Parc de Joan Miró

Carrer Tarragona, 74
Eixample
08015
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-miro_92086012013.html


Latitude: 2.1471636
Longitude: 41.3773247



  • Parc o jardí públic
  • Fauna
  • Espai que fomenta la biodiversitat
  • Instal·lació d'aprofitament de la inèrcia tèrmica del sòl (Geotèrmia)
  • Punt d'obtenció d'aigua freàtica
  • Instal·lació de tractament de residus
  • WIFI municipal gratuït
  • Instal·lació d'energia solar fotovoltaica


Antigament era conegut com el Parc de l’Escorxador. Sota aquest parc es troba un gran dipòsit municipal d'aigües pluvials i un Centre de Neteja. Aquest centre de neteja comparteix moltes característiques amb el Cente de Neteja Torrent Maduixer i el Centre de Neteja Rieres d'Horta.
Integrat en la trama urbana dissenyada per Ildefons Cerdà a finals del segle XIX, el Parc de Joan Miró ocupa el solar de l'antic escorxador, equivalent a quatre illes de l'Eixample.

Jardins per a la biodiversitat
És un espai de 420 m2 dedicat a a la millora de l'hàbitat per a la flora i la fauna mitjançant plantacions i creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa. Conté plantes ornamentals i aromàtiques com els lilàs, les sàlvies o les Tulbaghia violacea, i es van afegir cirerers d’arboç, menta, fonoll o romaní que nodreixen marietes, cucs, abelles, xinxes o caràbids. L’Escola Auró ja el va instal·lar un hotel d'insectes.

La plaça
Té una extensió de 6.400 m2 i és la zona més urbana i elevada del parc, arran dels carrers Tarragona i Aragó. En ella hi és l'escultura Dona i Ocell dins un petit estany. Aquest és, sobretot, un lloc de pas.
A tocar la plaça, una praderia de 6.000 m2 cobreix un aparcament i un dipòsit d'aigües pluvials. Per la vora d'un dels costats hi ha plataformes de diverses altures connectats per camins ombrejats amb pèrgoles cobertes d'enfiladisses que porten a la zona més extensa i rústega del parc.

Els bosquets
Primer un de palmeres i tot seguit un de pinsés el que hi ha d'un a l'altre extrem del parc, en direcció al carrer Vilamarí. Són grans extensions de sauló situades en una cota inferior a la de la plaça amb un ampli ventall de serveis.
A la pineda, s'hi reuneix el veïnat per fer petar la xerrada a la terrassa d'un dels quioscos bar, o mentre els infants s'entretenen en una de les sis àrees de jocs infantils del parc, una de les quals, la més gran, és accessible. Al palmerars hi ha pistes de petanca i els gossos corren per una gran àrea de 720 m2.
La biblioteca Joan Miró envoltada d'aigua
Es troba a l'accés al parc pels carrers Vilamarí i de la Diputació. Un edifici elegant i acollidor envoltat de canals d'aigua delimitats per franges de xiprers retallats.

Vegetació
Abunden les palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactylifera). Els pins pinyers, els pins blancs (Pinus pinea i Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex) configuren un gran espai de vegetació característicament mediterrani, on també es troben grans eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis i Eucalyptus globulus).
A tocar de la biblioteca, els baladres (Nerium oleander) comparteixen espai amb les tanques de xiprer (Cupressus sempervirens), i a prop del palmerar hi ha àlbers (Populus alba). Els oms (Ulmus pumila) i els cedres (Cedrus deodara) hi són espècies arbòries presents. A les pèrgoles hi llueixen les glicines (Wisteria sinensis) i les buguenvíl·lees (Bougainvillea glabra).

Art i arquitectura
En un dels extrems de l'estany que hi ha a la gran plaça situada a l'alçada dels carrers Tarragona i Aragó, l'escultura Dona i Ocell de Joan Miró, de 22 m d'alçària, presideix el gran espai verd. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

Història
El Parc de Joan Miró és el primer després de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1976, i també el primer en què es va donar un nou ús a espais urbans amb equipaments obsolets.
Situat en els terrenys que havia ocupat l'antic escorxador de la ciutat, és un bon exemple del nou model d'estratègia urbana iniciat amb la democràcia, basat en la dignificació de la perifèria i la recuperació del centre de la ciutat. El nou planejament de l'espai urbà va fer possible el progressiu creixement d'un espai públic extens i de qualitat, del qual aquest parc és una peça emblemàtica.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 

Parc de Joan Miró

Carrer Tarragona, 74
Eixample / La Nova Esquerra de l'Eixample
08015 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-miro_92086012013.html
Antigament era conegut com el Parc de l’Escorxador. Sota aquest parc es troba un gran dipòsit municipal d'aigües pluvials i un Centre de Neteja. Aquest centre de neteja comparteix moltes característiques amb el Cente de Neteja Torrent Maduixer i el Centre de Neteja Rieres d'Horta.
Integrat en la trama urbana dissenyada per Ildefons Cerdà a finals del segle XIX, el Parc de Joan Miró ocupa el solar de l'antic escorxador, equivalent a quatre illes de l'Eixample.

Jardins per a la biodiversitat
És un espai de 420 m2 dedicat a a la millora de l'hàbitat per a la flora i la fauna mitjançant plantacions i creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa. Conté plantes ornamentals i aromàtiques com els lilàs, les sàlvies o les Tulbaghia violacea, i es van afegir cirerers d’arboç, menta, fonoll o romaní que nodreixen marietes, cucs, abelles, xinxes o caràbids. L’Escola Auró ja el va instal·lar un hotel d'insectes.

La plaça
Té una extensió de 6.400 m2 i és la zona més urbana i elevada del parc, arran dels carrers Tarragona i Aragó. En ella hi és l'escultura Dona i Ocell dins un petit estany. Aquest és, sobretot, un lloc de pas.
A tocar la plaça, una praderia de 6.000 m2 cobreix un aparcament i un dipòsit d'aigües pluvials. Per la vora d'un dels costats hi ha plataformes de diverses altures connectats per camins ombrejats amb pèrgoles cobertes d'enfiladisses que porten a la zona més extensa i rústega del parc.

Els bosquets
Primer un de palmeres i tot seguit un de pinsés el que hi ha d'un a l'altre extrem del parc, en direcció al carrer Vilamarí. Són grans extensions de sauló situades en una cota inferior a la de la plaça amb un ampli ventall de serveis.
A la pineda, s'hi reuneix el veïnat per fer petar la xerrada a la terrassa d'un dels quioscos bar, o mentre els infants s'entretenen en una de les sis àrees de jocs infantils del parc, una de les quals, la més gran, és accessible. Al palmerars hi ha pistes de petanca i els gossos corren per una gran àrea de 720 m2.
La biblioteca Joan Miró envoltada d'aigua
Es troba a l'accés al parc pels carrers Vilamarí i de la Diputació. Un edifici elegant i acollidor envoltat de canals d'aigua delimitats per franges de xiprers retallats.

Vegetació
Abunden les palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactylifera). Els pins pinyers, els pins blancs (Pinus pinea i Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex) configuren un gran espai de vegetació característicament mediterrani, on també es troben grans eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis i Eucalyptus globulus).
A tocar de la biblioteca, els baladres (Nerium oleander) comparteixen espai amb les tanques de xiprer (Cupressus sempervirens), i a prop del palmerar hi ha àlbers (Populus alba). Els oms (Ulmus pumila) i els cedres (Cedrus deodara) hi són espècies arbòries presents. A les pèrgoles hi llueixen les glicines (Wisteria sinensis) i les buguenvíl·lees (Bougainvillea glabra).

Art i arquitectura
En un dels extrems de l'estany que hi ha a la gran plaça situada a l'alçada dels carrers Tarragona i Aragó, l'escultura Dona i Ocell de Joan Miró, de 22 m d'alçària, presideix el gran espai verd. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

Història
El Parc de Joan Miró és el primer després de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1976, i també el primer en què es va donar un nou ús a espais urbans amb equipaments obsolets.
Situat en els terrenys que havia ocupat l'antic escorxador de la ciutat, és un bon exemple del nou model d'estratègia urbana iniciat amb la democràcia, basat en la dignificació de la perifèria i la recuperació del centre de la ciutat. El nou planejament de l'espai urbà va fer possible el progressiu creixement d'un espai públic extens i de qualitat, del qual aquest parc és una peça emblemàtica.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat