Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
539884d0c99dc79619fb0000	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d0c99dc79619fb0000	"Jardins de la Vil·la Cecília"	"Podeu accedir a una audiodescripció dels <a href=""https://www.ivoox.com/visitant-els-jardins-vil-la-cecilia-i-vil-la-audios-mp3_rf_64317215_1.html"" target=""_blank"">Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí</a>.<br />
<br />
<strong>gran jardí veïnal</strong><br />
Els Jardins de la Vil·la Cecília són encalmats, tot i el flux continu de vianants que l'han incorporat als seus itineraris habituals, o de les nombroses persones que van al Centre Cívic.<br />
Hi ha camins ombrívols sota les capçades dels pins, els til·lers i els pebrers bords. Una gran superfície asfaltada amb un petit palmerar permet fer tota mena d'activitats: des de festes del barri fins a competicions esportives.<br />
Un altre dels atractius d'aquest parc està dedicat a la gent gran. En tracta d'un espai lúdic que permet mantenir en forma les articulacions i afavorir l'agilitat amb barres de diferents alçades, cargols per fer anar els dits i rampes suaus, entre d'altres recursos, i que enriqueix les passejades diàries.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
En ser uns jardins que tenen el seu origen en el segle XIX, els de la Vil·la Cecília són rics en arbres i palmeres excepcionals, tant per l'edat com per les dimensions. Els enormes pins blancs (<em>Pinus halepenssis</em>) i pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>), els altíssims xiprers (<em>Cupresus sempervirens</em>) i les majestuoses palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>) en són uns quants exemples.<br />
Entre les espècies arbòries també destaquen els plàtans (<em>Platanus</em> X<em> hispanica</em>), els til·lers (<em>Tilia </em>X <em>europaea</em>), els cedres (<em>Cedrus deodara</em>), els pebrers bords (<em>Schinus molle</em>) -alguns de grans dimensions -, els oms de Sibèria (<em>Ulmus pumila</em>) i els ailants (<em>Ailanthus altissima</em>). Al costat del Centre Cívic hi ha un exemplar de <em>Butia capitata</em>, una palmera poc freqüent a Barcelona. Quant als arbustos, destaquen sobretot els llorers <em>(Laurus nobilis</em>).<br />
Un altre aspecte remarcable de la vegetació són les tanques de xiprer retallades en forma de casetes. Una mena de petit poble vegetal que comença a l'accés als jardins pel carrer de Santa Amèlia i que finalitza a la plaça on hi ha el Centre Cívic, que és des d'on es pot contemplar la millor perspectiva d'aquesta excel·lent feina de retall.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Dins l'aigua del canal que s'inicia a la dreta de l'entrada dels jardins pel carrer de Santa Amèlia, jeu, boca terrosa, Ofèlia ofegada, una escultura de bronze de Francisco López Hernández de l'any 1964. En aquest mateix lloc, grans fulles metàl·liques de Ginkgo biloba es van unint en una mena d'arc que, enfilant-se des del canal, dóna la benvinguda al visitant. És obra dels arquitectes responsables de la reforma dels jardins: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña.<br />
Aquest arquitectes també van dissenyar els bancs del parc -de fusta damunt de rodes de pedra que evoquen patins- i uns altíssims fanals inspirats en els arbres. Dos elements de disseny van ser mereixedors d'un premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) l'any 1986.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Els Jardins de la Vil·la Cecília estan situats als terrenys d'una antiga finca rural: Cal Noyu, que va ser adquirida l'any 1909 per Eduardo Conde, fundador del magatzems El Siglo, primer comerç establert de Barcelona amb criteris de gran superfície. Conde va posar a la vil·la el nom de Cecília en honor de la seva esposa. L'any 1969, els terrenys van ser expropiats per l'Ajuntament per convertir-los en parc.<br />
Una part de l'actual espai verd va pertànyer als antics jardins de la Vil·la Amèlia, situats just al costat i que actualment també són d'ús públic. L'edifici que fou residència d'Eduardo Conde és avui la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià.<br />
 <br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la BIodiversitat</a><br />
 <br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://view.genial.ly/60533b039f2a270da2657c83"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vil-la-cecilia_98225175911.html						"Carrer d'Eduardo Conde, 22-42"	"Sarrià - Sant Gervasi"	Sarrià	2,12119650	41,39319150	g01	d22	g24																															"Mapatge d'ocells de Sarrià ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58d6d03824dd5d16388b4567 ), "		
539884e8c99dc79619230300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884e8c99dc79619230300	"Centre Cívic Sarrià"	"El <a href=""http://www.bcn.cat/ccsarria"" target=""_blank"">Casal de Sarrià</a> és un altre exemple de transformació d’una antiga residència particular, l'antiga Vil·la Cecília, en un centre cívic municipal de districte. Envoltat pels <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-vil-la-cecilia"" target=""_blank"">jardins de Vil·la Cecília</a>, està situat en un lloc privilegiat del districte.<br />
En aquest indret hi trobem:<br />
- una escultura d'<a href=""http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=767"" target=""_blank"">Ofèlia ofegada</a> (hi ha qui l'anomena la figura dorment)<br />
