03-96
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 10-17 m
Volta de canó a 1,3 m.: 0,8-1,6 m.
Capçada (diàmetre): 3,5 m.
Any de catalogació: 1996
Data aproximada de naixement: 1926
Valoració:
El conjunt de palmeres washingtònia que es troba a la carretera de Miramar és una plantació única a Barcelona. Feta a finals dels anys 60 i principis dels 70, l'alineació va ser projectada per integrar-se dins del paisatge àrid del costat est de la muntanya de Montjuïc, i per emmarcar els Jardins de Costa i Llobera en aquella època." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Carretera de Miramar" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17248090 41,36766790 g16 ArbreCatalogat 56fa908124dd5d41388b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa908124dd5d41388b4569 "Washingtònia Jardins de Can Farrero" "Washingtònia (Washingtonia robusta)
Situació: Jardins de Can Farrero
UTM (x,y): 428303:4579050
Núm. de catàleg: 0100-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 24-21 m
Volta de canó a 1,3 m.:
Capçada (diàmetre):
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1894
Valoració:
Conjunt molt típic de plantació en espais oberts. Está integrat per dos peus de washingtònies de més de 20 metres (24 i 21m respectivament) que contrasten amb una doble filera de plàtans d'ombra centenaris, amb una volta de canó de 1,75 m." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Pg Zona Franca, 116 (Jardins de Can Farrero)" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14151120 41,35712630 g16 ArbreCatalogat 56fa91e924dd5d41388b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa91e924dd5d41388b456a "Lagunària Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)" "Lagunària (Lagunaria patersonii)
Situació: Jardins del Teatre Grec
UTM (x,y): 429798:4580355
Núm. de catàleg: 0010-03-93
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 15 m
Volta de canó a 1,3 m.: 2,02 m.
Capçada (diàmetre): 10 m.
Any de catalogació: 1993
Data aproximada de naixement: 1923
Valoració:
Cap altre peu de lagunària -no arriben a mitja dotzena les plantades als jardins de la ciutat- ha atès un grau de desenvolupament i un port tan harmoniós com l'exemplar dels Jardins del Teatre Grec. Originària de les llunyanes illes Norfolk, omple la capçada sencera de milers de flors rosades, estructuralment semblants a les malves, que són de la mateixa família. És un fenomen sorprenent, perquè l'observació de flors semblants és més comuna en petites mates dels camps abandonats i les vores de camins. Notable interès botànic i paisatgístic.
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-lagunaria-jardins-del-teatre-grec_99400455071.html "Passseig de Santa Madrona, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15954284 41,36975245 g16 ArbreCatalogat 56fa934f24dd5d0b398b456f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa934f24dd5d0b398b456f "Eritrina Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)" "Eritrina (Erythrina corallodendron)
Situació: Jardins del Teatre Grec
UTM (x,y): 429743:5480285
Núm. de catàleg: 0023-03-93
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 15 m
Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.
Capçada (diàmetre): 20 m.
Any de catalogació: 1993
Data aproximada de naixement: 1923
Valoració:
És un dels pocs exemplars de l'espècie -exòtica, d'origen sudamericà- que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l'ordenació jardinera, obra de J.C.N. Forestier, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida. D'interès estètic i botànic.
Per més informació podeu visitat L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-eritrina-arbre-de-coral-jardins-del-teatre-grec_99400455020.html "Passeig Santa Madrona, 38 (Jardins del Teatre Grec)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15909340 41,36953170 g16 ArbreCatalogat 56fa942124dd5d0b398b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa942124dd5d0b398b4570 "Taronger de Lousiana Carrer Marià Montessori, Entre Carrer Lleida i Sta.Madrona (Arbre d'interès local)" "Taronger de Lousina (Maclura pomifera)
Situació: c. Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)
UTM (x,y): 429461:4580453
Núm. de catàleg: 0136-03-98
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 8,5 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,25 m.
Capçada (diàmetre): 10 m.
Any de catalogació: 1998
Data aproximada de naixement: 1948
Valoració:
Maclura pomifera és una espècie prou interessant de la flora de Barcelona. Amb peus ben conservats al Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López, al Parc de la Ciutadella i als Jardins de Torre Girona, les proporcions i la forma curiosa del fruit -semblant en textura a un cervell- fa que aquest exemplar, situat al bell mig de la ciutat, fora d'un recinte tancat, mereixi ser inclòs dins el catàleg d'arbres d'interès local.
Els EEUU van patir una sèrie de sequeres continuades i la pèrdua de sòl en forma de tempestes de pols. Durant el mandat del president Franklin Delano Roosevelt, a l'any 1934 es va iniciar l'aixecament de la barrera verda de les Grans Prades del projecte WPA, per prevenir l'erosió del sòl en els estats de les Grans Planes. Es van plantar 30.233 cinturons de protecció que contenen 220 milions d'arbres que s'estenien per 29.900 km. Aquesta espècie va ser una de les més utilitzades.
La dispersió de llavors d'aquesta espècie estava lligat al consum dels seus grans fruits per l'extinta megafauna americana, com els gonfotèrids (una mena d'elefants) i els peresosos gegants. L'extermini d'aquests animals pels humans en estendre's pel continent americà va restringir la seva distribució geogràfica. Aquest mateix fenomen afecta al pawpaw (Asimina triloba) i al caqui de Virgínia (Diospyros virginiana). A Europa es possible que les pomeres que van donar lloc a les pomeres cultivades (afavorides posteriorment per hibridació amb espècies orientals) ja presentessin aquesta mida gran que els caracteritza també per ser dispersats per la megafauna" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona " Carrer Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15570260 41,37083180 g16 ArbreCatalogat "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 56fa956524dd5d8e398b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa956524dd5d8e398b4567 "Ginjoler Jardins de Joan Maragall (Arbre d'interès local)" "Ginjoler (Ziziphus jujuba)
Situació: Jardins de Joan Maragall
UTM (x,y): 429543:4580104
Núm. de catàleg: 0138-03-98
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 9 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,42 m.
Capçada (diàmetre): 11 m.
Any de catalogació: 1998
Data aproximada de naixement: 1958
Valoració:
Destaca la curiosa disposició de les branques, en forma de ziga-zaga i la seva ubicació en uns jardins d'alt valor ornamental com a elements a considerar per a la seva catalogació. Els fruits d'aquest arbre, comestibles a la tardor, són motiu d'una coneguda frase feta (""més content que un gínjol"")." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Av Estadi, 69 (Jardins de Joan Maragall)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15302800 41,36684440 g16 ArbreCatalogat 56fa96a124dd5d41388b4572 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa96a124dd5d41388b4572 "Castanyer bord, Carrer de la Guàrdia Urbana (Arbre d'interès local)" "Castanyer bord (Aesculus hippocastanum)
Situació: c. Guàrdia Urbana / pl. de Carles Buïgas
UTM (x,y): 429319:4580555
Núm. de catàleg: 0131-03-97
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 15,5 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,84 m.
Capçada (diàmetre): 11 m.
Any de catalogació: 1997
Data aproximada de naixement: 1937
Valoració:
Aquest exemplar aïllat de castanyer ha assolit un gran desenvolupament en aquest indret, tot i les seves condicions d'arbre procedent de zona de clima més fred que el de la nostra ciutat. El castanyer s'ha convertit en un arbre digne d'admirar sobretot durant el seu període de floració al mes d'abril." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Carrer Guàrdia Urbana / pl. de Carles Buïgas" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15407360 41,37169480 g16 ArbreCatalogat 56fa97e624dd5d8e398b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa97e624dd5d8e398b4568 "Plàtan d'ombra Jardins de Can Farrero (Arbre d'interès local)" "Plàtan d'ombra (Platanus X hispanica)
Situació: Jardins de Can Farrero
UTM (x,y): 428303:4579050
Núm. de catàleg: 0100-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària:
Volta de canó a 1,3 m.: 1,75 m.
Capçada (diàmetre):
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1894
Valoració:
El plàtan d’ombra és un dels arbres més utilitzats al medi urbà al sud d’Europa. En destaca el caràcter d’adaptació a les condicions adverses de la ciutat: contaminació, podes, substrats deficients, etc. El conjunt catalogat està integrat per dos peus de washingtònies de més de vint metres que contrasten amb una doble filera de plàtans centenaris, amb una volta de canó d’1,75 m. El conjunt s’emmarca en l’entorn de la Casa del Rellotge i forma part dels Jardins de Can Farrero." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Pg Zona Franca, 116 (Jardins de Can Farrero)" "Sants - Montjuïc" "La Marina de Port" 2,14151120 41,35712630 g16 ArbreCatalogat 56fa993824dd5d41388b4573 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa993824dd5d41388b4573 "Bunya Bunya Jardins del Teatre Grec (Arbre d'interès local)" "Bunya Bunya (Araucaria bidwillii)
Situació: Jardins del Teatre Grec
UTM (x,y): 429780:4580413
Núm. de catàleg: 0154-03-11
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 16 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,14 m.
Capçada (diàmetre): 8 m.
Any de catalogació: 2011
Data aproximada de naixement:
Valoració:
Araucaria bidwillii, és una conífera de gènere Araucaria, de la familia Araucariaceae. És nadiua del sud-est de Queensland. Creix fins a 50 m d'alçada i és també coneguda com pi bunya.
El pi bunya, és l'últim supervivent de la secció Bunya del gènere Araucaria. Aquesta secció era diversa i extensa durant el mesozoic. S'estima que A. bidwilli va aparèixer durant el període juràssic.
Té una distribució limitada dins d'Austràlia, causada en part per la degradació dels boscos humits a causa de la dessecació progressiva del continent acompanyada de la dificultat que presenta la llavor per a la seva dispersió.
Els fruïts en forma de con són allargats, de closca dura i nutritiva, cauen intactes a sota de l'arbre abans que surtin les llavors. La llavor pot trigar en germinar entre 3 - 6 mesos i no comença a créixer l'arrel fins després d'un any.
Atles de biodiversitat." "Passeig Santa Madrona, 38 (Jardins del Teatre Grec)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15859870 41,37011880 g16 ArbreCatalogat "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 56fa9b8624dd5d41388b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa9b8624dd5d41388b4574 "Washingtònia Carrer Marquès de Comillas (Arbre d'interès local)" "Washingtònia de Califòrnia (Washingtonia filifera)
Situació: av. Marquès de Comillas / c. Dàlia
UTM (x,y): 429319:4580555
Núm. de catàleg: 0097-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 11-17 m
Volta de canó a 1,3 m.:
Capçada (diàmetre): 3,5 m.
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1909
Valoració:
Extraordinari conjunt de washingtònies distribuïdes en sis fileres paral·leles de quatre exemplars cadascuna. Per la seva edat, corresponen a les primeres plantacions fetes a la muntanya de Montjuïc. Aquesta espècie, de port rotund, es pot veure a altres indrets de la ciutat, però la qualitat i quantitat d'aquest conjunt el fa excepcional." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-36" "Sants - Montjuïc" "La Font de la Guatlla" 2,14580814 41,36948129 g16 ArbreCatalogat 56fa9e3624dd5dcd398b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56fa9e3624dd5dcd398b4567 "Ginkgo Jardins Mossèn Cinto Verdaguer (Arbre d'interès local)" "Ginkgo (Ginkgo biloba)
Situació: Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
UTM (x,y): 430232:4580072
Núm. de catàleg: 0139-03-98
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 14 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,40 m.
Capçada (diàmetre): 12 m.
Any de catalogació: 1998
Data aproximada de naixement: 1958
Valoració:
Ginkgo biloba és una espècie considerada sagrada al Japó. Originària d'un clima més fred, els peus de Ginkgo biloba no són massa habituals a la flora de Barcelona, tot i que a l'avinguda de la Via Augusta el podem trobar en alineació. Aquest exemplar aïllat ha assolit unes proporcions prou interessants per a la seva catalogació com a Arbre d'interès local." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Av Miramar 236" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16365130 41,36850901 g16 ArbreCatalogat 56faa06924dd5dcc398b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa06924dd5dcc398b456a "Alvocater Passeig Santa Madrona (Arbre d'interès local)" "Alvocater (Persea americana)
Situació: pg. de Santa Madrona / c. Lleida
UTM (x,y): 429608:4580421
Núm. de catàleg: 0109-03-96
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 10 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,43 m.
Capçada (diàmetre): 10 m.
Any de catalogació: 1996
Data aproximada de naixement: 1946
Valoració:
Arbre originari de l'Amèrica Central. És un dels pocs exemplars existents a Barcelona. La seva orientació a sud i la protecció del vent per l'edifici del Palau d'Agricultura ha possiblitat que aquest exemplar, es desenvolupés fins a assolir les dimensions detallades fet que el fa considerar com un arbre d'interès local." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Passeig de Santa Madrona, 44-46" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15749170 41,37030130 g16 ArbreCatalogat 56faa24324dd5dcd398b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa24324dd5dcd398b456c "Huingan Carrer Jaoquim Blume (Arbre d'interès local)" "Huingan (Schinus polygamus)
Situació: c. Joaquim Blume / c. Lleida
UTM (x,y): 
Núm. de catàleg: 0110-03-96
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 8 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,52 m.
Capçada (diàmetre): 9 m.
Any de catalogació: 1996
Data aproximada de naixement: 1916
Valoració:
Aquest peu d'Schinus polygamus, originari d'Amèrica del Sud, és l'únic que es troba plantat a Barcelona com a arbre viari, és una raresa botànica a la nostra ciutat. Només en trobem un altre exemplar, més gros, als Jardinsí de Ramon Margalef. Es tracta d'una espècie arbòria caducifòlia, de creixement lent i tronc irregular que pertany a la família dels festucs." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Carrer de Joaquim Blume, 1" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15509055 41,37198766 g16 ArbreCatalogat 56faa37a24dd5df3398b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa37a24dd5df3398b4567 "Freixe Antic Jardí Botànic (Arbre d'interès local)" "Freixe (Fraxinus pensylvanica)
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)
UTM (x,y): 429175:4580051
Núm. de catàleg: 0055-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 30 m
Volta de canó a 1,3 m.: 3,10 m.
Capçada (diàmetre): 22 m.
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1924
Valoració:
Aquest freixe comparteix les excel·lents condicions climàtiques del clot de l'antic Jardí Botànic Històric. És un exemplar d'ombra, ben desenvolupat i molt erecte. Pertany a una varietat no gaire corrent a la ciutat." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Avinguda dels Montanyans, 26 (Antic Jardí Botànic)" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15220332 41,36722339 g16 ArbreCatalogat 56faa4df24dd5df3398b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa4df24dd5df3398b4568 "Carp Antic Jardí botànic (Arbre d'interès local)" "Carp (Carpinus betulus)
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)
UTM (x,y): 429152:4580077
Núm. de catàleg: 0054-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 18 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,16 m.
Capçada (diàmetre): 11 m.
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1924
Valoració:
Situat darrere del Palau Nacional, en una antiga pedrera. El carp no té una bona adaptació a les condicions climàtiques de l'àrea mediterrània, de manera que és poc corrent, però aquest gaudeix d'un microclima que li permet sobreviure." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Av. del Montanyans, 26" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15110830 41,36776610 g16 ArbreCatalogat 56faa5c724dd5df3398b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa5c724dd5df3398b4569 "Bellaombra Jardins de Miramar (Arbre d'interès local)" "Bellaombra (Phytolacca dioica)
Situació: Jardins de Miramar
UTM (x,y): 430865:4580395
Núm. de catàleg: 0030-03-93
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 10-14 m
Volta de canó a 1,3 m.: 2,40-4 m.
Capçada (diàmetre): 11-12,5 m.
Any de catalogació: 1993
Data aproximada de naixement: 1913
Valoració:
Passeig únic a la ciutat i a Catalunya, eix central d'un disseny personalíssim i modèlic de J.C.N. Forestier, datat el 1923. El passeig convertit en mirador sobre el port, la muntanya i la ciutat, està vorejat de 40 bellaombres en doble filera: arbres d'aspecte singularíssim, rica variabilitat cromàtica i soques sobresortints, de formes extravagants. El conjunt es mereix un lloc entre els principals jardins de l'àmbit mediterrani." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona "Plaça de l'Armada, 9999" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17221180 41,37028645 g16 ArbreCatalogat 56faa73724dd5dfb398b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa73724dd5dfb398b456a "Camforer del Antic Jardí Botànic" "Camforer (Cinnamomum camphora)
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)
UTM (x,y): 429288:4580074
Núm. de catàleg: 0024-03-93
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 15 m
Volta de canó a 1,3 m.: 3,30 m.
Capçada (diàmetre): 13 m.
Any de catalogació: 1993
Data aproximada de naixement: 1933
Valoració:
Exemplar únic als jardins de la ciutat, de bell port i gran desenvolupament. Fou l'arbre productor de la càmfora natural -totes les fulles exhalen aquesta aroma- fins que no es va sintetitzar químicament. Originari de les terres tropicals i subtropicals del Japó, la Xina meridional i Malàisia, on forma densos boscos, és la viva imatge arbòria de l'època, en part ja passada, de més intensa explotació vegetal amb finalitats químico-industrials." https://www.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/arboles-de-interes-local/arbre-d-interes-local-camforer-antic-jardi-botanic-av-dels-montanyans-sn_99400455032.html "Avinguda dels Montanyans, 30 (Antic Jardí Botànic)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15272880 41,36732370 g16 ArbreCatalogat 572b0ad524dd5d33538b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/572b0ad524dd5d33538b4567 "Antic consolat Danès" "L'antic consolat de Dinamarca es convertirà en un centre cultural i cívic gàcies a la reinvindicació dels veïns. La Diputació de Barcelona és propietària des de 1979 d'aquest immoble per llegat del matrimoni de Dolors Canals i Joan Junyer, a condició que tingués un ús cultural i pedagògic. L'Ajuntament i la Diputació de Barcelona van signar un acord de cessió pel qual l'Ajuntament es farà càrrec de les obres d'adequació i pactarà els usos amb les entitats dels barris del Coll i Vallcarca, que també demanen que allotgi al Museu del Còmic i la Il·lustració desnonat del Castell de Montjuïc a 2009.

L'edifici està catalogat i té tres plantes -en total 472 m2- i un petit jardí al voltant. Segons l'acord de cessió la finca s'ha de convertir en un equipament cívic de dinamització cultural com a Casal de Barri, que podrà ser gestionat per entitats locals.

L'estat de l'edifici és bo i no requereix una intervenció molt profunda." "Carrer Viaducte de Vallcarca" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14366400 41,41240536 f08 "Resiliència urbana als barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/572203fd24dd5ddd418b4567 ), Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), " 5745c90124dd5d697a8b4571 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5745c90124dd5d697a8b4571 "Platja de Sant Sebastià" "La platja de Sant Sebastià és la que està situada més a ponent i sud de la ciutat de Barcelona..Els seus límits són al nord la plaça del Mar i al sud la bocana del Port. A la part superior de la platja estan emplaçats dos clubs esportius que ocupen bona part del sorral. Al sud es troba l’imponent hotel Vela, obra de l’arquitecte Ricard Bofill.Té 660 metres de longitut i 55 metres d'amplada.

La platja disposa d’uns quants bars i de tot tipus d’infraestructures i serveis. A la zona més pròxima a l’hotel sol practicar-se el nudisme.

A pocs metres de la platja, darrere dels clubs esportius i abans d’arribar a les dàrsenes industrials del port, s’alça la característica torre de Sant Sebastià, que allotja un restaurant amb molt bones vistes i des d’on surt un transbordador aeri que creua el port per arribar a la muntanya de Montjuïc.

Accessible per a persones amb diversitat funcional, Activitats esportives, Aparcament, Bany, Creu Roja, Dutxes, Lloguer gandules, Lloguer para-sols, Mitjans de transport, Port proper

A la Biomarató de 2018 es va trobar una gran biodiversitat. Aquí l'informe Biodiversitat marina a les platges de Barcelona Biomarató 2018

 " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/banys-i-platges/platja-de-sant-sebastia "Passeig del Mare Nostrum, 21" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,18951849 41,37179817 g12 e10 5774fa4024dd5d33148b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5774fa4024dd5d33148b4567 "L'Estadi Olímpic" "L’Estadi Olímpic, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va ser inaugurat el 20 de maig de 1929 en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona. Considerat aleshores el segon estadi més gran del món, estava destinat a allotjar els Jocs Olímpics del 36, però la situació política del moment ho va impedir i poc a poc va caure en desús. Mig segle més tard gràcies a la candidatura olímpica de Barcelona, l’Estadi va tornar a ser viu gràcies a l’equip d’arquitectes format per Gregotti, Correa, Milà, Margarit i Buixadé. A l’any 1985 es van iniciar les obres de remodelació total de l’Estadi dotant-lo d’equipaments i serveis per rebre uns jocs olímpics. Tot l’estadi va ser remodelat exceptuant la seva façana que conserva encara el seu aspecte original.
La inauguració del nou Estadi Olímpic va tenir lloc el 8 de setembre de 1989 amb motiu de la V Copa del Món d’Atletisme. Aquesta competició va suposar una gran prova a nivell organitzatiu en tant era el primer gran esdeveniment que posava a prova les noves instal·lacions i valorar la capacitat de l’Estadi per a rebre grans esdeveniments esportius. Des d’aleshores s’hi ha succeït infinitat d’esdeveniments esportius de tot tipus. El 31 de març de 2001 va ser batejat amb el nom Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, en honor del que fou president de la Generalitat de Catalunya.

L’Estadi Olímpic és un recinte polivalent apte per a rebre qualsevol tipus d’esdeveniment. Així ho demostra el seu currículum d’esdeveniments durant tots els anys d’història després dels Jocs Olímpics de 1992. Esdeveniments esportius, musicals, activitats familiars i actes corporatius han format part del ventall de possibilitats que ofereix l’estadi." http://www.estadiolimpic.cat/ "Passeig Olímpic, 15-17 " "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15448013 41,36480231 b03 b04 e10 d13 g24 577508b324dd5d13168b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/577508b324dd5d13168b4567 "Palau Sant Jordi" "El Palau Sant Jordi, dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 a la muntanya de Montjuïc, formant la denominada Anella Olímpica juntament amb l’Estadi Olímpic Lluís Companys, l’Esplanada Olímpica i el Sant Jordi Club. L’element que més el distingeix és la cúpula, que va ser construïda a nivell del terra i elevada durant 10 dies per 12 gats hidràulics fins a aconseguir la seva posició actual.
Inaugurat oficialment el 21 de setembre de 1990, el Palau ha estat considerat des de la seva construcció una autèntica joia arquitectònica que destaca pel seu disseny espectacular i per les seves prestacions tecnològiques.
Una vegada començats els Jocs Olímpics, el Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert i va acollir la competició de gimnàstica artística masculina i femenina així com les finals d’handbol masculí i femení, els quarts de final, semifinals i finals de voleibol masculí i les semifinals i final del femení. Igualment, també va ser seu dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92, acollint les competicions de tennis taula i voleibol.
El repte del Palau Sant Jordi era el de mantenir-se com una instal·lació de referència un cop passats els Jocs Olímpics, un repte que ha complert amb escreix. El seu posicionament a nivell internacional es manté gràcies a la celebració de competicions esportives de primer nivell i a les gires dels millors artistes a nivell nacional i internacional, a més dels family shows més espectaculars i a l’activitat empresarial que també es porta a terme. " http://www.palausantjordi.cat/ "Passeig Olímpic, 5-7 " "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15256780 41,36322500 b04 f08 g27 579a1c9924dd5d38318b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a "Jardí Botànic Històric de Barcelona" "L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (Tipuana tipu), les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) o l'ombú o bellaombra (Phytolacca dioica). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un caforer, un freixe de fulla estreta, un freixe de Pensilvània , un fals plàtan i una noguera amb ales.
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html "Carrer Doctor i Font Quer, 6" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15865082 41,36393880 g01 g03 g06 g07 Caminades19,HortsComunitaris "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5820d4bb24dd5de8668b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d4bb24dd5de8668b4567 "Buscant els testimonis vius del passat agrícola a la muntanya." "Montjuïc avui és un espai principalment de lleure però no sempre ha sigut així. Els arbres són també els testimonis actuals, d’on i com hem viscut. La Muntanya com encara ho és avui, és un espai on persones amb pocs recursos han buscat la seva manera de sobreviure principalment conreant-hi el seu aliment o usant plantes silvestres de l’entorn.

Una bona manera de saber-ho és posant atenció als arbres del nostre paisatge immediat, especialment els més antics per buscar-hi els testimonis d’un passat agrícola.

Tot esmolant la nostre vista podrem endevinar en aquest racó de jardí, quins són els fruits més comuns i saborosos de la mediterrània del passat fins els nostres dies. Series capaç de trobar-los?

Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins arbres veieu que ens diuen que aquesta terra fou agrícola?

Quins arbres o plantes fruiters o que es poden menjar heu vist plantats a la muntanya o a la ciutat?

Més informació L'Atlas de la Biodiversitat
 

 " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,17264096 41,37190478 g01 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 5820d4f024dd5de8668b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d4f024dd5de8668b4568 "Un gegant argentí que ens explica l’història dels Jardins de Montjuïc." "Un mantell de verd i flors és la imatge més coneguda de la muntanya: els nombrosos jardins que hi trobem. Plantes exòtiques d’arreu del planeta que ens transporten a altres continents, maneres de viure pels seus usos i creences. Aquest gegant vegetal que tenim al davant ens convida a una futura melmelada indígena o bé a rentar-hi la roba amb el mínim impacte.

L’espectacular arbre que tenim al davant té per nom Bellaombra o Ombú (Phytolacca dioica). Gràcies a aquesta espècie ens podem endinsar en la història de la muntanya del darrer segle, doncs des d’inicis del segle XX la Muntanya de Montjuïc va esdevenir un espai dissenyat per la promoció del lleure molt lligat a la botànica i la jardineria. 

En aquest sentit, aquesta espècie d’origen sud-americà, sobretot Argentina i Uruguay, va esdevenir popular a través de la seva plantació de la mà del arquitecte–paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, persona qui va dissenyar bona part dels actuals jardins de la muntanya i en fou el primer a introduir-lo a casa nostre a l’entorn dels anys 20 i avui són una de les espècies més emblemàtiques al parcs i jardins de la ciutat.
 
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Si mireu amb atenció aquest arbre i el compareu amb els seus germans de la plaça de Miramar molt possiblement podreu trobar un aspecte rellevant que en fa distintiva l’espècie.

¿Què us sorprèn d’aquest arbre? ¿Què tenen de particular les seves flors i fruits als diferents arbres que heu vist?

Quins aspectes d’aquest arbre us podria fer pensar que es tracta d’un arbre d’una altre continent i clima?

 " https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,17278043 41,37093057 g16 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 5820d53724dd5ddb678b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d53724dd5ddb678b4569 "Descobrint les Barcelones que miren al mar." "Des del jardí del Mirador de l’Alcalde fins ben passat el front litoral del Castell de Montjuïc podem veure-hi la façana marítima de la ciutat més espectacular i variada.

Avui aquest paisatge també reflexa els diferents usos que ha tingut el port i el seu entorn immediat: transport de viatgers, porta d’entrada marina per l’entrada de mercaderies fins a port turístic en l’actualitat.

Aquesta mirada ens permet reflexionar sobre la convivència o necessitat de diferents usos passats, presents i futurs de la ciutat i els efectes beneficiosos o no de cadascun d’ells (energia, consum, mobilitat, ...).

Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins creieu que han sigut els principals canvis que  ha tingut aquest front marítim al llarg de l’història fins avui?

Quans usos  diferents serieu capaços d’identificar-ne ara mateix?

Creieu que en podríem canviar-ne algun amb la nostra manera de viure per tenir menys impacte en l’entorn en la nostra manera de viure?
 


 " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16802756 41,36254045 g13 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 5820d56724dd5de8668b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d56724dd5de8668b4569 "Observant la natura més silvestre dins de la ciutat" "El mirador darrera del cementiri de Montjuïc que mira cap a Hospitalet ens permet gaudir d’un dels pocs espais realment naturals que disposa la ciutat dins d’un entorn totalment urbà.

El paisatge ens mostra uns tipus d’hàbitats pocs coneguts i en clara regressió: els prats mediterranis i la vegetació del front litoral. Un espai que ens permet reflexionar sobre que és natural i que no i quin valor podem donar a la natura en un entorn tant pròxim a les nostres vivendes.

En aquest sentit una mirada de cent vuitanta graus al nostre davant ens permet disposar d’una mirada privilegiada cap al paisatge vegetal de la ciutat i el seu entorn. Només fixant-nos als nostres peus hi podem trobar una mena de prats –sovint dallats- únics a la conca Mediterrània: els prats sabanoides. Prats similars als què podem trobar al bell mig de l’Àfrica central, que han omplert el nostre imaginari a través de pel·lícules i documentals exòtics. Aquests prats són atapeïts d’espècies diverses de plantes i bestioles de tota mena, sobretot a la primavera i la tardor.

Si sou avesats naturalistes segur que serà un bon lloc per delectar-vos buscant papallones, tota mena d’insectes o ocells.
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins diferents tipus de vegetació (boscos, matollars, prats,..) sou capaços de distingir al vostre davant?

Quins creieu que són naturals?

Quins creieu que tenen més de 50 anys?

Com creieu que canviarà aquest paisatge si no el toquem?
 " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15320031 41,35822419 g08 g13 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 5820d5c324dd5d7f668b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d5c324dd5d7f668b4567 "Montjuïc: l’origen de la ciutat a través de la pedra d’un mar tropical." "

Les diferents pedreres de la muntanya ens mostren la importància dels material geològics per la creació d’infraestructures i construccions diverses des de temps dels romans fins el final de les explotacions l’any 1957.

En aquest sentit, l’entorn dels fonaments del antic Castell del Port, sobre el Fossar de la Pedrera i davant del front marí sud del cementiri, ens permet establir diferents connexions entre la història geològica de la muntanya de fa milions d’anys fins la construcció de la ciutat al llarg dels segles.

Encara avui podem trobar en les restes de conglomerats de fa 15 Milions d’anys –Miocè- al costat de les restes del antic Castell del Port, a peu del camí, trobem una bona mostra de fòssils  marins diversos (petxines, ostres, cargols o crancs) si mirem amb atenció. El seu origen l’hem de buscar quan aquesta zona era la “platja” on desembocaven els materials  provinents de l’erosió del mar a Collserola.

Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins fòssils marins sou capaços de trobar a les pedres que hi ha en aquest indret?

Quines pedreres coneixeu de la Muntanya de Montjuïc?

A quins edificis heu vist que els materials usats per la construcció siguin els mateixos que a la muntanya de Montjuïc?

" https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,14857697 41,35591757 g11 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), " 58b8484524dd5df42b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b8484524dd5df42b8b4567 "Seu districte Sants-Montjuïc" "La història de l’edifici que avui dia és la seu del Districte de Sants-Montjuïc es remunta a mitjan segle XIX, quan els veïns d’Hostafrancs, que ja formaven part de la ciutat de Barcelona, van reclamar al consistori un edifici municipal on poder fer els tràmits administratius sense haver d’anar a la plaça de Sant Jaume. D’aquesta manera es va inaugurar la Tinença d’Alcaldia d’Hostafrancs, una seu que de seguida es va haver d’ampliar amb la construcció, l’any 1885, de l’edifici que encara es conserva, a càrrec de l’arquitecte modernista Jaume Gustà i Bondia. L’annexió l’any 1897 de l’antiga vila de Sants a la ciutat de Barcelona va significar que l’edifici de la Tinença d’Alcaldia passés a ser-ho de tot el nou districte, i no va trigar a requerir una nova ampliació. Les obres es van reprendre entre els anys 1908 i 1915, a càrrec d’Ubaldo Iranzo i Eiras, i va ser en aquella època quan es van incorporar els vitralls noucentistes de la Sala de Plens.

Hort hidropònic en coberta de la Seu Districte Sants 2 horts hidropònic en coberta, gestionat per persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Ocupacional Asproset i del Centre Ocupacional Joia. La seva instal·lació i l'assessorament professional està a càrrec de l'IRTA. L’objectiu del projecte és fomentar la inclusió social de les persones amb discapacitat i promoure’n l’autonomia i l’aprenentatge en l’àmbit de l’horticultura a través de la cura d’horts en ple cor de la ciutat" http://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca "Carrer de la Creu Coberta, 104-106" "Sants - Montjuïc" Hostafrancs 2,14226090 41,37537910 g27 g29 g07 HortSocial 593ac12b24dd5d9e6c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/593ac12b24dd5d9e6c8b4567 "Cementiri de Montjuïc" "Cementiris de Barcelona, S.A. és una empresa del grup B:SM, que gestiona els nou cementiris de la ciutat de Barcelona, Montjuïc, Poblenou, Sant Andreu, Les Corts, Collserola, Horta, Sants, Sarrià i Sant Gervasi així com els dos centres de cremació situats a Montjuïc i Collserola.

Els seus principals objectius són d'una banda, apropar la gestió dels cementiris i de tota l'activitat als usuaris, millorar l'atenció personal i oferir un servei de qualitat als serveis funeraris que traslladen les persones difuntes als nostres espais i, d'altra banda, difondre la cultura i la història que hi ha dins dels recintes.

Cementriris de Barcelona reutilitza l'energia generada per les inicieracions al crematori de Montjuïc." https://www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/ "c/ Mare de Déu de Port, 56-58. " "Sants - Montjuïc" "La Marina del Prat Vermell" 2,14898890 41,35436800 d07 "Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/631ef807940cd742448b4567 ), " 59553c0624dd5d4f698b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59553c0624dd5d4f698b4567 "La geologia de Barcelona des del Mirador de Joan Sales" "Descripció
Vista panoràmica de 180o de la ciutat de Barcelona en direcció sudest. Al fons es veu la muntanya de Montjuïc. Cap al nordest és veu parcialment el turó de la Rovira, també conegut com a Turó de les bateries, on hi ha les restes de les bateries antiaèries  de la Guerra Civil espanyola. Aquest turó, juntament amb la part alta de Barcelona pertany a la serra de Collserola, la qual forma part d’una unitat de relleu de dimensions més grans que s’anomena Serralada Litoral.

El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona i esdevé pràcticament horitzontal a prop del mar. Crida l’atenció el turó de Montjuïc, lleugerament aixecat, tot i estar prop del mar.

L’ull del geòleg
El turó de la Rovira  està format per roques calcàries d’edat devoniana (Paleozoic 420 – 360 milions d’anys). Aquestes roques són dures i fan relleus marcats. El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona, la qual està constituïda per roques d’edat molt més jove (Miocè-actualitat).

Podem ajudar-nos d’un tall geològic per interpretar aquest paisatge. Els talls geològics combinen la informació observable a superfície amb la de subsòl i permeten fer una reconstrucció de l’estructura geològica en profunditat. Des del mirador de Joan Sales es pot fer un tall en direcció nord-oest – sud-est fins a Montjuïc. El tall ajuda a veure el canvi brusc de pendent entre les parts elevades de la Serra de Collserola, els turons com el de la Rovira o del Carmel i Montjuic i la plana.

Història i interpretació
El relleu de la part alta de Barcelona i la serra de Collserola es va formar per l’actuació de falles paral·leles a la línia de costa (en direcció nordest – sudoest) que van enfonsar la plana de Barcelona i els blocs del Vallès-Penedès. Aquestes falles tenen una edat neògena (fa aprox. 15 Ma) i esglaonen la ciutat des de la serra fins al mar. Als blocs aixecats de la part alta de Barcelona afloren roques més antigues i a la plana de Barcelona roques més modernes producte de l’erosió, transport i sedimentació dels materials provinents dels relleus més elevats adjacents.

La muntanya de Montjuïc està formada per materials d’edat neògena. Mirant a mar queda limitada per un espadat abrupte, mentre que cap a terra el relleu fa una baixada suau. L’espadat representa una falla amb direcció sudest, de la mateixa família de les que limiten la costa catalana.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Camí de Can Móra, 1" Gràcia "La Salut" 2,15300948 41,41625034 g11 g13 g01 "Itinerari geològic pels voltants del Park Güell ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/596f52e124dd5dd2548b4567 ), " 5a3eb0ad24dd5da53e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb0ad24dd5da53e8b4567 "Segurament mirant amb atenció aquesta planta descobrim que el canvi climàtic ja ha arribat." "Les figues de moro (Opuntia ssp.) són plantes que des de fa uns quans segles formen part del paisatge quotidià de Barcelona a molts indrets: Collserola, Montjuïc, ... doncs les varem dur principalment de Nord d’Amèrica.

Què creieu que li passa a aquesta planta?

Des de fa pocs anys algunes espècies estan molt malaltes i es possible que el motiu sigui que el planeta té una mica de febre.

Cada any els hiverns són més càlids i algunes espècies amants de la calor són cada cop més abundants provinents del llocs més càlids. Si mireu amb detall les branques de la planta veureu que són plenes d’una capa blanquinosa i farinosa. Es tracta de la femella d’un insecte -las cotxinilla de la figa de Moro- que des de fa poc les han envaït xuclant la seva sàvia, arribant a matar-les. Si en toqueu una, veure-ho que el seu cos desprèn un líquid vermell que encara avui és usat com a colorant natural: el roig de cotxinilla!

Sembla que ens esperen temps complexos pel que fa al clima. Com creieu que serà el futur d’aquesta planta i d’aquest animal?" "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14733791 41,41984348 g14 g13 g08 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 "Mirant carrers que ens parlen de l’història de les migracions a Barcelona." "Barcelona és i ha sigut una terra de benvinguda de persones d’arreu. El paisatge humà i les seves construccions també ens parlen de l’adaptació dels nous ciutadans a condicions de vida que en altres temps han sigut més difícils. Les vivendes del entorn immediat en són un bon exemple.

Us convideu a tornar pel carrer de Morató i després pel passatge de Taradell fins tornar pel Carrer de Castellterçol fins al punt d’inici vorejant el turó per la part més obaga, tot posant atenció a les construccions que hi trobem als primers carrers. Com us sembla que són els materials, arquitectura, serveis bàsics o l’estat dels carrers?

Imaginant una mica, és possible que trobeu que aquestes vivendes foren construïdes als anys 50 i 60 fruit de l’ocupació d’espais encara no urbanitzats de la ciutat, com també ho han sigut altres turons propers o Montjuïc.

Els materials de construcció molt elementals, l’arquitectura poc definida i molt diversa, juntament amb uns serveis encara bàsics, segurament ens parlen de zones que en altres temps foren ocupades per vivendes d’autoconstrucció fetes per solventar necessitats econòmiques dels qui les varen construir. Avui són un paisatge urbà que ens parla d’un passat amb ciutadans vinguts d’altres indrets per millorar les seves condicions de vida.    " "Carrer Taradell, 31" Gràcia "El Coll" 2,14687464 41,42054106 g14 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5aeb05d224dd5d8a038b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5aeb05d224dd5d8a038b4567 "Sagrada Família" "El 19 de març del 1882 es va començar a construir la Basílica de la Sagrada Família, d’estil gòtic, que Gaudí va modificar i millorar, per proposar una arquitectura nova i que, per la seva originalitat, fa d’aquest temple una peça única.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. A l’extrem superior de la creu hi ha l‘absis, de forma semicircular, que tanca la basílica pel darrere. A més, la basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el seu naixement (carrer Marina), la seva passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la seva glòria, present i futura (carrer Mallorca).
El conjunt es completarà amb quatre construccions en forma de cúpula d’uns quaranta metres d’alçària, situades a les quatre cantonades: dues sagristies al costat nord, i al costat sud, la capella del Baptisteri i la capella de la Penitència i del Santíssim. Les tres façanes i aquestes quatre construccions estaran unides per un ampli pas cobert i amb doble façana, anomenat per Gaudí claustre, que aïllarà la nau del soroll del carrer i permetrà circular d’una construcció a una altra sense passar per dins de les naus.
L’arquitecte proposà un conjunt de divuit torres, amb les dotze més baixes a les façanes (els campanars, que tindran una alçària d’uns cent metres i que representen els apòstols) i les sis més altes al centre, en una estructura piramidal que reflecteix la jerarquia del seu simbolisme. D’aquestes, la més alta serà la del creuer, que representarà Jesucrist i arribarà a 172,5 metres d’alçària. Al seu voltant hi haurà quatre torres de força menys diàmetre i una alçària de 135 metres, que representaran els quatre evangelistes i els evangelis que escriviren. Una altra torre cobrirà l’absis i representarà la Mare de Déu.
Gaudí tenia afany de construir un edifici que marqués el paisatge urbanístic de la ciutat, però a la vegada mostrava la seva veneració per l’obra de Déu, que en la seva opinió l’home mai hauria de superar: per això, amb 172,5 metres d’alçària, la Sagrada Família és un dels edificis religiosos més alts del món però continua estant uns quants metres per sota de Montjuïc – el turó de més alçària del municipi de Barcelona.
Acull una de les parelles nidificants de falcó pelegrí i l'any 2020 ha comnençat a criar roquerol.
 " http://www.sagradafamilia.org/ " Carrer de Mallorca, 401" Eixample "Sagrada Família" 2,17485070 41,40320290 g27 g24 5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567 "Casal Cívic Estació de Magòria" "El tren entrà a la vida quotidiana de Sants l’any 1854 quan es va terminar el tram que anava de Barcelona a Molins de Rei. Dos fets van fer que aquest antic municipi independent fos travessat per nombroses línies fèrries, ser una porta natural d’entrada a Barcelona i la progressiva instal·lació de grans fàbriques als antics terrenys agraris de Sants. Comunicar els centres productius resultava fonamental per als empresaris i per això les línies seguiren creixent.

En aquesta lògica es va impulsar la línia dels Ferrocarrils Catalans, llavors Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que va enllaçar Barcelona amb Martorell. Per aquell temps la Bordeta i Hostafrancs ja eren nuclis industrials importants. Des del 1880 a la Bordeta ja funcionava la fàbrica tèxtil de Can Batlló i des del 1908 a la zona coneguda com Magòria també es podia trobar la gran industria del Foment d’Obres i Construccions, que explotava les pedreres de Montjuïc i recollia les escombraries de la ciutat.

L’any 1912 s’inaugurava l’estació de Magòria. Un edifici que porta el nom del barri veí però que es troba a la banda de la Gran Via que és encara la Bordeta. El projecte va ser encarregat a un arquitecte molt popular al moment, Josep Domènech Estapà, qui va deixar la seva empremta, treballant sol o amb equip, a obres i reformes de molts edificis de la ciutat de Barcelona: l’esglèsia de Sant Andreu de Palomar; l’Acadèmia de Ciències; el Palau de Justicia; el Palau Ramon Montaner (l’actual Delegació del Govern), la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic, l’Observatori Fabra o la Presó Model entre molts d’altres.

Podem situar aquest edifici dins de la coneguda arquitectura historicista que tants exemples va deixar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’arquitecte va prendre com a inspiració per a l’edifici l’arquitectura neomudèjar. De fet l’element més característic de l’estació és la seva torre que està inspirada en els minarets de les mesquites.

L’any 1926 la inauguració de l’estació subterrània de la plaça d’Espanya va fer que l’Estació de Magòria quedés sense ús per als passatgers i sembla ser que durant la Guerra Civil el perill de bombardeig va fer que es desmuntés part de la torre, per tal de no facilitar referències als pilots italians. De fet no és gens estrany si pensem que durant el conflicte Magòria va ser magatzem de l’exercit republicà.
 
Després de la guerra però, l’estació encara es va fer servir com a estació de mercaderies fins al 1974. Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un Casal Cívic de la Generalitat i avui en dia l’edifici es considerat bé cultural d’interès local. Ara una nova estació soterrada n’ha mantingut el servei i el nom, Magòria - la Campana.

En el projecte de reforma de la Magòria es preveu que dins el pol d'equipaments socials, sanitaris i esportius es conservarà l'actual hort de Magòria i la zona enjardinada del Casal Cívic. Any 2006" https://crajbcn.cat/cercador_de_salas/casal-civic-estacio-magoria/ "Gran Via de les Corts Catalanes, 247" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" 2,14231723 41,37013094 f08 g27 g07 HortsComunitaris "Caminades per la sostenibilitat: La fàbrica en transformació ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0516e524dd5dc6148b4568 ), " 5b2765ca24dd5d6b5e8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b2765ca24dd5d6b5e8b4568 "Mercat de Pagès de Sants" "El Mercat de Pagès suposa una oportunitat per als veïns i veïnes de Sants d'accedir, d'una manera fàcil i directe amb les parades obertes al carrer, a productes ecològics, de proximitat i de temporada de la mà de petits productors i productores locals.

S'hi poden trobar productes que provenen de projectes basats en la sostenibilitat, que treballen per la sobirania alimentària i que formen part del teixit de l'economia social i solidària, tenint en compte així
els aspectes ecològics, socials i monetaris.

Alhora, la realització d'activitats i tallers i la presència de diferents estands que reflecteixen la vida associativa del barri busquen reforçar l'espai públic com a lloc de trobada veïnal i coneixença del teixit associatiu del barri.

COL·LECTIU IMPULSOR: Xarxa De Consum Solidari

COL·LECTIUS COL·LABORADORS:
Impuls Cooperatiu de Sants
La Croquetona
Cup-Barcelona Districte Sants-Montjuïc

ESPECTACLES I ANIMACIÓ INFANTIL:
Tager Animacions
FUNDACIO LA RODA" https://twitter.com/mercatpagesants?lang=ca "Rambla Brasil /Avinguda Madrid" "Sants - Montjuïc" Sants 2,12935270 41,37948950 a01 "Cada dissabte, de 10 a 14.30 h" 5b5efd9b24dd5da44b8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b5efd9b24dd5da44b8b456a "Jardins Muñoz Ramonet" "
Jardí històric de 3.568 m2 molt bé conservat obra de Jean Claude Nicolas Forestier, i remodelat per Joan Mirambell.
Envolta la Casa del Marquès d’Alella, que avui és la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

Història

Ferran Fabra i Puig va encarregar el jardí al Jean-Claude Nicolas Forestier (1861-1930) que va introduir a la ciutat el concepte de jardí mediterrani, especialment a la muntanya de Montjuïc, enjardinada per l'Exposició Internacional de 1929.

Constava d’un espai dividit en tres terrasses. A la principal hi havia un estany central rectangular, amb un sortidor i decoració amb testos de terracota que marquen el perímetre. Tancaven el conjunt 3 pèrgoles en forma d'U amb rosers. Davant el carrer Avenir hi havia una zona destinada a flors.

El 1933 Ferran Fabra va sol·licitar llicència d'obres per construir uns habitatges de lloguer al xamfrà dels carrers Muntaner i Avenir, el que va comportar perdre 529 m2 del jardí original.

Als cinquanta es va encarregar la remodelació Joan Mirambell i Ferran (1892-1983). El seu dissenha perdurat. Inclou desnivells per apropar la cota del jardí del palau i elevar els laterals, a més de canviar l'orientació de l'estany i de la pèrgola. Hi ha escultures de Josep Dunyach i Sala ( 1886-1957) i Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer Avenir va substituir l’espai de flors per una zona de bany envoltada per columnes de pèrgoles que es completa amb pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i Vicenç Navarro Romero (1888-1979). Va plantar gespa, magnòlies, ciques i palmeres.
 
Actuacions de rehabilitació

L'objectiu primordial dels treballs fets ara al jardí ha estat recuperar l'esperit del projecte de Forestier i respectar la modificació de cota de la zona de la font feta per Mirambell. Les principals actuacions han estat podar, preservar i eliminar la vegetació que es trobava en mal estat, recuperar i conservar alguns arbres emblemàtics -auró negre, lledoner-, i plantar nova vegetació. També s'ha substituït la piscina per un estany i s'ha millorat l'enjardinament amb l'accessibilitat dels recorreguts i la renovació de la xarxa de reg i enllumenat.
Més informació L'Atlas de la Biodiversitat

 " https://ajuntament.barcelona.cat/fundaciojuliomunozramonet/es/ "Carrer de Muntaner, 282" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14669570 41,39640240 g01 g03 5b963a4e24dd5d26198b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b963a4e24dd5d26198b456a "Edifici de Correus i Telègrafs" "Correus i Telègrafs és la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, Bé cultural d'interès. Té quatre façanes i enllaça mitjançant un pont elevat amb un edifici annex que es troba a la part posterior, obra de l'arquitecte de correus Roberto Oms Gracia. L'accés principal és des de la Plaça d'Antoni López, amb escalinata, pòrtic columnat, escultures al·legòriques i gran escut d'Espanya. La decoració escultòrica dels exteriors és obra de Pere Jou, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau.
Dissenyat al 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau va ser construit entre el 1926 i el 1928. Inclòs en l'operetura de la Via Laietana al mar, conjuntament amb la seu de la Companyia Trasmediterrània.

De planta trapezoïdal amb els xamfrans roms, l'estructura en alçat comprèn semisoterrani, dos pisos, àtic i terrat transitable en les dues crugies afrontades a la Plaça Antoni López i el Carrer Fusteria. En la resta de crugies, afrontades a la Via Laietana i el Carrer d'Àngel Baixeras, encara s'hi afegeix un sobreàtic. Depassant la línia de cornisament, els xamfrans estan coronats per tres torres de planta circular i diverses alçades. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul que conté les escales vers les plantes i l'accés al gran saló central.

Les quatre façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i els seus acabats són fets íntegrament en pedra de Montjuïc. La façana principal, afrontada a la plaça Antoni López, consisteix en un gran parapet emmarcat per les torres laterals i el cos central d'accés. Flanquejant aquest cos central hi ha els portals del semisoterrani, oberts a peu de carrer i inclosos dins del basament de l'edifici. El cos central consisteix en un pòrtic tetràstil de pilastres i columnes d'ordre gegant amb capitells jònics florits que abracen les dues plantes principals de l'edifici. El pòrtic, que reposa sobre una llarga escalinata, és coronat per quatre escultures i l'escut de la Casa Reial espanyola en època d'Alfons XIII.
L'ordre jònic gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'entaulament de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.
Tocant a aquest edifici es troba l'Estació de Correus, estació de metro fora de servei des de l'any 1972,

Com s'hi va." "Pl Antonio López, 1" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,18143660 41,38155120 g27 "ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (El Centre de la Platja) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b9613ea24dd5d4b178b4568 ), " 5c2f820d24dd5d350b8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c2f820d24dd5d350b8b456b "Font El Nen dels Càntirs" "Es visita dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Obra de Josep Campeny i Santamaria que el 1911 va guanyar el concurs en tres fonts ornamentals a Barcelona. Es van instal·lar el 19 de desembre de 1912. " "Plaça Urquinaona" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17289845 41,38877006 d11 5ccaa2f924dd5d91458b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ccaa2f924dd5d91458b4568 "Associació de l'Hort de la Font Trobada" "Fins al segle XIX hi havia molts horts en aquesta vessant de la muntanya de Montjuïc i, de fet, bona part del barri era conegut com les Hortes de Sant Bertran. Però aquest de la Font Trobada és un dels pocs que ha arribat fins als nostres dies lliure d’edificacions o d’altres usos. El terreny, fins fa poc abandonat, és de propietat municipal.
Hi ha una font que s’ha canalitzat per acumular l’aigua en un dipòsit de 10.000 litres de capacitat i un sistema de reg automàtic per a totes les parcel·les. Les 15 individuals són de 3 x 1,5 m, mentre que les de les entitats del doble de llargues, 6 m. Més endavant, es preveu recuperar també l’antiga Font Trobada (que va quedar sepultada amb la construcció de les piscines municipals de salts) i construir un espai comunitari i una caseta per desar-hi les eines.
L’Associació de l’hort de la Font Trobada ha recuperat un àrea abandonada a Montjuïc i l’ha convertida en un hort comunitari, gràcies a un conveni amb el Districte Sants – Montjuïc. L’hort té 110 parcel·les repartides entre famílies i entitats del Poble Sec. El repartiment de parcel·les es va realitzar a l’abril de 2017 per ordre d’arribada de sol·licituds. Actualment no queden parcel·les disponibles i tenim 35 famílies en llista d’espera.
 
Si voleu visitar-nos, aquests son els dies i hores on hi trobareu gent: 
TARDOR - HIVERN - PRIMAVERA:
Dissabtes i diumenges entre 12:00 i 15:00 h.
ESTIU:
Entre setmana de 18:00 a 21:00 h.
Caps de setmana: gairebé tot el dia.
 
L’associació es reuneix en Assamblea cada mes o cada dos mesos i regularment fa activitats de manteniment, neteja i compostatge comunitaris, així com trobades, vermuts i xerrades sobre horticultura ecológica i temes relacionats. 400 m2" http://fonttrobada.wordpress.com https://www.facebook.com/fonttrobada https://twitter.com/Fonttrobada https://www.facebook.com/fonttrobada https://www.facebook.com/fonttrobada "Avinguda Miramar" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16394559 41,36978407 g07 b04 d21 f09 EiESos,EntitatBS,HortsComunitaris 5cebc99924dd5d215a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cebc99924dd5d215a8b4568 "Noguera alada de Montjuïc (Pterocarya × rehderiana)" "Noguera alada de Montjuïc (Pterocarya × rehderiana)
Catàleg: 0169-03-15
Característiques:
Alçària: 36 m
Volt de canó a 4,1 m.
Capçada (diàmetre): 30 m.
Any de catalogació: 2015
Data aproximada de naixement:
La noguera amb ales (Pterocarya × rehderiana) és un híbrid de dos tipus de nogueres al·lòctones, la noguera del Caucas (Pterocarya fraxinifolia), originària del Caucas i la  noguera de la Xina (Pterocarya stenoptera), originària de la Xina.  Aquest arbre ja era plantat quan, l'any 1930, es va iniciar la plantació del Jardí Botànic Històric dirigida pel Dr. Pius Font i Quer. Ha assolit unes grans dimensions ja que les condicions que es donen a la zona ""enclotada"" del Jardí Botànic Històric l’han afavorit, és una espècie de climes humits. És l’arbre més gros del seu entorn i probablement de tot el terme municipal de Barcelona. Capçada molt frondosa i que toca amb altres arbres; té les primeres branques a 2,5 m.

 " "https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ " "Montanyans, 30 (Jardí Botànic Històric)" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15285710 41,36729910 g16 ArbreCatalogat 5d664bf824dd5d3b768b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5d664bf824dd5d3b768b4569 "HOTEL PARAL·LEL (NYN HOTEL PARAL·LEL)" "L'Hotel Paral·lel serà la vostra millor elecció a Barcelona. Un hotel amb un servei de qualitat, per que la vostra estada a Barcelona sigui molt agradable.

Les nostres 64 habitacions ofereixen accés gratuït a Internet WiFi, climatitzador individual i caixa forta gratuïta. A més a més, l'hotel admet petites mascotes, un dels pocs hotels de Barcelona que us ofereix aquesta possibilitat.

La seva proximitat a l'estació de Sants, plaça Espanya, recinte firal Montjuïc i Palau de Congressos, l'enmarquen estratègicament per a tot aquell que ve per negocis.

Aquesta organització està adherida al compromis per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.

 " http://www.hotelparalel.com https://www.facebook.com/HotelParallel/ https://twitter.com/nnhotels https://www.facebook.com/HotelParallel/ https://www.facebook.com/HotelParallel/ "Poeta Cabanyes, 5-7" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16595600 41,37456740 b04 a15 EiESos,EmpresaBS 5d6cdad024dd5d9b238b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5d6cdad024dd5d9b238b4567 "InterContinental Barcelona" "Situat al cor de Montjuïc, l’InterContinental Barcelona es troba a la localització perfecta per gaudir de tota la cultura de la ciutat.
Amb 273 habitacions, dos bars, dos restaurants, un spa, una terraza amb piscina a l’aire lliure i instal·lacions per reunions i esdeveniments, entre d’altres, és l’espai ideal per experimentar nous nivells de luxe a Barcelona.
 
L’InterContinental Barcelona, opera sota el programa IHG Green Engage, un innovador sistema operatiu i de manteniment que rastreja l’impacte ambiental diari derivat de les seves operacions. Aquest avançat sistema mesura l’energia, l’ús de l’aigua i la gestió de residus de l’hotel amb l’objectiu de brindar recomanacions i accions especifiques per millorar el consum d’energia i reduir la petjada de carboni.
L'hotel ha implementat aquest innovador sistema de monitoratge per asegurar que el seu disseny i activitats són el més eficaces i eficients possible sense comprometre el medi ambient.
 
L’hotel també participa en programes corporatius socialment responsables per a preservar el  medi ambient i retribuir a la societat. Per això, entre d’altres, compta amb la certificació BIOSPHERE de l’Institut de Turisme Responsable (RTI) que garanteix el compliment dels requisits internacionals de sostenibilitat.

Aquesta organització està adherida al compromis per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.


 " https://www.intercontinental.com/barcelona https://www.facebook.com/intercontinental https://twitter.com/interconhotels https://www.facebook.com/intercontinental https://www.facebook.com/intercontinental "Avda. Rius i Taulet, 1-3" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15507750 41,37255670 b04 a15 EiESos,EmpresaBS "Fem Xarxing 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), " 5e577c5a940cd72b468b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e577c5a940cd72b468b4567 "Fira Barcelona" "Fira de Barcelona és l’organització firal líder al mercat espanyol i una de les més importants d’Europa, especialment en salons professionals i industrials. Cada any organitza i acull als seus recintes de Gran Via i Montjuïc més de 150 salons, congressos i esdeveniments corporatius, que reuneixen més de 30.000 empreses directes i representades i reben 2,5 milions de visitants de 200 països i territoris, entre els que figuren certàmens de referencia com el MWC Barcelona, Alimentaria o Smart City Expo World Congress, entre molts d’altres.

Fira de Barcelona és un important motor econòmic i la seva activitat genera valor social, riquesa i benestar per a la ciutat i el seu entorn. En el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, la institució té un clar compromís amb la sostenibilitat, el respecte pel medi ambient, la gestió eficient dels recursos i el suport al teixit productiu, la innovació i a diferents iniciatives socials, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
 
Més informació sobre
el compromís de Fira de Barcelona amb la sostenibilitat aquí:
https://www.firabarcelona.com/sostenibilitat-medi-ambient/

Aquesta organització està adherida al compromis per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
 " https://www.firabarcelona.com/ https://www.facebook.com/FiradeBarcelona/ https://twitter.com/Fira_Barcelona https://www.facebook.com/FiradeBarcelona/ https://www.facebook.com/FiradeBarcelona/ "Av. Reina Mª Cristina, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15046290 41,37307510 b04 a15 a17 b01 c02 EiESos,EmpresaBSpl,plàsticzero "Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61b880b7940cd7923a8b4567 ), Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), " 5e97e86d940cd7034e8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e97e86d940cd7034e8b4568 "Freixe de fulla estreta del Jardí Botànic Històric" "Freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia)
Catàleg: 0171-03-15
Característiques:
Alçària: 32 m
Volt de canó a 2,2 m.
Capçada (diàmetre): 17 m.
Any de catalogació: 2015
Data aproximada de naixement:
El freixe de fulla petita és un arbre autòcton que creix de forma natural als boscos de ribera. Aquest exemplar, de notables dimensions, creix a la part més fonda del Jardí Botànic Històric, a la muntanya de Montjuïc." "Av Montanyans, 30" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15258933 41,36748071 g16 ArbreCatalogat 5ecdf7f2940cd7702c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecdf7f2940cd7702c8b4567 "Banc Solidari de Material Ortopèdic" "El Banc Solidari de Material Ortopèdic és una entitat sense ànim de lucre gestionada per voluntaris.
Oferim un servei d’ajuda per a persones amb algun tipus de dificultat de mobilitat amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i també la dels seus acompanyants.
És un servei de préstec basat en la solidaritat entre persones. Es reben donacions d’ajudes tècniques que han deixat d’utilitzar-se i es lloguen a un preu solidari a d’altres persones que les necessiten.
El Banc Solidari forma part des de l’any 2017 del Banc del Moviment, un servei municipal que pretén fer xarxa en col·laboració amb una altra entitat, La Llar, situada a Sants-Montjuïc, a més de NEXE, que s’ocupa del segment infantil, i ALENCOP com a servei de transport col·laborador." https://bancsolidari.cat/ https://www.facebook.com/BancSolidariMaterialOrtopedic/ https://twitter.com/banc_solidari https://www.facebook.com/BancSolidariMaterialOrtopedic/ https://www.facebook.com/BancSolidariMaterialOrtopedic/ "Carrer de Manuel Sanchis Guarner, 14-16" "Nou Barris" Porta 2,18241000 41,43833990 f04 "Contacte:
prestecs@bancsolidari.cat
93 681 30 32" 5ecdfb95940cd70d2b8b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecdfb95940cd70d2b8b4570 "Associació Catalana “La Llar” de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple" "L’Associació Catalana “LA LLAR” de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple és una entitat formada per persones afectades per aquesta malaltia crònica i altres malalties de caràcter neurodegeneratiu.
A l’any 1987 un petit grup de persones que patien una malaltia d’aquestes característiques, van crear al districte de Sants- Montjuïc de Barcelona, la Delegació Territorial de l’Associació Espanyola d’Esclerosi Múltiple a Catalunya amb l’objectiu de, millorar la qualitat de vida dels afectats d’esclerosi múltiple i malalties similars.
Posteriorment, a l’any 1992, es va constituir com Associació “LA LLAR”, sense ànim de lucre i estatuts propis.
Es va portar a terme un procés de planificació racional, creatiu i intuïtiu on van reflexionar s’utilitzarien. Van fer una anàlisi estratègica, una anàlisi de l’entorn, una anàlisi interna i una anàlisi DAFO per posar en funcionament l’entitat, tenint en comte que podrien hi haver diferents canvis en la societat que els obligaria anar adaptant-nos.
Des de els seus inicis i fins al moment, malgrat de que moltes vegades la malaltia ha volgut impedir-ho, l’entitat ha treballat diàriament la problemàtica que l’esclerosi múltiple i les malalties neurodegeneratives comporten, no sent gens fàcil.
L’entitat va néixer amb l’objectiu de fer front a una necessitat existent en aquells moments, la falta de recursos on persones amb una malaltia neurodegenerativa poguessin acudir i rebre diverses prestacions per cobrir diferents de les necessitats que patien a conseqüència de la malaltia.
Segons els estatuts, l’entitat mai podrà perseguir una finalitat lucrativa.
Millorar la qualitat de vida dels afectats d’esclerosi múltiple i malalties similars de caràcter neurodegeneratiu i la dels seus familiars, va ser i és la prioritat marcada, un objectiu ampli que te amb la finalitat de poder treballar diferents aspectes com son la rehabilitació física, la part emocional i l’ integració social del malalt.
En reconeixement a tota la seva trajectòria, a l’any 1993 va ser declarada d’utilitat pública per el Ministeri de l’Interior i, en el 2007 va rebre la medalla d’honor de la ciutat de Barcelona.

A la nostra entitat oferim diferent serveis d’atenció directa i indirecta que donen resposta a les necessitats que els nostres usuaris ens plantegen. Així, comptem amb suport social i psicològic, servei de fisioteràpia, quiromassatge, atenció a domicili, etc . Realitzem un treball que dóna una resposta integral a les necessitats plantejades evitant les desigualtats inherents al desenvolupament d’una malaltia degenerativa.
 " http://www.lallar.org/ https://www.facebook.com/La-LLar-de-lAfectat-dEsclerosi-M%C3%BAltiple-144824692210665/ https://www.facebook.com/La-LLar-de-lAfectat-dEsclerosi-M%C3%BAltiple-144824692210665/ https://www.facebook.com/La-LLar-de-lAfectat-dEsclerosi-M%C3%BAltiple-144824692210665/ "Passeig de l’Exposició 16, 20" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16383000 41,37138000 f04 "Contacte
Tlf. 934249567
lallar@lallar.org" 5ed74ab9940cd7cc598b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ed74ab9940cd7cc598b4567 "El Gra de Blat" "Els nostres valors i objectius
Treball individualitzat a partir de les necessitats, les demandes i les capacitats de la persona.
Voluntarietat i treball en equip.
La dignitat, l’autonomia personal i el respecte.

La nostra acció
SENSIBILITZAR els ciutadans dels problemes de la pobresa al nostre entorn.
DENUNCIAR situacions injustes i aportar propostes de solució a les administracions i a la societat civil.
ASSEGURAR l’accés de productes de primera necessitat, coordinant accions integrals que facilitin la millora de la situació alimentària, nutricional, d’higiène i vestimenta.
TREBALLAR la interculturalitat i fomentar la participació de les persones i la seva plena integració per a evitar processos de segregació per motius socioeconòmics o culturals.

Què fem
SERVEI DE DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS: té com objectiu ajudar a les persones que tenen dificultats per cobrir les seves necessitats d’alimentació. Ho fem amb una gestió eficient dels recursos i amb criteris nutricionals equilibrats per a confeccionar els lots d’aliments.

SERVEI DE ROBER: té com objectiu proporcionar roba de segona mà a persones o famílies en situació de vulnerabilitat.
La roba prové de donacions de particulars, fabricants i botigues; i és entregada gratuïtament als beneficiaris del servei.
També és un punt de trobada i atenció, així com un espai de reciclatge i aprofitament de roba de segona mà.
Està destinat a les persones derivades des dels serveis socials municipals o a través d’entitats socials. El Gra de Blat també realitza la primera acollida i valora l’atenció a la demanda de roba.

LLAPIS SOLIDARI: té com objectiu proveir material escolar als nens i nenes més vulnerables del barri de Sants-Montjuïc.
La finalitat és que els infants en risc d’exclusió social puguin fer les activitats de classe i els deures en igualtat de condicions i així evitar processos de segregació per motius socioeconòmics.

CASAL TUTTI-FRUTTI ofereix una opció de lleure educatiu a aquells infants en risc d’exclusió social del districte de Sants-Montjuïc que no tenen la possibilitat d’accedir a altres recursos d’oci durant l’estiu.
L’objectiu principal és oferir un espai per la vivència de l’oci educatiu i desenvolupar el creixement social i emocional dels menors com a base per a la convivència I l’aprenentatge.

PROJECTE D’ACOLLIDA té com a objectiu afavorir la inserció social i laboral de persones nouvingudes, així com treballar la interculturalitat i sensibilitzar la societat sobre les situacions de vulnerabilitat d’aquestes persones.
Està dirigit a persones i famílies migrants, reagrupades o refugiades que viuen al districte de Sants-Montjuïc o que hi tenen un vincle molt estret amb algun dels barris del districte.

PROJECTES I ACTIVITATS
Campanya de recollida de joguines noves. Amb la col·laboració d’empreses i donacions solidàries de particulars.
Per Nadal cap nen sense regal. Projecte destinat a infants i adolescents que no tenen accés a les joguines necessàries per al seu desenvolupament.
Esport Jove. Activitats enfocades a promocionar la inclusió en el barri d’adolescents i joves estrangers, tot evitant la formació de colles marginals.
Joves en Acció. Projecte dirigit a evitar la fractura social entre joves d’origen immigrant i autòcton a través del voluntariat i tasques culturals i d’acció social.
Sensibilització de carrer. Al llarg de l’any participem en fires i festes de Sants i d’altres barris de la ciutat, com ara la Festa Major, la festa infantil Pau Sense treva, Firentitats… espais on sensibilitzem els ciutadans sobre els problemes de la pobresa en el nostre entorn més immediat i sobre la discriminació vers els migrants i refugiats.
Portem Refugi. Projecte iniciat al mes de setembre de 2016 amb l’objectiu de recaptar donacions per a la rehabilitació de llars en situació molt precària, mobiliari i electrodomèstics i cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació i roba destinades a 10 famílies sirianes refugiades que es troben a diferents ciutats del Kurdistan Turc." https://gradeblat.com/web/cat/benvinguts/ https://www.facebook.com/gradeblat/ https://twitter.com/blatde https://www.facebook.com/gradeblat/ https://www.facebook.com/gradeblat/ "Carrer de Rossend Arús 27-29" "Sants - Montjuïc" Sants 2,13776150 41,37268440 f04 f11 f09 d19 605d93c0940cd7806a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/605d93c0940cd7806a8b4567 "Barcelona eBikes" "Endinsat en les històries de Barcelona en aquests tours guiats amb bicicleta elèctrica. Els secrets de la vida d’Antoni Gaudí, les seves obres més colpidores, els carrers i tavernes que Picasso sovintejava quan tan sols era un estudiant o la Font Màgica de Montjuïc al capvespre: escull el tour que s’adapti millor al teu horari i enamora’t de Barcelona amb bicicleta elèctrica.

Aquesta organització està adherida al compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere." https://www.barcelonaebikes.com/ https://www.facebook.com/Barcelona-ebikes-290800207680816 https://www.facebook.com/Barcelona-ebikes-290800207680816 https://www.facebook.com/Barcelona-ebikes-290800207680816 "Carrer de Montsió, 10" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17442250 41,38581060 a15 b04 EiESos,EmpresaBS 605db56c940cd7b36d8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/605db56c940cd7b36d8b4568 "Teatre Lliure Montjuïc" "El Teatre Lliure de Barcelona és un dels centres de creació i exhibició escènica més importants de l’Estat espanyol. Actualment està dirigit pel director d’escena Juan Carlos Martel Bayod i forma part de la xarxa europea de teatres públics mitos21.

Els objectius del Lliure en l’etapa actual giren entorn de quatre eixos: l'escena, l'escena digital, l'acció cultural i l'acció educativa.
Units tots ells per un compromís social i comunitari, la implicació amb la ciutat es conjuga amb la projecció nacional i internacional; la creació contemporània de formats híbrids amb la reivindicació del valor atemporal de les arts escèniques en el seu conjunt. Fer el teatre accessible a tots els públics va de la mà amb gestionar una entitat emmarcada en els nous paràmetres de sostenibilitat econòmica i mediambiental, quan és a punt de celebrar el mig segle de vida.

Fundat cooperativament el 1976 per un col·lectiu d’artistes impulsat per Fabià Puigserver, el Teatre Lliure és una fundació privada, participada per les administracions públiques següents: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura.

L’equipament té dues seus: una a Montjuïc, que comprèn la Sala Fabià Puigserver de gran format i l’Espai Lliure de petit format, i una altra a Gràcia, amb una sala de format mitjà.

Aquesta organització està adherida al Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere
 " https://www.teatrelliure.com/ca https://www.facebook.com/teatrelliure/ https://twitter.com/teatrelliure?lang=es https://www.facebook.com/teatrelliure/ https://www.facebook.com/teatrelliure/ "Pl. Margarida Xirgu, s/n " "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15745680 41,37086870 b04 a15 EiESos,EquipamentBS "Fem Xarxing 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), " 608261da940cd742118b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/608261da940cd742118b4567 "Jisu Bikes" "A Jisu Bikes reparem i venem tot tipus d'articles i accessoris relacionats amb el ciclisme. Destaquem entre les botigues de bicicletes a Montjuïc, Barcelona per la nostra àmplia experiència i dedicació a aquest sector.

Disposem d'un taller en què fem totes les reparacions necessàries per al correcte estat de la teva bicicleta i duem a terme revisions per a un perfecte manteniment. Els nostres resultats i professionalitat són el nostre senyal d'identitat.

Una de les millors botigues de bicicletes a Montjuïc, Barcelona
Ens dediquem també a la venda de bicicletes amb marques de renom. Ens agrada assessorar-te sobre els millors productes, perquè aquests s'adaptin a les teves necessitats, pressupost i estil. Per això, en aquest taller i botiga t'atendrem de manera totalment personalitzada.

Visita'ns i explica'ns què necessites! Estarem encantats d'atendre't, perquè puguis gaudir del meravellós esport del ciclisme." https://www.jisubikes.es/es/tiendas-de-bicicletas-montjuic-barcelona.html https://www.facebook.com/jisubikes/ https://www.facebook.com/jisubikes/ https://www.facebook.com/jisubikes/ "Melcior de Palau, 157 Local 1" "Sants - Montjuïc" Sants 2,13938690 41,38178510 a04 a11 60ac99ff940cd736198b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60ac99ff940cd736198b4567 "Hotel Gaudi" "Hotel Gaudi es troba al centre de Barcelona enfront el  Palau Güell de Gaudí. Un original hotel de 3 estels amb totes les comoditats, a només 100 metres de les Rambles.

Des de 1964  al seu servei oferint elegants habitacions, algunes d’elles decorades a l’estil modernista, emulant a l’arquitecte Gaudí. Des de moltes de les seves habitacions i des de la seva magnífica terrassa-solarium, podrà gaudir d’exclusives vistes a les xemeneies del Palau Güell de Gaudí, així com unes increïbles vistes panoràmiques de tota la ciutat, del Port Vell, de la muntanya de Montjuïc i del barri gòtic." https://www.hotelgaudibarcelona.com https://www.facebook.com/hotelgaudibarcelona/ https://www.facebook.com/hotelgaudibarcelona/ https://www.facebook.com/hotelgaudibarcelona/ "Carrer Nou de la rambla, 12" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17391750 41,37890330 b04 EiESos,EmpresaBS 60fa7049940cd7f0068b4571 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60fa7049940cd7f0068b4571 "HOTEL ABBA SANTS" "Abba Sants hotel es troba estratègicament situat en el centre de la ciutat de Barcelona, en una àrea tranquil·la, al costat d'una zona enjardinada. Situat al costat de l'Estació de Sants, a tan sols 15 minuts de la Fira de Barcelona i del Palau de Congressos de Montjuïc, compta amb una excel·lent comunicació amb l'aeroport del Prat. La seva cèntrica ubicació permet als hostes d'Abba Sants hotel accedir als llocs de major interès turístic i d'oci a la ciutat.

Aquesta organització està adherida al Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
 " https://www.abbahoteles.com https://www.facebook.com/abbahoteles https://twitter.com/abbahoteles https://www.facebook.com/abbahoteles https://www.facebook.com/abbahoteles "Carrer Numància, 32" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14013310 41,38263660 a15 b04 EiESos,EmpresaBS 61691caf940cd7c7508b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/61691caf940cd7c7508b4568 "Escola Francesc Macià" "El projecte dels horts urbans conreats per persones amb discapacitats al terrats dels edificis públics de Barcelona, entre els quals hi ha la seu del Districte de Sants-Montjuïc, incorpora una nova plantació al mateix barri d’Hostafrancs: l’Escola Francesc Macià. En aquest cas es tracta d’un hort vertical amb capacitat per a 560 plantes i espai per als germinats i el planter d’aquestes hortalisses. Els mòduls són accessibles tant per a infants com per a persones en cadires de rodes.
La metodologia de treball és la mateixa que als altres horts d’aquesta xarxa, però en aquest cas també hi haurà un treball conjunt amb nens i nenes de la mateixa escola. D’aquesta manera, la cura i cultiu es farà conjuntament entre l’alumnat de 4t de Primària i les persones usuàries dels serveis de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver almenys un dia a la setmana. El menjar que se’n tregui estarà destinat tant al menjador de l’escola com al de la residència Tres Pins.
El nou hort urbà al terrat de l’Escola Francesc Macià és un projecte comunitari en què, a més de l’escola i la seva AMPA, la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, el Districte de Sants-Montjuïc i els instituts municipals d’Educació i de Persones amb Discapacitat, també participa el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i el projecte Vincular per Educar promogut des dels Serveis Socials del districte. L’empresa Groots ha estat la responsable de la creació i el disseny de les estructures que suporten l’hort vertical." https://agora.xtec.cat/escola-francescmacia/ https://www.facebook.com/escolafrancescmaciabcn https://www.facebook.com/escolafrancescmaciabcn https://www.facebook.com/escolafrancescmaciabcn "Plaça d'Espanya, 2" "Sants - Montjuïc" Hostafrancs 2,14807798 41,37478331 g07 HortSocial 629484ff940cd7f9748b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/629484ff940cd7f9748b4567 "Hotelama S.L." "Abba Sants Hotel. Ubicat al costat de l'Estació de Sants, i a tan sols 15 minuts de la Fira de Barcelona i del Palau de Congressos de Montjuïc, compta amb una excel·lent comunicació amb l'aeroport del Prat. La seva cèntrica ubicació permet als hostes d'abba Sants hotel accedir als llocs de més interès turístic i d'oci a la ciutat: és a 10 minuts amb metro del centre de Barcelona i molt a prop de museus i Montjuïc, on hi ha el Camp Nou, camp del Futbol Club Barcelona, ​​així com les famoses fonts de Montjuïc i l'Estadi Olímpic." https://www.abbahoteles.com/ca/destinacions/abba-sants-hotel/hotel.html "Carrer Numància, 32" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14013310 41,38263660 a15 plàsticzero "Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), " 630f45cd940cd7173c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/630f45cd940cd7173c8b4567 "HOTEL MIRAMAR BARCELONA" "L'Hotel Miramar Barcelona és troba ubicat a la muntanya de Montjuïc Les seves interminables vistes a la Mediterrània i a la ciutat ho fan un lloc únic on poder celebrar qualsevol esdeveniment, reunió o celebració. . El restaurant Studio Miramar ofereix l'oportunitat de gaudir de la deliciosa cuina amb el producte local com a protagonista. 

Aquesta organització està adherida al Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
 " https://hotelmiramarbarcelona.com/ "Plaça Carles Ibáñez, 3" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17138970 41,37033360 b04 a15 EmpresaBS,EiESos 63b45644940cd708398b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/63b45644940cd708398b4567 "Aula Ambiental Itinerant del Poble-Sec" "L’Aula Ambiental Itinerant del Poble-sec neix amb l’objectiu de convertir-se en un punt de referència per a la transmissió de coneixements i promoció de la cultura de la sostenibilitat i empoderar la ciutadania de cara als nous reptes que han sorgit a causa del canvi climàtic.
Aquesta Aula Ambiental és itinerant; això vol dir que, en una primera fase, les activitats es desenvolupen en diferents espais del barri com la seu de CooperaSec, el pati de la biblioteca Francesc Boix, el Centre Cívic El Sortidor, Montjuïc, etc. per tal d’arribar al major nombre de participants possible.
És per això que s’ha ideat un programa d’activitats en diferents formats: intercanvi de coneixements, tallers pràctics, cinefòrums…, i centrat en diferents àmbits del nostre dia a dia: alimentació, energia, residu zero i altres activitats més transversals.
Totes les activitats són gratuïtes amb inscripció prèvia mitjançant el formulari https://linktr.ee/aulaambientalpoblesec o enviant un correu a aulaambientalps@somlaclau.org
Si voleu conèixer tot el que es mou a l’Aula Ambiental de Poble-sec, podeu seguir-la a les xarxes socials.

L’equipament forma part de la Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB)


 " https://linktr.ee/aulaambientalpoblesec https://www.facebook.com/aulaambientalpoblesec https://twitter.com/AulaAmbientalPS https://www.facebook.com/aulaambientalpoblesec https://www.facebook.com/aulaambientalpoblesec "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16032825 41,37500017 c04 XEAB "Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), " 6423f721940cd7633b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6423f721940cd7633b8b4567 "Jardins de Walter Benjamin o Porta de Montjuïc" "Reben el nom del filòsof i assagista alemany Walter Benjamin (1892-1940) integrat en el pensament de l'Escola de Frankfurt. Van ser creats el 1981 amb un projecte dels arquitectes Daniel Navas, Neus Solé i Imma Jansana dins d'un pla per millorar els accessos a la muntanya de Montjuïc i contribuir a la continuïtat del verd des de les Drassanes fins al seu enllaç amb els Jardins de l'Exposició de 1929.

Història
Estan ubicats en una zona límit de la trama urbana: el front marítim i la muntanya de Montjuïc, lloc on havien proliferat, des de les acaballes del vuit-cents, magatzems del transport marítim i emmagatzematge de carbó.
Avui, segueix l'eix vertebrador de la Barcelona Neoclàssica en la perspectiva que des del Parc de la Ciutadella, ens acosta a la muntanya de Montjuïc. L'actuació s'inscriu en els prolegomens de l'etapa ""Del pla al projecte"" que Oriol Bohigas definiria en el seu llibre «Reconstrucció de Barcelona» on apareix aquest espai amb el títol de «Jardins de la Porta de Montjuïc» nom que els autors d'aquests jardins li donen en referència a l'antiga porta de la muralla i que encara avui, pot apreciar-se en la grafia que acompanya alguns dels carreus de pedra sorrenca de Montjuïc dels accessos al jardí.

Descripció
Un passeig amb doble filera de ""Plàtans"" enllaça visualment l'itinerari des de les antigues Drassanes amb les escales de Miramar, construïdes segons projecte de Jean Claude Nicolas Forestier.
Una primera filera de palmeres acompanya un jardí interior que dibuixa la successió de tres espais diferenciats per la floració dels arbres, sobre un sinuós fons curvilini.
En aquest espai els autors van incorporar dos elements simbòlics de la història de la muntanya: una font en forma de tassa que havia format l'eix central de l'avinguda de Maria Cristina projectada pel paisatgista Forestier i l'escultura «Marinada» d'Antoni Alsina que formava part del disseny de l'Exposició Internacional de 1929 com a element icònic dels nous jardins. En l'actualitat aquesta obra es troba en el lloc que inicialment ocupava en l'espai dels jardins del passeig de Santa Madrona.
Tant el tractament dels elements materials com algunes de les peces o basaments, s'inscriuen en el corrent ""post modern"" per l'aportació descontextualitzada de certs signes clàssics que va caracteritzar aquests anys i que els autors del projecte també estendrien tres anys després al Parc de Can Sabaté de Barcelona. Alguns dels elements materials com les peces del paviment de peces de reconstrucció granítica dissenyades per l'avinguda de Josep Carner en aquest projecte van ser després utilitzades per alguns dels espais del Parc de la Villette a París.

Context
Aquest espai s'inscriu en el context de recuperació de l'espai portuari que s'inicia en aquest àmbit el 1981 i el segueix cinc anys després la remodelació del Moll de la Fusta, obra de l'arquitecte Manuel de Solà-Morales.
Les obres de construcció de la Ronda Litoral el 1991, suposen la incorporació d'una infraestructura tècnica que modifica i dona forma a l'espai del projecte de jardí i dibuixa l'actual plaça de les Drassanes. En aquesta ocasió, els arquitectes Daniel Navas i Neus Solé projecten per a aquesta gran plaça, un element simbòlic de ""l'aproximació de Barcelona al mar"" amb el disseny d'una successió de plataformes d'aigua, que uneixen la cota de ciutat amb el subsòl de la ronda, ocupant tot el cercle central, del qual emergeix una peça escultòrica d'acer tubular. Arrencant de la base inferior, s'alçava fins a una alçada de 63 metres. La complexitat del projecte al costat de la proximitat dels Jocs Olímpics de 1992 introdueix la pragmàtica solució de modificar l'element al·legòric central de l'aigua pel carbó a través del projecte de l'arquitecte Pedro Barragán. De fet, durant algun temps aquest espai es va conèixer com a plaça de la Carbonera. El gran element escultòric no es ""materialitzaria"" fins al 2002 amb l'obra Ones d'Andreu Alfaro que recupera la dimensió ascendent amb set grans arcs d'acer inoxidable que s'hissen fins a 40 metres col·locant-se sobre l'eix del cercle que dona accés a les estacions marítimes i el World Trade Center Barcelona projectat per l'arquitecte novaiorquès Henry N. Cobb en 1988 i inaugurat en 1999.

Vegetació
Trobem en aquests jardins algunes espècies com Acàcia borda, robínia (Robinia pseudoacacia), Alzina (Quercus ilex), Arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica), Arbre de l'amor, o Arbre de Judas (Cercis siliquastrum), Baladre (Nerium oleander), Corísia de flor groga (Ceiba chodatii), Heura (Hedera helix), Palmera datilera, palmera de dàtils (Phoenix dactylifera), Palmera de Canaries (Phoenix canariensis), Parkinsonia, parkinsònia (Parkinsonia aculeata), Pi pinyoner, pi pinyer (Pinus pinea), Pitospor, pitòspor comú (Pittosporum tobira), Pruner vermell (Prunus cerasifera 'pissardii'), Xiprer (Cupressus sempervirens).

Més informació a l'Atles de biodiversitat de Barcelona
 " "Passeig Josep Carner, 32" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17514233 41,37334831 g01 6576bf72940cd7255a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6576bf72940cd7255a8b4567 "Jardins de les Hortes de Sant Bertran" "Als 4.000 m2 de jardins remodelats se sumen l'adequació de les terrasses d'accés al Parc del Mirador del Poble-sec i el trasllat de la zona d’esbarjo per a gossos, que ara serà de més de 800 m2.
Espais esportius i lleure a les terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Es crearà també un nou pas de vianants a nivell de les voreres del passeig de Montjuïc que millorarà les condicions d’accessibilitat i seguretat viària actuals.
Les terrasses d’accés al Parc del Mirador (733 m2) es creen quatre espais diversos amb gronxadors, tobogans i troncs. També elements de cal·listènia amb tipologies diverses de barres connectades, tots ells units per una rampa i escales.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat." "Passeig Josep Carner, 46" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17509280 41,37195280 g01 6593e081940cd75e638b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6593e081940cd75e638b4567 "Eucaliptus tuart del jardí de Ramon Margalef" "Eucaliptus tuart (Eucalyptus gomphocephala)
Situació: c. Avinguda de l'Estadi, 42 - 46 (Jardins Ramon Margalef)
UTM (x,y): 429461:4580453
Núm. de catàleg: 0201-03-20
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 8,5 m
Volta de canó a 1,3 m.: 3,8 m
Any de catalogació: 2020
Data aproximada de naixement: Per determinar
Valoració:
L’eucaliptus tuart és una espècie originària del sud-oest d’Austràlia i es caracteritza per la seva escorça rugosa. És una espècie d’eucaliptus molt poc utilitzada en jardineria al nostre país. L’exemplar del jardí d’Aclimatació gaudeix d’un bon estat de conservació i destaca per les seves dimensions: un gran perímetre i alçària. Encara que no tenim dades, podria ser dels exemplars més grans de Catalunya. L’exemplar també és un dels arbres més grans del jardí d’Aclimatació i és visible des de gran part dels voltants." "Carrer l'Estadi, 42 (Jardins de Ramon Margalef)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15361498 41,36586319 g16 ArbreCatalogat 6593e7bc940cd755648b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6593e7bc940cd755648b4567 "Molle o huingan dels Jardins de Ramon Margalef" "Molle o huingan (Schinus longifolia)
Situació: c. Avinguda de l'Estadi, 42 - 46 (Jardins Ramon Margalef)
UTM (x,y): 429461:4580453
Núm. de catàleg: 0200-03-20
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 8,5 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,6 m
Capçada: 9m
Any de catalogació: 2020
Data aproximada de naixement: Per determinar
Valoració:
Originari d'Amèrica del Sud, és una raresa botànica a la nostra ciutat. Solament en trobem un altre exemplar, també catalogat, al carrer Joaquim Blume. En aquest cas, la raresa botànica de l’exemplar s’uneix amb l’estètica de la inclinació i la grandària de l'exemplar, cosa poc comuna en aquesta espècie." "Carrer l'Estadi, 42 (Jardins de Ramon Margalef)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15302892 41,36570718 g16 ArbreCatalogat 65a528cb940cd7a87f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/65a528cb940cd7a87f8b4567 "Aparthotel Bcn Montjuic" "l’Aparthotel Bcn Montjuic és un edifici d’una construcció singular amb un gran pati interior que et farà oblidar que estàs al costat de la mateixa Gran Via de Barcelona. Tots els nostres estudis i apartaments, están dissenyats amb unes tonalitats clares i fresques per a que et trobis com a casa.
Amb una ubicació privilegiada a prop de la Plaça Espanya i la Fira i amb excel·lents connexions amb l'aeroport i el centre de Barcelona,

Aquesta organització està adherida al Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere
 " https://www.hotelbcnmontjuic.com/ https://www.facebook.com/bcn.montjuic.oficial/ https://www.facebook.com/bcn.montjuic.oficial/ https://www.facebook.com/bcn.montjuic.oficial/ "Carrer Sant Fructuós, 64-74, Barcelona" "Sants - Montjuïc" "La Font de la Guatlla" 2,14391070 41,36993310 a15 b04 EiESos,EmpresaBS 65a78e0e940cd7977b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/65a78e0e940cd7977b8b4567 "The 19th Hole Barcelona" "The 19th Hole es un Business Lounge amb ànima destinat a tots aquells professionals que necessiten un espai on trobar-se amb els seus clients i equips de treball per reunions de direcció, d’equips, en streaming, presentacions de producte, celebracions o qualsevol tipus d’esdeveniment.

Posen a  disposició un espai singular amb un servei excepcional que farà una experiència única.

The 19th hole es troba situat a la Torre Urquinaona, un edifici dissenyat per l’arquitecte Antoni Bonet en 1968 i que amb 20 plantes, va ser en el seu moment l’edifici més alt de Barcelona. En una ubicació privilegiada, es l’únic edifici alt de la ciutat que separa l’Eixample de Ciutat Vella i que ens ofereix una panoràmica de la ciutat inigualable. Des de els seus espais es veuen tots els edificis icònics de la ciutat. Des de la Sagrada Família al Tibidabo passant per la Torre Agbar, Santa Maria del Mar, la catedral, l’ església del Pi, Montjuic, el mar i la muntanya,... una vista panoràmica de 360º.

Aquesta organització està adherida al Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere

Linkedin" https://www.the19thhole.barcelona/ "Plaça Urquinaona, 6 Planta !9 " Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17257960 41,38964740 a15 b04 EiESos,EmpresaBS