Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 539884d4c99dc796194c0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796194c0200 "Parc de la Ciutadella" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?
El traçat en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, amb abundàcia d'ocells aquàtics, i una glorieta de música. La plaça d'Armes (1916) per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.
Molta vegetació és de final del XIX. Museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.
Hi ha til·lers (Tilia X europaea i T. tomentosa i T. X euchlora), magnòlies (Magnolia grandiflora), àlbers (Populus alba i P. alba ""pyramidalis"") i plàtans (Platanus X hispanica). Els lledoners (Celtis australis) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac; i prop de l'Umbracle, paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut arbres sagrats (Ginkgo biloba).
Altres espècies són l'acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica), els castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum).
Destaquen les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les datileres (Phoenix dactylifera) i les iuques (Yucca elephatipes), i les palmeres blaves (Brahea armata). D’arbustos hi ha llorers (Laurus nobilis), tamarius (Tamarix gallica), baladres (Nerium oleander), i tanques de pitòspor (Pittosporum tobira) i d'evònim del Japó (Euonymus japonicus).
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una acàcia de Constantinopla (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un Quercus polymorpha, plantats al final del XIX, i els xiprers calbs (Taxodium distichum) que hi ha al llac, plantats a principis del XX i un pitòspor (Pittosporum tobira).
S’han vist més de 100 espècies d’ocells i una gran colònia de bernats pescaires. Població d'eriçó.
Declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.
La dama del paraigües (Joan Roig Soler) és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.
La Cascada Monumental és de Fontseré (1881) 
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui Institut Verdaguer i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.
La resta d'edificis són de finals del XIX, com el Museu Martorell de Geologia de l'any 1879  d’Antoni Rovira i Trias.
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el Castell dels Tres Dragons i seu del Museu de Zoologia, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al Museu Blau del Fòrum.
El parc és on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo.

Hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Fort Pius.

Més informació  a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-ciutadella_92086011921.html "Passeig Picasso, 1" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18447005 41,38944063 g01 g03 d22 g24 g31 d28 Música2017,AiguArt20 "Refugis Climàtics 2022 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56e821e624dd5d513b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567 "Jardins de Joan Brosa" "És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.
Just a sobre hi ha el jardí del Mirador de l'Alcalde, i a banda i banda els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i el Jardí de Petra Kelly - Viver Tres Pins i el Jardí Botànic de Barcelona.
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.
A sobre  del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.

Biodiiversitat
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (Pinus halepensis), insigne (Pinus radiata), de l'Himàlaia (Pinus wallichiana), i marítim (Pinus pinaster), cedres com els de l'Atles (Cedrus atlantica i Cedrus atlantica glauca), de l'Himàlaia (Cedrus deodara), del Líban (Cedrus libani), i xipressos com (Cupressus sempervirens), d'Arizona (Cupressus glabra) i de Monterrey (Cupressus macrocarpa i Cupressus macrocarpa 'Golden').
Altes arbres són l'olivera (Olea europaea), l'alzina (Quercus ilex) i el tamariu (Tamarix gallica), la mimosa (Acacia dealbata), la sòfora (Styphnolobium=Sophora japonica), la magnòlia (Magnolia grandiflora) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera').
De palmeres hi ha washingtònies (Whasingtonia filifera i Washingtonia robusta), palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i margalló (Chamaerops humilis).
A la zona alta del Parc s'han instal·lat Refugis d'abelles. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.

Art i arquitectura
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.

Història
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.

Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Bosc de Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g04 g24 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), " 5745b30224dd5db0798b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5745b30224dd5db0798b4567 "Parc dels Esculls" "La creació d'un parc d'esculls artificials davant del litoral barceloní es va fer en el marc del Fòrum Universal de les Cultures 2004. Tot i amb això, és de les que van passat amb una major discreció en ser submergit malgrat millorar la diversitat biològica del front costaner de la ciutat. L’objectiu era accelerar la recuperació d'aquest entorn tant degradat.
Afecta 10,70 quilòmetres quadrats de fons marí, amb la immersió d'unes 360 estructures de formigó, per afavorir la flora i la fauna marina de la zona. Les cinc zones d'escull establertes estan disposades regularment entre el carrer Bilbao i el Moll de Sant Sebastià, a la Barceloneta. El disseny dels esculls respon a afavorir la diversitat biològica i impedir la tècnica de ròssec. Per tant, hi ha esculls d'atracció, que permeten la colonització de la seva superfície i el refugi i pas d'un gran nombre d'espècies de peixos, d'altres de perimetrals, que eviten la pesca de ròssec i encerclament. Els esculls s'han fet de manera que es permeti el flux de corrents d'aigua, portadora d'aliment, i amb una textura rugosa, amb l'objectiu de facilitar la colonització. Les espècies que es volien potenciar principalment són la sèpia, el calamar i espècies de peixos característiques del litoral de Barcelona, com ara el llenguado o el llobarro.

Seguiment científic-tècnic i abalisat del Parc dels Esculls del litoral de Llevant de Barcelona.
Fundació Zoo

El Parc dels Esculls del litoral de Llevant de Barcelona es va construir l’any 2003 i se situa en la zona compresa entre la nova bocana del port de Barcelona i els espigons submergits del col·lector de Bac de Roda. Les línies batimètriques que defineixen els límits del Parc Esculls estan compreses entre la cota -10 i la cota -25 metres. Es composa de cinc àrees d’esculls i d’una línia d’estructures d’interconnexió entre algunes de les àrees i els espigons submergits costaners. El total d’estructures de diferents tipologies instal·lades va ser de 371.
 
La instal·lació prèvia fa uns anys d’una sèrie d’esculls artificials en front del litoral de Barcelona permet avui en dia un nou projecte educatiu i de recerca sobre la biodiversitat marina mediterrània. Els esculls estan situats sobre un fons sedimentari en el que mai hi ha hagut fons de roca, fet que no permet que siguin considerats de forma principal per a la recuperació dels fons marins, però si per a incrementar la complexitat del ecosistema i protegir la zona d’activitats extractives i antropogèniques.
El projecte neix del fet comprovat que tot nou substrat en el fons del mar es colonitza ràpidament per organismes que inicialment son oportunistes però que poc a poc un procés de successió ecològica donarà lloc a comunitats cada vegada més diverses. La colonització dels esculls inicials ha seguit un procés poc conegut ja que no es conserven suficients imatges, ni mostres dels estadis de colonització periòdics com per donar lloc a un estudi en profunditat.
 
El seguiment científic-tècnic té com a objectiu obtenir dades característiques de l’estat de les estructures enfonsades, de la seva colonització per éssers vius, de la seva eventual incidència en les platges i costes pròximes i de l’evolució de les comunitats pesqueres i marines.
Per portar-lo a terme es desenvolupa l’estudi dels següents apartats: 
 
Àrea pesquera
Àrea ecològica
Àrea estructural i de seguiment tècnic
Àrea de qualitat ambiental
 
El seguiment d’aquest projecte es fa amb la col·laboració i assessorament de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).
 
Programa estructural.
 
A partir del mes de març de 2012 el projecte continua amb el seguiment científic-tècnic, mentre que la part vinculada al manteniment i senyalització de la zona mitjançant abalisat ha estat assumida per l’ens gestor de les platges de Barcelona." https://www.fundaciobarcelonazoo.cat/nc/ca/projectes/projectes-especifics/seguiment-cientific-tecnic-i-abalisat-del-parc-dels-esculls-del-litoral-de-llevant-de-barcelona/ "Plaçca Fòrum, 1" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,22775578 41,40816234 g10 "Caminades per la sostenibilitat: A la vora del mar ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5afea91624dd5d53688b4568 ), " 58ec9b9424dd5d36788b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58ec9b9424dd5d36788b4569 "Institut de Ciències del Mar (ICM)" "L’Institut pertany a l’àrea de Recursos Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i és el centre més gran de recerca marina d'Espanya i un dels més importants de la regió Mediterrània. Es dedica íntegrament a l’estudi de mars i oceans.
La seva recerca busca aprofundir i avançar en el coneixement científic i esbrinar quin paper tenen els oceans en el context del planeta. Una llarga experiència i un equip humà format per més de 200 especialistes en els diferents aspectes de la recerca oceanogràfica (física, química, geologia i biologia), li atorguen una visió global de l’ecosistema marí, així com capacitat per valorar els canvis i l’impacte humà sobre aquest medi i cercar-hi solucions.
Es divideix en quatre departaments:
  1. Biologia Marina i Oceanografia 
  2. Geociències Marines
  3. Oceanografia Física i Tecnològica
  4. Recursos Marins Renovables
D'altra banda, l'ICM potencia la ciència ciutadana amb el seu projecte d'Observadors del Mar i col·laborant amb Natusfera." http://www.icm.csic.es/ https://twitter.com/ICMCSIC "Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49" "Ciutat Vella" "La Barceloneta" 2,19607290 41,38516170 c07 b04 g28 EiESos,AdministracioBS,Subvencióclima2020,CBPZ "Barcelona, pol de ciència: la Barceloneta ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58ecabe924dd5d987a8b4567 ), Actors de ciència ciutadana en patrimoni natural ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5955758d24dd5dee6e8b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Descobrint el litoral ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd3cbd324dd5dbe438b4567 ), Compromís Barcelona Plàstic Zero ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/61c9dce6940cd7c4358b457d ), Passejades 22 Mou-te pel clima. La Barceloneta entre pesca i ciència ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fb815940cd7e80a8b456e ), Subvencions pel clima 2020 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/6426bf90940cd7be438b4567 ), Subvencions pel clima 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/64cb66bc940cd772388b4567 ), " 5c124dc024dd5d0b678b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c124dc024dd5d0b678b4567 "Facultat de Geologia Universitat de Barcelona" "La Facultat de Geologia es creà l’any 1974, en dividir-se en cinc facultats l’antiga Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Fins al 1988 la Facultat s’ubicà a l’edifici històric de la Universitat, i des d’aleshores té la seu al campus de Pedralbes.
La Facultat s’organitza en dos departaments: el Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (a partir de la fusió dels departaments d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de Geodinàmica i Geofísica) i el Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada (integrat pels antics departaments de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals i de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica).
A més, l’Escola de Gemmologia també forma part d’aquesta facultat.

Ensenyaments
A la Facultat s’imparteixen tres ensenyaments: Grau de Ciències del Mar, Grau de Geologia i Grau d'Enginyeria Geològica i Ambiental. A més, es participa en els ensenyaments de Química, Física, Ciències Ambientals, Geografia i Història, Enginyeria de Materials i Biologia.

Els estudis de Geologia a la Universitat de Barcelona es remunten a l’any 1910, quan es creà a Espanya la llicenciatura de Ciències Naturals. L’any 1953 aquesta llicenciatura s’escindí en les de Geologia i Biologia. El Grau de Geologia té per objectiu l’ensenyament de la composició, l’estructura, la morfologia i la història de la Terra, i dels mètodes de treball que s’hi apliquen. Les classes pràctiques tenen una importància rellevant, en particular les pràctiques de camp. Durant la carrera, els estudiants fan uns vuitanta dies de treball de camp, guiats per professors, en el marc de les assignatures obligatòries, i tenen una oferta addicional d’uns setanta dies de camp en les optatives.
El 1990 la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya crearen conjuntament l’ensenyament d’Enginyeria Geològica. L’objectiu d’aquestes estudis és oferir coneixements dels principis i dels mètodes de treball de la geologia, integrats amb els coneixements tecnològics propis de l’enginyeria. Per aquesta raó, imparteixen aquest ensenyament la Facultat de Geologia i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Els estudiants cursen assignatures als dos centres, ambdós ubicats al campus de Pedralbes.
El curs 2015-2016 es va encetar el grau de Ciències del Mar a la Facultat, en estreta col·laboració amb la Facultat de Biologia, i amb la participació d'altres facultats de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest grau representa la consolidació i estructuració definitiva dels estudis de Ciències del Mar a Catalunya, després de trenta anys de programa de doctorat de Ciències del Mar i de gairebé deu anys de màster d’Oceanografia i Gestió del Medi Marí.

Recerca
Els professors de la Facultat s’organitzen en grups de recerca, alguns dels quals són de caràcter interdepartamental, interuniversitari o estan relacionats amb altres centres de recerca, especialment el CSIC. Els grups de recerca consolidats en què participa el professorat són els següents: Cristal·lografia, Geociències Marines, Geodinàmica i Anàlisi de Conques, Geologia Econòmica i Ambiental i Hidrologia, Geologia Sedimentària, Geoquímica de Fluids, Mineralogia Aplicada i Medi Ambient, Petrologia i Geoquímica Fonamental i Aplicada, Recursos Minerals, Recursos Minerals, Riscos Naturals, i Geologia i Tectònica de Sòcols (UAB-UB). La recerca està finançada per fonts locals i internacionals, i tant per agències públiques de finançament com per empreses i institucions.
La Facultat de Geologia, juntament amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC), edita la revista Geologica Acta, en què es publiquen articles de recerca o conjunts de treballs temàtics, conceptuals i regionals en l’àmbit de les ciències de la Terra. En especial, pretén estimular la difusió dels resultats de les investigacions que es fan als països de l’àrea mediterrània, de Llatinoamèrica i del Carib." http://www.ub.edu/geologia/ " Carrer de Martí i Franquès, s/n" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,11898280 41,38347820 c07 "Barcelona, pol de ciència: Les Corts, la interdisciplinarietat ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c110ec524dd5d93358b4567 ), " 5e85b668940cd74c7d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e85b668940cd74c7d8b4567 Liquencity "LiquenCity és un projecte de ciència ciutadana per descobrir quina és la diversitat de líquens que viuen als arbres de Barcelona i Madrid i relacionar-ho amb la qualitat del aire.
El projecte busca la participació dels habitants d’ambdues ciutats que, juntament amb la col·laboració d’un equip expert en líquens, trobaran i identificaran els líquens que viuen en ambdues capitals.
El líquens son bons bioindicadors! Els líquens són molt sensibles als canvis ambientals en general i als nivells de contaminació atmosfèrica en particular. Això els fa adequats per a què la ciència els utilitzi per mesurar aquest tipus de contaminació.

Institucions coordinadores:  Amb la Col·laboració de: " 0,00000000 0,00000000 g28