- <a href=""http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=787"" target=""_blank"">portes d'accés</a> de ferro galvanitzat<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://ccivics.bcn.cat/sarria		https://www.facebook.com/ccsarria	http://twitter.com/ccivicsarria	https://www.facebook.com/ccsarria	https://www.facebook.com/ccsarria	"Carrer Eduardo Conde, 22-42 "	"Sarrià - Sant Gervasi"	Sarrià	2,12116875	41,39387411	f08	b04	g27	g01	d22	f09																											EiESos,EquipamentBS,RenovaRoba17,RenovaRoba19,RenovaRoba20Maig			
56f2a26024dd5d0b278b456f	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f2a26024dd5d0b278b456f	"Jardins de Vil·la Amèlia"	"Podeu accedir a una audiodescripció dels <a href=""https://go.ivoox.com/rf/64317215"" target=""_blank"">Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí</a>.<br />
Els jardins de la Vil·la Amèlia de concepció tradicional i estil afrancesat és el resultat d'una fusió entre les espècies originals d'uns antics jardins privats i les plantacions posteriors, introduïdes quan es van remodelar per fer-los públic. La presències d'arbres imponents d'espècies molt variades destaca la qualitat d'un jardí on s'hi conserven arbres centenaris com palmeres, plàtans o pins i una gran varietat d'arbusts i parterres.<br />
 <br />
<strong>Història</strong><br />
L'origen va ser el sumptuós jardí que Ignasi Girona va fer-se construir. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Va ser lloc d'estiueig de la família. L'any 1930 l'Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic, i el 1969 va ser definitivament expropiada a canvi d'edificar-ne una part, cosa que va comportar l'enderrocament de l'antiga residència dels Girona. Un tros de terreny ha quedat integrat en els veïns Jardins de la Vil·la Cecília, situats a l'altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds<br />
 <br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Els Jardins de la Vil·la Amèlia són rics en espècies vegetals -al voltant d'una cinquantena-, i en exemplars poc freqüents a Barcelona com els de l'avinguda flanquejada exemplars de <em>Styphnolobium=Sophora japonica pendula</em>. Tambe Hi ha til·lers (<em>Tilia X europaea </em>i<em>  tomentosa</em>), cedres (<em>Cedrus libani, atlantica i deodara</em>) i xiprers (<em>Cupressus glabra, macrocarpa </em>i<em> sempervirens</em>). la xicranda (<em>Jacaranda mimosifolia</em>), la tipuana (<em>Tipuana tipu</em>) i l'arbre de l'amor (<em>Cercis siliquastrum</em>), i arbustos com <em>Lagerstroemia indica</em>, tots amb espectaculars floracions completen el conjunt Destaquen les magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>), les alzines (<em>Quercus ilex</em>), els arbres de l'amor (<em>Cercis siliquastrum</em>), grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc (<em>Pinus pinea</em> i <em>Pinus hapelenssis</em>) i, entre les palmeres, el margalló (<em>Chamaerops humilis</em>) i exemplars molt desenvolupats de <em>Trachycarpus fortunei</em>. Però els reis indiscutibles de la vegetació són els exemplars d'arbres d'interès local: un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/platanus-x-hispanica-1"" target=""_blank"">plàtan <em>(Platanus x hispanica</em>)</a> i un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/schinus-molle"" target=""_blank"">fals pebrer (<em>Schinus molle</em>)</a> de gairebé noranta anys, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/eucalyptus-globulus"" target=""_blank"">eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>)</a> plantat a finals del s. XIX, un exemplar de <em>Gymnocladus dioicus</em> gairebé centenari, i un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/phoenix-canariensis-1"" target=""_blank"">conjunt de 15 palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>)</a> que van ser plantades a finals del segle XIX. Tots són dins el Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona<br />
 <br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Un exemple és la glorieta dels xiprers, situada damunt d'un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada. Està molt a prop de l'accés des del carrer de Santa Amèlia. Al davant, els jardins s'estenen, esplèndids, amb grans parterres cadascun amb una vegetació diferent. L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L'estany és circular, situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa. Dins l'aigua regnen les plantes aquàtiques, presidides per la figura d'una nimfa protectora. Com a contrapunt d'aquest espai obert i encalmat, prop de l'accés pel carrer Francesc Carbonell hi ha un turó una mica amagat de terra nua al qual s'accedeix per uns graons de fusta. És un lloc diferent i una mica agrest<br />
 <br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
En una illeta que emergeix al mig de l'estany dels Jardins de la Vil·la Amèlia s'eleva, menuda i esvelta, <a href=""http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=755"" target=""_blank"">Dríade</a>, una nimfa protectora dels boscos. És la figura de bronze d'una adolescent nua, considerada una de les millors escultures de Ricard Sala. No gaire lluny, en un racó entre ombrívol i lluminós, un jove efeb toca la flauta. És L<a href=""http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=759"" target=""_blank"">'Encantador de serps</a>, un bronze del belga Jules Anthone.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>.<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""400"" src=""https://view.genial.ly/60533b039f2a270da2657c83"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vilmiddotla-amelia_92086011931.html						"Carrer Eduardo Conde, 22"	"Sarrià - Sant Gervasi"	Sarrià	2,12116900	41,39388560	g01	g16	g24	g27	d11																												cicleaigua	"Mapatge d'ocells de Sarrià ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58d6d03824dd5d16388b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "