Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
5391df0b0a92f43d0a8b47fc http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0b0a92f43d0a8b47fc "Masia de Can Cadena" "La masia de Can Cadena es troba dins del Parc de Sant Martí. Fou edificada pels volts del segle XVIII, forma part del nucli antic de la Verneda. Ja des del segle XVI aquest nucli estava format per la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, diverses masies i altres construccions rurals escampades pel terme municipal. En l'actualitat Can Cadena compta amb una granja amb ovelles, cabres, ànecs, oques, gallines i conills. El 1995 es va inaugurar el Centre Experimental d’Agricultura Biològica de Can Cadena i des del 2004 és un hort urbà amb 26 parcel·les de 32 m2 cadascuna. 4008 m2. El manteniment i la cura de la granja està gestionat per l'equip de la xarxa d'Horts Urbans de Parcs i Jardins i es du a terme amb la col·laboració d’altres col·lectius i entitats.
Un altre aspecte a destacar és la central de captació fotovoltaica que té la masia i que genera al voltant de 8.724 kWh/any, l'equivalent al consum elèctric anual de quatre habitatges de 80 metres quadrats. L'energia produïda permet estalviar 940 kg/any d'emissions de CO2 a l'atmosfera.
" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana "Carrer Menorca, 27" "Sant Martí" "Sant Martí de Provençals" 2,19715370 41,41995300 c04 g07 d04 d21 g09 BassesNaturalitzadesenParcs,HortMunicipal "Xarxa d'Equipaments d'Educació Ambiental de Barcelona (XEAB) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/539494ae0a92f4366a8b458c ), Ruta i decoberta per La Verneda-Sant Martí comunitari, solidari i sostenible ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/57f933fd24dd5d73438b4567 ), Ruta per horts urbans (Aplec Agricultura Urbana) ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/58583f5024dd5df1588b4567 ), "
56f1832724dd5dbb0f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1832724dd5dbb0f8b4567 "Parc de Sant Martí" "Si s'accedeix des del carrer del Cardenal Vidal i Barraquer es té una visió general dels jardins, que no tenen una gran extensió, però que ofereixen bones vistes sobre el turó del Carmel gràcies a la seva posició atalussada.
El de Sant Martí és un gran parc comunitari: una plaça recollida sota un arbrat espès, configurat per espais força diferenciats que evidencien les successives fases de construcció al llarg de deu anys. El resultat és una àmplia zona verda molts equipaments de barri.
El parc té a la seva part més gran la forma d’un gran triangle irregular, completament cobert de gespa i ple d’arbres esparsos. El paviment és escàs, l’imprescindible per creuar el triangle de punta a punta o vorejar-lo i per accedir a l’espai des de la ronda de Sant Martí.
Història
Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjans del segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola. L'espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí. Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l'hostal, les masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.
Biodiversitat
A la part més àmplia del parc, la gespa comparteix protagonisme amb els arbres. Les àmplies capçades de les tipuanes, (Tipuana tipu) que fan una bona ombra als qui la volen, contrasten amb l'esveltesa dels xiprers (Cupressus sempervirens). Són dues de les moltes espècies arbòries que hi ha, la diversitat de les quals és fruit de les plantades populars que s'han fet en aquest espai verd. Molt a prop dels accessos per la ronda de Sant Martí, àlbers altíssims (Populus alba)-molt abundants arreu del parc- es reflecteixen en les aigües d'un estany. A tocar de l'aigua, un om de Sibèria (Ulmus pumila) immens destaca per la seva magnificència. En un dels extrems del parc, una filera de verns (Alnus glutinosa) ens recorda els arbres primigenis que van donar nom a la zona. En diferents punts del parc, els tarongers (Citrus siensis) i les oliveres (Olea europea) rememoren el passat agrícola d'aquest espai verd de Barcelona.
Paisatgisme i disseny
Un cop hem travessat el carrer de Menorca -que en aquest tram està tallat a la circulació de vehicles-, hi ha una altra part ben diferenciada del parc. És una plaça gran, ombrívola i silenciosa, voltada d'arbres i amb un espai ampli pavimentat on, per exemple, s'hi pot jugar a pilota. En els dos extrems superiors de la plaça, una àrea de jocs infantils i una zona amb bancs, envoltades de tanques vegetals, conviden a passar-hi una estona tranquil·la, lluny del brogit de la ciutat
Art i arquitectura
Entrant pel carrer de l'Agricultura, a l'altre extrem d'una plaça gran, hi trobem la parròquia de Sant Martí. Aquesta és una zona força singular del parc on sobretot destaquen els elements arquitectònics que han perdurat al llarg del temps: l'església i les masies de Can Cadena, Can Planas i Ca l'Arnó, que actualment acullen diferents equipaments del districte. A la masia de Can Cadena, situada a l'interior del parc, hi ha un dels horts urbans de Barcelona, amb 16 parcel·les cotnreades per gent gran del districte, que ocupen un total de 800 m2. També hi ha corrals amb animals de granja, una àrea de compostatge i una aula de formació en agricultura ecològica. Això ha fet possible que, dins el programa d'educació mediambiental, Parcs i Jardins ofereixi a les escoles activitats destinades a donar a conèixer les tècniques de l'agricultura biològica i els animals més comuns a pagès: xais, gallines, oques, conills... Un altre aspecte ambiental que cal destacar és la central de captació fotovoltaica amb què compta la masia i que genera al voltant de 8.724 kWh/any, l'equivalent al consum elèctric anual de 4 habitatges de 80 m2. L'energia produïda permet estalviar 940 kg/any d'emissions de CO2 a l'atmosfera.
Més informació a L' Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-sant-marti_92086029922.html "Carrer Menorca, 64" "Sant Martí" "Sant Martí de Provençals" 2,19756200 41,42005430 g01 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
596f505824dd5d10548b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/596f505824dd5d10548b456a "Les calcàries del Devonià al mur de la Casa Martí Trias" "Descripció
Casa modernista construïda al 1905 a la part alta del Park Güell i prop del camí de Can Mora. Als arquitectes modernistes els agradava utilitzar pedres locals per construir cases i murs. En aquesta casa es van fer servir les calcàries de colors ocres a rosats del Devonià obtingudes de les pedreres pròximes al turó de la Rovira.
L’ull del geòleg
El geòleg quan es troba edificacions fetes de blocs de roca (carreus) interpreta que en les proximitats s’ha de trobar l’àrea font subministradora d’aquestes roques, especialment si les edificacions tenen una certa antiguitat. Això permet fer-se una idea de la geologia dels voltants.
Les calcàries es poden reconèixer fàcilment gràcies al seu color clar, la seva duresa moderada (3 en l’escala de Mohs) i perquè reaccionen amb efervescència en presència d'àcid clorhídric.
Història i interpretació
Aquestes roques sedimentàries estan formades, essencialment, per carbonat de calci (CaCO3) i el seu contingut fossilífer permet datar-les entre uns 420 – 360 Ma i indica que es van formar en un ambient de fons marins.
L’aspecte nodular d’aquestes calcàries es coneix pels geòlegs com a Fàcies Griotte. Les calcàries Griotte presenten tonalitats ocres, amb fins nivells vermellosos deguts a la presència d’hematites. L’aspecte nodular és resultat dels processos de compactació i cimentació del sediment al voltant de restes fòssils (goniatits). Aquesta fàcies deu el seu nom a la similitud amb el color de les cireres Griotte, provinents d’Ukraïna. És característica del Devonià de l’oest d’Europa i són abundants als Pirineus i la Cadena Costanera Catalana.
Interès
Les calcàries constitueixen un material de construcció molt apreciat per la seva textura uniforme, el seu color clar, la mida dels cristalls microscòpica i la facilitat de trencar-se per plans que fan fàcil la seva explotació.
" "Carretera del Carmel, 23B" Gràcia "La Salut" 2,15243637 41,41528184 g11 "Itinerari geològic pels voltants del Park Güell ( https://bcnsostenible.cat/web/itinerari/596f52e124dd5dd2548b4567 ), "
606ef646940cd7f9678b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/606ef646940cd7f9678b4567 "Banc del Temps – Sant Andreu" "Som a Can Portabella.
Aquesta iniciativa solidària posa en contacte gent del barri que s’ofereix per a l’intercanvi de favors en cadena sent les hores l’única moneda de canvi. Si vols més informació pots consultar el TRIPTIC BdT o enviar un email a bancdeltemps.santandreu@gmail.com
Aquest projecte comunitari pertany a les següents catego" https://www.canportabella.cat/projectes/banc-del-temps-sant-andreu/ "Carrer de Virgili, 18 (Can Portabella)" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,19404460 41,42912270 f02